Cicle de conferències de ciència i literatura Biblioteca Artur Martorell, Barcelona, 7 de febrer de 2012
A la Lluna… amb en Tintin: ciència i còmic M Manuel l Moreno M
manuel.moreno@upc.edu
Dep.. de Física i Enginyeria Nuclear Dep Universitat Politècnica de Catalunya
• Tintin, octogenari • Brussel·les, 10 de gener de 1929: irromp un jove reporter al suplement infantil Le Petit vingtième del diari Le Vingtième siècle (publicació religiosa belga) • El seu creador: Georges Rémi (1907-1983), àlies Hergé • 24 aventures: – Tintin au pays des Soviets (1930) ... – ...Tintin et l’Alph-art (inacabat)(1986)
• Traduïdes a unes 60 llengües. 200 milions d’exemplars venuts
1
1930
1986
Tintin al país dels savis • Les aventures de l’intrèpid reporter p no es fan ressó de l’actualitat científica del fèrtil segle XX (Witkowski, 2003). – Egiptologia, astronomia, astronàutica, química, física – Inclusió de fenòmens pseudocientífics: • extraterrestres, telepatia (Vol 714 pour Sidney) • radiestèsia d’en Tornassol
2
Els savis d’Hergé Distrets, excèntrics…
Prof. Tournesol (Les 7 Boules de Cristal)
Els savis d’Hergé Capficats en les seves investigacions...
Prof. Halambique (Le Sceptre d’Ottokar)
3
Els savis d’Hergé • Prototip de savi: prof. Tornassol (Tryphon Tournesol) – Aparició: Le trésor de Rackman le rouge (1945) – Inspirat en Auguste Piccard (18841962) • Prof. de la Univ. de Brussel·les. Explorador de l’estratosfera i dels fons marins • Immersions de Piccard contemporànies – Sigles a l’hidroavió de L’étoile mystérieuse FERS (Fonds européen de recherches scientifiques) = sigles al batiscaf de Piccard FNRS (Fonds national de la recherche scientifique)
1953-1954
4
Objectiu: la Lluna Coet X-FLR6
V2: primer coet “operatiu” de combustible líquid (1942)
Objectiu: la Lluna Propulsió coet X-FLR6: – Dos motors principals que funcionen alternativament: • motor convencional de gran potència per l’enlairament: acceleració inconsciència tripulació (a > 8 g) • motor atòmic per a la resta del trajecte: a = 1 g pes aparent tripulació = pes Terra. – consum elevat de combustible Apolo: després d’assolir la trajectòria de rencontre amb la Lluna el motor s’apaga Motors atòmics (piles atòmiques) emprats en algunes sondes automàtiques
5
Hergé es documenta
L’astronautique (1950), Alexandre Ananoff
Objectiu: la Lluna
Prototip de matalàs segons L’astronautique (1950), Alexandre Ananoff
6
El capità Haddock s’entrena
Chesley Bonestell. Rocket on the Moon (Mechanix Illustrated, sept 1945)
7
Chesley Bonestell. Rocket on the Moon (Mechanix Illustrated, sept 1945)
Objectiu:: la Lluna Objectiu
• Durada aproximada del viatge: 3,5 hores Apolo 9,5 h – Distància mitjana Terra-Lluna: 380.000 km d = ½ g t2 t – Moviment uniformement accelerat (a = 1g) – Sense considerar els minuts de funcionament del motor convencional
• Velocitat màxima assolida a mig recorregut: 62 km/s ( 220.000 km/h) Coet Helios v 240.000 km/h v (g d) 1/2
8
Objectiu: la Lluna
Objectiu: la Lluna • Confusions vàries: – velocitat d’escapament p Terra = 11,2 km/s ( 40.000 km/h) – vescapament a 10.000 km = 7 km/s 13 km/s – No és per la seva gran velocitat que una nau deixa d’estar sotmesa a l’atracció gravitatòria terrestre! • F gravitatòria 1/r2 • Ingravidesa = compensació F gravetat
Vescapament = (2 G m / R)1/2
9
Whisky o suc de taronja?
