Orquídies de la Vall d’en Bas Les orquídies són un grup de plantes monocotiledònies1 relativament joves des del punt de vista evolutiu que s’estenen per àmplies zones del planeta. Han estat descrites unes 20.000 espècies fins l’actualitat, la majoria de les quals habiten els tròpics i viuen sobre el troncs dels arbres, és a dir, són epífites. Són aquestes les que la gent està més acostumada a veure. Les que hom compra a les botigues i les té a casa tractades com a plantes d’interiors. En latituds més altes, com a la Garrotxa, la majoria d’orquídies són però terrestres i tenen tiges i arrels clavades al terra. Durant gran part de l’any, les orquídies conserven únicament un òrgan subterrani (rizoma o tubercle) de reserva. Només es fan visibles en un curt període de temps, que varia segons l’espècie i les condicions climàtiques, entre finals de febrer i octubre; tot i que la majoria, ho fa a la primavera. En l’època favorable desenvolupen la part aèria que, consisteix bàsicament en una tija verda única a l’extrem o al final de la qual, es disposa un grapat de flors. Les fulles, sempre enteres, es disposen en roseta a tocar el terra o al llarg de la tija. Potser allò que més caracteritza a les orquídies és la flor. La flor té tres pètals i un d’ells està més desenvolupat que la resta. El label, que és el nom d’aquest pètal diferent, posseeix formes i colors característics que permet la seva identificació i acomplir un objectiu vital per a la planta: atreure els insectes pol·linitzadors. En l’afany per aconseguir reproduir-se utilitzen diverses estratègies que la majoria de vegades, impliquen engany o seducció. La Vall d’en Bas és un dels municipis més grans de la Garrotxa. En els seus més de noranta quilòmetres quadrats trobem ambients ben diferenciats. Des de codinars secs, fins a esplendoroses fagedes passant per fèrtils conreus. La majoria de les trenta-set espècies d’orquídies que han estat trobades al municipi ocupen els prats. Unes poques prefereixen els boscos més clars i fins i tot els més frondosos. La seva supervivència depèn de diversos factors, en alguns dels quals, hi podem incidir directament per assegurar la seva conservació. Totes, en major o menor grau, depenen de fongs per al seva germinació o desenvolupament, la qual cosa implica que si en un indret no s’hi troba el fong requerit, encara que es trasplanti, no se n’assegura la seva supervivència. Moltes orquídies requereixen pol·linitzadors específics i això vol dir, que si l’insecte o el grup d’insectes que exerceix de pol·linitzador no és present, no podrà reproduir-se (sexualment). Algunes orquídies només habiten ambients concrets com ara aiguamolls i hàbitats semblants amb poblament de joncs, càrexs, etc...Aquestes són les espècies d’orquídies més vulnerables. La dessecació, el trepig, la desaparició d’aquests hàbitats comporta la desaparició d’aquestes espècies.
1
Del grup del blat de moro (Zea mays), la ceba (Allium cepa), etc...
Les que viuen als prats, que són la majoria, depenen d’un equilibri dinàmic resultat de del tipus d’explotació que es desenvolupa, normalment a través de la pastura del bestiar. Una càrrega ramadera excessiva en un prat pot ser igual de perjudicial que l’abandonament de la pastura a la muntanya. No és necessari arrencar les orquídies per a gaudir de la seva bellesa. Si la part aèria és arrencada repetidament, els òrgans de reserva poden resultar afectats i veure’s compromesa la seva supervivència en la propera temporada. La delegació de la Garrotxa de la Institució Catalana d’Història Natural va iniciar l’any 2007 un projecte participatiu amb l’objectiu de cartografiar les diferents espècies presents a la comarca. “Les Orquídies de la Garrotxa”2 recull els resultats. Qualsevol persona interessada en participar en el projecte pot adreçar-se al grup Orchis de la Delegació de la Garrotxa de la ICHN3. Xavier Béjar. Educador de TOSCA, Equip d’Educació Ambiental. Membre de la Delegació de la Garrotxa de la ICHN. Olot, Setembre 2011.
Orquis cremat (Orchis ustulata). Fotografia de Xavier Béjar , Pla de Passerelles, 2011.
2
Béjar, X.; Lockwood M.; Oliver, X.; Drake, I. & Willett, T. (2009) Les Orquídies de la Garrotxa. Monografiaes de Patrimoni Natural, 2. Delegació de la Garrotxa de la ICHN. Olot. ISBN: 978-84-6130955-9. 3 garrotxa.ichn@iec.cat
Abellera catalana (Ophrys catalaunica) és l’única orquídia endèmica de Catalunya i el migdia francès present a la Garrotxa. Fotografia de Xavier Béjar, El Solà, 2011.
Grup d’orquis macles (Orchis mascula). Fotografia de Xavier Béjar, Solana de la Faja, 2009.
Flor d’abellara becada (Ophrys scolopax) . Fotografia de Xavier Béjar, Joanetes, 2009.
Inflorescències d’Orquis carni (Dactylorhiza incarnata) en prat moll per damunt dels 1000 metres. Espècie vulnerable. Fotografia de Xavier Béjar, 2009.