Llibre Falla La Fila - Falles 2016 / Del que es sembra, s'arreplega by Xema Cabanes Galera

2016

1975

La Fila

Del que es sembra, sâ&#x20AC;&#x2122;arreplega

Comencem com toca Moltes són les coses que ens fan sentir valencians. Coses que ens representen, que ens identifiquen, dins i fora de la nostra benvolguda terra. És d’orgull que allà on anem ens reconeguen pel nostre accent i les nostres tradicions, sobretot la de cremar coses. Tenim un clima únic. Si, en molta humitat, però més voldrien altres viure el bé que vivim ací els 365 dies de l’any. Molt que agrair a aquest clima, però soberetot a la nostra manera de treballar per aconseguir crear productes d’una qualitat extrema, reconeguts mundialment com a referència, ja siga el cas de l’arròs, la xufa o la taronja, per poder seguir en les tradicions que ens diferencien. Potser fora pensaran que mengem paella cada dia, i ojalà fora així si aconseguirem ajuntar a tota la família no només els diumenges. Potser pensen que en lloc d’aigua bevem orxata, i si, seria millor, però el que no saben, és què fins que no arriben a València, no es pot percibir l’olor tan característica que fa a tarongina en tota la província els mesos de collita de la nostra apreciada taronja. La que ens lleva els constipats en hivern, la que sabem cuinar de mil maneres i sobretot, la que amb el seu color representa a tot el nostre poble. Com a casa, olora aquesta pàgina, ja som a València, la nostra terra, o millor dit la nostra terreta.

0 3

09 10 18 20 editorial

Del que es sembra, s’arreplega.

article

La Plega

saluda

22 24 25 26 saluda

Lorena Vila Presidenta de JLFA

Directiva Junta Local Fallera

Juan Ramón Alcalde d’Alfafar

Programació Junta Local Fallera

saluda

Eduardo Grau Regidor de Falles

Noelia Olmo Fallera Major d’Alfafar

28 30 32 42 saluda

Luna Mezquida Fallera Major Inf. d’Alfafar

himne regional

Tots a una veu.

Article

Benito Santaya fill dels patis

falla la fila

Francisca Díaz Nostra presidenta

46 48 50 56 falla la fila

Junta Directiva

falla la fila

Vocals

falla la fila

Sandra Ortells Fallera Major

falla la fila

Cort d’honor de la fallera major

58 62 63 64 saluda

VĂctor del Real President Infantil

falla la fila

Junta Directiva infantil

falla la fila

Vocals infantils

saluda

Sara GarcĂa Fallera Major Infantil

70 72 73 74 falla la fila

Cort dâ&#x20AC;&#x2122;honor infantil

falla la fila

A bonats

falla la fila

Recompenses

article

Per mirar al futur, haurem de tornar al passat

82 96 84 102 88 106 92 116 falla la fila

receptes

Campionats

Fent gana

Jose Ramón Espuig Artista faller

Programació

monument gran

No sigues tan dotor, ací voràs molt d’amor

falla la fila

Repàs fotogràfic

monument infantil

Viatge a la fantasia

Guia Comercial

0 8

Del que es sembra, sâ&#x20AC;&#x2122;arreplega xema cabanes

editorial

Diuen que tot canvi és per a bé. I si ho diuen ha de ser per alguna cosa. Els canvis fan por. A tots ens espanten. Vivim en una comoditat que mai volem trencar, però una vegada els provem, quan passa el temps, sempre ho agraïm. En açò i en referència a la nostra comissió no vull dir que abans estiguérem mal, estàvem perfectament, contents i en ganes de treballar junts per tal de seguir “fent falla”. Al que hem referisc, i és molt de valorar, és a la valentia que tenen les persones que encara en por peguen un pas al davant per tal de fer que açò tire avant. Tots els anys ens passa el mateix, però no és un defecte, potser és una virtut o una tradició que s’ha instaurat a la falla La Fila i ens representa, inclús en expectació. Ser cap de casal, i totes les responsabilitats que allò comporta. Però no només per ser president o presidenta, des de dalt a baix, des del grup que conforma la directiva, fins a la més mínima implicació per qualsevol membre d’aquesta falla pel compromís d’encarregar-se o participar en alguna cosa.

Per això i com de xicotet sempre m’han dit, treballa, insisteix, equivocat, per què del que es sembra s’arreplega. Som una falla en 41 anys d’història, la més antiga del poble, i per ací han passat moltes persones. Persones que hauran fet més i d’altres que hauran fet menys, però totes han deixat alguna cosa ací per tal de què açò seguisca en marxa. Cada exercici ens fa créixer i cada any aprenem a treballar junts, perquè només així serà quan seguirem fent història. I encara que no ho parega, arrepleguem els fruits abans del que ens pensem, perquè cada any hi ha més implicació, més gent que vol lluitar més encara per aquesta casa, sàpiguen fer o simplement en ganes d’aprendre a saber fer-ho.

Seguim sembrant, per què tots els anys acabem tenint una gran collita i en això hem de quedar-nos, per què al pròxim any encara serà millor.

Editorial Xema Cabanes

Un simple “va, jo me presente com a presidenta” o un “jo m’encarregue d’això”, al més simple “a quina hora heu quedat per preparar allò” fan que cada any siga gent nova, des de la més major a la més jove la que produïsca aquest relleu que cada volta implica a més gent.

No cal experiència, calen ganes de treballar i ajudar a aquelles persones que sembla que no la tenen per a què puguen aprendre. Per què? Per què cap persona neix ensenyada i sempre hi ha una primera vegada per a tot. Les ganes de fer coses no és mesuren en anys de faller, ni en bunyols d’argent, ni d’or ni en un quilo de fulles de llorer en diamants.

I 09

arti

La pl Josep MÂŞ

icle

lega Tarazona

article

1 2

La plega d’Alfafar josep maria tarazona

La Plega és un dels actes previs a la setmana central fallera i que algunes de les comissions falleres d’Alfafar realitzen dins de la seua programació. L’eixida al carrer davant la ciutadania i el veïnatge representa per al col·lectiu faller no només un moment per a recaptar la “voluntat” d’aquells que viuen i comparteixen la festa fallera, també per donar a conèixer el llibret i anunciar un programa d’actes que s’apropa en el temps.

