La Veterana 2015 (Llibret de la Falla La Mercè)

Page 1



Edita: Associació Cultural Falla Barri La Mercè Dipòsit legal: CS 57-2015 Coordina: Delegació del llibret Redacció: Vicent Blasco Miró Portada: Héctor Borja Sánchez Fotografia: Navarro Fotógrafos, Alberto Navarro Cantavella, Belén Palomero Blesa, Vicente Manzano Mollar, Vicent Blasco Disseny i maquetació: El Peludet Imprimeix: Gràfiques Ventura Difussió digital: www.issuu.com / www.federaciofallesburriana.com Agraïments: Grup d’Estudis Històrics Fallers, Joan Josep Montoliu Aymerich La comissió és la comissió i el llibret és el llibret i encara que el llibret l’edite la comissió, la comissió no es responsabilitza de les opinions del llibret Que quede clar! El present llibret ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció de l’ús del valencià



Sant Josep al seu taller cada dia treballava, posant tot el seu saber, i amb il·lusió preparava, un bressol per al seu fill que del món seria l’espill. Sant Josep va ser fidel i tot un exemple d’amor, doncs va creure en el cel i ens va oferir son tresor. Ell fou pare de la salvació amb orgull i devoció. Per això és nostre patró i, com li dediquem la festa, volem instaurar la tradició que al llibret es manifesta: El posem a un lloc preferent per a veneració de la gent.

LA MERCÉ 2015


COMISSIÓ

Comissió

Falla Barri La Mercè 2015

President: Antonio José Leal Corrales Vicepresident 1er: Raúl Blasco Miró Vicepresidenta 2ª: Maria Guillamón Silvestre Vicepresident 3er: Arturo Castelblanque Pérez Secretari: Josep Nos García Vicesecretari: Vicente Manzano Mollar Tresorera: Eva Sabater Fuster Delegació de cartilles: Arturo Castelblanque Pérez, Maria Pilar Chordá Martí Delegació de rifes: Laura Vidal Moreno, Susana Sánchez Beltrán Delegació de loteries: Vicente Manzano Mollar Delegació de recompenses: Josep Nos García Delegació d’exaltació: Josep Antoni Durá Vives, Minerva Saura Fausto, Loles Martí Barreda Delegada de música: Maria Guillamón Silvestre Delegació de fotografia: Manolo Navarro Marí, Elisabet Andreu Sánchez Delegació del llibret: Vicent Blasco Miró, Jordi Bort Castelló, Josep Nos García Delegació de comunicació: Vicent Blasco Miró Delegació de paiportes: Maria Pilar Chordà Martí, Arturo Castelblanque Pérez Delegació de teatre: Alejandro Montagut Borillo, Maria Rosa del Campillo Arenós, Eva Sabater Fuster Delegada de flors: Loles Martí Barreda Delegació Artística: Paco Martínez Heredia, Héctor Borja Sánchez, Raúl Blasco Miró, Antonio Navarro Romero Delegació de xarxes socials : Mercé Rufino Isach, Nieves Gallén Hermoso, Miriam García Fernández Portaensenya: Joan Pau Durà Saura, Jacob Roig Broch,

Pascual Chiva Sanchis Delegació de bunyols i plantà: Ulpiana Mateo del Olmo, Joaquina Capdevila Tomás, Encarna Ferrer Canós, Carmina Miró Cervera Delegació de falleres: Juan Enrique Vidal Moreno, Raúl López López, Pablo Ortega del Campillo, Vicente Manzano Mollar Delegació d’infantils: Silvia Ferrer Canós, Gory Ruiz Requena Delegació de pirotècnia: Pascual Chiva Sanchis, Jose Guiral Ramos, Joaquín Valcarcel Vargas Delegació de parador: Maria Rosa del Campillo Arenós, Susana Sánchez Beltrán, Héctor Olivas Masip, Javier Argandoña Haro, Paula Vidal del Campillo Delegació de comparsa: Gemma Lahuerta Villar, Lorena Martínez Sebastià, Alba García Lacuesta Delegació de comparsa infantil: Laura Bertomeu Company, Neus Rufino Isach Delegació de transports: Pascual Chiva Sanchis, Juan Enrique Vidal Moreno, Vicent Blasco Miró Delegació de cort d’honor i fallera major: Marta Vidal del Campillo, Mercedes Castelblanque Mateo, Noelia Boluda Boix, Ana Sánchez Ibáñez, Alicia Felguera Zas, Andrea Galán Sorlí, Laura Usó Mifsud, Marta Torres Chordà Vocals: Josefina Abella Diago, Miguel Ángel Blasco Guinot, Miguel Ángel Martí Mercé, Belén Palomero Blesa, Silvia Rodríguez Ortega, Vicente José Rios Abella, Lorena Segarra Juan, Liliana Mihaela Ivanovicci, Sergio Porter López


PREGÓ

Pregó Gent del barri de La Mercè que el llibret teniu en la mà, el temps que pareixia llunyà de nou amb força esdevé i amb ell el nostre goig és ple. El temps que a la festa crida i als carrers els dóna vida arriba ja amb emoció fent brotar la sensació que al cor semblava dormida.

Quan març s’asoma al carrer per cridar la primavera hem de treure la senyera per mostrar al món sencer que ha arribat el temps faller. Ja en el barri i la ciutat amb un orgull ben cobejat es va coneixent en la gent que ja ha arribat el moment de fer la falla realitat.

Arriba la festa fallera i per ella fem el pregó, presteu tots molta atenció doncs, serà gran la quimera, però més gran és la il·lusió que encén Borriana en flama per que s’escolte la proclama d’este temps de diversió on Sant Josep és el patró que als fallers ens agermana.

Des de el dia de la plantà quan la falla es fa present tot el nostre sentiment la música anunciarà i el coet acompanyarà. Les joves i les xiquetes, de simpatia repletes, son l’orgull de la comissió per mantindre la tradició i fer boniques les festes.

El foc, que mai és el fi, si no l’inici renovat per a l’any que és culminat, ens marcarà a tots el camí per unir-nos amb el destí. Iel bronze de la campana, de la placeta sobirana, pregonarà amb un toc seré: visca per sempre La Mercè i les falles de Borriana!

Blai Martí i Romero

LA MERCÉ 2015


Saluda dEl PRESIdEnt

Saluda

del President terme amb la major dignitat i esplendor. Vaja de nou la meua felicitació i agraïment.

Antonio José Leal Corrales President

Estimats fallers, amics i veïns del Barri de La

Mercè: un any més, les pàgines del llibret de la falla m’ofereixen l’oportunitat de dirigir-vos unes paraules que, lògicament i en primer lloc, deuen ser d’agraïment pel suport que em mostreu i de gratitud per la feina que porteu endavant per que cada 16 de Març la nostra falla s’alce al bell mig de la placeta. La tasca de portar endavant la falla requereix de molt de sacrifici i és necessari el treball de tots. Eixe treball abnegat és el que cada vegada em fa sentir-me més orgullós de la meua comissió, d’eixe grup de gent que amb il·lusió i entrega no paren en tot l’any per que qualsevol iniciativa es porte a

Enguany tinc el plaer de comptar amb Marta i Gisela com a Falleres Majors, una jove i una xiqueta que han sabut guanyar-se l’estima i simpatia del tot el col·lectiu amb el seu caràcter obert i ple de dolçor. Sols espere que gaudeixen de les falles amb la major intensitat possible. La responsabilitat de conduir la comissió infantil recau en Ainara, una xiqueta fallera de peus a cap que a bon segur complirà perfectament amb el seu paper i a la que desitge un any ple de felicitat i èxits. A les corts d’honor, tant major com infantil, desitjar que, junt a les reines, passen unes festes on regne l’alegria i que el seu pas per la falla siga l’inici d’una feliç amistat que espere compartir per molt anys. Per finalitzar, sols em resta convidar a tots, fallers, veïns i col·laboradors a gaudir de la festa fallera en companyia de la nostra comissió. Heu de saber que la falla us espera amb els braços oberts per compatir estos jorns festius pels quals sentim devoció. Moltes gràcies i molt bones falles!


Saluda dE la FallERa MaJOR

Saluda

de la Fallera Major

Estimats fallers, amics i veïns de la Falla La

Mercè:

Aquest any, que tinc el goig de representar a la nostra benvolguda falla, no vull deixar passar l’oportunitat, i des d’aquestes línies, demanarvos que gaudiu de la festa, de la música, de les traques, del somriure dels fallerets i falleretes als passacarrers, de les llàgrimes emocionades de les falleres a l’ofrena. Participeu en tot el que pugueu, perquè la falla es la nostra tradició, la nostra senya d’identitat com a valencians, la nostra forma de ser i de sentir i sols depèn de nosaltres mantenir-la.

I per últim Toni, el meu president, el meu acompanyant en tots els actes, en el que comparteixc nervis i rialles. No puc oblidar-me de la meua comissió, de la que forme part quasi des de que vaig nàixer i que son els que fan l’esforç per mantindre viva a esta xicoteta, però gran família. Fallers i falleres, amics, veïns, Borrianers i forasters, obriu els vostres cors per gaudir de la nostra festa!! Perquè ja estem en falles... Visca La Mercè, Visca Borriana i Visca les Falles!!

