Viure el poble. Viure a Verges by Ajuntament de Verges

VIURE EL POBLE

Verges

Quant a potenciar el patrimoni historicocultural i natural, i desenvolupar les infraestructures turístiques, es pretén dur a terme actuacions a escala local orientades a augmentar la competitivitat del sector turístic, així com a fomentar la preservació del patrimoni historicocultural i natural, amb l’objectiu de compatibilitzar el desenvolupament local amb la sostenibilitat mediambiental. Programa operatiu FEDER de Catalunya 2007-2013, Objectiu de competitivitat regional i ocupació

Índex

1a part: VERGES, VIURE EL POBLE. FONAMENTS PER ESTABLIR LES BASES CAP UN POBLE PER VIURE-HI 1. Urbanisme 2. Serveis municipals 3. Població 4. Activitat cultural 5. Patrimoni cultural 6. Patrimoni natural 7. Desenvolupament local

2a part: MEMÒRIA VALORADA D’ARRANJAMENT DE LA CIUTAT MEDIEVAL I EL PRIMER EIXAMPLE DE VERGES. PROGRAMA “VIURE AL POBLE”. 1. Objecte de l’avantprojecte i resum executiu 2. Antecedents 3. Referències històriques i altres condicionants 4. Estat actual 5. La xarxa de sanejament 6. Memòria explicativa de l’actuació 7. Descripció esquemàtica de la proposta 8. Pressupost

3a part: PLÀNOLS

COMENÇAR D’UNA MANERA POTENT A DESENVOLUPAR TOTES LES NECESSITATS QUE HEM ANAT MARCANT I QUE ESTEM TREBALLANT DES DE L’AJUNTAMENT

Plantejament de projecte: seguint l’índex que proposem fem una descripció de l’estat actual de cadascun dels ítems plantejats i que configuren el funcionament del municipi, en el mateix apartat expliquem l’estat de la qüestió i quines són les millores que s’han de fer, que defensem i amb les que ja estem treballant, per exemple la recollida de residus o la millora de l’enllumenat públic, l’oferta d’activitats culturals i socials amb la gent gran, amb els nouvinguts o amb els infants. La gran majoria de les actuacions que es fan des de l’ajuntament s’inscriuen perfectament en les actuacions prescrites a l’Agenda 21 del Baix Ter. Aquesta és una dada significativa en tant que és la base del FEDER, en concret aquest eix. L’Agenda 21 del Baix Ter, tal com indica el seu nom avarca 21 municipis d’aquest territori, el Baix Ter (la zona que comprèn la part final del curs del riu Ter). És important perquè preveu actuacions de milora en tot un territori de manera unitària, per no trobar-nos en una diversitat de propostes que no tenen res a veure una amb l’altra segons en quin municipi siguis, però que també preveu actuacions de manera individualitzada per a cadascun dels seus municipis per la seva ideosincràcia.

Introducció. En el marc de Programa operatiu FEDER de Catalunya 20072013 Objectiu de competitivitat regional i ocupació amb el qual la Generalitat de Catalunya, dins el programa Viure el Poble, cerca l’objectiu de superar les intervencions sectorials i portar a terme actuacions d’intervenció integral, dirigides tant a la rehabilitació física com a la sostenibilitat ambiental, el benestar social i la dinamització turítica i econòmica, l’Ajuntament de Verges presenta el projecte d’intervenció integral del nucli antic del municipi. Amb el conjunt d’accions que s’engloben dins de la proposta d’intervenció integral del municipi de Verges i en concret al barri vell i l’eixample es vol assolir fonamentalment la millora de la qualitat de vida de tots els veïns i veïnes del municipi i la conservació del seu patrimoni cultural i natural. El projecte de poble que presentem pretén mantenir i conservar tot el patrimoni cultural i natural que té la vila, i que aquest convisqui amb la ciutadania. Hem de recuperar el patrimoni natural més directament vinculat a la ciutadania perquè aquests en formin part, la respectin la cuidin i hi interactuïn. Les millores derivades de la intervenció integral del municipi suposaran no només una millora de la qualitat de vida dels veïns de la zona i del municipi, sinó que aportaran un salt qualitatiu a nivell supramunicipal que beneficiarà també a altres sectors socials no residents al municipi. La consecució d’aquests objectius s’assolirà mitjançant actuacions complementàries englobades en quatre grans blocs: -- Revalorització del patrimoni cultural -- Sostenibilitat ambiental, protecció del patrimoni natural -- Dinamització econòmica. -- Promoció turística.

Aquesta nova idea de poble, aquesta proposta de reforma integral s’ha de concebre com un compendi d’actuacions entrellaçades i vinculades entre sí per a la consecució d’objectius comuns, actuant de forma complementària i bilateral. L’Ajuntament de Verges concep la intervenció integral del municipi com un projecte de caràcter unitari i a l’hora supramunicipal, d’actuacions bilaterals i complementàries, mitjançant la connexió entre totes i cadascuna de les actuacions que s’han de desenvolupar. En matèria de potenciació del desenvolupament local es tiraran en davant actuacions de foment del desenvolupament endogen en un sentit ampli, inclosa la conservació del patrimoni historicocultural i natural, i la potenciació d’infraestructures turístiques.

Així, les actuacions que s’han de dur a terme al nostre municipi en els propers anys i que han de complementar l’objecte d’aquesta proposta que s’emmarca dins el programa Viure el Poble, ens ha de permetre incidir a curt termini sobretot en: • La recuperació d’espais naturals en l’entorn urbà. • El desenvolupament de programes de vies verdes lligades als usos de l’aigua. • La millora, la conservació i la dotació d’equipament en Sales de Lectura, Arxiu Municipal. • La millora i conservació de monuments.

• La millora i conservació de paratges d’interès cultural i turístic • Creació d’un centre d’interpretació turística. • Desenvolupar plans i campanyes de dinamització i promoció turística. • Fomentar de la creació d’entitats locals per al desenvolupament local, la promoció econòmica i la promoció turística. El conjunt de les intervencions que ha dissenyat l’Ajuntament de Verges tenen un caràcter integrador i, si bé les actuacions objecte d’aquesta convocatòria estan emmarcades dins l’àmbit geogràfic de la zona del barri vell, la repercussió i els beneficis urbanístics i socioeconòmics tenen un abast més enllà d’aquesta delimitació física, suposant una millora per al conjunt de la població del municipi i per extensió, per als municipis del seu àmbit d’influència i pel conjunt de la població que està de pas per Verges. Agafant com a full de ruta l’Agenda 21 del Baix Ter, i el seu Pla d’Acció Local, projectem què ha de ser el poble, però també, a partir de diferents ítems que hem recollit per a la diagnosi, establim les bases per a dissenyar un seguit de pautes d’actuació amb l’objectiu d’ara en endavant de millorar el nostre municipi des d’unes premisses de sostenibilitat. Per aquest motiu fem un repàs inicialment a l’estat en què ens trobem, quines mancances i quines han de ser les actuacions que s’han de dur a terme a nivell global a tot el municipi i quines són les que entren de ple en l’objecte del programa Viure al poble. Tanmateix aprofitarem per anar explicant totes aquelles millores que s’estan duent a terme, petites iniciatives que en un municipi de les nostres dimensions sovint és costós dur a terme pel seu reduït pressupost, però que juntes i acompanyades del projecte ambiciós però factible de renovació del nucli antic, ens ha de portar a la millora general de Verges (senyalització dels elements culturals i dels elements vinculats als usos de l’aigua, aprofitant també l’oportunitat que això ens dóna per a poder oferir ja als visitants tota la informació d’aquest patrimoni que recuperem i al qual donem valor, i ho farem amb la creació d’un espai d’informació turística que d’una manera molt esquemàtica donarà a conèixer els elements històrics, culturals i naturals del nostre poble). Aquest ha de ser el punt de partida també per afavorir la creació d’un mercat turístic adequat a l’oferta de la nostra zona –petites empreses dedicadesa a un turisme sostenible, que han de saber aprofitar el potencial del territori, els camins, el Riu, el patrimoni – tot són ingredients que ben ordenats i prsentats correctament donen un bon joc a l’oferta turística competitiva. Hi ha previstes actuacions a nivell urbanístic municipal, a nivell de desenvolupament local i de promoció turística, però també n’hi ha i es

reflecteixen en el projecte, d’altres que són conseqüència de la progressiva degradació i del mal estat de la pavimentació dels carrers o de la baixa qualitat de l’entorn físic a la zona i del dèficit en els serveis municipals bàsics: el sanejament o la millora de la xarxa d’abastament d’aigua municipal, en són uns quants exemples. Tot i que el projecte que desglossem en la segona part d’aquest document avarca diferents branques del desenvolupament i foment municipal que són la base d’aquesta convocatòria, el que exposem seguidament en aquesta primera part forma part d’un projecte més ambiciós de poble, que creiem i que defensem.

Aquesta segona part, la que preveu la millora i rehabilitació del barri vell, és l’eix central de l’esdevenir de Verges. A partir d’aquesta recuperació del nucli antic, la influència que ha d’exercir, l’ona expansiva, repercutirà per força a la resta del poble, encomanarà la necessitat de millora en altres sectors i la necessitat tant a nivell d’administració com a nivell de particulars de renovar la resta d’espais municipals, revitalitzant alguns sectors que encara estan per descobrir. Començar pel centre és clau, pel seu valor patrimonial, etnològic, històric i alhora perquè és el centre del poble. Però aquest projecte de poble vol anar més enllà, vol projectar un caràcter supramunicipal en les seves actuacions i que els beneficis que se’n derivin no només afectin el municipi sinó que se’n pugui gaudir més enllà del terme municipal. Va molt més enllà dels atermenaments del municipi. Tot i que l’objecte del projecte està centrat a Verges, tot i que l’objecte de la convocatòria se centra en el nucli antic, l’hem d’entendre com un nucli dins un àmbit més ampli del simplement municipal. Verges pel seu enclavament està situat a l’encreuament de les carreteres que uneixen de nord a sud Figueres amb la Bisbal, la Jonquera amb Palamós i d’oest a est Girona amb la Costa Brava

centre. L’envolten tot un seguit de petits municipis: Colomers, Garrigoles, Jafre, la Tallada d’Empordà, Vilopriu, Ultramort, Foixà, Parlavà. Alguns d’ells amb una població inferior als 500 habitants, i dels quals només Verges en supera els 1.000 habitants.

Durant molt de temps Verges era el centre neuràlgic d’aquest territori, però la deixadesa, la manca de recursos i la inexistència d’actuacions en la conservació del poble, l’ha anat arraconant a un segon terme en front a d’altres municipis més grans. Però encara no està tot perdut i l’Ajuntament de Verges creu en la seva potencialitat i en la possibilitat encara de continuar donant resposta a moltes necessitats d’aquests municipis veïns i millorar la interacció. No ha de ser una relació unilateral, sinó que s’ha d’establir una interrelació de tots plegats amb el centre i del centre cap a l’exterior, de manera que tots es puguin beneficiar de Verges, pel sol fet de ser el municipi més gran i disposar d’aquelles oportunitats que el fet de ser petits no tenen i Verges ha de saber aprofitar-se d’això i sumar-los amb el seu desenvolupament. Verges té l’escola comarcal, llar de Jubilats, llar d’infants, pavelló, dispensari mèdic obert tots els dies, agrupació dels jutjats de pau, etc. Alguns d’aquests equipaments són municipals però que acaben donant servei a la gent d’aquests pobles veïns. No hem d’oblidar tampoc, el mercat setmanal, cada dimarts, en què la gent dels pobles del voltant aprofiten també per venir a Verges i fer altres encàrrecs... ni tampoc una forta i arrelada activitat cultural. La resta de municipis veïns, més petits, han d’interactuar amb nosaltres oferint resposta a aquelles oportunitats que els dóna la seva característica de ser com són i a aquelles mancances que el nostre municipi té per les seves característiques.

En d’altres zones d’Europa els municipis es promocionen ofertant no només el seu propi poble sinó tot l’àmbit, perquè tot i poder disposar d’una bona oferta única, els pobles del voltant tenen de segur algun element per oferir també, que pot anar des d’una petita esglesiola que per si sola sovint és difícil de promocionar com a element turístic, o d’un petit hotelet o casa de turisme rural i tot plegat en un únic conjunt donen una oferta de promoció de la zona molt sostenible. Si ens centrem en Verges com a nucli on s’hi apleguen, per densitat, la majoria d’aquests serveis, que té una oferta patrimonial recuperada, renovada, que té un entorn cuidat, que disposa per tant d’una oferta turística sostenible, hem d’apostar també per ampliar el seu radi d’acció i la seva àrea de visió als pobles del voltant... donant-los també l’oportunitat d’esdevenir conjuntament part del motor de la recuperació de tot el territori. A part, no ens podem limitar lal nostre terme municipial, hem d’oferir la potencialitat del lloc on som: l’Empordà. Hi ha moltes rutes, ofertes gastronòmiques, turístiques, culturals, etc... i les tenim a prop. És aquest conjunt que hem de donar a conèixer també. Comencem però poc a poc, comencem per presentar quina és la nostra realitat, presentem el poble de Verges i en el darrer apartat proposarem el nostre projecte objecte d’aquesta convocatòria i que ha de ser el punt d’inflexió cap a la millora i la recuperació d’un país petit, d’un paisatge, d’una gent.

Urbanisme

Plànols de l’àrea urbana. Situació urbana (noms de carrers i parcel·lari). Planejament.  Xarxa viària bàsica.  Places i zones verdes existents.  Emplaçament dels equipaments. 



Sistema d’assentaments

Creixement moderat

Sistema d’espais oberts

Sòl de protecció especial (gairebé la totalitat del municipi) Sòl de protecció territorial (petita zona al nord del municipi) Sòl de protecció preventiva (franja nord i est del nucli urbà)

Sistema d’infraestructures

Proposta viària de variant

Planejament supramunicipal: Estratègies definides pel Pla Director Territorial de l’Empordà

Verges disposa d’una normativa de planejament de 18 anys de vigència, per adaptar-nos a la nova Llei d’Urbanisme es va aprovar definitivament el Text Refós de les Normes Subsidiàries de Planejament, en data 24 de maig de 2005, per la Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona. L’objecte del text refós va ser unificar, en un únic text, tota la normativa urbanística general i les modificacions puntuals vigents. Tot i que cal dir que el document s’adequa a la Llei 10/2004, de 24 de desembre, de modificació de la Llei 2/2002, de 14 de març, d’urbanisme, per al foment de l’habitatge assequible, de la sostenibilitat territorial i de l’autonomia local. No resol encara moltes mancances a nivell urbanístic dins el nucli urbà. Tot i que pel seu planejament Verges indica un model territorial corresponent a una ciutat difusa, L’objectiu de l’ajuntament en els propers anys és intentar modificar-ho. Som conscients i està demostrat que el sistema urbà actual, de ciutat difusa, té tendència a augmentar el desordre del conjunt del municipi.

Aquest tipus de model de creixement, que hem viscut fins ara és del tot insostenible pel consum de sòl, el consum d’aigua, de materials i energia, i la tendència a explotar i desestructurar els sistemes de l’entorn més enllà de la seva capacitat de càrrega.

Alguns aspectes fonamentals venen a corroborar que el model de ciutat compacta i diversa és més sostenible que el de ciutat dispersa: a) Proximitat i estalvi de recursos: el nombre de viatges a peu. Té l’estructura i la forma idònies per poder planificar un emmagatzematge subterrani de recursos i béns de consum, connectat amb la superfície, permetent una reducció de l’impacta i les friccions de certs usos actuals. b) Estabilitat i augment de la complexitat en tot el territori urbà: Una major diversitat d’usos en un barri o en un territori concret, és a dir, una densitat més elevada de la residència, els serveis, les activitats econòmiques, els equipaments, etc., proporciona el context adequat perquè augmentin els intercanvis d’informació i, en conseqüència, augmenten els fluxos sustentadors de l’organització complexa. c) Qualitat de vida: en els barris de poblacions compactes i diverses, que s’han anat fent lentament, a mesura que augmentava la seva complexitat han proliferat en quantitat i diversitat el nombre d’associacions i organitzacions no governamentals que són, en definitiva, les que omplen de contingut els equipaments i serveis

culturals, d’educació, d’oci, esportius o socials. Els grups i associacions sense afany de lucre són part de l’ànima de la ciutat, i subministradors d’estabilitat i cohesió social. Per altra banda, la ciutat compacta incentiva els viatges a peu, amb bicicleta, que són els mitjans que poden reduir dràsticament la contaminació ambiental provocada pels vehicles i els que potencien el contacte i la comunicació en l’espai públic. La millora de la qualitat ambiental incideix en diversos dels aspectes que conformen la qualitat de vida, com són la contaminació atmosfèrica, el soroll, la contaminació visual i la seguretat viària, alhora que permet augmentar les relacions interpersonals, l’oci i el temps lliure. Desenvolupament de Polígons d’Actuació. Per evitar aquest tipus de model poc sostenible, actualment s’està treballant en el desenvolupament d’uns polígons d’actuació que permetran afavorir l’abandonament del municipi, ens ha de permetre que la gent jove es pugui quedar a viure el poble. Es planteja un model compacte seguint la línia de poble. Aquestes modificacions són prou importants per tal de ser considerades a efecte de la millora que poden comportar en relació al model urbanístic i l’adaptació als criteris de sostenibilitat previstos al Decret Legislatiu 1/2005 de 26 de juliol. Es proposa, en un d’aquests, la concentració de l’edificabilitat en volums més compactes situats alineats amb el carrer del Rec per tal d’adaptar-se millor a les característiques de l’entorn. Comporta una menor ocupació del territori i una major concentració del sostre edificable. Les altres són llindants i ocupen una bona part del sòl urbà no consolidat de la banda nord del nucli de Verges. En aquest àmbit es proposa la concentració majoritària dels espais lliures en una única peça central al nou barri que ha d’esdevenir el centre de l’activitat social de la banda nord del nucli urbà i del propi poble. La configuració arquitectònica d’aquest espai es preveu mitjançant façanes contínues que delimiten el perímetre de l’espai urbà i el fan més recollit. Les edificacions d’habitatges unifamiliars aïllats previstes en el planejament vigent se substitueixen per habitatges en filera seguint l’alineació viària i per edificis d’habitatges plurifamiliars. És a dir, s’implanten els criteris fonamentals del creixement sostenible: continuïtat amb el teixit urbà existent, augment de la densitat d’habitatges amb la mateixa superfície de sòl i els barris per tal d’obtenir una millor cohesió social i complexitat amb la previsió d’usos comercials i de serveis diferents dels residencials. Tots els carrers previstos disposen d’espais reservats per a aparcament en via pública i la normativa edificatòria preveu l’obligació de disposar d’una plaça d’aparcament per habitatge. 19

La secció dels carrers es projecta generosa pel que fa a recorreguts de vianants amb voreres de 2 i 3 metres d’amplada que, juntament amb la prolongació d’un dels carrers i la plaça central del nou barri permeten construir una veritable xarxa segura i còmoda per a la mobilitat dels vianants. Es tracta d’una mesura molt necessària si tenim en compte que en aquesta part del nucli urbà s’hi ubiquen equipaments col·lectius com el camp de futbol i el pavelló municipal, que generen important afluència de persones en actes col·lectius. A més, és previst ben aviat la construcció del dispensari municipal en aquesta mateixa zona i d’un centre d’ensenyament. Pel que fa al transport col·lectiu, es preveu la ubicació d’una parada de bus a l’extrem sud-est, a la cruïlla dels carrers de Girona i del Baix Empordà, que ha de ser una punt de referència del transport col·lectiu del a comarca. Totes les mesures que s’han pres en relació al desenvolupament d’aquestes zones tendeixen a configurar un barri socialment equilibrat que permeti una bona integració urbana i social al nucli actual. El sector terciari relacionat amb el turisme i la construcció són els principals àmbits d’ocupació de la població. Una població jove pel que fa als nouvinguts i més envellida l’autòctona. La població jove en general, té dificultats per assolir un habitatge digne. Des del punt de vista social, l’objectiu principal del desenvolupament d’aquest sector és possibilitar un creixement del nucli urbà que permeti ubicar les necessitats d’habitatge i una correcta distribució social de la població, alhora que un millor aprofitament dels serveis urbans (escola, dispensari, recollida de residus, ...) que resulten més eficaços a partir d’un determinat llindar de població. Habitatge social. Les necessitats d’habitatge social al municipi s’han anat resolent per iniciativa particular però la possibilitat d’iniciar una certa política d’habitatge públic pot obrir les portes a la implantació d’algunes famílies joves i a la resolució de situacions familiars delicades per a persones d’edat avançada. La reserva de sostre per habitatge social d’acord amb el que estableix el Decret 1/2005 de 26 de juliol, pel que s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme. Tractant-se d’un municipi que no té el planejament general adaptat a la nova Llei, les reserves de sostre venen regulades per la disposició transitòria segona del Decret 1/2005.

Càlcul de les reserves per habitatge social: Comparatiu de sostre i densitat en àmbit la la UA3 Concepte

Planejament vigent

Proposta

Diferència

13.248 m2

216.127 m2

+ 2.879 m2

Nombre màxim habitatges 47 habitatges

83 habitatges

+ 36 habitatges

Sostre edificable

D’acord amb la legislació urbanística vigent, la reserva de sostre per habitatge social s’ha de referir a la superfície de sostre residencial de nova implantació i serà del 20 % per habitatge protegit i el 10 % per habitatge desenvolupat amb altres mesures d’estímul de l’habitatge assequible.

Sostre residencial de nova implantació: Reserva de sostre per habitatges de protecció pública:

2.879 m2

2.879 m2 x 0,2:

576 m2

Reserva de sostre per habitatges assequibles (concertats): 2.879 m2 x 0,1:

288 m2

Total reserva de sòl per habitatge de protecció pública o concertat:

864 m2

Aquest sostre es podrà distribuir en diferents parts del sector d’acord amb les tipologies que estableixi el Pla de Millora Urbana i que permetin una correcta relació entre la situació, la tipologia i l’ús. S’ubicarà, de forma preferent en els edificis plurifamiliars de la banda sud-oest. La proposta de modificació preveu un 20 % del sostre destinat a habitatges socials: Sostre màxim edificable: 16.127 m2 x 0,2 = 3.225 m2, amb un mínim de 17 habitatges, molt per sobre dels requeriments normatius. Espais públics El projecte de modificació de les Normes Subsidiàries preveu en aquest sector també posar ordre als espais públics i l’edificació d’aquesta gran àrea de sòl urbà no consolidat del nucli de Verges per tal de possibilitar un creixement residencial més compacte per permetre la formació d’espais urbans definits per edificacions amb alineació a vial, amb itineraris sinuosos i continus en relació al nucli consolidat. L’ordenació de l’edificació segons façanes contínues alineades a vial permet obtenir espais més controlats i propis dels nuclis rurals que configurin itineraris visualment controlats que permetin referenciar-se en els espais del nucli urbà consolidat. En la mesura que ens anem allunyant les edificacions es disposen ja més aïllades conformant grups d’habitatges aïllats. A la llarga haurem d’establir les mesures per a la rehabilitació, millora, reestructuració i/o renovació dels espais urbans com a estratègia per tal d’aprofitar al màxim el teixit urbà existent. A més a més, amb els plans de

millora destinats a afinar els espais lliures i/o àrees d’ús públic, cal introduir adequadament objectius de sostenibilitat en el disseny del nucli urbà, de manera que es fomenti un estalvi en tots els recursos, es recuperin els valors naturals, etc. També s’ha de vetllar per una bona qualitat del mobiliari urbà, estat de les voreres, estat del ferm, etc. Pel que fa als espais verds, s’estan seguint des de fa poc mesures ambientals en la jardineria del municipi: - Elecció d’espècies autòctones i espècies apropiades al clima mediterrani. - Programa de reg basat en criteris d’eficiència, regulant els horaris de reg a les hores de menys sol. - Recollida selectiva i valorització de les restes vegetals. - etc Hem de preveure espais adequats per a l’emplaçament d’usos específicament periurbans i regular estrictament la resta, mantenint els elements estructuradors i de connectivitat, tant amb l’entorn rural com urbà, mitjançant la qualificació com a sistemes, la previsió de plans especials de protecció i millora, etc. Totes aquestes criteris es tenen en compte i se segueixen en els projectes d’execució de plans parcials, plans especials, plans de millora urbana i/o altres plans sectorials que es duguin a terme al municipi. Això ha d’anar lligat, per força, amb les noves infraestructures de comunicació que ens hi hauran de permetre un accés fàcil i ràpid. Aquestes infraestructures es definiran juntament amb la carretera C-31 pel seu pas per Verges. S’està treballant per un model de traçat que sigui el mínim impactant en el territori possible. Una carretera que és necessària per dues coses, a nivell territorial per afavorir la mobilitat segura dels vehicles, actualment han de creuar el poble, i per altra afavorir la reducció del trànsit de pas per dins el poble. Per això la proposta que es planteja al DPTOP és una proposta que ha de donar aquest servei i ha de ser un enllaç, amb el mínim impacte possible, cap a una zona de creixement per a les empreses. D’altra banda, també és necessari desenvolupar una vialitat que ha d’estructurar territorialment els desenvolupaments urbans i millorar la connectivitat interna. A més a més, no es pot perdre de vista que l’Empordà té un paper fonamental pel que fa a la integració de Catalunya en el sistema de xarxes urbanes i de transport europees. Tot i així, s’ha de tenir en compte

que una resposta continuada a la demanda de trànsit de pas pot portar a la degradació del territori que en aquests moments té un equilibri natural important que és un dels seus principals valors afegits. La posada en funcionament d’una variant d’aquest tipus suposarà alliberar trànsit rodat de l’interior del nucli urbà, i una oportunitat per convertir la travessera en una avinguda que a la llarga incorpori mesures per: - Limitar la velocitat. - Establir diferents tipus de mesures reductores de velocitat - Millora dels recorreguts destinats a bicicletes i vianants. - Millora de la qualitat de l’espai destinat als vianants (verd urbà, mobiliari,...), seguint els criteris d’accessibilitat i de supressió de barreres arquitectòniques. - Major control dels vehicles estacionats de forma incorrecte. Descripció de la situació urbanística i socioeconòmica. Procés de regressió urbanística. Calen projectes de regeneració de zones urbanes i rurals degradades. L’accessibilitat i la qualitat de l’espai públic necessita millorar: Tot i que en els darrers anys s’han fet força actuacions de millora de vials i places (n’és un exemple la rehabilitació de la Pl Onze de Setembre i dels vials del seu voltant) encara hi ha un nombre significatiu de carrers amb el ferm està en molt mal estat, amb una amplada de vorera insuficient que caldrà eliminar o amb les voreres parcialment ocupades per vehicles aparcats. En aquest sentit resulta clau continuar arranjant aquests vials i en alguns llocs concrets millorar-los en estètica, i prioritzant l’ús de les persones a la del

trànsit rodat. Insuficiència o la manca de qualitat de la urbanització, de les xarxes viàries, de sanejament i de l’espai públic. El nostre poble actualment està ple de cicatrius, l’asfaltatge dels carrers és precari, deficient, hi ha forats, hi ha les rases de les connexions de gas, hi ha diferents tipus de formigonat, asfaltat i això ens dóna una imatge molt trista i grisa del poble.

El projecte que presentem també preveu la millora en aquest sentit. Cal encara establir un sistema per pacificar el trànsit rodat, millorar la seguretat viària i incrementar l’espai destinat a vianants. Una de les problemàtiques importants en tema de mobilitat i que és corrent a tots els petits municipis, per manca de plans de mobilitat, d’ordenació del trànsit i dels vials del poble... és el caos en el trànsit dins el poble, la manca d’aparcament, el poc respecte a les senyals, etc. La dotació de places d’aparcament en ocasions resulta insuficient. Actualment la dotació d’aparcament del municipi resulta una mica justa tenint en compte les característiques de Verges i la seva posició de centralitat de segon ordre. Es fa necessari de fer actuacions de pacificació dels nuclis antics dels municipis i establir mesures constructives per tal de prioritzar els desplaçaments a peu en front del vehicle privat (vials de plaforma única, supressió de barreres arquitectòniques...). S’haurà d’establir una major jerarquització de la vialitat d’aquests sectors (en alguns vials establir direccions úniques, no permetre

l’accés del vehicle rodat a tot arreu...). I sobretot limitar molt l’aparcament i delimitar clarament les places d’aparcament a la via pública. De forma paral·lela cal preveure la creació o disponibilitat d’aparcament fora del barri vell. La senyalització d’aquest aparcament ha de ser clara i entenedora pels visitants de fora del nucli urbà i ha d’anar complementada amb la senyalització adreçada als recorreguts per a vianants. En aquest sentit, amb la urbanització del sector nord es preveu pal·liar en part aquest fet, però també caldria una major regulació de l’aparcament en calçada i la restricció d’aparcament en alguns vials del barri vell i de la travessera urbana. Edificis municipals Urbanísticament, els edificis municipals s’han anat situant en primer lloc al nucli antic, on hi trobem l’ajuntament, hi ha la casa de cultura, can Punton (futur centre d’interpretació), el dispensari (tot i que aviat es desplaçarà, per manca d’espai, més a l’exterior). Als afores hi ha els equipaments i els edificis municipals com el pavelló, la llar de jubilats, el camp de futbol, etc. on hi ha molt de volum de gent que en fa ús. Tanmateix hem de dir que diversos dels equipaments municipals no compleixen els criteris d’accessibilitat. Igual que en molts d’altres municipis, a Verges encara existeixen diversos equipaments que no es troben adaptats a la població amb la mobilitat reduïda. Entre aquests cal destacar el CEIP Francesc Cambó, el dispensari, el mateix ajuntament. Però cal dir que s’han

fet esforços per anar adaptant-los. Per exemple el pavelló i llar de jubilats. Així doncs, les darreres actuacions urbanístiques i els equipaments construïts recentment ja es van realitzat tenint en compte criteris d’accessibilitat. S’ha de continuar estenent aquest criteri tant en les obres de nova construcció com en les remodelacions dels espais o equipaments existents. Aquestes actuacions s’han de realitzar tenint en compte les especificacions que estableix la Llei 20/1991, de 25 de novembre, de promoció de l’accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques, modificada pel Decret legislatiu 6/1994, de 13 de juliol. Pel que fa al sòl no urbanitzable una part gaudeix de protecció. En el planejament vigent s’hi assenyalen dos tipus de sòl en funció de les seves característiques i del grau de protecció que es vol assolir: a) No urbanitzable tipus I b) No urbanitzable protegit tipus II (comprèn totes les àrees de protecció de carreteres, rieres, canals, motes, estanys, rius i horts, parc forestal, entorn de la Vall i zona delimitació alçària de Puig Rodon. El planejament no es contradiu amb el PDTE). Els principis i objectius bàsics que planteja el plantejament no entren en contradicció amb el que estableix el PDTE, tant pel sistema d’assentaments com pel d’espais lliures. El planejament contempla unes normes de protecció davant del patrimoni arquitectònic i cultural Les zones “Casc Antic” i “Eixample Casc antic”1, i diversos elements, llocs, recintes i entorns detallats en un catàleg, queden sotmesos a les normes i procediments determinats per les NSP. A més a més, dins del sòl urbà, s’ha declarat una zona com a Elements de protecció integral, que comprèn les torres del nucli antic i de la font del rec del molí.

1 NORMES SUBSIDIÀRIES MUNICIPALS DE VERGES Secció 7a Elements de protecció integral ART. 64 è.Són els grafiats als plànols de la sèrie 4 i es concreten en les torres de l’antic nucli i a la font del rec del molí. Solament es permeten operacions de rejuntat de pedres. Queda totalment prohibit qualsevol altre tipus d’actuació, per tant, cal mantenir-los en l’estat actual, no admetent-se canvis d’ús, modificacions de volum, obertures noves o supressió de les existents. Per qualsevol operació en aquests elements, l’Ajuntament exigirà la demostració de la titularitat de l’element i procedir en conseqüència. L’Ajuntament podrà fer ús d’aquests elements per serveis d’interès i utilitat pública. Amb aquestes normes s’entenen de titularitat del Municipi i per tant efectuar les mesures oportunes les dues torres defensores de la plaça Major, les restants queden sotmeses a les anteriors condicions. “

Camins. El municipi disposa de camins que pertanyen a la xarxa de cicloturisme que s’estén per tot el Baix Empordà, dissenyada i senyalitzada per conèixer els llocs més interessants de la comarca. De la mateixa manera, tots els camins rurals a tocar el riu Ter també formen part de la Ruta del Ter dissenyada pel Consorci Alba-Ter. Construir una xarxa de carrils bicicleta basada en: 1) El manteniment de l’actual xarxa de cicloturisme. En l’àmbit del Baix Ter aquesta xarxa té una longitud total de 159 km. 2) La creació i senyalització de nous circuïts amb interès patrimonial i natural. En aquest sentit, les propostes més interessants poden ser les següents: - circuït per a bicicletes i vianants que ressegueixi el rec del Molí. - circuït per bicicletes i vianants que ressegueixi el riu Ter. - circuit per bicicletes i vianants que segueixi tot el patrimoni cultural. 3) La creació de carrils bicicletes al costat de les carreteres. En aquest sentit la Diputació de Girona ja compta amb un projecte que preveu la construcció de carrils bici paral·lels a les carreteres de la seva titularitat. La xarxa viària rural d’un municipi és important pel seu valor ecològic i/o cultural, ja que funcionen com a línies de connectivitat així com espais amb caràcter socioeconòmic i de lleure. Aquests espais són d’ús per al passeig, són espais integrats en les rutes

cicloturístiques de la comarca, però a l’hora són les vies per als pagesos per accedir als camps. Per tot això, per ser espais de concurrència i de necessitat de comunicació hem de continuar amb l’adequació i manteniment de la xarxa de camins que ja ve desenvolupant l’Ajuntament en els darrers anys. Això possibilita per altra banda que els mitjans d’extinció en cas d’incendi puguin accedir fàcilment i per tant actuar amb celeritat. Aconseguir que els principals espais naturals del municipi estiguin protegits a través del planejament urbanístic El Baix Ter disposa d’espais de gran valor ecològic i paisatgístic, que esdevenen claus per protegir i revaloritzar el patrimoni cultural, natural i paisatgístic. Caldrà en un futur planejament urbanístic que es consideri el valor d’aquest espais i s’estableixi una normativa adient per tal de garantir-ne la seva conservació. De manera complementària a la seva regulació urbanística als propietaris de finques incloses en aquests espais se’ls informa de les possibles subvencions i ajudes en matèria de millora i desenvolupament rural. S’està fent un cens dels propietaris forestals, així com també dels propietaris agrícoles per a poder-los donar aquest tipus d’informació i buscar sistemes conjunts de millora d’aquests espais, que per una banda incideixen sobre el propietari però que milloren el conjunt del municipi.

Serveis Municipals

Pel que fa als serveis, hem de tenir en compte i saber reflectir amb bon criteri en les millores que es faci al municipi, tres serveis importants: clavegueram, l’enllumenat públic i l’aigua. Tots tres serveis el municipi els ha de donar als seus habitants, però cal que no perjudiquin l’entorn: cal que no perjudiquin el medi, cal que no n’abusem del seu consum, per tant que en fem una gestió correcta i que la millorem. Aquí presentem la necessitat de millorar partint dels estudis que s’han encarregat des de l’Ajuntament i que ja tenim elaborats: Pla Director del Clavegueram, Pla Director d’Abastament de la Xarxa d’aigua i Estudi de l’Estalvi i l’Eficiència Energètica. La necessitat de refer el sanejament ha estat el pretext per fer aquest projecte. És urgent de refer el sanejament, perquè és una de les necessitats que no estan resoltes, es continuen abocant les aigües negres a la llera. Essent conscients d’aquesta necessitat, es va elaborar el Pla Director del Clavegueram i en les obres públiques municipals que s’han fet ja s’han tingut en comte totes les millores proposades. A part del clavegueram hi ha altres deficiències importants en els serveis que descriurem i que caldrà revisar, modificar i modernitzar, és per aquest motiu que creiem que a l’hora que es fa el sanejament s’hi ha de poder donar resposta: soterrant-los, modernitzant les canalitzacions d’aigua potable, actualment moltes d’aquestes encara són de fibrociment, de ferro o de plom. Unes infraestructures totalment obsoletes que fan que cada dos per tres es produeixin fuites i haguem de foradar carrers i tallar el subministrament. Al mateix temps seria bo poder adequar-ho ja per les telecomunicacions, per a l’electricitat, el gas. Adaptar-ho perquè, per una banda en fem finalment una bona gestió i per què, per altra banda, en un futur no haguem de tornar a obrir-ho tot.

Sanejament Gestió: Municipal. Característiques: La xarxa de sanejament data de 1939, amb trams de fibrociment que es van substituint per polietilè. Actualment s’està instaurant la xarxa separativa. Abocament: Rec del Molí i riera de la Tallada. Qualitat de l’efluent: Sense dades. La redacció d’aquest Pla Director sorgeix de la voluntat de l’Ajuntament de Verges per conèixer i abordar la millor solució tant per als problemes actuals que presenta el clavegueram del municipi com pels que poguessin sorgir de la futura connexió al col·lector general projectat, i d’aquesta forma, contribuir a la millora del servei i del medi ambient del terme municipal. L’evacuació de les aigües residuals i pluvials d’una població està directament lligada i condicionada a la ubicació, a la tipologia i a l’estat de la xarxa de clavegueram. Hidrològicament el fet més rellevant de Verges es que es troba pràcticament envoltat per rieres. Al nord, la Riera de Mas Vicenç , al nord-est, la Riera de la Tallada i al sud, el Rec del Molí de Bellcaire. A l’oest, encara que més allunyat del nucli urbà, hi ha la riera de la Vall. Aquests cursos d’aigua afavoreixen l’evacuació d’aigües pluvials del casc urbà. No obstant, actualment totes les aigües que entren a la xarxa de clavegueram de Verges, ja siguin pluvials o residuals, són abocades a les diferents rieres i recs, amb els problemes mediambientals que això suposa. Un factor positiu, des del punt de vista hidrològic és la presència de zones rurals i camps de cultiu als voltants del casc urbà, els quals, en ser terrenys permeables, permeten la filtració de les aigües de pluja i redueixen el volum d’aigua que entra per escorrentiu al casc urbà seguint els pendents naturals del terreny. Pel que respecta als aspectes problemàtics, el fet més destacable, com ja s’ha comentat, és l’abocament de totes les aigües residuals als recs o rieres, sense ser degudament tractades. Un aspecte afegit és que la major part del casc urbà és molt plana, factor que per una part redueix la capacitat d’evacuació de l’aigua, i per altra agreuja els problemes quan aquests apareixen, en retenir l’aigua en superfície. Finalment s’ha de comentar que la distribució d’embornals i de reixes interceptores per captar l’aigua de superfície i introduir-la dintre de la xarxa de clavegueram no és homogènia. Dintre de l’àmbit d’estudi d’aquest Pla Director, l’únic nucli de població és el casc urbà de Verges. Existeixen també masies aïllades, però la majoria

d’aquestes disposen de fosses sèptiques pròpies i no afecten el clavegueram d’estudi. Verges està constituït per edificis de petita altura, que no sobrepassen en cap cas els 3 pisos. El nucli urbà constitueix una zona prou impermeable, sobretot a la zona més central, mentre que la zona de les rodalies, augmenta la superfície permeable, per la presència de jardins i zones verdes aïllades. Pel que fa als carrers, són majoritàriament estrets i de traça irregular. Tot i que destaquen, per la seva amplitud, les 2 carreteres que es creuen al casc urbà.

