U
n dia, un dofí volador que es deia Júnior va trobar un llibre màgic que anava amb patins. En Júnior
es va quedar bocabadat. –Mare meva! Quin llibre més bonic –va exclamar en Júnior. Quan va obrir el llibre, va veure que tot estava en blanc. A en Júnior li agradava molt dibuixar, així que
va agafar un llapis
i va reproduir la seva ciutat. Quan va acabar, es va girar i va veure tot allò que havia dibuixat. Tot el que es dibuixava en el llibre es feia realitat! Llavors va dibuixar una corona i se la va posar, convertint-se en el rei de la ciutat.
3
4 També va dibuixar el seu castell, que era d’or amb finestres de plata i una cort de gambes al seu servei. En Júnior estava emocionat i feliç. Un dia el dofí va dibuixar un tauró-tigre en el llibre, que era negre amb ratlles daurades. En Júnior es pensava que serien amics, però va resultar que el tauró era dolent i li volia robar el llibre i la corona per convertir-se en el rei. En Júnior va amagar el llibre dins d’una cova fosca, plena de laberints i trampes. També hi havia una serp verinosa i els monstres més forts i valents del fons del mar.
5
6 Un dels monstres era verd, tenia el cap molt gros, només un ull i quatre potes. Un altre era de color turquesa, tenia unes ales transparents i era llarg com una anguila. Un altre era taronja, tenia el cap molt gros amb deu ulls i es podia tornar invisible. Un altre tenia vuit ulls i forma de serp, però tenia quatre potes i no s’arrossegava. Un altre era de color verd, tenia una bomba per cap, peus de dinosaure i braços de pop i quan s’enfadava molt, molt i molt, la bomba explotava. Els monstres tenien un gos que els feia companyia, era de color groc i podia volar. Tots els monstres tenien un poder màgic, quan aixecaven molt un peu, provocaven un terratrèmol capaç de fer-ho caure tot.
7
8 A més a més, a l’entrada de la cova hi havia un gran pop que la custodiava. –Ningú podrà entrar a la cova sense el meu permís –va sentenciar en Júnior i li va donar un codi secret (F07N10I) que permetia entrar a la cova i que només sabien el pop i en Júnior. Al cap d’uns anys... el pop es va morir, la cova va quedar sense vigilància i el tauró dolent seguia volent agafar el llibre. Era el seu somni. Però no aconseguia desxifrar el codi d’en Júnior.
9
10 Una nit, en Junior va tenir un mal pressentiment, va pensar que ell es podia morir i va imaginar que si es moria, ningú podria entrar a la cova mai més. Llavors va decidir dir el codi secret a l’orella d’una gamba de la seva cort. Va escollir una de les gambes més lleials, que a més a més era la seva amiga, i van anar a amagar-se al soterrani del castell perquè ningú els pogués sentir.
11
12 El tauró va veure que passava alguna cosa, es va disfressar de gamba perquè no el poguessin reconèixer, els va seguir sense que ells se n’adonessin i va escoltar la conversa. –Per fi he descobert el codi secret! –va pensar el tauró tot satisfet–. I va anar de seguida cap a la cova.
13
14 Quan va arribar a l’entrada, va marcar el codi secret i la porta es va obrir. Havia aconseguit entrar a la cova sense que els monstres ho sospitessin. Dins la cova hi havia trampes, laberints i teranyines per tot arreu, feia molta por, fins i tot el tauró tenia por, però avançava decidit. Estava a punt d’aconseguir el seu somni! Finalment va arribar a la cambra on hi havia el llibre. El gos, de lluny, el va veure i va avisar a tothom, cridava molt espantat. –Ha entrat el tauró! Protegim el llibre!
15
16 La serp i els monstres van atacar el tauró, van lluitar amb totes les seves forces, però el tauró els havia agafat per sorpresa i finalment va aconseguir prendre’ls el llibre. Quina desgràcia! Ràpidament el tauró va esborrar la corona del dofí, la ciutat subterrània, la cort de gambes i tot el que hi havia al llibre i es va dibuixar a ell mateix amb una corona. En aquell instant el dofí va deixar de ser rei i el tauró es va convertir en el nou rei.
17
18 Però llavors tots els monstres van aixecar un peu ben amunt aconseguint provocar un gran terratrèmol. El tauró no va poder subjectar el llibre i aquest es va escapar, va sortir de la cova i va anar patinant cap a les ales del dofí.
19
20 El dofí va agafar el llibre, va esborrar el tauró dolent i va tornar a dibuixar, amb retolador permanent, la seva ciutat subterrània, la seva corona, el seu castell d’or amb finestres de plata i la cort de gambes. Quan va acabar de dibuixar, va anar a la cova i agraït va demanar als monstres que anessin a la ciutat i que formessin part de la seva cort.
21
22 El monstres es van traslladar a la ciutat i, junt amb les gambes, van ser la cort del dofĂ. Aventures han passat, el dofĂ ha nedat, el llibre ha patinat, i aquest conte s’ha acabat.
23