Jo per la meua part, vos promet que ho faré, que gaudiré fins l’ últim moment d’aquest 2015, i que respondre amb un gran somriure cada un dels vostres aplaudiments al passejar pel nostre barri. I per si fóra poc la sort que tinc enguany de representar-vos, hi ha que afegir que ho faig acompanyada de set xiquetes meravelloses, que son el futur de la nostra falla, les que ens porten l’alegria i ens transmeten la seua energia, que puc dir que és inesgotable. I de Gisela, la regina de la xicalla, la meua reineta i la meua companya d’aventures i de Ainara, com a presidenta infantil. També m’acompanyen set amigues, que no cal dir res més...la paraula amiga ja ho diu tot. Nomes puc dir-vos un cosa: Merche, Noelia, Marta, Alicia, Ana, Andrea i Laura, gràcies per acompanyar- me en este somni!!

Marta Vidal del Campillo Fallera Major 2015 LA MERCÉ 2015


Marta Vidal del Campillo Fallera Major 2015

Màgia Alegria Rialla Tresor Amor.

Meravella Albada Ramell Torrent Amistat

Màgia i foc és ta mirada, Alegria de festa plena, Rialla que ens alena, Tresor de matinada Amor i pau serena.

Meravella ets, regina, Albada fresca del nou dia Ramell de flors i simpatia, Torrent de força divina, Amistat i bledania.


FallERa MaJOR 2015

Marta Vidal del Campillo Fallera Major 2015

LA MERCÉ 2015


Merxe Castelblanque Mateo

Alicia Felguera Zas

Noelia Boluda Boix

Marta Torres Chordá

Merxe

Noelia

Marta

Un any més, i ja en van tres, ens tornes a acompanyar i com el foc que naix a la llar ens portes el teu cor encès que en la falla te que regnar.

Els teus ulls ho deixen clar i ho proclamen cada moment: ser fallera és un sentiment que no deixes mai de gojar i està arrelat ben fortament.

El teu somni es veu complit i així se’ns mostra la il·lusió que demostres amb emoció fent brollar ton esperit per complir la tradició.

Perquè eres fallera primera nascuda al sí de la comissió i ja et ve de tradició viure la festa fallera amb orgull i devoció.

Tu, que com estrella en la nit, ens portes la llum més clara que de la foscor ens empara fent brillar ton esperit que dolç es reflexa en ta cara.

Ser fallera és per a tu, un desig de benaurança que amb el cor fa una aliança per viure-la com ningú plena de goig i esperança.


CORt MaJOR 2015

Laura Usó Mifsud

Ana Sánchez Ibáñez

Andrea Galán Sorlí

Cort Major

2015

Alicia

Laura

Ana

Andrea

Quan la llum en l’albada comença ja a clarejar tots els blaus de la mar s’uneixen en ta mirada que’ns ajuda a despertar.

Al caliu de nostra festa sempre de falla envoltada, has crescut enamorada sentint com el cor et conquesta dia a dia, emocionada.

L’amistat fins ací t’ha portat i la falla amb goig t’ha acollit quedant demostrat aquella nit que va ser ben encertat creuar-te amb la banda el pit.

En veure’t s’ha confirmat el que era un secret a veus que tens la falla als teus peus amb eixe somriure delicat que enamora a tots els déus.

Eres tu, dolça fallera, una fada que ens alena a fer la festa ben plena quan arriba la primavera amb el clavell i l’assutzena.

Tu que tens un sentiment que de família et ve transmès per viure com la que més amb eixa alegria latent que a l’ànima es queda després.

Perquè sents amb intensitat cada moment faller viscut i tens el títol merescut de ser fallera radiant amb l’alegria per virtut.

Tu que vens plena de falla per portar-nos el sentiment que de tu naix cada moment com una dolça troballa que ofereixes a tota la gent.

LA MERCÉ 2015


Falla

Barri La Mercè

Lema: El futur que esdevé Artista: Loren Fandos Ayoro Guió i versos: Amics del Got

0


Perquè tots sabem ben bé el que ens espera al futur mane el PSOE o el PP, el Compromís de no se què o Mariola amb el CIBUR:

Que és el que passarà demà amb el terme abandonat i la industria en un forat? Tots esperant el “manà” que el govern ha pregonat.

Un any més a la placeta plantarem el monument, donem gràcies de bestreta perquè la falla esta feta amb el donatiu de la gent.

Una vegada asseguts a la poltrona d’alcaldia, ells ben menjats i beguts i nosaltres igual de fotuts que estàvem el primer dia!

I la nostra endevinadora sols fa que calfar-se el perol per vore amb qui alça el vol esta ciutat treballadora que llueix més que el sol.

Per entrar en la qüestió d’allò que conta el cadafal no farà falta fer pregó, doncs ja sap la població que enguany és any electoral.

A pesar de lo evident volem vore més enllà per això en el monument trobem de coronament esta bruixa tant “templà”.

Doncs allò que per vindre està intenta vore i no veu perquè qui mana es creu que tota la vida serà Borriana el corralet seu.

I com passa cada quatre, les promeses i els projectes per mantindre ells el catre, ens contaran l’un i l’altre fins que estiguen electes.

Ella mira l’endemà per tractar d’endevinar de quina manera serà la Borriana que vindrà amb qui tinga que manar.

I aquells que volen manar, cansats de ser oposició, sols ofereixen per solució de una vegada acabar amb els que ara porten el timó.

I una vegada les eleccions hagen estat celebrades, ens passaran amb cançons mentre es toquen els collons fins les pròximes votades.

El futur no el té molt clar, encara queda molt per fer per més que el PP borrianer es pense que ho pot arreglar posant només a un Fuster.

I si en Borriana hi ha algú que l’assumpte te molt clar és el que es pot aprofitar de, en el mes més oportú, muntar un festival a la mar.

Açò és sols una reflexió que deixem ací d’entrada. Ja que les falles són tradició, nosaltres ens fem ressò d’esta història ja passada.

Que la cosa està molt lletja i per tots és bén sabut que tenim el poble venut i sense forats a la corretja tot nafrat i secallut.

I posa la platja a rebentar de xiquillos tots mamats amb un grapat de destorbats que no paren de “punxar” els sorolls més infernals.

LA MERCÉ 2015

Falla MaJOR

Cavallers de la ciutat, Senyores que hi conviviu: El moment és arribat de contar al veïnat allò que la falla diu.


Primera Escena

Segona Escena

Digue’m, bruixo, sense presa: Algun dia seré alcaldessa?

De posar la clau al pany te Mariola molt d’afany!

Amb 20 anys a l’oposició el PSOE es desespera i sols busca la manera de trobar la solució per agafar de nou cartera.

Diu la dita castellana: Quan el riu baixa marejat el pescador ha guanyat! Per això ací a Borriana te CIBUR el cabàs preparat.

Ja no sap on acudir per tornar a governar i no para de buscar a algú que es puga aclarir amb un partit “destartalat”

I Mariola que ja es veu la nova Rita Barberà amb la clau del poble en la ma. (Per suposat posant-li preu a qui la vullga comprar).

Es va llançar a la aventura un mestre ficat a cuiner però l’home no va saber arrimar-se a qui procura en el PSOE el galliner.

Bona oferta li farà Fuster al que li han passat l’embolà d’arreglar la “caguerà” de vint anys en el poder gastant com si no hi hagués demà.

I en açò que va tornar, després de fer la fugida, un altra mestra en estampida que si es va saber arrimar per ser ella la elegida.

Això si, demanant permís a aquells que en el seu moment al PP donaren l’ajuntament i ara diuen tindre el Compromís de governar per a la gent.

I a la candidata ací trobem que al bruixo ve a consultar si algun dia podrà arribar, si no es clava pel mig Podem, en Borriana a governar.

Han buscat un candidat que tingués molt bona premsa i ell espera la recompensa després de canviar de costat i sense dret a dispensa.


Escena

Quarta

Falla MaJOR

Tercera

Escena

La fama del festival Arriba al món espacial.

Sant Gregori té un futur cada dia més obscur.

La solució a tots els mals d’esta Borriana enfonsada sembla ser que ve donada pel turisme de festivals ple de gent emborratxada.

Tot el que havia de ser luxe i prosperitat en fum de canyes s’ha quedat i allò ara sembla ser un desert abandonat.

Per si no tinguèrem prou sense platja quasi un mes hem de sentir “ademés “ que el festival “mola un ou” perquè ens fa guanyar diners.

Paradís de la sargantana de la serp i el ratolí i per a dir-ho ben fi: De la ètnia gitana que acampa per allí.

Quan tot el món sap ací que qui en fa de diners un fum son Mercadona i Consum i un xicot amb bon padrí que a Madrid viu de costum.

El pobre sant va eixir fugit de l’ermita i l’alqueria perquè es va trobar un dia que l’havien envaït i ni casa ja tenia.

Ací veiem com serà el demà amb estos “sounders” marcians amb polsereta a les mans preparats per a beure’s ja fins l’aigua de la mar.

I ara observa amb indignació com els horts s’han perdut després d’haver-los venut per fomentar l’especulació que a la ciutat tant ha fotut.

I és que el turisme de llandeta amb motxila i botelló ha causat tanta sensació que fins d’un altre planeta en vindran més d’un milió.

Si els quatre maneguetes que han provocat açò estigueren en presó, no hi haurien més malifetes ni ploraríem esta situació.

Fins ací arriba l’oracle de la nostra endevinadora ja vorem si aplega l’hora i es produeix el miracle que tot el poble implora: Treure a Borriana d’este pou que tant ens pica i tant ens cou!!!

