2 El coneixien com el Comte del Misteri però ningú no sabia quin era el seu misteri, potser eren el seu aspecte de noble reservat i aquella roba negra que sempre portava. Un matí el Comte va sortir a passejar pel bosc que hi havia a la vora del seu casalot. Al cap d’una estona es va aturar davant d’un arbust perquè li va semblar que havia sentit una veu. –Però els arbustos no parlen! – va dir-se el Comte, i a continuació
3 va arrencar una branca de l’arbust i de nou va tenir la sensació que algú es lamentava.
4 El que no sabia el Comte del Misteri és que aquell no era un arbust corrent: era l’Arbust, personatge llegendari que tenia ànima de persona i cos vegetal. El Comte va continuar el seu passeig quan, de sobte, en un revolt, va aparèixer davant seu un ésser verd que feia pudor i anava envoltat de mosques. Era la Pudenta, una trol, lletja, bruta, amb les ungles partides i mal pintades de rosa i un nas de patata.
5 –Bon dia, senyor Comte! –va dir la Pudenta–. Miri, li he portat dues pometes per a la set! Són dolces com els meus petons, sap? –Ecs, quin fàstic! –va cridar el Comte i va allunyar-se com si el perseguissin.
6 Pobre Pudenta, estava enamorada del Comte i sempre li oferia cosetes per menjar. Vivia en una casa mig enderrocada, no gaire lluny del casalot del Comte del Misteri. És veritat que feia pudor però era una trol de bon cor. Per exemple, uns anys enrere, va trobar un nen petit que anava perdut pel bosc.
7 –On vas, maco? –li va preguntar. –Em dic Àxel i no tinc pares –va dir ell–. Puc venir a casa teva? I d’aleshores ençà l’Àxel vivia amb la Pudenta i ella el cuidava tan bé com podia.
8 L’Àxel no anava a escola, perquè en aquella zona no n’hi havia cap, d’escola. Però ell aprenia molt gràcies als seus veïns extraordinaris. Per exemple, si volia saber coses de mar, anava fins a l’espadat, baixava per un caminet i entrava a la cova on vivia el Popdolç. Vestit amb bata blanca, ulleres de setciències i amb molt de coneixement, el Popdolç era un gran mestre per a l’Àxel i li parlava de les marees i dels peixos i d’altres animals marins. Si, per contra, l’Àxel tenia ganes de volar només calia que fes un xiulet molt fort i de seguida apareixia la seva
9 amiga i veïna, l’hipopòtam Alícia, una femella preciosa amb unes ales enormes que li permetien volar com si fos un ocellet. L’Àxel s’enfilava dalt la gropa de l’Alícia i tots dos volaven per damunt del bosc.
10 I va ser en un d’aquests vols que l’Alícia i l’Àxel van descobrir els plans malèfics del Comte del Misteri. El van veure que enraonava amb uns llenyataires i van sentir el que deia: –Mireu, nois, en aquest bosc hi ha molta fusta i si talem tots els arbres, en traurem molts diners. Allò va esborronar l’Alícia: calia fer alguna cosa per aturar aquell desastre! De seguida van convocar tots els veïns de la zona, a casa de la Pudenta.
11 «Reunió General», va escriure en una gran pancarta el Popdolç, «per aturar els plans del Comte del Misteri».
12 A la reunió hi era tothom: La Pudenta, l’Àxel, el Popdolç, l’Alícia, l’Arbust i fins tot va aparèixer el Mixte, que era un ésser estrany, mig gos mig gat i que sempre estava de mal humor perquè no sabia si era gat o gos. L’Alícia va ser la primera que va parlar a la reunió general i va dir: –Estimats veïns i amics, hem sabut que el Comte del Misteri vol talar tots els arbres del bosc. Nosaltres ho hem d’evitar com sigui perquè si no això es convertirà en un desert.
13 Tots els veïns, indignats, van començar a cridar i protestar. El Mixte tan aviat bordava com miolava. –Escolteu, escolteu –va tallarlos l’Alícia–, tinc un pla però per això necessito la vostra ajuda i sobretot la del Popdolç, d’acord? I tots van cridar, mig enfollits: –Som els veïns selvatans, som boscans, i lluitarem amb els peus, les dents i les mans!
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23