S’han de considerar conjuntament les conques d’aigües residuals i les d’aigües pluvials, que encara que la majoria de les vegades coincideixen no sempre succeeix. Generalment la xarxa de pluvials té tendència a enviar l’aigua a les lleres naturals o artificials més properes, mentre que les aigües residuals, en poblacions amb sistema de sanejament desenvolupat, són conduïdes a les depuradores d’aigües residuals (EDAR). En el cas de Verges, no existeix encara cap sistema de sanejament com a tal, i en conseqüència, totes les aigües, tant les d’origen residual com pluvial, són abocades a les diferents rieres. S’han estudiat conjuntament el drenatge de les aigües pluvials i de les residuals, ja que moltes són les possibles interrelacions entre els dos sistemes de drenatge. En sistemes separatius en què les aigües residuals i pluvials discorren per conductes diferents, es poden donar casos de sobreeixidors de conductes d’aigües residuals a pluvials, d’entrada d’aigües de pluja al sistema d’aigües residuals (produïdes per connexions de desguassos particulars al clavegueram), d’irrupció d’aigua de pluja per les tapes dels pous al clavegueram, etc. En el cas de sistemes unitaris la interrelació es fa més evident perquè les aigües negres i les de pluja es transporten pel mateix conducte. En aquest cas, en concret, a les zones on s’ha desenvolupat una xarxa separativa (Plaça de l’Onze de Setembre i Carrer Francesc Cambó, entre d’altres), aquesta no funciona com a tal, novement les aigües d’origen pluvial acaben connectant a un pou residual, constituint una xarxa de tipus unitari. No funciona així perquè és una actuació nova que si que ha fet separació però que en anar a buscar el col·lector passa per nucli encara per arreglar i per tant amb xarxa unitària. Verges no disposa de cap tipus de col·lector general. En no pertànyer actualment a cap sistema de sanejament determinat ni constituir, en ell mateix, un sistema independent, les aigües que es recullen al municipi van a parar a les rieres que l’envolten, ja siguin d’origen pluvial o residual. Està previst, i forma part d’un projecte completament definit, la construcció d’un col·lector general, que passarà pels municipis de Verges, Colomers, Jafre, Albons i Bellcaire, que recollirà les aigües residuals generades a aquests municipis i les conduirà fins a l’estació depuradora de l’Escala. En aquest projecte es planteja que el tram de col·lector que passarà pel municipi de Verges, objecte d’aquest estudi, circuli seguint la traça del Rec de l’Estany, envoltant la part sud del nucli urbà, per continuar seguint la traça del Rec del Molí, un cop passada la població de Verges. Aquest col·lector es proposa que constitueixi un sistema de clavegueram per aspiració, de manera que l’aigua generada al poble sigui recollida a diferents pous, i després aspirada fins al col·lector. Aquest sistema permetrà evitar l’abocament de les aigües residuals de la part sud del nucli urbà, mentre que la problemàtica

de la part nord, es resoldrà amb un col·lector per gravetat, que s’unirà amb el col·lector per aspiració a l’est del nucli urbà de Verges, i circularan, un cop units, per gravetat. La xarxa • Dificultat d’entrada de l’aigua de l’escorrentiu superficial i del personal a la xarxa de drenatge. • Insuficiència hidràulica. La sol·licitud de la xarxa serà, pel cas de l’actual desenvolupament urbanístic els cabals d’aigües residuals amb dilució 1:10, la pluja de període de retorn T=2 anys, mentre que el diagnòstic amb les sol·licituds dels desenvolupaments urbanístics previstos executats i consolidats seran únicament les aigües residuals amb dilució 1:10, i la pluja de període de retorn T=10 anys. Per solucionar aquestes insuficiències es proposen una sèrie d’actuacions. S’ha de comentar que a la simulació amb el desenvolupaments urbanístics previstos consolidats i que actualment no presenten xarxa de clavegueram executada, s’han connectat les aigües residuals generades en ells als col·lectors tècnicament més viables i que treballin millor a la situació actual, tenint en compte, però que si s’ha de realitzar alguna actuació en algun d’ells es pot aprofitar per adaptar-lo als nous cabals que puguin rebre, mentre que les pluvials s’han evacuat sempre que ha estat possible a la riera o rec més proper per no sobrecarregar la xarxa existent. Les aigües de la majoria dels desenvolupaments previstos al Pla General d’Ordenació Urbana es poden connectar fàcilment a la xarxa actual. Alguns d’ells, a més, i degut a què es troben molt a prop dels diferents cursos naturals d’aigua, podrien desenvolupar xarxes separatives i abocar les aigües pluvials directament en aquests, afavorint-ne el seu manteniment ecològic. Cal recordar en aquest punt, que la diagnosi en la situació actual s’ha dut a terme considerant que el nou sistema de col·lectors en alta projectat ja està executat i en funcionament, per validar que el sistema funcionarà adequadament un cop aquest entri en servei. Si consideréssim la situació actual real, sense els col·lectors, la xarxa no compliria els requisits adequats, encara que no se superés la capacitat hidràulica de les pròpies canonades. La xarxa de Verges és essencialment unitària, és a dir, està dimensionada per aigües de pluja, que proporcionen cabals molt més gran que els d’aigües residuals, i en conseqüència, no s’esperen problemes en temps sec.

Aigua Gestió: Municipal. Fonts d abastament i característiques: un pou entubat de 34 m de fondària i amb un cabal de 50 m3/h. Nuclis subministrats: Verges. Nombre abonats: 608. Potabilització i subministrament: L’aigua captada pel pou municipal es condueix fins al dipòsit general, on té lloc la cloració amb hipoclorit sòdic. Posteriorment l aigua es transporta cap a 2 dipòsits reguladors, des d on es distribueix per gravetat a tota la xarxa. El subministrament d’aigua potable del nucli de Verges es fa mitjançant dos pous de tipus sondeig, situats a uns 210 metres al Sud-Oest de la població, al camí de Verges a Canet de Verges. Des d’aquest pou es trasllada l’aigua a través d’una canonada DN.150 mm. a dos dipòsits d’emmagatzematge d’aigua potables. El dipòsit vell és de 375 m3 de capacitat, i el dipòsit nou de 400 m3. Es troben situats al nord-oest de la població, al camí de la Tallada d’Empordà a Jafre, a una distància de 2.788 metres del pou. El subministrament d’aigua potable al nucli de Verges es fa a través d’una canonada de fosa DN.200 mm. i de 1.700 metres de llargada fins a l’entrada de la població. La distribució dins el nucli es fa amb canonades de PVC de DN.140 mm. i DN.125 mm. de 150 metres i 720 metres de llargada respectivament, en forma de cinturó. La xarxa general és de DN.70 mm. Per altre banda, el municipi de Garrigoles compra l’aigua a la població de Verges. Garrigoles és un municipi de 9 Km2 i una població de 167 habitants. Des del dipòsit de Verges surt una canonada de PVC DN.125 mm. que porta aigua fins a un dipòsit pulmó de 100 m3 de capacitat, situat en el terme municipal de Garrigoles, i des d’aquest es fa el subministrament a aquest municipi. Xarxa de distribució dins el nucli. La xarxa de distribució d’aigua de Verges consisteix en canonades de PVC de 140 i 125 mm. de diàmetre nominal i una pressió nominal de 10 atmosferes, en forma de cinturó, connectades a la xarxa general de la població. Al llarg dels anys, s’ha anat renovant trams de canonada en funció de les necessitats dels municipi, augmentant sobretot el diàmetre per anar donant

compliment als hidrants, així com anar fent el tancament d’anells de subministrament. Els cabals subministrats als usuaris domèstics, industrials o públics, es controla per mitjà de comptadors. Al final de l’any 2008 hi havia 608 abonaments o comptadors registrats. La xarxa actual de Verges està composada principalment de canonades de fibrociment i PVC, que sumen pràcticament el 85% de les instal·lacions. Les canonades de ferro i fosa dúctil, són molt més minoritàries. Rendiment. Tenint en compte que tot el cabal subministrat com a municipal sense comptador (siguin hidrants, boques de rec, fonts, etc.) pot resultar de l’ordre del 10 % del cabal subministrat, es considera un bon estat de la xarxa quan els rendiments són de l’ordre del 75%, pel que el rendiment general d’una xarxa en bon estat és de l’ordre del 85% del cabal subministrat. Alguns dels rendiments actuals de la xarxa estan molt per sobre del rendiment òptim que és del 75%, en canvi d’altres estan molt per sota. Això pot ser degut principalment a consums no comptabilitzats, com poden ser les fonts públiques, boques de rec de parcs i jardins, instal·lacions esportives, escoles públiques, punts de subministrament municipal i consums privats no controlats. L’altra causa principal són les fuites produïdes en la xarxa degut a l’envelliment de les canonades i connexions, i les avaries provocades per obres externes. La dotació sobre subministrat presenta un lleuger ascens positiu. Per altra banda la línia de tendència de la dotació sobre el registrat per abonat i dia es manté pràcticament constant. Això possiblement és una conseqüència de les polítiques d’estalvi d’aigua portades a terme. Les millores de la xarxa que es proposen estan dirigides principalment a: - La formació de xarxa mallada formant anells tancats de subministrament. - Donar compliment a la normativa contra incendis. - Tancar els trams de canonada que quedaven tallats amb taps cecs. - La substitució de les canonades de fibrociment i les escomeses de plom existents. Tota la xarxa proposada queda definida en els plànols corresponents. S’entén que les millores proposades pel Pla Director en tot el conjunt seran capaces de garantir el correcte funcionament de la xarxa, per això caldrà aplicar-lo cada cop que es faci projectes d’urbanització, en futures millores dels serveis i en els projectes que s’engeguin des de l’ajuntament que comportin la millora dels serveis municipals. En tots aquests casos s’haurà de tenir en compte en l’execució les millores incloses en el Pla Director.

Demanda actual i futura. Es defineix com a demanda la quantitat diària mitjana d’aigua subministrada a la població en un període. La demanda actual s’obté a partir de mesures realitzades mitjançant cabalímetres, ja sigui pel cabalímetre col·locat a la sortida del pous (subministrada) o pel conjunt de comptadors de què disposen els abonats (registrada). El seu valor es calcula multiplicant la dotació punta pel tipus de zona i pel nombre d’abonats actuals, i tot plegat dividit pel rendiment de la xarxa, per tenir en compte les pèrdues, consums per recs municipals no enregistrats, errors de subcomptatge dels comptadors, etc. Com que se sap l’evolució del número d’abonats, i per la planificació urbanística les possibles zones de creixement, es pot obtenir la demanda futura. Se suposa que el rendiment de la xarxa de distribució millorarà com a conseqüència de les obres que s’han d¡efectuar i la realització de campanyes de recerca de fuites. Tenint en compte la demanda punta de les poblacions de Verges i Garrigoles, tenim que el cabal punta que s’haurà de subministrar l’any 2024, serà d’aproximadament 881 m3/dia, havent aconseguit un rendiment del 75%. Tot i el creixement del abonats, la magnitud de cabal a subministrar es manté força constant respecte a l’actual, això és degut a l’augment esperat fruit del rendiment de la xarxa.

Residus

Amb les dades que tenim de generació total de residus de Verges de l’any 2008 podem dir que s’han generat 516.61 tm, amb les següents recollides: Tones Rebuig

375,43

Deixalleria

6,08

M.Orgànica

16,74

Paper

49,17

Vidre

46,4

Envasos

22,79

Generat

516,61

D’acord amb el PROGREMIC la composició dels residus a 2006 és la següent: - Matèria Orgànica; 36% - Paper i Cartró; 18% - Envasos Lleugers; 12% - Vidre; 7% - Altres; 27% Aquesta composició de deixalles no té perquè correspondre a la composició real de Verges, doncs el número de grans productors, o si és una zona més rural o més industrial influeix molt en la quantitat de cada fracció.

Si passem aquesta composició de residus a les tones generades de Verges tenim el que hem generat de cada fracció, el que hem recollit i el percentatge que representa.

Recollit

Composició

Total generat

% recollit

M.Orgànica

16,74

36%

185,98

Paper

49,17

18%

92,99

53%

Vidre

46,4

36,16

128%

Envasos

22,79

12%

61,99

37%

Com es pot veure, el resultat del % recollit surt amb incoherències, degut a què la composició de les deixalles estàndard no s’ajusta del tot a la vostra realitat. Al tenir el Mas Pi i l’Alberana (els dos restaurants) que deuen reciclar tot el vidre que generen surt que recolliu més del que es genera. Cal tenir en compte també que la Fracció orgànica recollida només és la dels grans productors, i per tant, ara que s’ha implantat a tota la població el percentatge ha d’incrementar-se notablement de cares al 2009. D’acord amb els objectius del PROGREMIC es compleix amb el vidre i envasos, però falta recollir més paper i sobretot més fracció orgànica. El paper i cartró crec que costarà assolir els objectius perquè el % de composició no s’ajusta a la realitat, i la fracció orgànica per una banda tenim els compostaires que ja ens la reciclen i per l’altra és de les fraccions que més costa recollir. Pel que fa a la prevenció en origen, en les dades dels darrers 10 anys es veu com des del 2004 la tendència és a la baixa (exceptuant el 2006 que no acaba de quadrar massa el número de rebuig generat). El 2008 s’han generat un 14% menys de residus que el 2004.

Any

Rebuig

Matèria Orgànica

Paper

Vidre

Envasos

Generat

Reciclat

% reciclat

2008

375,43

16,74

49,17

46,4

22,79

510,53

135,1

26%

2007

431,95

6,29

48,7

39,2

19,59

545,73

113,78

21%

2006

389,28

1,62

45,26

36,2

17,96

490,32

101,04

21%

2005

477,09

43,25

16,08

571,42

94,33

17%

2004

497,63

39,68

29,4

16,42

583,13

85,5

15%

2003

485,19

30,7

28,2

17,27

561,36

76,17

14%

2002

487,52

22,67

15,22

548,41

60,89

11%

2001

430,52

18,26

16,4

8,48

473,66

43,14

2000

419,4

11,68

11,6

3,68

446,36

26,96

1999

445,2

7,62

9,2

0,06

462,08

16,88

1998

428,28

6,02

10,6

444,9

16,62

D’acord amb el Progremic, el 2012 s’ha de generar el 10% menys respecte el 2006. Segons les dades que tenim, respecte el 2006 s’ha incrementat un 4%, mentre que si agafem el 2007, la reducció és del 7%, per tant, si se segueix amb la mateixa tendència aquest objectiu també el tenim assegurat. Les dades dels compostaires, són 35 a Verges de 720 que en tenim a la comarca. Aquesta dada és molt difícil de fer-ne estadística comparativa, doncs depèn del tipus d’habitatge que té cada municipi, en tot cas, són aproximadament 35 tones que us estalvieu d’abocador anualment, entre orgànica i restes vegetals. Les dades amb les que treballem a nivell de comarca són les següents: Comarca

Verges

2,25 kg/hab any

1,18 kg/hab any*

24,97 kg/hab any

41,15 kg/hab any

Vidre

34,52 kg/hab any

38,83 kg/hab any

Envasos

14,06 kg/hab any

19,07 kg/hab any

Kg anuals generats/hab. censat Paper

* Cens idescat 2007 = 1.195 hab.

En els tres casos, paper, vidre i envasos, Verges està per sobre la mitjana comarcal, i el fet que la generació per habitant sigui molt inferior a la comarcal és perquè la població és molt més estable i no ens influeix tant el turisme o les segones residències com en d’altres poblacions de la comarca. Cal tenir present que els municipis més petits tenen uns índex de reciclatge molt més elevats que les poblacions més grans. La proximitat, el veïnatge fa que la gent s’impliqui més en els afers col·lectius, en canvi com més gran és la població més anonimat hi ha i menys participació del ciutadà. Si no comptem les dades de la deixalleria, a la comarca, el poble que recicla menys és en percentatge Sant Feliu de Guíxols, amb un 8,82 %, i els que reciclen més són Colomers amb 38% i Palau-Sator amb 37%. Verges està a 26,46 %. Pobles amb número d’habitants semblants a Verges, hi ha Ullà amb 25,04% i Cruïlles amb 16,59% Resumint i mirant el costat de l’ampolla mig plena és que Verges està complint amb el PROGREMIC i té un índex de reciclatge més elevat que la mitjana comarcal i que els municipis semblants de la comarca. Si mirem l’altra la part de l’ampolla, la buida, la realitat és que queden el 73,54% dels residus que no es reciclen i van a parar a l’abocador, quan el 90 % podria ser reciclable.

Ens queda molt camí per fer !! Per incrementar els índex de reciclatge només hi ha una solució: implicació absoluta. Cal per tant fer un seguiment sobre el carrer de qui no participa, i no cal posar multes econòmiques, es poden saldar assistint a xerrades sobre reciclatge. La ràtio de producció de residus municipals per habitant de Verges es troba per sota la mitjana del Baix Ter i per sota la de Catalunya. Amb això Verges assoleix l’objectiu establert pel Programa de Gestió de Residus municipals sobre el nombre d’habitants per contenidor. Aquest programa estableix l’objectiu de disposar d’un contenidor per cada 500 habitants en àrees d’aportació i un contenidor cada 100 habitants en vorera, tant pels de rebuig com pels de recollida selectiva.

Un dia el mes, Verges disposa de servei de deixalleria mòbil, aquest servei està gestionat pel Consell Comarcal del Baix Empordà i s’ofereix a tots els municipi petits que vulguin afavorir el reciclatge i conscienciar els seus habitants de la necessitat de gestionar correctament els residus. Tanmateix també es fa un cop al mes recollida dels voluminosos i els residus tèxtils gestionats per la mateixa empresa contractada per a la recollida de la fracció rebuig i es recullen mitjançant contenidors específics en punts estratègics, com les farmàcies o equipaments municipals.

Quantitat de residus portats a la deixalleria mòbil. Cal destacar les puntes de l’estiu en èpoques de vacances

La recollida selectiva de la fracció orgànica dels residus municipals a grans productors (restaurants) es va implantar fa un parell d’anys, aquest any 2009 s’ha començat amb la recollida de la fracció orgànica particular. Per això a la gràfics surt que la recollida dels darrers anys és tan baixa, caldrà esperar aquest any per saber l’acceptació de la nova recollida. Una altra de les activitats promogudes a estat l’autocompostatge casolà per a tots aquells habitatges amb jardí. Tanmateix per a les restes vegetals més voluminoses s’han col·locat contenidors grans per a la seva recollida i correcta gestió. El funcionament d’aquesta campanya per fomentar el compostatge casolà és totalment voluntària: les famílies només ho han de demanar i se’ls facilita un compostador de manera gratuïta, dipositant una petita fiança que es retorna al cap de dos anys. Es tracta d’un compostador apte només per a residu domèstic que s’instal·la al pati dels habitatges i que és controlat per un equip d’educadors que fan 4 visites a l’any a cada habitatge amb compostador per tal de resoldre tots els dubtes que puguin tenir els usuaris i valorar el seu funcionament.

Energia A una bona part del municipi el tipus de làmpades utilitzades són de vapor de mercuri, per tant, per assolir una millor eficiència energètica és recomanable, tot i que la normativa no obliga sinó que diu que és preferible, la substitució de les làmpades de vapor de mercuri per làmpades de vapor de sodi a alta pressió amb un potència en watts inferior. La tipologia de fanals existents permeten la difusió de la llum en el pla horitzontal, i de forma puntual i aïllada. I també hi ha fanals tipus globus sense pantalla a l’hemisferi superior, que evitin la projecció de la llum en sentit ascendent. El municipi disposa d’un pla d’eficiència energètica elaborat per l’ICAEN on recomana anar substituint les làmpades de vapor de mercuri per les de vapor de sodi, això ja s’ha anat fent en alguns sectors del municipi gràcies a ajudes a la Generalitat, tot i que l’espai objecte d’aquest projecte és dels que encara no s’han reformat degut a l’entremat caòtic de cablejat elèctric que hi ha.

És voluntat d’aquest ajuntament que en els projectes d’obres o activitats que preveuen enllumenat exterior nou, es faci incorporar en la memòria el compliment de la normativa de prevenció de la contaminació lluminosa, i més concretament, el compliment dels articles 16 i 17 del Decret 82/2005, de 3 de maig, pel qual s’aprova el reglament de desenvolupament de la Llei 6/2001.

Procedir a una correcta selecció de les fons de llum, per tal d’obtenir unes bones condicions de lluminositat amb el menor cost energètic, és la base del disseny d’una xarxa d’enllumenat i és la base de par de la sostenibilitat on hem d’anar. Per tal d’afavorir el patrimoni i, evidentment, contribuir a la reducció de la despesa energètica i a la contaminació lumínica és important l’aposta per un tipus de lluminària que afavoreixi el nostre entorn més immediat no només en l’aspecte visual sinó també en l’ambiental, procurant mesures de reducció d’impactes. Per altra banda ja hi ha certes millores fetes. En aquest sentit s’ha de destacar que l’enllumenat públic disposa d’un sistema d’encesa mitjançant sensors fotoelèctrics. Aquest tipus de sistema permet que l’enllumenat s’encengui de forma automàtica quan disminueix el nivell d’intensitat de la llum natural. Properament es substituiran per rellotges astronòmics per millorar encara més l’eficiència. L’objectiu principal de l’Ajuntament de Verges des de fa uns anys és la reforma i millora de l’enllumenat públic, des del punt de vista sobretot de l’estalvi i l’eficiència energètica, però que no ha d’anar deslligat d’una millora estètica, del soterrament del cablejat elèctric que actualment creua indiscriminadament per damunt dels carrers. Posar en ordre tot això significa una millora visual, un nou punt a afegir en el projecte de renovació integral del Viure a Verges. Pel que fa a altres tipus d’energia fa falta millorar, ja que en aquests moments en la seva majoria depenem de l’energia elèctrica, ja que la xarxa de gas natural no és massa extensa al territori. Tampoc hi ha cap edificació al municipi que hagi implantat infraestructures de captació d’energia solar. En aquest sentit, i per tal d’impulsar aquest tipus d’infraestructures, fa falta una ordenança municipal d’energies renovables.

Poblaci贸

Pel que fa a la població, seguint la tònica de la resta de municipis, sobretot petits de Catalunya, destaquem la problemàtica causada per - la pèrdua o l’envelliment de la població - per un creixement massa accelerat perquè pugui ser assumit des del punt de vista municipal Durant els darrers 10 anys el creixement vegetatiu o natural de la població, és a dir la diferència entre els naixements i les defuncions, ha tingut un balanç negatiu. Això significa que el creixement demogràfic del municipi és motivat per la població immigrada que decideix fixar la seva residència a Verges, i que ha permès compensar la baixa taxa de natalitat i mantenir un cert increment demogràfic. El 43% de la població es nascuda a Verges i al voltant del 78,58% ho ha fet a Catalunya. Destacar la presència de població nascuda a fora de les comarques gironines (27,78%), que s’instal·la en el municipi fruit de les dinàmiques socials actuals. Prop del 15,00% de la població de Verges és de nacionalitat estrangera, destacant-se un predomini de població de procedència africana. Segons el país d’origen la major part d’aquesta població immigrant és de països africans (11%, principalment del Marroc), però també cal destacar la presència de població europea (3%) i d’Amèrica (0,82%). En la darrera dècada s’han constatat notables intercanvis de població entre els municipis del Baix Ter. Verges ha estat un municipi receptor de les migracions internes a Catalunya i a les comarques gironines, i en alguns casos han tingut preferències pel mateix àmbit del Baix Ter. Aquestes altes per canvi de residència poden respondre a criteris de proximitat geogràfica, obligacions laborals, oportunitats socials i econòmiques, preferències rurals/urbanes... però en definitiva es reforça una voluntat d’arrelament al territori i una identitat col·lectiva, alhora que pot contribuir a la millora del desenvolupament regional del Baix Ter com a unitat funcional.

A part de les repercussions de les dinàmiques poblacionals internes, que poden influir en l’equilibri territorial i el desenvolupament urbanístic dels municipis, és important garantir que la gent pugui viure i treballar al mateix municipi o al Baix Ter, amb l’objectiu de crear més autonomies funcionals basades en les interdependències espacials. Igual que en el conjunt de Catalunya, l’estructura poblacional de Verges presenta una progressiva tendència a l’envelliment. Actualment la població major de 65 anys (23%) supera la que té menys de 15 anys (13%), representant quasi una quarta part del total. L’índex d’envelliment a Verges és força elevat, però seria encara més elevat si no fos per l’arribada de població immigrant (tant de dins de l’Estat com de l’estranger). Davant d’aquesta situació cal plantejar un increment dels recursos adreçats a les persones de major edat.

Envelliment de la població

Tal i com es mostra en la Taula Creixement de la població. Taxes Brutes. 2008, el creixement natural de la població de Verges per al quinquenni comprès entre el 1996 i el 2001 presenta una taxa negativa (taxa per cada mil habitants) de -1 individus. Ara bé, aquesta taxa de creixement natural negatiu es veu compensada per l’arribada de moviments migratoris al municipi que compensen l’estadística arribant a un creixement total positiu de 10,83 individus per cada 1000 habitants. Creixement de la població. Taxes brutes. 2008 Taxes per mil habitants Any 2008

Naixements Defuncions 9,2

10,2

Creixement natural

Saldo migratori

Creixement total

-1,00

11,83

10,83

Creixement de la població. Taxes brutes. 2008

Des d’una perspectiva dinàmica, si es prenen com a referència les dades del padró municipal dels anys 1998 i 2008 es pot veure l’evolució de la població del municipi. Si s’observa la taula Padró Municipal d’Habitants. Recomptes, es pot veure que l’any 1998 la població era de 1123 habitants arribant als 1207 habitants l’any 2008, fent palès l’increment gradual d’habitants que s’ha produït a Verges en els darrers anys. Durant el període de 1998 a 2008, la població de Verges s’ha incrementat en 84 persones. La variació de població que s’ha produït entre els anys 1998 i 2008 és del 7,47%: Població de Verges. Evolució Any Població

1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 1123

1120

1125

1136

1132

1139

1155

1174

1179

1187

1207

Padró Municipal d’Habitants. Recomptes.

Si s’observa la següent Gràfica . Població segons edat. Grans Grups, es destaca que al voltant d’un 36% de la població és població dependent. Aquesta taxa és lleugerament superior, en 6,40 punts percentuals, a la mitjana de Catalunya que és d’un 30,6%. Així mateix, el percentatge de població de 65 anys i més es manté al 22%.

Població segons edat. Grans grups.

Amb nombres absoluts la població de 65 anys i més ha disminuït en 12 persones, passant de ser 287 persones censades l’any 1998 a 275 l’any 2008.

Pel que fa a la població de 0 a 14 anys s’ha incrementat en 23 persones, passant de ser 136 l’any 1998 a 159 l’any 2008. Població segons nacionalitat. Hem de destacar que la població majoritària del municipi de Verges, és la població d’origen autòcton. Si bé, el seu pes respecte la població total del municipi ha disminuït en 8,76 punts percentuals durant el període comprès entre l’any 1998 i 2008, passant de ser un 93,68% del total de població el 1998 a un 84,92% el 2008. Aquesta dada es prou significativa si es compara amb l’evolució de la població immigrant d’origen estranger al municipi de Verges. La població extracomunitària ha passat de representar un 6,32% l’any 1998 a un 18,08% l’any 2008, incrementant-se en 8,86 punts percentuals en aquest període. Així mateix, el percentatge de població extracomunitària per a l’any 2008 és lleugerament superior a la mitjana de Catalunya. Tot i així, s’ha de destacar l’increment significatiu que ha patit aquest col·lectiu de població en tan sols deu anys, ja que, en nombres absoluts, ha passat de ser 71 persones d’un total de 1123 habitants el 1998 a 182 persones d’un total de 1207 habitants el 2008.

Evolució de la població immigrant. Dades extretes del padró municipal

D’aquestes dades es pot extrapolar que l’augment de població del municipi de Verges en aquests darrers anys s’ha produït, principalment, gràcies a l’increment de fluxos migratoris d’origen extracomunitari que han arribat al municipi. 52

Cal destacar que ja des de l’any 1998 la població extracomunitària més representativa era d’origen africà, enfront d’altres. La població africana ha passat de ser un 5,96% el 1998 al 10,6% eñ 2008, mentre que la població llatinoamericana ha passat de 0,08% a 0,8% el període 1998-2008. Població segons nacionalitat. Recomptes. Sèrie temporal. Any

1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008

Estat Espanyol

Resta UE

1025 1031 1014 1021 1006 993 998 1007 1006 1000 1025

Resta Europa

2 3 1 1 4 7 10 17 23 33 33

0 0 1 0 1 5 4 6 3 3 3

Àfrica

Amèrica del Nord i Central

Amèrica del Sud

Àsia i Oceania

1 1 0 0 0 0 1 1 2 1 5

1 2 9 5 9 11 9 8 10 9 10

0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 3

67 83 100 109 112 123 133 135 135 141 128

Total

1123 1120 1125 1136 1132 1139 1155 1174 1179 1187 1207

Població segons nacionalitat. Recomptes.

Un dels principals problemes socials que pateix el municipi de Verges és l’envelliment de la seva població. A més, també existeix un índex de població no activa important. En el següent quadre es mostren dades referents a l’activitat i al gènere de la població del municipi que permeten fer-se una idea general de la realitat social: Població en relació a l’activitat i al gènere . Verges. Any 2001. Ocupats Busquen 1a ocupació Desocupats ocupació. Anterior Total actius Servei militar Jubilats o pensionistes Incapacitats permanents Escolars i estudiants Feines de la llar Altres situacions Total no actius Total població

Homes

284 4 10 298 0 116 18 23 1 6 164 570

Dones

199 4 16 219 0 147 8 26 76 4 261 565

Total

483 8 26 517 0 263 26 49 77 10 425 1135

(Dades extretes de l’idescat. 2001)

Una de les dades que es pot extreure observant el quadre és que del total de la població del municipi més del 37% és població no activa. A més, s’observa que la meitat dels individus que estan compresos en el segment de població no

activa són bàsicament jubilats/des i/o pensionistes. Ara bé, en contraposició, es pot apuntar que dins de la població no activa, un elevat percentatge són escolars i estudiants/es. Verges necessita definir unes línies estratègiques per a dur a terme actuacions destinades a promoure la dinamització social i econòmica en el municipi, que afavoreixin la inversió i la creació de nous llocs de treball per tal de reduir el conjunt de població no activa a curt i mig termini. Pel que fa a les diferències de gènere, no es detecten desigualtats dins la societat vergelitana. Tot i així, l’Ajuntament de Verges considera recomanable l’aplicació de polítiques preventives per a la detecció de possibles desigualtats d’equitat de gènere. Aquestes es podrien generar i agreujar amb l’arribada de noves corrents migratòries al municipi. Tot i que de moment aquestes corrents són poc intenses, es preveu un augment per als propers anys. En base a aquesta perspectiva de futur, es necessari establir mesures de prevenció per disminuir les diferències entre gèneres, tant entre la població autòctona del municipi com entre la població nouvinguda. En aquest sentit des de Càritas conjuntament amb el Consell Comarcal del Baix Empordà i l’Ajuntament s’estan duent a terme polítiques d’integració per aquesta població, en especial per a les dones, de manera que tinguin clars quins són els mecanismes per tal de poder-se moure dins la nostra societat. Per aquesta raó creiem important el fet de facilitar i garantir la integració social, cultural i lingüística dels immigrants nouvinguts al Baix Ter, i promoure un marc favorable i participatiu per a la convivència i la cohesió social. Actualment, des del Consell Comarcal del Baix Empordà, s’impulsa el Pla de Ciutadania i immigració, un projecte que es preocupa per l’evolució social cap a la igualtat dels drets i deures de tots els ciutadans de la comarca sense exclusions, i procura un treball actiu per a la interculturalitat, la convivència, la cohesió social,... En aquest sentit, s’està treballant amb aquest sector de la població sobretot en: - assessorar-los sobre els drets, els deures i les oportunitats socials, l’orientació laboral, jurídica, escolar i sanitària, i el coneixement del seu entorn geogràfic, de la llengua i la cultura catalana, a partir de l’atenció personal i l’entrega de guies editades en versió bilingüe (català i llengua d’ús o coneguda per l’immigrant),

- en donar-los unservei especial de suport a l’atenció i la integració dels alumnes immigrants a les escoles, - explorar i assimilar experiències exitoses d’acollida i mediació, - reforçar els serveis socials d’atenció a la immigració per millorar la prevenció de conflictes, - explorar fonts i convocatòries d’ajuts per a la promoció de l’educació cívica, el foment de la democràcia i la inclusió social , - insistir en la necessitat de regular un servei de mediació de l’habitatge per a l’immigrant per evitar la seva exclusió social i garantir la igualtat d’oportunitats entre tots els col·lectius de la societat. Existeixen mecanismes útils com la borsa d’habitatge en règim de lloguer i pisos compartits, desenvolupada per un sistema de mediació, entre la població immigrant que compleix els requisits per accedir a un habitatge, però que es troba amb impediments per accedir-hi pel rebuig i negativa de molts propietaris i immobiliàries.

La població de Verges censada a l’any 2008 és de 1.117 habitants. Com a grans trets del municipi es destaca per l’existència dos nuclis/barris: - El nucli antic, que destaca per haver-hi la població més envellida i immigrada. - Hi un barri de nova formació arrel de l’onada de la construcció des del 2007 fins l’actualitat. Es tracta d’un barri de cases noves . Procedència de les famílies

nombre

Verges Comarca Baix Empordà Resta Catalunya Resta Espanya Països Magreb Països Subsaharians Països Sudamericans Romania Total

17 5 3 3 9 5 1 1 44

Les famílies ateses des de Serveis Socials del municipi de Verges al llarg de l’any 2008 tenen els seus orígens a diferents països. Val destacar que gairebé el 74% de les famílies ateses són del municipi, resta de Catalunya i resta de l’estat espanyol. També és remarcable la població immigrada de l’última dècada, que s’assenten al nucli de Verges. El percentatge d’immigració és elevat, cal dir que hi ha moltes d’aquestes famílies que s’han dirigit al servei per sol·licitar informació de tràmits, prestacions, assessorament i orientació de forma puntual i que per aquest motiu no es consideren dins de les famílies en seguiment constant des del servei. El municipi de Verges és per la seva situació geogràfica pròxim a municipis on l’arribada dels temporers que treballen al camp, i els sectors turístics que l’oferta laboral es troba centrada als mesos de l’estiu. Des de Serveis Socials s’atén un total de 44 famílies que estan en seguiment continuat ateses a nivell individual i/o familiar. Tot i que cal deixar palès que el nombre de consultes i tràmits/gestions puntuals és molt més elevat, ja que les entrevistes realitzades al llarg de l’any 2008 s’eleven a 283. Tipologia de les famílies ateses: Nuclear

Família extensa

Parella sense fills

Unipersonal

Monoparental

Total

Les famílies nuclears, és a dir, les formades per dos progenitors i els fills/es formen part del grup majoritari del municipi. Una destacable és que totes les famílies marroquines ateses presenten aquesta estructura familiar i també, les famílies del propi municipi. Una altre de les tipologies que hi ha són es famílies extenses estan formades per un o dos progenitors i una persona gran amb situació de Dependència, que a causa del seu estat de salut necessita rebre suport per realitzar les activitats de la vida diària. També, hi ha el municipi les llars unipersonals el 90% d’aquestes, es tracten de llars formades per persones grans que viuen soles. Són menys comunes les parelles sense fills, la majoria d’aquestes també estàn formades per gent gran, i finalment en un nombre molt reduït les famílies monoparentals. Les famílies ateses del municipi de Verges, presenten diverses problemàtiques. És important deixar constància que en un mateix nucli familiar es pot donar vàries problemàtiques de forma simultània. Des de Serveis Socials es detecten problemàtiques de salut derivades en molts casos del consum de tòxics com pot ser l’alcoholisme, la ingesta de cocaïna i/o d’altres estupefaents. Problemàtiques detectades: Salut i drogodependències Consum de tòxics

Malaltia mental crònica

Malaltia física crònica

Malaltia orgànica

Alzheimer/demències

Discapacitat física

Discapacitat mental

Limitació funcional 3a edat

Total

Dins el sector de població de gent gran hi apareixen la malaltia d’Alzheimer i demència senil, aquests són els reconeguts per diagnòstic mèdic, i posteriorment tramitem la valoració de grau i nivell de dependència. També, hi ha aquelles persones grans que no disposen d’un diagnòstic de malaltia concreta, però que a causa de diverses dificultats presenten limitació important per a realitzar les activitats de la vida diària. Altres problemàtiques relacionades amb la salut són malalties físiques i/o mentals, o transitòries o cròniques com per exemple malalts terminals.

