Entrevista a la Fallera Major, Claudia Monfort Carratalà

Per Sofia Riego Fandos

Després de molts anys amb l´il·lusió de ser fallera ben preparada, esperant el moment perfecte, Claudia, per fi, es vist amb “peineta” i vestit de valenciana. I més enllà del que podia imaginar al començar l’any, ho fa ostentant el màxim càrrec a la falla.

Però a Chicharro ja estava ben present des d’abans, participant en les festes, als “pa i portes”, fent feina al casal i acompanyant a les falleres, o preparant comparses, actes, creus de maig i tot amb el que fora menester col·laborar.

La menuda de tres germans, tenia el somni des de xicoteta, i 2022 estava previst que seria l’any, però la covid la va obligar a posposar els plans. Per això, i per la il·lusió, quan la van buscar per ser fallera de la cort, amb un xicotet gir del guió son pare i sa mare van ‘pegar la cabotà’ i la van fer per sorpresa fallera major.

I així va començar l’any, que continuaria fent lliga amb la resta de companyes de la cort: algunes ja conegudes d’abans, d’altres noves amistats, i entre les quals destaca a la seua cosina Bea, amb qui comparteix somni des d’on li arriba la memòria. Amb totes assegura haver tingut connexió i mantindré molt bona relació, cimentada cada dissabte al Fallero, o en cada acte, dinar o processó, sempre amb ganes de festa, molt de comboi i un gran sentit de l’humor.

Per a Lucía, amb qui comparteix any, només té bones paraules, i és que amb ella està vivint la majoria dels moments més especials, ja siga sobre l’escenari a la presentació, al més alt de la carrossa o desfilant.

A l’entrevista arriba amb la tranquil·litat serena que la caracteritza i el somriure que poques vegades abandona. Graduada en nutrició humana i dietètica per la Universitat de València, ve de la faena, de l’Hospital General de Castelló on treballa amb una beca com a nutricionista al servei de farmàcia.

Una de les primeres preguntes, ineludibles, és com està passant l’any i els esdeveniments fallers que ja ha pogut disfrutar: “bé!, jo em note còmoda, no m’angoixe… M’agrada!” reconeix amb un somriure encara més gran del que és habitual, “paelles de la Federació van ser molt divertides, la proclamació d’estiu va ser genial, o per exemple…” I després d’una segons en silenci afegeix “a veure, el dia del Payà és com, per fi! És el dia que estàvem esperant. Tenia ganes de plorar, però no podia, dels nervis… Perquè tot isquera bé, perquè no em posaren la banda malament... ” i riu recordant aquell moment.

Però molt abans d’això, en els ini- cis de l’exercici una de les coses més emocionants és triar la indumentària.

-Color favorit?

-El blau i el blanc, sentència. Per això quan vaig veure la tela, ho vaig tindre clar!

I en el seu cas, a més la història de triar la tela ve amb anècdota. “La tela me la vaig comprar al 2019 [...] vaig anar a les tendes amb ma mare, el meu germà i un amic que entén d’aquestes coses. Jo volia ser fallera, ho tenia clar, o encara que fora, tindre el meu vestit, triat per mi, al meu gust per eixir a l’ofrena”.

P: Si hagueres de triar, d’entre els elements de la teua vestimenta de fallera, quin t’agrada més?

R: La tela, l’adreç i... un camafeu, que em van regalar les meues amigues en segon de carrera -i somriu recordant que està a punt de contar- era tant pesada amb el tema del “fallerio”, que em van dir, per a que calles! Però no el podia gastar perquè el meu vestit, amb el que eixia a l’ofrena, era en plata, i la joia és en or, i per fi la vaig poder estrenar enguany, l’altre dia.

I una vegada escodrinyat el que ja ha passat, és tant o més important saber com es planteja el que vindrà:

P: Què esperes amb més ganes?, com veus la setmana de falles?

R: Jo la setmana de falles la visualitze… (riu) i crec que estaré cansada!

Perquè a mi m’agrada molt dormir i sé que eixa setmana no es dorm. Però sí que tinc moltes ganes d’anar a l’entrega de premis, del dia d’arreplegar amb la xaranga a les meues falleres, de l’ofrena, moltíssimes ganes… de desfilar, per fi. Perquè sempre anava per davant, o a un costadet, i enguany serà desfilant amb la meua banda, amb la Cort, tinc ganes -es nota que amb esta pregunta la imaginació li vola a un moment molt esperat i, per això pareix que encara té molt més a dir- …de la cremà, per descomptat. I de la cavalcada del ninot també tinc moltes ganes! Perquè des de menuda, que vas a veure-la… I enguany seré jo la que tiraré els caramels!.

I sobre la seua gent, la família, les amigues, els delegats, assegura sentir-se volguda i cuidada “Jo creia que no seria per a tant, que no s’implicarien tant, i és emocionant veure que estan ací, que es preocupen per mi, i que els agrada de veritat. [...] Els meus pares fins i tot estan tancant el fallero!”.

P: I després d’aquest any, hi haurà futur al món de la festa?

R: En el futur, a mi m’agradaria, per exemple per a l’any que ve, si es poguera, voldria repetir però com a cort. No sé, per tindre les dues bandes... ja sé que normalment és al revés. I si no, seguir a la comissió, poder ser delegada, potser, per a seguir un poc unida a les pròximes falleres…

I per últim, cal insistir a imaginar com serà la setmana gran. “M’abelleix molt la mascletà, les festes de la nit -i riu- poder pujar a l’escenari, si ens deixen, fer festa i passar-ho molt bé...

I amb el desig que tot això es complisca acabem l’entrevista, amb la vista posada en el proper mes de març i en els millors dies de falles que es preparen per a arribar.