Però, la pràctica de La Plega no és nova a Alfafar, és un acte de forta tradició i que actualment encara es realitza dins de les festes patronals, amb la mateixa funció que en el seu origen. Amb més vistositat i transcendència que en l’actualitat, fins farà uns decennis el poble d’Alfafar participava intensament d’una pràctica religiosa i cultural que recaptava i contribuïa amb fruits i productes del camp a sufragar les despeses de la celebració de la festa en honor a la Mare de Déu del Do. Tanmateix, la Plega era el preludi que servia per anunciar l’inici de la festa i per escampar l’esperit de la festa per tots els racons i partides del poble. Autors locals han deixat plasmat en els seus versos, poemes i articles eixa pràctica tant emotiva com simbòlica de la nostra festa. Josep Lacreu Sena a la seua composició La Segona Processó de 1955, guardonada amb la Viola d’Or als Jocs Florals de València que organitzava Lo Rat Penat, escrivia: “Que els facen hòmens rectes i tan treballadors com foren nostres pares, que rics nos han deixat; que donen en la “plega”, com a bons llauradors, un sac d’arròs, puix Ella, ben bé se l’ha guanyat”

···

“L’home bo d’Alfafar també es prepara amb un cabàs, o dos, o un sac sencer, puix la mareta en molts moments l’empara, de caure per un esbalçader; d’anar batent en l’era les espigues del forment que li ha de donar pa; de trobar compensades ses fatigues”

L’última part de la composició, amb el títol Almoina, representa la generositat i la fe d’un poble llaurador i religiós que prega per la seua patrona i que tot li ho dóna,

La plega d’Alfafar

“Almoina, no! Nostra Plega es ofrena d’un poble que treballa nit i dia, que donant-te son ànima se plena de goig, de confiança i alegria, puix sabem eres l’ama, com ninguna, dels tallers, de les fabriques, dels camps, i que el fruit que treurem d’eixa fortuna, està en els seues mans.”

I I 13

“És pòrtic lluminós de la gran festa, que embauma la flairor de nostra dona: és l’acte on la gent es troba presta per mostrar tot l’amor a sa patrona; és el moment que el poble d’Alfafar resta agraït a qui li dóna el bé; és l’índex amb el que hem de palesar nostra arrelada fe.”

“El dia de la Plega, la xicalla va omplint l’aire de rialles i soroll, i, en més formalitat, la jovenalla sa núvia mira qual formós capoll, i com àngels que guarden en son cambril, la verge ha soltat l’estol de xiques que, de nostre jardí, roses d’Abril, són les flors més boniques.”

Article

El mateix Lacreu, l’any 1957, composava La Plega per a la festa de la Mare de Déu del Do, que amb tres parts descrivia el fervor dels alfafarenys davant l’arribada de la festa. Al primer acte anomenat Tardor, Lacreu escenificava l’adhesió del poble davant un esdeveniment tan singular,

Al segon acte, amb el nom de “El dia de la Plega”, el cronista d’Alfafar centrava els seus versos en el dia gran, el dia de l’eixida a visitar la casa dels parroquians, el dia que tots preparaven els fruits de la collita per a la patrona,

Al llibret de festes de 1965, el mestre Benito Santaya Dasí feia una costumista descripció del dia de la Plega. A l’article Episodios de principio de este siglo, Benito ens trasllada a fets de la seua joventut, de començament del segle XX, on carruatges, feligresos i autoritats recorrien l’escenari urbà d’Alfafar però també la seua l’horta, arribant fins a la Fonteta. Així s’expressa Benito Santaya quan parla de la Plega, “Ha llegado el día de la Plega. La plaza de la Foya se anima: carabassers, caballerías, carros.. se prestan a actuar. Pasó la fecha en que Calenda marca el día de la Virgen; pero dos motivos principales impiden celebrar los actos festivos en su día : las tareas de recolección del arroz y la obtención de dicha gramínea para ofrecer su parte alícuota al esplendor de los festejos.”

La descripció continua amb el pas del seguici per cadascun dels barris o àrees en què es reparteix la Plega. Pren significació en aquest punt l’explicació que fa de l’arribada a La Fila, als Patis, i als afores del poble, “Seguimos als Patis. Aquí el espectáculo es sobrecogedor.: los sacos de la Plaza se han trocado en capazos. ¿Cómo es que todos dan arroz y muchos no trabajan tierras? Han ido a “espigolar” para ponerse a tono y ofrecer su contribución a las fiestas como parte integrante (...) Se emprende la marcha hacia las afueras. No van carros y sí caballerías con serones. Las alquerías y las barracas, que tienen gran fe a la Virgen del Don, que les protege de las tormentas, van depositando Arroz en los capazos y serones. Así llegamos a Fuente San Luis y allí, tres el refrigerio en la Fuente y en algunas casas, después que ha llegado la tartana con el Clero, se inicia el retorno.”

Les descripcions de Santaya confirmen el vincle tan extret entre els habitants de

les partides rurals emplaçades a Alfafar i València i la parròquia d’Alfafar, així com la fe mostrada a la seua patrona. Tenim documentada l’existència de poblament i assentament humà al Tremolar, als límits entre Alfafar i València, des de segles. Ja en data de 1767, a un procés de delimitació de la zona de Francs dins el terme d’Alfafar vegem: “Y que la Alquería de Dn. Agustín Navarrete, esté situada en territorio y Parroquia de Alfafar, lo sabe por ser público que los que en ella mueren los llevan a enterrar a dicho Lugar. Dentro el Término, Jurisdicción y Parroquia de Alfafar acudiendo a dicha Parroquia a cumplir con la Parroquia, Bautizos y demás actos de Parroquianos, los habitantes en la referida Alquería de Don Agustín Navarrete y de las demás Barracas, y Alquerías que están confinantes con dichas marjales que son de aquella Jurisdicción”.1 A la fi, la Plega és l’oferiment del treball i les rendes de la col·lectivitat d’Alfafar a la seua patrona i a la seua parròquia. Una pràctica ritual, cultural i religiosa que encara celebrem i evidencia del nostre respecte per la tradició i el costum local.

1: A.R.V. Escribànies de cambra. Exp 82

1 4

Article

“La plega no és nova a Alfafar, és un acte de forta tradició i que actualment es realitza dins de les festes patronals amb la mateixa funció que en el seu orígen”