També persones que pateixen la malaltia des fa temps i que per aquest motiu posseeixen un certificat de disminució de l’ICASS reconeixent el seu estat de salut. Econòmiques Deutes

Ingressos insuficients

Sense ingressos

Administració deficient

Total

El percentatge més elevat de les famílies ateses són les que es troben amb ingressos insuficients per afrontar les necessitats bàsiques. La major part de persones que no tenen ingressos econòmics són les que es no tenen la documentació regularitzada per residir a l’estat espanyol. En relació a famílies que tenen dificultats en l’administració de l’economia domèstica són aquelles que tenen dificultats d’organització i/o altres problemàtiques afegides com ara el consum de tòxics, baix nivell cultural, baix nivell d’inserció social, etc. Finalment, hi ha famílies que tenen deutes, per impagament de quotes d’hipoteca i per embargament a través de processos judicials. Aprenentatge Dificultats d’aprenentatge escolar

Inadaptació escolar

Total

Aquestes problemàtiques estan relacionades amb infància amb risc. Els menors nouvinguts que principalment provenen de famílies d’origen marroquí, tenen dificultats d’aprenentatge escolar degut a la dificultat d’idioma, això fa que en molts casos es produeixi una inadaptació escolar, fet que requereix la coordinació entre els diferents professionals de l’àmbit escolar i serveis socials. Maltractaments familiars: Negligència/abandó fills

Maltractaments físic dona

Maltractaments psíquic dona

Maltractaments/abandó gent gran

Total

Al llarg de l’any 2008 es donen casos de violència de gènere, que requereixen la intervenció immediata dels professionals de serveis socials i actuacions d’altres serveis especialitzats d’Atenció a la Dona.

En la majoria de casos atesos quan es produeix violència de gènere cap a la dona també es produeix cap als fills. L’abordatge d’aquestes situacions haurà de ser a nivell familiar. La gent gran del municipi és un sector important a tenir en compte en l’ús dels recursos de la cartera de serveis socials com el Servei d’Atenció a Domicili municipal i el Servei de Teleassistència i altres. L’ús d’aquests recursos facilita la detecció dels maltractaments a la gent gran i evita que aquests es produeixin. Laborals Manca de formació/orientació laboral

Prestació d’atur

Sense feina

Total

Els treballadors no especialitzats dins el camp professional són els que pateixen les conseqüències de quedar-se sense feina i per tant de trobar-se en situacions laborals precàries i requereixen d’orientació laboral. Les característiques econòmiques, laborals i geogràfiques del municipi fan que algunes persones només tinguin oportunitat de treballar en activitats temporals. A causa una petita part de la població immigrant es troba sense papers per poder treballar han de recórrer a petites feines per sobreviure a la vida diària. La situació laboral de les persones que finalitzen el seu contracte de treball es veuen obligades a cobrar la prestació d’atur o subsidi d’atur. Aquestes prestacions, en ocasions no possibilita cobrir les necessitats bàsiques. Es destacable el nombre de persones que no estan actius i estan realitzant recerca activa laboral des de fa uns mesos però, que la difícil de la situació econòmica i precària actual, no s’estan insertant. Mancances socials Manca autonomia personal

Dificultats d’integració social

Dificultats relació familiars/socials

Total

La manca d’autonomia personal és la problemàtica que tenen les persones grans per la seva dependència o limitacions de salut, i alhora, aquelles persones que tenen una disminució i requereixen d’una altre persona per realitzar les activitats de la vida diària. Les dificultats d’integració social venen donades per la incomprensió de l’idioma, per la interacció dels costums i tradicions de les diferents cultures.

Són destacables les dades de les dificultats relacionals a nivell familiar i social, en algunes ocasions dificultat de relació amb la parella i/o amb els fills. Aquestes dificultats relacionals provoquen situacions de perill que cal prevenir dins l’àmbit familiar, on queda més amagat el conflicte i on també resulta més difícil detectar el problema per la posterior intervenció professional. Són moltes les persones que necessiten el recolzament de la seva xarxa social per aconseguir l’èxit personal i laboral. Però, quan aquesta xarxa no té força, aquestes tendeixen a recórrer als professionals de serveis socials. Recursos emprats: Econòmic PIRMI

Prestació No Contributiva per invalidesa

Prestació No Contributiva per jubilació

Ajuda econ. Municipal casal estiu

Ajuda econ. municipal escola bressol

Beca menjador Consell Comarcal

Total

Treball Orientació laboral

S.O.L Càrites

Total

Salut Descans familiar

CDIAP

Total

Persones amb disminució Certificat de disminució

Tarjeta aparcament

Total

Socials Aliments Càrites

Equip d’Atenció a l’Infància i Adolescència

Servei d’Ajuda a Domicili infància

Servei d’Ajuda a Domicili públic

Valoració Dependències

Teleassistència

Programa d’ajudes tècniques

Programa de suport fisioterapeutes a domicili

Residència assistida pública

Suport psicològic

Total

Les demandes d’ajuts econòmics realitzades a serveis socials del municipi són elevades. La precarietat econòmica que pateixen determinades famílies queda palesa en la gestió dels diferents recursos emprats, com poden ser ajuts econòmics que es troben dins de la cartera de l’Institut Català de Serveis Socials, competència de la Generalitat de Catalunya ( la Prestació Mínima d’Inserció o PIRMI, les Pensions No Contributives per situacions d’Invalidesa o Jubilació, etc). El Servei d’Orientació Laboral de Càrites ofereix suport a les persones que es troben en situació de desocupació laboral. El treball realitzat des del S.O.L està dirigit a les persones que no tenen la documentació regularitzada dins el territori espanyol i que tenen mancances per assolir l’autonomia personal per accedir al món laboral. Des de serveis socials es valora la necessitat de proporcionar ajuda alimentària a les famílies que no disposen de recursos econòmics suficients com cobrir les seves necessitats bàsiques. Tot i la intervenció des de diferents serveis caldria profunditzar i crear estratègies per l’atenció a aquests col·lectius .Un dels recursos socials emprats és l’ajut d’aliments que proporciona el Servei d’Acollida de Càrites. Cal destacar que són moltes les famílies que fan demanda d’aquest recurs. Els casos de violència de gènere que es treballen des de serveis socials conjuntament amb el servei d’atenció a les famílies, requereixen l’atenció de diferents professionals que recorren als serveis especialitzats com les cases d’acollida per les dones maltractades. Quan es tracta de casos de situacions de risc vers els menors, es comunica al Servei d’Atenció a la Infància i Adolescència. Pel que fa l’atenció a gent gran caldria agilitzar la resolució del programa de

Dependència per tal de garantir un ingrés residencial públic, o bé, aconseguir la prestació econòmica per tal de gaudir d’una cuidadora a domicili les hores necessàries. També, s’ha tramitat descans familiar, per tal que la persona depenent estigui atesa les 24 h a l’Hospital gent gran de Palamós i el cuidador familiar gaudeixi d’un respir. Destacar també, el recurs tramitat de Teleassistència del Consell Comarcal o bé de forma privada, ja que a Verges hi ha un nombre considerable de persones grans soles i/o també persones grans que conviuen amb els seus fills/es i conformen famílies extenses. En aquest darrer supòsit el familiars acostumen a treballar i durant el dia es troben sols. Aquest servei els proporciona seguretat per estar connectats les 24h amb una centraleta que gestiona l’avís en cas d’haver-hi alarma. Un cop valorats els diferents escenaris personals, familiars i socials del municipi de Verges valorem que cal dissenyar un pla integral d’actuació on es tinguis en compte variables com el treball, la igualtat d’oportunitats d’accés als serveis, l’atenció a les persones depenents, la promoció de la interrelació veïnal i social, una millora de la mobilitat amb el transport públic, i l’impuls de la formació personal per tal de millorar les capacitats individuals i col·lectives. Aquest increment en la qualitat de vida i en la cohesió social suposarà la millora de la qualitat de vida dels habitants de Verges.

Activitat cultural

La implicació de la població de Verges en els actes socioculturals és, sens dubte, un tret identificador del nostre poble. Actes tan destacats com la Processó o la Sopa, destaquen pel seu caràcter tradicional i històric, però també i sobretot, per la gran participació de la gent. La Processó de Verges és la representació anual d’un misteri tradicional que té les seves arrels en l’orígen mateix del teatre català, en plena època medieval. Per mantenir aquesta tradició, cada Dijous Sant, els habitants de Verges es converteixen en actors per un dia i escenifiquen la Processó davant dels ulls de milers de visitants que omplen la petita població per assistir al Misteri de la Passió. La Dansa de la Mort de Verges és una veritable relíquia, ja que és l’única que per tradició ha sobreviscut el pas del temps i des de l’època medieval ha arribat als nostres dies de manera viva i ininterrompuda. Els personatges són uns esquelets que, comuniquen els missatges als espectadors a través de símbols, de la mateixa manera que les múltiples danses de la mort de les quals tenim testimoni artístic i literari, i que s’escampaven arreu de l’Europa occidental segles endarrere. La Sopa. La preservació d’aquest esdeveniment social és una altra aportació important a la cultura popular i tradicional del nostre país. La festa és un espai a on s’intensifiquen les relacions socials, habitualment a l’entorn d’una activitat cultural. Aquest breu definició del concepte de festa popular és un factor de dinamització comú, però es fa especialment evident a Verges. La programació cultural de la Festa del Roser (la tercera setmana de setembre) i la Festa d’Hivern (el cap de setmana de reis) són actes molt destacats i importants, tant pel què fa a les propostes culturals com pel què fa a les relacions socials i a la participació. 65

Aconseguir incidir més en aquest benefici col·lectiu, amb la cooperació de la pròpia gent del municipi, es planteja a partir de diferents opcions: - Amb l’organització de diferents propostes culturals a l’estiu, sota el nom de Vespres sota el Campanar, es programen diferents activitats culturals (concerts, videofòrums, teatre, etc). L’objectiu principal és sobretot el fet que s’estableix contacte amb persones residents en el municipi (de primera o segona residència) que per la seva professió, afició o recursos són capaces d’impulsar una activitat sociocultural concreta, promoure-la o expressar-la. - Iniciar una campanya de promoció de l’associacionisme local, premiant de manera singular les entitats locals que es comprometin a organitzar un esdeveniment dirigit a la població del municipi. - Facilitar els espais per a desenvolupar les propostes culturals i creatives a les persones o agrupacions, per tal de possibilitar el desenvolupament de les propostes i de les idees. N’és un exemple clar la Coral Vergelitana que, a més de la seva activitat habitual, prepara cada any un espectacle especial per oferir al poble. - Promoure la cultura i la participació entre la població infantil i juvenil. Cal incentivar les relacions entre els alumnes i facilitar que tinguin llocs de trobada i relació, per la creació cultural. Un bon exemple, és la proposta d’aquest estiu de preparar amb la col·laboració d’una professora de música una audició musical o concert de tots els nens i nenes del poble que toquin qualsevol instrument i assajar-lo per oferir al poble, s’inclou a la programació de Vespres sota el Campanar. Un altre exemple clar d’aquesta via, és la representació que es fa cada any de la Processó “dels petits” el Dissabte Sant. S’aconsegueix la participació de quasi tota la mainada del poble i dels voltants, amb el clar objectiu de fomentar la participació en aquest acte tan important pel municipi. Finalment, per fer més visual la proposta cultural i la seva incidència en la participació i la vida social de Verges anomenem a continuació els diferents projectes proposats pel llarg de l’any: Festa Major d’Hivern Programació d’espectacles infantils i/o arts escèniques Programació de sardanes Programació de cafè concerts Programació de balls i concerts

La Sopa de Verges - Carnaval Programació d’espectacle infantil i/o arts escèniques Programació de sardanes Programació de ball/concert La Processó de Verges i la Dansa de la Mort Representació tradicional amb la participació de més de 700 persones. Representació de la Processó dels Petits, per part de la mainada del poble, el dissabte seguent. Festa de Sant Joan Arribada de la Flama del Canigó. Sopar popular Ball de revetlla Vespres sota el Campanar Programació estable de música, teatre i cinema, organitzada pels mesos de juny, juliol, agost i setembre. Programació de 6 concerts de música Programació de 2 espectacles infantils i/o arts escèniques Programació de 3 projeccions de cinema Festa del Roser Programació d’espectacles infantils i/o arts escèniques Programació de sardanes Programació de cafè concerts Programació de balls i concerts Per tal de donar resposta a la necessitat d’anar incorporant els joves a l’activitat social del poble, fent-los sentir partícips, s’han dissenyat, coordinat i gestionat una sèrie d’activitats destinades a aquest grup d’edat. És així com, partint d’una base educativa, s’ha intentat satisfer la demanda d’oci alternatiu AMB I PELS joves.

Joventut. Fruit de diferents col·laboracions i convenis amb diferents entitats s’han realitzat i es preveuen dur a terme diverses actuacions formatives, culturals i, en definitiva, d’un oci alternatiu. Donar resposta a les necessitats sentides i expressades i als interessos personals i grupals d’aquest col·lectiu és imprescindible si volem afavorir la cultura de la participació dels joves. Aprofitant els equipaments i recursos de l’entorn més immediat això és possible: les instal·lacions esportives o bé la Casa de Cultura, entre d’altres, han permès i permeten establir amb els participants una programació d’oferta cultural, educativa i lúdica per no tan sols amb els joves sinó amb la població sencera de Verges. Per tal de dissenyar, coordinar i executar diferents actuacions amb i per als joves és important apropar-se a les institucions públiques i saber-ne el funcionament. És per aquest motiu, que a més de les reunions periòdiques amb els diferents grups de joves, aquests també han de disposar de canals estables de comunicació amb l’Ajuntament. - Com a repte de futur, oferir un espai al poble als joves que serveixi per enfortir aquests vincles que s’han creat entre aquest i els professionals que treballem amb i per als joves del poble. - Duplicar els esforços centrats en treballar conjuntament amb altres tècnics i grups de joves ja consolidats pel seu potencial a l’hora de generar xarxa social jove al municipi. - Incrementar l’afluència de consultes dels joves tan pel que fa als serveis de joventut com als més específics de salut jove. - Aprofitar el nou PLA DE DIFUSSIÓ basat principalment en internet (correu electrònic i xarxes socials com el FACEBOOK) i de telèfon mòbil i cartellera. - Incorporar a la vida social del municipi la població jove immigrada. - En especial, potenciar el treball interdepartamental dins l’ajuntament, aconseguint el suport mutu necessari per tal d’implementar unes coherents polítiques de joventut al municipi, tan per reforçar la condició de ser jove, com per a facilitar l’etapa de transició de l’escola al món laboral. - A més de les tasques que el consell de poble ja té assignades, s’aprofitarà aquest espai per donar seguiment a tota la implementació del Pla i també avaluar-lo i si cal redirigir-lo en cas que no es compleixin els objectius. L’important seria que aquest espai de participació cada vegada fos més autònom i que amb els joves també poguessin prendre decisions i que no només fos un espai de consulta. En aquest espai de participació també es tindrà en compte que hi hagi una representació

assegurada de joves nouvinguts. - Incrementar el coneixement dels joves del municipi sobre temes de formació (sortides de després secundària, cicles formatius...) durant el 2008/2009. - Suprimir el punt jove de salut al municipi que proporcioni informació sobre temes de salut, a partir del 2010, convertint-lo en actuacions puntuals al municipi. - Utilitzar els mitjans de comunicació que ja existeixen com el País petit. Participació Ciutadana Antecedents El municipi fa uns tres anys que promou experiències participatives. Inicialment, es van desenvolupar actuacions encaminades a generar i dinamitzar òrgans de participació, establir xarxa entre les entitats, elaborar l’Agenda 21 i el Pla Local de Joventut... L’actual Ajuntament té interès en consolidar els espais i òrgans de participació engegats que permetin potenciar la cohesió social i la convivència, així com conèixer les inquietuds i necessitats reals de la població. Al 2006 es va manifestar una clara aposta política per la participació ciutadana, incorporant el dret a participar dels ciutadans en la política municipal i reconeixent la responsabilitat de l’Ajuntament per fer efectiva aquesta participació i promoure-la, tal com la legislació vigent aplicable a nivell autonòmic, estatal i local ressalta. Aquest mateix any es van crear i dinamitzar, amb el suport del personal tècnic del Pla Territorial de Ciutadania i Participació del Consell Comarcal, dos Consells Consultius Sectorials: un és el d’infants i joves i l’altre és el de gent gran; també es va realitzar una trobada d’entitats i es van portar a terme sessions d’acollida a les persones nouvingudes comptant amb la implicació d’habitants del poble. Durant el 2007 es van implementar dos projectes de participació complementaris, subvencionats per la Direcció General de Participació Ciutadana, igualment comptant amb el suport dels tècnics comarcals de ciutadania i participació. Un dels projectes, el projecte “Compartim!”, va consistir en construir l’estructura de participació municipal la qual integra un Consell de Poble (màxim òrgan de representació de la població), Consells Sectorials generacionals i una Taula Tècnica. Al llarg del 2007, a més, es va activar una Comissió Informativa Política, complementària a aquesta xarxa d’òrgans i espais participatius. Pel bienni 2008-2009 s’està portant a terme un procés proposat pel Consell de Poble a finals del 2007, el qual es centra

en recuperar la memòria històrica del poble de manera participada establint línies estratègiques per fomentar la cohesió social i treballar els valors democràtics. Actualment amb la creació de les Comissions de treballs s’està realitzant un recull i anàlisi del material obtingut; i una proposta d’activitats emmarcades en la memòria història encarades a fomentar la cohesió social i l’intercanvi de coneixement entre els col·lectius poblacionals de Verges. El nou projecte de participació ciutadana. En el marc del projecte anterior: Compartim 1050 anys de Verges! s’han creat unes Comissions de treball formades per col·lectius ciutadans i entitats amb representants a la Taula Tècnica els quals tenen representació als espais i òrgans participatius. Aquestes Comissions que són la Comissió de la gent gran, la Comissió de joves, la Comissió d’infants, la Comissió de mares i pares, la Comissió de dones immigrades i la Comissió d’entitats culturals i/o esportives, conformen la forma de participació i relació entre els habitants de Verges i el govern municipal. Tenint en compte l’evolució del procés participatiu anterior, l’equip de govern té la voluntat de tirar endavant un procés participatiu bianual que integri els resultats del procés participatiu anterior amb l’objectiu de buscar la complicitat i la bona entesa amb el principals artífexs de la participació: les associacions i les entitats, com a òrgan vertebrador dels processos participatius del poble. Aquestes tenen un paper rellevant en la vida quotidiana dels municipis i és interessant conèixer en quina situació es troben: mancances, fortaleses i

reptes; així com en relació amb l’Ajuntament i entre elles mateixes. El procés consensuat a nivell tècnic, polític i ciutadà, es centra en fer una diagnosi participada del teixit associatiu del municipi, realitzant un estudi de la situació actual de les associacions, comissions, i dinamitzant-les aprofitant tot el material didàctic del Verges 1050 com a centre d’interès i element comú entre les entitats i comissions. Fruit del mateix procés seran les pròpies entitats qui s’adonin de les seves fortaleses i mancances. Es continuarà fent èmfasis en potenciar l’ús de les noves tecnologies implementant actuacions que afavoreixin el seu domini i facilitin la seva utilització com a eina de comunicació, relació i participació al llarg del procés. Hem de tenir en compte que les entitats són un dels pulmons de la participació ciutadana. El pes i la importància de l’associacionisme a Catalunya és evident, ha marcat i marca el ritme la participació ciutadana, comunitària, i representa en la majoria dels casos un complement essencial a la tasca que es desenvolupa des de l’administració local, implicant la ciutadania en el dia a dia del municipi. Les entitats són un indicador més de com s’organitza la ciutadania, i per tant, també una bona carta de presentació de qualsevol municipi. Actualment, el món de l’associacionisme i del voluntariat s’enfronta a la necessitat d’adaptar-se als nous reptes de la societat de la informació, de la globalització, de les noves tecnologies de la comunicació, de la sostenibilitat ambiental, la interculturalitat, etc. Aquests nous reptes impliquen la necessitat de millorar la seva organització interna, oferir als seus usuaris uns serveis de qualitat, consolidar les seves estructures organitzatives i la millora dels mecanismes participatius i de la presa de decisions en el si de les associacions. En un moment on el sector no lucratiu reclama més participació en els afers públics, paradoxalment, són molts els indicadors que fan palesa la gestió ineficient de la participació en les seves estructures internes. Sabem que en el nou entorn, el futur de les organitzacions depèn en gran mesura de la seva capacitat d’adaptació als nous escenaris. La recerca d’un equilibri satisfactori que fomenti la pluralitat de les idees i d’opinions i que impulsi la creativitat mitjançant la participació interna han de ser elements eficaços per a una òptima gestió del capità humà a les associacions. La dinamització del teixit associatiu del municipi, en tant que aglutinador al voltant de projectes col·lectius de la població (entitats) és una bona eina per generar cohesió social i ciutadania. L’Ajuntament de Verges, per la seva proximitat a la ciutadania, pot afavorir

el desenvolupament de plans de participació associativa, que esdevinguin estructures àgils per canalitzar les demandes, els interessos i les propostes del conjunt de la ciutadania, per a la resolució dels problemes que el són significatius pel seu territori. Per regla general les associacions apliquen una sèrie d’accions concretes que se centren més en el caràcter dinamitzador o en activitats de caràcter lúdic o informatiu que en estratègies que impliquin un procés de planificació que comporti un canvi de mecanismes normatius, del pla d’informació interna i d’avaluació, del model de presa de decisions o de transparència. Realitzen informació interna dels projectes, activitats, assemblees, reunions, publicació de butlletins, xerrades i conferències formatives, reunions, formació dels grups de treball i espais de debat intern sobre el seguiment dels projectes. Malgrat aquestes mesures és necessari millorar l’enfortiment associatiu i anar més enllà mitjançant una sèrie de pautes d’actuació que es basin en la recerca del consens i de la cooperació dels seus membres. Teixit associatiu. Verges és una població petita en nombre d’habitants, però gran en nombre d’associacions que ajuden a què el poble tingui moltes activitats i el facin molt dinàmic. Hi ha associacions amb molta tradició, com l’associació “La Processó de Verges”, que va agafar el relleu del desaparegut Patronat de la Processó o associacions molt noves i acabades d’estrenar, com l’Associació Labors de l’Empordà. A continuació enumerarem les associacions més importants i significatives de les que disposa la nostra població:

Associacions relacionades amb la cultura popular de Verges. Associació Labors de l’Empordà. Creada recentment, organitzen una trobada provincial d’entitats que fan labors cada any. Casal de Jubilats de Verges. Agrupació dels jubilats de la població. Les activitats més importants que realitzen són els balls setmanals i les excursions. Comissió de Festes de Verges. Encarregada d’organitzar i gestionar les festes majors del poble i altres actes festius. Coral Vergelitana. Verges te una gran cultura musical i la coral vergelitana n’és un exemple més. La Processó de Verges. Entitat encarregada d’organitzar la processó de

Verges. Grup Sardanista Vergelità A través d’aquesta associació s’ensenya a ballar sardanes als infants de la població. Associacions relacionades amb l’educació i el lleure. Associació Cultural i Educativa Bombolles. Gestiona la llar d’infants. Associació de Lleure les Tribanes de Verges. Gestiona el casal d’estiu. Associació de Pares d’Alumnes del Col·legi Públic Francesc Cambó. Associació de Pares i Mares d’Alumnes de la Llar d’Infants Bombolles. Associacions de protecció civil. Associació d’Ajuda en Carretera de Girona, DYA Associació de Voluntaris de Protecció Civil de Verges Associacions juvenils. Associació Juvenil Centre Excursionista Penya de l’Espardenya. Associacions esportives. Club de Futbol Verges Club de Bàsquet Verges Les dues entitats, tenen gran afluència de gent en les seves activitats, en el cas del futbol hem de destacar el Club de Futbol Base de l’Empordanet, que si bé no té la seu a Verges, si que aplega 5 pobles i té com a finalitat l’activitat del futbol base i té repartits equips pels diferents pobles on hi ha camp de futbol: Albons, Bellcaire, Jafre i Verges. D’aquesta manera s’aconsegueix unir esforços entre els diferents municipis per aquesta pràctica esportiva. Els nens i nenes del poble poden jugar a futbol. Per altra banda és molt difícil de poder-ho tenir ja que el nombre de nens i nenes sovint és petit per formar un equip de futbol. En el cas del Bàsquet passa una mica el mateix, tot i que l’entitat és de Verges i només es fa al Pavelló de Verges, l’escola que hi ha creada la integren els nens i nenes de Verges i dels pobles del voltant. Aquesta pràctica o aquesta oportunitat d’aplegar diferents pobles per a un esport ens la dóna tenir l’escola comarcal on hi ha nens i nenes de vuit pobles veïns: la Tallada, Garrigoles, Colomers, Jafre, Ultramort, Parlavà, Foixà, Rupià i Verges.

Situació actual. El problema que tenen actualment les associacions municipals de per tot arreu és la falta de personal implicat. La majoria d’associacions necessiten un relleu generacional i que hi hagi rotacions, per intentar que les mateixes persones no hagin d’assumir-ne sempre la gestió. A través del projecte de participació ciutadana per el bienni 2009 -2010 s’intentarà realitzar una diagnosi de la situació i intentar trobar solucions a aquesta fase negativa que esta travessant l’associacionisme local. Les associacions són les que donen vida al poble i necessitem que estiguin en condicions per a poder portar a terme projectes locals amb personal implicat i que tothom es pugui fer, a ser possible, encara més seu el poble. L’Ajuntament cedeix locals i ajuda a totes les entitats locals per intentar que no es perdin i així poder conservar aquesta part tant important del patrimoni social.

Patrimoni Cultural

Un breu recorregut a la història del municipi. Les primeres referències escrites al topònim Verges daten del 30 d’agost del 959, al s. X. L’any 1019 s’assenyalà la possessió a Virginibus d’un mas per part dels canonges de Girona; sembla que va ser donat per la vescomtessa d’Empúries amb motiu de la restauració de la Canonja gironina. En aquesta mateixa època es parla de l’església de Virginibus per primera vegada. Per un document del 1078 tenim noves d’un personatge que ostenta el títol de vescomte de Verges, es tracta de Raimundus vicecomes de Virgines. Aquest personatge apareix com a signatari en el testament de Ponç I d’Empúries i se suposa que seria descendent dels vescomtes d’Empúries. L’existència del castell de Verges està documentada des del s.XII. En un document on figuren els albergs de què disposava el comte de Roselló al comtat d’Empúries, datat entre els anys 1115 – 1164, s’al·ludeix per primera vegada el Castello de Virginum. El nucli primitiu de la població de Verges es va anar aglutinant al voltant de l’església i de la fortalesa. La importància medieval d’aquesta vila per als comtes d’ Empúries explica que aviat estigués tota emmurallada, actuant com a baluard de defensa del comtat d’ Empúries davant les ambicions del bisbat de Girona i dels comtes-reis de Barcelona. Era, també, centre d’una baronia natural que incloïa Bellcaire i a Tallada d’Empordà. Al 1225 el comte Hug IV d’Empúries es va veure obligat a empenyorar el castrum de Verges al bisbe Alemany de Girona per aconseguir que aquest l’absolgués de l’excomunió que li havia imposat pels danys causats a les viles i monestirs de l’Empordà que depenien d’ell. A finals del s. XIII posseïa la vila i el castell de Verges, en feu del comte d’Empúries, el noble Bernat Amat de Cardona. Aquest es caracteritza per la seva hostilitat radical a la mitra de Girona, encalçant constantment les seves possessions. Aquesta va ser la causa que la Cúria Reial al 1302 perdés la vila de Verges sense que el comte Ponç-Hug IV pogués evitar-ho. Al 1329 consta la protesta de l’abat d’Amer davant el batlle de Verges per interferir-se aquest en la jurisdicció de Colomers, que corresponia al citat monestir. EL 1357 s’al·ludeix al batlle del castrí de Virgini, en una concòrdia entre el comte d’Empúries, l’abat d’Amer i el bisbe de Girona. Aquest demostra que el castell de Verges seguia en possessió dels comtes d’Empúries. El castell de Verges, juntament amb el de Bellcaire, la Tallada, St. Martí d’Empúries, va ser centre d’operacions del comte Joan I d’Empúries durant el seu enfrontament amb el rei Pere el Cerimoniós entre el 1383 i el 1385. Per ajudar-se, el comte va comprar els serveis de mercenaris gascons i armanyacs i va entregar al seu capità Bita aquests castells, després de jurar a l’església de Verges que respectaria els pobladors del lloc. Per aquest motiu Verges va ser assatjat per l’exèrcit reial comandat per Bernat de Fortià i es va rendir el 16 de setembre de 1385, igual que la Tallada.

El 1399, el comte Joan I d’Empúries va vendre la baronia de Verges, amb els seus castells, viles i termes al seu germà Pere per la quantitat de 11.000 sous. En annexionar-se el comtat d’Empúries al rei Martí l’Humà, la baronia de Verges no passà a la Corona d’Aragó per haver-ne estat separada quan Jaume II la va entregar al seu fill, l’infant Pere. Després de la mort de Pere d’Empúries la baronia queda a les mans dels seu fill segon amb Blanca de Cruïlles, Martí Joan de Rocabertí. Durant la guerra civil contra Joan II (1462-1472) Martí Joan de Rocabertí va ser un acèrrim defensor del Rei. La vila de Verges que va oferir resistència a les tropes reials durant aquesta guerra va caure presa l’agost de 1465, deixant molt afectades les defenses del castell a causa de les operacions d’assalt. La baronia de Verges va estar en mans dels Rocabertí fins que l’any 1587 el rei Felip II d’Espanya la incorpora a la corona, tot i l’oposició de Jaume de Cardona i Rocabertí, senyor del lloc. D’ençà d’aquesta operació Verges va ser el centre d’una Batllia Reial. Durant les guerres entre Espanya i França del segle XVII, Verges va ser escenari d’importants operacions. Durant la invasió francesa del 1654, dirigida per Armand de Borbon, comte de Bussy assenyala que la vila de Verges va ser centre destacat dels esdeveniments dels quals ell va ser testimoni. En aquesta època, Verges era cap d’una batllia que comprenia els indrets de Verges, Jafre, Vilopriu, Camallera, Saus, Garrigoles, Maranyà, Tor, Colomers i Gaüses. El 1694 va tenir lloc a Verges la important batalla del Ter, en la qual el mariscal francès Noailles va imposar una gran desfeta a les tropes espanyoles, encapçalades pel duc d’Escalona, virrei

de Catalunya. Fruit d’aquesta condició Verges disposa encara, sortosament, d’una quantitat de patrimoni cultural important i interessant. En el vessant arquitectònic cal destacar els monuments declarats Bé Cultural d’Interès Nacional. La seva majoria es focalitzen al barri vell, on tindrà lloc aquest projecte de remodelació, revalorització i promoció. En aquest apartat fem una relació d’aquests elements,amb una breu explicació de cadascun d’ells. Durant anys, segles, han aconseguit passar desapercebuts al pas del temps, alguns d’ells però, mantenint mínimament el seu aspecte original han anat formant part del patrimoni de diferents famílies i d’altres son de titularitat municipal. La intenció és fomentar-ne el seu coneixement, tant des del punt de vista físic, és a dir, que la gent ho vegi, com des del punt de vista patrimonial o històric, que la gent en pugui apreciar el seu valor, que en puguem donar a conèixer la seva vàlua, el seu origen i a seva història. El planejament contempla unes normes de protecció davant del patrimoni Hem de ser capaços d’incidir en la recuperació i la valorització del patrimoni arquitectònic, creiem necessari reivindicar-ho, perquè existeix, perquè hi és i està catalogat en la base de dades de l’inventari del Patrimoni arquitectònic de la Generalitat de Catalunya: CASTELL DE VERGES Actualment edifici de l’ajuntament de Verges que pel decret 22 d’abril de 1949 va ser declarat BCIN Publicat al BOE el 5 de maig de 1949 d’Època Medieval Casa de la Vila /castell.- BCIN.- Abans de la construcció d’aquest edifici, a finals del s. XIX, en aquest indret es dreçava l’antic castell de Verges, documentat ja al s. XII. Del castell original només en resta una paret, a la part nord, just a tocar l’absis de l’església.

Mur del castell (s. XIV-XV).- BCIN.- L’únic mur que resta dempeus del que un dia va ser el castell, amb una característica forma lleugerament corvada. De les muralles, força malmeses, es conserven, això no obstant, prou elements que permeten de seguir-ne el traçat i l’estructura. El recinte que envoltava la població medieval era format per llenços de muralla, amb espitlleres, merlets i garfis, que alternaven amb torres. Mesura.- Abans de la introducció del sistema mètric decimal existien pesos i mesures diferents a cada indret. La mesura de Verges prenia com a referència la capacitat d’aquest recipient, que s’utilitzava sobre tot per a les transaccions de gra. El mostassaf era l’agent municipal encarregat de vetllar pel correcte ús dels pesos i les mesures. ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT JULIÀ I SANTA BASSILISSA Està integrada per diferents estils, Romànic, Gòtic, neoclàssic i modernista Situat al punt més al del municipi, a la plaça de de l’Església, data dels segles XII – XIII, XVII – XVIII amb les restauracions de la volta central i d’una capella lateral el s. XX a càrrec de l’arquitecte Rafel Masó.

Església de Sant Julià i Sta. Basilissa (s. XII-XIII).- Conserva l’absis semicircular i la meitat oriental de la nau de l’antiga església romànica (s. XII-XIII). La resta de la nau, les capelles laterals i la sagristia daten dels segles XVII i XVIII. El campanar és del s.XIX. Porta rectangular i façana decorada amb fornícula i rosetó. Decoracions modernistes de l’arquitecte Masó. N’hem de destacar la presència d’un ossari gòtic. RECINTE FORTIFICAT Decret de 22/04/1949, publicat al BOE el 5 de maig de 1949 el declara BCIN. El recinte emmurallat conserva actualment part de la muralla i 6 torres d’època medieval dels segles XII – XVI. - Portal de la Mare de Déu i muralla.- BCIN.- També anomenat “de la Verge Maria”, deu el seu nom a la imatge que es troba a la fornícula que hi ha la part interior. Constituïa el principal accés a la vila medieval. De les muralles de Verges, força malmeses, es conserven, això no obstant, prou elements que permeten de seguir-ne el traçat i l’estructura. El recinte que envoltava la població medieval era format per llenços de muralla, amb espitlleres, merlets i garfis, que alternaven amb torres.

- Torre quadrada (s. XIII-XIV).- S’anomenava també “torre de les hores” perquè tenia un rellotge a la part superior. Planta quadrada. Espitlleres verticals i allargades, adequades per a armes llancívoles. Alçada aproximada: 15 m. - Torre rodona (s. XV-XVI).- Planta circular. Base lleugerament atalussada. Espitlleres circulars, apropiades per a l’ús d’armes de foc. Alçada aproximada: 12 m.

Rentador públic.- Fins a mitjan s. XX en aquest indret les dones venien a fer-hi la bogada. Actualment aquí s’hi cou cada any “la Sopa” del dimarts de Carnaval. LA VALL Ermita de St. Pere de La Vall (s.X-XI).- Sant Pere de la Vall, segons creença popular a la contrada, era molt antigament parròquia de tot el terme de Verges. Església romànica d’absis semicircular. La porta adovellada del frontis és posterior a la que hi ha tapiada al mur de migdia, d’un arc extradossat i contemporània a la resta de la construcció. i contemporània de la resta de la construcció. El 1986-87 s’hi efectuaren obres de consolidació. Rectoria de St. Pere de la Vall (s.XVI).- Destaca en aquesta construcció l’escut heràldic de la llinda d’una finestra de migdia, que es relaciona a la família noble que es troba en diferents edicficacions de Verges. Mas Sitjar (s. XIV).- Mas amb torre del qual es conserva la porta dovellada. La factura de les finestres de caire gòtic-renaixentista tant a l’interior com a l’exterior. Consolidació als s. XVIXVII. Cal Rei. (s. XIV-XVIII).- Mas amb torre de defensa a la Vall. La torre és del s.XIV i al seu voltant s’ha anat configurant la casa per etapes a través d’una antiga estructura en sala que remunten al s XVIII. Mas Massaller (s.XIV).- Mas amb torre de defensa a la Vall que es va consolidà en etapes a partir d’una primitiva estructura en sala. Mas de dalt. (s. XIV-XV,XVI-XVII).- Mas sobre estructures del s.XIV amb reformes del s.XVI amb finestres gotico-renaixentistes. A la banda nord una finestra geminada gòtica sense columna ni capitell amb flors a les impostes. A la sala principal hi ha dues portes, una amb el frontó triangular que data del 1588 amb pintures

i una escultura d’alt relleu de Sta. Magdalena jaient entre dos personatges, un pentagrama musical, l’anagrama de Crist i un angelot. NUCLI URBÀ. CASES PAIRALS

Can Jorge (s. XVI).- Casa aïllada a la banda meridional del fossat del Rec de Molí. A destacar el finestral amb escut nobiliari i una galeria de finals del s. XIX. Can Font (s. XVIII-XIX).- Antic casal porxat amb volta de creueria sobre mitgeres d’antigues cases construït a causa d’una ampliació del mercat de finals del s.XVIII fent cantonada amb el carrer Major on s’assentaren els gremis artesanals, dignificant el nou espai públic. A la planta principal s’hi trobava el primer cafè de Verges, el Cafè Catalunya. Durant els anys 40 es va reformar l’ala est obrint un aparador sota el porxo d’una botiga de betes i fils amb mobiliari cubista. Va ser el mestre d’obres Tenora. CAN BATLLE Can Cambó (s. XVI-XVII-XVIII).- Casa de construcció antiga (arcs capanells a la planta baixa) entre mitgeres recolzada a la muralla, una torre de la qual està integrada en la casa. Destaca una rica finestra gòtica-renaixentista. Aquí i va néixer i viure tres anys Francesc Cambó i Batlle. MAS PI s.XVII-s.XIX- Mas d’estructura clàssica amb porta dovellada sobre una construcció del s. XVI, ho fan suposar tant l’arc diafragmàtic que sostentava l’antic enteixinat del vestíbul, actualment visible per la reforma de 1870 a càrrec de Carme de Bassor condesa vídua de Foixà. Pintures al pis superior amb motius florals dels anys 30 sobre pintures del 1870.

