Convocatoria d'ajuts per a Projectes de Conservació de la Biodiversitat 2006
ESTUDI COMPARATIU DE LA FAUNA LES BASSES TEMPORALS COM A INDICADOR DEL SEU ESTAT DE CONSERVACIÓ Associació per a l'Estudi de la Natura 2007
Introducció
© Samuel Pinya/CECH
Des
de fa milions d’anys les basses temporals s’umplen amb les primeres pluges de finals d’estiu i s’evaporen al llarg de la primavera, a mesura que la temperatura ambiental augmenta. Aquests ambients tenen una duració efímera en comparació amb altres ambients aquàtics, ara bé, durant el seu apogeu provoquen una explosió de vida digne d’admirar.
La presència o absència de determinades espècies a qualsevol ambient determina en molts de casos el seu estat de conservació. Així per exemple la trobada de determinades espècies antròfiles a alguns ambients és
© Samuel Pinya/CECH
Les basses temporals són, en el cas de la marina de Llucmajor, l’únic indret on espècies endèmiques com el calàpet (Pseudoepidale (=Bufo) viridis ssp balearica) poden criar, a ón multitud d’ocells, mamífers i rèptils com la tortuga mediterrània (Testudo hermanni) hi van molt sovint a beure. Ara bé, la seva conservació no sols és important pels animals, sino que d’elles també depenen espècies vegetals endèmiques com la Marsilea strigosa, espècie protegida per la directiva hàbitats i catalogada com a vulnerable segons el llibre vermell de la flora vascular de les Illes Balears.
un clar exemple d’ambient humanitzat. El present projecte pretén fer un estudi comparatiu de les espècies presents a les basses temporals de la marina de Llucmajor a fi de analitzar el seu estat de conservació.
Objectius El present projecte ha tingut un objectiu general que s'ha assolit a través de la realització dels objectius específics: Objectiu general: Conèixer l’estat de conservació de les basses temporals com a ambients aquàtics de gran valor ecològic Objectius específics: 1. Obtenir informació sobre el grau de conservació de les basses temporals. Propossar mesures correctores si en fos necessari. 2. Obtenir informació sobre el grau d’humanització de les basses temporals. 3. Obtenir informació sobre les basses temporals utilitzades com a llocs de posta de calàpets (Pseudoepidalea (=Bufo) viridis ssp balearica), espècie endèmica. 4. Obtenir informació sobre les espècies d’invertebrats aquàtics presents a les basses temporals estudiades.
Metodologia Des de setembre de 2006 fins a maig de 2007 s'han visitat un total de 56 basses temporals de la marina de Llucmajor. A totes elles es va desenvolupar un protocol concret per a obtenir la màxima informació possible sobre la fauna present o usuaria. Així en primer lloc i una vegada trobada la bassa s'anotaren tots aquells vertebrats no aquàtics que utilitzaven la bassa, be sigui per observació directa o per una anàlisi de les restes de la seva activitat (petjades, excrements, plomes, ...).
Bassa temporal de la zona de Cap Blanc
A continuació i en funció de les característiques de la bassa es va categoritzar la bassa en les següents tres categories: bassa natural, bassa natural modificada (per l'home) i bassa artificial (construida per l'home). Finalment es va procedir a fer un estudi faunístic de la bassa per a determinar quins invertebrats aquàtics hi eren presents així com alguns vertebrats. En ocasions, va esser necessaria la utilització d'una lupa binocular. De tots ells es varen sel·leccionar algunes espècies que varen servir per a fer l'estudi comparatiu de els basses i actuar així com a indicadors del seu estat de conservació. No obstant, dins les espècies que es varen sel·leccionar es varen afegir espècies que no eren indicadores però que servien de control.
Resultats obtinguts Tipologia de les basses Es visitaren un total de 56 basses temporals de les 101 citades (Conselleria de Medi Ambient, 2006). S’han trobat basses de les tres tipologies citades anteriorment i repartides tal com es pot veure al gràfic 1: Gràfic 1. Tipologia de les basses temporals estudiades. →
Espècies observades Invertebrats aquàtics no insectes Principalment se n’ha fet el seguiment de dues espècies de Branchiopodis: un notostraci de la familia dels triopsids anomenat Triops cancriformis ssp mauritanicus i un anostraci de la familia dels branquiopodidids anomenat Branchipus schaefferi. Insectes aquàtics ●
Efimeres: Únicament hem arribat a clasificar l’ordre ja que de les 17 espècies citades a les Balears la seva classificació no és gaire fácil i per tant no hem volgut provocar un error de classificació.
●
Espiadimonis: (O. Zygoptera): Únicament hem trobat les espècies Ischnura elegans i Cercion lindenii.
●
Libèl·lules: (O. Anisoptera) Hem trobat les següents espècies: Anax imperator, Aeshna sp. i Sympetrum fonscolombei
●
Escorpí d’aigua: Una sola espècie hem trobat: Nepa cinerea.
●
Xinxa d’aigua: Únicament hem trobat una espècie: Notonecta viridis
●
Sabaters: Únicament hem trobat una única espècie: Gerris najas.