I La plega d’Alfafar I 15

Des de Alcaldia 1 6

i Junta Local Fallera dâ&#x20AC;&#x2122;Alfafar

1 7

Un any més s’acosta el mes de Març, i amb ell, la semana fallera arriba al nostre poble d’Alfafar. Les Falles 2016 seran realitat en uns pocs dies, i amb elles, eixiran al carrer tota la imaginació dels nostres artistes fallers, capaços de fer grandiosos monuments; eixiran les nostres bandes de música i colles de tabal i dolçaina, que plenaran de música els nostres carrers; eixiran les flors i les llums, que ompliran d’olor i color els nostres barris, i eixireu els fallers i falleres, el més important d’esta festa, l’ànima que mou tot el sentir d’aquesta festa. Enguany tenim el plaer de celebrar un aniversari molt especial, el quaranta aniversari de Junta Local Fallera d’Alfafar. Quaranta anys de fer festa, de fer falles, on molta gent veïna nostra ha treballat per fer que les falles d’Alfafar siguen unes festes per al poble, per a que tot el món puga compartir amb la resta el sentir que té per aquesta festa. Vull donar l’enhorabona a les nostres falleres majors d’Alfafar, Noelia Olmo i Luna Mezquida. Espere que pugueu viure cada moment d’estes falles al màxim, perquè passa molt ràpid. Teniu el recolzament de tots els fallers i falleres, i de tot el poble d’Alfafar, sou les nostres representants i estic segur que aneu a deixar el nom de les falles d’Alfafar ben alt. Enhorabona a les dos. Arriben ja els últims compassos previs als grans dies de la festa fallera. Dies de molt de treball i de molta il·lusió per a tots els fallers i les falleres. Per això només em queda agrair a les set comissions falleres d’Alfafar el treball que fan durant tot l’any sense descans per a arribar a estos dies d’emoció. Gràcies a la Falla La Fila, Falla Parque Alcosa, Falla Hort del Comte, Falla Pensat i Fet, Falla L’Amistat, Falla El Sequer i Falla Sant Jaume. Vosaltres, amb els vostres fallers i falleres, aneu a omplir els vostres barris i tot Alfafar d’alegria, de felicitat i de festa. Només em queda convidar a tota la població als actes programats al llarg d’estos dies, i desitjar-vos a tots que passeu unes bones falles 2016. Visquen les falles! Visca Alfafar!

saluda

Saluda I

Juan Ramón Adsuara

Juan Ramón Adsuara I 19

Alcalde d’Alfafar

saluda

Eduardo Grau i Gasc贸 Regidor de falles

Molta gent pensa quan arriba esta semana, que unes falles més entren en les nostres vides per a desaparéixer en un esclat de pólvora i flama la nit del 19 de març. Pero mai és així. Cada any ens trobem unes falles diferents, uns monuments que se superen, uns fallers i falleres que donen tota la seua força, tot el seu sentir, per a que la seua falla i totes les falles tinguen unes grans festes. Vull donar l’enhorabona a Noelia Olmo, fallera major d’Alfafar, i Luna Mezquida, fallera major infantil d’Alfafar. El cor de tots els fallers i falleres, xiquets i xiquetes, esta amb vosaltres i estic segur que, amb el vostre esperit faller, i gust per la festa, aneu a aconseguir que estes falles siguen les més especials de la vostra vida. També felicitar a la Junta Local que enguany celebra el seu 40 aniversari, i recordar a totes les persones que treballen i han treballat per fer la nostra festa més gran. No podríem entendre les falles sense les comissions que tenim en el nostre poble, i que omplin les seues demarcacions de festa, Falla La Fila, Falla Parque Alcosa, Falla Hort del Comte, Falla Pensat i Fet, Falla L’Amistat, Falla El Sequer i Falla Sant Jaume. Sou el vertader esperit de esta festa, l’essència de les falles, el treball que dóna cada any les seues recompenses. Enhorabona també a vosaltres perquè cada any se supereu i estic segur que ho seguireu fent. Per a acabar vos convide a tots els veïns i veïnes a eixir al carrer, a compartir l’alegria, la llum, el color, l’olor i la festa. A participar de la nostra festa més internacional, i a la vegada la més familiar. Que estos dies de falles disfrutem tots en un ambient d’alegria, festa i germanor. Saluda

Visquen les falles! Visca Alfafar!

I Eduardo Grau I 21

saluda

Germans fallers. La vostra Falla, la Falla La Fila, me dóna l’oportunitat, en nom de la J.L.F.A, de dirigirme a vosaltres en aquest llibret que ja és un fidel reflexe del que ha sigut un any de treball i d’esforç per a la vostra comissió. Per als que volem a les Falles de la manera en què ho fem la majoria de nosaltres, és un immens plaer poder comprovar com, any rere any, els diferents barris del nostre poble, en aquest cas, al barri de la Fila, continuem alçant-nos cada 16 de Març amb la silueta de dos efímers monuments retallant el cel del nostre poble. Això implica moltes coses i molt importants. Això vol dir que hi ha un grup de persones dispostes a implicarse, a treballar, a canviar hores de son i de descans pel bé d’un grup més gran. Això vol dir que un conjunt d’individus són capaços de creure en un projecte nou, de tindre ganes d’evolucionar i de lluitar per un somni. Això vol dir que a Alfafar, seguim valorant la nostra cultura, la nostra essència i volem que els més menuts coneguen i continuen l’herència de poble que ens deixaren els nostres iaios. Que cada 16 de Març puguem continuar fruint de dos monuments al carrer Cid Campeador d’Alfafar, és sinònim que som un gran poble que continua les seues tradicions. Per això, fallers de La Fila, us done les gràcies i l’enhorabona. Gràcies per seguir sent Falla i enhorabona pels vostres esforços per continuar. I ara és moment de gaudir del treball fet. La falla us espera. Els esmorzars, les despertades, les paelles, les cercaviles, els vestits de valencians, la falta de son i les moltes hores de festa estan a punt de ser la nostra realitat durant la setmana gran. Fallers i veïns de la Falla La Fila, la vostra falla us regala l’oportunitat de viure una de les millors festes del món. No ho dubteu i sigueu la Festa, perquè vosaltres sou les Falles. Paqui, Sandra, Víctor i Sara, sé que sabreu representar a la vostra gent en la grandesa que mereixen, però no us oblideu de passar-ho bé. I la nit de Sant Josep, quan les flames hagen fet presa dels monuments, sigueu vosaltres els que arreplegueu un grapat d’aquelles cendres i oferiu-li-les als vostres fallers. Elles seran el principi de noves il·lusions, de nous camins, de la nova Falla. Elles seran les partícules que alimentaran bategar del cor de La Fila un any més. Som fallers. Som d’Alfafar. I estem en falles!