CAN GARRIGA s. XVII-XVIII- Antic monestir del que es mantenen alguns elements: el pati, el pou i l’escala. Enfront dels carrers de defora on es va configurar la trama urbanística del s.XVIII. A partir d’una fotografia (només el quadre d’en ...) sabem que del monestir extramurs amb el seu campanar en sortia el pont del moro que connectava amb la zona entremurs. CAN FONT s. XVIII-XIX- Antic casal porxat amb volta de creueria sobre mitgeres d’antigues cases construït a causa d’una ampliació del mercat de finals del s.XVIII fent cantonada amb el carrer Major on s’assentaren els gremis artesanals, dignificant el nou espai públic. A la planta principal s’hi trobava el primer cafè de Verges, el Cafè Catalunya. Durant els anys 40 es va reformar l’ala est obrint un aparador sota el porxo d’una botiga de betes i fils amb mobiliari cubista. Va ser el mestre d’obres Tenora. CA L’ALBERT Casa de la família paterna de Caterina Albert, Víctor Català, cedida a l’ajuntament. Popularment se’l coneix amb el nom de Can Punton. Està situat al c Canonge Iglesias, 4, just al costat hi ha la Casa de Cultura, davant per davant de l’Ajuntament, antic castell de Verges Can Punton. Casa pairal de Lluís Albert Paradeda (1843-1890), advocat fill de Verges va intervenir en la insurrecció republicana al Baix Empordà i més tard fou alcalde de l’Escala i diputat provincial. El seu avi i padrí, també de Verges, en Josep Anton Albert i Massot, i el seu pare havien estat diputats provincials del partit federal. Pare de l’escriptora escalenca Caterina Albert i Paradís. Can Punton prové de l’evolució popular de Josep Anton Albert. Casa de 4 plantes amb façana d’estil neoclàssic i decoració interior d’estil pompeià. Es recolza a la muralla per l’ala sud on s’hi adossa una eixida-pati-porxo que dóna al rec de molí, sobre una de les antigues portes de la vila. Planta baixa amb massisses voltes de canó a sardinell, perpendiculars a la façana reflexant-se a l’esterior per les 3 portes. Planta principal amb voltes de creueria i cúpules estrellada i semiesfèrica sobre tampes, decorada amb pintures d’estil pompeià i curiosos “trampe d’oeil”. Planta tercera amb l’habitacle de servei amb cobertes amb bigues de fusta i revoltons. Planta quarta trobem unes golfes meravelloses on les parets mitgeres estan foradades per arquacions de mig punt possibilitant la funcionalitat de nau única. CA L’ALBERT s.XIX.- Casa de 19m de profunditat distribuïda en dues grans sales centrals. La façana nord

manté la simetria i la sud recolzada al rec de molí, conserva un caràcter pictòric, donat per l’eixida, el porxo, el pati i un pont fet de dos contraforts del pòrtic que creuen el rec. Construïda sobre antigues construccions recolzades a la muralla del s. XVI i una nova edificació del s. XVII de la qual queden restes a la banda nord. És el 1868 quan es consolida l’edificació actual a càrrec d’un indià anomenat Albert. La secció és interessant destacar-la. Planta baixa amb voltes de canó seguit de pedruscall, excepte l’entrada de voltes de maó pla. Planta principal amb voltes de maó pla de diferents tipologies en funció de la representativitat de l’habitació, voltes de quatre punts, voltes de canó rebaixades. Les dues sales centrals amb una volta de canó amb llunetes i l’altra amb volta de mirall.

Les golfes amb un enteulat de salt de garça.

Durant els anys 50 Tenora, un anomenat mestre d’obres de Verges va reconstruir una part de la sala gran, articulant els dos sostres diferents amb a través d’una arqueria d’arcs rampants, donant una aire lleuger a l’habitació. CAN ROMAGUERA s.XIX- Primer casal entre mitgeres important consolidat a la placeta davant del castell. Construït sobre una antiga construcció del s. XVI del qual hi ha restes en el pati. Façana amb diferents dates. CAN BONET s.XIX.- Casa d’estil neoclàssic amb data 1823 i amb una inscripció “Apoticari” indicant el professional. Recolzada a la muralla. Des del vestíbul s’aprofita una antiga escala que era un pas secret que permetia sortir del recinte emmurallat travessant el fossat. Actualment condueix a un soterrani . Aquí s’observen els talús dels panys de la muralla. Són de destacar també els esgrafiats de dibuixos geomètrics dins de castons. A l’interior hi trobem restes de pintures a les voltes de maó pla. La planta baixa, antiga botiga fou més tard un cafè, encara s’hi veuen restes. ALTRES Can Perpinyà (s. XIX).- Casa als carrers principals construïts fora portal. S’alça sobre una antiga edificació del s. XVI i XVII de la qual es conserva la finestra interior del pati. La nova planta és del 1850. Can Dispès (s. XIX).- Casa als carrers principals construïts fora portal. Manté la façana amb balcons de ferro forjat i una cornisa neoclàssica del s. XIX. Té una galeria porxada que fa pensar a una primitiva vivenda de difícil datació. S’hi ha trobat ceràmica del s. XVII. Can Garcia (s. XIX-XX).- Casa recolzada a la torre i antiga muralla amb terrasses escalonades. Can Vidal, Can Gifre i Can Puig (s. XVI).- Antic carrer del artesans. Les 3 cases són particions d’un

antic casal. Als soterranis s’hi trobaren tines de l’explotació vinícola. Es mantenen elements originals d’abans de la partició. Can Grau(s. XVI).- Casa recolzada a intramurs de l’antiga muralla. Portal dovellat, finestral gòtic-renaixentista i restes d’un matacà. De la mateixa família que va construir la rectoria de St. Pere de la Vall. Totes aquestes edificacions es troben catalogades a l’arxiu històric d’urbanisme, arquitectura i disseny, dins de l’inventari de protecció del patrimoni cultural europeu IPCE. Patrimoni cultural vinculats als usos de l’aigua El molí.- BCIL.- D’època medieval. Conegué diverses reformes als s. XVIII, XIX i XX. Va ser molí arrosser i fariner, i darrerament va funcionar també com a central hidroelèctrica. En aquest indret s’obria “el portal del Molí”, que era l’accés sud al clos emmurallat de la vila. Safareigs.- BCIN.- Formen part de l’antiga muralla de la vila. Per rentar aquí, les dones s’havien de posar dins l’aigua. Es sostenien damunt un petit pedestal, que només es pot observar bé quan el rec va baix. L’historiador J. Pella i Forgas comenta que només havia vist aquest peculiar sistema a Verges, a Flaçà i al País Basc. Abeurador.-. Fins a principis del s. XX en aquest punt hi havia una mena de “platjeta” que permetia al bestiar accedir a l’aigua del rec del Molí. La toponímia ens acompanya, el carrer dels bous arriba directament a l’abeurador. S’hi trobava també un portal d’entrada al barri vell, el portal de l’abeurador. La font (s. XIX).- Font de planta hexagonal al peu del rec de Molí. Cadirat del mossèn Moy o de St. Mori.- Època medieval.- Aquest giny hidràulic medieval aprofitava un punt més alt del terreny per crear una altre canal de rec, el rec de l’Estany que surt del rec de Molí i rega tota el marge esquerre del riu Ter. Aprofitant les diferents cotes i fent servir l’enginy es crear una xarxa de canals de rec que per la seva qualitat d’enginyeria hidràulica han perdurat en ús fins a l’actualitat. Les zones Barri Vell i Eixample, i diversos elements, llocs, recintes i entorns detallats en un catàleg, queden sotmesos a les normes i procediments determinats per les Normes Subsidiàries. A més, dins del sòl urbà, s’ha declarat una zona com a Elements de protecció integral, que comprèn les torres del nucli antic i de la font del rec del molí. Hem preparat un projecte de senyalització de tots aquests elements patrimonials per tal de donar-ne coneixement, com també l’edició de tríptics informatius per poder oferir als visitants. Al mateix temps al portal turístic que s’ha de crear es donarà tota aquesta informació als visitants.

Jaciments arqueològics. La importància de construir la història En les darrers tres o quatre anys l’arqueologia ens ha proporcionat nous i interessantíssims indicis sobre el nostre passat, o més ben dit, sobre el passat de l’espai en el qual molt temps a venir es bastiria el poble que actualment coneixem. L’any 2005, es varen portar a terme les obres de rehabilitació de la Plaça Onze de Setembre. Els treballs de seguiment arqueològic van detectar dues sitges diferents. Una fossa tipus sitja, de planta de tendència ovalada, rebaixada horitzontalment en la construcció de l’antiga plaça. Possiblement no serien les seves característiques originals les quals haurien variat pel fet que les argiles on està excavada són de naturalesa plàstica, molt deformable. La ceràmica recuperada està realitzada tota a mà, es caracteritza per formes amb perfil amb “S”, plats tapadora amb amples acanalats interiors, cordons impresos localitzats en la inflexió vora/panxa còncaves. No apareixen importacions ni material ceràmic fet a torn. La cronologia de la fossa es pot adscriure al bronze final-primera edat del ferro ( 2700-3000 anys ). Aquest tipus d’estructura prehistòrica, es pot relacionar directament amb altres jaciments que trobem a tocar la costa del Baix i Alt Empordà, La Fonollera i el Puig Mascaró (al terme municipal de Torroella de Montgrí), el Parrallí (a St. Martí d’Empúries), i en general amb el fet que durant “el bronze final, l’habitacle consolidat a l’aire lliure s’extén per tot Catalunya, d’una forma generalitzda, en detriment de l’habitacle subterrani” (Pons, E. L’hàbitat del Bronze finald i de la primera edat del ferro a la Catalunya litoral i prelitoral. 1998. Cypsela, núm. 12.) L’altra sitja és ovalada i d’acord amb el material retrobat podria ser d’abocament lateral. El material ceràmic recuperat, és heterogeni. Apareix algun fragment de petites dimensions de ceràmica romana (sigilata sudgàl·lica del segle I dC), un altre fragment petit de ceràmica ibèrica amb pasta samwixh, i un petit lot de ceràmiques formades per tres fragments de verdmanganès, ceràmica reduïda de cuina i vidrada de cuina que es poden situar en una cronologia entorn dels segles XIII i XIV. L’any 2006, les obres d’eixamplar i allargar el carrer de la Pau i obrir un vial paral·lel a la carretera de Girona van requerir el rebaixament de les terres del solar comprès entre ambdós vials; va ser quan es varen trobar un conjunt de sitges d’època romana i un forn ceràmic de dotació poc precisa. Es tracta d’un conjunt de cinc sitges, de les quals només una es conservava sencera. Es trobaven construïdes seguint un eix est oest, més o menys en línia recta, amb una distància aproximada entre la primera i l’última de 40 m. La sitja, un gran dipòsit amb formes diferents, servia per a emmagatzemar les reserves de cereals durant un període de temps llarg. Quan quedaven inutilitzades es feien servir, molt sovint, com a abocadors. A l’interior s’hi va recuperar un conjunt de material arqueològic força important, entre el qual hi havia restes de fauna pertanyents a animals que segurament havien estat consumits, restes de material de construcció, alguna peça de molí rotatori de caire domèstic i una gran quantitat de fragments ceràmics. Aquest conjunt ceràmic era format per vaixella de taula amb produccions locals pròpies del món ibèric tardà (ceràmica comuna ibèrica, kálathos pintats i ceràmica grisa emporitana) i produccions importades d’Itàlia (ceràmica de cuina i campaniana A), que de ben segur arribaven a través del port d’Empúries. Sobretot, però, cal destacar la gran quantitat de fragments ceràmics de

recipients amfòrics de procedència ben diversa. Hi havia àmfora pròpia del món ingígena (àmfora ibèrica), d’Itàlia (àmfora Dressel 1), àmfora púnica ebusitana –d’Eivissa- i àmfora púnica centremediterrània (manyà C) provinent del nord d’Àfrica. Aquest conjunt ceràmic és molt homogeni cronològicament parlant i ens permet de situar la datació de l’obliteració de les sitges entre mitjan segle II aC i inicis del segle I dC, període que històricament s’ha anomenat època republicana. Ens trobem en un moment, doncs, de transició en la història del poblament del Baix Empordà, en un moment en què s’està produint la fi del món ibèric i l’inici de la romanització de tot el territori del nord-est peninsular, que s’efectua des de la ciutat d’Empúries. S’han trobat restes del mateix període a Bellcaire d’Empordà, Albons, Viladamat, Torroella de Montgrí ... El conjunt ceràmic també ens permet de suposar que aquestes sitges han d’estar relacionades o bé amb una estació indígea o bé amb una vil·la romana amb un origen republicà però amb una possible continuïtat en el temps. El camp on s’han localitzat les sitges, lleugerament aturonat i prop del riu, el feien un lloc idoni per a l’establiment d’una edificació dedicada a l’explotació agrícola i ramadera. També es va localitzar un forn petit, del qual es conservava part de la graella destinada a la cocció, la cambra inferior que permetia la circulació de l’aire calent, el pilar central que sostenia la graella i la boca d’entrada de l’aire. Segurament era un forn destinat a la cocció de materials de construcció, com ara teules, ja que se’n varen trobar moltes entre l’enderrocament de la graella i moltes de rebutjades per la mala cocció. És fàcil d’explicar la seva localització, ja que tenia totes les matèries primeres a l’abast: aigua, sorra, fusta i argila. Cronològicament no es pensa que sigui coetani de les sitges que em esmentat anteriorment. El poc material ceràmic recuperat durant l’excavació només permet situar-lo en època moderna, sense poder precisar més. S’han detectat restes superficials al Camp de la Pedra , al Mas Vicenç (amb restes del segle IV aC) i al Puig Rodon s’hi ha trobat restes romanes. Davant, però, de la manca d’excavacions, la datació ha de restar imprecisa. Les troballes permet als arqueòlegs inferir l’existència a l’indret de possibles estructures d’habitacles a l’aire lliure, relacionades com ja hem dit, amb els altres jaciments de la zona. És el moment en què els “empordanesos” deixen de viure a les coves i s’aventuren a camp obert, amb tots els canvis que això suposa a nivell antropològic, cultural, social, econòmic... Tot plegat, a causa de la manca d’excavacions, i amb una aportació molt modesta de material recuperat, per als vergelitans suposa un autèntic pas de gegant en el coneixement del nostre passat més reculat. Per això, seria interessant recuperar, fotografiar, catalogar i explicar les recuperacions de material.

Patrimoni etnològic. El municipi destaca en el seu vessant etnològic per la Processó de Verges declarada el 1983 Festa Tradicional d’Interès Nacional. Una festa que a part de fer-se un cop l’any és una de les activitats que donen sentit al poble, una activitat que ens dóna a conèixer, que ens permet deixar-nos veure, a nosaltres, al nostre patrimoni. En destaca la Dansa de la Mort. La recuperació del patrimoni i de tota aquesta zona, per tant el sentit i la importància d’aquest projecte es fa palès tenint en compte que tota aquesta zona forma part d’aquesta mostra natural ja que és l’escenari natural d’aquesta Festa Patrimonial, és l’escenari natural de la Dansa de la Mort, pels seus carrers salta, pels seus carrers passa i la seva millora passa per aportar un valor qualitatiu a la Tradició i a la Cultura Catalana.

La Processó de Verges és un bon indicador de la capacitat del municipi per inserir-se en l’engranatge d’un turisme que cerca noves propostes territorials que siguin singulars, sensibles amb el llegat cultural i respectuoses amb l’entorn. Hi ha l’oportunitat, doncs, que aquesta capacitat reverteixi més en l’economia local i en la projecció exterior del municipi. El Barri Vell és l’escenari de la Processó de Verges, Festa tradicional declarada d’interès nacional, i que manté des dels seus orígens l’única Dansa de la Mort que es conserva a Europa. Es important conservar-la, ajudar a conservar-la i a mantenir-la, donar-li el valor que li correspon i això passa per incentivar el poble a continuar-la fent, però també aconseguir de crear-li un entorn adequat.

Per això també hi es fa aquesta aposta de recuperació del barri vell i per tal de poder donar a conèixer el seu valor, s’ha encarregat un Pla d’usos de l’edifici de Can Punton per tal de de determinar la millor forma d’ubicar-hi un espai vinculat a la Processó de Verges i un espai vinculat al moviment cultural de la Nova Cançó. Lligat amb aquest darrer tema, no podem obviar la vinculació i el renom que ens ha donat Lluís Llach, un perfecte ambaixador del nostre poble arreu on ha anat. És per tot això que hem de treballar per ensenyar-ho, tenim un patrimoni que tot coneix i hem de ser capaços de treure’n profit, esdevenir un referent pel que fa a les tradicions i a la nova cançó. Verges és conegut per això i no s’entendria que Verges no en sabés treure valor i ajudar al país a crear una identitat i una cultura identitària nacional. Formem part del patrimoni nacional i estem obligats a treballar-hi, a conservar-lo, a promocionar-lo i a explicar-ho a tothom que ens ho demani, a tothom que ens vingui a visitar. I encara que a ell no li agradi, li faci vergonya parlar-ne, Verges ha de tenir en un lloc destacat la figura de Lluís Llach, un centre d’interpretació d’aquestes característiques, que englobi tot el que és la Nova Cançó, el que ha suposat Lluís Llach per a la identitat del nostre país. Verges ha de ser la meca de peregrinatge de molts fans, tants fans com té i ha tingut Lluís Llach. No cal recordar el concert de comiat que es va fer a Verges fa dos anys, que va aplegar amb dos dies unes 15.000 persones. Gent vinguda d’arreu, gent que trucava des de París, de Londres per poder tenir una entrada pel concert... Lluís Llach ha marcat una època històrica i ha de sortir, s’ha de donar a conèixer.

El poble al fons, on es veu la dimensió de la carpa on es van celebrar els dos concert de comiat de Lluís Llach, el març de 2007

La Sopa de Carnaval. Una festa també molt important a Verges és el Dimarts de Carnaval. Aquesta tradicional menjada es remunta a l’època medieval, quan els senyors feudals convidaven el poble a omplir bé el pap –ni que fos un cop l’any- en acabar la collita, recompensant així l’esforç efectuat i també amb la intenció d’apaivagar una mica l’ànim popular enfront els altíssims tributs a què sotmetien els seus vassalls. Si ens fixem en els ingredients de la sopa de Verges comprovarem que són autòctons. Perquè? La llegenda diu que els barons eren tan espavilats que aprofitaven el que havia sobrat de la collita de l’any per a tenir el poble content i enganyat. Avui dia s’ha intensificat el caire festiu –que, en certa manera, i afortunadament, no havia desaparegut mai- de la celebració. El cerimonial que anuncia l’arribada del carnaval a Verges comença quan els responsables de fer la sopa van al bosc a buscar la llenya que servirà per fer bullir els perols. Pocs dies després, durant el Diumenge de Carnaval, una cercavila fa la passada per les cases per recollir el recapte per l’àpat. Per evitar que sobrin ingredients, actualment tothom col·labora en l’acte amb diners, encara que hi ha alguns masos que segueixen la tradició i ofereixen productes propis. El dilluns s’ordena tot el material que caldrà fer servir, i es pelen i es tallen a dauets els quilos i quilos de patates que hauran de bullir l’endemà. Es poden arribar a fer 900 litres de sopa repartits en 23 perols per aproximadament 2.500 comensals.

El Dimarts de Carnaval, a les set del matí, comença l’elaboració de la sopa al lloc que encara és el rentador municipal, al començament del rec del Molí. L’espai és cobert per una teulada metàl·lica que el protegeix del mal temps i està ben arrecerada de la tramuntana. Potser per aquest motiu s’ha transformat en la cuina pública de Verges per les grans ocasions, un altre exemple de les quals és l’arrossada que s’ofereix als participants i col·laboradors de la Processó el Dilluns de Pasqua. Una de les peculiaritats més lloables de la Sopa és que totes les tasques de preparació i de cocció són a càrrec dels homes, potser seguint el costum ancestral que fa que per carnaval tothom inverteixi els papers que representa en la vida real. L’única intervenció activa de les dones en aquesta festa és la d’un petit grup de cambreres que, amb vestit negre, còfia i un davantal blanc, serviran la sopa a la plaça Major. Contràriament al que fan en altres poblacions, la sopa de Verges es cuina en un espai diferent del que s’utilitzarà per consumir-la. Això afegeix a tot el ritual una altra peculiaritat: la del transport dels feixucs perols fins al cor de la vila. Al migdia es fa el repartiment. La Sopa es menjava a peu dret, amb l’acompanyament de porrons de vi, si bé és veritat que actualment es solen dur taules i cadires per poder menjar amb més comoditat. La Sopa de Verges, que en realitat es tracta d’una escudella molt espesa, és un àpat obert a qualsevol persona, encara que vingui de fora. De fet, compta sempre amb forasters assidus, però els organitzadors no en fan gaire propaganda per por de no trobar-se col·lapsats. I és que aquesta menjada suposa tot un esdeveniment en l’ànim dels vergelitans –en general molt

amants de tot tipus de festes i celebracions- i no és estrany el cas d’aquells que aquest dia fan festa a la feina per gaudir d’una animadíssima sobretaula i tots els actes que la segueixen.

Les capelles de música. Una de les arts més treballades i estudiades en el nostre poble va ser la música. L’arrelament a la música, i més concretament a la música no popular, sinó la que s’havia d’aprendre solfeig i harmonia, per tocar-la i crear-la, és a causa de les capelles de música que tenien molts pobles fa molts anys. Consistia, en un espai a l’església on s’aprenia solfeig i es tocava. Amb la música es vetllaven les imatges i l’església durant les dates assenyalades, i aquestes persones eren les honorades. És per això, que la tradició que ha portat a Verges, la seva capella de música, va ser espectacular durant el final del segle XVIII i tot el segle XIX. A més a més, va ser durant aquesta època quan es va començar a fabricar nous instruments musicals, i la música va començar a ser una sortida seriosa per guanyar-se la vida. Aquesta tradició no es manté actualment, però sí que veiem el que n’ha quedat d’ella: grans compositors i intèrprets ( no tots coneguts com en Lluís Llach però Verges conta actualment amb molts músics), tradició musical, coral Vergelitana... La Processó dels petits.

Personatges il·lustres de la vila Francesc Cambó i Batlle, Verges 1876 - Buenos Aires 1947. Francesc Cambó va estudiar Dret, Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona, el 1901, va fundar la Lliga Regionalista de Catalunya, i fou elegit regidor a l’Ajuntament de Barcelona. Va ser elegit diputat per Barcelona el 1907, però va ser derrotat el 1910. Cambó va propugnar l’Estatut d’Autonomia per resoldre el problema català, tot i que va acceptar la Mancomunitat com a solució de compromís. Després de la mort d’Enric Prat de la Riba, Cambó va esdevenir el principal líder de la Lliga Regionalista. Va arribar a ser ministre en dos governs espanyols conservadors: el 1918 va ser nomenat ministre de Foment, i el 1921 de Finances, en ambdós casos amb Anotni Maura com a president del govern. No va aconseguir l’acta de diputat en les eleccions de 1931, que van donar lloc a la Segona República Espanyola, i va marxar a l’estranger. En esclatar la Guerra Civil Espanyola, es trobava a l’estranger. Inicialment, no estava a favor dels militars revoltats, però els va acabar ajudant, pel temor que s’establís una República d’esquerres si guanyaven la guerra els republicans. Després de la guerra, va viure a Suïssa, els Estats Units i l’Argentina, on va morir el 1947. Cambó també va fer de mecenes de nombroses activitats artístiques i culturals. Destaca la creació, el 1922, de la Fundació Bernat Metge, que ha traduït al català nombrosos textos clàssics grecs i llatins, i la Fundació Bíblica Catalana, que va traduir la Bíblia completa al català, a partir dels textos originals. Maria Perpinyà i Saus, Verges 1901 – Banyoles 1994. Va demostrar, des de molt jove, una gran afició a la lectura. La seva gran passió com a escriptora va ser la poesia, faceta en la qual va guanyar l’Englantina d’Or en uns Jocs Florals de Paris. L’any 1930 va publicar l’obra infantil El follet sentimental i, uns anys després dos llibres de poesia postsimbolista: Poemes, l’any 1931 i Terra de Vent, l’any 1936.La seva obra també va quedar reflectida en alguns poemes publicats a diverses revistes catalanes i suïsses de l’època. Va treballar com a periodista a les publicacions “El mati”, “La veu de Catalunya”, “La Paraula Cristiana”, “La revista” i “La nova revista”. També va revisar i adaptar el llenguatge del text la processó de Verges a un català més actual i comprensible, que en cap cas no va perdre ni el rigor, ni la originalitat. Se l’hi atribueix el vers del Comiat de la mare de Déu de la processó. La seva poesia Dansa de la mort a Verges va ser musicada el 1977 i s’estrenà en un acte retransmès per televisió. Després de la Guerra Civil es va anar tancant al seu món i, tot i que va continuar escrivint fins una edat avançada, només va publicar algun poema en “Les cinc branques”, l’any 1975, i en l’edició del llibre de poesia 31 poetes d’avui editat l’any 1977.També es dedicà a la traducció de llibres al francès i a la correcció i traducció de textos a la llengua catalana. Carles Perpinyà i Sais, Verges 1917 – 1989. Carles Perpinyà, germà de la Maria Perpinyà, ha

estat un home clau en la reestructuració teatral i del recorregut de la processó, els quals han arribat als nostres dies segons les forma que ell els va donar. L’any 1950 se’l va anomenar director i va decidir portar a terme una reestructuració que no va ser gens senzilla. L’any 1978 el patronat en reconeixement al seu treball i dedicació el va nomenar membre d’honor. Va morir el Dilluns Sant dia 21 de març de 1989, tres dies abans que la processó sortís novament al carrer i aquell any les manages varen fer un minut de silenci en memòria seva. Joaquim Ferrer i Amer, Verges 1921 – 2006. Si veniu a Verges i pregunteu per en Joaquim Ferrer casi ningú us sabria dir qui era, ja que tothom el coneixia per Quim Gil. En Quim era un músic professional des de l’edat de tretze anys i confessava orgullós que va ser professor de Lluís Llach. I no només d’en Lluís sinó també d’altres músics professionals del poble en Joan Roviras, en Ramon Joanmiquel… Va participar a la processó durant més de 60 anys, primer com Apòstol, desprès de la guerra de manaja i finalment de músic tocant el fiscorn en el quadre de la Verònica, que avanç era aïllat; acompanyaven el quadre dues flautes i un fiscorn: era l’Stàbat Mater sense cant. En Quim aplicà el cant a la melodia interpretada solament per un fiscorn, però tothom trobava que quedava pobre i ell feu els arranjaments perquè tornés als seus orígens, dues flautes i un fiscorn i un grup de 15 a 20 cantants (que actualment s’ha ampliat fins a 30) i des d’ aleshores és un quadre amb una bellesa innarrable. Lluís Llach i Grande, Verges 1950. Seria una bestiesa no afegir aquí el patrimoni que ens ha aportat Lluís Llach, no només als vergelitans, sinó a tothom. Les cançons i melodies han passat a ser en la memòria col·lectiva d’un país, i és per això que aquí i avui ho considerem patrimoni etnològic. A més a més, aquest any 2009 ha debutat com a director de la Processó de Verges. Tots aquests personatges comulguen en una cosa més a part de les relacions personals que poden haver existit entre alguns d’ells, que és el fet de contribuir a ennaltir un patrimoni comú de tots els vergelitans.

possessions. Aquesta va ser la causa que la Cúria Reial al 1302 perdés la vila de Verges sense que el comte Ponç-Hug IV pogués evitar-ho. Al 1329 consta la protesta de l’abat d’Amer davant el batlle de Verges per interferir-se aquest en la jurisdicció de Colomers, que corresponia al citat monestir. EL 1357 s’al·ludeix al batlle del castrí de Virgini, en una concòrdia entre el comte d’Empúries, l’abat d’Amer i el bisbe de Girona. Aquest demostra que el castell de Verges seguia en possessió dels comtes d’Empúries. El castell de Verges, juntament amb el de Bellcaire, la Tallada, St. Martí d’Empúries, va ser centre d’operacions del comte Joan I d’Empúries durant el seu enfrontament amb el rei Pere el Cerimoniós entre el 1383 i el 1385. Per ajudar-se, el comte va comprar els serveis de mercenaris gascons i armanyacs i va entregar al seu capità Bita aquests castells, després de jurar a l’església de Verges que respectaria els pobladors del lloc. Per aquest motiu Verges va ser assatjat per l’exèrcit reial comandat per Bernat de Fortià i es va rendir el 16 de setembre de 1385, igual que la Tallada. El 1399, el comte Joan I d’Empúries va vendre la baronia de Verges, amb els seus castells, viles i termes al seu germà Pere per la quantitat de 11.000 sous.

En annexionar-se el comtat d’Empúries al rei Martí l’Humà, la baronia de Verges no passà a la Corona d’Aragó per haver-ne estat separada quan Jaume II la va entregar al seu fill, l’infant Pere. Després de la mort de Pere d’Empúries la baronia queda a les mans dels seu fill segon amb Blanca de Cruïlles, Martí Joan de Rocabertí. Durant la guerra civil contra Joan II (1462-1472) Martí Joan de Rocabertí va ser un acèrrim defensor del Rei. La vila de Verges que va oferir resistència a les tropes reials durant aquesta guerra va caure presa l’agost de 1465, deixant molt afectades les defenses del castell a causa de les operacions d’assalt. La baronia de Verges va estar en mans dels Rocabertí fins que l’any 1587 el rei Felip II d’Espanya la incorpora a la corona, tot i l’oposició de Jaume de Cardona i Rocabertí, senyor del lloc. D’ençà d’aquesta operació Verges va ser el centre d’una Batllia Reial. Durant les guerres entre Espanya i França del segle XVII, Verges va ser escenari d’importants operacions. Durant la invasió francesa del 1654, dirigida per Armand de Borbon, comte de Bussy assenyala que la vila de Verges va ser centre destacat dels esdeveniments dels quals ell va ser testimoni. En aquesta època, Verges era cap d’una batllia que comprenia els indrets de Verges, Jafre, Vilopriu, Camallera, Saus, Garrigoles, Maranyà, Tor, Colomers i Gaüses. El 1694 va tenir lloc a Verges la important batalla del Ter, en la qual el mariscal francès Noailles va imposar una gran desfeta a les tropes espanyoles, encapçalades pel duc d’Escalona, virrei de Catalunya. Fruit d’aquesta condició Verges disposa encara, sortosament, d’una quantitat de patrimoni cultural important i interessant. En el vessant arquitectònic cal destacar els monuments declarats Bé Cultural d’Interès Nacional. La seva majoria es focalitzen al barri vell, on tindrà lloc aquest projecte de remodelació, revalorització i promoció. En aquest apartat fem una relació d’aquests elements,amb una breu explicació de cadascun d’ells. Durant anys, segles, han aconseguit passar desapercebuts al pas del temps, alguns d’ells però, mantenint mínimament el seu aspecte original han anat formant part del patrimoni de diferents famílies i d’altres son de titularitat municipal. La intenció és fomentar-ne el seu coneixement, tant des del punt de vista físic, és a dir, que la gent ho vegi, com des del punt de vista patrimonial o històric, que la gent en pugui apreciar

el seu valor, que en puguem donar a conèixer la seva vàlua, el seu origen i a seva història. El planejament contempla unes normes de protecció davant del patrimoni. Hem de ser capaços d’incidir en la recuperació i la valorització del patrimoni arquitectònic, creiem necessari reivindicar-ho, perquè existeix, perquè hi és i està catalogat en la base de dades de l’inventari del Patrimoni arquitectònic de la Generalitat de Catalunya: CASTELL DE VERGES Actualment edifici de l’ajuntament de Verges que pel decret 22 d’abril de 1949 va ser declarat BCIN Publicat al BOE el 5 de maig de 1949 d’Època Medieval. Casa de la Vila /castell.- BCIN.- Abans de la construcció d’aquest edifici, a finals del s. XIX, en aquest indret es dreçava l’antic castell de Verges, documentat ja al s. XII. Del castell original només en resta una paret, a la part nord, just a tocar l’absis de l’església. Mur del castell (s. XIV-XV).- BCIN.- L’únic mur que resta dempeus del que un dia va ser el castell, amb una característica forma lleugerament corvada. De les muralles, força malmeses, es conserven, això no obstant, prou elements que permeten de seguir-ne el traçat i l’estructura. El recinte que envoltava la

població medieval era format per llenços de muralla, amb espitlleres, merlets i garfis, que alternaven amb torres. Mesura.- Abans de la introducció del sistema mètric decimal existien pesos i mesures diferents a cada indret. La mesura de Verges prenia com a referència la capacitat d’aquest recipient, que s’utilitzava sobre tot per a les transaccions de gra. El mostassaf era l’agent municipal encarregat de vetllar pel correcte ús dels pesos i les mesures. ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT JULIÀ I SANTA BASSILISSA Està integrada per diferents estils, Romànic, Gòtic, neoclàssic i modernista Situat al punt més al del municipi, a la plaça de de l’Església, data dels segles XII – XIII, XVII – XVIII amb les restauracions de la volta central i d’una capella lateral el s. XX a càrrec de l’arquitecte Rafel Masó. El campanar és el signe d’identitat de la població. Església de Sant Julià i Sta. Basilissa (s. XII-XIII).- Conserva l’absis semicircular i la meitat oriental de la nau de l’antiga església romànica (s. XII-XIII). La resta de la nau, les capelles laterals i la sagristia daten dels segles XVII i XVIII. El campanar és del s.XIX. Porta rectangular i façana decorada amb fornícula i rosetó. Decoracions modernistes de l’arquitecte Masó. N’hem de destacar la presència d’un ossari gòtic. RECINTE FORTIFICAT Decret de 22/04/1949, publicat al BOE el 5 de maig de 1949 el declara BCIN. El recinte emmurallat conserva actualment part de la muralla i 6 torres d’època medieval dels segles XII – XVI.

- Portal de la Mare de Déu i muralla.- BCIN.- També anomenat “de la Verge Maria”, deu el seu nom a la imatge que es troba a la fornícula que hi ha la part interior. Constituïa el principal accés a la vila medieval. De les muralles de Verges, força malmeses, es conserven, això no obstant, prou elements que permeten de seguir-ne el traçat i l’estructura. El recinte que envoltava la població medieval era format per llenços de muralla, amb espitlleres, merlets i garfis, que alternaven amb torres. - Torre quadrada (s. XIII-XIV).- S’anomenava també “torre de les hores” perquè tenia un rellotge a la part superior. Planta quadrada. Espitlleres verticals i allargades, adequades per a armes llancívoles. Alçada aproximada: 15 m. - Torre rodona (s. XV-XVI).- Planta circular. Base lleugerament atalussada. Espitlleres circulars, apropiades per a l’ús d’armes de foc. Alçada aproximada: 12 m. Rentador públic.- Fins a mitjan s. XX en aquest indret les dones venien a ferhi la bogada. Actualment aquí s’hi cou cada any “la Sopa” del dimarts de Carnaval.

LA VALL Ermita de St. Pere de La Vall (s.X-XI).- Sant Pere de la Vall, segons creença popular a la contrada, era molt antigament parròquia de tot el terme de Verges. Església romànica d’absis semicircular. La porta adovellada del frontis és posterior a la que hi ha tapiada al mur de migdia, d’un arc extradossat i contemporània a la resta de la construcció. i contemporània de la resta de la construcció. El 1986-87 s’hi efectuaren obres de consolidació. Rectoria de St. Pere de la Vall (s.XVI).- Destaca en aquesta construcció l’escut heràldic de la llinda d’una finestra de migdia, que es relaciona a la família noble que es troba en diferents edicficacions de Verges. Mas Sitjar (s. XIV).- Mas amb torre del qual es conserva la porta dovellada. La factura de les finestres de caire gòtic-renaixentista tant a l’interior com a l’exterior. Consolidació als s. XVI-XVII. Cal Rei. (s. XIV-XVIII).- Mas amb torre de defensa a la Vall. La torre és del s.XIV i al seu voltant s’ha anat configurant la casa per etapes a través d’una antiga estructura en sala que remunten al s XVIII. Mas Massaller (s.XIV).- Mas amb torre de defensa a la Vall que es va consolidà en etapes a partir d’una primitiva estructura en sala. Mas de dalt. (s. XIV-XV,XVI-XVII).- Mas sobre estructures del s.XIV amb reformes del s.XVI amb finestres gotico-renaixentistes. A la banda nord una finestra geminada gòtica sense columna ni capitell amb flors a les impostes. A la sala principal hi ha dues portes, una amb el frontó triangular que data del 1588 amb pintures i una escultura d’alt relleu de Sta. Magdalena jaient entre dos personatges, un pentagrama musical, l’anagrama de Crist i un angelot.

