LLIBRET GAIATA 16 RAFALAFENA

Gaiata 16 - Rafalafena

Sumari

2 Editorial

3 Historia de la Festa

5 Comissió

6-7 Salutació del Molt Honorable President de la Generalitat Valenciana Ximo Puig i Ferrer

8-9 Salutació de la Consellera d’Educació Cultura i Esport Raquel Tamarit i Iranzo

10-11 Salutació del President de la Diputació Provincial de Castelló Josép Martí i García

12-13 Salutació de l’Alcaldessa de Castelló Amparo Marco i Gual

14-15 Salutació del Regidor de Festes de Castelló, Omar Braina i Bou

16-19 Salutació de les Regines de les Festes de Castelló, Selene Tarín i Alegre i Alejandra Sáez i Sisamón

20-21 Salutació del President de la Federació Gestora de Gaiates, José Antonio Lleó i Rubio

23-33 Els nostres representants

35-84 La nostra comissió

Edita: A.C. Gaiata 16 “Rafalafena”

Diposit legal: CS-58-2015

Portada: Lorena Segarra i Sánchez

Publicitat: El Mon de Events

Traducció: María Tirado i Linares

Josep Joan Mestret i Peris

83-84 Saluda del pares de les nostres Madrines

87-92 Nomenaments Madrines i Comissió.

93-96 Agermanaments

97 Rafalafer de l’any

98-99 Els nostres monuments

100-115 Actes oficials

117-121 Blanc, negre i verd: el fútbol és festa

124-139 Els quatre congresos magdaleners

141-143 Viure en un barri de Castelló

145-147 Bous des de la barrera

148-151 Centenari patronatge de la Verge de Lledó

152-155 La nostra Panderola

156-158 Accessibilitat i discapacitat a Castelló

159-162 Festes de la Magdalena - Festes de la Llum

163-165 Història del Fadrí de Castelló

166-174 Records Magdalena 2020-2022

El llibre ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció de l’ús del valencià de l’any 2023.

Editorial

LES FESTES DE LA MAGDALENA SON UNES FESTES DE CARRER ¡¡¡

Tots els castellonencs eixim al carrer a participar, gaudir i sobretot contents per participar en unes festes que són un esclat de llum i color.

Tota la nostra comissió ha treballat intensament en aquest llibre i per això els volem felicitar pel treball realitzat, dedicant-se en cos i ànima perquè aquest llibre vera la llum.

Gaudir molt de les nostres festes i sobretot us esperem en la nostra carpa festera, per a gaudir amb nosaltres de la nostra setmana gran, al costat de tota la nostra comisió.

Bones festes

Avinguda Rei En Jaume, 32 - Castelló

Telèfons 964 215 027 ~ 690 095 781

admon.afortunada2@gmail.com

Història de la festa

HISTÒRIA DE LA FESTA DE LA MAGDALENA

L’origen de les festes és el trasllat de la ciutat des del tossal de la Magdalena fins a la plana litoral en 1251. Amb la Cavalcada del Pregó, una desfilada de caràcter mitològic, històric i popular, comencen els festejos. I ja iniciats, un dels actes més emotius i més antics és la romeria a l’ermita de la Magdalena, que se celebra el tercer diumenge de Quaresma. A este peregrinatge acudixen gran nombre de castellonencs portant l’alta canya rematada amb una cinta de seda verda, cosa per la qual es denomina la Romeria de les Canyes.

Les Gaiates, un esclat de llum sense foc ni fum, omplin de resplendor la nit de Castelló. Després de la Tornà de la Romeria, que té lloc a la vesprada, la jornada culmina amb la desfilada de les Gaiates, carrosses com a templets, il·luminades, que recorden els fanals utilitzats pels primitius castellonencs quan van descendir de la muntanya per a establir-se en la Plana.

Un dels moments més espectaculars és quan les Gaiates de les 19 comissions festeres, juntament amb la de l’Ajuntament, formen una serp de llum que il·lumina la nit de Castelló de la Plana, tambe té lloc l’Encesa de totes les Gaiates, una a una, en presència de la Reina de les Festes, integrant-se en un espectacle de llamó que inunda este bulevard.

ASSOCIACIÓ CULTURAL GAIATA 16 RAFALAFENA

Sector que naix l´any 1984 a l´afegirse les dos ultimes gaiates que hi ha en l´actualitat. El nom li ve d´una de les partides del terme que tira més be cap la marjal.

Els carrers que limiten el sector són: el de Columbretes, de les Adoberies (segon tram), la Plaça de l´Escultor Adsuara, el carrer de Tarragona, el de Peñíscola, el de Rafalafena, el de la Vilavella, el de Puig Roda i una part de l´avinguda de Lledó, practicament coincideix en el que es va anomenar com a Polígon Rafaladena a finals dels anys 50 i es va construir el Ministeri de Vivenda.

Abans de començar la construcción dels edificis del polígon, es van fer moltes de les actuacions magdaleneres que s´anaven traient de dintre de la ciutat com fou, per exemple, el tir i arrastre, la fira, algún circ, etc.

La gaiata es col·loca a la plaça d’Herrero Tejedor junt al carrer de Rafalafena i dintre del sector està la Biblioteca Pública, el quarter de la Guàrdia Civil i els instituts Penyagolosa i Sos Baynat.

Igualment, un dels actes més destacats per la seua emotivitat, antiguitat i vistositat, és l’Ofrena de Flors a la Mare de Déu del Lledó, patrona de la ciutat, que se celebra el segon dissabte de les festes de la Magdalena.

Gaiata 16 - Rafalafena MAGDALENA 2023

Comissió

President

Gabriel Fernández Camacho

Vicepresident

Javier Parra Ortega

Secretària

Carmen Ibáñez Luna

Tresorera

Regina Ballester Bautista

Portaestendards

Jesús Ortega Ballester

Mari Paz Ballester Bautista

Portaestendard infantil

Víctor Gabriel Fasie

Madrina 2023

Yaiza Ballester Bautista

Madrina d’Honor

María Tirado Linares

Gaiatera d’honor

Lorena Segarra Sánchez

Dames d’honor

Carmen Ibáñez Luna

Noelia Personat Guerrero

Montse Jin Zhou

Leire Ferrando Parreño

Mar Valle Parreño

Andrea Pérez Alonso

Ainhoa Valle Parreño

Madrina infantil 2023

Lledó Montes Sauane

Gaiatera d’honor infantil

Melani Jin Zhou

Dames d’honor infantils

Mia Marmorato Jin

Candela Badenes Fernández

Lledó Amat Mondragón

Vocals

Natalia Sauane Amorín

Isabel Sánchez Sánchez

Beni Parreño Ballester

Natividad Alonso Peña

Fernando Alonso Martínez

Lili Fasie Fasie

María Jesús Parreño Ballester

Rubén Montes Ávila

Borja Morales Lleyda

Natividad Peña Rozalén

Rui Fen Jin

Francisco Javier Valle Gómez

Javier Valle Parreño

Lucas Sanz Jiménez

Manuel Pérez Fernández

José Luis Badenes Vidal

Bárbara Amat Mondragón

Aitor Ferrando Parreño

Yugin Zhou

Liviu Fasie

Stefano Marmorato

Laura Rodríguez Gil

Saluda

PRESIDENT DE LA GENERALITAT VALENCIANA XIMO PUIG I FERRER

Les festes de la Magdalena que cada any celebra Castelló són un gran punt de trobada per a moltes persones. En elles s’agermanen i comparteixen bons moments en un clima acollidor i hospitalari i també projecten cap al futur algunes de les nostres tradicions més estimades.

Les gaiates constitueixen una part molt important de la festa. Milers de persones esperen cada any amb expectació la seua eixida als carrers castellonencs i acompanyen el seu recorregut. Són moments emocionants, el punt culminant d’un esforç de molts mesos realitzat per molta gent que comparteix una mateixa il·lusió, el desig de treballar per la festa.

La Gaiata 16 “Rafalafena” acudeix cada any puntualment a la gran cita amb la ciutat envoltada per un grup entusiasta de dones i d’homes de totes les edats, un gran equip humà que manté viu l’esperit magdalener al llarg de l’any i que en totes les seues activitats mostra el seu amor a les tradicions i la seua voluntat de continuar unint a més i més persones i de projectar cap al futur les festes castelloneres.

Des d’ací vull fer arribar una cordial salutació a totes les persones que integren la Gaiata 16 “Rafalafena”, juntament amb un fort abraç i els meus millors desitjos per a les festes de 2023 i per a totes les que compartireu en el futur.

Gaiata 16 - Rafalafena MAGDALENA 2023

Saluda

CONSELLERA D’EDUCACIÓ, CULTURA I ESPORTS

RAQUEL TAMARIT I IRANZO

Benvolgudes companyes i companys de la Gaiata 16 Rafalafena:

Quan vaig rebre la invitació per participar en el vostre llibret de festes no m’ho vaig pensar ni un segon: em fa molta il·lusió per motius ben diversos. En primer lloc, perquè estes paraules me permeten formar part de la festa de la Magdalena, encara que siga a través del vostre llibret. I, per a una persona com jo, que visc les festes del meu poble amb tanta passió, és tot un honor participar en una festivitat tan significada i bonica com la festa fundacional de Castelló de la Plana.

Un altre motiu que m’empeny a participar és la mateixa idea del llibret. És encoratjador que la vostra gaiata -i moltes altres- incorporen la publicació del llibret com un element més de la festa perquè enforteix la participació activa dels veïns i les veïnes envers les associacions i imprimeix un caràcter cultural i literari a la celebració. A més a més, el llibret és el cordó umbilical de les festes valencianes, l’element que les uneix: Fogueres, Falles, Gaiates, Moros i Cristians... Totes amb la seua idiosincràsia i peculiaritats però amb el llibret com a eix transversal. Per això, l’hem de cuidar com a símbol d’unió i, per això, estic encantada d’escriure aquestes paraules.

No soc castellonenca de naixement però la gran amistat que m’uneix amb Vicent Marzà, a qui vaig rellevar fa uns mesos a la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport, m’ha permès conèixer de primera mà els secrets i singularitats de la vostra festa, talment com si fora una veïna més de Castelló. Aquest és un altre motiu pel qual m’encisa enormement compartir i formar part de la vostra festa, que també és la meua i la de tots els valencians i valencianes.

S’acosta la Magdalena i ja es palpa l’emoció a les colles i les gaiates. Així que aneu decorant balconades i portals, obriu casa vostra de bat a bat i a gaudir de la festa que, com bé sabeu, «sense foc ni fum, es fa la llum».

Gaiata 16 - Rafalafena MAGDALENA 2023

Saluda

PRESIDENT DE LA DIPUTACIÓ PROVINCIAL DE CASTELLÓ

JOSEP PASQUAL MARTÍ I GARCÍA

Les festes de la Magdalena que cada any celebra Castelló són un gran punt de trobada per a moltes persones. En elles s’agermanen i comparteixen bons moments en un clima acollidor i hospitalari i també projecten cap al futur algunes de les nostres tradicions més estimades.

Les gaiates constitueixen una part molt important de la festa. Milers de persones esperen cada any amb expectació la seua eixida als carrers castellonencs i acompanyen el seu recorregut. Són moments emocionants, el punt culminant d’un esforç de molts mesos realitzat per molta gent que comparteix una mateixa il·lusió, el desig de treballar per la festa.

La Gaiata 16 “Rafalafena” acudeix cada any puntualment a la gran cita amb la ciutat envoltada per un grup entusiasta de dones i d’homes de totes les edats, un gran equip humà que manté viu l’esperit magdalener al llarg de l’any i que en totes les seues activitats mostra el seu amor a les tradicions i la seua voluntat de continuar unint a més i més persones i de projectar cap al futur les festes castelloneres.

Des d’ací vull fer arribar una cordial salutació a totes les persones que integren la Gaiata 16 “Rafalafena”, juntament amb un fort abraç i els meus millors desitjos per a les festes de 2023 i per a totes les que compartireu en el futur.

Gaiata 16 - Rafalafena MAGDALENA 2023

Saluda

ALCALDESSA DE CASTELLÓ DE LA PLANA

AMPARO MARCO I GUAL

Rafalafena, un gran espai per a la convivència

Les nostres festes són la gran llum que il·lumina la història i la convivència castellonenca, i enguany desitgem amb tota la força que tornen a brillar plenament. Hem passat diversos anys de dificultats, d’una pandèmia, de crisis mundials i, així mateix, de condicions climatològiques adverses.

Però l’esperit fester que posseïm és determinant perquè la nostra Magdalena siga una cita irreemplaçable i molt estimada. Som un poble unit que mirem al futur amb positivisme; som un poble unit que sap de lluites i de reptes, d’esforços i lliurament, que ha anat superant els obstacles de la nostra història; som un poble unit enfront de qualsevol adversitat i, sobretot, una ciutat que s’estima i que estima profundament la seua cultura i les seues tradicions.

Les Festes de la Magdalena 2023 tornen a ser la gran cita de la convivència i l’estima castellonenca. Tornem a entregar-nos de ple a celebrar els nostres orígens i l’orgull de ser castellonencs, perquè aquestes festes són el nostre millor Pregó, el nostre millor emblema i la millor marca que avala una ciutat valenta i decidida, amable, solidària i festera.

D’aquesta manera, la Gaiata 16, Rafalafena, és un sector molt especial, molt ple per a la convivéncia, i representa aquests valors tan valuosos i tan assentats. Rafalafena, com cada sector i cada Gaiata, conserva aquesta memòria col·lectiva, conservant, així mateix, un important tros de la nostra història que hem de protegir. Sequiol és un exemple de convivència i del manteniment de les nostres tradicions, en un espai públic que ens identifica a tots els castellonencs, amb activitat i convivència ciutadana constant.

Vull agrair a la Comissió de la Gaiata Rafalafena tot el treball que han desenvolupat aquest últim any. Gràcies als qui representeu a aquesta Gaiata. Gràcies als qui integren aquest sector. Sense vosaltres la festa no seria possible. Sou el batec, i l’alé, permanent de la nostra Magdalena.

Com a alcaldessa de Castelló em sent orgullosa dels vostres esforços i dedicació, i desitge de tot cor que aquestes Festes siguen el millor espai comú per a celebrar una nova Magdalena, per a trobar-nos i gaudir conjuntament la nostra setmana gran.

Magdalena Festa Plena!!

Gaiata 16 - Rafalafena

Saluda

REGIDOR DE FESTES DE CASTELLÓ

OMAR BRAINA I BOU

És un plaer celebrar la nostra setmana gran en la que es commemora el trasllat de la població des de la muntanya fins al pla fèrtil del litoral.

Enguany s’espera amb molta il·lusió, perquè tot el poble i els seus visitants desitgen tornar a gaudir de la cultura i de les festes de Castelló.

Viure les festes de la Magdalena és sentir que formem part del passat i del present, i que junts fem possible el futur, ja que el nostre amor per la ciutat i les tradicions es reflecteix en la llum de la Gaiata, símbol de les nostres festes, símbol de tot el que ens uneix i ens enorgulleix.

Perquè la llum us il·lumine tota la setmana i la resta de dies de l’any, perquè viure en aquesta terra representa la continuïtat, la festa, la cultura i les tradicions.

Les gaiates viuen la festa amb molta alegria. Ens enriqueixen culturalment, ens donen esperança i sobretot és donen el coneixement de saber que la Gaiata és molt més que un monument, totes les persones que durant tots els anys treballen perquè es mantinga encesa la flama de l’amor per les nostres tradicions. Tot esforç, dedicació i afecte ho llauren en els seus sectors i vull donar-los el meu més sentit reconeixement i agraïment per la seua labor.

La Gaiata 16 “Rafalafena” naix en 1984 en afegir-se les dues últimes Gaiates. El nom d’aquesta Gaiata fa referència a una de les partides del terme que es dirigeix més cap a la marjal.

Vull donar la meua enhorabona a la Gaiata 16 “Rafalafena” per tot el seu treball, constància i lliurament. Gràcies Gabriel per tota la teua labor festera. Sé que enguany en conjunt amb Yaiza i Lledó passàreu unes grans festes de la Magdalena 2023. Tot el meu agraïment i afecte.