Efecte de la tensió superficial • Ex: Star Trek
Astronauta Joe Allen (1982, Columbia)
L’astronautique (1950), Alexandre Ananoff
10
Tornassol s’explica
Més tensió superficial
Tintin y el secreto del Unicornio (Steven Spielberg, 2011)
11
Encontre amb Adonis • 2101 Adonis: asteroide real
A / dA = L / dL dA A = 700 m (Tornassol) L = 3.500 km
– Objecte Apolo-Amor: pot creuar l’òrbita terrestre – Sorprèn que Tornassol el reconegui d’un cop d’ull objecte no cartografiat (dimensions, albedo i òrbita coneguts): esperava p trobar-se’l? – Per la mida aparent que té i la Lluna al darrera es pot estimar la distància a la que es troba: • ≈ 50 km del coet
dL = 300.000 km (1 hora viatge)
Encontre amb Adonis
243 Ida (i Dàctil) • Massa Adonis 4,5 · 1011 kg ( = 2 500 kg/m3) • Gravetat a una distància R (en km) 3 · 10-5 / R m/s2 – R = 1 km gAdonis = 3 · 10-6g
• Velocitat d’escapament a una distància R (en km) 0,25 / R m/s – R = 1 km Ve = 25 cm/s << Vpasseig
12
Encontre amb Adonis
• La lluita èpica de Haddock per vèncer la trabada gravitatòria de l’asteroide fa riure! g – Haddock s’ha convertit en un satèl·lit d’Adonis: efectuar mitja òrbita (a uns 2 km aprox.) requereix unes 14 h! – Caldria fer maniobres molt acurades i suaus per recuperar el capità – L’ús del motor principal del coet per fugir està fora de lloc
Com no es maniobra a l’espai
13
Com no es maniobra a l’espai
Millennium Falcon (Star Wars)
Hem trepitjat la Lluna • Paisatge lunar: – Cel diürn ben fosc (absència d’atmosfera) – Relleu massa viu i escarpat. Muntanyes lunars tenen formes arrodonides degut a l’erosió ocasionada pel bombardeig continu de micrometeorits
14
15
Bonestell. Trip to the Moon (Life, march 4, 1946)
HergĂŠ (1954)
Bonestell. Trip to the Moon (Life, march 4, 1946)
HergĂŠ (1954)
16
Moda Michelin • Vestits i escafandres d’astronauta: – Inspirats en els dels submarinistes: pesants i rígids – Estètica Michelin – Casc totalment transparent per motius no gaire científics: Hergé volia que els seus personatges p g fossin reconeguts g inclús d’esquena! • Material: plexiglas (1927)
Hem trepitjat la Lluna
17
Hem trepitjat la Lluna • Atemptat contra Tintin i Tornassol • El temps t de d caiguda i d lliure lli d’un d’ objecte a la Lluna és 6 vegades més gran que en la Terra. • Per una altura h = 25 m: – t caiguda caixa Lluna = 5,5 s – t caiguda caixa Terra = 2,2 s 3 s més: temps de sobres per apartar-se!
Rècords olímpics a la Lluna
18
Hem trepitjat la Lluna • Presència d’aigua congelada: – No a la superfície – Possible dins d’una cova o fons d’un cràter
Hem trepitjat la Lluna • Presència d’aigua congelada: confirmada – Sonda L-Cross (Lunar
Crater Observation and Sensing Satellite,
Satèl·lit de detecció i observació de cràters lunars) – Impacte superfície lunar: 9/10/2009 – 9000 km/h
19
Hem trepitjat la Lluna
• Caiguda g meteorit: – Impacte meteorit capaç d’obrir un cràter d’uns quants metres de diàmetre és molt poc probable – Velocitat d’impacte fragments: 1 km/s veritables projectils (metralla) Adéu amics!
Hem trepitjat la Lluna
• Durada u ada de l’estada estada a la a Lluna: u a – Arribada: començament dia lunar (quart creixent en un punt situat prop del centre de la cara visible: cràter Hiparc) – Retorn: la nit lunar s’acosta. Temps transcorregut: mitja lunació 14 dies (Apolo 11, 8d 3h)
20
“Ja hi sóc. He fet uns q quants passos...” p (Tintin, 1954)
“Aquest és un petit pas per a l’home però un gran pas per a la humanitat.” ((N. Armstrong, g, 1969))
21
Per saber més • Farr, M.: Tintín. El sueño y la realidad, Ed. Zendrera Zariquiey, Barcelona (2002) • Mochkovitch, Mochkovitch R.: R : Tintin, Tintin la physique et ll’astronomie astronomie, CLEA, 13 (1987) • Moreno, M., José, J.: De King Kong a Einstein. La física en la ciencia ficción, Ed. UPC, Barcelona (1999) • Moreno, M., José, J.: Tintín: nuestro hombre en la Luna, Ciberp@ís, El País, 19/12/2002 • Soldevilla, J. M.: L’abecedari de Tintin. Pistes per endinsar-se en el món de l’intrèpid reporter, Pagès ed., Barcelona (2002) • Tintin en català: www.tintin.cat
Cicle de conferències de ciència i literatura Biblioteca Artur Martorell, Barcelona, 7 de febrer de 2012
A la Lluna… amb en Tintin: ciència i còmic M Manuel l Moreno M
manuel.moreno@upc.edu
Dep.. de Física i Enginyeria Nuclear Dep Universitat Politècnica de Catalunya
22