NUCLI URBÀ. CASES PAIRALS Can Jorge (s. XVI).- Casa aïllada a la banda meridional del fossat del Rec de Molí. A destacar el finestral amb escut nobiliari i una galeria de finals del s. XIX. Can Font (s. XVIII-XIX).- Antic casal porxat amb volta de creueria sobre mitgeres d’antigues cases construït a causa d’una ampliació del mercat de finals del s.XVIII fent cantonada amb el carrer Major on s’assentaren els gremis artesanals, dignificant el nou espai públic. A la planta principal s’hi trobava el

primer cafè de Verges, el Cafè Catalunya. Durant els anys 40 es va reformar l’ala est obrint un aparador sota el porxo d’una botiga de betes i fils amb mobiliari cubista. Va ser el mestre d’obres Tenora. CAN BATLLE Can Cambó (s. XVI-XVII-XVIII).- Casa de construcció antiga (arcs capanells a la planta baixa) entre mitgeres recolzada a la muralla, una torre de la qual està integrada en la casa. Destaca una rica finestra gòtica-renaixentista. Aquí i va néixer i viure tres anys Francesc Cambó i Batlle. MAS PI s.XVII-s.XIX- Mas d’estructura clàssica amb porta dovellada sobre una construcció del s. XVI, ho fan suposar tant l’arc diafragmàtic que sostentava l’antic enteixinat del vestíbul, actualment visible per la reforma de 1870 a càrrec de Carme de Bassor condesa vídua de Foixà. Pintures al pis superior amb motius florals dels anys 30 sobre pintures del 1870. CAN GARRIGA s. XVII-XVIII- Antic monestir del que es mantenen alguns elements: el pati, el pou i l’escala. Enfront dels carrers de defora on es va configurar la trama urbanística del s.XVIII. A partir d’una fotografia sabem que del monestir extramurs amb el seu campanar en sortia el pont del moro que connectava amb la zona entremurs. CAN FONT s. XVIII-XIX- Antic casal porxat amb volta de creueria sobre mitgeres d’antigues cases construït a causa d’una ampliació del mercat de finals del s.XVIII fent cantonada amb el carrer Major on s’assentaren els gremis artesanals, dignificant el nou espai públic. A la planta principal s’hi trobava el primer cafè de Verges, el Cafè Catalunya. Durant els anys 40 es va reformar l’ala est obrint un aparador sota el porxo d’una botiga de betes i fils amb mobiliari cubista. Va ser el mestre d’obres Tenora. CA L’ALBERT Casa de la família paterna de Caterina Albert, Víctor Català, cedida a l’ajuntament. Popularment se’l coneix amb el nom de Can Punton. Està situat al c Canonge Iglesias, 4, just al costat hi ha la Casa de Cultura, davant per davant de l’Ajuntament, antic castell de Verges. Can Punton. Casa pairal de Lluís Albert Paradeda (1843-1890), advocat fill de Verges va intervenir en la insurrecció republicana al Baix Empordà i més tard

fou alcalde de l’Escala i diputat provincial. El seu avi i padrí, també de Verges, en Josep Anton Albert i Massot, i el seu pare havien estat diputats provincials del partit federal. Pare de l’escriptora escalenca Caterina Albert i Paradís. Can Punton prové de l’evolució popular de Josep Anton Albert. Casa de 4 plantes amb façana d’estil neoclàssic i decoració interior d’estil pompeià. Es recolza a la muralla per l’ala sud on s’hi adossa una eixida-patiporxo que dóna al rec de molí, sobre una de les antigues portes de la vila. Planta baixa amb massisses voltes de canó a sardinell, perpendiculars a la façana reflexant-se a l’esterior per les 3 portes. Planta principal amb voltes de creueria i cúpules estrellada i semiesfèrica sobre tampes, decorada amb pintures d’estil pompeià i curiosos “trampe d’oeil”. Planta tercera amb l’habitacle de servei amb cobertes amb bigues de fusta i revoltons. Planta quarta trobem unes golfes meravelloses on les parets mitgeres estan foradades per arquacions de mig punt possibilitant la funcionalitat de nau única. CA L’ALBERT s.XIX.- Casa de 19m de profunditat distribuïda en dues grans sales centrals. La façana nord manté la simetria i la sud recolzada al Rec de molí, conserva un caràcter pictòric, donat per l’eixida, el porxo, el pati i un pont fet de dos contraforts del pòrtic que creuen el rec. Construïda sobre antigues construccions recolzades a la muralla del s. XVI i una nova edificació del s. XVII de la qual queden restes a la banda nord. És el 1868 quan es consolida l’edificació actual a càrrec d’un indià anomenat Albert. La secció és interessant destacar-la. lanta baixa amb voltes de canó seguit de pedruscall, excepte l’entrada P de voltes de maó pla. lanta principal amb voltes de maó pla de diferents tipologies en funció P de la representativitat de l’habitació, voltes de quatre punts, voltes de canó rebaixades. Les dues sales centrals amb una volta de canó amb llunetes i l’altra amb volta de mirall. Les golfes amb un enteulat de salt de garça.

Totes aquestes edificacions es troben catalogades a l’arxiu històric d’urbanisme, arquitectura i disseny, dins de l’inventari de protecció del patrimoni cultural europeu IPCE. Patrimoni cultural vinculats als usos de l’aigua. Un dels atractius arquitectònics patrimonials culturals més referenciats en relació al nucli de Verges són les muralles i el rec del molí (a part de la processó, la dansa de la mort i la sopa). Totes aquestes estructures, estan estretament relacionades, i conformen un atractiu turístic per a la població, inclosa dins de la xarxa de cicloturisme del Baix Empordà. Atenent a aquesta condició és de vital importància potenciar i dinamitzar aquests recursos alhora que es protegeixen de qualsevol possible degradació ja sigui física o com a resultat d’una agressió urbanística. És en aquest sentit que caldria condicionar un pas de ronda d’ús peatonal o cicloturístic a la mota del rec del molí per tal de permetre’n la visita alhora que significa una circumvalació pedestre o ciclable alternativa entorn del nucli històric. Fossar històric de les muralles medievals de Verges - El tram de rec del molí que transcorre paral·lelament al carrer del Rec i al carrer de la Font sembla correspondre a l’antic fossat de les muralles. Aquest fossat circumval·laria tot el nucli antic de Verges, de manera molt similar a diferents pobles baixempordanesos com ara Peratallada, castell de Benidormiens del municipio de Castell-Platja d’Aro, Castell del Montgrí,... El molí.- BCIL.- D’època medieval. Conegué diverses reformes als s. XVIII, XIX i XX. Va ser molí arrosser i fariner, i darrerament va funcionar també com a central hidroelèctrica. En aquest indret s’obria “el portal del Molí”, que era l’accés sud al clos emmurallat de la vila. Safareigs.- BCIN.- Formen part de l’antiga muralla de la vila. Per rentar aquí, les dones s’havien de posar dins l’aigua. Es sostenien damunt un petit pedestal, que només es pot observar bé quan el rec va baix. L’historiador J. Pella i Forgas comenta que només havia vist aquest peculiar sistema a Verges, a Flaçà i al País Basc. Abeurador.-. Fins a principis del s. XX en aquest punt hi havia una mena de “platjeta” que permetia al bestiar accedir a l’aigua del rec del Molí. La toponímia ens acompanya, el carrer dels bous arriba directament a l’abeurador. S’hi trobava també un portal d’entrada al barri vell, el portal de l’abeurador. La font (s. XIX).- Font de planta hexagonal al peu del rec de Molí.

Cadirat del mossèn Moy o de St. Mori.- Època medieval.- Aquest giny hidràulic medieval aprofitava un punt més alt del terreny per crear una altre canal de rec, el rec de l’Estany que surt del rec de Molí i rega tota el marge esquerre del riu Ter. Aprofitant les diferents cotes i fent servir l’enginy es crear una xarxa de canals de rec que per la seva qualitat d’enginyeria hidràulica han perdurat en ús fins a l’actualitat. Les zones Barri Vell i Eixample, i diversos elements, llocs, recintes i entorns detallats en un catàleg, queden sotmesos a les normes i procediments determinats per les Normes Subsidiàries. A més, dins del sòl urbà, s’ha declarat una zona com a Elements de protecció integral, que comprèn les torres del nucli antic i de la font del rec del molí. Hem preparat un projecte de senyalització de tots aquests elements patrimonials per tal de donar-ne coneixement, com també l’edició de tríptics informatius per poder oferir als visitants. Al mateix temps al portal turístic que s’ha de crear es donarà tota aquesta informació als visitants. Jaciments arqueològics. La importància de construir la història En les darrers tres o quatre anys l’arqueologia ens ha proporcionat nous i interessantíssims indicis sobre el nostre passat, o més ben dit, sobre el passat de l’espai en el qual molt temps a venir es bastiria el poble que actualment coneixem. L’any 2005, es varen portar a terme les obres de rehabilitació de la Plaça Onze de Setembre. Els treballs de seguiment arqueològic van detectar dues sitges diferents. Una fossa tipus sitja, de planta de tendència ovalada, rebaixada horitzontalment en la construcció de l’antiga plaça. Possiblement no serien les seves característiques originals les quals haurien variat pel fet que les argiles on està excavada són de naturalesa plàstica, molt deformable. La ceràmica recuperada està realitzada tota a mà, es caracteritza per formes amb perfil amb “S”, plats tapadora amb amples acanalats interiors, cordons impresos localitzats en la inflexió vora/panxa còncaves. No apareixen importacions ni material ceràmic fet a torn. La cronologia de la fossa es pot adscriure al bronze final-primera edat del ferro ( 2700-3000 anys ). Aquest tipus d’estructura prehistòrica, es pot relacionar directament amb altres jaciments que trobem a tocar la costa del Baix i Alt Empordà, La Fonollera i el Puig Mascaró (al terme municipal de Torroella de Montgrí), el Parrallí (a St. Martí d’Empúries), i en general amb el fet que durant “el bronze final, l’habitacle consolidat a l’aire lliure s’extén per tot Catalunya, d’una forma generalitzda, en detriment de l’habitacle subterrani” (Pons, E. L’hàbitat del Bronze finald i de la primera edat del ferro a la Catalunya litoral i prelitoral. 1998. Cypsela, núm. 12.)

L’altra sitja és ovalada i d’acord amb el material retrobat podria ser d’abocament lateral. El material ceràmic recuperat, és heterogeni. Apareix algun fragment de petites dimensions de ceràmica romana (sigilata sudgàl·lica del segle I dC), un altre fragment petit de ceràmica ibèrica amb pasta samwixh, i un petit lot de ceràmiques formades per tres fragments de verd-manganès, ceràmica reduïda de cuina i vidrada de cuina que es poden situar en una cronologia entorn dels segles XIII i XIV. L’any 2006, les obres d’eixamplar i allargar el carrer de la Pau i obrir un vial paral·lel a la carretera de Girona van requerir el rebaixament de les terres del solar comprès entre ambdós vials; va ser quan es varen trobar un conjunt de sitges d’època romana i un forn ceràmic de dotació poc precisa. Es tracta d’un conjunt de cinc sitges, de les quals només una es conservava sencera. Es trobaven construïdes seguint un eix est oest, més o menys en línia recta, amb una distància aproximada entre la primera i l’última de 40 m. La sitja, un gran dipòsit amb formes diferents, servia per a emmagatzemar les reserves de cereals durant un període de temps llarg. Quan quedaven inutilitzades es feien servir, molt sovint, com a abocadors. A l’interior s’hi va recuperar un conjunt de material arqueològic força important, entre el qual hi havia restes de fauna pertanyents a animals que segurament havien estat consumits, restes de material de construcció, alguna peça de molí rotatori de caire domèstic i una gran quantitat de fragments ceràmics. Aquest conjunt ceràmic era format per vaixella de taula amb produccions locals pròpies del món ibèric tardà (ceràmica comuna ibèrica, kálathos pintats i ceràmica grisa emporitana) i produccions importades d’Itàlia (ceràmica de cuina i campaniana A), que de ben segur arribaven a través del port d’Empúries. Sobretot, però, cal destacar la gran quantitat de fragments ceràmics de recipients amfòrics de procedència ben diversa. Hi havia àmfora pròpia del món ingígena (àmfora ibèrica), d’Itàlia (àmfora Dressel 1), àmfora púnica ebusitana –d’Eivissa- i àmfora púnica centremediterrània (manyà C) provinent del nord d’Àfrica. Aquest conjunt ceràmic és molt homogeni cronològicament parlant i ens permet de situar la datació de l’obliteració de les sitges entre mitjan segle II aC i inicis del segle I dC, període que històricament s’ha anomenat època republicana. Ens trobem en un moment, doncs, de transició en la història del poblament del Baix Empordà, en un moment en què s’està produint la fi del món ibèric i l’inici de la romanització de tot el territori del nord-est peninsular, que s’efectua des de la ciutat d’Empúries. S’han trobat restes del mateix període a Bellcaire d’Empordà, Albons, Viladamat, Torroella de Montgrí ... El conjunt ceràmic també ens permet de suposar que aquestes sitges han

d’estar relacionades o bé amb una estació indígea o bé amb una vil·la romana amb un origen republicà però amb una possible continuïtat en el temps. El camp on s’han localitzat les sitges, lleugerament aturonat i prop del riu, el feien un lloc idoni per a l’establiment d’una edificació dedicada a l’explotació agrícola i ramadera. També es va localitzar un forn petit, del qual es conservava part de la graella destinada a la cocció, la cambra inferior que permetia la circulació de l’aire calent, el pilar central que sostenia la graella i la boca d’entrada de l’aire. Segurament era un forn destinat a la cocció de materials de construcció, com ara teules, ja que se’n varen trobar moltes entre l’enderrocament de la graella i moltes de rebutjades per la mala cocció. És fàcil d’explicar la seva localització, ja que tenia totes les matèries primeres a l’abast: aigua, sorra, fusta i argila. Cronològicament no es pensa que sigui coetani de les sitges que em esmentat anteriorment. El poc material ceràmic recuperat durant l’excavació només permet situar-lo en època moderna, sense poder precisar més. S’han detectat restes superficials al Camp de la Pedra , al Mas Vicenç (amb restes del segle IV aC) i al Puig Rodon s’hi ha trobat restes romanes. Davant, però, de la manca d’excavacions, la datació ha de restar imprecisa. Les troballes permet als arqueòlegs inferir l’existència a l’indret de possibles

estructures d’habitacles a l’aire lliure, relacionades com ja hem dit, amb els altres jaciments de la zona. És el moment en què els “empordanesos” deixen de viure a les coves i s’aventuren a camp obert, amb tots els canvis que això suposa a nivell antropològic, cultural, social, econòmic... Tot plegat, a causa de la manca d’excavacions, i amb una aportació molt modesta de material recuperat, per als vergelitans suposa un autèntic pas de gegant en el coneixement del nostre passat més reculat. Per això, seria interessant recuperar, fotografiar, catalogar i explicar les recuperacions de material. Patrimoni etnològic. El municipi destaca en el seu vessant etnològic per la Processó de Verges declarada el 1983 Festa Tradicional d’Interès Nacional. Una festa que a part de fer-se un cop l’any és una de les activitats que donen sentit al poble, una activitat que ens dóna a conèixer, que ens permet deixarnos veure, a nosaltres, al nostre patrimoni. En destaca la Dansa de la Mort. La recuperació del patrimoni i de tota aquesta zona, per tant el sentit i la importància d’aquest projecte es fa palès tenint en compte que tota aquesta zona forma part d’aquesta mostra natural ja que és l’escenari natural d’aquesta Festa Patrimonial, és l’escenari natural de la Dansa de la Mort, pels seus carrers salta, pels seus carrers passa i la seva millora passa per aportar un valor qualitatiu a la Tradició i a la Cultura Catalana. La Processó de Verges és un bon indicador de la capacitat del municipi per inserir-se en l’engranatge d’un turisme que cerca noves propostes territorials que siguin singulars, sensibles amb el llegat cultural i respectuoses amb l’entorn. Hi ha l’oportunitat, doncs, que aquesta capacitat reverteixi més en l’economia local i en la projecció exterior del municipi. El Barri Vell és l’escenari de la Processó de Verges, Festa tradicional declarada d’interès nacional, i que manté des dels seus orígens l’única Dansa de la Mort que es conserva a Europa. Es important conservar-la, ajudar a conservar-la i a mantenir-la, donar-li el valor que li correspon i això passa per incentivar el

poble a continuar-la fent, però també aconseguir de crear-li un entorn adequat. Per això també hi es fa aquesta aposta de recuperació del barri vell i per tal de poder donar a conèixer el seu valor, s’ha encarregat un Pla d’usos de l’edifici de Can Punton per tal de de determinar la millor forma d’ubicar-hi un espai vinculat a la Processó de Verges i un espai vinculat al moviment cultural de la Nova Cançó. Lligat amb aquest darrer tema, no podem obviar la vinculació i el renom que ens ha donat Lluís Llach, un perfecte ambaixador del nostre poble arreu on ha anat. És per tot això que hem de treballar per ensenyar-ho, tenim un patrimoni que tot coneix i hem de ser capaços de treure’n profit, esdevenir un referent pel que fa a les tradicions i a la nova cançó. Verges és conegut per això i no s’entendria que Verges no en sabés treure valor i ajudar al país a crear una identitat i una cultura identitària nacional. Formem part del patrimoni nacional i estem obligats a treballar-hi, a conservar-lo, a promocionar-lo i a explicar-ho a tothom que ens ho demani, a tothom que ens vingui a visitar. I encara que a ell no li agradi, li faci vergonya parlar-ne, Verges ha de tenir en un lloc destacat la figura de Lluís Llach, un centre d’interpretació d’aquestes característiques, que englobi tot el que és la Nova Cançó, el que ha suposat Lluís Llach per a la identitat del nostre país. Verges ha de ser la meca de peregrinatge de molts fans, tants fans com té i ha tingut Lluís Llach. No cal recordar el concert de comiat que es va fer a Verges fa dos anys, que va aplegar amb dos dies unes 15.000 persones. Gent vinguda d’arreu, gent que trucava des de París, de Londres per poder tenir una entrada pel concert... Lluís Llach ha marcat una època històrica i ha de sortir, s’ha de donar a conèixer.

El poble al fons, on es veu la dimensió de la carpa on es van celebrar els dos concert de comiat de Lluís Llach, el març de 2007

dauets els quilos i quilos de patates que hauran de bullir l’endemà. Es poden arribar a fer 900 litres de sopa repartits en 23 perols per aproximadament 2.500 comensals. El Dimarts de Carnaval, a les set del matí, comença l’elaboració de la sopa al lloc que encara és el rentador municipal, al començament del rec del Molí. L’espai és cobert per una teulada metàl·lica que el protegeix del mal temps i està ben arrecerada de la tramuntana. Potser per aquest motiu s’ha transformat en la cuina pública de Verges per les grans ocasions, un altre exemple de les quals és l’arrossada que s’ofereix als participants i col·laboradors de la Processó el Dilluns de Pasqua.

Una de les peculiaritats més lloables de la Sopa és que totes les tasques de preparació i de cocció són a càrrec dels homes, potser seguint el costum ancestral que fa que per carnaval tothom inverteixi els papers que representa en la vida real. L’única intervenció activa de les dones en aquesta festa és la d’un petit grup de cambreres que, amb vestit negre, còfia i un davantal

blanc, serviran la sopa a la plaça Major. Contràriament al que fan en altres poblacions, la sopa de Verges es cuina en un espai diferent del que s’utilitzarà per consumir-la. Això afegeix a tot el ritual una altra peculiaritat: la del transport dels feixucs perols fins al cor de la vila. Al migdia es fa el repartiment. La Sopa es menjava a peu dret, amb l’acompanyament de porrons de vi, si bé és veritat que actualment es solen dur taules i cadires per poder menjar amb més comoditat. La Sopa de Verges, que en realitat es tracta d’una escudella molt espesa, és un àpat obert a qualsevol persona, encara que vingui de fora. De fet, compta sempre amb forasters assidus, però els organitzadors no en fan gaire propaganda per por de no trobar-se col·lapsats. I és que aquesta menjada suposa tot un esdeveniment en l’ànim dels vergelitans –en general molt amants de tot tipus de festes i celebracions- i no és estrany el cas d’aquells que aquest dia fan festa a la feina per gaudir d’una animadíssima sobretaula i tots els actes que la segueixen. Les capelles de música. Una de les arts més treballades i estudiades en el nostre poble va ser la música. L’arrelament a la música, i més concretament a la música no popular, sinó la que s’havia d’aprendre solfeig i harmonia, per tocar-la i crear-la, és a causa de les capelles de música que tenien molts pobles fa molts anys. Consistia, en un espai a l’església on s’aprenia solfeig i es tocava. Amb la música es vetllaven les imatges i l’església durant les dates assenyalades, i aquestes persones eren les honorades. És per això, que la tradició que ha portat a Verges, la seva capella de música, va ser espectacular durant el final del segle XVIII i tot el segle XIX. A més a més, va ser durant aquesta època quan es va començar a fabricar nous instruments musicals, i la música va començar a ser una sortida seriosa per guanyar-se la vida. Aquesta tradició no es manté actualment, però sí que veiem el que n’ha quedat d’ella: grans compositors i intèrprets ( no tots coneguts com en Lluís Llach però Verges conta actualment amb molts músics), tradició musical, coral Vergelitana...

Personatges il·lustres de la vila Francesc Cambó Batlle, Verges 1876 - Buenos Aires 1947. Francesc Cambó va estudiar Dret, Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona, el 1901, va fundar la Lliga Regionalista de Catalunya, i fou elegit regidor a l’Ajuntament de Barcelona. Va ser elegit diputat per Barcelona el 1907, però va ser derrotat el 1910. Cambó va propugnar l’Estatut d’Autonomia per resoldre el problema català, tot i que va acceptar la Mancomunitat com a solució de compromís. Després de la mort d’Enric Prat de la Riba, Cambó va esdevenir el principal líder de la Lliga Regionalista. Va arribar a ser ministre en dos governs espanyols conservadors: el 1918 va ser nomenat ministre de Foment, i el 1921 de Finances, en ambdós casos amb Anotni Maura com a president del govern. No va aconseguir l’acta de diputat en les eleccions de 1931, que van donar lloc a la Segona República Espanyola, i va marxar a l’estranger. En esclatar la Guerra Civil Espanyola, es trobava a l’estranger. Inicialment, no estava a favor dels militars revoltats, però els va acabar ajudant, pel temor que s’establís una República d’esquerres si guanyaven la guerra els republicans. Després de la guerra, va viure a Suïssa, els Estats Units i l’Argentina, on va morir el 1947. Cambó també va fer de mecenes de nombroses activitats artístiques i culturals. Destaca la creació, el 1922, de la Fundació Bernat Metge, que ha traduït al català nombrosos textos clàssics grecs i llatins, i la Fundació Bíblica Catalana, que va traduir la Bíblia completa al català, a partir dels textos originals. Maria Perpinyà Saus, Verges 1901 – Banyoles 1994. Va demostrar, des de molt jove, una gran afició a la lectura. La seva gran passió com a escriptora va ser la poesia, faceta en la qual va guanyar l’Englantina d’Or en uns Jocs Florals de Paris. L’any 1930 va publicar l’obra infantil El follet sentimental i, uns anys després dos llibres de poesia postsimbolista: Poemes, l’any 1931 i Terra de Vent, l’any 1936.La seva obra també va quedar reflectida en alguns poemes publicats a diverses revistes catalanes i suïsses de l’època. Va treballar com a periodista a les publicacions “El mati”, “La veu de Catalunya”, “La Paraula Cristiana”, “La revista” i “La nova revista”. També va revisar i adaptar el llenguatge del text la processó de Verges a un català més actual i comprensible, que en cap cas no va perdre ni el rigor, ni la originalitat. Se l’hi atribueix el vers del Comiat de la mare de Déu de la

processó. La seva poesia Dansa de la mort a Verges va ser musicada el 1977 i s’estrenà en un acte retransmès per televisió. Després de la Guerra Civil es va anar tancant al seu món i, tot i que va continuar escrivint fins una edat avançada, només va publicar algun poema en “Les cinc branques”, l’any 1975, i en l’edició del llibre de poesia 31 poetes d’avui editat l’any 1977.També es dedicà a la traducció de llibres al francès i a la correcció i traducció de textos a la llengua catalana. Carles Perpinyà Sais, Verges 1917 – 1989. Carles Perpinyà, germà de la Maria Perpinyà, ha estat un home clau en la reestructuració teatral i del recorregut de la processó, els quals han arribat als nostres dies segons les forma que ell els va donar. L’any 1950 se’l va anomenar director i va decidir portar a terme una reestructuració que no va ser gens senzilla. L’any 1978 el patronat en reconeixement al seu treball i dedicació el va nomenar membre d’honor. Va morir el Dilluns Sant dia 21 de març de 1989, tres dies abans que la processó sortís novament al carrer i aquell any les manages varen fer un minut de silenci en memòria seva. Joaquim Ferrer Amer, Verges 1921 – 2006. Si veniu a Verges i pregunteu per en Joaquim Ferrer casi ningú us sabria dir qui era, ja que tothom el coneixia per Quim Gil. En Quim era un músic professional des de l’edat de tretze anys i confessava orgullós que va ser professor de Lluís Llach. I no només d’en Lluís sinó també d’altres músics professionals del poble en Joan Roviras, en Ramon Joanmiquel… Va participar a la Processó durant més de 60 anys, primer com Apòstol, desprès de la guerra de manaja i finalment de músic tocant el fiscorn en el quadre de la Verònica, que avanç era aïllat; acompanyaven el quadre dues flautes i un fiscorn: era l’Stàbat Mater sense cant. En Quim va aplicar el cant a la melodia interpretada solament per un fiscorn, però tothom trobava que quedava pobre i ell en va fer els arranjaments perquè tornés als seus orígens, dues flautes i un fiscorn i un grup de 15 a 20 cantants (que actualment s’ha ampliat fins a 30) i des d’ aleshores és un quadre amb una bellesa innarrable. Lluís Llach Grande, Verges 1950. Seria una bestiesa no afegir aquí el patrimoni que ens ha aportat Lluís Llach, no només als vergelitans, sinó a tothom. Les cançons i melodies han passat a ser en la memòria col·lectiva d’un país, i és

per això que aquí i avui ho considerem patrimoni etnològic. A més a més, aquest any 2009 ha debutat com a director de la Processó de Verges. Tots aquests personatges comulguen en una cosa més a part de les relacions personals que poden haver existit entre alguns d’ells, que és el fet de contribuir a ennaltir un patrimoni comú de tots els vergelitans.

Patrimoni Natural

Descripció. A tota la zona est del municipi, on hi ha canals de reg, hi ha tota la zona de cultiu de regadiu, i a la resta de secà. A la zona fluvial, a més de la vegetació típica de ribera, àlbers i pollancres, es troben plantacions d’aquests últims. A la zona més nord, propera a Garrigoles s’hi troben les masses de bosc de pins i alzina. Grup d’hàbitat

Àrea (ha)

Àrea relativa (%)

Àrees urbanes

25,59

2,6

Boscos

64,01

6,6

Terres agrícoles

875,99

90,1

Vegetació arbustiva i herbàcia

6,77

0,7

Espais d’interès i de connexió - Riu Ter. Espai amb els elements característics fluvials, amb abundància de bosc de ribera, illes fluvials dominades per salzes, zones de sedimentació, àrees de vegetació dominades per la boga i el canyís, etc. L’amplada de la llera i els ecosistemes fan que les aus hi siguin molt abundants. Permet superar les principals vies de comunicació de la zona i connectar els espais naturals de l’interior amb els espais naturals del litoral. - El Rec del Molí , en el seu pas pel poble, que recorre part del recinte emmurallat, ha estat declarat BCIL el 2005. Rec del Molí i rec de la Tallada, testimoni d’un antic braç del Ter que desembocava a l’Escala, és hores d’ara el rec més important de la zona des del punt de vista ecològic, perquè conserva una vegetació de ribera rica. Espai important per a la connectivitat entre el riu Ter i les zones humides del nord del Baix Ter. El rec del molí pròpiament és un rec que capta les seves aigües al riu Ter, a la zona de Colomers, transcorre per bona part de la planura del baix Ter fins arribar a desembocar al mar a la zona de la platja del Rec (a l’Escala

101

-Alt Empordà). Segons documentació del segle XVII aquest rec era conegut altrament com a rec dels molins de Verges i Bellcaire,i a partir del segle XVIII com a rec de Sentmenat. Durant el seu recorregut travessa el nucli de Verges, l’aigua del qual era aprofitada per un molí actualment en dessús. Aquest edifici és del segle XVIII (té una llinda amb la data 1779) i es troba situat a tocar de la carretera C-252. Tot i la data de la llinda no cal descartar que aquest molí fos més antic. Es tracta d’un molí fariner i possiblement arrosser que aprofitava la força de l’aigua per moldre el gra o per treure les pallofes del gra d’arròs. Les referències documentals dipositades en diversos arxius sobre el rec del molí, rec dels molins, rec dels Ciutadilla o rec de Sentmenat són moltes i molt extenses. En aquest sentit per tal de valorar la importància històrica i per la transcendència que ha tingut el rec del molí en l’evolució del paisatge, l’economia, la societat i la geografia de la plana del Baix Ter cal fer especial esment a: Segons es denota en un apunt de la Història del Ampurdan, Estudio de la civilización en las comarcas del norestes de Catalunya de Josep Pella i Forgas, el 1301, els comtes d’Empúries durant la seva disputa amb el comtat de Barcelona pel control de les terres empordaneses van desviar el riu Ter cap a

102

Torroella provocant greus inundacions a Ullà. El rec del molí i els seus afluents seguirien el curs hidrològic d’aquest antic ramal del riu Ter. És significatiu que un bona part del rec del molí a la zona de Bellcaire és anomenat encara com a Ter Vell. També són significatives varies notícies documentals que reculen la construcció del rec del molí en època medieval, entorn del segle XIII, o si més no documenten la seva existència, ja que s’associen diverses edificacions a aquesta infraestructura hidràulica: El monestir de Sant Miquel de Cruïlles tenia drets sobre molins fariners a Jafre des del segle XIII. Una noticia documental del segle XIV (any 1357) en què apareix el feu en favor dels comptes d’Empúries sobre la meitat del molí de Palol. També, els comtes d’Empúries tenien diferents molins sota domini al llarg del curs d’aquest rec. Cal remarcar que dins d’aquestes possessions n’hi havia dins la vila de Verges, a Bellcaire a més a més del de la vila d’Empúries. D’època moderna trobem un document de 1580 (2 de gener) sobre la concessió reial de Jaume de Cardona i Rocabertí, que rep en emfiteusi totes les aigües de la sèquia que va de Colomers a Cinc Claus i la faculat de construirhi molins, fàbriques,... (Arxiu de la Corona d’Aragó, Reial Patrimoni, Batllia). En aquest moment el rec del molí passa a mans dels barons de Sant Mori, i, més tard, a causa dels atzars geneològics, passarà a mans dels Ciutadilla (1647) i més endavant serà possessió dels marquesos de Sentmenat (1824), hereus dels Ciutadilla. - Informació facilitada per l’historiador Salvador Vega de Verges-.

103

Un altre document, del segle XVII (1682, 24 de novembre) ens descriu amb detall el recorregut del rec i explica l’estat de conservació del mateix. Acta notarial, Arxiu històric de Girona - Fons Notarial. -Informació facilitada per l’historiador Salvador Vega de Verges. Es podrien buscar altres fons documentals per tal d’esbrinar el seu recorregut original, la construcció de determinats molins, de recs afluents i seculars,... però entenem que aquestes premises no són l’objectiu d’aquesta declaració. Essent així, les referències documentals anteriors evidencien la seva importància històrica ja que: 1.- És una infraestructura la construcció de la qual es remunta a època medieval. 2.- És una infraestructura que ha condicionat completament tot el paisatge Baix Empordanès, si més no a la zona del Baix Ter, pla de Verges i Bellcaire, ja que sense aquest rec i tota la xarxa hídrica que hi està associada, aquesta planura estaria dominada per autèntics aiguamolls. 3.- Ha configurat el creixement del nucli urbà de Verges per la seva banda sud. - Serra de Valldevià. Es tracta d’un espai singular i representatiu dels ecosistemes forestals de la comarca, a més de suposar també la zona agroforestal més important de l’Empordà. Aquest mosaic, juntament amb els torrents, fan que sigui un espai amb gran qualitat paisatgística i diversitat biològica que actualment es troba en bon estat de conservació. Principals Impactes: - Zones urbanitzades. L’eix dels canals de reg del molí travessa el nucli urbà de Verges. En el seu pas per aquests espais els recs són altament urbans, i per tant, perden la funcionalitat de corredor ecològic. Així doncs la fauna es veu obligada a travessar camps i carreteres, i per tant, augmenta el risc d’atropellament.

104

- Infraestructures viàries. La carretera Gi-634 i Gi-650 travessa el municipi d’est a oest i la C-252 ho fa de nord a sud, fragmentant el municipi. Presenten un IMD superior a 1.000 vehicles diaris i per tant representen un barrera per a la fauna. En aquest sentit s’està treballant amb el Departament de Política Territorial per a elaborar un estudi per a una variant per Verges. La presència d’infraestructures viàries, línies elèctriques o la trama urbana provoquen una pèrdua de connectivitat ecològica entre els diferents espais naturals del municipi i del Baix Ter. La carretera C-252, Gi-634 i Gi-650, fragmentació de l’espai La presència de carreteres freqüentades provoca la fragmentació del municipi, dificultant la connectivitat ecològica i social entre la zona més costera i la més interior del Baix Ter. - Activitats agrícoles. Presència de plantacions de pollancres i plataners en zona fluvial que no permeten el desenvolupament de la vegetació de ribera natural. La pèrdua de l’estructura tradicional de conreu i altres impactes dispersos en el territori han portat a una pèrdua de la qualitat del paisatge característica de la plana on ens trobem. La presència de motes, canalitzacions i l’ocupació de la zona fluvial per part de cultius ha portat a una pèrdua de qualitat en el bosc de ribera i la vegetació pròpia d’aigües calmades. Tot i això el riu Ter és un espai d’una gran riquesa natural i de connectivitat important. L’eix del riu Ter representa un important espai de connectivitat longitudinal en tot el Baix Ter. A la zona Verges, el riu, tot i que es troba entre motes i amb alteracions en la seva morfologia i estructura, s’hi poden trobar retalls de vegetació de ribera. Hi ha una diversitat d’ambients fluvials, garrigues i prats secs. La forma allargada de nord a sud del municipi fa que aquest inclogui gran diversitat d’ambients des dels forestals a la Serra de Valldevià fins als fluvials al Ter. A més de la presència d’hàbitats fluvials es troben retalls de vegetació arbustiva i cal destacar els prats secs (llistonars), hàbitat d’interès comunitari. Espai d’interès per a la connectivitat, Verges forma part de diversos espais d’interès per a la connectivitat. Així el Rec del Molí i el mateix riu Ter són espais que connecten els principals espais naturals del Baix Ter. Cal destacar fa tres anys el projecte de restauració ambiental, adequació paisatgística i enjardinament de l’antic abocador de Verges, un esapi abandonat prop del riu, que ha servit per donar sortida i recuperar un espai per a la gent, per al passeig de la gent del poble, lloc de descans pels ciclistes i la gent de pas. Es continua fent recuperació d’espais fluvials, juntament amb

105

el Consorci Alba-Ter. , recuperació d’espais naturals i programes de plantació de vegetació autòctona. Protecció i desenvolupament del patrimoni natural. Recuperació d’espais naturals en l’entorn urbà. S’està treballant per la recuparació de rutes que resegueixin l’espai natural i recorrin els diferents elements degudament senyalitzats. També es treballa amb el desenvolupament de programes de vies verdes. En aquest cas tenint en compte que l’aigua de reg de l’actual Rec del Molí passarà a ser entubada, aquest espai natural que ens queda conservarà miniment un fil d’aigua. L’amplada que ha anat agafant aquest rec serà aprofitada per a posar-hi un camí que en ressegueixi tot el recorregut de Colomers a l’Escala, marcant-la com a via verda i oferint al visitant una nova oportunitat. Ja s’ha posat en funcionament part de la Ruta del Ter promoguda des del Consorci Alba-Ter i la que funciona i té molt d’èxit és la ruta cicloturística del Baix Empordà. És bo per tant impulsar la ruta del BaixTer com a necessitat de donar a conèixer un patrimoni natural i cultural unitari d’aquest territori. No només únic del nostre municipi sinó un patrimoni, un paisatge que comparteix característiques amb els municipis de l’entorn que conformen el Baix Ter. El paisatge rural del municipi està format per una alternança de conreus, erms, masos, explotacions ramaderes, marges arbrats i masses forestals que en conjunt formen un paisatge de gran interès i alhora aporten un alt grau de biodiversitat del territori. Així mateix en tot el Baix Ter es troben gran quantitat d’elements del patrimoni cultural que són d’elevat interès per a la conservació del seu paisatge. Aconseguir la localització i el seguiment ecològic de tota la xarxa de recs, el seu estat de conservació i els valors naturals que aquests integren. - Potenciació i millora del bosc de ribera plantació de verns (Alnus glutinosa), freixes (Fraxinus angustifolia), arbres blancs (Populus alba),

106

pollancres (Populus nigra), salzes (Salix alba) i sargues (Salix eleagnos). - Eliminació selectiva de canyars i vegetació al·lòctona. - Eliminació selectiva de motes i rebliments artificials. La Comunitat d’Usuaris. Recentment s’ha constituït la Comunitat d’Usuaris de l’aqüífer del Baix Ter. És un òrgan de participació en què tots els usuaris (ajuntaments, regants, indústries,...) acorden aquelles decisions que afecten l’aprofitament dels recursos hídrics de la conca a fi de gestionar i controlar la seva explotació de manera eficient. Per aquest motiu, la participació dels ajuntaments es considera molt important ja que des d’aquest òrgan es podrà potenciar la legalització de les captacions particulars del municipi, fet que permetrà ajudar a mantenir el control de la qualitat de l’aigua i regular la seva explotació i l’ús de l’aigua, aconseguint-ne una bona gestió. Pla director Territorial de l’Empordà: El paisatge és el testimoni de les relacions passades i presents de l’home i el seu entorn. Aquesta és una constatació de caire universal i, com a tal, es pot estendre a molts altres territoris, però a l’Empordà la història no molt llunyana ens recorda com l’acció humana literalment ha creat una bona part del territori de la plana, fixant els cordons de dunes, drenant aiguamolls, organitzant sistemes de recs o de protecció en front de la Tramuntana. Durant llargs períodes, el motor dels canvis en les relacions home-entorn ha estat l’evolució de l’economia rural, tant a les zones d’orografia prepirinenca o a les Gavarres, com a les planes al·luvials.