Lorena Vila Presidenta de Junta Local Fallera d’Alfafar

2 3

Directiva Junta Local Fallera d’Alfafar

President Nat

Juan Ramón Adsuara i Monlleó

Vicepresidenta 1

Mª Luisa Olmedo i Giménez

Vicepresidenta 3

Nuria Parreño i Compañ

Secretari General

Presidenta Executiva Lorena Vila i Gómez

Vicepresident 2

David Muñoz i Vila

Vicepresident 4

José Simón i Cánovas

Vicesecretaria

Jose Fco. Cabanes i Rodrigo

Sandra Fernández i Sierra

Tresorera

Delegat de Disseny i Publicacions

Nuria Parreño i Compañ

Delegada de Protocol i Mitjans Pilar Tecles i Mocholí

Delegats de d’Esports Arancha Óscar i Benito

Delegats de Festejos

Arcadio Del Real i Escolà Laura Botella i Jiménez

Jose Miguel Rica i Méndez

Delegat de Campionats

Juan Manuel Garcia i Agrelo

Delegats d’Infantils

Pedro Dorado i Sanabria Verónica Villalonga i Ibáñez

Crida i Salve a la Mare de Déu 12 hores

març

Cabalgata del ninot 17 hores

març

Inauguració de l’Exposició del Ninot 18 hores

març

Visita del Jurat de Falles 10 hores

març

Entrega de premis a les Falles 18 hores

17 18 19 19 02 març

Visita de JLFA i Corporació a les Falles 21 hores

març

Ofrena de flors a la Mare de Déu del Do 18 hores

març

Misa en honor a Sant Josep 12:30 hores

març

Cremà de la falla guanyadora 00 hores

abril

III Gala Homenatge a l’artista faller 19 hores

Junta Local Fallera d’Alfafar

Programació

Programació I

28 05 06 16 16 febrer

I 25

Fallera Major

2 6

dâ&#x20AC;&#x2122;Alfafar 2016

saluda

Estimats fallers i falleres de la falla La Fila. Per fi comença la millor festa de totes, les falles! I és per a mi, un plaer poder dirigirme a vosaltres com la Fallera Major d’aquest, el nostre poble Alfafar, per a les falles del 2016. Fallers i falleres, per fi mostrem les nostres falles, la nostra festa, el vostre casal i el vostre carrer s’ omplirà de festa, llum, color, pólvora, música, flama... i tot també gràcies als artistes fallers que ompliran el vostre barri d’art, il·lusió i creativitat. Les bandes de música ompliran de ritme i alegria tots els racons del poble, música que ens acompanyarà pels carrers fins a La plaça de l’Església per a portar flors a la nostra Patrona, La Mare de Déu del Do, flors que també li portarem el 19 de març al Patró de la festa, Sant Josep. Les falles mai podrien seguir endavant si no fora pel gran esforç que feu. Hem de seguir lluitant per les nostres tradicions, demostrant així que val la pena ser faller i fallera. Com a representant d’aquest col·lectiu faller meravellós, posaré tot l’empeny i dedicació per a representar-vos com us mereixeu i dir-vos, que si les forces flaquegen, la cort d’honor, Luna, presidenta i components de Junta Local, me donaran la força per a seguir, perquè en ella, esteu representades totes i cadascuna de les set comissions, i tots i cadascú de vosaltres. No dubteu, faré tot el que estiga a la meua mà per representar a cadascuna de les set comissions de la millor manera que conec, il·lusió i ganes no me falten. Enhorabona per tot el que feu. Saluda

A soles hem queda dir, Visca Alfafar, Visca les falles i Visca la falla La Fila!

I Noelia Olmo I

Noelia Olmo

saluda

2 8 És per a mi un honor haver estat elegida Fallera Major Infantil d’Alfafar, al costat de la meua companya Noèlia com a màximes representants de les comissions del nostre poble, esperant estar a l’altura del que vosaltres espereu de mi. Segur que per a mi serà un any inoblidable, a l’igual que ho ha de ser per Sara i Sandra, que al costat del seu president Víctor i la seua presidenta Paqui, passareu bons moments, acompanyats per la vostra comissió, gojant tots junts de tots i cada uns dels actes que es realitzen. Val la pena. Veureu com serà un any ple de somnis que s’han realitzat i que mai pensàveu que anava a ser així de fantàstic. Vull donar les gràcies al món faller alfafarenc per donar-me aquesta grandiosa oportunitat de poder fruir al costat de tots vosaltres d’aquesta preciosa experiència que és ÚNICA. Així que ya no parle més, us desitge a tots que gaudiu i visqueu aquestes festes josefines que són les millors, que agarreu forces per a donar-ho tot i que gaudiu al màxim d’enguany. Visquen les falles i Visca Alfafar!

Luna Mezquida

Fallera Major Infantil

Saluda I Luna Mezquida I 29

dâ&#x20AC;&#x2122;Alfafar 2016

himne regional

Tots a una veu Per ofrenar noves glòries a Espanya tots a una veu, germans, vingau. Ja en el taller i en el camp remoregen càntics d’amor, himnes de pau!

Sona la veu amada i en potentíssim, vibrant ressò, notes de nostra albada canten les glòries de la Regió.

Pas a la Regió que avança en marxa triomfal!

Valencians en peu alcem-se. Que nostra veu la llum salude d’un sol novell.

Per a tu la vega envia la riquesa que atresora i és la veu de l’aigua càntics d’alegria acordats al ritme de guitarra mora.

Per a ofrenar noves glòries a Espanya tots a una veu, germans, vingau. Ja en el taller i en el camp remoregen càntics d’amor, himnes de pau!

Paladins de l’art t’ofrenen ses victòries gegantines; i als teus peus, sultana, tos jardins estenen un tapís de murta i de roses fines. Brinden fruites daurades els paradisos de les riberes; pengen les arracades baix les arcades de les palmeres.

Flamege en l’aire nostra Senyera! Glòria a la Pàtria! Visca València! Visca! Visca! Visca!

*Sabies què... el nostre himne va ser utilitzat per primera vegada a l’Exposició Regional Valenciana de 1909 però no va ser aprobat fins 1925 pels alcaldes d’Alacant, València i Castelló com a himne del Regne de Valéncia. El himne va ser encarregat per Tomàs Trenor, president de l’Exposició i l’Ateneu Mercantil, composat pel poeta Maximilià Thous amb música del compositor José Serrano.

3 0

1: Benito Santaya i DasĂ

article

Benito Santaya fill dels patis

Josep MÂŞ Tarazona

3 3

article

3 4

Benito Santaya fill dels patis josep maria tarazona

“¿Qué términos emplear para reconocerle la gratitud que guardas al que fue tu maestro y los apasionados elogios que le mereces? Laboré en tierra firme y su fecundidad es debida por entero tu victoria, ya que nada de extraordinario hice para que mi trabajo contribuyese al logro de la vasta ilustración que posees y de los bellos sentimientos que atesoras.” Carta del mestre Manuel Barrachina al seu alumne Benito Santaya. Llibre de festes, 2006. Juan Antonio Ferrer Juárez.

El dia deu de març de 1966 faltà Benito Santaya Dasí (1). Ara fa cinquanta anys que se n’anà un fill del barri de la Fila, dels Patis d’Alfafar. Amb el pseudònim de Fill dels Patis signava Benito Santaya els seus articles i treballs als llibres de festes d’Alfafar, el seu poble. Va nàixer a la Fila el dia onze de setembre de 1890 i se li coneix principalment per l’exercici del magisteri durant més de quaranta anys. Però, Benito Santaya com veurem no fou un mestre qualsevol. Alumne entre altres del mestre Manuel Barrachina fou aplicat des de ben menut i amb molt d’esforç la seua família pogué proporcionar-li els estudis de magisteri a l’Escola Normal de València, que finalitza l’any 1911. Una família que ha format part de una vella nissaga a Alfafar, on el nom de Benito Santaya està present des de començament del segle XIX. Ja trobem l’any 1833 a Benito Santaya Sellés, qui fou pare de Benito Santaya Ridaura, avi patern de Benito Santaya Dasí, com a testimoni en un procés del senyor d’Alfafar contra l’establiment d’una carnisseria a la plaça del poble.