LA MERCÉ 2015


Saluda dE la PRESIdEnta InFantIl - COMISSIÓ InFantIl

Saluda

de la Presidenta Infantil

Estimats fallers i veïns de La Mercè, després

de l’inoblidable experiència del passat any on vaig poder gaudir de la festa com a Fallera Major Infantil, enguany em torne a dirigir a vosaltres des de el meu càrrec de presidenta infantil. Vull en primer lloc agrair a la comissió la seua confiança en mi i desitjar a tots unes molt bones festes.

A Gisela, fallera major infantil, que l’any passat va exercir de presidenta, dir-li que espere que passe unes falles meravelloses i que jo estaré en tot moment al seu costat per gaudir de la festa juntes perquè l’amistat que va sorgir l’any passat és cada vegada més gran i estic molt orgullosa de poder tornar a compartir aquest any amb ella, ara amb els papers canviats. A Ana, Emma, Anne, Ainhoa, Melani, Nekane i Rebeca m’agradaria dir-los que m’ho passe molt bé amb elles i que son un xiquetes molt falleres i divertides. A Marta, la fallera major, i a les seues dames, desitjar-los unes falles plenes d’alegria i festa, que segur que així ho seran perquè elles són molt gracioses i festeres. A Toni, el president agrair-li que estiga sempre al meu costat i ajudant-me a desenvolupar be les meues funcions. Sols em resta desitjar a tots, fallers, veïns del barri i visitants unes magnífiques festes falleres. Visca la Falla La Mercè!!!

Ainara Caballero Ferrer Presidenta Infantil

Comissió Infantil

Falla Barri La Mercè 2015

Presidenta: Ainara Caballero Ferrer. Vocals: Alexia Durá Saura, Maria Borja Chordá, Cristina Rodríguez Chiva, Joan Blasco Martí, Maria Olivas Vidal,Ana Olivas Vidal, Manuel Navarro Andreu, José Navarro Andreu, Candela Argandoña Sánchez, Vera Ramón Martínez, Gisela Fuentes Miró, Laia Fuentes Miró,Ana Blasco Romero, Martina Blasco Romero, Ainhoa Doñate Segarra, Miguel Doñate Segarra, Lucía Villagrasa Rodríguez, Diego Villagrasa Rodríguez,Anne Alós Palomero, Emma Alós Palomero, Nekane Valcárcel Serra, Eric Valcárcel Serra, Melani Porter Cabedo,Sofia Porter Cabedo, Rebeca Estefania Ivanovicci, Kevin Andrés Ivanovicci, Teresa Moreno Montagut, Lucía Martí Jiménez,Cristian Ruíz Ferrer, Ángela Gil Ferrer, Núria Delgado Arnau, Adrián Abella Rios, Iker Chiva Rodrigo, Joel Robles Chiva.


Saluda dE la FallERa MaJOR InFantIl

Saluda

de la Fallera Major Infantil

Estimats fallers i veïns de La Mercè: després de

tres anys com a fallera i un de presidenta, enguany tinc el plaer de ser la màxima representant infantil d’un barri que sempre ha segut com meu, ja que, encara que no he viscut en ell, si hi viu la meua àvia i en sa casa és on jo he passat la major part de ma vida. Bé, estic molt contenta de compartir este any junt a Marta i de tindre-la com a companya, ja que és molt carinyosa amb mi i també perquè ja fa dos anys que són falleres juntes i ens coneixem molt. No em puc oblidar tampoc dels meus presidents : Toni, un faller de cap a peus i Ainara, la meua amiga. L’any passat Ainara i jo ocupàvem els mateixos càrrecs però a l’inrevés i és ella qui ara em dóna consells i jo li’n done uns altres. Aquest any no seria igual sense eixes xiquetes que m’acompanyen sempre formant la meua cort i amb les que m’ho passe fenomenal, al igual que amb les joves de la cort major. Per finalitzar, des del meu lloc de fallera major infantil, vull convidar a tots els xiquets del barri La Mercè a que passen en mi la setmana de falles, que gaudeixen de la plantà, dels coets, de la música, de les nits de balls a la carpa, de les disfresses i de tantes coses més! Molt bones falles a tots! Visca la Falla La Mercè!

Gisela Fuentes Miró Fallera Major Infantil 2015 LA MERCÉ 2015


Gisela Fuentes Miró Fallera Major Infantil 2015

Gràcia Il·lusió Soroll Encant Llum Afecte

Galania Infinit Saviesa Enamorament Llampec Alegria

Gràcia per viure la vida Il·lusió com riu desbordant Soroll que a la festa crida Encant que als ulls va vibrant Llum que naix amorosida Afecte d’un cor radiant.

Galania, sobirana, Infinit mantell de flors Saviesa que agermana Enamorament dels nostres cors Llampec que en la nit proclama Alegria dels records millors.


FallERa MaJOR InFantIl

Gisela Fuentes Miró Fallera Major Infantil 2015

LA MERCÉ 2015


Ana Blasco Romero

Nekane Valcárcel Serra

Emma Alós Palomero

Anne Alós Palomero

Ana

Emma

Anne

Amb tu la nit pareix ser dia doncs les estrelles del firmament t’ofereixen l’aplaudiment que és el fruit de l’alegria per vore’t tan dolçament.

Si a la festa hem de posar nom, el teu li ve de meravella perquè eres tu l’estrella que’ns alena a tothom com una dolça campanella.

Encisadora com la que més el cor ens toques amb la vareta per ser la fada xicoteta que té el sentiment encès i de festa està repleta.

I és que amb el teu desfilar en la mirada s’endevina que el teu cor ben fort camina amb un somni per arribar; un desig que ens il·lumina.

Duus la falla ben a dins i com l’aigua de la rosada de frescor inusitada, escampes per els jardins l’alegria de ta mirada.

Com el ball de la papallona, amb mil i una tombarella, sembles fràgil com la rosella que en el camp dolça pregona que eres tu la flor més bella.


CORt InFantIl

Ainhoa Doñate Segarra

Rebeca Estefanía Ivanovici

Mélani Porter Cabedo

Cort infantil

2015

Nekane

Ainhoa

Rebeca

Melani

De família amb forta arrel et ve el desig de la falla i has segut com la troballa que caiguda des del cel nostra festa embolcalla.

El teu amor per La Mercè va quedar ben demostrat doncs al cor el tens arrelat i és ell el teu alè que de casa has heretat.

De bell nou has arribat perquè tens cor de fallera i als teus ulls, la primavera es reflexa en majestat i per la festa s’accelera.

En poc temps ja eres de casa al ser tota simpatia i amb un somriure nit i dia eres tu com la carcassa un esclat ple d’alegria.

Tens tu la mirada inquieta de qui camina amb timidesa i és eixa la teua bellesa que és reflexa en ta careta amb un sentiment de noblesa.

Amb Miguel vingueres al món i com si fora el teu cavaller en este màgic somni faller t’acompanya fins el tron on la falla és lo primer.

Amb els teus cabells daurats llueixes la pinta d’or i es per tots un gran tresor, del que estem sempre pagats, tenir-te en la cort d’honor.

La comissió de tu s’ufana perquè vius amb intensitat un desig fet realitat i amb orgull La Veterana estarà sempre al teu costat.

LA MERCÉ 2015


Lema: Un m贸n de danses Artista: Paco Mart铆nez Heredia Gui贸 i versos: La calavera Coquis

0

Falla infantil

Barri La Merc猫


Fou el mestre de la simfonia amb obres per a la història com l’Himne de l’alegria que tots ens sona a glòria.

Des de la Rússia més freda este ballador bigotut ens balla la kalinka amb passió i rectitud.

La música naix del cor del mestre que la composa i ens arriba com un tresor envoltat de pètals de rosa.

Un simpàtic arlequí va dirigint la funció i és qui indica el camí amb molta il·lusió.

Ell balla tant concentrat que qualsevol podria pensar que ha segut entrenat en un campament militar.

La música ens ajuda a viure llançant les notes al vent ella ens fa plorar i riure i dia a dia està present.

La dansa clàssica trobem amb dos gracioses ballarines que amb un posat suprem semblen ser delicades nines.

Una simpàtica joveneta ens duu la dansa del foc que requereix molta destresa i que no és ningun joc.

La música incita a ballar i és això precisament del que anem a parlar en el nostre monument.

La seua passió és ballar i posen tot el sentit per a poder captivar el públic més exquisit.

De les terres de l’orient fins la nostra placeta perquè el foc és l’element que ací també es manifesta.

Son les danses l’expressió de la música més vibrant la que’ns fa aflorar l’emoció i ens acaba enamorant.

Una rateta les mira mentre assaja il·lusionada ja que en la vida aspira a ser ballarina afamada.

També la música moderna a la falleta podem trobar; el Hip-hop ens enlluerna i ens convida a ballar.

Per això en esta falleta Hem volgut representar Tot allò que es manifesta Quan ens posem a ballar

Els cignes venen a representar eixe colossal i gran ballet que Txaikovski va composar, de fades i màgia replet.

Per als xiquets de Borriana el Rap és música que’ls sona doncs Mc.Alberto la proclama per les ones i en persona.

En ella podrem trobar el merescut homenatge a un mestre espectacular d’universal llinatge.

La ballarina balinesa tant exòtica i oriental ens captiva amb sa bellesa i amb una mestria sense igual.

I és així com junts hem fet este rítmic recorregut, ara és arribat el moment del descans ben merescut.

Beethoven està envoltat de les notes musicals que ens deixà per la posteritat en partitures genials.