107

Fa temps, però, que els canvis del paisatge empordanès no venen ja de la mà de les necessitats del món rural, sinó de processos molt accelerats de l’expansió urbana, de la implantació d’infraestructures de transport o d’activitats de lleure, tot mogut bàsicament pel motor que és el turisme. El paisatge, que constitueix l’entorn quotidià per a la gent, es transforma una vegada més. Ara, però, hi ha la percepció col·lectiva que la transformació comporta massa elements de deteriorament i de banalització. Els apreciats valors d’equilibri del paisatge empordanès generats durant segles són els que varen propiciar les primeres formes del turisme i ara aquests valors es troben en una situació on el risc de la seva degradació és evident. Ha succeït que la percepció de l’espai i la lògica de la intervenció sobre l’espai que tenia el primer turisme ha evolucionat, cada vegada més ràpidament, cap una forma dominant, i en alguns àmbits gairebé exclusiva, “d’apropiació residencial del territori” per part d’una població molt nombrosa però que hi resideix d’una forma molt esporàdica. La pèrdua de la qualitat del paisatge podria significar la pèrdua dels valors que han alimentat el principal motor de l’economia empordanesa durant els darrers anys. Aquest procés s’ha produint ja en molts àmbits del litoral i en alguns de la segona línia, però encara s’hi és a temps per frenar-lo, precisament ara quan sembla haver-hi un consens al voltant de la reconversió del model turístic que ha d’orientar-se cap a l’oferta del turisme rural, la revalorització dels espais naturals i dels elements culturals del territori. Protegir el paisatge significa també, doncs, garantir l’ús sostenible de l’actiu que representa pel component turístic de l’economia del territori. Només amb processos de recuperació, dels paratges malmesos per la degradació, mitjançant plans i projectes específics el paisatge continuarà essent el fonament sostenible de l’activitat econòmica del turisme.

108

Desenvolupament Local

Habitatge. L’habitatge és avui una de les preocupacions més grans i requereix compromís i intervenció per part de les administracions i agents socials del territori. S’observa que les polítiques públiques en matèria d’habitatge són escasses i no s’ajusten al mercat real, i no existeix una aposta decidida per incidir en el mercat amb habitatge de lloguer. Dins d’aquest conjunt l’evolució urbanística ha estat molt significativa al llarg dels últims 15 anys, amb un desenvolupament constructiu creixent, sostingut i notablement intens. En molts casos aquests desenvolupament respon a la demanda creixent dels habitatges secundaris, però també a la lenta recuperació recent de la població local. Aquesta tendència és molt més evident, en un municipi com Verges, on ha augmentat espectacularment la demanda vinculada a l’evolució de la població immigrant. Al llarg dels últims 20 anys es confirma un desequilibri generalitzat entre l’activitat de la construcció de nous habitatges i el creixement de la població que resulta de menys intensitat i menor velocitat. Durant tot aquest temps s’ha configurat un paisatge urbà de morfologia tradicional rural, amb nuclis de població dispersos i masies disseminades. Aquest model d’ordenació difusa no és l’horitzó ni objectiu urbanístic dels nous planejaments municipals, els quals impulsen un model compacte que garanteixi l’estalvi i l’ús racional del sòl i l’energia, la cohesió social, la preservació dels sistemes agrícoles i naturals, entre altres beneficis.... Al llarg dels anys s’ha confirmat una consolidació de l’ocupació horitzontal del sòl i de baixa densitat del sòl, i està augmentant el pes dels habitatges unifamiliars en els nous àmbits de creixement urbà dels municipis, especialment, els rurals. Al conjunt del Baix Ter, els edificis amb un únic habitatge augmenten un 15 % l’any 1991, i un 46 % en relació a l’any 1981. Aquests números es tradueixen també en el paisatge inherent de l’ Empordà. Cada cop més els pobles s’assemblen més. Tenen tots un augment de zones

111

de nova construcció d’habitatges, la majoria de vegades, sense indicacions del consistori o del govern, que porten a la construcció de vivendes unifamiliars o de cases adossades. L’enclavament del municipi fa que la situació d’influència dels municipis costaners no sigui tant marcada en termes d’ocupació de territori com Pals o Gualta. En canvi, és remarcable el pes significatiu dels habitatges unifamiliars aïllats. L’any 2004, la tipologia d’habitatges acabats en el municipi respectivament de cases unifamiliars aïllades, unifamiliars mitgeres i plurifamiliars era de 8 : 2 : 0. L’índex de compacitat indica un nucli urbà difús Verges disposa de 14 habitatges / ha de sòl urbà, valor que indica un model territorial corresponent a ciutat difusa, però de densitat moderada. L’espai urbà en la zona de l’eixample presenta algunes mancances. La qualitat de l’espai urbà en general es considera acceptable, però s’ha detectat algunes deficiències, sobretot en l’estat del ferm. Creixement dels habitatges nous. Període 1991-2005 Cens habitatge 1991

Total construïts 1991-2005

Increment 1991-2005 (%)

509

13,4

Verges té els habitatges distribuïts en un nucli principal, el 94,4 %, i un nucli secundari o disseminat, 5,6 %, de masos allunyats del nucli principal. L’agenda 21 detecta la tendència a un increment decidit de l’ocupació dels habitatges amb poques persones i la intensificació de les elevades proporcions dels habitatges unipersonals, segurament explicades per l’envelliment de la població, sobretot en municipis petits, i també a causa dels nous hàbits i preferències socials de l’habitatge. Habitatges contractats a Verges 1996

1997

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

Cal donar una resposta a la perspectiva de la l’activitat de la construcció per el futur immediat, que pot ser analitzada d’acord amb les dades d’habitatges contractats i de segona residència. Evolució dels habitatges de segona residència, 1985-2005: 1981 1991 2001 2005 15 % 19 % 9% 10 %

112

Pel que fa al règim de tinença destaquen els percentatges elevats de les propietats adquirides a través d’herències que marquen el caràcter marcadament rural, un 30 %, i les cases en propietat totalment pagades més d’un 40 %. Destaca el retrocés general del lloguer com a opció per accedir a un habitatge. Cal però, que aquest conjunt de tendències i preferències en les formes d’adquisició d’un habitatge, ja no tenen continuïtat en aquest moment actual de regressió econòmica. S’espera que el lloguer torni a ser una opció més vàlida per totes aquelles persones que adquirien propietat a partir d’hipoteques com a forma accelarada d’adquisició. Cal destacar que recentment l’ajuntament ha aprovat una ordenança que regeix la rehabilitació de les façanes dels habitatges del casc antic subvencionant la llicència d’obres. Verges ha iniciat una política municipal d’habitatge protegit amb l’objectiu de facilitar l’accés a l’habitatge assequible. Preveu desenvolupar una unitat d’actuació urbanística que integri habitatges socials. La creixent dificultat en l’accés a l’habitatge i les poques garanties de disposar d’un habitatge digne per part dels col·lectius més vulnerables està consolidant una disfunció perversa entre un destacat auge de la construcció i una escassa oferta d’habitatge assequible, que creen dificultats i segregacions socials. Tanmateix existeix en tot el territori del Baix Ter un percentatge notablement significatiu d’ habitatges desocupats, i de manera paral·lela, segueix l’activitat constructiva, augmenten les proporcions de segones residències, i continua creixent la demanda d’habitatge des dels col·lectius amb més necessitat i menys capacitat adquisitiva. - Oportunitats: • Existència d’un parc d’habitatges buit. La rehabilitació d’edificis desocupats, (64 l’any 2001) és una iniciativa inclosa en els projectes de reforma interior dels nuclis històrics per a la millora de l’ordenació i la qualitat del teixit urbà. • Ampliació a molt curt termini d’oferta de protecció oficial. Verges ha iniciat una política municipal d’habitatge protegit amb l’objectiu de facilitar l’accés a l’habitatge assequible. Preveu desenvolupar una unitat d’actuació urbanística que integri habitatges socials. - Amenaces: • Dificultat accés a l’habitatge per l’elevat preu i indueix al despoblament per part de la gent jove.

113

• Augment del pes dels habitatges unifamiliars. • Situació estratègica del municipi. La nova demanda de segona residència té preferència per entorns de caràcter rural de la plana empordanesa, propers i ben comunicats a la costa. INDICADORS • Mitjana del valor cadastral e l’àrea. Comparació mitjana del municipi. • Deficient estat de conservació de les edificacions. Mal estat i ruïna. Comparació amb la mitjana de Catalunya (2,6 %) 0,8 % en ruïna + 0.72 % en mal estat = 1.20 % • Edificis sense aigua corrent i edificis sense evacuació d’aigües residuals. Comparació amb la mitjana de Catalunya (0,77 % sense aigua corrent i 1.47 % sense evacuació d’aigües residuals) 0,72 % sense aigua corrent + 4,11 % sense evacuació d’aigües residuals • Edificis de més de 4 plantes o més, destinats principalment a habitatges, sense ascensors. Comparació amb la mitjana de Catalunya 54,9 %, 0 % d’edificis d’aquestes característiques. L’habitatge és una de les preocupacions i demandes socials més importants a la nostra societat d’avui, i també a Verges en particular. Existeix un augment creixent de la demanda potencial d’habitatge, però una oferta contradictòria i desigual entre una majoria d’habitatges de renda lliure subjecta al mercat, i pocs preus assequibles i racionals. Aquest context dificulta el benefici, la cohesió i la justícia social dels territoris. Síntesi de la situació actual. Una dada a ressaltar és la taxa d’ocupació per edats inferiors a 25 anys que és superior a la mitjana del Baix Ter amb un 46,8 % del total. Estructura sectorial dels llocs de treball. Les tendències dels últims anys mostren que més de la meitat de la població activa del municipi es dedica al sector terciari, més d’una quarta part al sector de la indústria i una petita part al sector primari. Llocs de treball de la població ocupada segons els sectors econòmics, 2001 Primari

Indústria

Construcció

Terciari

8,1 %

16,4 %

20,7 %

54,9 %

Font: idescat. 2001

114

L’índex d’autocontenció (residents ocupats dins el mateix municpi/ total de residents ocupats, dins i fora) és d’un 43,1 % l’any 2001, i l’índex d’atracció (ocupats procedents de fora del municipi – residents ocupats fora del municipi) és de 20 treballadors que venen de fora del municipi, però igualment la diferència entre llocs de treball atrets i generats és de -96. Distribució percentual de la població activa. Any 2001 Població ≤ 16 anys

Població activa

Ocupats

Desocupats 1r cop

Desocupats no 1r cop

942

517

93,4

1.5

5,0

Font: idescat. 2001

Distribució percentual de la població no activa. Any 2001 Població no activa

Jubilats o pensionistes

Incapacitats permanents

Escolars i estudiatns

Feines de la llar

Altres

587

44,8

4,4

31,5

13,1

6,1

Els col·lectius de població no activa amb una representativitat més diferenciada respecte la mitjana catalana pertanyen als de jubilats o pensionistes i al de les feines de la llar, respectivament amb 5 punts per sobre i 4 per sota de la mitjana catalana. Els pensionistes representen un 44,8 % de la població inactiva vergelitana. Taxa atur anual segons variació (anual i estacional) i perfil de la població afectada: Total Aturats

Homes

Dones 60

2008

2007

2006

115

2005

2004

Font: SOC

Taxa d’ocupació segons edat (%). Any 2001. Total

≤ 24 anys

25 – 44 anys

45 – 64 anys

≥ 65 anys

51,3

46,8

81,4

64,4

1,2

Font: idescat. 2001

Trobem una desigualtat de gènere en el mercat laboral, la taxa d’activitat masculina és significativament més elevada que la femenina (64,5% i 45,6% respectivament, any 2001), és a dir, els homes en edat de treballar segueixen essent el contingent majoritari de població activa que opta a la inserció del mercat laboral. D’acord amb això, la taxa d’inactivitat atribuïda a les feines de la llar és eminentment femenina (15,8% dones i 0,2% homes). Així mateix, a Verges les dones són les més vulnerables a trobar-se en una situació d’atur segons les dades que es disposen (17 aturades i 11 aturats, any 2004). Trobem una incidència de l’estacionalitat en el nombre d’aturats, mínima durant l’estiu i màxima durant l’ hivern, propi d’àrees amb influència turística. També existeix desigualtat de gènere en el mercat laboral. La indústria agroalimentària aquí podria tenir molt a dir –hi. Caldrà també aprofitar la multifuncionalitat de les explotacions agràries. Cal buscar la complementarietat econòmica mitjançant el turisme. Caldrà aprofitar les condicions òptimes per un turisme retroactiu costa-interior, treballant l’oferta paisatgística, cultural, patrimonial... Anàlisi del sector primari: Agricultura. La població ocupada en el sector primari era de 39 persones, (segons dades de l’Agenda 21, 2006) 21 d’elles més gans de 50 anys. L’índex de joventut dels ocupats en la pagesia és de 0,24 (≤ 34 anys / ≥ 50 anys). Aquest índex està molt per sota del Baix Ter (0,73), i més encara de la comarca i el país (0,99 i 0,94 respectivament) que sí pràcticament garanteixen el reemplaçament generacional. D’especial gravetat, el 54,5 % dels titulars que gestionen les explotacions del municipi tenen més de 50 anys i el 22,7 % correponen a majors de 64 anys. La mà d’obra familiar de les explotacions agràries i forestals està en franca regressió. Les unitats de treball per any (UTA), que equivalen a persones treballant a temps complet, han disminuït més o menys al mateix ritme i representen prop de la meitat de la mà d’obra familiar. El règim de tinença de les explotacions ha experimentat canvis significatius en el decurs d’una

116

dècada. L’arrendament ha passat a ser el règim predominant en detriment de la propietat en una tendència que ens allunya de Catalunya. Això ha representat que els caps de les explotacions agràries d’aquestes terres tinguin un marge de maniobra condicionat als titulars de les terres. La zona del Baix Ter compta amb 6 cooperatives, 4 d’agràries (2 fructícoles, 1 de serveis, 1 de transformació de cereal per a pinso) i 2 de ramaderes (producció de llet, vedella). I 2 comunitats de regants, a Verges, i la del Rec del Molí de Pals. La comunitat de regants disposa de 1500 comuners (molts per al reg dels horts) i gestiona 3500 ha de superfície agrícola de 9 municipis, a Verges 259 ha. S’estan construint la canalització del rec del Molí, que portarà aigua a pressió entubada. La intenció de l’Ajuntament és continuar però mantenient la xarxa de recs actuals, ja que l’eentenem com un patrimoni natural divers i connector amb les altres zones humides de la plana. Pel que fa a les activitats turístiques relacionades amb les explotacions agràries no és una activitat complementària de cap particular del municipi. Tanmeteix creiem que aquest ser un possible eix a desenvolupar per tal de generar noves oportunitats, o de diversificar els ingressos d’una explotació. Cal tenir en compte que es conrea per tal de poder treballar buscant alternatives a la producció, d’associació, de tipus de sement, de bones pràctiques agrícoles... El conreu majoritari és de regadiu tant si és herbaci com llenyós. Ramaderia. Hi ha 19 explotacions ramaderes en el municipi: 6 de porcí, 3 d’aviram, 3 de boví, 2 d’oví, 1 de cunícula, 1 d’equí, 2 de cabrum, i una de mixta que treballa amb ànecs, cabres, oques... Una manera de contribuir a desenvolupar el sector és la diversificació dels productes d’aquestes explotacions, a partir de productes elaborats: llet, iogurts, formatges, mató... Alguns dels empresaris ja estan començant a obrir-se cap a la manipulació d’aquests productes, tot i que es troben en fase d’estudi de mercat. Caps de bestiar segons espècie. Any 2005 Boví

Porcí

Oví

Cabrum

Aviram

Equins

686

4.784

664

33.402

Font: Agenda 21

També hi ha una explotació cunícula, de la qual, actualment, no tenim el número de caps. El bestiar porcí i boví són dues espècies que proven el canvi

117

de model d’explotació que s’ha mantingut en els darrers temps. Actualment les granges són especialitzades en la reproducció, cria i engreix a l’engròs. La incidència ambiental de l’activitat ramadera regulada per la Llei 3/1998, de 27 de febrer, pretén assolir un nivell de protecció de les persones i del medi, i garantir la col·laboració i la coordinació entre les administracions públiques que hi ha d’intervenir-hi. Aprofitament forestal. Verges contradiu el predomini general dels altres pobles del voltant destinats a la producció de fusta de secà, amb un 73 % dels respectius boscos són plantacions de regadiu de pollancres. Podríem dir que casi la totalitat del sòl no urbanitzable són camps de conreu, de secà i de regadiu, cereal, farratge i fruiter. La majoria estan conreats, tot i que moltes de les explotacions agrícoles es troben en règim de lloguer per ramaders. Una aposta interessant en aquest sentit seria la impulsió de la competitivitat i multifuncionalitat de les explotacions agràries. Això es pot fer mitjançant el contracte global d’explotació, que forma part del Programa de desenvolupament rural (2007-2013), i té com a objectiu desenvolupar un pla d’actuacions que integri les funcions econòmiques, mediambientals i socials de l’activitat per tal de fomentar la viabilitat de les explotacions agràries i la sostenibilitat del medi rural. La fruticultors estan associats en cooperativa, i hi ha un treball de recerca associat a l’IRTA de la Tallada d’Empordà. Els que fan cereal, farratge no disposen d’aquests mecanismes, ni per modernitzar les seves explotacions, ni per millorar la productivitat, ni per aplicar les noves tecnologies del sector, que no arriben, per diferents motius, ni per començar processos de canvi en la gestió i/o producció de les seves explotacions. Cap explotació forestal del municipi es regeix per una gestió planificada, per bé que la superfície de bosc és minsa i s’ha de posar en coneixement el Pla simple de gestió forestal entre les finques menors de 25 ha. Tanmateix, la transformació de l’estructura sectorial de l’economia de Verges, amb el fort auge del sector terciari, no ha relegat l’activitat agrària com a la majoria de demarcacions catalanes. Des d’aquesta òptica es concep un sector agrari que afronti els problemes estructurals canviant l’orientació productiva de l’espai rural i integrant-hi la dimensió ecològica, una activitat turística que sàpiga fonamentar-se en l’explotació sostenible dels recursos. La pèrdua del pes específic del sector primari fa que es pugui apostar per la indústria agroalimentària.

118

- manteniment del paisatge agrícola - base organitzativa productes Empordà creació d’una agrobotiga - nous mecanismes per a la viabilitat de les explotacions - condicions propicies per impulsar el turisme retroactiu - turisme cultural i sobretot familiar - Oportunitats: • Manteniment del paisatge agrícola com a valor patrimonial. • Nous mecanismes per a la viabilitat de les explotacions: programa de desenvolupament rural, agroturisme. • Creació d’una agrobotiga. • Marge de millora i control de pràctiques agràries. • Bona base organitzativa, formativa i d’assessorament: per crear una iniciativa d’un producte agroalimentari per comercialitzar: un tipus de mongeta seca. - Amenaces: • Manca de relleu generacional i abandonament de les explotacions. • Absència de planificació en les explotacions forestals. Anàlisi del sector secundari. La majoria de les empreses d’aquest sector són de la construcció o lligades a ella. Material construcció (1) – Obres públiques (1) – excavacions i enderrocs (2) – construcció ( 7 ) – material regs (2) – fusteria (2) – màrmols (1) – pintura (3) – grafisme (1) – serralleria (1) Totes aquestes empreses tenen treballadors a càrrec i són les més susceptibles en aquests moments. Hi ha una tendència negativa del nombre d’empreses del sector secundari des dels anys 90. A Verges, del 1998 al 2002 el creixement va ser negatiu -17,6 % (Font: agenda 21). Pel que fa a la indústria es comptabilitzaven 4 indústries: 2 de mobles, l’escorxador i una NCAA. El sector secundari està actualment patint problemes de treball i liquiditat. - Oportunitats: • Disponibilitat de sòl industrial a escala territorial: Verges no requereix la qualificació de sòl industrial en el seu terme municipal, entenent que té enclavaments regionals de polígons i zones industrials són suficients. 119

• Limitada incidència ambiental. - Amenaces: • Prevalència de la construcció en les passades iniciatives empresarials (68,4 %, any 2002) com en termes de població ocupada de dins i fora del municipi (60,3 %), ara es comença a derivar cap al sector serveis. • Manca d’una planificació supramunicipal dels espai industrials. S’ha acusat la indefinició de criteris i pautes de desenvolupament industrial a escala regional. Anàlisi del sector terciari. L’oferta de serveis i comerços és bastant àmplia. Assegurances (2) – bancs i caixes (3) – lampisteria (3) – tallers mecànics (3) – planxisteria (1) – centres d’estètica (2) – perruqueries (3) – merceria (1) – locutori (1) – carnisseria (3) – peixateria (venda ambulant) - electrodomèstics venda i reparació (2) – queviures (2) – pastisseria (1) – fleca (1) – bar (6) – informàtica (1) – farmàcia (1) – lliures professionals (10) – jardineria (1) Tots aquests comerços garanteixen la demanda local del municipi i d’alguns pobles veïns. Es troba a faltar alguna botiga de verdura i fruita. Una opció seria incentivar el conreu dels horts del municipi. Si això funcionés i algú s’hi volgués dedicar, una opció vàlida per tal de poder comercialitzar sense intermediaris, seria la creació d’una cooperativa dels productes d’hort.

120

Recuperant productes locals i estimulant la plantació de nous productes i aprofitar el mercat. El mercat setmanal és variat i aconsegueix portar gent al municipi, que aprofiten els serveis de metge i jutjat de pau. Aquest dia és clau per l’economia local i no cal perdre’l de vista si es detecta algun símptoma de reducció de parades. De moment el mercat consta de 13 parades fixes i 2-3 d’eventuals. Verges disposa de carrers especialment dinàmics pel que fa a l’activitat comercial que s’hi deenvolupa, però el radi d’influència és molt limitat. Els carrers Francesc Cambó, Progrés, Major i dels Bous. Hem de buscar la via que puguin conviure i interactuar el sector agrícola del poble amb un creixement de la promoció turística. Oferir productes del territori, potenciar el productes de l’horta i aconseguir de recuperar algun producte autòcton que temps enrere va ser molt popular, conegut i apreciat com era la mongeta del ganxet, anomenada “Gabella”. Cal afegir que aquest any s’han obert tres noves activitats al poble, un bar a la Plaça Major del municipi, un centre d’estètica i una empresa de serveis informàtics amb punt de venda. El municipi té possibilitats i és actiu. A més, aquestes activitats han estat creades per persones joves del poble. S’ha d’aconseguir lligar una estratègia comercial conjunta entre els establiments del municipi, i promoure l’associacionisme entre els comerciants per dinamitzar l’activitat Els establiments comercials del municipi seran objecte de: a) L’elaboració d’un Pla de dinamització comercial b) La creació d’una associació de comerciants En primer lloc, el Pla de dinamització comercial, a iniciativa de l’Ajuntament, constarà de: - Anàlisi de l’estructura comercial del municipi i de la percepció tant dels botiguers com dels usuaris/compradors. Estudi de la realitat socioeconòmica, la quantificació, qualificació, infraestructures i localització de l’oferta comercial, i els hàbits de compra i satisfacció de la demanda. - Definició d’un pla d’accions públiques i privades que reverteixi en el nivell de la qualitat i la competitivitat de l’oferta comercial i, en última instància, posicioni el comerç del municipi.

121

En segon lloc, l’associació de comerciants serà promoguda per l’Ajuntament i constituïda pels professionals de l’ofici per fer seu el pla de dinamització en: - Potenciar els valors afegits de qualitat i proximitat del comerç local i de vitalitat socioeconòmica del municipi, a diferència de fórmules comercials més massificades, impersonals i exògenes. - Millorar la competitivitat dels establiments associats i desenvolupar actuacions per incrementar la satisfacció dels clients (promoció de cursos de formació contínua per als comerciants, campanyes anuals de fidelització dels compradors, etc). L’activitat turística actualment és completament estacional, amb el pic durant la representació de la Processó de Verges el Dijous Sant, i els altres durant els mesos d’estiu, on arriben els veïns de les segones residències. L’únic allotjament disponible a Verges és un hostal amb 39 llits. Pel que fa a la restauració es disposen de dos establiments, l’Alberana i el Mas Pi. - Oportunitats: • Mínima oferta comercial assegurada. • Condicions propícies per impulsar un turisme retroactiu costainterior • Bagatge en turisme cultural i hi ha l’oportunitat que aquesta capacitat reverteixi més en l’economia local i en projecció exterior del municipi. • Possibilitat d’incidir en la desestacionalitat de la demanda turística i corregir les taxes d’atur municipal que acusen excessivament aquest fenomen. - Amenaces: • Dinamisme i oferta comercial deficitària. Verges afronta els inconvenients propis d’un municipi de pes demogràfic limitat i, en aquests sentit, n’és un clar exponent l’oferta comercial poc nombrosa i variada que és capaç de sostenir. Aquest dèficit, inherent a la condició del municipi, afavoreix que el dinamisme comercial reverteixi en àrees comercials i mercats d’altres poblacions del Baix Ter o de la comarca i fins i tot província. Cal garantir i millorar la continuïtat d’aquesta oferta comercial que és, alhora, un espai imprescindible de trobada i relació ciutadana de llarga tradició.

122

L’Ajuntament a partir de l’estudi i diagnosi de les característiques que presenta actualment el mercat municipal i, conforme a les àrees de millora detectades iniciarà actuacions que, en conjunt, potenciïn la concepció del mercat de Verges com a espai d’atracció i centralitat comercial, lúdica i cultural. En aquest context, s’estudiaran les diferents possibilitats d’ajuts com les atorgades per l’Àrea de Comerç del Departament d’Economia i Finances en renovació de l’activitat comercial i, en concret, les subvencions en matèria d’equipaments comercials col·lectius. La disponibilitat de telecomunicacions de banda ampla a Verges té accés a les tecnologies de la informació i la comunicació, fet particularment important a l’hora de poder impulsar comunitats digitals com a fórmula de descoberta i treball dels col·lectius ciutadans, socials i empresarials en el marc de la societat del coneixement. Programa d’ocupació local i turística. Verges no atreu turistes ni visitants, exceptuant els mesos d’estiu (segones residències i gent de pas) i la Setmana Santa, quan també arriben els veïns de les segones residències. Els comerços i serveis del municipi no obren el diumenge, exceptuant la pastisseria, algunes de queviures i diaris. No és un punt de comerç que atragui gent durant el cap de setmana.

123

Pel que fa durant la Setmana Santa, un dels problemes més greus és la poca capacitat d’allotjament de la qual es disposa. L’únic allotjament disponible a Verges és un hostal amb 39 llits. Pel que fa a la restauració es disposen de dos establiments, l’Alberana i el Mas Pi. És un camp a treballar perquè els turistes del Dijous Sant són en general, persones actives culturalment, que segurament participarien en visites guiades del municipi i en diferents activitats de descoberta. Per aquest motiu és important poder oferir d’entrada, vista la potencialitat i el patrimoni de què disposem actualment, un punt d’informació turística que pugui donar a la gent que ens visita en aquests moments, de manera puntual, una informació que és important per a difondre què som. També és important disposar de tots els mitjans de difusió, ja sigui en paper o a través de la xarxa. Per això la necessitat d’editar tríptics, d’editar un portal web i tenir un espai per a poder consultar totes aquests elements adormits fins ara. Amb les obres que s’estan desenvolupant es pretén renovar la imatge i valoritzar el patrimoni cultural i natural per tal de promoure el desenvolupament econòmic a través del sector turístic. L’obertura d’aquest nou eix de promoció rau en la voluntat del consistori de donar la possibilitat al poble perquè pugui: - Promoure l’oferta de turisme cultural i de turisme actiu. Es deixarà a punt el poble perquè pugui ser un punt d’interès cultural per tot el turisme de costa que visita el nostre territori. - Aprofitar les sinergies que crea el territori i aprofitar les oportunitats que generen tan la costa, com la ruta del Ter, donant a conèixer el patrimoni local. - Apostar per la creació d’una entitat que porti a terme activitats de descoberta de l’entorn natural i sobretot cultural del municipi. Es podrien portar a terme un cop al mes i potser seria un primer pas per estimular el sector privat i que vegin que aquesta és una bona opció a ser explotada, mitjançant la creació de paquets turístics, de millora de l’oferta cultural i musical. - Agenda cultural a la pàgina web dels actes culturals. La sostenibilitat econòmica ha de basar-se en un model de competitivitat que augmenti la productivitat –no la producció- de cada sector econòmic, amb l’ús intensiu del coneixement i de les tecnologies que hi són associades, amb el respecte a l’entorn i l’atenció al benestar social de la població.

124

La situació del municipi és estratègicament òptima, per la seva condició de centralitat de segon ordre, però, en conjunt, es posa de relleu un estancament entre l’autosuficiència laboral i la dependència d’oferta de llocs de treball externs. Els nous jaciments d’ocupació o àrees de mercat laboral en expansió -atès els canvis que registra la nostra societat- corresponen a necessitats i oportunitats en vida diària, qualitat de vida, cultura i oci, i protecció del medi ambient. Aquests nous jaciments estan essent impulsats, amb finançament del fons social europeu, a través del Servei d’Ocupació de Catalunya. El Decret 286/2004, d’11 de maig estableix les bases reguladores de les subvencions destinades als projectes de creació de llocs de treball en el marc dels nous jaciments d’ocupació. Caldrà per tant: a) Sospesar els tipus de projectes territorials (creació d’ocupació i estimulació de la demanda), la durada i la cobertura de la subvenció (de 5 anys a 18 mesos, del 90% al 50% dels salaris), i el perfil dels beneficiaris, en concret, les entitats locals i les entitats dependents o vinculades a aquestes. b) Realitzar els tràmits de sol·licitud de projectes vinculats als nous jaciments d’ocupació. c) Tutelar la gestió dels projectes d’ocupació concedits. La transformació de l’estructura sectorial de l’economia de Verges, amb el fort auge del sector terciari, no ha relegat l’activitat agrària com a la majoria de demarcacions catalanes. Des d’aquesta òptica es concep un sector agrari que afronti els problemes estructurals canviant l’orientació productiva de l’espai rural i integrant- hi la dimensió ecològica, una activitat turística que sàpiga fonamentar -se en l’explotació sostenible dels recursos. La pèrdua del pes específic del sector primari fa que poguéssim apostar per la indústria agroalimentària. 125

- - - - - -

manteniment del paisatge agrícola base organitzativa productes Empordà creació d’una agrobotiga nous mecanismes per a la viabilitat de les explotacions condicions propicies per impulsar el turisme retroactiu turisme cultural i sobretot familiar procurar tenir cultivada tota la zona d’horts del municipi. Una és qüestió del manteniment d’un paisatge, i l’altra tant important o més, és la possibilitat de garantir un ús de la terra per els vilatans. A partir d’aquí, una possibilitat futura és l’associació o el cooperativisme per la venda d’aquests productes. - recuperar un producte autòcton i crear la marca. - desenvolupar nous jaciments d’ocupació: serveis a domicili, noves tecnologies, productes autòctons, gestió forestal. El servei d’atenció laboral de Torroella de Montgrí, que hauria d’ exercir també la projecció supramunicipal d’aquest servei, no està rendint tal i com s’esperava, a causa de recursos humans escassos, respecte les facilitades pel Consell Comarcal del Baix Empordà borsa de treball, programes d’orientació i reinserció laboral. Per això, per no tenir aquesta dependència dels municipis més grans que tampoc és real, formem part de la Xarxa Local de Promoció Econòmica, impulsada per la Diputació de Girona, des de la qual es podrà establir un servei de borsa de treball des del mateix municipi, esperant així, obrir un servei d’atenció laboral tant als aturats com als empresaris del municipi. La Xarxa Local cooperarà i col·laborarà amb els serveis de promoció laboral i econòmica existents en el territori, locals i regionals i potenciarà especialment les iniciatives empresarials de nova creació, de gran valor afegit, de l’àmbit industrial, agrari, artesanal i de serveis, respectuoses amb el medi natural i paisatgístic, i vinculades a les activitats emergents que propicien, d’una banda, les noves tecnologies de la informació i comunicació i, de l’altra, les noves tendències i necessitats socials. Les funcions de l’Oficina de Promoció Econòmica seran les especificades en les accions pertinents que corresponen als programes de sostenibilitat econòmica: a) Foment de la igualtat en oportunitats econòmiques. b) Modernització i adaptació de l’activitat agrària. c) Diversificació de l’economia i foment d’activitat emergents.

126

d) Suport tècnic per a projectes de dinamització econòmica i laboral: suport als ens locals en assessorament, sol·licitud, gestió i desenvolupament de projectes. e) Jornades de desenvolupament empresarial: foment de la competitivitat, l’ocupació de qualitat, la conciliació laboral-familiar, etc. f) Borsa de treball: punt de consulta d’ofertes i inscripcions al Servei d’Ocupació de Catalunya i a la Brigada Comarcal. S’ha iniciat aquest any, una acció de diagnosi pel que fa als problemes i demandes que tenen els empresaris i autònoms del municipi. I per poder donar informació de què es pot fer, i com es pot fer, es procedirà a un seguit de xerrades: foment de la cooperativa, quin tipus d’activitat de turisme actiu podria ser rendible, diversificació del producte per ramaders... Actuacions que creiem importants de seguir per a aconseguir una qualitat des del punt de vista patrimonial, local i turístic. A) Patrimoni natural. a. Manteniment de la biodiversitat b. Recuperació d’espais emblemàtics des del punt de vista ecològic, per adaptar-los a un ús públic racional i sostenible i. Valorització dels espais naturals del municipi c. Procurar la conservació de l’estat ecològic del riu i dels seus cabals i. Suport a les iniciatives que promoguin entitats i la societat civil en aquest àmbit B) Patrimoni cultural a. Recuperació i rehabilitació per a un ús públic, social i turístic dels elements patrimonials existents i. Actuacions al territori per a la recuperació d’elements patrimonials. ii. Valorització elements del patrimoni cultural iii. Manteniment de l’inventari del patrimoni cultural iv. Afavorir i promoure la protecció de determinats elements emblemàtics del patrimoni cultural C) Actuacions a. Dinamització econòmica a partir de la Ruta del Ter i la xarxa de cicloturisme del Baix Empordà i. Creació d’un producte turístic basat en aquests elements ii. Difusió i promoció de les rutes b. Dinamització econòmica a partir dels elements patrimonials i. Creació de senyalització amb panells informatius dels diferents elements arquitectònics

127

ii. Creació d’un centre d’interpretació referent als dos factors més de promoció del municipi: La Processó de Verges, amb la Dansa de la Mort i Lluís Llach c. Fomentar i difondre els projectes i els seus resultats d. Incentivar la participació de la societat per afavorir el desenvolupament del municipi i. Accions de participació ciutadana, per una banda per donar a conèixer la història, la cultura, el patrimoni natural i per altra banda per aconseguir la implicació de la gent a l’hora de dur a terme projectes i accions per al municipi. Implicació de les entitats del poble ii. Accions amb l’escola e. Sensibilitzar i fomentar el coneixement i, alhora, valoritzar el patrimoni natural i cultural. i. Col·laboració amb agents i col·laboradors del territori per sensibilitzar i educar sobre el patrimoni ii. Impulsar projectes de sensibilització i difusió iii. Coordinació i gestió de les tasques de difusió i sensibilització derivades dels projectes És en aquest sentit que proposem per donar valor immediat a la nostra oferta patrimonial, de fer d’entrada l’Oficina de Turisme, d’un lloc on tinguem l’oportunitat d’ensenyar, informar durant tot l’any, d’aquesta manera deixem de ser una població enfocada a un sol dia l’any, el Dijous Sant, per passar a ser una oferta més del territori, per donar sortida i oportunitat a la gent del nostre municipi, als começos, a la nova creació d’activitats relacionades amb el turisme. Informació i capacitat de comunicació. S’han d’assegurar uns mitjans d’informació i comunicació de qualitat, amb continguts amplis, actualitzats, útils, estimulants i participatius És important que en la mesura que anem adessentant el poble, puguem tenir uns bons mecanismes de comunicació, informació... tant amb la gent del poble com amb els visitants per poder oferir a tothom un producte de qualitat, oferir tota l’oferta que ens proporciona el nostre municipi i el seu entorn L’Ajuntament ha de garantir uns mitjans d’informació i comunicació que, tant en suport paper, com en suport virtual, disposin d’espais d’interès per a la població a l’hora d’informar-se, però també comunicar-se i implicar-se en la promoció de tot allò que té el municipi. En aquests moments, a nivell local, la revista municipal continua essent el mitjà més accessible, efectiu i esperat per part del conjunt de la població.

128

Aquesta gran receptivitat ha de ser corresposta disposant d’aquest mitjà amb el màxim desplegament de continguts adreçats a tota la població. D’altra banda, l’Ajuntament ha de promoure una web del municipi que sigui un portal actiu d’informació, comunicació i participació tant per les persones que hi viuen com per aquelles que, per raons laborals o de lleure, podrien interessar-se pel municipi. Tant per elles com per també les empreses del municipi. Hi ha d’haver una interacció amb tots els agents del territori per tal de donar una oferta sòlida i de qualitat. Al mateix temps que també ha de fer efectiu un Portal temàtic encarat al foment i el coneixement del patrimoni. Un portal que estableixi unes rutes per seguir, que marqui quins són els elements i què pot venir a visitar la gent, amb quins mitjans ho podran fer, etc. Estem en un zona on les rutes cicloturístiques van en augment i estan molt acceptades i concorregudes. A Verges hi passa tant la Ruta del Ter que ja té portal propi com la Ruta cicloturística del Baix Empordà. Tota aquesta gent ha de tenir la informació necessària per a poderlos ensenyar què tenim i que entrin al poble a visitar i a fer el recorregut dels diferents rutes patrimonials. Per això és necessària una bona difusió a través de la xarxa però també a través de punts d’informació municipals o de pobles veïns. Per l’acompliment d’aquestes premisses, hem d’impulsar les següents actuacions: a) Fer un esforç especial per al desenvolupament de continguts de la web de l’Ajuntament segons demanda potencial. Cal potenciar sobretot la part més divulgativa, de promoció del poble. Exemple de pàgina web des d’on s’ha de donar a conèixer la informació i el patrimoni municipal. que permet ser consultat des de qualsevol lloc

129

del món i des de la mateixa oficina de turisme. La ubicació de la Oficina de Turisme a la part da l’ajuntament és estratègica, en primer lloc ocupa un lloc privilegiat, just a la part més antiga d’aquest edifici que correspon a l’antic castell. L’accés pel pati dóna un encant afegit al lloc, amplitud. I per altra banda, a la part davantera de l’ajuntament, al vestíbul és una zona on s’hi fan exposicions, sobretot per Setmana Santa. No només és un espai concret, sinó que té l’oportunitat d’interactuar amb l’interior de l’ajuntament per a exposicions o amb l’extiror, un ampli pati. b) Revisió i ampliació dels mitjans de comunicació i dels seus continguts, segons els dèficits i oportunitats detectades. Verges disposa de resvista local. País Petit, amb molt d’èxit, creada el 2004. c) Promoure la col·laboració de la població i de les activitats econòmiques del municipi en la millora dels mitjans de comunicació. Cal una implicació de tots els agents municipals per a desenvolupar aquesta i noves eines de comunicació.

