2 Em dic Pepito i sóc un iaio la mar de tranquil. Des de petit que visc a un poble dalt de la muntanya. Allà sóc feliç i passejo pel bosc. A prop hi viu el meu germà, en Carlitos, que és científic. Gràcies al Carlitos i als seus experiments tinc un tresor. És un bastó màgic que va crear per a mi! Sembla un bastó de fusta, normal i corrent, però no ho és gens de normal i corrent. Si algú m’empipa i em fa enfadar, el bastó es converteix en allò que vull.
3
4 M’agrada baixar a la ciutat de tant en tant. Al poble hi ha molt de silenci i s’hi està la mar de bé, però de vegades em canso de tanta pau i me’n vaig a fer un volt entre els cotxes, la gentada que va amunt i avall, les botigues i els edificis de quinze plantes. Una de les coses que més m’agrada és conèixer gent. Llàstima que de tant en tant topo amb un grup de brètols. Són nois i noies joves que es diverteixen clavant-me puntades de peu i empentes, i prenent-me el pèl:
5 –Ei, iaio, on vas amb aquest bastó tan passat de moda! –em deixen anar. Jo, de vegades, he convertit el bastó en un patinet i he fugit corrents. No tinc ganes de barallar-me. Però són molt pesats. I molt mal educats.
6 Per sort no tothom és com aquella colla de ximples. L’altre dia vaig veure un altre grup de nois i noies que ballaven hip-hop en una plaça. Mare meva, que bé que ho feien! Vaig pensar que al seu costat sóc un paio molt avorrit i els vaig demanar que me n’ensenyessin. Enlloc de riure’s de mi, ens vam fer amics.
7
8 Els meus nous amics m’han ensenyat a fer uns quants passos de ball i també a rapejar. És divertidíssim! I, a poc a poc, en vaig aprenent. Al meu ritme, és clar, que sóc molt gran i hi ha coses que em costen. També els he explicat els problemes que tinc amb l’altra colla de la ciutat. I resulta que els coneixen.
9 –Ui, Pepito, i tant que sabem qui són. Sempre estan buscant brega. Però en el fons són bona gent. I enrotllats –va dir un noi. –I els agrada fer com nosaltres, ballar, cantar, fer skate i malabars... –va dir una noia.
10 Als meus amics se’ls ha acudit una idea perquè l’altra colla deixi d’empipar-me. –El que passa és que estan avorrits. Ningú els ha ensenyat que no està bé molestar. Fem una batalla de talents! –ha dit un de la colla. –Sí, així es podran lluir. I tindran alguna cosa a fer i deixaran de fer-te la punyeta –ha dit un altre.
11 M’ha semblat una idea fantàstica i els he dit que jo també hi actuaria amb el bastó. Després he marxat corrents perquè volia tornar al poble per explicar-ho al Carlitos.
12 Però en arribar he tingut un gran disgust. Quan li he explicat al meu germà, ha fet una cara molt rara i m’ha demanat que li tornés el bastó. -El bastó és meu, me’l vas regalar tu –li he dit tot estranyat. -Em vaig equivocar. No te l’hauria d’haver regalat. És el MEU invent. I a tu tot et surt bé i tens amics i tens el bastó i jo, en canvi, no tinc res.
13 Jo no li he fet cas i, una estona després, el bastó havia desaparegut. El meu germà està gelós de mi. I per això crec que ha estat ell qui m’ha robat el bastó, i ara no sé com faré l’actuació. Mare meva, quin embolic.
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23