Les seues mans compassades resulten ser fonamentals amb soltesa i emparades per uns moviments sensuals.

I fins ací l’explicació d’allò que la falla conté; ara esperem amb il·lusió que vingueu a La Mercè.

LA MERCÉ 2015

Falla InFantIl

La música és sentiment, expressió del nostre viure que’ns fa gaudir cada moment deixant l’esperit lliure.


Les Roses

de la Fallereta

N o recordava com va aplegar fins al seu jardí, potser la portara sa mare del mercat o la va plantar el jardiner. La qüestió és que aquella planta tenia fascinada a Empar. Tots el matins abans d’anar a l’escola li pegava una miradeta. L’havia vist créixer, havia estat al seu costat des de que era sols una branqueta amb quatre minúscules fulles i unes xicotetes punxes que emergia solitària al bell mig del seu jardí. Empar mimava la seua planta i era feliç observant els seus avanços. La menuda branca poc a poc va anar agafant força i les fulles començaren a lluir un verd intens que amb la rosada dels matins es feia encara més bonic. La primavera estava a punt d’arribar i aquell roser mostrava la seua cara més espectacular. El mes de febrer havia segut d’una calidesa extraordinària, inclús el dia de Sant Blai, que tradicionalment era un dia molt gelat, eixe any havia lluït un sol molt agradable. Seguint una de les costums més arrelades de Borriana, Empar es va desplaçar fins a València en tren el dia del patró. Eixe any era fallereta i va aprofitar el dia festiu per a realitzar una compra molt important. Prompte vindrien les falles i necessitava una mantellina amb la que poder eixir a l’ofrena del dia de Sant Josep. Empar i sa

mare, Isabel, recorregueren moltes tendes fins que per fi varen trobar el que anaven buscant. La vella botiguera va alabar el gust de les seues clientes. Varen comprar una mantellina blanca d’encaix realment preciosa. -Mira filla –va dir Isabel a Empar- esta és just la que anàvem buscant. Té un dibuix molt encertat i segur que et quedarà molt be. - A mi també m’agrada moltíssim, mare, ja tinc ganes de que aplegue Sant Josep per a posarme –la . En eixir de la tenda, tot i que feia un dia radiant, no pogueren evitar anar a fer-se un xocolate calentet amb xurros a la Plaça de Santa Catalina. El viatge de tornada va transcórrer entre rialles i comentaris fallers i veient el paisatge que en forma d’accelerades imatges s’obria davant els ulls d’Empar. En arribar a casa, la fallereta no va poder passar sense pegar una ullada a la seua planteta preferida. La benevolència de l’oratge mostrava els seus fruits en aquell roser que ja sobrepassava el metre d’altura i havia multiplicat les seues branques i fulles.


lES ROSES dE la FallEREta

E n arribar el mes de març, un matí quan Empar venia de l’escola va observar una cosa estranya en la seua estimada planta. En acostar-se va vore com a la punta de les branques brotaven unes xicotetes boletes d’un color entre verd i roig. L’alegria va desbordar Empar. La planta estava començant a florir. Per fi podria saber com eren les flors d’aquell roser. Des d’aquell moment la menuda fallereta va seguir amb més atenció encara les evolucions de la planta. Les falles eren ja presents a la ciutat, les banderetes penjaven dels carrers anunciant a propis i estranys que la festa havia pres Borriana. Empar era una enamorada de la festa fallera, des de ben menudeta s’havia vestit amb el tratge de llauradora i recorria amb la banda de música tots els racons de la ciutat. La Mercè era la seua comissió, i ella estava ben orgullosa de la seua Veterana. Abans d’anar-se’n a la falla la nit de la plantà, Empar va eixir al seu jardí per vore el roser. Havia estat molt ocupada en els preparatius de la festa i feia tres dies que no parava atenció de la seua planta. La sorpresa va ser màxima, aquell roser havia esclatat i lluïa sis meravellosos capolls blancs. Empar va entrar corrents a casa i va cridar a sa mare: -Mare, mare, el roser està en flor!! Vine i ho voràs – Empar va agafar a Isabel de la mà obligant-la a deixar el que estava fent per a anar al jardí. LA MERCÉ 2015


La nit era estelada i el lloc privilegiat on estava plantat el roser al mig del jardí destacava amb la llum que la lluna plena de març irradiava. Els tendres capolls que s’alçaven per damunt de les fulles lluitaven per alcançar el cel. Empar estava meravellada, la suau flaire de les roses alegrava encara mes la careta d’aquella fallereta. Observant amb sa mare el roser de repent va notar com li corria pel cos una sensació de tristesa. Les roses eren molt boniques però sabia que sols durarien uns dies. Encara que, a bon segur, el roser li donaria més flors, estes tenien per Empar un encant especial. Pensant en açò no va poder reprimir-se i es va posar a plorar. Isabel se la va mirar estranyada: -Es pot saber que et passa Empar? Ara per què plores? - No passa res mare. És que he pensat que les flors prompte es mustiaran i ja no podré gaudir d’elles. Son tant boniques que voldria que romangueren sempre al roser. -Però això no pot ser filla- va respondre la mare-. Saps què? Si tant t’agraden podem fer una cosa per a que estiguen amb tu en un moment que tu esperes molt. -Ah sí! Què penses fer amb elles mare? -Molt senzill. El matí de Sant Josep les collirem i li les portarem a Lolita, la nostra florista, ella et prepararà amb elles el ram més bonic que pugues ofrenar a la Mare de Déu de la Misericòrdia. En sentir açò, Empar es va posar molt contenta, la idea de sa mare era genial. Ella esperava amb molta il·lusió el dia de l’ofrena, era l’acte faller que més li agradava. 24

En arribar el 19 de Març, la música va sonar ben matinera a casa d’Empar. El soroll de la traca era anunciador del dia gran. La fallereta va eixir de casa amb el seu millor vestit i lluint la mantellina com era obligació, però el que més feliç feia a Empar era el seu ram de flors amb les roses blanques que amb molt de gust li havia amanit, Lolita la florista. La desfilada des de el col·legi Salesià fins el tapis era d’una gran solemnitat i els carrers eren sempre plens de gent per vore a totes les falleres que desfilaven. Empar estava radiant, en passar pel carrer Sardina va vore als seus iaios que quasi es trencaven les mans aplaudint. En arribar a la Plaça Major, Empar no va poder contenir l’emoció, el seu cor de fallera li bategava ben fort i en oferir el seu ram a la patrona va sentir que aquelles roses blanques estarien sempre presents a la seua memòria doncs s’havien guanyat un lloquet de privilegi en la llar dels seus sentiments.


Pinta, retalla i planta Pinta, retalla i munta la teua falla la teua falleta

talla per acĂ­

Exemple:

LA MERCÉ 2015


talla per acĂ­




la bRuSa - SuPlEMEnt GRàFIC d’un any FallER

Suplement gràfic d’un any faller

LA MERCÉ 2015


Entrega de premis a les falles

Cavalcades del Ninot

Creus de maig

0


la bRuSa - SuPlEMEnt GRàFIC d’un any FallER

Teatre

La traca

Batalla de flors

LA MERCÉ 2015


Visita de “la pelegrina”

Dia de La Mercè

Vestits

32

Exaltació de la falla


LA MERCÉ 2015

33


De llibrets

i literatura fallera

Per: Vicent Blasco Miró

LUnaa història de les falles va íntimament lligada a la literatura. afirmació d’este calibre podria parèixer exagerada si no fóra perquè és plenament demostrable la seua certesa. La festa, vista des de fora, pot parèixer sols una manifestació d’alegria amb el soroll de la música i les traques o una tradició evolucionada dels antics rituals del foc de l’equinocci primaveral, uns elements que si be ja son també cultura a més de ser els més visuals i coneguts, són sols una important part d’una celebració que abasta molts més aspectes i on la literatura té un lloc destacat i, almenys al meu parer, principal. Avuí en dia hi ha moltes comissions que conscients d’esta importància treballen per promocionar al màxim la nostra cultura i sobre tot la nostra llengua, tant al sí dels seus col.lectius com oferint al públic en general magnífics treballs en forma de llibrets i publicacions que posen en valor les tradicions de les falles i també dels pobles i ciutats on es publiquen. I és que la literatura fallera no sols es circumscriu a aspectes relacionats amb la festa com poden ser la indumentària, la música, pirotècnia, els artesans fallers o altres aspectes lligats a la falla, ja que dins d’ella podem incloure també els treballs d’història local o investigació que molts llibrets publiquen i en la majoria de les ocasions són la única constància que després queda d’allò que forma part de la cultura del nostre poble. Açò, evidentment, ha estat possible degut a l’evolució que els llibrets de falla han sofert al llarg del temps des de que a mitjans del segle XVIII s’iniciara este camí.

Versos i il·lustració del primer llibret faller. Falla Plaça de l’Almudí 1855


Bernat i Baldoví va seguir escrivint llibrets durant els anys següents i així va iniciar un camí que arriba fins als nostres dies. L’èxit d’estos llibrets va fer que anaren eixint nous poetes i que l’el·laboració de llibrets anés generalitzant-se entre les comissions del Cap i Casal fins el punt que l’associació cultural Lo Rat Penat va instaurar el seu concurs per premiar els llibrets a l’any 1903. El premi que va recaure en el llibret de la falla del carrer Sant Gil va estar escrit pel poeta Rafael Azopardo i el seu guardó va consistir en “ deu lliures en diners i un plat de glòria”.