130

d) Editar fulletons informatius, tríptics enfocats als visitants on s’hi relacioni tota l’oferta cultural i patrimonial del municipi, amb rutes per seguir que han de ser degudament senyalitzades. Centre d’interpretació. Amb el Departament d’Innovació, Universitats i Empresa estem treballant en un projecte de fer un centre d’interpretació per al foment i la recuperació d’un espai en tant de valor història, cultural i arquitectònic ens aportarà gent, però a part de la vessant més arquitectònica hem de tenir clar que tenim una altre patrimoni cultural important: La Processó i la Dansa de la Mort per una banda i per altra, Lluís Llach. Per la qual cosa aquesta actuació s’erigeix en la necessitat de donar-ho a conèixer i ser centre de referència nacional en aquests dos temes, perquè ho tenim, no ens cal inventar-ho i hem de fer-ho valer. Un centre d’interpretació. La decisió de promoure i organitzar un equipament de referència sobre la Processó de Verges i la Nova Cançó, per tal que respongui a les exigències de la societat actual, implica una important inversió financera i pot arribar a tenir unes importants implicacions urbanístiques, econòmiques, turístiques i culturals. En un moment en què el patrimoni, la identitat i el turisme estan esdevenint uns dels principals eixos sobre el que se sustenten les polítiques de promoció i desenvolupament local, aquesta capacitat d’actuar com a motor de desenvolupament en l’àmbit local atorga al futur equipament un paper estratègic fonamental. La utilització cada vegada més generalitzada del turisme i la identitat com a motor de desenvolupament i de creació de llocs de treball es posa de manifest, per exemple, en el fet que aquest sigui un dels àmbits prioritaris establerts per la Unió Europea a l’hora de promoure accions innovadores en el camp dels nous jaciments d’ocupació i, en particular, iniciatives de desenvolupament territorial. D’altra banda, des de la Direcció General de Turisme de la Generalitat i d’acord amb el Pla Estratègic de Turisme de Catalunya (2005-2010) s’està impulsant el maridatge entre identitat i desenvolupament turístic, conscients que la identitat dels territoris és el seu principal potencial de diferenciació i singularització, conceptes bàsics per dissenyar avui en dia una oferta turística sostenible i competitiva alhora. Tanmateix, el desenvolupament general del turisme d’identitat, la constatació de l’existència d’un públic àvid d’aquest tipus de propostes, la cada vegada més desenvolupada societat del lleure i l’oci demanen el naixement de nous equipaments i l’actualització dels ja existents. Equipaments que ofereixin experiències que es consumeixen habitualment en el temps de lleure i on els continguts s’han de presentar des de diferents nivells de lectura per poder donar resposta a tots els públics, ja siguin excursionistes, turistes, escolars

131

o especialistes, per tant el seu tarannà ha de ser assumible per persones amb diferent formació. L’experiència de la visita, a més de didàctica, ha de ser atractiva i entretinguda, ha de generar emoció, permetre l’establiment d’un vincle emocional entre el visitant i el centre. Per aconseguir-ho, els equipaments expositius – sense perdre el seu rigor – han obert les portes a noves tecnologies i recursos, a una nova estètica i als mitjans que ofereixen els nous temps. En aquesta línia de treball, al món occidental fa anys que es desenvolupa i que s’utilitza un nou llenguatge museogràfic per tal que la difusió combini els objectius d’aprenentatge amb l’oci. És en aquest sentit que s’està optant per una museografia que incorpora l’objecte, però que se centra en la comunicació de continguts, per al més ampli espectre de públic possible. Per aconseguir-ho, el llenguatge expositiu, així com el que es fa servir en el disseny de les activitats didàctiques, s’ha d’obrir a tots aquells recursos que puguin ser útils per comunicar els conceptes. Ja no es tracta de la possibilitat de mostrar aquest o aquell objecte sinó de significar i oferir un contingut, ja sigui per mitjà de una vitrina amb un artefacte singular i fantàstic, o fent servir interactius digitals o mecànics, com per mitjà d’un audiovisual que s’apropa a una producció televisiva, amb la recreació d’una escenografia, ambientació o amb la construcció d’una màquina fictícia que ens mostri un procés.

132

La via és oberta, i els recursos a emprar en els centres d’última generació s’han d’adequar als missatges i al tema, però poden ser tots aquells que la imaginació i el pressupost permetin, respectant sempre l’autenticitat, l’honestedat i el rigor. Davant d’aquesta situació, el que es proposa per a Verges és el repte de dissenyar un equipament de nova generació, un espai de la memòria, una experiència intensa i emotiva com ho és la Passió de Verges i alhora un espai de reivindicació com va ser l’esperit de la Nova Cançó. El projecte haurà de combinar la transferència d’informacions i conceptes clars amb la “posada en escena”. Partirem doncs, de les idees essencials que justifiquen la orientació donada a l’enfocament expositiu, amb la pretensió de què ha d’interessar a l’espectre més ampli de públic possible per tal d’aconseguir desvetllar emocions, despertar la seva curiositat i d’estimular la necessitat de conèixer i comprendre. Assumim plenament com a punt de partida la idea que aquest nou centre ha de ser un atractiu d’oci, per a usuaris que apreciïn els valors de la identitat, així com un instrument didàctic i de sensibilització. En aquests moments, estem en la fase de redacció del Pla d’Usos de l’edifici de Can Punton per a destinar-lo al Centre d’Interpretació.

«Difondre la marca Empordà, fomentar el turisme rural, potenciar els allotjaments turístics pensant en la reutilització del patrimoni construït com alternativa a la implantació de segona residència de nova planta, desestacionalitzar l’oferta, saber posar en valor els espais naturals o aprofundir en les possibilitats del lleure cultural són algunes de les iniciatives estratègiques que es veuen afavorides pel model d’ordenació que dibuixa el Pla territorial.» Pla director Territorial de l’Empordà

133

Projecte

Objecte de l’avantprojecte i resum executiu. Aquest document té com a objecte la definició i valoració de les obres d’arranjament de l’àmbit del nucli urbà de Verges que comprèn la ciutat medieval i part del primer eixample, amb una superfície total destinada a sistemes que cal urbanitzar de 5.537 m², pel seu posterior desenvolupament amb els projectes d’obres ordinàries necessaris per a l’execució de les obres d’urbanització previstes en el present avantprojecte. També s’inclou com a part integrant de l’expedient, la construcció de l’oficina de turisme, mitjançant la rehabilitació i petita ampliació de la part de l’edifici de l’Ajuntament situat darrera les escales, amb accés directe des del pati de l’edifici. La pretensió municipal és que la major part d’aquestes obres es puguin finançar mitjançant el programa “Viure al Poble” del FEDER Catalunya 20072013, eix 4, atès que la proposta reuneix tots els requisits establerts a l’Ordre GAP/188/2009, de 14 d’abril, pel qual s’aproven les bases reguladores. L’Ajuntament va obtenir del Pla únic d’obres i serveis de Catalunya 2008-2012 una subvenció de 400.000,00 € per a l’execució de les obres d’arranjament de la ciutat medieval, per l’anualitat 2012, tot i que la voluntat del consistori és sol·licitar l’avançament de les obres a l’any 2010. La subvenció es va obtenir basant-se en un avantprojecte del qual encara no s’ha redactat el corresponent projecte d’obres ordinàries. Posteriorment, el Consistori ha aprovat el projecte d’arranjament de la plaça Major que preveu la seva execució en dues fases. La primera, que conté l’espai central de la plaça, amb un pressupost de 207.961,00 €, està en fase d’execució i es finança integrament mitjançant els Fons estatals d’inversió local. La segona, de la qual també es disposa del projecte executiu, conté els espais perimetrals de la plaça i part de l’equipament i mobiliari de la primera fase, amb un pressupost de 216.477,18 €, que es pretén executar de manera immediata atesa la seva vinculació amb la primera fase.

147

La superfície i el pressupost individualitzat de cadascuna de les fases proposades són els següents:

Fases

superfície

Pressupost

Fase 1. La plaça Major 2a fase

646,99 m²

216.477,00 €

21,50 m²

50.000,00 €

3.920,68 m²

830.000,00 €

Fase 4. El carrer Major

608,44 m²

142.000,00 €

Fase 5. El carrer dels Bous

360,89 m²

61.523,00 €

5.558,50 m²

1.300.000,00 €

Fase 2. L’oficina de turisme Fase 3. La ciutat medieval

TOTAL

148

149

Antecedents. El nucli antic de Verges i el primer eixample estan delimitats per dues vies de comunicació comarcals i pel rec del Molí. Les dues vies són la carretera de la Bisbal a Figueres, que quan travessa el nucli es denomina carrer Baix Empordà, i la de Torroella a Medinyà, que s’anomena carrer Girona. El nucli urbà, amb una intensitat edificatòria alta i carrers molt estrets i discontinus, únicament disposa de quatre espais més o menys amplis que conformen petites places: la Plaça Onze de Setembre, la Plaça Major, la Plaça de l’església i La Placeta. L‘organització d’aquests espais es configura pel buit creat per les edificacions, però cap respon a una idea generadora d’un ús que se sostenti per un disseny en positiu de l’espai. Les places i els carrers estan pavimentats des de fa temps, sense un criteri urbanístic predefinit, les obres més recents responien a necessitats immediates i no anaven més enllà del fet de resoldre el problema. Els materials emprats en la pavimentació, el mobiliari i la canalització dels serveis utilitzats són un veritable catàleg, sense una idea unitària ni un criteri a seguir. Els vials no compleixen les disposicions sobre la supressió de barreres arquitectòniques i la circulació és complexa tan pels vianants com pel trànsit rodat. El cas més significatiu d’aquest fet es fa palès a la plaça Major que, tot i ser el lloc més emblemàtic del municipi, és una taca contínua d’aglomerat asfàltic. L’any 2004, l’Ajuntament va iniciar la renovació del nucli urbà mitjançant l’execució del projecte d’arranjament de la Plaça Onze de Setembre i el seu entorn més immediat amb la voluntat de marcar una pauta a seguir en quan els criteris i els materials a emprar en les futures actuacions. Aquest projecte va ser subvencionat pel PUOSC del quadrienni 2004-2007. Com a continuació de la renovació iniciada es va presentar al PUOSC 2008-2012 un projecte general de renovació del poble, amb el pretext de l’execució del Pla Director de Clavegueram, integrat per quatre fases. Les dues primeres, situade a la ciutat medieval i a part del primer eixample, a més de la construcció de la xarxa de sanejament prevista en el Pla director de clavegueram, es proposava una renovació integral dels serveis, els paviments i el mobiliari urbà. La fase corresponent a la ciutat medieval ha estat subvenciona amb 400.000 € per a l’anualitat 2012, tot i que tal com hem comentat l’Ajuntament té previst sol·licitar l’anticipació de la seva execució. Atès que el primer eixample no va obtenir subvenció, l’Ajuntament va extreure de l’actuació l’element més representatiu d’aquest àmbit, la plaça Major, i el va presentar als Fons estatals d’inversió local, aprovat pel Real Decret Llei

150

9/2008. Tanmanteix, i tenint en compte que abans de la seva redacció ja se sabia la quantitat de la subvenció que s’obtindria, es va preveure la seva execució en dues fases, la primera conté la part central de la Plaça i la segona els espais perimetrals i diferents elements de serveis i acabat de la part central. Actualment s’està executant la primera fase amb la subvenció dels FEIL. Evidentment, per si sola, la primera fase és susceptible de ser lliurada al seu ús, però, sense l’execució de la segona fase la qualitat ambiental del conjunt queda molt minimitzada. En el programa “Viure al Poble” l’Ajuntament veu l’eina idònia per impulsar la renovació d’aquest espai del municipi, i així recuperar part del camí perdut vers altres municipis que van iniciar aquesta transformació fa molts anys. Referències històriques i altres condicionants. La part més antiga del nucli urbà de Verges és d’època medieval. D’aquesta data en queden les restes de l’antiga ciutat murallada, de la qual en són mostres la plaça Major, on hi ha una porta que era l’entrada a la vila, la torre quadrada del segle XIII i la circular del segle XV. Dins la zona murallada hi trobem l’església, restes de l’antic castell del segle XII, que ocupava el lloc on ara hi ha l’Ajuntament i la Placeta, i carrers com el del Ribossà o el de l’Església que conduïen a la porta oest de la muralla. L’únic vestigi del castell és una paret d’uns deu metres de llarg per cinc d’alt que actualment forma part de la Casa de la Vila. L’eixample del nucli urbà data dels segles XVII i XVIII. La relativa tranquil·litat que va viure l’Empordà en aquests temps va permetre un important creixement del poble, fent insuficient el recinte murallat i creixent cap als afores, seguint els camins que portaven a les portes de sortida o adossant-se a la muralla. Els carrers Major, dels Bous, Ample, dels Valls, de Fora, entre altres, formen part d’aquest creixement. Al mig, entre la ciutat murallada i el primer eixample, de forma atzarosa, es va configurar la Plaça Major. El nucli antic de la ciutat murallada i el primer eixample, observats amb certa perspectiva històrica permet la lectura dels seus indrets com el resultat de la superposició d’accions artificialment transformadores d’un paisatge no estàtic, on del lligam entre el vell i el nou ha d’esdevenir la complexitat de les relacions entre els diferents elements que poden arribar a ser identificats (el Castell, la torre quadrada, la torre circular, l’església, la muralla, ...). Les realitats a valorar i protegir serien traïdes en el seu esperit més íntim si fossin congelades en el temps, es convertirien en màscares inexpressives d’un passat artificialment paralitzat que contradiria el caràcter canviant i superposat fruit d’una història viva, que és la que dóna valor a les realitats urbanes a les que hem fet esment.

151

Probablement, cap altre municipi està tant mediatitzat per un acte cultural com és el poble de Verges amb la celebració de la Processó, d’origen religiós ha esdevingut una veritable manifestació popular, declarada Festa Tradicional d’Interès Nacional per decret 413/1983, de 30 de setembre, pel qual es regula la qualificació d’interès nacional de determinades manifestacions culturals, ara regulat per la Llei 2/1993, de 5 de març. Aquesta manifestació cultural condiciona la configuració de tots els espais públics del poble, sobretot pel que fa la disposició del mobiliari urbà que forçosament s’ha de preveure com un espai diàfan, tan als carrers com en els altres espais públics més amplis. Atesa la història del lloc, s’ha de tenir en compte que qualsevol actuació en el subsòl de la ciutat medieval i del seu entorn s’haurà de sotmetre prèviament a una prospecció arqueològica tutelada per la Direcció General de Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya Estat actual. Els carrers i el altres sistemes urbanístics existents dins l’àmbit de l’actuació no han estat mai renovats d’una manera integral, el serveis són obsolets i insuficients, les voreres estretes i el paviment de la calçada i la vorera està completament deteriorats. Cap espai públic incita a les relacions socials, el mobiliari ubà i l’arbrat és inexistent, no hi ha llocs de recés. Les úniques actuacions efectuades a la via pública responen a les obres efectuades per les companyies subministradores per instal·lar els seus serveis i per les obres privades, que solucionen a l’espai públic els problemes de rasants de les seves finques, amb la qual cosa l’espai públic esdevé un pla apedaçat, amb pendents puntuals desproporcionades i amb graons i rampes d’accés a les finques privades que l’envaeixen. Pocs dels edificis existents conserven vestigis de les construccions medievals, tot i que alguns contenen materials, textures, colors, formes i proporcions que en recorden el seu caràcter. Les plantes baixes dels edificis estan ocupades majoritàriament per a l’ús d’habitatge, la qual cosa no afavoreix les relacions socials a l’espai públic. El projecte haurà d’incentivar el canvi d’aquesta tendència, probablement acompanyada de la formulació i la tramitació d’una figura urbanística adient que reguli aquests usos.

152

La xarxa de sanejament. Especial esment mereix la recollida d’aigües plujanes i residuals. La xarxa de sanejament és unitària, insuficient, deteriorada i no disposa de depuradora pròpia ni està connectat a cap altre sistema de tractament. Totes les aigües, tan les pluvials com les residuals, aboquen directament als recs i rieres existents, bàsicament a dos cursos d’aigua que travessen el terme municipal: la riera de la Vall i el rec del Molí de Bellcaire. Per mitigar aquest fet i reduir l’abocament de les aigües residuals als cursos naturals d’aigua s’ha redactat un projecte per a la construcció de col·lectors en alta de les aigües residuals dels municipis de Verges, Colomers, Jafre, Albons, la Tallada d’Empordà, Tor i Bellcaire, per conduir-les a la depuradora de l’Escala. A més a més, l’any 2006, per encàrrec de l’Ajuntament, l’empresa Sorea va redactat el Pla director de clavegueram de Verges amb la finalitat de conèixer l’estat actual de la xarxa, el seu funcionament hidràulic, estudiar la seva connexió als esmentats col·lectors i realitzar una proposta d’actuacions per tal de garantir el correcte funcionament de la xarxa. Aquest Pla director no dóna detalls sobre les actuacions proposades sinó que planteja solucions a les insuficiències detectades, que caldrà executar mitjançant els corresponents projectes constructius, tot i que conté recomanacions de com fer-ho i pressupostos indicatius. L’esquema bàsic que planteja el Pla director en aquest àmbit del municipi consisteix en conduir les aigües residuals de la part sud del nucli urbà, a diferents pous, per després ser aspirada fins al col·lector previst en el rec de l’Estany i el rec del Molí. El Pla no estableix les actuacions de detall, sinó que partint de la xarxa existent, manté el concepte de xarxa unitària i proposa actuacions concretes. En temps sec la xarxa no planteja problemes més que en un punt concret del carrer Davallada, però, hi ha un problema sanitari puntual greu, ja que les finques que llinden amb el rec del Molí aboquen les aigües directament al rec, la qual cosa no se soluciona amb la connexió de la xarxa als col·lectors en alta i cal una actuació específica. En períodes de pluja es detecten nombrosos punts de risc d’inundació que es detallen en els mapes del Pla director i que bàsicament es concentren als carrers: Girona, Canigó, Baix Empordà, Trencada, església, Camí Vell de Bellcaire, Camí del Fondo i de Xaloc, cap d’ells a l’àmbit del projecte.. El Pla esmenta que el reconeixement de l’estat actual ha estat laboriós atesa la manca de pous de registre a l’inici de les xarxes i en els canvis de direcció, amb la qual cosa es desconeixen els diàmetres, materials, pendents, estat i escomeses existents de bona part de la xarxa actual, que caldria substituir, però que el Pla obvia.

153

Memòria explicativa de l’actuació. L’avantprojecte pren el repte de el programa “Viure al Poble” i pretén ésser l’instrument d’intervenció integral de l’àmbit d’actuació proposat. Ha de permetre regenerar el teixit urbà i fer-lo atractiu tant pels vilatans com pels turistes, millorant la qualitat de vida dels residents i evitant la despoblació. És una llei empírica que la iniciativa pública ha de ser l’impulsora de la transformació urbana, la renovació de l’espai públic indueix a la rehabilitació de les finques privades, i amb aquesta es faran palesos els elements arquitectònics rellevants, ara ocults. A més a més, el projecte ha de posar en valor el patrimoni arquitectònic medieval existent al municipi, ara confós en el monocronisme existent a l’entorn. La primera fase que es preveu executar és la segona fase del projecte d’arranjament de la Plaça Major, de 646,99 m² de superfície, que inclou els dos vials que discorren pels extrems de la plaça i els tres carrerorns culs de sac, que només hi tenen accés a través d’ella. Aquestes obres culminaran l’arranjament de la Plaça Major que ha d’esdevenir el millor escenari per a la representació teatral de la passió i configurar el principal espai d’esbarjo, de relació i intercanvi cultural, la resta de l’any. L’escenari de la representació teatral se situa al mig de la plaça, ocupant gairebé tota la seva amplada, adossat a la torre quadrada i deixant un petit pas a l’altra costat. A banda i banda s’hi ubiquen les dues platees, improvisades a base de cadires, deixant al mig únicament un passadís, frontal a l’escenari, per a l’accés continu dels actors. L‘escenificació de la passió ens obliga a preveure aquest espai urbà completament diàfan. Tot i que l’instin ens demana reservar l’espai plaça pels vianants, la mobilitat del nucli urbà no ens ho permet, perquè és l’única comunicació transversal del centre urbà. Forçosament hem de permetre el trànsit de vehicles i l’estacionament, tot i que amb restriccions. Majorment volem apropiar l’espai plaça pels vianants. Amb aquestes premisses pensem amb la Plaça com l’escenografia idònia per a la manifestació popular que es desenvolupa any rere any en aquest indret, ja que serà el record que perdurarà en la memòria dels visitants ocasionals d’aquest dia. La Plaça Major, per omissió, és diàfana. El paviment continu a base d’aglomerat asfàltic esdevé innocu, no hi ha directrius, sectorització, ni elements rellevants; les façanes són les protagonistes. La Plaça, amb una proporció domèstica, és el buit que deixen les edificacions. Això, ho entenem com una virtut, tot i la poca idoneïtat del material emprat. La resta d’elements existents: les voreres, les escales, el mobiliari, l’enllumenat... distorsionen aquest protagonisme.

154

La intervenció proposada pretén mantenir la neutralitat del paviment, substituint-lo per un material més idoni, modern, de color fosc, natural o no; sectoritzant la part destinada als vianants únicament amb el especejament sense impediments físics, només visuals i d’ordre. El principal inconvenient de la configuració actual és la manca d’ordre, i en aquests casos els vehicles s’apropien de tot l’espai possible. Amb aquesta actuació no s’altera l’escenografia de la Plaça per a l’acte anual, ans al contrari, s’eliminen ressalts i s’adeqüen els pendents a les necessitats mínimes per la recollida de les aigües de pluja (entre l’1 i l’1,5 % transversal). A l’espai central es permet el trànsit rodat, la qual cosa permet reservar al vianants l’espai proper a les façanes i ubicar tot el mobiliari perimetralment, fent més intensa la relació plaça-edifici i afavorint la ubicació d’usos terciaris a les plantes baixes, prolongant l’activitat cap a l’espai públic. Una vegada ordenat de manera unitària l’espai plaça, es preveuen petits àmbits arbrats de manera que, sense entorpir la representació teatral, incitin al moviment per obtenir les millors visuals, trencant l’astaticitat actual. El mobiliari proposat segueix els criteris escollits en la reforma de la plaça Onze de Setembre, a excepció del paviment que, tal com s’ha comentat, cerca la neutralitat, la taca contínua, el no color. L’enllumenat reforça la doble funció de la plaça Major, alguns dels seus elements acompleixen una doble funció: d’una banda l’ordinària, per donar un nivell de luminància adequat per a l’ús de la Plaça; i d’altra banda l’excepcional, l’ocasional, per generar un ambient teatral escenogràfic. La segona fase comprèn la instal·lació de l’oficina de turisme a l’edifici seu de l’Ajuntament per a fomentar la divulgació del patrimoni arquitectònic, cultural i paisatgístic del municipi i de tot l’entorn més immediat. L’oficina s’ubicarà estratègicament a la part posterior de l’edifici de l’ajuntament, a l’espai existent darrera de les escales d’accés a la planta primera de l’Ajuntament, ampliant la seva superfície mitjançant la delimitació amb vidre del petit voladís existent. L’accés es realitzarà a través del pati que conforma l’edifici en forma d’U, que caldrà adequar com avantsala de l’oficina mitjançant la seva pavimentació i moblat. El paviment del pati travessarà el límit de vidre per penetrar a l’oficina i prolongar-la visualment. S’ha escollit aquest espai, perquè està dins el mateix ajuntament però també perquè és un lloc molt cèntric i estratègic ben bé a la part medieval del poble, visualment molt accessible. Té un pati molt ampli per a poder-hi posar taules i cadires, roll-ups i panells informatius.

155

La seva superfície útil és de 21,50 m² i es dotarà d’un taulell, dos ordinadors, una nova web, i mobiliari suficient per al seu funcionament, així com tots els tríptics i materials de difusió previstos per a divulgar-ne el patrimoni. La tercera fase preveu l’adequació dels espais públics de la ciutat medieval configurats de manera atzarosa per les arquitectures que la delimiten. És l’antiga ciutat murallada que al nord limita amb la plaça Major i al sud amb el Rec del Molí, amb una superfície total de 3.920,68 m2. Els elements més rellevats d’aquest àmbit són l’església i l’edifici de l’Ajuntament, que es relacionen mitjançant la Placeta, motiu pel qual és l’espai que té un disseny més acurat, seguint la pauta establerta a la plaça Major. La placeta actual és un espai de pas i aparcament, únicament la part situada davant l’Ajuntament esdevé un racó d’estada. Té un pendent considerable, enlairant-se més de dos metres des de la seva part sud-est a la nord-oest. Cal donar-li el pendent adequat per a la connectivitat dels dos extrems i el pas de la Processó i, alhora, la planeïtat necessària per a la seva funció de plaça. A més, la intervenció ha de permetre adaptar la Casa de la Vila, eliminant els tres graons existents d’accés. De la mateixa manera que a la Plaça Major es reserva l’espai central pel pas del vehicles i els perimetrals per als vianants, diferenciant-los mitjançant la textura, el color, la dimensió i l’especejament del paviment. La diferència de rasant entre l’espai adjacent a l’Ajuntament i les edificacions confrontants se soluciona amb una grada dinàmica, que parcialment esdevé una escala. La quarta i cinquena fase corresponen respectivament a l’arranjament dels carrers Major i dels Bous, inclosos en el primer eixample amb una superfície de 608,44 m² i 369,89 m² respectivament. El seu arranjament ha de connectar l’obra pilot per a la transformació del nucli urbà de Verges, la plaça Onze de Setembre, amb la ciutat medieval. Malgrat la intenció de renovació integral, atesa la manca de pressupost, en aquestes dues fases es preveu únicament executar totes les obres del subsòl i les de pavimentació, deixant per a una posterior actuació la substitució de l’enllumenat, la descàrrega de la baixa tensió, la nova xarxa de telefonia i el mobiliari urbà. Descripció esquemàtica de la proposta. L’avantprojecte contempla totes les obres auxiliars necessàries per a l’arranjament integral dels espais públic que inclou, tant pel que fa els acabats com els serveis, concretament: la pavimentació

156

integral de l’àmbit a un únic nivell, construcció d’una xarxa separativa de recollida d’aigües pluvials i residuals, previsió d’una escomesa per finca a les dues xarxes, substitució i ampliació de la xarxa d’abastament d’aigua potable, instal·lació dels hidrant necessaris, renovació de l’enllumenat públic amb la seva funció habitual ordinària i la puntual escenogràfica, trenat de les xarxes de serveis existents i soterrament dels creuaments, col·locació de mobiliari urbà i plantació d’arbrat amb instal·lació de xarxa de reg. De manera esquemàtica, les obres que es preveuen a totes les fases són les següents: 1. Adequació de l’espai posterior de l’Ajuntament per a la ubicació de l’Oficina de Turisme. 2. Realització dels treballs de prospecció arqueològica mitjançant l’obertura de cales per part dels arqueòlegs designats per l’Ajuntament i amb la tutela de la Direcció General de Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. 3. Enderrocament del paviment, voreres i altres elements existents. 4. Inspecció amb càmera de la xarxa de clavegueram unitària actual per valorar la possibilitat d’adequar-la o substituir-la. 5. Construcció d’una nova xarxa de clavegueram d’aigües residuals per tal de donar servei a totes les finques adjacents als des dels vials públics. En aquest apartat, tot i que se situa fora de l’àmbit d’actuació, s’inclou la proposta 01.02.01.03 del Pla director de clavegueram, consistent en la construcció d’una canonada que recull totes les aigües residuals de les finques que aboquen directament al rec del Molí i que dona continuïtat a la xarxa de la banda de ponent del nucli antic. 6. Tot i que Pla director proposa bàsicament una xarxa unitària, per tal de no sobrecarregar els col·lectors en alta s’eliminen en origen la major quantitat d’aigües possible i és proposa la construcció d’una xarxa de recollida d’aigües pluvials, en aquells llocs on la dimensió del carrer permet el desdoblament de la xarxa de clavegueram. 7. Construcció d’un dipòsit anti-dsu, dels sis previstos pel Pla director de clavegueram, ran el rec del Molí, per evitar que les aigües pluvials vagin a parar directament al rec, fent una eliminació de les primeres aigües, amb més substàncies contaminants diluïdes. 8. Renovació de la xarxa d’aigua amb instal·lació dels hidrants necessaris per donar compliment a les determinacions de document

157

bàsic SI, seguretat en cas d’incendi, del Codi Tècnic de l’Edificació, que facilitin la instal·lació d’usos en els edificis privats. 9. Renovació de la xarxa de telefonia, eliminant l’aèria actual per una altra trenada per les façanes i soterrada en els creuaments. 10. Renovació de la xarxa de baixa tensió, eliminant l’aèria actual per una altra trenada per les façanes i soterrada en els creuaments. 11. No es preveu la instal·lació de la xarxa de gas natural, atès que la companyia no ho considera. 12. Eliminació de totes les barreres arquitectòniques dels espais públics i adequació dels pendents a la normativa d’accessibilitat. 13. Pavimentació dels espais on s’admet el trànsit rodat amb llambordes de formigó de 20,80 x 17,30 x 7 cm, tipus Terana color cendra o similar, sobre un llit de morter de 3 cm i rejuntat amb sorra o morter en sec. 14. Pavimentació dels espais reservats als vianants amb lloses de formigó tipus color arena de 40 x 20 x 7 cm, sobre un llit de morter de 3 cm i rejuntat amb sorra o morter sec. 15. Construcció dels davanters dels graons de les escales amb planxes de corten. 16. Col·locació de lluminàries tipus HPS-204 de vapor de sodi (Vsap) sobre columnes de 5,40 m per a l’enllumenat ordinari. 17. Col·locació de projectors en algunes columnes amb llum dirigida a les façanes dels edificis rellevants o protegits, per generar un ambient escenogràfic pel dia de la processó. 18. Ubicació d’alguns bancs tipus Nu de Santa Cole o similar, destinats a incentivar la relació social i l’intercanvi cultural. 19. Ubicació d’altre mobiliari urbà seguint el criteri perimetral, bàsicament paperers. 20. Plantació d’arbres amb instal·lació de reg.

158

Pressupost

El pressupost d’execució per contracte de les obres (IVA inclòs), per a cada fase és el següent: Fase 1. La plaça Major 2a fase Fase 2. L’oficina de turisme Fase 3. La ciutat medieval Fase 4. El carrer major Fase 5. El carrer dels Bous TOTAL

216.477,00 € 50.000,00 € 830.000,00 € 142.000,00 € 61.523,00 € 1.300.000,00 €

El pressupost de la fase 1, corresponent a la plaça Major 2a fase, s’extreu del projecte d’obres ordinàries aprovat per l’Ajuntament; el de la fase 2, corresponent a l’oficina de turisme, dels ràtios per metre quadrat d’aquests tipus d’equipament; i els de les fases 3, 4 i 5 de les memòries valorades que s’incorporen a l’apartat 2 d’aquesta memòria.

Jordi Font Bel / Jaume Viñolas Segarra, arqtes. FONT-VIÑOLAS ARQUITECTES SL.

Girona, 5 de juny de 2009

Pressupost

: Ciutat Medieval FASE III

Capítol 1

: ENDERROCS I MOVIMENT DE TERRES

Pressupost (Valoracions Capítols) NUM UT

1.1 m2

RESUM

470100300

Extracció de paviments de vorera de qualsevol tipus i la seva base de formigó, inclosa la part proporcional de vorada i la base de la mateixa, així com la retirada de tanques, senyals o mobiliari urbà, càrrega dels productes sobrers sobre camió i el seu transport a l'abocador, inclús canon. 1.2 m2

470100330

Extracció de ferm asfàltic, càrrega dels productes sobrers sobre camió i el seu transport a l'abocador, inclús canon. 1.3 m3

470100515

Excavació de caixa de carrers i voreres en qualsevol tipus de terreny, amb mitjans mecànics, inclòs el refi de la base, càrrega dels productes sobrers sobre camió i el seu transport a l'abocador, inclús canon. 1.4 m2

470101010

Fresat de ferm asfàltic amb un gruix promig de 5 cm per refer entregues, càrrega dels productes sobrers sobre camió i el seu transport a l'abocador, inclús canon. 1.5 UT

MED. ACUM.

PREU

IMPORT

880,000

4,82

4.241,60

2.672,000

3,35

8.951,20

140,000

6,24

873,60

90,000

7,77

699,30

5,000

149,09

745,45

022100010

Partida d'extracció d'elements de mobiliaria de la plaça, bancs, pilars de pedre, bustia, etc, càrrega dels productes sobrers sobre camió i el seu transport a l'abocador, inclús canon. TOTAL Capítol 1

FONT-VIÑOLAS/ Arquitectes SL

15.511,15 €

Pressupost

: Ciutat Medieval FASE III

Capítol 2

: SANEJAMENT

Pressupost (Valoracions Capítols) NUM UT

2.1 m3

RESUM

470100500

Excavació de rases i pous de clavegueram o serveis en qualsevol tipus de terreny i fondària, amb mitjans mecànics, amb retirada de xarxes aexistents de clavegueram i serveis, inclòs el refi de la base, la càrrega del productes sobrers sobre camió i el transport de runes a l'abocador, inclús canon. 2.2 m3

470100600

D'estesa i piconat de material granular en rases i pous de material adequat, a màquina, per tongades de 25 cm, i un grau de compactació del 95 % del Proctor modificat. 2.3 Ut

470301110

Col.locació de marc i tapa de fosa dúctil prevista per a una càrrega de rotura de 40 Tn (D-400) a pou existent inclòs recrescut fins nivell definitiu. 2.4 Ut

470301120

Aixecar de marc i tapa a pou existent inclòs recrescut fins nivell definitiu. 2.5 Ut

471000600

Arrenjament del serveis afectats, a justificar d'acord amb els preus unitaris. 2.6 Ut

470300510

Connexió escomesa a la xarxa general amb peças especial elastomérica de connexió, amb base i rebliment de sorres i junta de goma i protecció de formigó. 2.7 Ml

470300218

Claveguera de tub de PVC ø16 alveolada, amb base i rebliment de sorres i junta de goma. 2.8 Ml

470300230

Claveguera de tub de PVC ø30 alveolada,amb base i rebliment de sorres i junta de goma. 2.9 Ml

470300235

Claveguera de tub de PVC ø40 alveolada, amb base i rebliment de sorres i junta de goma. 2.10 Ml

470300237

Claveguera de tub de PVC ø50, amb base i rebliment de sorres i junta de goma. 2.11 Ml

470300239

Claveguera de tub de PVC ø60, amb base i rebliment de sorres i junta de goma. 2.12 Ut

470301065

Connexió a la xarxa existent. 2.13 Ut

470301010

Pou de registre circular de diàmetre interior 90 cm, de formigó armat HA-20/B/20/I encofrat in situ i amb una quantia de ferro AEH 5000, solera de formigó HM20/B/20/IFck 150 Kg/cm², inclòs marc i tapa de fosa dúctil prevista per a una càrrega de rotura de 40 Tn (D-400). 2.14 Ut

470301015

Pou sifónic de registre circular de diàmetre interior 90 cm, de formigó armat HA20/B/20/I encofrat in situ i amb una quantia de ferro AEH 5000, solera de formigó HM-20/B/20/I, inclòs marc i tapa de fosa dúctil prevista per a una càrrega de rotura de 40 Tn (D-400).

FONT-VIÑOLAS/ Arquitectes SL

MED. ACUM.

PREU

IMPORT

1.703,000

6,11 10.405,33

1.277,000

10,15 12.961,55

2,000

193,60

387,20

2,000

78,07

156,14

1,000

4.874,87

99,000

40,50

4.009,50

348,000

17,97

6.253,56

594,500

35,84 21.306,88

380,000

54,07 20.546,60

31,000

88,24

2.735,44

49,000

96,74

4.740,26

1,000

23.651,87 23.651,87

53,000

434,12 23.008,36

1,000

569,37

Pressupost

: Ciutat Medieval FASE III

Capítol 2

: SANEJAMENT

Pressupost (Valoracions Capítols) NUM UT

RESUM

2.15 Ut

470300340

Construcció d'embornal d'aigües plujanes de dimensions interiors 970x50 cm, sobre base de formigó HM-20/B/20/I i paret de maó calat de 15 cm, arrebossat i lliscat interiorment amb morter de ciment M-40/B, inclòs marc i reixa de fosa de 70x40 de quadres. 2.16 Ml

MED. ACUM.

PREU

IMPORT

32,000

272,71

8.726,72

4,000

173,61

694,44

470300350

Reixa-interceptor sifònic d'aigües plujanes dimensions interiors 50x40 cm, sobre base de formigó HM-20/B/20/I i parets de maó calat de 15 cm de gruix, arrebossat i lliscat interiorment amb morter de ciment M-40/b, marc i reixa de fundició dúctil agafada amb formigó, inclosa connexió a la xarxa. TOTAL Capítol 2

FONT-VIÑOLAS/ Arquitectes SL

145.028,09 €

Pressupost

: Ciutat Medieval FASE III

Capítol 3

: XARXA D'AIGUA

Pressupost (Valoracions Capítols) NUM UT

3.1 m3

RESUM

470100500

470100600

D'estesa i piconat de material granular en rases i pous de material adequat, a màquina, per tongades de 25 cm, i un grau de compactació del 95 % del Proctor modificat. 3.3 ML

GFH1PA01

Canonada de fosa dustil DN.070 amb recobriment interior de formifó centrifugat, p.p. de junta automatica flexible i cinta senyalitzadora, amb llit de sorra . 3.4 ML

GFH1PA03

Canonada de fosa dustil DN.150 amb recobriment interior de formifó centrifugat, p.p. de junta automatica flexible i cinta senyalitzadora, amb llit de sorra . 3.5 UT

GFH1001

Derivació amb T embridada DN 150/150,instal.lada sobre canonada de fosa dusctil, inclou topalls i ancoratges 3.6 UT

MED. ACUM.