Algunes de les manifestacions i escrits publicats anys després per part dels alumnes de Benito Santaya evidencien del canvi tan radical de l’escola a l’arribada del mestre d’Alfafar. Un dels seus alumnes en el poble de Higueruela en Albacete parla així dels efectes del seu treball al front de l’escola municipal, “Su llegada a Higueruela fue providencial. La asistencia escasa en los primeros días; los niños engrosaban las escuelas privadas. Tras corto período aumenta la matrícula. Trabaja sin descanso, trae nuevos métodos de enseñanza que durante años después cobrarían actualidad. Organiza veladas literarias. Dirige funciones de teatro. Los nombres de D. Benito y Alfafar suenan de boca en boca. Se ha obrado el milagro. La escuela registra una matrícula de cien alumnos.”

Benito Santaya, fill dels patis I 35

El mes de setembre de 1948, Benito Santaya prengué possessió de la plaça de mestre nacional a Benetússer. Ara més a prop d’Alfafar, reprèn vincles i lligams en el seu poble i participà als llibres de festes on deixa mostra de l’experiència i el coneixement de la localitat que el va vore nàixer. Composicions poètiques al CIMA i a l’agrupació musical per la seua trajectòria i èxits dels anys cinquanta (1958), lloances i versos a

Tanmateix, tota eixa activitat i rellevància en l’àmbit educatiu i social, li portarà després de la guerra civil a patir un procés de depuració que finalment el confirmarà de nou l’any 1944 en el seu càrrec de mestre nacional, però quedarà inhabilitat per a exercir càrrecs directius i de confiança.

Article

Benito Santaya Dasí començà a exercir com a interí en algunes localitats fins que fou nomenat per oposició mestre nacional i obtingué plaça l’any 1916 a La Gallega (Burgos). A partir d’eixa primera destinació, molts foren els pobles on va exercir, i sempre acompanyat de la seua dona Concepción Aleixandre Romero i els seus fills (2) , Benito deixà una empremta molt significativa com a mestre i persona allí on estigué. Passant per Guadalajara, Soria, Albacete, Castelló de la Ribera o La Encina, on arribà a treballar durant tretze anys, Benito estava convençut del paper de l’escola com a eina per a la transformació de una societat millor. Col·laborador en revistes i nombroses activitats al voltant de l’escola pública, Benito Santaya destacà per ser d’un d’eixos mestres totalment imbuït dels ideals i les praxis de renovació pedagògica provinents de l’Institut de Lliure Ensenyament i de les escoles noves europees. Des de la seua pràc-

tica diària, la seua experiència, formació i coneixement de les noves tècniques que experimentà amb els seus alumnes, aconseguí un gran reconeixement entre els alumnes i els companys de professió.

2: Família Santaya i Aleixandre

la Mare de Déu del Do (1959) o la remembrança de fets i esdeveniments als llibrets dels seixanta, fruit del record i la sapiència composen un corpus que cal rellegir i significar per la seua rellevància en l’entorn local. Així mateix, la nissaga dels Santaya tingué continuïtat al món educatiu en nom de la seua filla, Concepción Santaya (3).

3 6

A cinc decennis de la seua mort, molts dels veïns d’Alfafar, els més joves, ja no recorden Benito Santaya Dasí. Però, en els últims temps, un magnífic article de Joan Josep Baixauli Baixauli al llibre de festes de 2007 o el treball de Wilson Ferrús Peris sobre els mestres d’Alfafar en època republicana a la publicació Memòria d’Alfafar de 2014 ens ha retrobat denou amb un mestre humanista i inquiet per l’ensenyament i el futur dels seus alumnes. Una trajectòria avalada només mesos després de la seua mort, el deu de maig de 1966, on el mestre tingué un homenatge pòstum organitzat per la Junta de la Biblioteca d’Alfafar i l’Ajuntament d’Alfafar, presidit per José Sáez Gabino. Antics alumnes, molts d’ells mestres nacionals i professors universitaris, en presència o amb l’enviament de cartes d’agraïment, no vullgueren perdre’s l’emotiu homenatge que el poble d’Alfafar li vullgué retre a un del seus fills.

I Benito Santaya, fill dels patis I 37

Doña Conchita s’encarregà des dels anys cinquanta de la secció maternal municipal, localitzada a l’actual Saló de Plens de l’Ajuntament d’Alfafar. Des de la dècada dels setanta fins a la dècada dels vuitanta, la guarderia municipal dirigida per Doña Conchita es traslladà als locals municipals, ubicats damunt del Mercat Municipal. Més de vint-i-cinc anys cuidant i ensenyant els més menuts d’Alfafar.

Una trajectòria avalada només mesos després de la seua mort, el deu de maig de 1966, on el mestre tingué un homenatge pòstum organitzat per la Junta de la Biblioteca d’Alfafar i l’Ajuntament d’Alfafar, presidit per José Sáez Gabino.

Article

3: Concepción Santaya i Aleixandre amb el grup de mestres de l’exercici 1959-1960. Antics alumnes, molts d’ells mestres nacionals i professors universitaris, en presència o amb l’enviament de cartes d’agraïment, no vullgueren perdre’s l’emotiu homenatge que el poble d’Alfafar li vullgué retre a un del seus fills. Els seus descendents encara formen una extensa família que viu encara a Alfafar. El cognom Santaya encara és present a fills i nets. Hem de destacar que el seu cosí germà, Benito Santaya Tarazona (4), amb el mateix nom i cognom, fou un dels fundadors de la falla la Fila i veí barri dels Patis que tant estimava Benito Santaya Dasí. Al llibret de festes de 1966, el cronista Josep Lacreu Sena, a l’article Tres noms per a tres carrers feia elogi de l’acord pres per l’ajuntament d’Alfafar de dedicatòria de carrer al secretari municipal José María Morales Barrés, el metge Antonio Muñoz Aleixandre i el mestre Benito Santaya Dasí.