Josep Bernat i Baldoví

Posteriorment i amb el pas del temps, la festa va anar adornantse amb més actes i protocols que, sens lloc a dubte, la van anar enriquint fins a com la coneixem en l’actualitat.Al mateix moment, també les explicacions poc a poc varen anar fent-se més extenses i elaborades. Amb el desenvolupament dels monuments i la seua evolució progressiva cap a la falla més artística i preciosista, cert és que la literatura fallera va anar perdent moltes vegades el seu sentit crític, no obstant ha perdurat en el temps aplegant a convertir-se, en els anys obscurs de la dictadura franquista, en el principal exponent de la producció literària en valencià. Malgrat els entrebancs i les absurdes discussions normatives, el que queda clar i del que devem sentir-nos orgullosos els fallers és el fet d’haver lligat, des de l’inici de la festa, el monument faller amb el bé més preuat que tenim com a poble: la nostra llengua.

LA MERCÉ 2015

dE llIbREtS I lItERatuRa FallERa

Els primigenis cadafals que s’alçaven per honorar a Sant Josep i que varen tindre els seus primers exponents en la ciutat de València, prompte necessitaren d’una explicació que fes més fàcil la seua interpretació, fent també que, a més, aportara el punt satíric que de vegades, per la senzillesa del monument, era imprescindible per transmetre allò que es volia purificar amb les flames del foc la nit del sant patró. L’any 1855 va marcar l’inici de la literatura fallera ja que va ser aleshores quan per primera vegada es te constància de l’ el·laboració d’un llibret explicació d’una falla, concretament a la de la Plaça de l’Almudí de València i escrit pel poeta festiu Josep Bernat i Baldoví que portava per títol: “ El conill, Vicenteta i Don Facundo”.


La literatura fallera a Borriana

P el que respecta a la ciutat de Borriana, la festa fallera que va nàixer al nostre barri de La Mercè l’any 1928, ho va fer des del primer moment formant un tàndem entre el monument i el llibret. El mestre Pere Ferrer va ser qui encetà a la nostra ciutat la literatura fallera i ho va fer amb el nom de la mateixa com a primera paraula fallera: Burriana, que a valenciana Per el modo de pensar I ser castissa i galana En el racó de La Plana, Poble no es pot igualar... La literatura fallera té com a màxim exponent a la poesia. Ja se que aquesta és una afirmació categòrica que avui en dia potser no siga del tot certa, ja que cada vegada més els llibrets inclouen extensos treballs que fan repàs de la història fallera i local o investiguen qualsevol aspecte de la festa. Però és cert que en la primera època que arriba fins la Guerra Civil al 1936 i en la segona que abasta fins el 1950 en que comencen a desaparèixer els llibrets, estos són únicament explicacions en vers de la falla i algun que altre poema dedicat a les falleres que apareixen en la segona època. Ara, el que si és ben cert i evident, i espere que per molts anys continue així, és que els versos han segut i son sempre els fidels companys dels ninots i per lo tant els que han emplenat més planes als llibrets de les comissions falleres. La importància de la literatura fallera radica en el fet de que es converteix en la memòria de la festa, en la constància de que el monument va ser una realitat engolida pel foc en el moment del clímax faller. Les explicacions en vers de les falles als inicis de la festa a Borriana eren summament importants per al públic faller i bona prova d’això és el fet de que ja al 1929 junt al concurs de

Primera falla a Borriana, any 1928


Estes paraules son sols una xicoteta reflexió per mostrar la importància de la literatura en el món de les falles, un apartat que molts reconeixem fonamental i que moltes vegades es perd entre la multitud d’activitats i ofertes que en la actualitat envolten la nostra festa. Al cap i a la fi, les flames acaben amb el monument i el vent s’emporta les notes de la música i la flaire de la pólvora; les flors de l’ofrena i de les creus acaben mustiant-se i els papers de les carrosses descolorint-se, sols el llibre, el que queda escrit i retratat, perdura per deixar constància d’allò que fa de les falles una de les millors festes del món.

LA MERCÉ 2015

dE llIbREtS I lItERatuRa FallERa

falles es convoca també un concurs de llibrets. La festa fallera a Borriana, com era lògic, es mirava en l’espill de València i allí ja feia més de 20 anys que els llibrets tenien un concurs propi, la qual cosa, amb seguretat, va alenar les autoritats de la ciutat per celebrar-ne també un a Borriana. Açò, que per a les comissions deuria d’haver segut un al·licient, la veritat és que amb el pas del temps va anar deixant-se de costat fins al punt de que durant molts anys la majoria de les falles deixaren de publicar les seues explicacions en llibrets quedant sols com a constància d’allò que la falla volia criticar en alguna estrofa solta o xicoteta explicació al llibre faller editat per l’ajuntament i que a partir de 1947 esdevé en la publicació fallera per excel·lència de la ciutat. Una anècdota que palesa la importància dels llibrets en la seua primera època és el fet ocorregut l’any 1931 quan el jurat encapçalat per En Manuel Peris Fuentes, pareix ser que excusant-se en la suposada petició d’un rector de la ciutat, va desqualificar tots els treballs presentats al concurs per criticar en excés a l’església, el qual va provocar la publicació d’un manifest faller signat pels “poetes fallers” , l’autoria del qual s’atribueix a Pere Echevarria, on posaven de volta i mitja l’artífex de tan excepcional veredicto. Hem de tenir en compte que les falles sempre hem tingut una sana rivalitat pels guardons i en aquells temps sols hi havia dos: els premis als monuments i els premis als llibrets. Esta circumstància posa en evidència el interès que entre els fallers d’aleshores hi havia a l’hora de buscar poeta per a la falla i la importància que es donava al llibret.


Els llibrets

de la Falla La Mercè La primera època 1928-1936 Els inicis de la literatura fallera a la nostra falla. Avui en dia i amb la festa tal i com la coneguem, el llibret de la falla ha passat a ser una part més de les activitats que organitza el col·lectiu faller. La festa ha evolucionat i ha anat incorporant cada vegada més actes que la fan més lluïda si cap, però sempre és bo girar la vista enrere per treure a la llum i posar en valor tot allò que ha anat bastint-la al llarg del temps.

Pere Ferrer Bonet

Llibret 1933

Com deia abans, el llibret a La Mercè naix junt a la falla al 1928 de la mà del mestre Pere Ferrer que seria també l’encarregat d’escriure’l els següents tres anys, l’últim d’ells al 1931 amb el pseudònim de “Plauto” i sent també l’encarregat eixe any del llibret de la falla de la “Plaza de Benavente”. Pere Ferrer, segons va relatar el primer president de la nostra falla Manuel Martí “va ser un Mestre Nacional que es va dedicar a l’ensenyança privada gratis a la seua acadèmia del carrer Sant Gaetà”, sense cap lloc a dubte una persona altruista al que li quedà l’honor d’haver segut el primer poeta faller de Borriana. Els seus versos eren el fruit del guió o temàtica escollida per al monument que en aquell temps era idea de Manuel Martí, amb el que podríem afirmar que des de l’inici de la festa la figura del guionista i el poeta ha estat present a les falles de la nostra ciutat com a col·laboradors de l’artista faller. El 1932, aterra a la nostra falla el poeta més conegut i admirat de la Borriana del passat segle XX. Estic parlant de Juan Bautista Tejedo Beltrán, “El Bessó” que en aquesta primera etapa de la falla, serà l’encarregat dels versos del nostre monument durant tres exercicis: 1932, 1934 i 1936. Abans de la parada obligada per la Guerra Civil espanyola, l’altre poeta que va deixar els seus versos per a la història fallera de la Mercè va ser el rector


La segona època 1941-1950

Llibret 1944

Com per tots és ben sabut, la Guerra Civil espanyola va suposar un parada en la trajectòria ascendent que les falles de Borriana havien tingut des del seu inici al 1928. No serà fins el 1941, després de 5 anys sense falles, que la ciutat, de la mà novament del nostre barri i esta vegada junt a La Vila, reprèn l’activitat fallera. La festa torna als seus inicis i d’una manera modesta, obligada per les circumstàncies, les falles es planten a Borriana tenint com a única companyia el llibret amb la seua explicació. En el cas de la nostra falla el llibret és d’una senzillesa tal que sols ocupa una humil quartilla que va ser redactada per un poeta anònim. No obstant açò, el que resulta evident de nou és la importància que els fallers de l’època li donaven a l’explicació de la falla.

LA MERCÉ 2015

dE llIbREtS I lItERatuRa FallERa

Juan Bautista Tejedo Beltrán El Bessó

Agustín Rodríguez Serra, conegut pel poble com el “Capellà Serra” que, a més, era veí del barri doncs vivia al Carrer Lepanto en el tram comprés entre els carrers Serafín de Asís i Virgen del Amor Hermoso, actuals carrers Els Furs i Guillem de Vinatea. Els llibrets eres publicacions senzilles sense cap tipus de concessió artística llevat en alguns casos de l’esbós del monument a plantar. En ells estava la explicació en vers de la falla i uns pocs anuncis publicitaris que suposadament s’inseririen per costejar l’edició a l’igual que es fa en l’actualitat i que amb el pas del temps resulten també un document magnífic per conèixer el tipus de comerç que hi havia aleshores i els productes que s’ofertaven a la població. Cal assenyalar que durant aquest quinquenni (19321936) els llibrets de la nostra falla varen aconseguir sempre el primer premi del concurs que aleshores s’organitzava. La importància de les explicacions de les falles i dels versos dels llibrets en eixa primera època de les falles a Borriana està ben documentada al llibre “Burriana en sus fallas (1928-1936)” editat pel Grup d’Estudis Històrics Fallers i on el seu autor Pepe Aymerich relata tots els fets fallers d’eixe temps posant especial interès en les explicacions de les falles.