Gaiata 16 - Rafalafena MAGDALENA 2023

Saluda

REINA DE LES FESTES DE CASTELLÓ

SELENE TARÍN I ALEGRE

Benvolguts amics de la gaiata 16 Rafalafena,

És un plaer dirigir-me a vosaltres sent la màxima representant de les nostres festes, volia donar-vos tot el suport possible perquè continueu treballant com fins ara, i desitjar-vos una setmana de festes plena de moments inoblidables, il·lusió i alegria.

Vull animar a tots els veïns del sector al fet que gaudisquen al màxim d’aquests nou diez que ja estan a punt de començar, enguany les nostres festes són mes especials que mai.

Gràcies per fer festa gaiata 16.

Bones festes

Gaiata 16 - Rafalafena

Saluda

REINA INFANTIL DE LES FESTES DE CASTELLÓ

ALEJANDRA SAEZ I SISAMÓN

Amics de la Gaiata 16, com a Reina Infantil de Castelló tinc l’honor d’escriure unes paraules al llibre que prepareu amb tanta il·lusió per a les nostres festes fundacionals. La nostra setmana gran està a punt de començar, les llums de la Gaiata Rafalafena il·luminaran el treball d’una comissió entregada a les tradicions i a la festa que tant estimem els castellonencs. Espere vore-vos a tots en les properes festes de la Magdalena participant en tots i cadascun dels actes proposats.

Salutacions

Gaiata 16 - Rafalafena

Saluda

PRESIDENT DE LA FEDERACIÓ GESTORA DE GAIATES

JOSÉ ANTONIO LLEÓ

A pocos días del inicio de nuestra semana grande tenemos la mirada puesta en el cielo y pidiendo que este año sí, que este año nos dejen disfrutar de unas fiestas con normalidad, sin restricciones y sin lluvia.

Queremos volver a escuchar los versos de Bernat Artola en un tradicional pregó por las principales calles de nuestra ciudad, cumplir la tradición y mostrar el orgullo al recordar a nuestros antepasados haciendo romería el tercer domingo de cuaresma y ver como nuestros monumentos iluminan Castellón durante toda la semana.

El sector de Rafalafena acogerá un año más las fiestas que con tanto esfuerzo y dedicación preparan los miembros de esta comisión.

Comisión presidida por Gabriel Fernández, al que aprovecho estas líneas para agradecer el trabajo que realiza durante todo el año, trabajo intenso y desinteresado que solo es posible realizar por amor a nuestras fiestas y tradiciones, y si hablo de amor a nuestras fiestas claro ejemplo de ello son sus madrinas a las no puedo dejar pasar la oportunidad de dar la enhorabuena, Lledo Montes y Yaiza Ballester, castelloneras y orgullosas representantes del sector de Rafalafena.

A los vecinos me gustaría dedicarles las ultimas líneas a modo de agradecimiento, ya que su apoyo y espíritu castellonero es lo que da fuerza al trabajo constante de la comisión durante todo el año.

Por Castellón y sus fiestas

Gaiata 16 - Rafalafena MAGDALENA 2023

Gaiata 16 - Rafalafena

MAGDALENA 2023

Els nostres representants

PRESIDENT: GABRIEL FERNÁNDEZ CAMACHO

MADRINA: YAIZA BALLESTER BAUTISTA

MADRINA INFANTIL: LLEDÓ MONTES SAUANE

Saluda

PRESIDENT DE LA GAIATA 16 RAFALAFENA

GABRIEL FERNÁNDEZ I CAMACHO

Bones a tots:

Soc Gabriel Fernández i Camacho , com molts ja sabreu, ostente des de fa més de 5 anys la Presidència de la A.C. Gaiata 16 Rafalafena. Des de molt xicotet els meus pares em van inculcar l’estima a la meua ciutat i us done les gràcies per aquest amor al lloc on vaig nàixer i vosaltres us vau conéixer.

Recorde els meus començaments en el 2017, encara que les meues primeres Festes Fundacionals foren les de 2018, les quals van ser molt patides i cansades, pel fet de que no teníem socis, ni col·laboradors ni quasi comissió i molt menys pressupost, però vaig arrancar amb moltíssima il·lusió i ganes de treballar, al costat de la meua dona, Regina (pilar fonamental), per a traure tot això cap avant. Van ser 2 anys plens d’aprenentatge, en els quals, malgrat les adversitats i falta de recursos, vam aconseguir dur a terme la presentació, el llibret i els monuments.

En el 2019 vaig ser reelegit president i es van començar a veure les gestions dutes a terme en l’associació, la comissió poc a poc anava augmentant i la meua Junta Directiva seguia amb mi, espentant al meu costat. Després va arribar el 2020, tot anava a millor, però tinc un mal record, ja que eixe any i, a quatre dies del començament de les nostres festes, es van ajornar i després es van suspendre, per eixa maleïda pandèmia de la Covid-19. Amb tot preparat vam haver de deixar-ho tot i cuidar-nos. No vull ni recordar com estaven en el moment de les notícies les nostres madrines Melani i Lorena, no desitge a ningú haver-los de donar aquella noticia catastròfica, però havíem de cuidar la nostra salut per damunt de tot. El 2021 va ser un altre any per a no recordar, més del mateix, en blanc dos anys de les nostres benvolgudes festes.

Arribem a la Magdalena de 2022 i, encara amb la bestiola en les nostres vides, per fi es van poder celebrar les nostres festes, encara que molt delimitades per les mesures sanitàries de la Generalitat i l’Ajuntament.

Unes festes que, per desgràcia, vam tindre passades per aigua, però amb aquesta gran comissió les vam gaudir al màxim, fins i tot caient-nos la del polp en la desfilada de gaiates. Tots vam aguantar i ho vam fer per Castelló i sobretot per les nostres Madrines, allí vam estar tots sense defallir, en la carpa ho vam donar tot i van acabar sent unes grans festes.

No vull acabar sense agrair a totes les persanes que d’una forma u altra fan possible que aquest llibret veja la llum i que puguem gaudir d’unes Festes Grans, us emplace a que ens visiteu a la nostra carpa i a gaudir amb nosaltres del 2023. Hem preparat una programació d’allò més variada perquè els veïns siguen presents i gaudisquen del “Dia del veí” en la nostra Setmana Gran.

I a vosaltres, Yaiza i Lledó, dir-vos que faré tot el possible perquè quede en el vostre record una meravellosa Magdalena 2023; teniu una gran comissió que vos portarà en volandes i farà realitat els vostres somnis. Gràcies per representar tan dignament el nostre sector.

Perque la gaiata siga el nostre millor pregó!

Bones festes a totes i a tots.

Saluda

MADRINA DE LA GAIATA 16 RAFALAFENA

YAIZA BALLESTER I BAUTISTA

Gaiata 16 - Rafalafena MAGDALENA 2023

Saluda

MADRINA INFANTIL DE LA GAIATA 16 RAFALAFENA

LLEDÓ MONTES I SAUANE

Gaiata 16 - Rafalafena MAGDALENA 2023

Coneguem a la nostra Madrina

–Ens podries donar un breu resum personal teu?

–Sóc Yaiza, tinc 19 anys i estudie un grau mitjà d’ audiovisuals. Em definiria com una persona simpàtica i sociable. Estime moltíssim les nostres festes i espere estar a l’altura de cada acte on haja de representar al nostre sector.

–Que vas sentir, en la crida del President per a comunicar-te que havies sigut elegida Madrina per a representar al sector de Rafalafena per a la Magdalena 2023?

–Vaig sentir moltíssima il·lusió i sentiment, estava esperant eixe dia en moltíssimes ganes, en 8 anys que porte en el món de la festa desitjava tindre eixa banda blanca i poder representar al meu sector.

–Des de quan estàs present en les festes de la teua ciutat?

–Des de que vaig nàixer la meua família em vestia de llauradora, quasi cada any anava a la nostra basílica per portar-li flors a la nostra mareta, gaudia en el pregó infantil i pujava a la ermita de la Magdalena i tot en el col·legi, per lliure o ajudant a algun sector gaiater. Però no va ser fins al 2016 quan vam entrar oficial a una comissió gaiatera.

–Descriu en una paraula les festes de la Magdalena

–En una paraula és prou complicat, perquè per a mi són moltes, però em quedaria en ‘Sentiment’.

–Que acte és el que més t´agrada de les Festes?

–El meu acte favorit és la desfilada de gaiates i l’encesa.

–Dedica unes paraules als veïns del teu sector –Estic molt agraïda amb els nostres veïns pel suport que ens han mostrat any rere any. I m´agradaria seguir convidant-vos a formar part del nostre barri i animant-vos a formar part de la comissió, estic molt segura que entre tots els veïns farem brillar el nostre sector molt més.

–Et deixes alguna cosa en el tinter per dir-nos?

–Us convide a tothom a vindre a la nostra carpa a gaudir de les millors festes del món, n’estic segura que us ho passareu la mar de bé en tots nosaltres.

Coneguem a la nostra Madrina Infantil

–Ens podries donar un breu resum personal teu?

–Em dic Lledó, tinc 14 anys, visc a Sant Joan de Moró i estudie en l’IES Ximen d’Urrea.

–Que vas sentir, en la crida del President per a comunicar-te que havies sigut elegida Madrina per a representar al sector de Rafalafena per a la Magdalena 2023?

–Em va fer molta il·lusió quan em van dir que anava a representar a tots els xiquets rafalafers, perquè és un somni que tinc des de xicoteta.

–Des de quan estàs present en les festes de la teua ciutat?

–Des de que era xicoteta isc en alguns actes com l’ofrena o la cavalcada infantil i enguany és el primer que estic en gaiata i gaudiré de les nostres festes al màxim.

–Descriu en una paraula les festes de la Magdalena

–Les festes de la Magdalena per a mi s ón ÚNIQUES.

–Que acte és el que més t´agrada de les Festes?

–L’acte que més m’agrada de tota la Magdalena és l’ofrena a la Verge del Lledó.

–Dedica unes paraules als veïns del teu sector

–Espere que tots els xiquets gaudisquen de les nostres festes com ho faré jo. Us espere en la carpa a tots.

–Et deixes alguna cosa en el tinter per dir-nos?

–Només dir-vos, per a finalitzar, que estic molt contenta i espere representar als xiquets del sector tan bé com siga possible.

Gaiata 16 - Rafalafena MAGDALENA 2023

Comissió

Gaiata 16 - Rafalafena

Gaiata 16 - Rafalafena

María Tirado i Linares

MADRINA D’HONOR

Gaiata 16 - Rafalafena

Gaiata 16 - Rafalafena

Lorena Segarra i Sánchez

GAIATERA D’HONOR

Gaiata 16 - Rafalafena MAGDALENA 2023

Gaiata 16 - Rafalafena

Carmen Ibáñez i Luna

DAMA D’HONOR

Gaiata 16 - Rafalafena

Gaiata 16 - Rafalafena

Noelia Personat i Guerrero

DAMA D’HONOR

Gaiata 16 - Rafalafena

Montse Jin i Zhou

DAMA D’HONOR

Gaiata 16 - Rafalafena

Gaiata 16 - Rafalafena

Leire Ferrando i Parreño

DAMA D’HONOR

Gaiata 16 - Rafalafena

Mar Valle i Parreño

DAMA D’HONOR

Gaiata 16 - Rafalafena

Gaiata 16 - Rafalafena

A ndrea Pérez i Alonso

DAMA D’HONOR

Gaiata 16 - Rafalafena

Ainhoa Valle i Parreño

DAMA D’HONOR

Gaiata 16 - Rafalafena MAGDALENA 2023

Gaiata 16 - Rafalafena MAGDALENA 2023

Gaiata 16 - Rafalafena

Rubén Montes i Ávila

Borja Morales i Lleyda

Gaiata 16 - Rafalafena MAGDALENA 2023

Gaiata 16 - Rafalafena MAGDALENA 2023

Lucas Sanz i Jiménez

Gaiata 16 - Rafalafena

Gaiata 16 - Rafalafena MAGDALENA 2023

Melani Jin i Zhou

GAIATERA D’HONOR INFANTIL

Gaiata 16 - Rafalafena

Mia Marmorato i Jin

DAMA D’HONOR INFANTIL

Gaiata 16 - Rafalafena

Candela Badenes i Fernández

DAMA D’HONOR INFANTIL

Gaiata 16 - Rafalafena

Lledó Amat i Mondragón

DAMA D’HONOR INFANTIL

Gaiata 16 - Rafalafena

Gaiata 16 - Rafalafena

Mateo Montes i Sauane

Gaiata 16 - Rafalafena

Jesús Ortega i Ballester ~ Mª Paz Ballester i Bautista

PORTAESTENDARDS

Gaiata 16 - Rafalafena MAGDALENA 2023

Víctor Gabriel i Fasie

PORTAESTENDARD INFANTIL

Gaiata 16 - Rafalafena MAGDALENA 2023

BUFFET LLIURE

Gaiata 16 - Rafalafena

Gaiata 16 - Rafalafena

Gaiata 16 - Rafalafena

Hola, Som Rubén i Natàlia, els pares de la Madrina Infantil de la gaiata 16 Rafalafena.

Estem molt orgullosos de què Lledó puga complir el seu somni. Des que va nàixer, està vinculada al món de la festa i ha anat participant en diferents actes.

Ella només volia que arribara la Magdalena per a vestir-se de llauradora i portar-li flors a la Mare de Déu del Lledó (o “virgencita” com ella l’anomenava des de xicoteta.

També li agrada participar en la cavalcada del pregó infantil, el coso multicolor i un llarg etcètera.

Tan nosaltres com el seu germà petit, li acompanyem i estem al seu costat en cada moment perquè, al costat de la seua Madrina Yaiza i el seu presi Gabi, siga un any inoblidable.

Animem a tots els veïns de Castelló a viure una Magdalena única.

Gaiata 16 - Rafalafena

Hola, Soc Regina, la mare de Yaiza, madrina de la Gaiata 16 RAFALAFENA. Escric aquestes línies per a agrair a la Junta Directiva que pensara en ella per a representar a les dones Rafalaferes; estic més que segura que tindrem una digna representació.

Des de molt xicoteta estava enamorada de les festes de la seua ciutat, sempre estava esperant que arribara la nostra setmana gran, per a vestir-se de llauradora o castellonera i per a participar en tots els actes que es programaven.

Després, ja de més major, sense pensar-ho dues vegades, va entrar a formar part d’una gaiata, passant per tots i cada un dels càrrecs que ella podia assumir: col.laboradora, dama d’ honor, Madrina d’ honor i ara, per fi, Madrina, cosa que no va dubtar ni un instant en dir que sí quan la Directiva li va preguntar que si volia assumir el càrrec.

Només em queda dir-li a Yaiza que ací estem per a recolzar-la i abrigallar-la en aquest bonic viatge.

Nomenament de les nostres Madrines

Gaiata 16 - Rafalafena

Gaiata 16 - Rafalafena

Gaiata 16 - Rafalafena

Gaiata 16 - Rafalafena

Falla Polo y Peyrolon ~ Ciudad de Mula

Lucía Yeste i Gadea

FALLERA MAJOR

Agermanaments

Mabel Sanchis i Sanchis

FALLERA MAJOR INFANTIL

Falla Polo y Peyrolon ~

de Mula

Agermanaments

Sergio Grande i Martínez PRESIDENT

Francisco Javier Serra i Bel PRESIDENT INFANTIL

Ciudad

Gaiata 16 - Rafalafena

Falla Les Llimeres

FALLERA MAJOR

Agermanaments

FALLERA MAJOR INFANTIL

Cristina Segarra i Navarro

Daniella Alcázar i Salvador

Falla Les Llimeres

Agermanaments

Olga Molina i Segarra PRESIDENTA

Sergi Abad i Segarra PRESIDENT INFANTIL

Rafalafer de l’any

Miguel Fresneda i López

CORONEL CAP DE COMANDÀNCIA

GUÀRDIA

CIVIL DE CASTELLO

Gaiata 16 - Rafalafena MAGDALENA 2023

ARTISTA: África Macías i Nicolau

LEMA: Orígens

Gaiata 16 - Rafalafena MAGDALENA 2023

ARTISTA: Carmen Ibáñez i Luna ~ Javier Parra i Ortega

LEMA: Trau el fanal que pareix que ploga

Demanada de Madrines 2023

Lledó - Yaiza

Benvinguda Reines i Corts 2023

Benvinguda Federació

Gestora de Gaiates 2023

Imposició de bandes infantil

Imposició de bandes infantil

Imposició de bandes

Imposició de bandes

Pujada

Reines i autoritats Palau de la festa

Exposició Gaiates de mà

Pregonet de Lledó extraordinari

Homenatge dels Templers

Presentació Falla Polo i Peyloron Ciutat de Mula

Presentació Falla Les Llimeres - La Vall d’Uixó

Festa Verge del Pilar - Patrona Guàrdia Civil

Encesa oficial Llums de Nadal

Sopar de nadal Federació Gestora de Gaiates

Berenar

de nadal Federació Gestora de Gaiates

Carter reial

Cavalcada Reis Mags d’Orient

Presentació Cartell oficial de festes

Concert benèfic Nadales de la Plana

Missa Pontifical Centenari Patronatge Verge del Lledó

Actes oficials - Palau de la Festa

Actes oficials - Palau de la Festa

Gaiata 16 - Rafalafena

Article inèdit

Gaiata 16 - Rafalafena

Tota festa troba sentit en una gran barreja d’emocions compartides. També la del futbol, tot i que l’ingredient fonamental de la celebració que suposa cada partit és molt peculiar: l’incertesa. L’aficionat que acudeix cada dos caps de setmana a veure el seu equip no té ni idea de quines seran les seues sensacions en tornar cap a casa. És una festa, sí, perquè són l’alegria i l’expectativa de passar-ho bé els principals incentius per participar-hi, però tots i totes saben -sabem- que pot acabar bé, resultar agredolça o fins i tot amargar-nos el dia. Les expectatives són molt importants i sovint són decebudes o rebaixades per la realitat.

