Segona època Número 62 02 febrer 2011
Revoluci贸
ewn
Revoluci贸
ewn
Revoluci贸
ewn
Revoluci贸
ewn
Polítics del País
ewn
Polítics del País
ewn
Polítics del País
ewn
ant S n u e u q ó a R s é ewnTé M
per MANEL, EL PUYAL
És un avió? És un ocell? No! És en Superpuig!!
F
elip Puig, conseller d’Interior d’en Mas, amb aquella cara de fa, aquells ulls rodons i sortits, aquelles orelles acabades en punxa, la barba serrada, front esbargit i mirada de mala llet, està cridat a ser l’ase del cops dels humoristes, dibuixants i altres éssers fotetes. Començar ja ha començat bé; com que mana el mossos i les mosses, es va llevar un dia i els va dir que anessin a fer fora els okupes que ocupaven aquell cinema de la Via Laietana que porta segles tancat esperant unes reformes que no arribaran mai. I pim pam! amb mig matí okupes fora i Felip Puig que, mirant fixament a camera, amb aquells ulls seus, va i ens etziba: S’ha acabat la tolerància!! Així ras i curt. Com ho fan els herois de còmic, com dient-nos: tranquils, ciutadans, que ara em teniu a mi i se us han acabat els problemes. I els ciutadans respiren tranquils, talment com els ciutadans de Gotham City i els de Metròpolis amb en Batman i en Superman. Nosaltres tenim en Superpuig! No ho agrairem mai prou!
I és que potser es això el que necessitem els catalans i les catalanes. Un superheroi. O, més ben dit, en comptes d’un govern dels millors, un govern de superherois. Un president que té un timó al despatx que ves a saber quins poders extrasensorials li proporciona. Un conseller de finances que diu que no hi ha un duro, però que no patim, que la Generalitat pagarà les nòmines puntualment. La consellera d’Ensenyament, que ja ha avisat que es carregarà tot el que ha fet l’anterior conseller del ram i els nens i nenes catalans esdevindran llestos i savis com mai no s’havia vist. I el conseller aquell, i l’altre i l’altre que han promès tots, tots que ho faran tot al revés de com ho feien els que hi havia fins ara i anirem tan bé. Un govern així és el que necessitem en aquests temps d’angoixa i desesperació, coi! Els ciutadans i les ciutadanes ens tranquil·litza molt saber que estem en bones mans, que uns éssers extraordinaris vetllen per nosaltres, talment com els ciutadans de Gotham City i els de Metròpolis! Gràcies!
ional
a Internac ewnPolĂtic
l
PolĂtica Internaciona
ewn
tària e n a l rp e t n I a ic ewnPolít
t i les Gan ewnEl Gus
es
Encant noguerenc sense fantasmes
U
n paisatge noguerenc a cada plat. Sense follets ni fantasmes, però amb encanteri. Un bon nombre de restaurants de la Noguera aposten clarament per traslladar l’horta, els boscos, els corrals, les arnes de les abelles, els ramats, les vinyes i les oliveres (ho diuen ells!), i tot allò que proveeix d’aliments de la comarca a les seves taules, que són les que nosaltres ocupem frisosos. Un d’ells és Cal Xirricló. Amb la tercera generació de la família Molins al capdavant, s’ha espavilat per a fer la mateixa cuina dels seus avis, afegint un aire creatiu i evolucionant amb les noves tendències, que no distorsiona gens. Ho direm més senzill: plats tradici-
pel GRAS
Cal Xirricló
www.calxirriclo.com (és un web collonut)
Carrer Doctor Fleming, 53 25600 Balaguer (la Noguera, Lleida) Tel.: 973 445 011
Menú migdia: 15 euros (IVA inclòs)
onals i plats autodidactes. Rosa Rúbies, la mestressa, i el xef Josep Espuga, afirmen que tradició, innovació, productes (molts d’ells noguerencs, evidentment) de primera qualitat i un servei molt personal són la seva fórmula particular perquè el client surti satisfet. I al nostre parer, la fórmula funciona. I molt bé. Pel que fa al menú de migdia, amb tres primers i tres segons per escollir, el reflex dels plats de la carta (no gaire llarga, però excel·lent tota ella) són immediats. De manera que sempre trobes plats seriosos, ben elaborats i gustosíssim: amanida d’allò més ben combinada, arròs amb bolets de la Noguera, verduretes escabetxades, trinxat de cama-grocs amb ou trufat
Ara no us explicarem com anar a Balaguer, que ja sou prou grandets.
potxé, costelletes de conill amb romesco i cargols, unes carxofes d’aquelles que perduren en la memòria gustativa i que també poden anar d’acompanyament, una carn servida amb picadeta d’ametlles i timó... i unes postres senzillament miraculoses. Pa fet (i fet bé) al poble del costat i el vi de la casa, dels millorets que hem begut en els últims temps, arrodoneixen l’encanteri. En fi, que la impressió general és d’allò més bona. I no patiu pel fred. Han volgut conservar la calidesa d’antany, un ambient acollidor, amb un menjador càlid i espaiós, que alterna fusta i pedra, decoració molt agradable, feta amb gust i ganes. A nosaltres ens hi veuran sovint.
En Pilotes
ewn
tel·lec n ’I l a r e p a c e T ewn+
te
XARXA
ELS AMICS DE LES ARTS
+Teca per a l’Intel·lec
ewn
te
MOTIUS
DE CAIXES I BANCS CARGOLS
+Teca per a l’Intel·lec
ewn
te
PAPA
PASTA
e Babel d e gr e N b e W l ewnE
“ DEXTER...??? “
Ja els agradaria sortir al carrer a fer la revolució, però, ostres, fa molt fred i els fa moltíssima mandra sortir al carrer: Néstor Macià Kap Manel Puyal Josep Ignasi Gras L’Avi Soler Quel Dani Saus Elchicotriste Bié Josep Braut Jordi Artigas Brito Giulio Laurenzi Pedro Molina Quim Paneque La Magina dels Ous Roger Fillol Devil Xavier Salvador Willy Tres Jordi Canyissà Señor Plástiko
El Web Negre no coincideix necessàriament amb les opinions dels seus autors. De fet, la majoria de vegades no en tenim, d’això. Quina angúnia, oi?