D’aquest últim, recordava amb paraules d’afecte la seua tasca, trajectòria i estima pel seu poble d’Alfafar: “Ja des de 1948 , a l’ocupar vacant en Benetússer, tornà als seus , família i amics, que han gaudit de la seua intel·ligència, els seus consells el seu exemple i el seu seny. En aquest llibre de la festa, primer dels que no podrem comptar en els admirables versets d’un fills dels patis sempre reblits d’amor a la terreta, m’honore en dedicar un pietós record a la memòria del gran alfafarenc que fon en vida Benito Santaya Dasí.” Un mereixement que atorgà el poble d’Alfafar a un dels seus fills, a un mestre en paraules majors, a un transmissor de coneixements i valors, encarregat de la gran missió de formar persones i ciutadans.

3 8

Benito Santaya, fill dels patis

4: Benito Santaya i Tarazona. Fundador de la Falla La Fila. Rebent la insĂgnia del Bunyol dâ&#x20AC;&#x2122;Or i Brillants amb fulles de Llorer.

Article

1975

4 0

Benvi a la F La

2016

inguts Falla Fila

4 1

nostra presidenta

Francisca

DĂaz i Valle Presidenta en un parell de taronges

saluda

A la comissió i als veïns. Ja estem en portes de les falles, per a mi és un plaer presidir una de les comissions més importants del meu poble, la de la “FALLA LA FILA” La meua presidència ha vingut de manera inesperada i supose que això sumat a què tinc una directiva que no m’ha deixat ni un segon a soles, que estic gaudint i aprofitant cada moment i cada acte com si fos una xiqueta. Done a tots ells les gràcies de ser com són i de com s’involucren i les ganes que fiquen per a què tot ixca perfecte. Vull donar les gràcies als presidents de totes les falles d’Alfafar per el fàcil que estan fentles juntes i la germanor que s’està creant entre les falles, a l’igual que a tots els components de Junta Local i a la seua Presidenta Lorena. També vull donar les gràcies a totes les persones que ens ajuden amb les seues publicitats, a l’ajuntament i a tots els veïns agrair-les i en especial a ells la seua paciència. Per a mi aquesta experiència de segur serà inoblidable i per això desitge que aquestes falles 2016 tots gaudim com si fórem un, que el veïnat puga gaudir també de la festa amb nosaltres i que per uns dies puguem oblidar eixos problemes del dia a dia. Salutacions a tots de la vostra presidenta. Saluda I Francisca Díaz I 43

â&#x20AC;&#x153;Jo hem presente com a presidentaâ&#x20AC;? Junta General Extraordinaria Falla La Fila 14 Abril 2015 .

4 5

Junta Directiva Presidenta Francisca Díaz i Valle

Vicepresident 1

Vicepresidenta 2

Vicente Sánchez i Romeu

Mª Dolores Caballero i Reyes

Vicepresident 3

Vicepresidenta 4

Marcos González i Martínez

Pilar Garrido i Romero

Secretaria

Vicesecretari

Yolanda Díaz i Valle

José Francisco Cabanes i Rodrigo

Tresorera

Delegada de loteries i quotes

Mª Dolores Caballero i Reyes

Ana Correcher i Gil

Delegada de censos

Delegades de Juvenils

Mª Del Don Sancho i García

Marta Ruiz i Juan Estefanía Orive i González

Delegades de Festejos

Delegades d’Infantils

Sandra Ortells i Pichardo Agata Sánchez i Nieto

Silvana Díaz i Cruceira Marta García i Giménez

“Molts de nosaltres som més capaços que alguns de nosaltres, però cap de nosaltres som tan capaços com tots nosaltres.”

Delegades de Presentació

Delegats de Betlem

Tania Monteagudo i Garcia Empar Benau i Martín

Mª José Galera i Núñez Miguel Cebrián i Pardo

Delegat de llibret i comunicació

Delegada de comisió femenina

Xema Cabanes i Galera

Milagros Solano i Algaba

Delegat de Pirotècnia

Delegat de Segurs

Jesús Martínez i Conejos

José Francisco Cabanes i Rodrigo

José Francisco Cabanes i Rodrigo Arcadio del Real i Escolà

Delegats de Só i Llums

Delegat de Manteniment

Ángel Sánchez i Nieto Xesco Castiblanque i López

Manuel Monguia i Alcolea

Delegat de Casal

Adjunt de Casal

Manuel Monguia i Alcolea

Antonio Pino i Ruiz Mª José Estudillo i Reyes

Delegats de Junta Local

Antonia López i Cabello

Junta Directiva

Delegada de Gastronomia

Falla La Fila I 47

falla la fila

Vocals Borja Ayala i Liendo

Miguel Gamarra i Salcedo

José Luis Bañuls i Esteve

Vicente García i Gimeno

Jose Angel Beamuz i Morales

Rubén Garcia i López

Jose Maria Benau i Cabanes

Roberto Luis Garcia i Merino

Enrique Brisa i Alacreu

Sergio García i Parro

Eusebio Caballero i Reyes

Miguel Giménez i Ferrer

Rafael Caballero i Reyes

Raúl Giménez i Ferrer

Rafael Caballero i Solano

Jose Miguel Giménez i López

Francisco Castiblanque i Serrano

Emilio Gómez i López

Juan José Cerezo i Martínez

José Ramón Gómez i López

Arcadio Del Real i Asensi

Primitivo Gómez i Montoro

Jesús Estudillo i Reyes

Iñaki González i Sanz

Jesús Galindo i Moreno

Manuel Hervás i Gascó

Marco Antonio Gallego i Albert

Carlos Honrubia i Munera

Jose Hueso i Calzado

Jose Miguel Romeu i Rodríguez

Teófilo Martín i De La Cruz

Antonio Ruiz i Samper

Alberto Martínez i Herrero

Antonio Sánchez i Fresneda

Juan Martínez i Palomares

Alberto Sangabino i Montesinos

Marcos Martínez i Pastor

Damaso Vicente Soria i Alacreu

Fco Javier Matoses i De Los Dolores

David Tamarit i Rojano

Moisés Monzó i Climent

Vicente Tarazona i Herráiz

Francisco José Monzó i Marín

Jose Maria Torés i Caballero

Carles Muñoz i Sanjuán

José Torés i García

Raúl Navarro i Navarro

Rafael Valera i Briz

Adrián Ortells i Pichardo

Miguel Valero i Jiménez

Adrián Ortells i Sanjuán

Pedro Vega i Sánchez

Javier Palao i Juan

José Miguel Verdejo i Ruiz

José Antonio Pérez i Díaz Vocals I Falla La Fila I 49

fallera major 2016

Sandra

Ortells i Pichardo

saluda

Falta molt poc per a la setmana més esperada per als fallers, setmana en què tot el món s’evadeix dels seus problemes i gaudeix al màxim d’eixos quatre dies tan esperats. Setmana en què canvies elmonyo solt, pels monyos de fallera, l’olor de la teua colònia per l’aroma de la pólvora, el café del matí per xocolate amb bunyols,setmana en què passes de dormir huit hores a dormir només tres, on el carrer es converteix en un museu ple d’obres d’art. Però cal no oblidar que les falles no sols duren eixos quatre dies, per als fallers les falles duren 365 dies els quals estan plens de treball, il·lusions i emocions que esclaten durant la setmana fallera. Enguany gaudiré d’eixa setmana d’una manera especial, ja que tinc l’honor de poder representar a la Falla la Fila com a Fallera Major de l’any 2016. Sent el somni que volia complir des que vaig ser fallera major infantil l’any 2006 d’aquesta mateixa comissió. Somni que s’ha complit gràcies a la meua família que em donà suport a des del primer moment, a aquesta comissió que em va tornar a donar l’oportunitat de representar-los, i a aquelles persones que estan fent que enguany siga més especial encara. Desitge que aquestes falles estiguen plenes de bons moments i rècords inigualables. Finalment convide a tots el veïns d’Alfafar a gaudir de la nostra festa fallera. Moltes gràcies Saluda

Visca La Falla La Fila!