En la relació entre el CD Castellón i la nostra ciutat, les festes de la Magdalena són el moment en que eixa paradoxa és fa més visible. En teoria, a un castellonenc amant de les principals celebracions pairals, res pot fer-li malbé el tercer diumenge de Quaresma, o la vespra amb el Pregó, o les hores prèvies al Vítol, tot i que el dilluns més dur de l’any estiga ahí, amagat darrere del capvespre. Però en la pràctica, si eixe castellonenc és un dels habituals a les graderies de Castalia, el resultat del club albinegre pot esdevenir un regal enverinat en el moment més inoportú. I si fem cas de les dades, apropar-se per l’estadi en plenes festes magdaleneres, amb el dolçor de la figa albardà al paladar i envoltat del soroll de les traques, implica un cert exercici de risc. Gràcies a les estadístiques elaborades per Guillermo Viciano, tan malalt d’albinegrisme com fiable amb els números, sabem que dels 148 partits disputats en Magdalena per l’equip local des de la temporada 1944-1945 -primer any amb 9 dies de festes- fins a la 1921-1922, el CD Castellón ha perdut 56 partits, mentre que ha estat capaç de guanyar 51 i d’empatar altres 41.

Quan Bernat Artola va posar a l’alcalde -ara l’alcaldessa- de la ciutat en la posició de convocar al poble sencer a traure l’amor de pena, semblava pensar en el típic patiment albinegre per aquestes dates. I és que hi ha una sensació ben estesa entre l’afició local: el còctel de festes i fútbol perjudica la classificació de l’equip. O en altres paraules, hi ha la tendència a pensar que un partit de Magdalena és una mena d’obstacle que cal deixar enrere com més prompte siga possible, perquè no hi ha gaire opcions de victòria. I és cert que la última vegada que es van guanyar els dos partits de Magdalena va ser el segle passat, concretament a la temporada 1999-2000, a Segona Divisió B, quan es va derrotar per la mínima a casa al Terrassa i

Blanc, negre i verd: el fútbol és festa

es va triomfar també per la mínima a l’estadi del Clariano de l’Ontinyent.

No obstant això, si ampliem el focus, les xifres globals no són tan roïnes com podria semblar. La memòria de l’aficionat és feble, però de fet, en els partits de Castalia l’equip sol sumar-se a la celebració: és cert que ‘només’ guanya el 54,32% dels seus 81 partits ‘magdaleners’ des de 1945, però eixe percentatge és només tres punts inferior a la mitjana general dels seus 805 enfrontaments com a local (57,21%). I a sobre, perd el 18,51% dels partits de festes a casa (15), un percentatge inferior en sis punts percentuals a la mitjana de les últimes vuit dècades (24,87%). Si “anar a la Romeria no és tan sols anar de festa”, tothom coincideix en què anar a Castalia no és només anar a un partit de futbol, sinó sentir-se convocat a un retrobament pairal en temps de globalització del negoci de l’esport estrela del segle XXI. És una forma de refermar-se -al marge de la categoria- en l’orgull de pertinença a uns colors també quan no es poden identificar amb el triomf sinó amb valors com la resiliència, l’esforç, la constància i la fidelitat a uns orígens.

Entre els records més positius dels més veterans de la grada de Castalia figuren dies com el segon dissabte de la Magdalena de 1955, un 19 de març en què el Castelló va rebre per primera vegada la visita del Real Jaén, imposant-se per un més que convincent 5-0, gràcies a 3 gols de Fontanet. I era la segona victòria idèntica consecutiva en Magdalena, perquè el mateix resultat s’havia endut el gadità Linense un any abans, en concret el 28 de març de 1954. Molt després, fa ara 40 anys, el 6 de març de 1983, el CD Castellón arrodonia el dia de la Romeria amb un importantíssim triomf davant del Xerez per 2-0, que va ser decisiu al final de temporada per mantenir la categoria en Segona Divisió, gràcies als gols de Huertas i Viña.

Tornant a la imatge global de la història ‘festera’ del club, les estadístiques fan evident que lluny de l’avinguda de Benicàssim, els resultats conviden més al pessimisme: si la mitjana de victòries fora de casa es del 22,75%, la proporció cau a la meitat (11,11%) quan es tracta de les dates magdaleneres. Només 7 victòries foranies han coincidit en la història albinegra des de 1945 amb les festes fundacionals, i dels 63 partits disputats com a visitant, 41 s’han perdut i només 19 s’han saldat amb l’empat. La sotsobra ha estat la conclusió més repetida.

Gaiata 16 - Rafalafena MAGDALENA 2023

Però sense dubte, l’actual recel de l’aficionat del club albinegre respecte dels partits que el calendari situa entre el tercer dissabte i el quart diumenge de Quaresma és fruit dels resultats obtinguts al segle XXI. Especialment roïna, en aquest sentit, és la successió de partits disputats entre 2007 i 2011: entre la victòria sobre l’Eibar (2-0) el 26 de març de 2006 i el 2-1 sobre l’Alicante del 10 de març de 2012, l’equip perd quatre partits i empata altres sis. Però clar, quin fillol oblidaria la rabassa maternal? Deixant de banda el marcador, mai defallim: tots devem, en dia tal, ratificar la promesa de mantindre sempre encesa la llum de l’amor filial en blanc i negre.

I menció a banda, com un gol en temps de pròrroga, mereix el Trofeu Magdalena, una competició amistosa que va disputar-se entre els anys 2001 i 2008, entre setmana, propiciant el debat entre els aficionats sobre l’impacte que tenien eixos enfrontaments sobre la Lliga. En tres ocasions va aconseguir el trofeu el CD Castellón. En 2003, davant el Valencia CF (3-2, amb

Gaiata 16 - Rafalafena

gols de Salillas, Gracia i Aznar), en 2004 sobre el Cádiz CF en penaltis (després d’un 1-1 en els 90 minuts, amb gol de Víctor Albalat) i en 2007 sobre el Levante UD (2-1, gols de López Garai i Víctor Salas). Els altres guanyadors van ser Elche CF, RCD Espanyol, RCD Mallorca i Real Murcia.

Sobre el verd de la gespa de Castalia, en definitiva, s’han gestat moltes històries de verd magdalener, amb la il·lusió de l’afició albinegra com a motor. I és que, al marge de resultats, les emocions redoblades de les festes s’han manifestat moltes vegades a l’estadi municipal -al vell i al nou- en forma de traques, xarangues i cançons populars. Les festes fundacionals són un atractiu afegit per a la celebració col·lectiva que és un partit de futbol, amb la incertesa com a ingredient fonamental. Al llarg del primer segle de la història del CD Castellón, la dualitat del triomf i la derrota, l’etern blanc i negre de la nostra samarreta, s’ha manifestat en moltes ocasions barrejada amb les més arrelades tradicions locals. Sempre pendents dels horaris dels partits, per fer una pausa entre els actes festers i arrimar-se a Castalia, tantes vegades ben abrigats, en altres ocasions ja amb la primavera ben present, però sempre amb la confiança més o menys ferma en una victoria que ens refermara en la convicció més castellonera: no volem límits estrets d’ambicions massa modestes.

Castalia és festa. Que l’equip convertisca, amb el seu esforç, un partit de futbol en un acte més de la gran festa de Castelló, és sempre l’aspiració, l’esperança sobre verd. I de tant en tant, com deia el mestre Serrat, la vida ens besa en la boca. I llavors trobem l’excusa perfecta per cantar de matinada el ‘Pam Pam Orellut!’ amb els amics, a una colla o pels carrers, quan la matinada esborra els límits del dia i la nit, el blanc i el negre.

Ximo Górriz Plumed

BURRIANA

CASTELLON

FÚTBOL-TENIS-PÁDEL

Articles 2023

Els congressos magdaleners

La història comença amb la incorporació de Miguel Mulet Ortiz com a nou president de la Junta Central de Festes.

Al costat d’un nodrit grup de veterans i nobels a les festes, posa el seu bon amic Ramón Godes, tots dos amb un castellonerisme, amor a la cultura i les tradicions demostrat i alhora membres de la Junta de l’Ateneu.

En les primeres paraules com President ja va manifestar les seues inquietuds i intencions:

“Les festes són per i per al poble de Castelló”,

“…intente demostrar que les festes no són un “enterrament de tercera”, pense que l’alegria i la participació són fonamentals.”,

“…cal potenciar les festes de cara al poble, que és en definitiva, a qui han d’anar dirigides les festes.”,

”…el Congrés Magdalener és una forma pràctica de saber el que el poble vol per a les seues festes.”

“…m’importa molt el que digue el poble. Les conclusions (del Congrés) es faran públiques i els qui formen la futura Junta Central, hauran de “escoltar-les”, si més no.”

(diari Mediterraneo, EXTRA MAGDALENA 1979)

Calia una revisió dels plantejaments de les Festes i per això calia també l’opinió de tots els “actors”. Així sorgeix el que seria una constant en l’anàlisi, revisió i replantejaments de l’evolució i futur de les Festes Fundacionals de Castelló de la Plana, “EL CONGRÉS MAGDALENER”.

I Congrés

El binomi Godes-Mulet, Mulet-Godes, va aconseguir motivar l’Ateneu de Castelló amb el president Luis Prades al capdavant, perquè assumiren la tasca d’estudiar analitzar, contrastar, debatre i treure conclusions d’unes Festes que donats els temps que arribaven, necessitaven sense abandonar la seua essència, d’uns nous plantejaments, d’acord amb la societat del moment.

Per això, l’Ateneu de Castelló i la “Junta Central de Festes”, assumien l’organització i convocaven el I Congrés Magdalener, que es desenvoluparia entre el 26 de febrer i el 23 de març de 1979.

Segons consta al document de convocatòria, podien participar totes les persones que ho desitjaren simplement amb estar “radicades a Castelló”. S’obria un termini d’inscripció com a congressistes, que hi havien de manifestar en quina Ponència desitjaven participar.

Amb una voluntat d’autèntica participació-popularització del debat i aportacions, es puntualitzava que: “Qualsevol persona, congressista o no podrà presentar per escrit comunicacions sobre les ponències, que hi seran debatudes”.

Les ponències eren:

1a Festes de la Magdalena: desenvolupament i estat actual

2a Ubicació en el temps i durada

LOGO I CONGRÉS MAGDALENER

Gaiata 16 - Rafalafena

3a Festejos i símbols: “la Gaiata”.

4a Contingut de les Festes de la Magdalena.

5a Organització de les festes: estructura.

6a Aspectes financers.

L’estructura i el desenvolupament proposat, era el següent: La direcció del Congrés, l’exercirà el president de l’Ateneu i la direcció de la Ponència, la determinaran els congressistes de cada Ponència.

Les sessions i calendari de cada Ponència l’havien de determinar els Congressistes adscrits a aquesta i cada Ponència redactaria una Memòria i Recomanacions aprovades pels membres d’aquesta. Els vots particulars discrepants de les Ponències, redactats per escrit, s’haurien de traslladar al Ple per estudiar-los i considerar-los.

Les conclusions de les Ponències van ser debatudes al Ple del Congrés i després de les pertinents modificacions, quan va procedir, van ser aprovades definitivament.

plantejar una nova etapa de les festes, que dit siga de pas trigaria més d’una dècada a arribar.

El Congrés no va estar exempt de polèmica, que va ser degudament contestada i puntualitzada pel director del Congrés Luis Prades. La qüestió anava de participació oberta o tancada. Però el cert és que malgrat que la voluntat era de gran implicació, la participació va ser molt inferior a l’esperada. Tot i això s’havia iniciat el camí per

La primera sessió del ple del Congrés es va celebrar el 22 de març al Saló de Plens de l’Ajuntament amb escassa però intensa i qualificada participació, encara que això implicava que la representació de la ciutadania es veiés minvada, així com les seues opinions.

El director del Congrés i president de l’Ateneu a més d’agrair la implicació dels congressistes, va valorar com a altament positiva la iniciativa, oberta a tota la ciutadania, com a fòrum de reflexió sobre una realitat, les Festes, que òbviament també afectava col·lectius, institucions i ciutadania en general.

A continuació es van llegir les conclusions provisionals de la primera ponència sobre “la Magdalena i la seua situació actual” de la que era president Manuel Salvador Gaspar i la segona “Símbols: la Gaiata” que presidia Francisco Vidal Serrulla.

La darrera sessió del I Congrés Magdalener, es

CARNET JUNTA VÀLID PER CONGRESSISTA

NORMES I CONGRÉS MAGDALENER

va dur a terme també al Saló de Plens de l’Ajuntament, sota la presidència del director del Congrés i president de l’Ateneu, Luis Prades, en presència del tinent alcalde i president de la Junta Central de Festes, Miguel Mulet Ortiz.

Previ al debat i exposició de les Recomanacions definitives, es va prendre l’acord consensuat que “El Congrés Magdalener, quedava obert, per tal de recollir nous suggeriments”, acceptat això per voluntat unànime, es va passar a exposar les conclusions com:

RECOMANACIONS DEL I CONGRÉS MAGDALENER

PONÈNCIA:

FESTES, DESENVOLUPAMENT I SITUACIÓ:

1a Conservar l’essència permanent de les nostres festes, fruit de vint generacions de castellonencs. El dia de la Magdalena, ha estat i ha de continuar sent “la festa de germanor de tot el poble de Castelló”.

2a El sentit tradicional d’aquestes commemoracions exigeix que s’allibere de totes les adherències, produïdes pel pas del temps, que contribueixen a desvirtuar-ne el caràcter. Les tradicions pròpies d’aquest dia han de ser donades a conéixer amb tot detall als castellonencs per evitar que es perdin per desconeixement.

3a Especialment s’ha de cuidar tot allò que fa referència a l’acte fonamental de la Romeria de les Canyes, fent que el porrat instal·lat al peu de l’ermitori no entorpesca el pas dels romeus i impedint per tots els mitjans que aquesta es convertisca en una mica carnavalesc.

4a Les processons nocturnes han de revaloritzar-se

i ser posades al dia, sobretot a les parts segona i tercera (processió de penitents i escenes bíbliques). No s’ha de suprimir res, però sí molt a arreglar.1ª Conservar l’ esència permanent de les nostres festes, fruit de vint generacions de castellonencs. El dia de la Magdalena, ha sigut i deu continuar sent “la festa de germanor de tot el poble de Castelló”.

PONÈNCIA: UBICACIÓ EN EL TEMPS I DURADA

1a Les Festes de la Magdalena, pel que fa al nucli d’aquestes, s’han de continuar celebrant el tercer diumenge de Quaresma de cada any i que, en la conservació d’aquesta data s’ha de posar el màxim afany.