●
Moscards: Sols hem classificat dues espècies: Culiseta annulata i Culex pipiens de
la familia Culicidae. Hem trobat altres individus de la familia Cecidomyiidae que no hem classificat degut a la seva complexitat. Vertebrats aquàtics Poques espècies de vertebrats han estat citades per tractar-se en la majoria dels casos de basses temporals i per tant es limita així la presència d’aquest grup. No obstant hi ha espècies introduides com els carpins (Carassius auratus) que viuen a basses artificialitzades que mantenen aigua durant tot l’any per donar de beure al bestiar de la zona. Per altra banda s’ha trobat en la gran majoria de basses visitades individus juvenils o adults del calàpet (Pseudoepidalea (=Bufo) viridis ssp balearica) que depenen estrictament d’aquests ambients efímers. Finalment comentar que en molt poques oca sions ha estat posible observar algún exemplar de serp d’aigua (Natrix maura). Tot i no tractar-se d’un hàbitat molt adequat per aquesta espècie, que requereix d’aigües permanents, seria probable pensar que existeix una població a la zona que malgrat tengui un punt d’aigua permanent com ara un safareig es vegi obligat a desplaçar-se a determinades basses temporals per a cercar aliment. Vertebrats terrestres no aquàtics Així mateix s’han observat diverses espècies de vertebrats no aquàtics que freqüenten les basses temporals per a beure o bé per a alimentar-se d’animals que viuen en aquestes: CLASSE
ORDRE
FAMÍLIA
ESPÈCIE
OBSERVACIÓ
Reptilia
Chelonia
Testudinidae
Testudo hermanni
Directa
Reptilia
Squamata
Colubridae
Macroprotodon mauritanicus
Directa Muda
Reptilia
Squamata
Geckonidae
Tarentola mauritanica
Directa
Mamalia
Carnivora
Mustelidae
Martes martes
Excrements
Mamalia
Carnivora
Mustelidae
Mustela nivalis
Directa
Mamalia
Insectivora
Erinaceae
Atelerix algirus
Directa Excrements Excrements Directa Cadàvers
Mamalia
Lagomorpha
Leporidae
Oryctolagus caniculus
Mamalia
Rodentia
Muridae
Rattus rattus
Excrements
Mamalia
Artiodactyla
Bovidae
Ovis aries
Directa Llana Excrements
Mamalia
Artiodactyla
Suidae
Sus scrofa
Directa
Taula 1. Relació d’espècies de vertebrats terrestres no aquàtics observats a les basses temporals.
Seguiment de la reproducció del calàpet El seguiment de la presència i reproducció a les basses temporals ha permès observar que en el 58,93 % de les basses temporals visitades s’hagi pogut constatar la reproducció d’aquesta espècie. No obstant seria probable que la seva reproducció es poguès determinar en alguna més sobretot en aquelles en que les condicions de l’aigua s’havien enterbolit o bé estaven cobertes de vegetació del tipus Lenna sp. Generalment la reproducció s’ha confirmat a partir de la observació directa de les larves a la bassa, tot i que en algún cas s’han trobat cordons de postes recents. Per altra banda durant les nostres visites hem aprofitat per prendre mostres als adults trobats sota les pedres que envolten les basses. Les mostres que es prengueren foren les primeres que es prengueren a aquesta espècie a la nostra comunitat per a determinar la presència del Batrachochytrium dendrobatidis. Estat de conservació de les basses temporals Per a obtenir un valor de l'estat de conservació de les basses temporals en funció de la seva tipologia hem calculat quants taxons eren presents als diferents tipus de basses temporals.
Tipus bassa
Total
Invertebrats aquàtics no insectes
Insectes aquàtics
Vertebrats aquàtics
Vertebrats terrestres
Natural
12,18 ± 1,29
0,48 ± 0,11
5,02 ± 0,22
0,54 ± 0,21
6,14 ± 0,75
Natural modificada
11,65 ± 1,07
0,32 ± 0,09
4,83 ± 0,21
0,42 ± 0,22
6,08 ± 0,55
Artificial
11,86 ± 0,88
0,16 ± 0,08
4,01 ± 0,23
0,86 ± 0,13
6,83 ± 0,44
Taula 2. Diversitat faunística observada als diferents tipus de basses temporals.
A primera impressió sembla que no hi ha massa diferencies en el seu conjunt, no obstant quan hem aprofundit en tractar per separat els casos de basses temporals en que hi havia presència de Carassius auratus, Ovis aries i Sus scrofa s’ha observat clarament una disminució important de la diversitat faunística present. Així a les basses temporals a on hi era present, independentment de la tipologia de la bassa, Carassius auratus la diversitat faunística era de 1,34 ± 0,16 espècies presents, en el cas de la presència de Ovis aries era de 9,64 ± 0,35 espècies i en el cas de la presència de Sus scrofa la diversitat era de 5,67 ± 0,22 espècies.
© Samuel Pinya/CECH
Aquest resum és un extracte del document: Pinya, S (2007). Estudi comparatiu de la fauna de les basses temporals com a indicador del seu estat de conservació. Informe innèdit. Associació per a l’Estudi de la Natura & Fundació Sa Nostra. 29 pp. ← Bassa temporal excavada sobre un llit de pedra calcària.