I Sandra Ortells I 51

5 3

5 4 Ara sí Sandra, seràs fallera major representaràs a la teua falla amb molt orgull i passió.

Però en un minut ja et passa perquè eres dolsa i afectuosa Per això els teus amics diuen que eres maravillosa.

Sandra Ortells i Pichardo dels teus cognoms orgullosa has d’estar perquè per aquesta ocasió tota la família estarà al teu costat.

Gaudeix d’aquestes festes valencianes igual que sempre has fet. Gaudeix de tots els moments En la presentació, en les despertaes, en les cercaviles i cavalcada i sobretot en l’ofrena on eixiràs tremolant d’emoció per a portar-li flors a la nostra Verge del Dó.

Per fi aplegat el moment de mostrar-te tal com eres, una gran fallera que viu la festa perquè has creixcut amb ella perquè la família t’ha inculcat una gran passió fallera. Eres dolça com la mel de romer tens la pell tens com els clavells els ulls negres com la pólvora bonica com la flor del taronger. Quan el teu geni esclata igual que els focs artificials no hi ha qui puga estar al teu costat.

I al final de la festa en la nit del foc llàgrimes en els ulls tindràs al veure que la teua falla en cendres es convertirà. Però amb el rècord et quedaràs d’haver representat a la teua falla la Fila amb molta dignitat.

Reme Temina

falla la fila

Cort d’honor Mª Ángeles Agudo i Cifuentes

Mª Yolanda Díaz i Valle

Rosa María Alba i García

Mª José Estudillo i Reyes

Andrea Alcalá i López

Julia Fácila i Orive

Mª Carmen Algaba i Cabello De Alba

Mª Araceli Felipe i Osuna

Mª Carmen Arévalo i Martínez

Rosario Ferrer i Valverde

Mª Del Don Atienza i Lleó

Amparo Ferriols i Abril

Berta Baidez i Cubells

Rebeca Fortea i Díaz

Carmen Del Don Baixauli i Torrent

Mª Carmen Galera i Núñez

Mª Soledad Barriga i Romero

Mª José Galera i Núñez

Empar Benau i Martín

Marta García i Giménez

Ana Bernabé i Torres

Cristina García i Serrano

Mª Begoña Bresó i Cabañas

Mª Pilar Garrido i Romero

Mª Dolores Caballero i Reyes

Andrea Garrido i Ortiz

Inmaculada Cabanes i Rodrigo

Áida Giménez i Amorós

Vanessa Cantos i Temina

Rosa Mª González i Navarro

Tania Castellano i Fresneda

Eva Gutiérrez i Mirasol

Belén Cebrián i Galera

Mariví Hervás i Sanchis

María Cebrián i Galera

Lucia Jareño i Escudero

Isabel Cerezo i Avi

Mª Antonia Juan i Cifre

Adoración Climent i Bargues

Antonia López i Cabello

Ana Correcher i Gil

Beatriz Lizanda i Marques

Silvana Díaz i Cruceira

Rosa María López I Fosati

Marta Díaz i Sánchez

Noelia Lorca I Cervantes

fallera major ixent

Consuelo Juan i Juan Pilar Ortells i Pichardo

Mª Francisca Marqués i Bisquert

Pilar Parejo i Lozano

Esther Martín i Cuadros

Mª Amparo Pastor i Bernat

Empar Martín i Ferriols

Mª Ángeles Pérez i Gómez

Ester Martín i Ferriols

Katy Pérez i Marí

Raquel Martín i Ferriols

Pilar Pichardo i Cebrián

Mª Carmen Martínez i Iglesias

Elena Pino i Ruano

Violeta Martínez i Fullana

Vicenta Rodrigo i Giménez

Antonia Martínez i Garrido

Belén Rodríguez i Soto

Elisa Martínez i Gasent

Carmen Cecilia Rosaleñ i Mascarell

Mª Del Don Martínez i Verdeguer

Cyntia Rubio i Martínez

Amparo Inés Más i Codoñer

Marta Ruiz i Juan

Natalia Molina i Hervás

Paula Sánchez i Rosaleñ

Mª Francisca Montagud i Romero

Carolina Sanchís i De La Vega

Tania Monteagudo i García

Ágata Sánchez i Nieto

Ángela Montenegro i Morales

Mª Del Don Sancho i García

Mª Encarnación Montero i Moral

Begoña Selma i Blanquet

Mª José Montoro i Juan

Milagros Solano i Algaba

Silvia Naharro i Cala

Rosa Ana Sospedra i Bou

Verónica Nieto i Gallego

Mª Juana Sotos i Morcillo

Alicia Nieto i Martí

Concepción Valero i Giménez

Estefanía Orive i González

África Vega i Atienza

Falla La Fila

Cort d’honor

Mª Carmen Lozano i Ballester

I 57

president infantil 2016

VĂctor

del Real i Asensi

saluda

Hola fallers i falleres d’Alfafar, en aquest moment vull dir que aquest any, vinguéreu a les falles a recordar els petards, la pólvora, els castells, els ninots, etc., ara en aquest any,vull que la nostra falla siga endadavant i més gran. Vull saludar a la nostra Fallera Major Infantil Sara, Fallera Major Sandra i a la nostra Presidenta Paqui amb els que espere passar moments que mai voldré oblidar. Vull donar-li les gràcies a mon pare i el meu germà per portar-me cap endavant, per fer que el meu somni s’haja complit. Agraïr també a la meua família per donar-me consells, i estar al meu costat des de que vaig nàixer. Per mi va a ser una gran il·lusió representar a la meua falla i es posarà en un gran lloc en el meu cor. Sempre m’ha encantat la meua falla, des que estava al ventre de ma mare, he sigut filer, la meua vida ha sigut ser filer, i per això sempre tindré al el meu cor la Falla La Fila. Espere que vos ho passeu molt bé en aquestes falles 2016. Visca La Falla La Fila! Visca les Falles D’Alfafar! I visca València!