2a S’hauria de sotmetre a l’opinió de tot el poble, als seus estaments estudiantil, laboral, industrial i comercial, associacions de veïns i entitats representatives, la conveniència o no, d’escurçar els dies que constitueixen la part central de les festes, deixant per a dates anteriors o actes de menor relleu i tradició.

3a Podria resultar convenient constituir una ponència encarregada d’adaptar les Festes tal com se celebren actualment, a les quals s’haurien de celebrar en el cas que se’n modifique la durada.

PONÈNCIA: SÍMBOLS, LA GAIATA

1a S’han de mantenir els símbols tradicionals de la canya i el rotllo magdaleners, procurant els organitzadors de les festes que els mateixos cada any es troben a disposició dels romeus als llocs adequats, tenint cura que n’hi haja per a tots i també alliberant-los de qualsevol classe d’ adherències que vagen en detriment dels seus significats al·legòric.

2a el Congrés desitja que els tradicionals mocadors magdaleners recuperen la infinita varietat del seu colorit, engalanant per si mateix les festes i com a manifestació indiscutible de la idiosincràsia del nostre poble poc d’acord amb qualsevol mena d’uniformitat en les seues manifestacions festives.

3a Urgeix el rescat de la presència de les “nenes del meneo” a la desfilada de les gaiates amb un llegendari significat i com a peculiaritat diferenciadora de les nostres festes, que concedeixen a la infància un paper important propi, sense necessitat de remoure el que fan els grans.

4a Creiem que és convenient fomentar en la mesura del possible les gaiates petites, a les que es va al·ludir en el seu moment com a “individuals” o “de mà”, no majors en el seu cos d’un metre i vint centímetres a excepció del pal sosteniment d’aquestes i per descomptat amb llibertat d’expressió sencera, dins del sentit religiós -cívic-artístic de la nostra Festa.

5ª Igualment creiem que s’ha de fomentar la gaiata de grans proporcions, sempre que no caiga en el concepte erroni del qual és monumental, al qual també hem al·ludit oportunament i creiem que prenent com a marc o patrocini les diverses Institucions existents a la nostra ciutat.

PONÈNCIA:

CONTINGUT I ORGANITZACIÓ

La quarta i cinquena ponència, els enunciats de les quals eren: “Contingut de les Festes de la Magdalena” i “Organització de les Festes: estructura”, per l’evident superposició de la seua temàtica es va considerar convenient refondre-les en una sola, “Contingut i organització de les Festes”, sobre les quals el Congrés ha adoptat les recomanacions següents:

1a A efectes de les festes han de ser les Associacions de Veïns, a través dels òrgans específics, les que les organitzen, procurant estendre’s a tots els sectors i barris perifèrics.

2a L’òrgan central de les festes, presidit per l’alcalde o persona en qui delegue, haurà d’estar format pels representants dels sectors, de la manera que s’indica a la recomanació anterior.

3a Pel que fa a la participació de la dona a les festes, denominació dels seus càrrecs, condicions per ostentar-los, etc. , han de ser objecte estudi i consideració posteriors, estant present una representació femenina suficientment qualificada.

4a Les comissions de festes dels barris han de gaudir de plena autonomia per a la seua organització. L’òrgan central tindrà la doble funció, coordinar-les i fer els actes generals.

5a La inclusió d’altres festejos, que semblen tenir més actualitat o significat que els actuals, com poden ser l’acte d’exaltació dels castellonencs destacats durant l’any en actes humanitaris, en les arts, les ciències, les lletres, el món laboral etc. Homenatge a les comarques de la província, diferent concepció dels actes culturals i altres, han de ser objecte de consideració posterior, per al cas que s’arribe a una reestructuració total de les Festes.

L’última ponència, sobre finançament, en no haver estat desenvolupada, per qui se’n va fer càrrec, queda ajornada.

Finalment, el Congrés acorda continuar obert a partir d’aquest mateix moment, a fi de recollir tots els suggeriments i les representacions que no han tingut cabuda durant les presents sessions, per les circumstàncies que han concorregut durant el ma-

Gaiata 16 - Rafalafena

teix, quedant la secretària permanent en funcions, per convocar les noves sessions de treball.

a unes Conclusions que es pogueren tenir en compte per tots, incloses les Institucions.

II Congrés PROGRAMA II CONGRÉS MAGDALENER

Es va desenvolupar al Saló d’actes de la Conselleria de Cultura a l’avinguda del Mar, del 31 de gener al 9 de febrer de 1986.

Va ser l’avantsala del que poc temps després es convertirà en la gran acció de despolitització de la festa, materialitzada a la nova Fundació Municipal de Festes, el seu òrgan rector i la Junta de Festes, que deixaria d’estar presidida per un regidor, per ser-ho per un membre destacat de la gestió festiva, elegit a Assemblea per tots els representants de la societat civil i festiva. Una fórmula que malauradament avui dia ja ha vist la seua fi.

El Congrés, pròpiament dit, es va desenvolupar en tres jornades amb els següents temes i responsables:

Divendres 31

1ª PONÈNCIA “Antecedents històrics de les Festes de la Magdalena”

Ponent: Jose Sanchez Adell

Moderador: Miguel Mulet Ortiz

Lectura de comunicacions i debat

Coincidint amb el X Aniversari de Moros d’Alqueria, l’Associació va decidir, entre molts altres actes, convocar el II Congrés Magdalener.

Eren temps que requerien un nou pas en el desenvolupament de les nostres Festes i aquesta inquietud va ser recollida pels “Moros”, per compartir-la amb la resta d’agents socials, culturals i festius de la nostra ciutat, permetent arribar

Dissabte 1

2a PONÈNCIA “Les festes de la Magdalena des de 1945”

Ponent: Jaime Nos Ruiz

Moderador: Jose Alberto Fabra Carreras

Lectura de comunicacions i debat

Gaiata 16 - Rafalafena

3a PONÈNCIA “Actualitat i futur de les Festes de la Magdalena”

Ponent: Francisco Pascual Mas

Moderador: Immaculada Puig Vicent

Lectura de comunicacions i debat

Les comunicacions a la primera Ponència van ser:

“La indumentària de la dona a les Festes de la Magdalena” i “El vestit de llauradora i la brusa a les dones”

Autor: Agrupació Folklòrica el Millars

“Les dates de les festes de la Magdalena”

Autor: Gaiata 2

Dissabte 8

Sessió de conclusions

“Tradicions oblidats del dia de la Magdalena”

Autor: Josep Miquel Frances i Vicent Farnos de los Santos

“La història a les Festes de la Magdalena”

Autor: Germandat Cavallers de la Conquesta.

Les de la segona Ponència van ser:

“Reacció davant de la crisi econòmica, amb el millor aprofitament dels recursos”

Autor: Juan Jose Pérez Macián.

“Subvencions a les Gaiates”

Autor: Gaiata 2

“El Pregó”

Autor: Fernando Ulldemolins

“El vestit de setí als actes oficials de la Junta Central de Festes”

Autor: Vicente Manuel Agost Marques

“Pensaments al voltant de la Gaiata”

Autor: Antonio J. Gascó Sidro

I les de la tercera Ponència van ser:

“Per a una reforma profunda de les festes”

Autors: José Luis Alé, Vicente Farnos de los Santos i Albert Sanchez Pantoja

“Grups extraoficials, una amenaça per a les Festes?”

Autor: Sixto Barbera Ferrando

Gaiata 16 - Rafalafena

“La Junta Central de Festejos”

Autor: Isidoro Gasque Pont

“De la Nostra Festa Grosa”

Autor: Miquel Peris i Segarra

“Al II Congrés Magdalener”

Autor: Juan José Reverter

“La dolçaina a la Magdalena”

Autor: Miguel Mulet i Ortiz

En paral·lel a les sessions, es va completar una intensa agenda d’actes; recepció Congressistes, inauguració i vi d’honor, al local de l’associació al carrer Fola, dinar de Congressistes al restaurant Les Barraques de Benicàssim inclòs “Vaquillas” a la plaça de bous “la Viña”, exposicions a la Casa Abadia sobre indumentària i ceràmica, Mostra d’Indumentària pel Grup Fadrell al Casino Antic i Mostra Folklòrica a la Plaça Major amb cloenda del Congrés al saló de plens de l’Ajuntament.

Com una de les conclusions més importants del Congrés, es va llançar als mitjans de comunicació una reflexió o crida d’atenció sobre el Castell Vell, perquè fos considerada per la ciutadania i les autoritats.

Recomanació que es veuria atesa, anys després, amb el Pla Director per a la Recuperació del Castell Vell de 2003 i la posterior actuació en cinc fases per part de l’Ajuntament i la Conselleria de Cultura, amb una inversió de vora els dos milions d’euros.

Cal ressaltar quant a la participació, com destacava la premsa local, el fet que malgrat tenir un bon nombre de Congressistes, “…va destacar l’escassa assistència de representants de les Gaiates, membres de la Junta Central de Festes i colles o penyes de festes.”

Finalment i finalitzades les sessions, els debats i les votacions corresponents, també es van publicar a la premsa local les Conclusions del II Congrés Magdalener:

CONCLUSIONS DEL II CONGRÉS MAGDALENER

Les festes de la Magdalena, manifestació genuïna amb què el poble de Castelló commemora cada any l’efemèride de la seua fundació a l’actual emplaçament, té a la Romeria de les Canyes el fonament de la seva antiga tradició. Tot i que són festes de caràcter absolutament cívic, però està demostrat documentalment l’origen penitencial de l’esmentada romeria. D’altra banda, els testimonis històrics són irrefutables pel que fa a la celebració el tercer diumenge de Quaresma. Juntament amb tot això, i des de la mateixa documentació, el simbolisme de la Gaiata cal considerar-ho com una cosa peculiar del poble castellonenc. Al llarg dels anys, i des de les primeres notícies que daten de la primera meitat del segle XIV, aquesta festa ha patit diversos avatars fins que el 1945 s’inicia una nova etapa de promoció. No obstant això, a ningú no s’escapa el fet que han estat immutables els principis bàsics que la inspiren.

El II Congrés Magdalener, considerant aquests antecedents i en el respecte més gran a la història i a la tradició, ha arribat a les conclusions següents:

cloent de la gaiata individual o familiar, la participació de la qual afegiria més brillantor en l’exaltació d’un símbol tan popular.

Primer. ”De la Romeria de les Canyes”

Se’n reafirma el caràcter penitencial, d’acord amb la tradició. En conseqüència, cal exigir del clergat parroquial de Santa Maria que assumisca el paper protagonista que li pertoca. Alhora, es recomana la participació dels sacerdots fills de Castelló, un dels quals hauria de ser el portador de la relíquia de Santa Maria Magdalena. I en aquest sentit, el Congrés crida l’atenció dels responsables de l’organització per complir aquesta vella tradició en tots els seus matisos i detalls de caràcter simbòlic i plàstic, alguns dels quals, lamentablement, s’han omés en aquests darrers anys.

Per descomptat, es reafirma com a inqüestionable la celebració de la Romeria el tercer diumenge de Quaresma.

Segon. De la Gaiata

Afirmació de la gaiata com a principal símbol de les festes i inclús de la mateixa ciutat per protagonisme tradicional, del qual en queda constància en la documentació coneguda. Per la seua singularitat, la gaiata distingeix les festes de Castelló. Per tant, ha de ser promocionada i potenciada com correspon a tota manifestació genuïna. Aquest caràcter distintiu es posa en relleu a la desfilada nocturna, a la qual l’organització ha de prestar la seua màxima atenció.

La gaiata monumental, no per la seua magnitud sinó pel seu valor artístic, no és de cap manera ex-

I en aquest sentit, l’Ajuntament està cridat a donar exemple a la potenciació de la gaiata, per la difusió de la qual ha de mostrar una especial inquietud.

Queda clar que la gaiata ha de ser una obra d’art, siga d’estil barroc o modern, sense renunciar mai les possibilitats que poden oferir les noves tècniques i els dissenys més avançats.

I sense la necessitat que aquesta haja de ser renovable cada any a la seua integritat.

Tercer. De la Cavalcada del Pregó.

Davant possibles adulteracions de la seua essència, es recomana mantenir aquesta cavalcada que ha de romandre en la més estricta fidelitat a la filosofia que la va inspirar fa més de quaranta anys.

Quart. De la indumentèria.

S’accepta el vestit de castellonera com a vestit de la dona a les festes de Castelló, recomanant, en el cas del seu ús, que es mantinga la fidelitat del model tradicional.

Cinqué. De les velles tradicions.

Havent observat la pèrdua d’antics costums tradicionals, es puntualitza la necessitat de recuperar o mantenir els següents:

“La foguera” que ha de ser encesa al turó, la vigília del dia de la Magdalena.

Tot l’antic cerimonial de la Romeria.

La parada i visita a l’ermita de Sant Roc de Canet.

L’adoració de la Creu i les Tres Caigudes

La trobada de les dues processons, la que baixa del Castell Vell i la que surt de l’església de la Sang, amb la participació d’aquesta il·lustre confraria.

La desfilada dels carros “triomfals”, amb tot el respecte a l’antic costum, i a la seua correcta simbologia.

Promocionar la participació de “xiquetes del meneo” davant de totes les gaiates.

Sisé. De les comissions i colles.

Suposat el fet de crear i consolidar una sèrie de grups, en forma de penyes o colles, resulta incoherent negar una existència que es demostra cada any. En conseqüència:

És deure de la Junta Central establir, d’una banda, més vies de participació d’aquests col·lectius, i de l’altra despertar-ne la inquietud, per aconseguir la integració a la festa.

Les comissions de sector, atesa la seua importància en el context organitzatiu de les festes de la Magdalena, en la seua estructura actual, i la cada vegada més problemàtica captació de recursos, es considera convenient incidir en els punts següents: Fomentar des del mateix Ajuntament, una major identificació entre cada comissió i el seu veïnat respectiu, sent desitjable que els mateixos veïns foren els components de cada comissió, així com les madrines i dames, d’aquesta manera es potenciaria la personalitat d’aquestes comissions.

Reconsiderar la identitat quant a dates i coincidències de lloc de les presentacions, ja que actualment i excepte alguna excepció es duu a terme fora del

sector. Podria suposar un nou plantejament més pràctic i amb més vinculació al sector.

Estudiar un nou plantejament dels castells de focs artificials, que és preferible cercar una solució, que deixar que vagen desapareixent a poc a poc.

Els sectors més perjudicats pels canvis demogràfics de Castelló, des que es van crear el 1945, haurien d’anar reconsiderant, tant l’actual estructura interna com la relació amb el veïnat.

Per aconseguir una major integració entre els diferents estaments de la festa i un funcionament més adequat de l’organització, és ja urgent la necessitat de comptar amb un Cau de Festers que serveixi com a punt d’unió de tots els homes i dones, així com a centre de recuperació, intercanvi i difusió de tota manifestació cultural, realitzat amb les festes de la Magdalena.

Seté. De la Junta Central.

Sobre la base del dret i deure de l’Ajuntament pel que fa a les festes, com a més de les seues obligacions, s’entén que la Junta de Festes, que actua per delegació del municipi, ha de tenir un caràcter absolutament representatiu.

S’entén que aquesta Junta representa tota l’organització de les festes i, per tant, ha de reunir tots els estaments que la integren. Aquest aspecte representatiu es considera fonamental i el primer pas és la revisió urgent, actualització i aplicació dels seus estatuts.

Els membres de la citada junta són els més directament cridats a respectar i vigilar el manteniment dels nostres costums i tradicions festeres. És per això, que sembla lògic, hagen de vestir als actes oficials la indumentària tradicional.

Sol·licitar de l’Ajuntament una major aportació econòmica a la Junta de Festes, així com replantejar-ne la distribució quant a premis, subvencions i incentius.

Vuité. De la música a la festa. Potenciar, per part de la Junta de Festes, la música de dolçaina i tabalet, mitjançant l’organització de festivals o la creació d’estímuls de diversa índole.

Nové. De la divulgació de l´esperit de la festa És un fet constatat cada any el desconeixement de gran part de la població respecte del significat de les festes de la Magdalena en el marc de la història de Castelló.

Pels organismes competents, i en primer lloc per l’Ajuntament, cal continuar i encara aprofundir més en la tasca de la divulgació que es du a terme en els darrers anys.

Per assolir aquesta divulgació, es considera convenient l’edició de publicacions i fulletons especialment dedicats als infants, alhora que demanar la col·laboració de l’estament docent.