PREU

IMPORT

192,000

6,11

1.173,12

144,000

10,15

1.461,60

290,000

21,17

6.139,30

310,000

38,69 11.993,90

12,000

398,38

4.780,56

8,000

312,43

2.499,44

6,000

510,98

3.065,88

8,000

296,11

2.368,88

24,000

143,92

3.454,08

22,000

147,02

3.234,44

2,000

1.431,16

2.862,32

2,000

113,16

226,32

28,000

266,68

7.467,04

6,000

256,20

1.537,20

8,000

851,03

6.808,24

GFH100100

Derivació amb T embridada DN 70/70,instal.lada sobre canonada de fosa dusctil, inclou topalls i ancoratges 3.7 UT

GFH1PA21

Valvula comporta embridada per soterrar de DN 150, instal.lada sobre canonada de fosa ductil. 3.8 UT

GFH1PA1000

Valvula comporta embridada per soterrar de DN 70, instal.lada sobre canonada de fosa ductil. 3.9 UT

GFH1PA300

Colza amb endolls de 135 i 90 graus DN-70. 3.10 UT

GFH1PA30

Colza amb endolls de 135 graus DN-150. 3.11 UT

0301000

Instal.lació de by-pas en tots els carrers i connexió als abonats per mantenir el subminstre, en els temps de durada de les obres. 3.12 UT

GFH1PA

Tap ceg endollat DN 100. 3.13 UT

GFH1PA200

Escomesa tipus casc urbà DN63, I DN 50. 3.14 Ut

47090210

Subministrament i instal.lació de boca de rec, inclosa troneta de registre soterrada per a la seva ubicació, d'acord amb les disposicions del projecte. 3.15 UT

470400410

Subministrement i instal.lació d'hidrant sota terra, amb connexió de 100-DB amb pericó i tapa de fosa, inclosa vàlvula de comporta Hawle 434 de ø150/100. TOTAL Capítol 3

FONT-VIÑOLAS/ Arquitectes SL

59.072,32 €

Pressupost

: Ciutat Medieval FASE III

Capítol 4

: XARXA ELECTRICA

Pressupost (Valoracions Capítols) NUM UT

4.1 Ut

RESUM

377302000

Subministre , estesa i tensat en façana de linia de BT fins 150 mt d'un circuit amb cable Al RZ 3x150/95. 4.2 u

MED. ACUM.

250,000

37600200

37710203

Subministre i estesa per a rasa de linia de BT d'un circuit amb cable Al RV 0,60/1 Kv 3x240/150. 4.4 m

37710045

Protecció de llit de sorra , protecció de conductors de sorra i placa PPc amb anagrama de la companyia elèctrica, per 1 circuit de BT. Col.locació de cinta senyalitzadora de Cia Enher., 4.5 Ut

106,52

95,000

71,27

6.770,65

95,000

7,41

703,95

6,000

339,75

2.038,50

8,000

280,32

2.242,56

12,000

28,68

344,16

210,000

2,65

556,50

26,000

63,24

1.644,24

2,000

358,40

716,80

61,000

9,87

602,07

46,000

10,15

466,90

95,000

73,75

7.006,25

37600030

37717230

Realització d'empalme en derivació BT en TET, cable AL aïlant sec termoretractil de 3x240/150 a qualsevol secció. 4.7 m

37710047

Desconnexió de 4 conductors en tensió en xarxa aèria soterrada RZ50. 4.8 Ml

377200110

Desmuntatge d'un circuit de linia i circuits, amb devolució del material al desmutat al magatzem de la Cia distribuidora. 4.9 Ut

377200111

Retirada de cadiretes de façana 4.10 Ut

37740020

Marcar, messurar i confeccionar plànols de les líneas subterraneas de l'obra realitzada segons normativa de la Cia Enher. Entrega a la Cia de la documantació realitzada. 4.11 m3

470100510

Excavació de rases per a canalitzacions i tronetes en qualsevol tipus de terreny i fondària, amb mitjans mecànics, inclòs el refi de la base, càrrega dels productes sobrers sobre camió i el seu transport a l'abocador, inclús canon. 4.12 m3

470100600

D'estesa i piconat de material granular en rases i pous de material adequat, a màquina, per tongades de 25 cm, i un grau de compactació del 95 % del Proctor modificat. 4.13 Ml

470700110

Construcció de pas de carrer pe a conduccions a base de dos tubs de polietilé de 160 mm de secció nominal interior inclosa base i recobriment de formigó de 20 cm.

TOTAL Capítol 4

FONT-VIÑOLAS/ Arquitectes SL

84,15 21.037,50

53,26

Muntatge en TET de conversiónexió a xarxa aèrea de BT en façana per cable aïlant sec de 3x240/150. 4.6 Ut

IMPORT

2,000

Connexió en TET d'escomesa per a abonat amb cable RZ 3x50/54,6 amb connectors. 4.3 m

PREU

44.236,60 €

Pressupost

: Ciutat Medieval FASE III

Capítol 5

: XARXA TELEFONICA

Pressupost (Valoracions Capítols) NUM UT

5.1 Ml

RESUM

470600500

Canalització de xarxa telefónica amb dos tubs de PVC llis de 63 mm, sumunistrats per la companya, inclosa base i recobriment amb formigó HA-25-B20-II. 5.2 Ml

470600510

Canalització de xarxa telefónica amb dos tubs de PVC llis de 110 mm, sumunistrats per la companyia més dos a disposició per a l'Ajuntament, inclosa base i recobriment amb formigó HA-25-B-20-II. 5.3 Ml

470600520

Canalització de xarxa telefónica amb quatre tubs de PVC llis de 110 mm, sumunistrats per la companyia més dos a disposició per a l'Ajuntament, inclosa base i recobriment amb formigó HA-25-B-20-IIa. 5.4 Ut

MED. ACUM.

PREU

IMPORT

120,000

10,91

1.309,20

80,000

12,79

1.023,20

20,000

15,59

311,80

2,000

189,55

379,10

8,000

441,27

3.530,16

2,000

640,31

1.280,62

106,000

9,87

1.046,22

80,000

10,15

812,00

470600600

Troneta de registre de la xarxa telefónica tipus M de formigó armat, segons instruccions de la CTNE, tapa subministrada per la companya. 5.5 Ut

470600610

Troneta de registre de la xarxa telefónica tipus H de formigó armat, segons instruccions de la CTNE, tapa subministrada per la companya. 5.6 Ut

470600620

Troneta de registre de la xarxa telefónica tipus D de formigó armat, segons instruccions de la CTNE, tapa subministrada per la companya. 5.7 m3

470100510

470100600

D'estesa i piconat de material granular en rases i pous de material adequat, a màquina, per tongades de 25 cm, i un grau de compactació del 95 % del Proctor modificat.

TOTAL Capítol 5

FONT-VIÑOLAS/ Arquitectes SL

9.692,30 €

Pressupost

: Ciutat Medieval FASE III

Capítol 6

: ENLLUMENAT

Pressupost (Valoracions Capítols) NUM UT

6.1 Ut

RESUM

470700505

Desmuntatge de punts de llum existents, part proporcional de desconnexió i retirada de la xarxa existent i retirada de braços i bàculs. 6.2 m3

470100510

470100600

D'estesa i piconat de material granular en rases i pous de material adequat, a màquina, per tongades de 25 cm, i un grau de compactació del 95 % del Proctor modificat. 6.4 Ml

470700810

Subministre i instal.lació en canalització soterrada de cable Cu-VV-0,6/1KV de 4x6 mm². 6.5 Ml

470700010

Canalització d'enllumenat públic, inclosa part necessaria d'excavació, tub corrugat de PE de doble capa ø 80 mm. 6.6 Ml

470700610

De cable de coure nu de 35 mm2. per circuits de terra. 6.7 Ut

470700600

Subministre i instal.lació de piqueta de coure de 2 m.de cable unipolar aïllat 450/750 v., color verd groc i secció de 16 mm². 6.8 Ml

470700630

Subministre i col.llocació de pletina i construcció del fonament de substantació de 60x60x80 cm de formigó HA-25-B-20-IIa. 6.9 Ut

410600300

Troneta de registre de la xarxa d'enllumenat. 6.10 Ml

470700100

Construcció de pas de carrer per a conduccions a base de dos tubs de polietilé de 160 mm de secció nominal interior inclosa base i recobriment de formigó HA-25-B20-II de 20 cm. 6.11 Ut

470700522

Subministre i instal.lació de punt de llum tipus HSP-204 amb equip i làmpada de v.s.a.p. de 70 W muntat sobre braç segons disenny, inclou connexió a la xarxa de terres, caixa de fusibles amb fusibles de 6 Amp i 5 m de cable Cu 2x2,5 1KV.. 6.12 Ut

470700524

Subministre i instal.lació de punt de llum tipus HSP-204 amb equip i làmpada de v.s.a.p. de 70 W muntat sobre columna de 6 mti braç segons disenny, inclou connexió a la xarxa de terres, caixa de fusibles amb fusibles de 6 Amp i 14 m de cable Cu 2x2,5 1KV.. 6.13 Ut

480290910

Conversió aéres subterranea formada per tub d'acer galvanitzat de 2" grapat a façana i connectat al terra, de 2,5 m d'alçada amb protectors atiaigua a l'extrem superior. 6.14 Ut

480290900

Connexions provisionals per funcionament parcial de l'enllumenat. 6.15 Ut

37600145

Projecte i despeses de tramitació de la instal.lació electrica. FONT-VIÑOLAS/ Arquitectes SL

MED. ACUM.

PREU

IMPORT

40,000

38,01

1.520,40

460,000

9,87

4.540,20

310,000

10,15

3.146,50

2.600,000

2,70

7.020,00

2.200,000

1,74

3.828,00

2.200,000

1,20

2.640,00

81,000

20,14

1.631,34

5,000

101,66

508,30

20,000

91,77

1.835,40

42,000

22,83

958,86

42,000

800,92 33.638,64

7,000

1.169,70

8.187,90

2,000

180,35

360,70

2,000

1.202,30

2.404,60

1,000

807,76

Pressupost

: Ciutat Medieval FASE III

Capítol 6

: ENLLUMENAT

Pressupost (Valoracions Capítols) NUM UT

RESUM

MED. ACUM.

TOTAL Capítol 6

FONT-VIÑOLAS/ Arquitectes SL

PREU

IMPORT

73.028,60 €

Pressupost

: Ciutat Medieval FASE III

Capítol 7

: PAVIMENTS

Pressupost (Valoracions Capítols) NUM UT

7.1 m3

RESUM

470804500

Subbase de carrer amb material granular de grandària 5/12 mm i 0,20 m de gruix total, 95% Próctor Modificat 7.2 m3

470804550

Base de carrer amb material granular de grandària 5/12 mm i 0,20 m de gruix total, 95% Próctor Modificat 7.3 m3

470805500

Base de paviment formigó en massa HM-20/B/20/I de 15 cm de gruix. 7.4 Ml

470805620

Vorada recta tipus T-2 secció 15x25 cm de 500 Kg/cm², base de formigó HM-20B-20-I de 20 cm de gruix i rejuntat amb morter M-40/A 7.5 Ml

470805800

Rigola de 20x20/25 cm de formigó HM-20-B-20-I de conssistència plàstica 7.6 m

470807124

Gual de vehicles amb peces prefabricades de formigó de 40x60x10 cm, inclosa la part proporcional de peces especials, col.locat i rejuntat amb morter M-40/A 7.7 Ml

470805750

Vorada d'acer corten de 25x1 cm, base de formigó HM-15 B 20 de 20 cm de gruix. 7.8 m2

470806315

Subministrement i col.locació de paviment de llosa tipus vulcano de 40x20x7 cm, disposat sobre base de morter M-40a de 4 cm.i rejuntat, color a escollir. 7.9 m2

470806310

Subministrement i col.locació de paviment de llambordes 20,8x17,3x7 cm, disposat sobre base de morter M-40a de 4 cm.i rejuntat, amb formació d'escocells i peces especials, color a escollir. 7.10 m2

470808040

Capa de rodadura de mescla bituminosa en calent de composició semidensa, aplicada en dues capes de 6 cm 3+3, de gruix promig mínim, tipus S-20 a la capa base i D-12 a la de rodadura, amb àrid granític, emulsió asfàltica amb una densitat de 2 kg/m². 7.11 Ml

470800090

Repas de les parts baixes de les façanes per modificació de les rasants existents, inclou la part proporcional de col.locació de peces d'aplacat de façana en els casos que siguin necessaris o el seu arrebossat. 7.12 m2

470806010

De paviments de panot hidràulic de botons vermell de 20x20 x3 cm., a truc i amb morter M-40a.

MED. ACUM.

PREU

IMPORT

288,000

15,54

4.475,52

120,000

17,81

2.137,20

556,000 12,000

24,09

289,08

12,000

6,01

72,12

10,000

122,15

1.221,50

249,000

37,59

9.359,91

425,000

37,78 16.056,50

3.232,280

38,23 123.570,06

220,000

12,65

2.783,00

480,000

10,07

4.833,60

10,000

21,50

215,00

TOTAL Capítol 7

FONT-VIÑOLAS/ Arquitectes SL

102,55 57.017,80

222.031,29 €

Pressupost

: Ciutat Medieval FASE III

Capítol 8

: OBRES COMPLEMENTARIES

Pressupost (Valoracions Capítols) NUM UT

8.1 Ut

RESUM

472220014

Magnolia de 20/25 cm de circumferència. 8.2 Ut

47090110

Ajuts a la plantació d'arbres. 8.3 Ml

473000305

Subministre i col.locació de reg per gotirg als escocells. 8.4 Ut

MED. ACUM.

24,000

471000500

8.6 UT

1.485,12

160,000

13,74

2.198,40

1,000

312,88

12,000

118,09

1.417,08

3,000

924,76

2.774,28

5,000

1.431,69

7.158,45

16,000

8,05

128,80

12,000

3,97

47,64

471000555

Subministre i col.locació de banc de 3,70 mt, amb estructura de fosa i travesses de fusta tropical, inclosa base i ancoratges. 8.7 UT

471000550

Subministre i col.locació de banc damb repatller 3,70 mt, amb estructura de fosa i travesses de fusta tropical, inclosa base i ancoratges. 8.8 m3

7410000050

M3. Subministrament i incorporació de terra vegetal, a màquina. 8.9 m3

7410000040

M3. Subministrament i incorporació de terra de prestec..

TOTAL Capítol 8

FONT-VIÑOLAS/ Arquitectes SL

488,84 11.732,16 61,88

400100020

Paperera metàl.lica abatible de planxa perforada, acabat cincat i esmalt del pliester al forn de color gris

IMPORT

24,000

Escomesa d'alimentació de rec connectada entre xarxa de distribució amb enllaços, pericó, portella i ajuts de paleta. 8.5 Ut

PREU

27.254,81 €

Pressupost : Ciutat Medieval FASE III Pressupost (Resum) NAT.

NUM. RESUM

COEF.

IMPORT

Capítol

1 : ENDERROCS I MOVIMENT DE TERRES

Capítol

2 : SANEJAMENT

Capítol

3 : XARXA D'AIGUA

59.072,32

Capítol

4 : XARXA ELECTRICA

44.236,60

Capítol

5 : XARXA TELEFONICA

Capítol

6 : ENLLUMENAT

Capítol

7 : PAVIMENTS

Capítol

8 : OBRES COMPLEMENTARIES

Capítol

9 : SEGURETAT I SALUT

15.511,15 145.028,09

9.692,30 73.028,60 222.031,29 27.254,81 6.040,00

PRESSUPOST D'EXECUCIÓ MATERIAL:

601.895,16

Gastos Generales

13,00 %

78.246,37

Beneficio Industrial

6,00 %

36.113,71 716.255,24

Impuesto del Valor Añadido PRESSUPOST D'EXECUCIÓ PER CONTRACTE AMB IVA:

16,00 %

114.600,84 830.856,08 €

Aquest pressupost puja la quantitat de VUIT-CENTS TRENTA MIL VUIT-CENTS CINQUANTA SIS EUROS AMB VUIT CÈNTIMS

FONT-VIÑOLAS/ Arquitectes SL

Pressupost

: Eixample FASE IV

Capítol 1

: ENDERROCS I MOVIMENT DE TERRES

Pressupost (Valoracions Capítols) NUM UT

1.1 m2

RESUM

470100300

470100330

Extracció de ferm asfàltic, càrrega dels productes sobrers sobre camió i el seu transport a l'abocador, inclús canon. 1.3 m3

470100515

470101010

Fresat de ferm asfàltic amb un gruix promig de 5 cm per refer entregues, càrrega dels productes sobrers sobre camió i el seu transport a l'abocador, inclús canon. 1.5 UT

MED. ACUM.

PREU

IMPORT

160,000

4,82

771,20

480,000

3,35

1.608,00

20,000

6,24

124,80

20,000

7,77

155,40

0,500

149,09

74,55

022100010

FONT-VIÑOLAS/ Arquitectes SL

2.733,95 €

Pressupost

: Eixample FASE IV

Capítol 2

: SANEJAMENT

Pressupost (Valoracions Capítols) NUM UT

2.1 m3

RESUM

470100500

470100600

D'estesa i piconat de material granular en rases i pous de material adequat, a màquina, per tongades de 25 cm, i un grau de compactació del 95 % del Proctor modificat. 2.3 Ut

MED. ACUM.

PREU

IMPORT

356,000

6,11

2.175,16

285,000

10,15

2.892,75

2,000

193,60

387,20

1,000

78,07

0,300

4.334,78

1.300,43

60,000

40,50

2.430,00

153,000

17,97

2.749,41

204,000

35,84

7.311,36

29,000

54,07

1.568,03

1,000

331,00

7,000

434,12

3.038,84

1,000

569,37

7,000

272,71

1.908,97

470301110

Col.locació de marc i tapa de fosa dúctil prevista per a una càrrega de rotura de 40 Tn (D-400) a pou existent inclòs recrescut fins nivell definitiu. 2.4 Ut

470301120

Aixecar de marc i tapa a pou existent inclòs recrescut fins nivell definitiu. 2.5 Ut

471000600

Arrenjament del serveis afectats, a justificar d'acord amb els preus unitaris. 2.6 Ut

470300510

Connexió escomesa a la xarxa general amb peças especial elastomérica de connexió, amb base i rebliment de sorres i junta de goma i protecció de formigó. 2.7 Ml

470300218

Claveguera de tub de PVC ø16 alveolada, amb base i rebliment de sorres i junta de goma. 2.8 Ml

470300230

Claveguera de tub de PVC ø30 alveolada,amb base i rebliment de sorres i junta de goma. 2.9 Ml

470300235

Claveguera de tub de PVC ø40 alveolada, amb base i rebliment de sorres i junta de goma. 2.10 Ut

470301065

Connexió a la xarxa existent. 2.11 Ut

470301010

470301015

470300340

FONT-VIÑOLAS/ Arquitectes SL

26.740,59 €

Pressupost

: Eixample FASE IV

Capítol 3

: XARXA D'AIGUA

Pressupost (Valoracions Capítols) NUM UT

3.1 m3

RESUM

470100500

470100600

D'estesa i piconat de material granular en rases i pous de material adequat, a màquina, per tongades de 25 cm, i un grau de compactació del 95 % del Proctor modificat. 3.3 ML

GFH1PA01

Canonada de fosa dustil DN.070 amb recobriment interior de formifó centrifugat, p.p. de junta automatica flexible i cinta senyalitzadora, amb llit de sorra . 3.4 UT

MED. ACUM.

PREU

IMPORT

60,000

6,11

366,60

56,000

10,15

568,40

90,000

21,17

1.905,30

1,000

312,43

1,000

398,38

1,000

510,98

2,000

296,11

592,22

2,000

143,92

287,84

2,000

147,02

294,04

1,000

1.431,16

1,000

113,16

10,000

266,68

2.666,80

1,000

256,20

1,000

851,03

GFH100100

Derivació amb T embridada DN 70/70,instal.lada sobre canonada de fosa dusctil, inclou topalls i ancoratges 3.5 UT

GFH1001

Derivació amb T embridada DN 150/150,instal.lada sobre canonada de fosa dusctil, inclou topalls i ancoratges 3.6 UT

GFH1PA21

Valvula comporta embridada per soterrar de DN 150, instal.lada sobre canonada de fosa ductil. 3.7 UT

GFH1PA1000

Valvula comporta embridada per soterrar de DN 70, instal.lada sobre canonada de fosa ductil. 3.8 UT

GFH1PA300

Colza amb endolls de 135 i 90 graus DN-70. 3.9 UT

GFH1PA30

Colza amb endolls de 135 graus DN-150. 3.10 UT

0301000

Instal.lació de by-pas en tots els carrers i connexió als abonats per mantenir el subminstre, en els temps de durada de les obres. 3.11 UT

GFH1PA

Tap ceg endollat DN 100. 3.12 UT

GFH1PA200

Escomesa tipus casc urbà DN63, I DN 50. 3.13 Ut

47090210

Subministrament i instal.lació de boca de rec, inclosa troneta de registre soterrada per a la seva ubicació, d'acord amb les disposicions del projecte. 3.14 UT

470400410

Subministrement i instal.lació d'hidrant sota terra, amb connexió de 100-DB amb pericó i tapa de fosa, inclosa vàlvula de comporta Hawle 434 de ø150/100. TOTAL Capítol 3

FONT-VIÑOLAS/ Arquitectes SL

10.554,54 €

Pressupost

: Eixample FASE IV

Capítol 4

: XARXA ELECTRICA

Pressupost (Valoracions Capítols) NUM UT

4.1 m3

RESUM

470100510

470100600

D'estesa i piconat de material granular en rases i pous de material adequat, a màquina, per tongades de 25 cm, i un grau de compactació del 95 % del Proctor modificat. 4.3 Ml

470700110

Construcció de pas de carrer pe a conduccions a base de dos tubs de polietilé de 160 mm de secció nominal interior inclosa base i recobriment de formigó de 20 cm.

MED. ACUM.

PREU

IMPORT

27,000

9,87

266,49

25,000

10,15

253,75

28,000

73,75

2.065,00

TOTAL Capítol 4

FONT-VIÑOLAS/ Arquitectes SL

2.585,24 €

Pressupost

: Eixample FASE IV

Capítol 5

: XARXA TELEFONICA

Pressupost (Valoracions Capítols) NUM UT

5.1 Ml

RESUM

470600500

Canalització de xarxa telefónica amb dos tubs de PVC llis de 63 mm, sumunistrats per la companya, inclosa base i recobriment amb formigó HA-25-B20-II. 5.2 Ml

470600510

470600520

MED. ACUM.

PREU

IMPORT

70,000

10,91

763,70

50,000

12,79

639,50

10,000

15,59

155,90

1,000

189,55

2,000

441,27

882,54

1,000

640,31

56,000

9,87

552,72

52,000

10,15

527,80

470600600

Troneta de registre de la xarxa telefónica tipus M de formigó armat, segons instruccions de la CTNE, tapa subministrada per la companya. 5.5 Ut

470600610

Troneta de registre de la xarxa telefónica tipus H de formigó armat, segons instruccions de la CTNE, tapa subministrada per la companya. 5.6 Ut

470600620

Troneta de registre de la xarxa telefónica tipus D de formigó armat, segons instruccions de la CTNE, tapa subministrada per la companya. 5.7 m3

470100510

470100600

D'estesa i piconat de material granular en rases i pous de material adequat, a màquina, per tongades de 25 cm, i un grau de compactació del 95 % del Proctor modificat.

TOTAL Capítol 5

FONT-VIÑOLAS/ Arquitectes SL

4.352,02 €

Pressupost

: Eixample FASE IV

Capítol 6

: ENLLUMENAT

Pressupost (Valoracions Capítols) NUM UT

6.1 m3

RESUM

470100510

470100600

D'estesa i piconat de material granular en rases i pous de material adequat, a màquina, per tongades de 25 cm, i un grau de compactació del 95 % del Proctor modificat. 6.3 Ml

470700010

Canalització d'enllumenat públic, inclosa part necessaria d'excavació, tub corrugat de PE de doble capa ø 80 mm. 6.4 Ut

MED. ACUM.

PREU

IMPORT

32,000

9,87

315,84

30,000

10,15

304,50

120,000

1,74

208,80

3,000

91,77

275,31

410600300

Troneta de registre de la xarxa d'enllumenat. TOTAL Capítol 6

FONT-VIÑOLAS/ Arquitectes SL

1.104,45 €

Pressupost

: Eixample FASE IV

Capítol 7

: PAVIMENTS

Pressupost (Valoracions Capítols) NUM UT

7.1 m3

RESUM

470804500

Subbase de carrer amb material granular de grandària 5/12 mm i 0,20 m de gruix total, 95% Próctor Modificat 7.2 m3

470804550

Base de carrer amb material granular de grandària 5/12 mm i 0,20 m de gruix total, 95% Próctor Modificat 7.3 m3

470805500

Base de paviment formigó en massa HM-20/B/20/I de 15 cm de gruix. 7.4 Ml

MED. ACUM.

PREU

IMPORT

32,000

15,54

497,28

32,000

17,81

569,92

100,000

470805620

6,000

24,09

144,54

6,000

6,01

36,06

11,000

122,15

1.343,65

Vorada recta tipus T-2 secció 15x25 cm de 500 Kg/cm², base de formigó HM-20B-20-I de 20 cm de gruix i rejuntat amb morter M-40/A 7.5 Ml

470805800

Rigola de 20x20/25 cm de formigó HM-20-B-20-I de conssistència plàstica 7.6 m

470807124

Gual de vehicles amb peces prefabricades de formigó de 40x60x10 cm, inclosa la part proporcional de peces especials, col.locat i rejuntat amb morter M-40/A 7.7 m2

470806310

Subministrement i col.locació de paviment de llambordes 20,8x17,3x7 cm, disposat sobre base de morter M-40a de 4 cm.i rejuntat, amb formació d'escocells i peces especials, color a escollir. 7.8 m2

470808040

470800090

664,250

38,23 25.394,28

40,000

12,65

506,00

45,000

10,07

453,15

6,000

21,50

129,00

470806010

De paviments de panot hidràulic de botons vermell de 20x20 x3 cm., a truc i amb morter M-40a. TOTAL Capítol 7

FONT-VIÑOLAS/ Arquitectes SL

102,55 10.255,00

39.328,88 €

Pressupost : Eixample FASE IV Pressupost (Resum) NAT.

NUM. RESUM

COEF.

IMPORT

Capítol

1 : ENDERROCS I MOVIMENT DE TERRES

Capítol

2 : SANEJAMENT

26.740,59

2.733,95

Capítol

3 : XARXA D'AIGUA

10.554,54

Capítol

4 : XARXA ELECTRICA

2.585,24

Capítol

5 : XARXA TELEFONICA

4.352,02

Capítol

6 : ENLLUMENAT

1.104,45

Capítol

7 : PAVIMENTS

Capítol

8 : SEGURETAT I SALUT

39.328,88 850,00

PRESSUPOST D'EXECUCIÓ MATERIAL:

88.249,67

Gastos Generales

13,00 %

11.472,46

Beneficio Industrial

6,00 %

5.294,98 105.017,11

Impuesto del Valor Añadido PRESSUPOST D'EXECUCIÓ PER CONTRACTE AMB IVA:

16,00 %

16.802,74 121.819,85 €

Aquest pressupost puja la quantitat de CENT VINT-I-UN MIL VUIT-CENTS DINOU EUROS AMB VUITANTA CINC CÈNTIMS

FONT-VIÑOLAS/ Arquitectes SL

Pressupost

: Eixample FASE V

Capítol 1

: ENDERROCS I MOVIMENT DE TERRES

Pressupost (Valoracions Capítols) NUM UT

1.1 m2

RESUM

470100300

470100330

Extracció de ferm asfàltic, càrrega dels productes sobrers sobre camió i el seu transport a l'abocador, inclús canon. 1.3 m3

470100515

MED. ACUM.

PREU

IMPORT

130,000

4,82

626,60

411,000

3,35

1.376,85

18,000

6,24

112,32

0,500

149,09

74,55

022100010

FONT-VIÑOLAS/ Arquitectes SL

2.190,32 €

Pressupost

: Eixample FASE V

Capítol 2

: SANEJAMENT

Pressupost (Valoracions Capítols) NUM UT

2.1 m3

RESUM

470100500

470100600

D'estesa i piconat de material granular en rases i pous de material adequat, a màquina, per tongades de 25 cm, i un grau de compactació del 95 % del Proctor modificat. 2.3 Ut

MED. ACUM.

PREU

IMPORT

180,000

6,11

1.099,80

144,000

10,15

1.461,60

0,200

4.334,78

866,96

40,000

40,50

1.620,00

90,000

17,97

1.617,30

164,000

35,84

5.877,76

5,000

434,12

2.170,60

5,000

272,71

1.363,55

471000600

Arrenjament del serveis afectats, a justificar d'acord amb els preus unitaris. 2.4 Ut

470300510

Connexió escomesa a la xarxa general amb peças especial elastomérica de connexió, amb base i rebliment de sorres i junta de goma i protecció de formigó. 2.5 Ml

470300218

Claveguera de tub de PVC ø16 alveolada, amb base i rebliment de sorres i junta de goma. 2.6 Ml

470300230

Claveguera de tub de PVC ø30 alveolada,amb base i rebliment de sorres i junta de goma. 2.7 Ut

470301010

470300340

FONT-VIÑOLAS/ Arquitectes SL

16.077,57 €

Pressupost

: Eixample FASE V

Capítol 3

: XARXA D'AIGUA

Pressupost (Valoracions Capítols) NUM UT

3.1 m3

RESUM

470100500

470100600

D'estesa i piconat de material granular en rases i pous de material adequat, a màquina, per tongades de 25 cm, i un grau de compactació del 95 % del Proctor modificat. 3.3 ML

GFH1PA01

Canonada de fosa dustil DN.070 amb recobriment interior de formifó centrifugat, p.p. de junta automatica flexible i cinta senyalitzadora, amb llit de sorra . 3.4 UT

MED. ACUM.

PREU

IMPORT

40,000

6,11

244,40

41,000

10,15

416,15

72,000

21,17

1.524,24

1,000

312,43

1,000

398,38

1,000

510,98

1,000

296,11

2,000

143,92

287,84

4,000

147,02

588,08

1,000

1.431,16

1,000

113,16

8,000

266,68

2.133,44

1,000

256,20

1,000

851,03

GFH100100

Derivació amb T embridada DN 70/70,instal.lada sobre canonada de fosa dusctil, inclou topalls i ancoratges 3.5 UT

GFH1001

Derivació amb T embridada DN 150/150,instal.lada sobre canonada de fosa dusctil, inclou topalls i ancoratges 3.6 UT

GFH1PA21

Valvula comporta embridada per soterrar de DN 150, instal.lada sobre canonada de fosa ductil. 3.7 UT

GFH1PA1000

Valvula comporta embridada per soterrar de DN 70, instal.lada sobre canonada de fosa ductil. 3.8 UT

GFH1PA300

Colza amb endolls de 135 i 90 graus DN-70. 3.9 UT

GFH1PA30

Colza amb endolls de 135 graus DN-150. 3.10 UT

0301000

Instal.lació de by-pas en tots els carrers i connexió als abonats per mantenir el subminstre, en els temps de durada de les obres. 3.11 UT

GFH1PA

Tap ceg endollat DN 100. 3.12 UT

GFH1PA200

Escomesa tipus casc urbà DN63, I DN 50. 3.13 Ut

47090210

Subministrament i instal.lació de boca de rec, inclosa troneta de registre soterrada per a la seva ubicació, d'acord amb les disposicions del projecte. 3.14 UT

470400410

Subministrement i instal.lació d'hidrant sota terra, amb connexió de 100-DB amb pericó i tapa de fosa, inclosa vàlvula de comporta Hawle 434 de ø150/100. TOTAL Capítol 3

FONT-VIÑOLAS/ Arquitectes SL

9.363,60 €

Pressupost

: Eixample FASE V

Capítol 4

: XARXA ELECTRICA

Pressupost (Valoracions Capítols) NUM UT

4.1 m3

RESUM

MED. ACUM.

PREU

IMPORT

4,000

9,87

39,48

4,000

10,15

40,60

4,000

73,75

295,00

470100510

470100600

D'estesa i piconat de material granular en rases i pous de material adequat, a màquina, per tongades de 25 cm, i un grau de compactació del 95 % del Proctor modificat. 4.3 Ml

470700110

Construcció de pas de carrer pe a conduccions a base de dos tubs de polietilé de 160 mm de secció nominal interior inclosa base i recobriment de formigó de 20 cm. TOTAL Capítol 4

FONT-VIÑOLAS/ Arquitectes SL

375,08 €

Pressupost

: Eixample FASE V

Capítol 5

: XARXA TELEFONICA

Pressupost (Valoracions Capítols) NUM UT

5.1 Ml

RESUM

470600500

Canalització de xarxa telefónica amb dos tubs de PVC llis de 63 mm, sumunistrats per la companya, inclosa base i recobriment amb formigó HA-25-B20-II. 5.2 Ml

470600510

470600520

MED. ACUM.

PREU

IMPORT

40,000

10,91

436,40

30,000

12,79

383,70

10,000

15,59

155,90

1,000

189,55

2,000

441,27

882,54

40,000

9,87

394,80

38,000

10,15

385,70

470600600

Troneta de registre de la xarxa telefónica tipus M de formigó armat, segons instruccions de la CTNE, tapa subministrada per la companya. 5.5 Ut

470600610

Troneta de registre de la xarxa telefónica tipus H de formigó armat, segons instruccions de la CTNE, tapa subministrada per la companya. 5.6 m3

470100510

470100600

D'estesa i piconat de material granular en rases i pous de material adequat, a màquina, per tongades de 25 cm, i un grau de compactació del 95 % del Proctor modificat.

TOTAL Capítol 5

FONT-VIÑOLAS/ Arquitectes SL

2.828,59 €

Pressupost

: Eixample FASE V

Capítol 6

: ENLLUMENAT

Pressupost (Valoracions Capítols) NUM UT

6.1 m3

RESUM

470100510

470100600

D'estesa i piconat de material granular en rases i pous de material adequat, a màquina, per tongades de 25 cm, i un grau de compactació del 95 % del Proctor modificat. 6.3 Ml

470700010

Canalització d'enllumenat públic, inclosa part necessaria d'excavació, tub corrugat de PE de doble capa ø 80 mm. 6.4 Ut

MED. ACUM.

PREU

IMPORT

26,000

9,87

256,62

24,000

10,15

243,60

81,600

1,74

141,98

3,000

91,77

275,31

410600300

Troneta de registre de la xarxa d'enllumenat. TOTAL Capítol 6

FONT-VIÑOLAS/ Arquitectes SL

917,51 €

Pressupost

: Eixample FASE V

Capítol 7

: PAVIMENTS

Pressupost (Valoracions Capítols) NUM UT

7.1 m3

RESUM

470804500

Subbase de carrer amb material granular de grandària 5/12 mm i 0,20 m de gruix total, 95% Próctor Modificat 7.2 m3

470804550

Base de carrer amb material granular de grandària 5/12 mm i 0,20 m de gruix total, 95% Próctor Modificat 7.3 m3

470805500

Base de paviment formigó en massa HM-20/B/20/I de 15 cm de gruix. 7.4 m2

470806310

Subministrement i col.locació de paviment de llambordes 20,8x17,3x7 cm, disposat sobre base de morter M-40a de 4 cm.i rejuntat, amb formació d'escocells i peces especials, color a escollir. 7.5 Ml

470800090

MED. ACUM.

PREU

IMPORT

32,000

15,54

497,28

32,000

17,81

569,92

68,000

102,55

6.973,40

457,250

45,000

TOTAL Capítol 7

FONT-VIÑOLAS/ Arquitectes SL

38,23 17.480,67

10,07

453,15

25.974,42 €

Pressupost : Eixample FASE V Pressupost (Resum) NAT.

NUM. RESUM

Capítol

1 : ENDERROCS I MOVIMENT DE TERRES

Capítol

2 : SANEJAMENT

Capítol

3 : XARXA D'AIGUA

Capítol

4 : XARXA ELECTRICA

Capítol

5 : XARXA TELEFONICA

Capítol

6 : ENLLUMENAT

Capítol

7 : PAVIMENTS

Capítol

8 : SEGURETAT I SALUT

COEF.

IMPORT 2.190,32 16.077,57 9.363,60 375,08 2.828,59 917,51 25.974,42 840,00

PRESSUPOST D'EXECUCIÓ MATERIAL:

58.567,09

Gastos Generales

13,00 %

7.613,72

Beneficio Industrial

6,00 %

3.514,03 69.694,84

Impuesto del Valor Añadido PRESSUPOST D'EXECUCIÓ PER CONTRACTE AMB IVA:

16,00 %

11.151,17 80.846,01 €

Aquest pressupost puja la quantitat de VUITANTA MIL VUIT-CENTS QUARANTA SIS EUROS AMB UN CÈNTIM

FONT-VIÑOLAS/ Arquitectes SL

PlĂ nols

1. Situació 2. Emplaçament 3. Topogràfic, estat actual 4. Reportatge fotogràfic 4.1 La ciutat medieval 4.2 El primer eixample 5. Pavimentació 5.1 Planta general 5.2.1 Planta parcial 5.2.2 Planta parcial 5.2.3 Planta parcial 6. Rasants 6.1 Planta parcial 6.2 Planta parcial 6.3 Planta parcial 7. Xarxa de clavegueram 8. Secció constructiva de la plaça Major 9. Imatges 9.1. Plaça major 9.2. Plaça major 9.3. Placeta 9.4. Ocell Placeta 10. Oficina de turisme 10.1. Estat actual 10.2. Proposta 11. Fases d’execució

Situació urbana Planejament urbanístic vigent Xarxa viària bàsica Places i zones verdes existents Equipaments Patrimoni Cultural Rutes de patrimoni