2
3 El detectiu Notembrutis està degustant tranquil·lament la seva infusió matinal de fruits de Mart quan sona l’intercomunicadorsupragalàcticintegral. Amb el bot de sorpresa que fa, li cau la tassa d’entre les mans i, plaf, mitja infusió a sobre la solapa de l’americana del seu vestit rosa preferit. Consternat, agafa la trucada. El sorprèn que apareguin a la pantalla dues noies d’uns onze o dotze anys visiblement alterades, una bellament abillada amb un tutú blau cel, l’altra amb un jersei de marca.
4 –Vostè és el detectiu Notembrutis? –Efectivament. –Segur? –la 4RS2 no ho veu clar. –Efectivament.
5 –Però porta l’americana tota tacada, això no fa gaire de detectiu seriós… –diu la 2MT5, amb aquell accent pijo que la caracteritza. I aquí és quan en Notembrutis perd els nervis. –Mireu, marreques, jo tinc feina, eh? Si heu trucat per criticar…
6 Amb por de perdre el detectiu més econòmic que han trobat després de llargues hores de recerca a la web, la 4RS2 s’afanya a explicar el motiu de la trucada. Tot havia començat amb les redaccions sobre els seus hobbies preferits. Ella havia pensat un text perfecte que explicava l’esforç diari de tantes hores de feina al gimnàs, l’emoció que sentia quan sonava la música, la sensació de ser lliure quan ballava… Amb la intenció d’executar-ho tot, com era habitual en ella, en una prosa delicada, sense ni una falta d’ortografia, amb uns marges ben delimitats i la
7 presentaciĂł mĂŠs pulcra de tot el Sistema Solar.
8 Però, ai las! Quan va agafar el llapis, no hi va haver manera. Per molt que s’hi esforçava, el que ella volia escriure no era el que arribava al paper. «La professora de ballet és una ximpleta que es tira pets pudentíssims al mig de la classe», començava la redacció. La 4RS2 no entenia res.
9 Ella volia començar «La professora de ballet és una inspiració per a tots els alumnes». Va mirar d’esborrar les paraules, però l’únic que va aconseguir va ser deixar el full fet un mapa. Va agafar un full net, i un altre, i un altre. Tota la nit va mirar d’acabar els deures, però en arribar l’hora d’anar a escola, només tenia papers i més papers farcits de bajanades.
10 En arribar a l’escola, pàl·lida com la cera (era el primer cop de la seva vida que arribava amb els deures sense fer), va trobar tota la classe alterada. Resulta que no era l’única que havia tingut problemes. Quan ho van explicar a la mestra, no els va creure. Pensava que era un complot de tota la classe per no haver de fer la redacció. Si la cosa hagués quedat aquí, mira, però feia una setmana que, cada cop que es
11 posaven a escriure, les paraules que apareixien al paper no eren les que ells volien. Encara pitjor: eren poca-soltades que feien emprenyar la mestra. Tenien un reguitzell de zeros que no aconseguirien remuntar ni en un mes de treure deus!
12 –Detectiu Notembrutis, ha de demostrar que no és culpa nostra! Si no, els meus pares no em compraran mai l’últim model d’intercomunicadorsupragalàcticintegral, que té unes apps súper molones per estar a l’última moda! –suplica la 2MT5. Quan penja, el detectiu Notembrutis està disposat a invertir tota la seva perícia a la resolució del cas. Llàstima que sigui més aviat inepte... Però, per sort, té una ajudant que no permetrà que fracassi. Notembrutis pitja el botó de l’hipercinturósastrealamida que li
13 canvia la roba a l’instant i, net de nou i amb ganes d’ajudar la canalla, crida: –Pinky, som-hi! Tenim un cas per resoldre!
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23