2 Vet aquí que la Num, una elefanta a qui agradava molt la música i tot el dia duia els auriculars posats per escoltar Ràdio Amiga, travessava un dia l’autopista del desert camí de la ciutat per traslladar una casa voladora. Anava escoltant la seva cançó preferida i es deturà un moment per fer caca al mig de la carretera. Així fou com deixà abandonada a una caca ballarina.
3 L’elefanta sintonitzà una emissora de rock and roll i arrencà a córrer a tota velocitat. La pobra Formigota, una formiga forçuda que pintava les ratlles de la carretera, deixà anar el seu pinzell i es llançà panxa a terra en veure que aquella bèstia enorme li passava per sobre. –Ei, que és teu aquest pinzell? – li preguntà la Cacota.
4 La Formigota, que seguia tombada amb les antenes sobre l’asfalt, aixecà el cap per veure qui li parlava. No podia creure tot allò que li succeïa aquell matí: primer, ser atropellat per un elefant, tot seguit veure una casa volant i, per acabar, sentir parlar a una caca que no para de moure’s.
5 –Ja tinc mala sort, l’únic ésser viu que trobo i resulta que o és mut o no parla la meva llengua – digué la Cacota. –Clar que parlo el teu idioma, el que passa és que no esperava trobar… ningú com tu camí de Formiga City –respongué en Formigota recuperant el seu pinzell.
6 En Formigota agafà el cubell de pintura groga i continuà pintant el paviment. La Cacota mirava encuriosida la seva feina: –Per què repases totes les ratlles de la carretera? –digué la Cacota fent unes passes de ball.
7 –Aquest dissabte és FormiDance, el Concurs Anual de Ball, i l’alcalde de Formiga City vol que les rutes d’accés a la vila llueixin com noves. –li respongué pacient en Formigota. –Un concurs de dansa? Jo hi vull participar! –cridà emocionada la Cacota. En Formigota se la mirà de dalt a baix, no acabava de veure a una caca participant al concurs més famós del formiguer, però no gosà a dur-li la contrària i decidí avançar amb la seva feina perquè no se li endarrerís.
8 Així que en Formigota i la Cacota seguiren el camí. A estones caminaven en silenci i a estones s’explicaven les seves coses i xerrant, xerrant, anaren fent amistat. La Formigota li explicà que totes les tardes anava a fer peses al gimnàs, doncs feia falta molta força per fer totes les ratlles de la mateixa mida sense que et tremolés el braç. La Cacota li explicà com havia passat la seva infància ballant a dins la panxa de la Num. Dos dies a la setmana rebia classes de ball i el cap de setmana es quedava al budell gruixut de l’efefanta practicant coreografies i passes de
9 ball. Però, ves per on havia arribat el seu dia, havia d’aconseguir arribar a temps a Formiga City pel concurs de ball. Dormiren totes dues al voral de la carretera i, en fer-se de dia, en Formigota l’ensenyà a rentar-se les dents amb una mica de gespa que creixia just al marge on acabava l’asfalt.
10 –Cacota, si vols anar al ball de la ciutat, haurem de fer auto-stop –digué en Formigota–. Caminant trigaríem un setmana en arribar-hi i només falten dos dies perquè es celebri el ball. Dit i fet, els dos amics varen fer un rètol de cartró on deia «Formiga City» i en Formigota se’l penjà del coll esperant que passés algun cotxe per aquella artèria on, tot sigui dit, en les darreres 24 hores no havien vist una ànima. Passaren hores caminant i mirant enrere per veure si s’apropava algun vehicle. A
11 Ăşltima hora de la tarda, estaven tan cansats que es van ajeure dins la rasa que vorejava la carretera per fer una becaina.
12 De sobte, la Cacota obrí els ulls. Parà l’orella, aquell no era l’enrenou d’un motor de benzina ni d’un motor elèctric, però un vehicle s’acostava. –Desperta, Formigota! –cridà la Cacota mentre pujava a dalt de la calçada.
13 Efectivament, un cotxe de pedals s’apropava a poca velocitat. En Formigota es llevà just a temps de penjar-se el rètol del coll i posar el dit per aturar aquell vehicle conduït per una anciana formiga. –Bona tarda, parella –digué l’anciana divertida–. Vinga pugeu, que encara em fareu fer tard al ball!
14 El viatge fou una mica accidentat. L’anciana formiga no veia gaire bé i cada dos per tres sortia del seu carril de circulació. La Formigota i la Cacota anaven fent torns als pedals. Ja quasi havien aconseguit arribar a Formiga City, en Formigota i la Cacota veien de lluny el semàfor que vigilava l’entrada de la ciutat. La Riga, la formiga que feia unes hores els havia rescatat a la carretera, ara dormia al seient del darrera sobre una muntanya de cabdells de llana. La Cacota estava una mica neguitosa i no feia més
15 que repassar el seu aspecte al mirall retrovisor i moure les pestanyes. De sobte, tots dos amics començaren a tremolar. Un vent gèlid els congelà el nas i del cel començaren a caure flocs de neu que ràpidament cobriren de blanc aquell vehicle descapotat i als seus tripulants.
16 La Cacota va quedar tota blanca i rígida, semblava una caca prehistòrica de tan gelada que estava. Començà a esternudar i a treure mocs pel nas. –No t’amoïnis per mi, Formigota –digué la Riga tapant-se el cos amb llana–. Jo ja he ballat tot el que he volgut quan era jove. Agafa a la Cacota i porta-la al concurs de ball. En Formigota agafà en braços a la seva amiga i enfilà cap a l’envelat instal·lat a l’entrada de Formiga City.
17
18 Un cop a la sala d’entrada, en Formigota va fer seure a la Cacota davant la llar de foc i anà a apuntar-la al concurs. Hi havia un munt de participants i en Formigota hagué de fer cua i trigà una bona estona a tornar al costat de la Cacota. La seva amiga seguia molt refredada i no feia més que plorar. Veient que la Cacota no acabava de remuntar, en Formigota l’aixecà de la cadira i l’abraçà, l’abraçà amb totes les seves forces per compartir
19 l’escalfor de la seva amistat. La música del concurs sonava de fons i, en un moment donat, la Cacota s’assecà les llàgrimes amb la bufanda d’en Formigota, el mirà als ulls molt agraïda i, sense donar-li temps a reaccionar, l’agafà de la mà i començaren a ballar. De tant que gaudiren ballant plegats, cap dels dos es va adonar que el temps transcorria i el concurs estava a punt d’acabar. De sobte, sentiren el presentador cridar entre aplaudiments:
20
21 –Sembla que aquí s’acaba la cinquena edició de FormiDance, haurem d’esperar una estona per tal de que els jutges es reuneixin a votar, però abans volem agrair… Els dos amics deixaren de ballar, no els calia escoltar res més. En Formigota agafà la Cacota en braços i l’enlairà per sobre els caps de milers de formigues que ballaven davant de l’escenari. –Un moment, que falta una participant! –cridava la Formigota obrint-se pas entre el públic.
22 La veritat és que entre els crits d’en Formigota i la flaire que desprenia la Cacota, la gent s’apartà per deixar-los pas. La Cacota arribà just a temps per tapar el micròfon del presentador i suplicar-li que la deixés ballar. Aquell fou el primer concurs de ball de la Cacota i també el més especial.
23