2
3 Ja es feia de nit al bosc i el riu de lava que el travessava començava a brillar amb intensitat. La Vampisky es va retocar el pintallavis abans de sortir del seu taüt de fusta, que tenia amagat convenientment a la cripta secreta que hi havia entre els arbres espantosos de la part alta del bosc. Sabia que avui veuria l’Elfi, el seu pretendent més interessant, i sabia que a l’Elfi el tornava boig el contrast del pintallavis vermell amb les dents blanquíssimes de la vampiressa.
4 Era una vampiressa jove, una criatura, deien els de la seva família. Només tenia cent cinquanta anys i la tractaven com si fos un bebè, encara que ella se sentia ben adulta. Encara no prenia sang, perquè els ullals dels vampirs triguen uns dos cents anys a estar preparats per clavar-se a la carn i extreure’n l’elixir de vida. La Vampisky s’alimentava de gel, com més fred més millor. En un bosc travessat per un riu de lava, on devia trobar gel? Doncs als moltíssims bars que havien obert a sota de qualsevol bolet gegant les lluernes, per aprofitar la tirada
5 dels trolls al whisky de saüc. La Vampisky s’hi passejava i, com qui no volia la cosa, quan ningú mirava, agafava els gots gairebé buits dels trolls i s’empassava el gel que hi quedava, sovint amb algun glopet de whisky. Al cap de la nit era habitual trobar-la més contenta del compte, amb dotze copes de més.
6
7 Aquella nit no va ser diferent. L’Elfi no arribava i la Vampisky, entre decebuda i enfadada per la plantada, va començar a agafar gots cada cop més plens. En realitat, l’absència de l’elf tenia una explicació molt lògica. Bé, lògica venint d’ell. Era un elf encantador, amb unes precioses orelles punxegudes, amb una deliciosa barba negra. Al contrari que molts de la seva espècie, era l’ésser més amable, més simpàtic i més generós del món, però tenia un defecte: ensopegava amb tot. No podia fer dues passes sense ensopegar i caure estrepitosament.
8 Aquella nit, nerviós per la seva cita amb la Vampisky, que el tenia del tot enamorat, no havia vist una arrel del gran roure que hi havia just sortint de casa seva. Bé, no havia vist l’arrel o el roure, per riure una mica, havia decidit mourela a l’últim moment. El cas és que l’Elfi hi va ensopegar amb tan mala sort que va quedar inconscient, a terra.
9
10 Mentrestant, s’anava fent de dia al bosc. La Vampisky, que ja havia consumit tot el gel necessari i quantitats de whisky totalment innecessàries, va començar a retirar-se cap a casa. En el seu estat d’embriaguesa, però, va agafar el segon trencall a la dreta, i no a l’esquerra, i va acabar en un racó del bosc on tots els habitants tenien prohibit d’anar-hi: la clariana del portal. Pel bosc corrien tota mena de llegendes sobre aquell portal, però la majoria considerava que era només un munt de pedrotes plenes de molsa. Fos com fos, la
11 Vampisky, sense saber on era, va estirar-se a dormir la mona.
12 Hores més tard, va despertar-la un sol brillantíssim, tan brillant com no havia vist mai al bosc. Va intentar tapar-se els ulls amb les mans, perquè si hi ha una cosa horrorosa quan es té ressaca és que t’apuntin una llum com aquella als ulls, però no va servir de res. El sol ho envaïa tot. Va sentir unes
13 veus, com xiuxiuejos llunyans. «És una criatura molt estranya», deia una veu. «No sembla de per aquí», deia una altra veu. La Vampisky va reunir tot el seu coratge i va obrir els ulls. Quan se li van acostumar a la llum, va al·lucinar. Davant seu, mirant-se-la encuriosits, hi havia un home llop i un cavall de foc.
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23