Un congrés, el segon, que organitzat per l’associació Moros d’ Alqueria amb tot afecte i responsabilitat, va reunir les principals personalitats de les Festes per convidar fonamentalment a potenciar el caràcter representatiu i participatiu de la Junta Central de Festes, així com el gran interés de divulgació de l’esperit de la setmana gran castellonera.

S’iniciava el camí per al Ple Municipal que donaria peu a la convocatòria d’una Assemblea que reunint tots els implicats a les Festes crearia la nova estructura.

III Congrés PROGRAMA III CONGRÉS MAGDALENER

Els dies 10,17 i 23 de juny de l’any 1995,reunits al Saló d´actes de BANCAIXA (carrer Cervantes) i organitzat per la Federació de Colles de Castelló, juntament amb la Regidoria de Cultura i Festes es desenvolupava el III Congrés Magdalener.

INSCRIPCIÓ II CONGRÉS MAGDALENER

Gaiata 16 - Rafalafena

Els organitzadors optaren per una estructura i desenvolupament on en primer lloc es plantejarien tres ponències a càrrec dels tres presidents anteriors de la Junta de Festes, a continuació es van llegir les Comunicacions dels congressistes, per passar immediatament al debat.

Les ponències i ponents van ser les següents:

1ª Evolució de les Festes de la Magdalena des del II Congrés i el seu futur

Ponent: Sixto Barberá i Ferrando

2ª Integració de les colles i la seua participacióo al món de la Festa

Ponent: Sebastián Pla i Colomina

3ª Estructura i recursos dels ens festius

Ponent: Lluis Domenech i Company

Cert és que les expectatives de participació no van ser les desitjades, escassament un centenar d’ inscrits, i no va ser per les dates, sinó, es suposa, que perquè ningú confirmava que les conclusions del Congrés arribaren a ser executives.

No obstant tant les ponències, les comunica-

cions com els debats van ser de gran qualitat i altament enriquidors.

A l´última jornada com a Sessió de Conclusions es van debatre les conclusions de les tres ponències i després de les votacions pertinents es proclamaren les conclusions definitives.

En paral.lel a les jornades del Congrés, desde la Regidoria de Cultura i en col-laboració amb la Federació de Colles, es van organitzar i patrocinar una sèrie d’ actes culturals:

Trobada de Dolçainers i Tabaleters

Exposició fotogràfica i cinematogràfica

Sopar de pa i porta, actuació de foc, encesa de fogueres i actuació d´havaneres.

I la publicació del llibre “Els noms de les colles”.

CONCLUSIONS DEL III CONGRÉS MAGDALENER ASSEMBLEES I

CONGRESSOS:

Convocar Congressos Magdaleners amb més freqüència i regularitat

Han de tractar fonamentalment les Festes de la Magdalena, però no han d’oblidar la resta de festes de la ciutat.

L’Assemblea de Festes és un valor fonamental per a l’esdevenir i bona evolució de les Festes

INSCRIPCIÓ II CONGRÉS MAGDALENER

Gaiata 16 - Rafalafena

Comprometre’s a mantenir-les regularment i acceptar, posant en acció els seus acords per part de tots

FUNDACIÓ MUNICIPAL DE FESTES:

Necessitat de revisar i reformar els Estatuts de la Fundació Municipal de Festes.

Creació per part de l’Ajuntament del Museu Magdalener.

Seguir amb el compromís de ser fòrum de participació de tots els ciutadans en matèria festiva.

Tenir en consideració el treball de tots els ens festius

Donar més claredat a la despesa dels seus pressupostos.

Seguir vetllant pel respecte i potenciació de totes i cadascuna de les festes i tradicions de la ciutat.

ENS FESTIUS:

Les Colles han d’introduir modernització a la festa

Colles i Gaiates no són excloents i si complementàries

Els ens festius han de treballar des de la legalitat transformant-se en associacions legalment constituïdes.

Revisió dels aspectes econòmics dels ens festius per minimitzar la seva dependència de la Junta de Festes.

Aspirar a consolidar locals propis que permeten la participació de la ciutadania.

REINES, DAMES I MADRINES:

S’estudiarà detalladament el protocol de la Reina.

Donar-les el valor protagonista i protocol·lari que es mereixen dignificant-ne la funció. No carregar amb despeses innecessàries o excessives les seues famílies.

S´estudiarà la possibilitat de suport econòmic per part de l´Ajuntament.

INDUMENTÀRIA DE LA DONA:

S’accepta el vestit de castellonera i/o llauradora.

Es recomana mantenir la fidelitat al model tradicional.

Es descarta completament l’ús de la brusa per a la dona.

PREGÓ:

Siga quina siga la participació, que any rere any va en augment, els organitzadors han de tenir la llibertat per acoblar-los, sense perdre la identitat i la filosofia que va inspirar el Pregó.

ROMERIA:

Revisió dels diferents camins que trien els romeus el dia de la Magdalena i ajustar-se a la Consueta.

Sent un Romiatge Penitencial, exigir al Clergat parroquial de Santa Maria que assumisca el paper protagonista que li correspon.

Reforçar i organitzar el paper de les Colles a la Torna

Gaiata 16 - Rafalafena

GAIATES:

S’organitzaran unes Jornades sobre la Gaiata, passat, present i futur.

Es crearà una comissió que estudie la possibilitat de reestructurar els sectors.

Queda com a inqüestionable que la senya d’identitat de les festes és la GAIATA, promocionant-la per tot el territori nacional.

S’han d’acceptar com a Gaiatas, tota mena, Tradicionals, Modernes i Individuals.

La Desfilada de Gayatas, no ha de ser avorrida ni excessivament llarga.

Qualsevol col·lectiu festiu té dret i obligació moral de fer Gaiata, siga fixa, mòbil o de mà.

MÚSICA:

Considerar-la com un valor fonamental de la cultura Mediterrània.

Enfortir el seu ús a les festes, potenciant els diferents Festivals ja existents.

FOC:

Considerar-ho com a protagonista de les nostres festes.

Promocionar activitats de foc al carrer. Enfortir i premiar adequadament, mascletaes i castells.

IV Congrés

El quart Congrés Magdalener, pel seu plantejament, convocant i compromís Institucional adquirit, així com per la gran participació de la societat castellonenca, ha estat el més important dels realitzats.

L’alcaldessa en persona signà una carta convocant el Congrés per convicció pròpia:

“…atesa la necessitat que personalment considere que existeix…” amb una total voluntat de participació ciutadana:

“…ha de ser un espai de coneixement, reflexió, diàleg i acord àmpliament participat per la ciutadania…” i comprometent-se amb el seu resultat com mai no s’havia fet, “…per orientar l´organització i les línies d’evolució de les Festes de la Magdalena…”.

Ratificat, tot el dit, pel Díptic del Congrés, en què a més d’explicar com inscriure’s i participar, aclaria qualsevol dubte sobre l’eficàcia de les seves conclusions. “…Podràs presentar i defensar esmenes a les quatre ponències presentades per l´organització i votar l´aprovació definitiva de les ponències que es convertiran en Declaracions Institucionals del Congrés i que serviran per a millorar en un futur immediat les nostres Festes de la Magdalena. ”

Tot això, provocat, convocat i signat per la sra. alcaldessa, per la qual cosa el treball sí que semblava serviria per a millorar les Festes i la seua estructura, superant les reserves de banalitat manifestades en altres ocasions per la gent implicada a les nostres festes.

I ens ho vam creure!, tant és així que la resposta del “món de la festa”, va ser d’importantíssima participació i total implicació, tant per al desenvolupament del Congrés, com per a la preparació d’aquest, treball a les taules prèvies, elaboració de ponències i comunicacions. Així com d’esmenes i llargs debats amb arguments per aconseguir el màxim dels consensos.

Gaiata 16 - Rafalafena

Es va crear un Comité Organitzador, que durant sis mesos es va encarregar de supervisar tota la feina, emetre tota la documentació, controlar la inscripció i fins i tot emetre regularment notes de premsa que informaven de l’evolució del treball i del Congrés.

El Comité Organitzador va tenir la composició

següent:

Presidenta:

Sara Usó

Comité d ´ honor:

el proposat

Coordinador teCniC:

Fernando Vilar

Comité CientífiC:

José Juan Sidro

Ximo Gorritz

Lidón Barberá

Elisabeth Breva

Sixto Barberá

Comité organitzador/tèCniC:

Vicent Montolio (Gerent del Patronat)

Eva Lidón Barreda (pel grup municipal Socialista)

Nelo Melchor (pel grup municipal Compromís)

Araceli Querol (pel grup municipal Castelló en moviment)

Miguel Angel Mulet (pel grup municipal Popular)

Fernando Sos (pel grup municipal Ciutadans)

Raul Martí (pel Consell Rector del Patronat)

Juan Vicente Bellido (per la Junta de Festes)

Carlos Chipirraz (per la Gestora de Gaiates)

José Luis Santolaria (per la Federació de Colles)

Jesús Redón (pels Ens Vinculats)

Estela Bernad (comunicació proposada per la UJI)

Ja al mes d’octubre, es van superar els 500 inscrits, per això es va prendre la decisió de canviar

la ubicació de les sessions del congrés al saló d’actes de la Cambra de Comerç amb una capacitat per a 600 persones.

El resultat del Congrés van estar les Conclusions i les Declaracions Institucionals que havien de ser assumides i respectades per tots, en especial per l’equip de govern convocant.

Malauradament a dia d´avui no només no s’han tingut en compte, sinó que han estat en alguns casos atacades o traïdes directament des de la Institució Municipal.

És el que hi ha… No obstant això va ser altament aclaridor perquè els col·lectius tinguen un “full de ruta” definit i consensuat per millorar les nostres festes des de cadascun dels seus espais de responsabilitat… si així ho desitgen.

IV CONGRÉS MAGDALENER 2017

IV CONGRÉS MAGDALENER · VISIÓ I OBJECTIUS

Visió congressual

Establir les bases argumentals de consens perquè les institucions i els ens festers i la ciutadania en general puguen assumir i participar una renovació de les Festes de la Magdalena que les milloren i les consoliden com a valor diferencial de construcció d’una imatge positiva de la ciutat de Castelló de la Plana, de projecció estatal i internacional.

Objectius congressuals

1. Promoure una actualització dels processos i activitats festers -tradicions, rituals, simbologia...- per tal d’harmonitzar les Festes de la Magdalena

amb els principis, valors, normes, sentiments i expectatives que conformen la cultura cívica de la societat castellonenca actual.

2. Estendre entre la societat castellonenca, a través de les institucions i ens festers, la consciència del valor que les Festes de la Magdalena tenen com a element integrador de la imatge que es projecta de la ciutat de Castelló de la Plana i de la necessitat d’una àmplia participació social en la construcció i projecció d’aquesta imatge mitjançant la participació en les festes.

3.Promoure un consens suficientment ampli envers les Festes de la Magdalena que evite la seua instrumentalització partidista des de les institucions de representació política i la seua instrumentalització a favor d’interessos particulars de caràcter econòmic o social.

3. A cada secretari o secretària de taula se li fan arribar les comunicacions rebudes.

4. Cada taula designa un relator o relatora, que ha de redactar la ponència de la seua taula.

5. Cada taula estudia les comunicacions que li han arribat i debat sobre el sentir de la ciutadania respecte dels temes del seu bloc temàtic. Valora el contingut i els avals (signatures) de cada comunicació.

6. Cada taula acorda els continguts i redacta la ponència respectiva al seu bloc temàtic en un termini establert.

3. Publicació de les ponències i comunicacions (simultània a la fase 4)

1. Es publiquen en obert, al web, les comunicacions presentades de cada bloc temàtic i les ponències de cada taula.

IV CONGRÉS MAGDALENER · ESTRUCTURA DEL CONGRÉS

1. Publicació dels blocs temàtics i dates de presentació de comunicacions

1. Es publiquen tots els temes que aplega cada bloc

2. Es publiquen els criteris de presentació de comunicacions, que podran ser col·lectives (signades per més d’una persona) o individuals.

3. S’informa del procediment per a presentar les comunicacions.

2. Constitució de les taules temàtiques

1. Es designa als membres de cada taula i constitueixen la taula.

2. Cada taula elegeix un secretari o secretària.

2. S’informa dels criteris i terminis de presentació d’esmenes a les ponències de les taules i de presentació de ponències alternatives a les de les taules. Especialment del % d’avals de congressistes inscrits necessari per a presentar-les.

3. S’ha d’advertir en aquest punt que per fer efectives ponències alternatives i esmenes caldrà que un representant les defense verbalment davant dels congressistes.

4. Inscripció de congressistes (simultània a la fase 3)

1. S’obre el termini d’inscripció de congressistes a la vegada que es publiquen les comunicacions presentades a cada taula i les ponències de cada taula.

2. S’informa del desenvolupament de les sessions del congrés (s’adverteix clarament que

només els congressistes inscrits podran votar les ponències i esmenes).

3. Es tanca el termini d’inscripció de congressistes.

taula o altra persona designada per la taula presenta la ponència inicial.

4. Tot seguit les persones que defensen cada una de les ponències alternatives disposen d’un temps igual al del relator de cada taula per a defensar la seua ponència.

1. Aquesta fase s’ha d’engegar un cop tancat el termini d’inscripció de congressistes, comptabilitzat el total de congressistes inscrits i decidits els % necessaris per a presentar esmenes o ponències alternatives a les ponències de cada taula.

2. S’obre el termini de presentació d’esmenes a les ponències de cada taula o de ponències alternatives (que esdevenen una esmena a la totalitat de la ponència presentada per la taula). Cal deixar ben clar en la comunicació els criteris de presentació, especialment els % d’avals de congressistes inscrits necessaris per a presentar-les.

3. Prèviament a les sessions, en un termini de no més d’una setmana, es publiquen en obert, públicament, les ponències alternatives i les propostes d’esmenes acceptades.

4. S’informa de com es faran les votacions en les quals s’aprovaran les ponències definitives.

6. Sessions del IV Congrés Magdalener

1. Una setmana o dos abans de l’inici de les sessions del congrés s’organitzaran un parell o tres de conferències que els comités organitzadors consideren necessàries per a il·lustrar als congressistes i a la ciutadania en general.

2. S’inicien les sessions del congrés, una sessió per cada bloc temàtic, presidida per tant pels membres de cada taula.

3. En cada sessió el relator o relatora de cada

5. Primera votació entre les ponències presentades. Si guanya la ponència inicial, la presentada per la taula, es passa a la defensa de les esmenes.

6. L’autor de cada esmena disposa d’un temps preestablert pel comité per a defensar-la davant dels congressistes.

7. Finalitzades les defenses de cada esmena es procedeix a la votació.

8. Un cop aprovades les ponències definitives pels congressistes, en la darrera sessió es proclamen com a declaracions institucionals del IV Congrés Magdalener.

9. Els comités organitzadors presenten les conclusions del IV Congrés Magdalener, redactades i aprovades pels comitès.

7. Publicació de les declaracions institucionals i les conclusions del congrés

1. Es fa difusió a tota la ciutadania de les declaracions institucionals del congrés i de les conclusions.

Miguel Angel Mulet i Taló

Membre de l´Institut d´Etnografia i Cultura Popular de Castelló

5. Presentació d’esmenes i de ponències alternatives

Viure en un barri de Castelló

Un poble és, un poble és, un poble és, Obri una finestra al matí i respirar, El somriure de l’aire en cada cantonada i treballar. I treballar, unint, vida a vida, una rajola a l’esperança. Mirant al capdavant sense girar l’esquena”

(traducció al valencià)

Amb aquests versos, la cantautora María Ostiz, en els convulsos, políticament parlant, anys 70, cantava a una tímida, però indestructible “LLIBERTAT”, que emanava de la voluntat democràtica i força inexorable d’un poble represaliat durant 40 anys, que travessava la geografia espanyola de dalt a baix salvant obstacles com “la censura”, “la prohibició a la llibertat d’expressió i/o pluralisme polític”, així com al “perquè ho dic jo”, tan de moda en aquella obscurantista època del panorama social-polític espanyol, obstacles que es rendien davant tal força finint junt “al dictador”.

Si analitzem la cançó, substituint barri per poble, trobem moltes similituds amb el temps actuals, frases que podrien ser utilitzades per qualsevol de nosaltres en aquests temps, com: “A un barri no se li guanya amb una frase, ni amb disfressar-se de poeta, se li guanya cara a cara, respectant els cabells blancs de la seua terra i que cresquen els seus plançons al recer del sol, esperant sense por a l’alba”.