Llibret 1945

José Aymerich Tormo

0

Durant la dècada dels anys 40 del segle passat, la nostra falla sols deixa de plantar monument, de manera confirmada, el 1946 degut a la nevada del més Gener i la posterior ruïna dels camps, i hi ha dubtes sobre si a l’any 1942 es planten finalment les falles, ja que per una part s’afirma que La Mercè i La Vila si ho varen fer i de fet varen presentar la documentació obligatòria a l’ajuntament, però per altra no hi cap constància documental, fins al moment, de que finalment els monuments es arribaren a plantar. Durant estos anys el protagonista indiscutible del llibret de La Mercè és el poeta Juan Bautista Tejedo “El Bessó” que reprèn la feina començada en la primera època de les falles i novament és a la nostra comissió on deixa volar tota la seua imaginació i mestressa a l’hora de enllestir els versos per al monument. Sabem amb certesa que “El Bessó” és l’autor dels llibrets dels anys 1944, 1945 i 1947 obtenint sempre el màxim guardó. El poeta i escriptor, Julián Arribas en el seu magistral llibre “Crónica de los hechos falleros acontecidos en Burriana durante la década de los años 40” editat pel Grup d’Estudis Històrics Fallers, atribueix també a Tejedo Beltrán l’autoria del llibret de La Mercè de l’any 1943 que també va obtindre el primer premi. D’esta manera podem afirmar que Batiste “El Bessó” va ser l’autor que més glòries en forma de premis va aconseguir per a la nostra falla en els seus 87 anys d’història, doncs en les set ocasions que tenim documentades en les que va enllestir els versos de la falla, en totes va aconseguir el primer premi de llibret, una fita de la que els fallers de La Veterana devem sentirnos orgullosos i no sols pels guardons si no també pel fet de que el poeta més admirat de Borriana fora l’autor del llibret de la nostra falla durant tot aquell temps. El seu testimoni a La Mercè el va recollir al 1949 un altre insigne i reconegut poeta i crític faller de la ciutat, José Aymerich Tormo, un aleshores jove practicant que s’havia iniciat amb els versos fallers al 1945 en la falla del Camí d’Onda. Aymerich és l’autor dels llibrets dels anys 1949 i 1950 on obté el primer premi. D’aquesta manera es tanca un dècada gloriosa per als llibrets de la nostra falla i se’n enceta una totalment oposada ja que des d’aleshores no tenim constància de cap llibret editat per la nostra falla fins,


Joan Josep Montoliu

La tercera època 1995... Enguany es compleixen 20 anys des de que la nostra comissió va reprendre la tasca de l’edició d’un llibret faller propi. 20 anys no en són molts, certament, però si fixem la vista enrere vorem que es tracta del període més llarg en la història de la nostra falla en el que s’ha portat a terme l’edició del llibret. Com totes les coses, el fet de retornar a l’edició del llibret va tindre un principi i eixe va vindre de la ma de Joan Josep Montoliu Aymerich, un aleshores faller de la nostra comissió, apassionat de la literatura fallera, LA MERCÉ 2015

dE llIbREtS I lItERatuRa FallERa

“Fallero” de 1945

ni més ni menys, que l’any 1995 en que es torna a reprendre l’activitat llibretera a la nostra comissió. Esta circumstància va ser generalitzada en la majoria de les falles de la ciutat i en bona mesura va vindre donada per l’aparició, primer molt modesta al 1945 i després ja amb força al 1947, del llibre faller de Borriana, el conegut popularment com “El Fallero” on es fa un recull d’esbossos, explicacions, fotografies de les falleres, salutacions oficials de les autoritats i programació de festejos de cada any junt a algunes col·laboracions literàries. En certa manera podem afirmar que el llibre faller de Borriana es va engolir els llibrets de les comissions falleres de la ciutat a partir del 1950. La manca de documentació referent a eixa època de les falles és, sens lloc a dubte, un seriós obstacle per saber si la producció literària de les falles de Borriana d’eixos anys es circumspecta sols al llibre faller editat per l’ajuntament o si, pel contrari, hi alguna comissió fallera que segueix editant el seu propi llibret amb continuïtat, encara que tenim constància de que esporàdicament alguna comissió si que va el·laborar un llibret propi, fet que es pot considerar aïllat i testimonial, en bona mesura com dèiem abans, per la falta de proves documentals que ho corroboren. Pel que respecta a La Mercè i almenys amb la documentació que tenim fins al moment, la nostra falla roman sense llibret propi la fredorosa xifra de 44 anys! Si tenim en compte que en tot este temps la falla sols deixa de plantar-se els anys 1974 i 1975, ens trobem amb 42 anys de la nostra història sense una publicació pròpia. Massa anys.


Llibret 1995 Portada: Joaquín Ortells

Llibret 1999 Portada: Héctor Borja Sánchez

mestre de professió i vocació, que no va parar fins aconseguir el seu objectiu de vore novament imprès el llibret de La Veterana. La producció llibretera a la ciutat de Borriana ja feia un bon grapat d’anys que s’havia reprès per part d’algunes comissions falleres, especialment entre les de societat, mentre que els barris en aquest aspecte anaven una mica més enrere. Podem afirmar que des de les acaballes dels anys 70 i inicis dels 80 del segle passat, els llibrets de falla havien tornat a estar presents en certa manera dins de la festa. La Mercè no podia ser menys i així ho justifica el propi Joan Montoliu en la introducció que a mode d’editorial apareix al llibret de 1995. La feina, com es lògic, no va ser fàcil, i el primer entrebanc va ser superar les reticències de moltes persones de la pròpia comissió que veien en la confecció del llibret una despesa més. Finalment, Montoliu, va aconseguir posar en marxa el projecte i encendre de nou la flama llibretera a la nostra comissió, una flama que arriba fins a hui i que esperem continue tants anys com la falla. Si hi ha alguna cosa que cal destacar de Joan Josep Montoliu és la il·lusió que posa o contagia en tots els projectes que encapçala i eixa va ser precisament la força motora que va engegar tota la maquinària per portar endavant la tasca de fer el llibret. Havia de ser un llibret “a lo gran” i així va ser. A l’hora de anar enllestint-lo, lògicament ja no es podia fer a la manera dels anteriors, és a dir, no era suficient sols amb els versos i explicació de la falla, calia fer un llibret acorde als nous temps i amb un contingut més extens. Per este motiu, Montoliu, a més de comptar amb els membres de la comissió va buscar fora d’ella gent de renom que pogués ajudar a fer el llibret el més lluït possible. D’esta manera ens trobem amb un pregó del mestre i estimat amic, Joan Gumbau i articles de lletraferits borrianencs de la talla de Roberto Roselló Gasch i José Aymerich Tormo qui d’esta manera torna a col·laborar amb La Mercè 44 anys després de ser l’autor de l’últim llibret editat fins aleshores per la comissió. En el apartat poètic a més del propi Montoliu col·laboren José Aymerich i Vte. Ramón Cardet amb els versos de les falles i Javier Gual i un servidor en els poemes per a les falleres majors i corts d’honor. La direcció artística, com no podia ser d’altra forma, va vindre de la ma del genial


Llibret 2001 Portada: Víctor González

Llibret 2003 Portada: Héctor Borja Sánchez i Víctor González

La producció literària que apareix als llibrets de la nostra falla des de que s’enceta esta tercera època és veritablement per a sentir-se orgullosos, potser els semble esta una asseveració molt subjectiva i probablement ho siga, però cal destacar que les pàgines del nostre llibret varen ser el germen del posterior llibre sobre la història del Mercat Municipal gràcies al treball portat a terme pel nostre faller Josep Nos junt als seus companys també historiadors, Mónica Claramonte i Quico Sorolla. També la fita de l’il·lustre fill de Borriana, Amado Granell, militar que entraria encapçalant l’alliberament de Paris a la Segona Guerra Mundial, va aparèixer ressenyada al nostre llibret al 2002 quan Granell era pràcticament un desconegut per a la història i tot gràcies a l’empeny de Manuel Corell i la seua neboda Isabel Corell. La història de la nostra falla, contada amb pèls i senyals des dels seus inicis fins a l’any 1952 va ser també el contingut de la nostra publicació, concretament els anys 2003 i 2004 de la mà del nostre faller Josep Nos. Articles sobre història local, indumentària, biografies de fallers i artistes, recopilació de poemes i treballs d’investigació com el del passat any on varem mostrar totes les falles que a iniciativa de borrianencs s’han plantat arreu del món han emplenat les pàgines del llibret de La Veterana en estos 20 anys.

LA MERCÉ 2015

dE llIbREtS I lItERatuRa FallERa

Joaquín Ortells, aleshores membre de la comissió. El resultat va ser un llibret digníssim editat als tallers de l’empresa Art-Graf baix la coordinació del mestre impressor Juan Vicente Sanchis, membre també de la nostra falla. A criteri del jurat va merèixer el tercer premi. Com anècdota cal ressenyar que durant els dies de falles, el propi Joan Montoliu va instal·lar una paradeta dins del recinte de la falla on es podien adquirir exemplars del llibret. L’èxit aconseguit amb el llibret d’aquell any va acabar de convèncer als fallers més reticents de la importància del mateix i de la necessitat de que el llibret forme part indissoluble de la falla. D’esta manera al 1996 el llibret va eixir al carrer sense cap tipus d’entrebanc però certament sense la mateixa força amb la que va nàixer l’any anterior.


