“P
ota de brau, banya d’estruç, que aquest encanteri es converteixi
en embruix”, va fer la Mel tot agitant la seva vareta màgica. I pim, pam, puf, una fumarada es va escampar a l’acte. –Què? Com estic? –va preguntar impacient la seva amiga Sara–. Ja m’han crescut les ales? Espero que t’hagin quedat boniques, perquè no m’agradaria gens que m’haguessis fet créixer unes ales de ratpenat.
3 Però la Mel es va mirar la Sara pensant que tant de bo el problema de la seva amiga fos tan senzill com tenir unes ales negres de ratpenat. Lamentablement
la
cosa era mĂŠs greu. De fet, era potser el mĂŠs greu que li havia passat mai.
4 –Una bavosa! –va cridar enfurismat el professor d’encanteris de primer curs–. Has convertit la Sara en una bavosa?! –Però jo no volia –va somicar la Mel–. Tan sols pretenia fer-li unes ales més grans i boniques, com les que es fan les fades de quart. He seguit les indicacions del llibre, però es veu que... –Es veu ben bé que no hi tens res al cap –va sentenciar el professor. –I com ho puc arreglar? –va preguntar la Mel. –De cap manera, no es pot –va aclarir el bruixot–. L’encanteri dura un any i tres dies, així que us haureu d’esperar. A no ser que...
5 –A no ser que què? –va preguntar impacient la Mel. –Potser hi ha una solució –va recordar el professor–. Però seria massa arriscat.
6 A la Mel no li va caldre que li repetissin dos cops. Estava disposada a fer el que fos per ajudar la seva amiga i per això no va dubtar a esmunyir-se entre les ombres de la nit per travessar el mirall màgic que la portaria al món dels humans. Allí és on el professor li havia explicat que hi havia una biblioteca amb un llibre que podia resoldre tot els encanteris. Però el llibre era perillós, i també ho era el món dels humans. Cap bruixot ni fada s’atrevia a anar-hi, però la Mel estava decidida a fer-ho i desfer el desgavell que havia ocasionat.
7