Ací és on jo pretenia, a través d’aquesta humil reflexió fet article, posar l’accent, no sols en què “és un barri”, sinó en “com tractar-lo”.

Tal com us he esmentat en alguna ocasió (em sent realment orgullós d’això, que se li farà), provinc d’uns dels barris més humils que formen aquesta estimada ciutat, Castelló de la Plana, i entre les seues moltes qualitats es troben totes aquelles que adornen “un poble” i algun dels seus defectes, com “la desconnexió” i a vegades “aïllament”, la qual cosa, pot acabar irremediablement amb barris com el meu, Sant Agustí i Sant Marcos.

En la tornada de la cançó, Maria Ostiz ens parla de l’ardu treball que implica mantenir un poble a flotació i, eixa tasca, és una suma d’esforços, els dels comerciants que baixen el

Gaiata 16 - Rafalafena

seu marge de beneficis econòmics (malgrat la pujada de l’IPC) per a continuar donant servei als seus veïns i els dels seus veïns, que segueixen comprant en “on Paquita”.

Què és estar amb els veïns?

Estar amb els veïns és estar dia a dia amb ells coneixent de primera mà les seues històries, mirar-los als ulls i veure en alguns casos, els ulls humitejats d’alguna llàgrima que se’ls escapa demanant-te que els ajudes. Estar amb els veïns és agafar-los el telèfon a qualsevol hora del dia i solucionar-les un problema.

Estar amb els veïns és arromangar-se, “baixar al fang” i ajudar el teu veí/na a traure l’aigua que ha entrat a la seua casa a conseqüència de la pujada del Barranc del Sol.

Estar amb els veïns és ajudar a una dona amb problemes respiratoris i que et demana poder tindre una plaça de minusvàlid baix de la seua cada perquè s’ofega en caminar. I preocupar-te que ho té fet i si no tornar-ho a demanar fins que ho facen.

O una altra dona, que tan sols demanava tindre a la seua porta uns pivots per poder entrar a casa a causa de la reduïda mobilitat d’ella i del seu home.

Són tants i tants els veïns als quals, amb poc, només amb escoltar-los i fer-los cas es conformen i els fas feliços. Estar amb ells i els seus problemes és ficar-se un peto i recollir aliments per als veïns i les veïnes més necessitats en la GRAN RECOLLIDA D’ALIMENTS. AIXÒ SÍ QUE ÉS ESTAR DE VERITAT AMB ELS VEÏNS i “bregar” amb les adversitats” que tenen, que no són poques. Aquesta és l’essència del barri on vivim, d’on venim, que quan ens necessitem els uns als altres, allí estem. Per a conéixer els problemes dels barris i els seus veïns, cal viure’ls, i cal eixir dels despatxos i presenciar-los de primera mà.

Unim el nostre treball no a una “rajola en l’esperança”, alcem un mur de formigó armat si fa falta, per “el nostre barri”, perquè un barri va més enllà d’una demarcació geogràfica, un barri és la unió dels desitjos d’uns quants de portar la felicitat a molts altres, i sobretot continuar sent “un barri”, amb les seues virtuts i els seus defectes.

Desitge anar finalitzant, remarcant la paraula “respecte”, sobretot quan va unida a la paraula “barri”, eixa que de tant “malgastar-la” quasi no ens queda, perquè sense respecte cap als nostres barris i les seues gents, Castelló de la Plana deixarà de ser la gran ciutat que és hui, pel que fa a la nostra societat, només una recomanació, hem de saber que “per a guanyar un barri no és suficient amb aprendre’ns el seu llenguatge”, cal respectar cada paraula que el forma. Una frase que defineix la vida en els barris i que ajuda a mantenir l’ “essència de barri” del que venim i demostrar així el que ens diu Jean Jacques Rousseau: “Sempre és més valuós tindre el respecte que l’admiració de les persones”.

Francisco Cabañero Catalán President Federació Coordinadora Entitats Ciutadanes de Castelló

Gaiata 16 - Rafalafena

Bous des de la barrera

Escriure és més que agafar la ploma o iniciar l’ordinador per a plasmar pensaments. Cal intentar expressar-los correctament i, al mateix temps, transmetre les teues emocions.

És per això, que quan el meu bon amic Juanvi Bellido em va demanar que escriguera aquestes línies, sabia que no era gens senzilla la labor que m’encomanava. Havia de forjar un relat sobre les Festes de la Magdalena sota la meua perspectiva de foraster, veure els bous des de la barrera, ja que visc a Castelló de la Plana des de fa 15 anys, però no sóc d’ací, vinc de molt lluny, d’una terra amb un clima diferent i costums molt diferents.

És cert que tots els espanyols tenim en el nostre ADN molts gens mediterranis, però no és menys inqüestionable que Espanya és molt diversa i tots tenim particularitats de les quals no ens podem desprendre.

Narrar les impressions que et produeixen les teues festes és fàcil, les vius, les sents i les emocions ixen pels teus porus sense poder evitar repassar les vivències que, des de xicotet, transportes en la teua memòria sense oblit possible.

Una altra cosa, molt diferent, és relatar sota el pensament forà, les teues vivències en unes festes que vols però que desconeixes en profun-

ditat i que no poden emocionar-te, per molt que ho intentes, com les teues.

No hi ha festes millors ni pitjors, són els sentiments i la implicació en elles els que fan que, para cadascun de nosaltres, les nostres festes siguen les excel·lents, encara que hem de reconèixer el valor d’altres que hem viscut puntualment per canvi de residència o per la invitació d’algun amic.

Si d’alguna cosa puc presumir, creguen-me, és d’haver realitzat “turisme laboral” durant dècades. He sigut asturià, valencià, madrileny, canari, basc i andalús. Això sense comptar amb els meus destins allèn de les nostres fronteres, que també han sigut varis.

I dic, sense rubor, que he sigut, perquè allí on he viscut he deixat amics, he sigut feliç i he intentat adaptar-me a les costums des del primer dia. En la meua casa som tres i els tres hem nascut en províncies i comunitats autònomes diferents, això m’ha ensenyat a estimar altres terres i no sols la meua; una expressió que no m’agrada: “la meua”. El bou és d’on pastura, no d’on naix, i el respecte a la terra que t’acull ha d’estar per damunt de qualsevol altra consideració, “la terreta”

és de tots aquells que amb respecte la trepitgen, “la terreta” és la forma excitada de contemplar la teua terra.

He de confessar que les meues primeres “Magdalenes” van ser gaudides amb una mica de distracció, encara que ja tenia bons amics que m’explicaven les coses i m’invitaven a les seues terrasses a gaudir dels castells de foc, mentres la meua dona i jo els compensàvem amb algunes delícies gastronòmiques de la nostra terra. Aquesta va ser la meua primera experiència magdalenera i va ser on vaig començar a endevinar la importància que per als castellonecs, i els valencians en general, té el soroll, la pólvora i el color del foc.

No dubten de que encara així se m’estarrufa la pell quan recorde, viscuda a vora de metxa, la meua primera mascletà. Podria dir que eixe va ser el meu bateig festiu. Aquell dia, vaig començar a entendre la diferencia entre festiu i “fester” i entre castellonenc i “castelloner”. Van

ser els meus primers passos per la realitat que m’envoltava en les festes.

El meu caràcter, que algunes vegades m’ha jugat males passades, i la meua costum de viatjar m’han permès integrar-me prompte en els nous hàbits, encara que sense renunciar als meus.

Moltes de les meues col·laboracions desinteressades m’han servit com la millor escola possible per a instruir-me en el caràcter castelloner i conèixer la idiosincràsia dels paisans, fins al punt de que prompte vaig aprendre a fer paella, això sí, respectant tots els ingredients i formes que em vam ensenyar per a no adulterar la tradició.

També vaig aprendre que celebrem la conquesta del Rei Jaume I del Castell Vell, que va ser poc a poc abandonat pels seus habitants per a baixar a les riques i fèrtils terres del pla. Va quedar en peu, no obstant això, la que suposem que va ser la capella de la fortalesa dedicada a Santa Maria Magdalena. La volta dels castellonencs, cada anys, a l’ermita, és la tornada als orígens.

El meu segon descobriment, especial e importantíssim, va ser la Gaiata, base de la festa i des d¡on s’impulsen els sentiments festers. Al voltant del monument i les seues llums es creen llaços d’amistat, s’enalteix la bellesa de les nostres dames i vestits tradicionals i es crea la festa.

És la gaiata, sens dubte, el motor de la festa.

No hem de passar per alt a les dames. Són elles molt importants en les nostres festes. Maria Magdalena, la Reina de les Festes, la Reina Infantil, Na Violant d’Hongria i totes aquelles dones, de totes les classes socials i edats, les que llueixen la seua bellesa i les seues millors gales al llarg de la festa.

Prompte vaig comprendre també que gaiata, llum i soroll són inseparables i vaig poder començar a gaudir amb emoció, malgrat ser foraster, de les màgiques nits on les llums i els sorolls es fonen en una mateixa expressió.

No tot és espiritual, m’agraden els esmorzars en la gaiata, els sopars de pa i porta i les copes amb els veïns, això és també una part molt important de la festa. La gaiata ens fa iguals, d’alguna manera ens apropa més als veïns per uns dies i tenim la sensació de que no estem sols al nostre carrer, en el nostre barri.

No puc oblidar-me de la Romeria, viure eixa sacsejada de nervis i ansietat per iniciar el camí a l’alba, mentres arreplegues la teua canya en la Plaça Major i te prens la primera copeta per a començar calentet el camí fins a l’ermita. Es nota, caminant junt als romers, el sentiment amb el que es camina i cadascun ho viu perquè

hi ha molta veritat en el recorregut i perquè, he de dir-ho, em recorda a la romeria del meu poble que any rere any visc amb la mateixa emoció que els castellonencs viviu la vostra.

Tots els actes festius són un compendi d’història, tradició, gastronomia i oci que fan de la Magdalena una festa completa, on pots trobar una infinitat d’escenaris diferents. Des del Pregó al Magdalena Vítol els esdeveniments se succeeixen a tal velocitat que és impossible que la festa no t’envolte i acabes completament integrat en ella.

Veïns de Rafalafena, agafeu les vostres canyes, apropeu-vos a la nostra gaiata, gaudiu de la festa honrant la tradició i feu un esforç per transmetre als més menuts, a les noves generacions, les vostres emocions i sentiments.

Si una festa és capaç d’emocionar-te, seràs sempre part d’ella sense importat quan ni on hagues nascut. No tens temps ni ganes de sentir-te foraster si eres capaç de viure la festa i deixar-te envoltar pels sentiments i la il·lusió amb la que la viuen els qui t’envolten.

Vos desitge Feliç Magdalena!!! I vos demane que continueu fent un lloc a aquest humil foraster.

El vostre veí. Antonio García Besga

100 anys de patronatge

La Mare de Déu del Lledó des de temps immemorial ha estat considerada com a Patrona de la ciutat de Castelló. Els castellonencs sempre s’han aclamat a la Verge del Lledó com a la seua Patrona, sense necessitat de saber si ho era o no oficialment.

Ja a principis del segle XVII es va sol·licitar al Bisbat de Tortosa la declaració del seu patronatge sobre l’Ajuntament de la Ciutat, sent concedit el 7 de febrer de 1605 pel bisbe Pedro Manrique.

Sols mancava la declaració “oficial” de la Verge del Lledó com a Patrona de tota la ciutat de Castelló. Per això es van posar a treballar la Confraria i el Prior del Santuari demanant al Bisbat de Tortosa que fera les gestions necesàrries en Roma per tal d’aconseguir este nomenament.

El 8 de novembre de 1922 S. S. el Papa Pius IX declarava a la Mare de Déu del Lledó Patrona principal de Castelló. La notícia va arribar a la nostra ciutat amb un mes de retard, el dijous 7 de desembre a les 11,09 per mitjà d’un telegrama al President de la Confraria, al Prior i a l’arxipreste de Santa Maria N’Eduardo Soriano, en el que deia “Papa declarado patrona Castellón Virgen Lidón. Enhorabuena todos” firmat pel canonge de la catedral de Tortosa En Rafael Borrás, Secretari de Cambra del Bisbat en aquells moments.

Esta notícia era festejada a les quatre de la vesprada llançant al vol les campanes de totes les parròquies de la ciutat, i algunes cases van col·locar domassos en els seus balcons per a solemnitzar la jornada.

L’Heraldo de Castellón donava notícia amb una nota “Debido a los incesantes trabajos del presidente de la Junta nuestro buen amigo don Francisco Cazador, y de la junta de la Cofradía, activamente secundada por el Director don Vicente Pachés, ha sido declarada por S. S. el Papa Pio IX Patrona canónica de Castellón a la Virgen de Lidón”.

També es va programar una Salve amb sermó el diumenge següent en el Santuari de la Mare de Déu. Una nodrida orquestra va interpretar la Salve, a la que va seguir un sermó del Prior del Convent de Caputxins, Pare Mateo de València qui, des del púlpit, “entonó un elocuente canto a la devoción de las mujeres por la Virgen del Lidón, preparando los ánimos para festejar el fausto suceso con los más brillantes agasajos. Ensalzó la iniciativa que se celebraba y después de felicitar a la Junta excitó a los fieles a agradecerla, aumentando si era posible la devoción a la que ya era Patrona oficial de Castellón”. A continuació es van interpretar un Te Deum i els Gojos a la Mare de Déu. El nombrós públic assistent va felicitar al Prior mossèn Ma-

nuel Pascual, al President de la Confraria i al tinent d’alcalde el senyor Juan Calduch, Procurador del Santuari.

Immediatament es va convocar una reunió extraordinària a fi de celebrar grans festes per la recent proclamació del Patronatge, que se celebraria en el local del Sindicat de Regs, que en aquell temps es trobava en el carrer Governador n.º 80. Hi van assistir totes les forces vives de la ciutat, decidint celebrar estes festes extraordinàries al mes d’abril, “y han de ser cívicas-religiosas o religiosas-cívicas”.

Les dues comissions nombrades per a preparar les festes, una d’hisenda i l’altra d’organització, es van posar a treballar amb entusiasme i el diumenge 17 de desembre ja es contava amb un esbós de programa, calculant-se el pressupost de les festes en unes 20.000 pessetes. També es va parlar de la possible Coronació de la Mare de Déu, però es va desistir de la mateixa per falta material de temps. Esta Coronació va ser concecida per Roma el 4 d’abril de 1923.

A pesar de la decisió presa en la reunió, en una altra posterior una dama va oferir les joies que foren necessàries per a la confecció de la corona. Encara que la premsa no va fer públic el nom de la donant, tot fa sospitar que va ser l’alcorina Modesta Puértolas la que va fer l’oferiment. Na Modesta Puértolas va ser una gran devota de la Mare de Déu del Lledó patrocinant, entre altres coses, la decoració del Cambril i l’orgue del Santuari. A la seua defunció en 1929, va deixar els seus béns a les Germanes de la Consolació a fi de construir un col·legi a L’Alcora per a xiquetes, que porta el seu nom. Tot i que no es va prendre en consideració aquesta proposta, esta dama va fer construir una corona per a la Mare de Déu per a la seua Coronació, però finalment es va decidir que fóra el poble castellonenc el que, amb els seus donatius, construira la Corona. La corona que va fer Na Modesta Puértolas va ser entregada a l’Ajuntament dies després de la Coronació.

El Prior de Lledó, amb les donacions del fidels, va fer restaurar el cambril del Santuari pel pintor Vi-

cent Castell i el daurador valencià Vicent Pastor. N’Eugeni Roig i la seua esposa van regalar dues làmpades per il·luminar esta estància. La resta del Santuari també va rebre ornaments per tal d’ennoblir-lo: una pintura d’Aliaga, unes cortines de seda i ras brodades en plata, un frontal per a l’altar cisellat en plata,… Tot per preparar unes festes que havien de ser extraordinàries.