Llibret 2011 Manolo Navarro

44

Una menció a part mereixen els versos de les falles apareguts als llibrets en tot este temps. Tractaré de fer un relat el més objectiu possible, però espere em perdonen els estimats lectors per ser qui signa part implicada durant la gran majoria de tots estos anys. Al 1996 els crítics de la nostra falla varen ser el tàndem format per Quino Puig i Pepe Esteban, fallers aleshores de Chicharro que acceptaren la petició feta per l’artista de la falla Sergio Cabedo. Al 1997 la falla canvia d’artesà i el nou encarregat de la construcció de la falla, Pepe Soro, encomana la tasca de versar el monument al poeta valencià Anfós Ramón. És al 1998 quan s’inicia una etapa que ens porta fins als nostres dies. Eixe any entren a formar part de la comissió un grup d’amics que s’uneixen a un servidor que portava com a faller des de l’any 1991. Estes persones son: Josep Nos, Joan Esteve Palomar, David Miralles, Raúl Rosell, Victor González, Manolo Navarro, Antoni Marín, Jose Manuel Oliver i Josele Chaparro. Tots junts decidim encarregar-nos dels versos i la crítica dels nostres monuments fallers i és així com naixen els “Amics del got”, nom que apareix en una sobretaula després d’un dinar preparat amb l’únic objectiu de trobar la inspiració per enllestir els versos de la falla del 1998 i que com vostès podran imaginar va acabar amb un gran nombre de gots (buits) damunt la taula. Els versos varen eixir i així es varen publicar al llibret i al monument. La crítica àcida, fins i tot sulfúrica com ens varen arribar a dir, la senzillesa en la comprensió de les escenes i versos i les ganes de cremar tot allò que és un destorb per a la societat, unit a la nostra joventut idealista, varen ser els trets característics d’un grup que va estimar la festa fallera i es va comprometre amb les seues arrels. Poc a poc aquell grup primigeni va anar fent-se més reduït , ja que les circumstàncies de treball i estudis d’alguns dels membres varen fer que amb el temps la gran majoria anaren abandonant la falla en els exercicis següents. No obstant això, el nom ha seguit durant tots estos anys com homenatge i també com a record d’un temps no massa llunyà, però ple d’alegria, diversió i compromís faller i per suposat perquè els “Amics del Got” supervivents hem seguit versant els nostres monuments igual que el primer dia.


LA MERCÉ 2015

45


L’homenatge poètic

a la creu de maig

Q uan el foc fa desaparèixer el monument en la nit de Sant Josep, els fallers ja sabem que comença un nou any, que el cercle és tancat i novament tenim que tornar-lo a rodar, que la fi és el principi, que, amb les últimes guspires, el que s’enlaira cap al cel és tot allò que representa al passat i és moment de renàixer, de tornar a bastir la festa, de posar en marxa tot l’engranatge que fa de les falles una celebració única. Les Creus de Maig, com és ben sabut, son la primera activitat que les comissions falleres desenvolupem cada nou exercici faller. És esta una festa que les falles adopten a mitjans dels anys 40 del segle passat i que amb el pas del temps ha anat evolucionant fins convertir-se en tota una referència dins de les activitats que les falles porten a terme. Malgrat que no són tot el conegudes que mereixen, els fallers any rere any treballem per portar endavant esta celebració i fer-la, en la mesura de lo possible, el més lluïda que podem. L’empeny de les comissions ha fet que les creus hagen anat adquirint rellevància al llarg dels seus 70 anys d’història a Borriana. Queda pendent, i això és quelcom que els fallers deuríem de tenir més en compte, una promoció adequada per poder ressaltar la gran feina que es fa i, dins de les nostres possibilitats, fer-la el més rendible que es puga per poder seguir avançant. La evolució de les Creus Maig i tota la seua història a la nostra ciutat està àmpliament documentada al llibre “Les Creus de Maig” editat pel Grup d’Estudis Històrics Fallers i escrit per Julián Arribas. La innovació en el camp artístic de les creus de maig, és des de fa anys una constant al sí de la nostra comissió. La confecció de la creu de maig dona als fallers la possibilitat de desenvolupar les inquietuds artístiques dels membres de la falla i, al igual que en les carrosses, poder dur a terme allò que la imaginació ha volgut fer present en la nostra ment. La elaboració de la creu 46


Creu Falla Barri La Mercè 2014

LA MERCÉ 2015

47


és una feina artesanal a la que hui en dia s’han afegit també les noves tecnologies com poden ser l’escanejat i el tall de les peces de poliestirè. Amb el desig de pegar un pas endavant en la festa i també fruit de la passió d’alguns fallers per la literatura i en especial per la poesia, enguany vàrem voler dedicar a este gènere tant lligat a la festa de les falles, la nostra creu de maig. Per començar, la mateixa creu tenia un disseny amb lletres que formaven les paraules “La Creu” en un joc simbòlic que ja posava de manifest tot allò que podíem vore en el jardí que la complementava. En la base de la creu es va situar l’homenatge al poeta més universal de la nostra llengua:

A usiàs March. Com no podia ser d’altra forma el seu poema “Veles e vents” va ser l’escollit per a ser representat en la creu. Unes veles amb versos del poema pintades sobre elles, emergien de dintre de unes fonts que venien a simbolitzar la mar, tota rodejava de lletres.

J oan Rois de Corella, un altre dels nostres clàssics, va ser també l’escollit per a estar representat a la creu. Joan Rois de Corella va nàixer a Gandia al 1435 i va ser el fill major d’un noble cavaller que estava emparentat amb el Comte de Cocentaina i tingué una intima amistat amb el també poeta Ausiàs March. Segons les tradicions de l’època al ser el primogènit de la família devia dedicar-se a la diplomàcia o a la carrera militar, no obstant açò, Rois de Corella va decidir dedicar-se a la vida religiosa En este cas es va triar la “Balada de la garsa i l’esmerla”, un poema on Rois de Corella presenta a dos ocells que estableixen un diàleg amorós: una garsa i una esmerla, com a metàfora del poeta i la dama. Per tant, una història de desamor; un mal que no cura a l’amat si la dama no gira els seus ulls cap a ell i li diu que no li agrada que es mori pel desamor d’ella. A la creu varem simbolitzar el poema amb les figures de la garsa i l’esmerla damunt d’un cor.

48


Veles e vents Ausiàs March

Balada de

esmerla la garsa i l’ rella Rois de Co

LA MERCÉ 2015

49


Pegant un salt considerable en el temps, varem voler retre també homenatge a tres poetes més actuals. Els dos primers, Bernat Artola i Carles Salvador foren a més, col·laboradors de les falles de Borriana ja que el primer fou l’autor dels versos del llibret de la falla de La Ravalera al 1945 i el segon va publicar un poema al llibre faller de la ciutat, el popular “Fallero” a l’any 1951.

B ernat Artola i Tomás va ser un poeta nascut a Castelló, ciutat en la que va desenvolupar bona part de la seua carrera literària que també s’exten a València, Barcelona, Madrid i Salamanca, ciutats a les que va residir al llarg de la seua vida. Artola va ser, a més, un dels principals impulsors de les festes de la Magdalena. El poema escollit de Bernat Artola per a ser representat a la creu va ser “Dedicatòria” que com el seu títol indica és això mateix, una dedicatòria per a un llibre on el poeta castellonenc fa un paral·lelisme entre el llibre i l’amistat per acabar ofrenantlo “a l’atzar infinit de l’esperança”. La composició poètica de Bernat Artola va estar representada per unes branques seques de taronger d’on sorgia un llibre obert amb els versos finals del poema escollit i una base feta tota amb llibres en blanc i negre.

C arles Salvador va ser sense lloc a dubte, el gran valedor de la llengua valenciana en els temps més durs de la dictadura. Mestre abnegat i amb un profund sentiment valencianista, Salvador va exercir la docència a Benassal i a Benimaclet. Va ser un gran difusor de les “Normes de Castelló” i va impulsar els cursos de valencià de Lo Rat Penat a més de publicar la “Gramàtica Valenciana” que s’utilitzava com a llibre de text. Un curiós poema seu titulat “La cançó de la lluerna” va ser l’escollit per a ser representat a la creu. En este poema, Carles Salvador, d’una forma melòdica juga amb este menut insecte lluminós, la cadència en mètrica i rima fan d’aquest poema una joia per a la seua recitació. A la creu de maig es va simbolitzar “La cançó de la lluerna” amb un arbre del qual penjaven espelmes de colors que romanien enceses dintre d’uns recipients de vidre, com a contrast i per tal de donar força a la composició, al sòl es va rodejar l’arbre amb gespa. 50


La cançó d e la lluerna Carles Salv ador

Dedicatòria Bernat Artola

LA MERCÉ 2015

51


V icent Andrés Estellés, fou l’últim poeta escollit com no podia ser d’altra forma. El poeta de Burjassot, el referent de la poesia valenciana del segle XX, el poeta compromès amb la terra. De la seua amplíssima obra literària es va escollir el poema “Primavera popular” per tot el simbolisme que conté i per tot allò que representa de la festa i les tradicions valencianes. Per tal de portar el poema a la creu de maig es va decidir que per la seua rellevància havia de ser representat amb elements que tingueren la força del color, per intentar simbolitzar tots els colors que formen part de la primavera valenciana, amb la llum com a símbol preeminent. D’esta manera, sobre una base de pedra blanca (llum) es va instal·lar una mascletà de colors amb les carcasses disparant. Unes mans de cartró de falla amb el foc entre elles representaven la passió per la festa. El nostre particular homenatge a la poesia valenciana, visualitzat i materialitzat en una creu de maig, va ser visitat durant el cap de setmana que va romandre instal·lat per una gran quantitat de persones. Moltes fóren les que s’interessaren del “per què” de la creu i ens mostraren el seu recolzament a una proposta diferent però que enllaçava la tradició d’esta particular festa amb les figures més destacades d’un gènere literari plenament integrat en les festes i tradicions dels nostres pobles i ciutats com és la poesia. Per acabar d’arrodonir el cercle, i per això, en bona mesura, el motiu del present article, el fotògraf borrianenc, Alberto Navarro Cantavella, va fer un reportatge d’este homenatge poètic en la creu de maig, amb la seua particular visió a través de la càmera. Una selecció d’eixes imatges d’este “free lance” que en l’últim any ha aconseguit un bon nombre de guardons a importants certàmens fotogràfics com poden ser el concurs del “Camino del Cid”, on es va alçar amb el primer premi, són les que acompanyen estes ratlles.

52


Primavera Popular Vicent Andrés Estellés

Alberto Navarro Cantavella

LA MERCÉ 2015

53


54


Una altra mirada a la festa Fotografies d’Alberto Navarro amb poemes de Vicent Blasco

LA MERCÉ 2015

55


Pregó El caminar agafa força i es fa present, enfila la fi de la sublim culminació on el foc serà l’esperat i màgic element que fins el cel enlairarà nostra tradició. Les paraules sonen altives i amb emoció en el convit que pregona l’adveniment i les places i els carrers, tots se’n fan ressò de que ja és arribat el més somniat moment. Ensenyes al vent manifesten l’alegria, la dolçaina llança notes amb solemnitat i el repic de tabal fa emmudir la bogeria. Ciutadans i forasters,fallers tots del veïnat: Escolteu al pregoner que hui vos anuncia que el temps de la falla i del foc és ja realitat.

56


LA MERCÉ 2015

57


Plantà La llavor precisa i estimada, la que perpetua i dona sentit es palesa ja potent i germinada per donar al poble son millor fruit. I en honor a allò on roman l’esperit, junt l’essència més benaurada, menjarem i beurem en la nit així farem la festa ben sonada. Arrapant-se cap al cel amb gallardia la falla es manifesta colossal, escenes i ninots li fan companyia, i els versos, amants del cadafal, mostren a tot el món la rebel•lia d’una festa com no hi ha altra igual.

58


LA MERCÉ 2015

59


Música Impetuoses notes dintre la melodia, es diverteixen i ressonen amb fragilitat i els sentiments que brollen de l’anarquia ixen d’una ment on retrona el goig alliberat. És el so que naix d’una harmònica utopia, d’un to vibrant que recull el sentir més estimat i és, la màgia del moment, la gosadia que ens permet eixir amb l’esperit immaculat. Un èxtasi profund, fort, arrabassador, penetra sense permís ni mirament provocant un terratrèmol al més amagat del cor. Aleshores naix l’instant precís i evident d’allò pel qual la música és un gran tresor: Expandir l’harmonia i el be per tot l’ambient.

60


LA MERCÉ 2015

61


Fallera Voldria, junt a tu, recórrer cada instant que brolla de l’anima quan t’abilles fallera i recollir la flaire que sura de ton encant amb els colors alegres de la primavera. I amb eixa mirada que proclama palpitant la història d’esta tradició senyera que habita al teu cor amb emoció vibrant i al caliu dels sentiments, dolça s’arrecera. Eres tu el puntal festiu de la il•lusió, la força necessària i encisadora que engega el motor de la nostra admiració. Tu, que manifestes la falla amb ta solera i llueixes de llauradora amb devoció; de l’ona de la festa, nacrada bromera.

62


LA MERCÉ 2015

63


Ninot Expressió latent i essencial del cadafal que recull amb ironia allò que es vol cremar, fidel acompanyant de la festa fins el final quan la cendra és l’inici d’un nou despertar. Roba, palla i cera al principi del caminar. Fang, cartró i fusta per convertir-se en genial; el suro vingué per ajudar-li a enlairar en la nit màgica on es compleix el ritual. Sarcàstics somriures, la llum a les mirades, detalls que exalten i li donen contingut junt a les paraules amb gràcia versades. Eres, ninot, de la falla la millor virtut des dels inicis has omplit carrers i places convertint-te en el veterà ple de joventut.

64


LA MERCÉ 2015

65


Falleta Els infants també volien ser fallers, participar de la música i els coets anunciar pel veïnat ben cridaners que per la falla, ells també estan fets. Amb delicadesa, com entre bolquers, els artesans a l’obrador ben distrets treballen fent els ninots més riallers, els que tenen que plantar tots els xiquets. Quan arriba la data assenyalada al carrer llueix amb esplendor i tots els menuts de la contornada canten i juguen fent festa amb dolçor perquè veuen que tenen plantada la seua falleta, el seu tresor.

66


LA MERCÉ 2015

67


Xicalla Elles son com menudes floretes que destaquen en el camp primaveral delicades, rialleres, coquetes, lluint amb gràcia el vestit regional. Ells son els pirotècnics del demà amb la brusa, saragüells o torrentí pensant com la falleta es cremarà; acompanyant a les xiquetes pel camí. Xiquetes i xiquets son la xicalla, el futur que des de menuts espenta i el motor que posa en marxa a la falla. Com la sofisticada ferramenta que el nostre sentiment embolcalla i en records del passat es representa.

68


LA MERCÉ 2015

69


Nit del foc Espurnes lluminàries resplendeixen en la nit, giravolten milers de vegades capricioses per arribar fins el més profund de l’esperit i començar així el ritual de les noces. La unió de la pólvora i el foc beneit recull les flaires i les llums més amoroses que en el cel aspiren a arribar fins l’infinit en milions de tombarelles vaporoses. El so retrona en la tenebra de l’espai obert proclamant al món l’alegria de la festa que culminarà en l’instant potent i cert on el silenci amb sa presència manifesta que l’orgia de colors, el cel ha deixat cobert rubricant així a el poble la seua gran gesta.

70


LA MERCÉ 2015

71


Ofrena Puix que sou de Déu custòdia, mare, milers de flors, als vostres peus faran la catifa més preciosa i en ella estaran, ben juntets, el nostres cors demostrant així l’amor que el poble en vos posa. Sentiments a flor de pell i sentides oracions fins el tapis on vostra imatge reposa arribaran per fer presents les emocions d’una ciutat que vos te com mare amorosa. Roses, clavells i les més tendres margarides vos portaran en rams, piques i cistelles, ja que per Vos han segut tallades i escollides. Rep-les,Mare, perquè en elles van nostres vides fràgils en la fe, com en les flors son les roselles, que la primavera anuncien, al camp florides.

72


LA MERCÉ 2015

73


Cremà El renou va en augment, la gent amuntegada converteix el mussitar en unànime crit i la falla sap que la seua hora és arribada quan els estels més brillen en el cel de la nit. La pólvora és, del sacrifici, l’aliada, abraçant el cadafal amb el deure complit i és la flama, amb una força desbordada, qui ompli l’espai de llum entre esclafit i esclafit. S’enlaira la falla, pel foc envoltada, i als ulls de la gent es reflexa la flama que serà ja l’inici d’una nova albirada. Cruixits de la fusta que a l’interior brama convertint-se en cendra de falla prenyada per renàixer de nou,com la més bella dama.

74


LA MERCÉ 2015

75



COl·labORadORS LA MERCÉ 2015



COl·labORadORS LOS MEJORES PRECIOS DE BURRIANA ENCARNACIÓ, 15 BORRIANA TELF. 964 51 20 56

LA MERCÉ 2015


0


COl·labORadORS LA MERCÉ 2015



COl·labORadORS LA MERCÉ 2015


C/ Ausiàs March, 3 • T. 964 57 16 05 • alex@alexestilista.com • www.alexestilista.com


COl·labORadORS LA MERCÉ 2015



COl·labORadORS LA MERCÉ 2015



COl·labORadORS LA MERCÉ 2015


0


COl·labORadORS LA MERCÉ 2015


ONG Amor en Accio pel món Donatius per al Hospital de Laye: B. Santander Burriana: ONG Amor en Acció pel mon 0049 3459 882614027553.

Únete a la ONG si quieres compartir con los necesitados y tienes mucho amor que dar.

Calle Sueras número 2 12530 Burriana Telf.:629952334 de lunes a sábado de 16:00 a 20:00 h


Centro de Ocio, Puerto Azahar, Local 2 12100 Grao de Castellón Teléfono 608 182 794 vlopezdebcn@hotmail.com www.ahkaramba.com

C/ Federico García Lorca, 21 Bajo A1 12530 Burriana Teléfono 964 83 93 23



COL·LABORADORS LA MERCÉ 2015


des de 1969 Impressió digital i de gran format Impressos comercials i publicitaris LLibres - Revistes Cartells • Targetes …

Carrer Nou, 12 • 12530 BURRIANA 964 51 16 88 • 691 50 60 24 ventura@graficasventura.com carlos@graficasventura.com




Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.