Tot i que es va parlar de fer les festes al mes d’abril, van començar divendres 4 de maig amb la publicació, a càrrec de l’arxipreste N’Eduardo Soriano, del Rescripte Papal de Sa Santedat Pius IX amb la declaració canònica com a Patrona de Castelló a la Mare de Déu del Lledó. Seguidament es va cantar la sabatina i el canonge magistral de la seu de València Rogelio Chillida pronuncià un sermó. Tot seguit es va procedir a la benedicció del cambril i el cant dels gojos i la salve. Una traca va tancar la primera jornada festiva.

El dia 5 va començar amb la celebració d’una missa al cambril pel Prior del Santuari, mossèn Pascual. Per la vesprada es van cantar completes i la sabatina, amb sermó del Lectoral de València En Pedro Tomás Montañana. Per a concloure l’acte es va interpretar la salve del mestre Governa i els gojos a la Mare de Déu. La banda de música del Regiment Tetuan va interpretar diferents peces a la plaça del Santuari.

A les 6 del matí del diumenge es va descobrir la imatge de la Verge. Cal recordar que era un costum arrelat a les nostres terres el que les imatges sagrades estigueren cobertes amb un llenç i que en comptades ocasions, entre elles el dia de la seua festa, es mostraren als fidels. A les set i mitja una missa acompanyada per l’orgue, i dues hores després una altra missa, esta vegada amb la participació d’una orquestra i un cor, celebrada per l’Arxipreste de la ciutat. Es va interpretar la «Missa solemne» del mestre castellonenc mossèn Escoín, i la sagrada càtedra la va ocupar el Magistral de la seu de Barcelona En José Portolés. En acabar la celebració es va cantar el Te Deum del mestre Sancho Marraco.

Per la vesprada va ser la solemne processó la que va reunir els castellonencs i els gremis i associacions amb els seus estendards al voltant de la seua Patrona. Una monumental traca tancava estes festes extraordinàries que Castelló va oferir a la Mare de Déu del Lledó amb motiu de la declaració del Patronatge.

Amb posterioritat van tindre lloc a l’Arxiprestal de Santa Maria els festejos que la Confraria, dirigida espiritualment per mossèn Vicent Pachés, celebrava cada any en honor a la Verge. La novena va ser predicada pel Penitenciari de la Catedral tortosina, el castellonenc en Joan B. Martínez, i pel be -

neficiat de la mateixa seu mossèn Enrique Ibáñez Rizo. Les festes van acabar amb la processó amb la imatge de la Mare de Déu per la volta de la processó.

A l’any següent es culminava tot l’amor del poble de Castelló a la que és la seua llum i auxiliadora amb la solemne Coronació de la Mare de Déu el 4 de maig, amb unes festes que, esta vegada sí, van ser realment extraordinàries. Però d’açò ja es parlarà en altre moment.

Tornant a les festes del Patronatge, cal fer menció que ni als 25 anys, al 1947, ni als 50 anys, al 1972, es va recordar de manera notable l’esdeveniment de la declaració de la Verge del Lledó com a Patrona principal de la ciutat.

Va ser al 1997, 75 aniversari, que la ciutat de Castelló va voler complimentar a la seua Mare de Déu amb uns actes que, al voltant de la data de la declaració el 8 de novembre, commemoraren tan important efemèride.

El 7 de novembre van tindre lloc a la Basílica una Vetlla a Santa Maria presidida pel Bisbe En Juan

Antonio Reig. El dia següent, el mateix dia del 75 aniversari, es va presentar el llibre “Les ermites, tresors amagats” del Prior mossèn Vicent Pascual

Moliner i va recórrer el centre de la ciutat una cavalcada anunciadora de la festa. Per la vesprada, a la Basílica, es va resar un rosari, es va oficiar una missa i es van cantar unes vespres per l’orquestra i cors Turiæ Camerata de València.

Diumenge 9 pel matí el Bisbe de la Diòcesi va ofi-

ciar una Missa de Pontifical, i per la vesprada va eixir la sagrada imatge en processó i, en un entaulat muntat a l’efecte, es va rendir homenatge a la Mare de Déu. Homenatge per la música, homenatge per la paraula, homenatge pel folklore, homenatge per la dansa,… Els fidels castellonencs van saber estar, una vegada més, al costat de la seua Mare amb el millor que li podien oferir.

Enguany, centenari de la declaració, també Castelló ha estat a l’altura amb la Lledonera, rebent-la el dia de l’aniversari al centre de la ciutat i aclamant-la a la Cocatedral amb un solemne acte al que van assistir centenars de fidels. I el diumenge 13 es va celebrar a l’explanada de la Basílica un Pontifical presidit per l’actual Bisbe de la Diòcesi En Casimiro López Llorente.

Ara estem pendents i desitjosos de que l’any 1924, centenari de la Coronació, la comissió que s’ha format a l’efecte prepare unes grans festes que honoren novament a la nostra Patrona, la Mare de Déu del Lledó.

Juan José Porcar Martí Arxiver de la Reial Confraria

La Panderola

El producte d’una societat avançada al seu temps i la víctima d’una societat que va deixar d’estar-lo

És impossible parlar de ‘La Panderola’, el Tramvia a Vapor d’Onda al Grau de Castelló, sense una enorme sensació de nostàlgia sumada al convenciment que Castelló no va saber aprofitar les seues millors oportunitats. Com és possible que un projecte que va servir per a intercomunicar la capital de La Plana amb la seua comarca i el Port es fera malbé en menys d’un segle?

I que trist és pensar, que ara, més de cent anys després s’haja tornat a construir el que ja es va tindre abans perquè Castelló continua tenint els mateixos problemes d’interconnectivitat comarcal que ja presentava a mitjan segle XIX.

Cal retrocedir en el temps per a comprendre millor com va ser la història.

UNA MIRADA AL PASSAT

A principis del segle XIX la revolució industrial generava canvis en tota Europa. L’agricultura, principal font de riquesa, donava pas a una producció en major escala, i a la creació de les indústries. Però també a una nova forma de vida.

Aqueixa nova economia depenia de la connectivitat dels centres de producció amb els punts que

havien de facilitar el seu transport. Aqueix va ser l’origen dels ‘camins de ferro’, la qual cosa va propiciar l’arribada del ferrocarril a Castelló en 1964 en la línia del Nord que enllaçava València i Barcelona. Però també, la que va donar l’impuls que necessitava la província per a aconseguir el seu tan desitjat ‘Port Artificial’, per a l‘ancoratge’ des d’on importaven i exportaven mercaderies a tota Europa i al continent americà.

Les indústries fonamentals de la província eren l’agricultura, dels cítrics; i la ceràmica, de l’Alcora i Onda.

Per a la creació de les esculleres del port es va construir la línia dels Serretes, actual accés nord ferroviari a PortCastelló, que enllaçava la pedrera situada al peu de la Magdalena amb la línia de costa.

Però per a propiciar la intercomunicació provincial, la connectivitat dels centres de producció amb el Port, ho va ser la coneguda ‘Panderola’.

La RO del 20 de maig de 1885 aprovava la concessió per a la d’un tren de via estreta d’Onda al Grau de Castelló de la Plana per Vila-real (OGC). Concessió transferida a la ‘Companyia del Tramvia a Vapor d’Onda al Grau de Castelló de la Plana’ constituïda a

Barcelona el 13 de juliol de 1887, amb un capital de 400.000 pessetes mitjançant 1.600 accions de 250 pessetes per unitat (Peris Torner).

La major part del capital va ser subscrit pels castellonencs, però la configuració del consell de gestió de la companyia estava a Barcelona, des d’on es van decidir les compres, subhastes de material i les pautes que afectaven la gestió de la línia.

LA LÍNIA ES VA PLANIFICAR PER FASES.

El 13 d’agost s’inaugurava el primer tram del Grau de Castelló a Castelló. L’estació es va situar en la plaça Jutge Borrull, on posteriorment es construirien els jutjats de Castelló i on ara la Generalitat rehabilita l’edifici per a crear un centre de gestió de Serveis Socials.

La segona fase, entre la plaça de Jutge Borrull i Vila-real s’inaugurava el 31 d’octubre de 1889. Discorria pel centre urbà de Castelló, entre la Plaça Jutge Borrull, Escultor Viciano ‘La Vieta’’, fins a la plaça de La Pau, per a seguir pel carrer Ximenez, enllaçar amb Herrero i dirigir-se a Almassora i després a Vila-real.

L’interés d’aquest nou projecte va ser de tal calibre, que l’Ajuntament d’Almassora va aprovar una subvenció de 15.000 pessetes per a garantir la inclusió del municipi en el recorregut.

El 17 d’abril de 1890 s’inaugurava el tercer tram entre Vila-real i Onda. Posteriorment s’establiria una nova concessió, que acabaria en mans de la mateixa companyia, l’OCG, per a connectar Vila-real amb el Port de Borriana. I el 20 de juliol de 1911 es van afegir les vies de servei entre l’estació de Grau de Castelló i Escullera de Llevant.

Aquell tren es va convertir en el motor de connexió de tota la província per a viatgers i mercaderies, però també, en el centre de plets interminables entre la companyia i l’Ajuntament de Castelló i també amb el d’Almassora.

En el positiu, el tren possibilitava el transport fins al Port de Castelló i fins al de Borriana, però també el desplaçament dels viatgers fins a la costa en temporada de banys. I s’habilitaven trens especials en totes les èpoques de l’any per a tota mena d’esdeveniments, reunions, festes, corregudes de bous…

En el negatiu, els continus accidents, els incompliments de la Companyia, a la qual contínuament se li reclamaven una modificació del traçat, per l’extraradi de la ciutat i el pagament de l’ocupació de via pública van omplir els periòdics de llavors durant dècades.

Les crisis dels cítrics o de la producció ceràmica en els punts de producció o en els mercats europeus durant la Primera Guerra Mundial van

afectar els comptes de l’explotació. Però la línia es va mantenir, unes vegades a empentes i rodolons, unes altres amb un compte de resultats excepcionals.

Els problemes van començar amb la deterioració del material després de la I Guerra Mundial; però sobretot amb l’aparició dels motors d’explosió, els automòbils, els camions- autobús i les concessions públiques als vehicles que circulaven per camins i carreteres per a cobrir els mateixos trajectes que cobria el ferrocarril.

Amb tot, la Companyia de l’OCG, que continuava tenint la seua base operativa a Barcelona, va resistir fins a 1931.

S’enfrontava a la necessitat de fer canvis i inversions importants en el material que utilitzava, les despeses d’explotació i de personal, i a la competència dels autobusos. Però la sorpresa va arribar quan, ja establida la II República, en 1931 L’OCG va anunciar la seua intenció de renunciar a l’explotació de la línia dels Tramvies d’Onda, Vila-realAlmassora- Castelló i Grau de Castelló, i a la qual connectava Vila-real amb Borriana. L’estat de la II República va arribar a formular diversos projectes de llei per al control dels ferrocarrils. L’objectiu fonamental sempre va ser el de la nacionalització dels serveis.

Les institucions públiques no volien renunciar a aquest servei. Es va proposar el seu manteniment amb el mateix personal, però sufragat pels ajuntaments i Diputació i amb l’ajuda de l’Estat. Posteriorment es va intentar que foren els mateixos treballadors els que es feren càrrec de la línia.

Després de la Guerra Civil i amb el govern de la Dictadura el tramvia va passar al càrrec del Regiment de Ferrocarrils i, en 1939, a la Prefectura de l’Explotació de Ferrocarrils per l’Estat.

Encara que la línia va tornar a posar-se en servei els temps havien canviat i les necessitats dels usuaris també. Ja no era suficient amb el ferrocarril de via estreta si no es plantejaven noves alternatives de futur i un pla d’explotació.

Es va intentar llavors electrificar la línia amb una elevada inversió per a la instal·lació dels pals de la catenària que, a més prolongaren el recorregut fins a la platja de la Pineda.

Però per a llavors els autobusos ja hi havien pres possessió del gruix del servei. A més, les línies concessionàries també havien posat en marxa les iniciatives que van fer famosa a la Panderola: serveis especials per al trasllat dels viatgers. Major comoditat i puntualitat… no generaven problemes com el tramvia, al seu pas pel centre de les ciutats,

Gaiata 16 - Rafalafena

i per descomptat, oferien el mateix servei sense els enormes conflictes amb els ajuntaments.

Era la modernitat dels anys seixanta del passat segle. L’últim tren de la Panderola va circular el 31 d’agost de 1963.

I modernitat per modernitat, ara la tendència és la contrària: suprimir vehicles per a fomentar vehicles, trens i tramvies elèctrics. Les voltes que donen els temps!

Bibliografia:

• PERIS TORNER, J (“El Tranvía a vapor de Onda al Grao de Castellón de la Plana. 1888-1963. Premio Ciudad de Castellón 1993.

• GASCÓ SIDRO, Antonio José (2007): “Crónica de Castellón”. Ajuntament de Castelló.

• TRAVER TOMÁS, Vicente (1958): “Antigüedades de Castellón de la Plana”. Ayuntamiento de Castellón.

Esperanza Molina

Accessibilitat i discapacitat a Castelló: necessitem millorar

En l’actualitat, l’assumpció per part de la societat que tots tenim dret a gaudir dels mateixos drets és una conquesta que ningú no gosa discutir en el plànol públic. No obstant això, fer efectius eixos mateixos drets continua sent un altre tema. Malauradament, i tot i els considerables avenços aconseguits en les últimes dècades, l’accessibilitat de nombroses infraestructures i serveis públics per part de les persones amb algun tipus de discapacitat és una assignatura pendent. També a la nostra capital de província.

Desfem des del principi un dels malentesos més habituals en la matèria: no ens referim només a les mancances de les polítiques públiques, de les estratègies polítiques que s’han de manifestar en accions concretes per

facilitar l’accessibilitat universal als seus edificis i als seus serveis. Quan parlem de manca d’accessibilitat també -sobretot?- ens referim a una condició prèvia, que massa sovint no es compleix: la conscienciació ciutadana en la matèria encara deixa molt a desitjar, tot i les campanyes que hem conegut al llarg del temps. Mentre eixa conscienciació no siga plena i siga veritablement excepcional la seua absència, és difícil que les estratègies polítiques assumisquen el repte com una prioritat indefugible.

Perquè és de la concienciació ciudadana del que depenen fets quotidians que afecten a importants franges de la societat, no només a les persones amb discapacitat. Quan s’aparca en les voreres llevant espai al pas dels peatons també són víctimes les persones majors que empren caminadors per les seues dificultats de mobilitat, o les famílies amb xiquets menuts que hi passen amb el seu carret. Quan es fa un ús indegut d’una plaça d’aparcament reservada, un altre conductor es veurà indirectament afectat, a més de la persona amb discapacitat. Ningú guanya i tots i totes perdem.

Però dèiem que la nostra ciutat també presenta exemples que ens mostren que podem millo -

rar en matèria d’accessibilitat. Ens ho devem. No té massa sentit que un edifici construït en la última dècada, com és el Menador Espai Cultural, presente clares deficiències d’accessibilitat per a les persones amb cadira de rodes, amb plataformes elevadores que s’espatllen de forma quotidiana, convertint l’accés a les seues sales en una indeseable ‘gymkana’ en molts casos. Tampoc té disculpa que un altre immoble d’un altra administració, en aquest cas la Diputació Provincial de Castelló, mantinga un ascensor de dimensions tan menudes que és impossible accedir-hi amb una cadira de rodes. Són casos flagrants que persisteixen. En altres casos, les rampes d’accés no són presents o no estan ubicades de manera adequada, i el resultat és ben semblant.

Hi ha més. Per exemple, la qüestió de la discapacitat intel·lectual, on hi ha molta més tasca a fer. En el cas de la física s’ha avançat molt més, és evident. No hi ha pictogrames als edificis públics que faciliten el trànsit de les persones amb autisme, aspecte essencial perquè puguen aconseguir allò que busquen quan precisen fer ús d’un servei de les administracions. De qualsevol d’elles.

I és que, en definitiva, l’accessibilitat de les ciutats per a les persones amb discapacitat és un tema important que sovint passa per alt. Tot i que les lleis i regulacions existents exigeixen un disseny accessible per a tothom, encara hi ha molts obstacles que impedeixen o dificulten

el lliure moviment i accés als serveis. I això, òbviament, pot afectar significativament la nostra qualitat de vida i la capacitat per participar plenament a la societat. Un bon exemple a la inversa, que mostra fins a quin punt quan hi ha voluntat política les coses poden evolucionar a millor, és el transport públic. És cert que encara hi ha mancances rellevants, perquè de vegades fallen, però és cert que cada vegada més autobusos i trens estan equipats amb rampes o plataformes d’accés adequades, i més parades de bus i estacions ferroviàries estan dissenyades de manera accessible, removent obstacles del passat que complicaven molt la vida a les persones amb discapacitat.

El marge de millora de les ciutats passa per afinar les regulacions i normes municipals per tal de garantir que les construccions i els espais públics siguen accessibles. Però a més, hi ha altres accions que es poden afrontar en paral·lel i sense esperar gaire. En aquest sentit, assegurar la disponibilitat de rampes a les voreres estudiant cas per cas cada carrer, o garantir que els carrers i les voreres mateixes tinguen superfícies llises i sense obsta-

cles que puguen dificultar la mobilitat de les persones amb discapacitat física. O anar més enllà dels casos aïllats en instal·lar passos de zebra i semàfors amb so i vibració per ajudar les persones amb discapacitat visual a creuar els carrers de forma segura, allà on calga. O assegurar-se que els edificis públics i comercials -no només els institucionals- compten amb ascensors i escales mecàniques per facilitar l’accés a les persones amb discapacitat física.

Però tan important com això és la promoció de l’accessibilitat com un valor social imprescindible per al progrés. En aquest sentit, pot ser clau implementar programes de capacitació i conscienciació per al personal que treballa en edificis públics i comercials sobre com atendre de manera adequada les persones amb discapacitat física.

En definitiva, treballar activament en la inclusió de les persones amb discapacitat a la vida urbana i a la societat en general, proporcionant accessibilitat en tots els aspectes de la vida quotidiana, pot esdevenir un indicador de qualitat de vida. Però per fer-ho possible, la

clau és que tota la societat transmeta eixa necessitat als actors públics i privats. En els últims any s’han donat passos importants en aquesta línia, però la plena igualtat en aquest àmbit no ha arribat ni tan sols al llenguatge -hi ha qui parla de “diversitat funcional”, un eufemisme incapaç d’ocultar la realitat de la discapacitat-, un àmbit en què altres col·lectius de persones com el LGTBI+ sí han aconseguit guanyar batalles. I el llenguatge pot obrir altres portes, una de les quals és l’interès de les empreses, del sector privat, per un segment determinat de potencials clients.

Resta molt a fer. Hem recorregut un gran camí que pot amagar eixa realitat, però s’ha avançat molt i el reconeixement d’eixe fet ha de ser el millor al·licient per a continuar espentant i aconseguir noves fites, també a la ciutat de Castelló. Serà clau per aconseguir-ho el suport de les associacions de tot tipus, i per tant, també de les gaiates. El símbol de les nostres festes fundacionals ens remet als primers pobladors que van baixar del Castell Vell, però també és l’ajuda física -ahir i hui- de moltes persones amb mobilitat reduïda. I en la seua part superior, porta un fanal que ha d’il·luminar el futur i amb ell, les esperances d’una societat més inclusiva i capaç de garantir el 100% dels drets, facilitant-ne l’accés efectiu per part de tots i totes. Depèn de nosaltres, depèn de tu. Continuem avançant.

Ramón Meseguer President de COCEMFE Castelló

Festes de la Magdalena Festes de la llum Festes internacionals

Les Festes de la Magdalena són les festes majors de la ciutat de Castelló de la Plana. En elles es commemora els orígens de la ciutat, recordant el trasllat de la ciutat des del tossal de la Magdalena fins al pla fèrtil litoral en l’any 1251. Tenen una duració de 9 dies i se celebren a partir del tercer dissabte de la Quaresma.

HISTÒRIA

Les Festes de la Magdalena narren el fet de la fundació de la ciutat de Castelló, per tant és necessari conéixer l’història de la ciutat i la llegenda que la rodeja per a poder comprendre correctament el sentit de la festa i el seu significat en la vida quotidiana de la vila.

LLEGENDA DEL TRASLLAT

Conta la llegenda més popular que els habitants del Castell de Fadrell o Castell Vell varen dispondre la seua baixada oficial per a la vesprada del tercer dissabte de la Quaresma. Eixa nit devien traslladar-se a la recent alçada

nova ciutat les dònes, els chiquets, les autoritats eclesiàstiques en el Crist Yacent llavors patró de la vila i les autoritats forals dels recent constituïts Jurats, deixant en el seu antic assentament a un chicotet regiment militar i a l’Alcait de la fortalea. El trasllat va prendre un caràcter festiu i com eren coneixedors de que seria llarc i fatigós, varen penjar farols dels seus gayatos per a allumenar-se davant la previsible nit que passarien al ras i varen nugar als chiquets en cordes del seu gayato per a que no es pergueren durant el camí. També varen agarrar recaptes, especialment grans rollos, pans redons en un forat en el centre per a penjar-li’ls al voltant dels seus colls per a transportar-los més fàcilment. Els antics habitants es varen trobar en mitat de la nit en una forta tormenta, que els va obligar a arreplegar les canyes que es trobaven durant el camí per a sortejar els torrents d’aigua. Els pobladors varen passar la nit al ras en la zona de lo que ara seria l’ermita de Sant Roc de Canet. Al matí següent varen aplegar a la vila despuix de sortejar gràcies a les seues canyes el riu Sec que anava fortament carregat d’aigua despuix de

les pluges de la nit, sent rebuts en una de les portes del recint amurallat pel lloctinent del Rei, que en una cerimònia religiosa varen batejar a la vila com “Castelló de la Plana” en honor del Castell del qual provenien i del lloc geogràfic a on desenrollarien la seua nova vida.Esta llegenda, actualment posada en dubte encara que mai desmentida en senyes històriques, explica l’orige de la “Gayata”, de les canyes, de les “Chiquetes del Meneo” i del “Rollo” com a símbols de la festa i de la moderna ciutat de Castelló.

HISTÒRIA DE LES FESTES

En els anys i la pacificació de la zona, el Castell Vell fon abandonat, per lo que ya no es produïen les freqüents visites entre els dos núcleus de població. Aprofitant-se de les seues ruïnes, un flare eremita del propenc monasteri carmelità del Desert de les Palmes es va instalar i va iniciar el seu cult i dedicació en honor de Santa Maria Magdalena. La seua mort fon molt sentida per la població castellonenca, que va acodir en romeria per a celebrar la seua última despedida. Al regrés va començar a ploure fortament, lo que els va recordar a la llegenda del trasllat i varen decidir construir una ermita en honor de la santa i celebrar pre -

gàries en els temps de sequia i necessitats, marcades per un fort sentit religiós en ple temps quaresmal. El posterior descobriment de la Verge de Lledó per Perot de Granyana i la construcció de numeroses ermites més propenques al núcleu de la vila varen fer decaure la devoció a la Magdalena, a la que solament es recorria en etapes de greus necessitats.

La nit del dia en el que se celebrava la pregària a la Magdalena s’acostumava a fer desfilar pels carrers de la Vila menudes “gayates” rudimentàries similars a les de la llegenda que representaven els diversos núcleus de població del terme alluntats de la ciutat amurallada. En el sigle XV es va construir una “gayata” de major porte i més monumental pagada pels jurats de la ciutat de Valéncia commemorant l’extensió dels furs d’eixa ciutat a Castelló, a la que popularment es va nomenar com “Gayata del Micalet de Valéncia”.

Del sigle XVIII són els primers documents que parlen de la romeria com un acte d’acció de gràcies i recort de la fundació de la ciutat, lo que dona a entendre que ya no es vea com un acte penitencial en el que demanar favors a Deu si no com un acte festiu i en una celebració més contínua en el temps. En l’any 1836, en plena Primera Guerra Carlista, l’objectiu de la Romeria fon l’[[Basílica del Lledó|ermitori del Lledó] i a l’any següent fon suspesa pel te -

mor a la guerra. En l’any 1865, apareixen les ara conegudes com “gayates de mà”, a les que s’afegien vidres de colors per a obtindre diferents tonalitats de llum. En l’any 1914 s’afigen a les “gayates” existents les conegudes com “gayates patrocinades” ya que varen ser pagades per entitats locals com el Círcul Mercantil, la Cambra agrícola, el Gremi de Sant Isidre, l’Ajuntament o el regiment militar en base en la ciutat. En 1934 les “gayates” varen ser substituïdes per atres monuments construïts per artistes locals.

NOVA ETAPA DE LES FESTES

Una volta passada la Guerra Civil espanyola, les Festes de la Magdalena comencen una nova etapa. És en l’any 1945, sent l’alcade de la ciutat de Castelló, Benjamín Fabregat (19441948), cridà a un grup de castellonencs, gent amant de les tradicions i cultura de la ciutat, per a encarregar-lis el rellançament de les Festes de la Magdalena: Manuel Segarra Ribes, Carlos G. Espresati, Manuel Vellón Bellido, Carlos Murria Arnau, Antoni Pascual Felip, Eduart Codina Armengot, Lluís Sales Boli i Bernat Ar-

tola, entre atres, que formaven part de la colla de Ca Segarra. Se creà la Junta Central de Festes i un programa de festes, transformant la festa conforme se coneix hui en dia. Cadascú d’ells aportà les seues idees per a fer possible eixa renovació:

• Manuel Segarra Ribes, fon el creador de la cavalcata del Pregó.

• Carlos González-Espresati Sánchez, creà els versos del primer Pregó.

• Carlos Murria Arnau, fon el fundador i secretari de la Junta de Festes de la Magdalena.

• Antoni Pascual Felip, fon el creador de l’expressió “Magdalena Vítol”, creador de la denominació “Rollo i Canya” i de la definició de la gayata: “un esclat de llum sense foc, ni fum”.

• Lluís Sales Boli, s’encarregà del disseny cartellístic, aixina com de la creació de l’àmbit del folclor. Fon el creador-dissenyador dels vestits de castelloner i castellonera i organisà el primer Pregó de les festes, en companyia de Manuel Segarra Ribes.

• Bernat Artola, seria el creador dels versos del Pregó actual.

En l’arribada de la democràcia, a principis dels anys 80 del sigle XX, i l’arribada dels ajuntaments democràtics i davant l’exigència per part d’alguns sectors de les festes i pels propis festers d’una necessitat de renovació i modernisació de les Festes de la Magdalena i davant de l’Ajuntament de Castelló que no volia perdre la seua quota de poder en la festa, en l’any 1986 es celebrà el II Congrés Magdalener organisat per l’associació cultural Moros d’Alqueria per a crear una Junta Central de Festes que fon ratificada en una assamblea plenària de l’Ajuntament celebrada en febrer de l’any 1988. Se creà una comissió gestora i se redactaren uns estatuts, se convocà una Assamblea de Festes a on s’aprovaren els estatuts de la Fundació Municipal de Festes i fon nomenat primer president de la primera Junta de Festes de Castelló per als anys 1989-1990. Els festers organisarien les festes sense intromissions polítiques. S’introduïren nous actes en el programa de festes, alguns dels quals s’han convertit en referents de la festa i s’ha constatat la major participació dels colectius festers.

PRESIDENTS DE LA JUNTA DE FESTES

Sebastián Pla (1989-1990)

Luis Miguel Doménech Company (1990-1992)

Sixto Barberà (1992-1995) (cruz)

Juan José Pérez Macián (1995-1997)

Raúl Pascual (1997-2001)

Pere Pau Montañés (2001-2003)

Jesús López (2003-2015)

Juanvi Bellido (2016-2018)

Noelia Selma (2019)

Història del Fadrí de Castelló

La seua altiva figura i el seu magnetisme –arquitectònic i visual- acaparen l’atenció en la plaça Major de Castelló, on cohabita amb l’ajuntament, el mercat municipal i la Cocatedral de Santa Maria, de la qual està separat; d’ací el seu nom: Fadrí (soltero en castellà). Una torre-campanar octogonal, d’estil gòtic valencià, finalitzada en el segle XVII. Té 58 metres d’altura i està dividida interiorment en quatre estades: Cambra del rellotge, Presó de clergues, Habitatge del campaner i Sala de campanes. Hi ha un total d’onze campanes: huit de volteig, en eixa sala, i tres fixes en el capitell. Pujar fins elles per una escala de caragol de 188 esglaons és com retrocedir 4 segles… i submergir-se en la història de Castelló.

La història de la principal icona patrimonial de Castelló, El Fadrí, arranca en 1437, quasi dos segles abans de la seua finalització (1604). Però… per què erigir-la separada de la Cocatedral de Santa Maria, com era habitual? Perquè el “mestre de les hores” va advertir que el repicar de les campanes d’aquest temple estava danyant la seua estructura. Així doncs, en 1457, van començar les obres d’una nova torre-campanar independent. Però l’encarregat de la mateixa –el mestre picapedrer Saera– va haver de deixar Castelló dotze anys més tard, després d’haver alçat només els huit primers metres, i l’edificació va quedar paralitzada durant més d’un segle.

Va ser en 1591 quan es van reanudar les obres –a càrrec del portugués Damián Méndez– i van concretar les seues característiques tècniques: de pedra picada i sobrietat decorativa, trets d’estil desornamentat que des de finals del segle XVI caracteritzava a l’arquitectura espanyola. Aquell singular projecte va finalitzar tretze anys després, en 1604, alçant-se 58 metres en el seu cos central, amb una circumferència de 29 metres en el seu cim. Des de llavors ha sigut l’encarregat d’avisar als habitants i llauradors del camp de la presencia d’algun perill, de donar les hores per a alçar-se, entrar i eixir del treball… i d’anunciar les festes.

El seu nom actual se’l va donar el poeta local Bernat Artola en un dels seus versos: “El campanar de la vila és Fadrí de veritat. Té la consciència tranquil·la i el cervell destarifat; perquè diu que l’experiència de la vila li ha mostrat

que la millor conveniència és viure sense veïnat” (En castellà: el campanario de la villa es soltero de verdad. Tiene la conciencia tranquila y el cerebro destarifado; porque dice que la experiencia de la villa le ha demostrado, que la mejor conveniencia es vivir sin vecindario). Tot un símbol de la força, honradesa, durabilitat i noblesa de Castelló.

L’accés a la torre-campanar (catalogada com a BIC (Bé d’Interès Cultural) es realitza a través d’una xicoteta porta de llinda, amb un frontó triangular, una fornícula amb volutes i els escuts del Regne de València i les Torres de Castelló. A més, als dos costats, dos contrapesos que abans servien per a tocar des d’allí les campanes.

A continuació, una escala de caragol amb 188 esglaons condueix fins la cúspide passant per les seues quatre estades.

La Cambra del rellotge (esglaó 78) acull la maquinària d’un rellotge mecànic (1850), substituït fa mig segle per un ordinador i tres malls. També es poden veure pintures que representen a un soldat del segle XVII. La Presó dels clergues (esglaó 95) compta amb una finestra reixada i una latrina amb un canaló que connecta amb l’exterior, a més d’una pintura de la Sagrada Família. L’ habitatge del campaner (esglaó 122), que va arribar a acollir fins a una desena de persones, reprodueix també una de les sanefes descobertes en l’última restauració. D’altra banda, la cambra de les campanes (esglaó 145), alberga huit de volteig que porten aquests noms: Dolores, Joaquina, Cristina, Victoria, Jaime, Ángel, Vicent (que desperta a les 6 del matí el dia de la Romeria de la Magdalena) i Maria (que anuncia la vespra de la Magdalena).

Des de la quarta estada s’accedeix a la terrassa (esglaó 188), en la qual llueixen huit gàrgoles: dos gossos (símbol de la fidelitat i de Sant Roc, antic patró de Castelló), dos lleons (emblema de l’evangelista Sant Marcos, que representen la força i la majestuositat), dues àguiles reals (que també expressen poder) i dues harpies (éssers mitològics que signifiquen culpa i càstig). Aquesta terrassa acull un capitell de

planta triangular amb pilastres d’ordre toscà cobertes amb teules blaves i rematat amb un penell. El seu interior alberga tres campanes més: Tófol (en honor a Sant Cristòfol, patró de la ciutat) és la més antiga, data de 1604, pesa 2.156 quilos i, des de llavors, és la que dona les hores i Ana i Maria del Lledó que donen els quarts.

Font: Turismo en la red.es

Aquest llibret s’acabà d’imprimir el dia 11 de febrer de 2023 festivitat de Ntra. Sra. de Lourdes