Saluda I Víctor del Real I 59

6 1

falla la fila

Directiva infantil President Víctor del Real i Asensi

Vicepresident 1

Vicepresident 2

David Caballero i Solano

Samuel Monzó i Climent

Secretari

Tresorer

Sergi Fortea i Díaz

Alejandro Torés i Caballero

Comptador

Delegada

Christian de la Morena i Pérez

Violeta Aleixandre i Correcher

Delegat

Rubén Pino i Ruano

Óscar Aldavero i Terrón

comissió infantil

Vocals Raúl Martínez i Fullana

Roy William Carrión i González

Carlos Mora i Martínez

Alex De La Morena i Pérez

Marc Muñoz i Sanjuán

Javier Delgado i Cantos

Abdón Nieto i Aragó

Sergio Ferrer i Arévalo

Aarón Ortells i Bernabé

Aarón Galindo i Gutiérrez

Alfonso Ortells i Bernabé

Marc García i Calderón

Christian Pancorbo i Bascuñana

Héctor García i Martínez

Raúl Romero i Pons

Gary Samuel García i Mendoza

Miguel Romeu i Lozano

Jorge Gómez i Montagud

Andreu Rubio i Martínez

Manuel Hervás i Montero

Eloy Sánchez i Rosaleñ

Raúl Huertas i Chelos

Enrique Sancho i García

Héctor Llop i Sopera

Alejandro Sanz i Garrido

Ramón López i Rodríguez

Víctor Solera I Cuevas

Héctor Martínez i Lizanda

Darvin Montoya i Salazar

Iván Martínez i Pastor

Asier Tamarit i Martín

Falla La Fila

Miguel Ángel Bañuls i Galindo

Miguel Ángel Martínez i Fullana

Vocals infantils

Francesc Arenas i Díaz

I 63

fallera major infantil 2016

Sara

GarcĂa i Pocovi

saluda

Hola a tots i a totes, vos escric aquestes línies perquè vull fer-vos partícips de l’immensa alegria que hem produeix se la vostra Fallera Major Infantil i dir-vos que el meu somni s’ha complit. Estic segura que aquesta il·lusió que sent ara, serà igual o més durant tot l’exercici. I per això conte amb el President Infantil, Víctor que serà la meua parelleta fallera. També estic segura que ho passarem molt bé. Sobretot en companyia de tots els xiquets i xiquetes que formen la Comissió Infantil. I com no podia ser d’una altra manera, conte amb Sandra, la Fallera Major i en la nostra Presidenta Paqui que són ells els que realment ens van a aconsellar i cuidar durant totes les festes falleres. Anem a tractar de representar a tota la comissió el millor que pugam. Particularment ganes no hem falten, així que entre tots anem a fer que aquestes falles siguen inoblidables. Visca la Falla La Fila i Visquen les falles!

Saluda I Sara García I 65

6 7

Els teus ulls són blaus com el cel I del color del blat i arrissats els teus cabells Que al naixent del sol igualen al del cel I cauen a la teua rosada pell. Eres aurora esperada Per ser xiqueta somiada Com el regal d’una fada Eres princesa dels teus pares, Sara. Desitgem sincerament Que junt amb la teua cort Tingues unes falles molt divertides Gaudinles plenament. Sente priviligiada Hui vestida de gala Fallereta Major Infantil De esta la teua Falla. I quan arrive la nit de la crema Amb Victor al teu costat No plores, disfruta del ritual del foc I porta sempre la teua falleta al teu cor. Poesía

Carmen Galera

I Sara García I 69

falla la fila

Cort d’honor infantil

Violeta Aleixandre i Correcher

Noa Cañuelo i Téllez

Olivia Atienza i Quilis

Yanara Carrión i González

Anna Baixauli i Torrent

Cristina Cervera i García

Aitana Baixauli i Figueres

Samara Cortes i Ferrandis

Alba Bañuls i García

Clara Cuevas i Algaba

Mar Benau i Martin

Lucia Dementol i Martínez

Aitana Bañuls i Galindo

Jessica Ferrer i Arévalo

Lucia Brisa i Correa

África Gallego i Barriga

Blanca Bustamante i López

Belén García i Gómez

Hannah Caballero i Bonet

Tania García i Belda

Aitana Cabezas i González

Beatriz García i Calderón

Lucia Calero i Parejo

Sandra García i Javega

Marta Calero i Parejo

Alba García i Pérez

Iris Cañuelo i Téllez

7 0

fallera major ixent

Celia Pérez i Alba Cynthia Perales i Cerezo

Marina Giner i Fernández

Elisa Pereira i Monmeneu

Tania Gómez i Montagud

Gabriela Pereira i Monmeneu

Claudia Hernández i Fácila

Andrea Romeu i Lozano

Ainoa Hueso i Ortells

Naiara Rubio i Giménez

Natalia Hueso i Ortells

María Sanjuán i Mari

Gabriela López i Rodríguez

Daniela Sánchez i Preciado

Ana Lleó i Valverde

Aina Sargues i Aparicio

Lola Martínez i Diego

Marta Simarro i Agudo

Estela Martínez i Esteban

Adriana Soria i Lorca

Roser Navarro i Sopera

Paula Tamarit i Martín

Noa Nieto i Villegas

Marina Del Don Tarazona i Selma

Elena Ortells i Delgado

Ivanna Valera i Naharro

Claudia Pancorbo i Bascuñana

Noa Valera i Naharro

Cort d’honor infantil I

Victoria García i Valencia

Falla La Fila I 71

falla la fila

Abonats Miguel Jaime Baixauli i Bou Wilfredo Baixauli i Bou Cristina Calderón I Rayo Rosa Herráiz i Cebrián Clemente López i Cabello Antonio Martinez i Alfonso Manola Paredes i Blanes Salvador Tarazona i Martinez Jonathan Tarazona i Martinez Amadeo Torrent i Juan José Torrent i Mas Vicente Torrent i Mas Vicente Ramón Tarazona i Pons Mª Carmen Venancio i Perez

7 2

Bunyol d’or

Jose Ángel Beamuz i Morales Rosario Ferrer i Valverde Antonio Ruiz i Samper Antonio Sánchez i Fresneda

Carmen Del Don Baixauli i Torrent Jose Francisco Cabanes i Rodrigo Mª Del Carmen Galera i Núñez Manuel Hervás i Gascó Cecilia Rosaleñ i Mascarell Begoña Selma i Blanquet

Bunyol d’or amb fulles de llorer

Bunyol d’or i brillants amb fulles de llorer

Amparo Martín i Ferriols Amparo Inés Mas i Codoñer Pedro Vega i Sánchez

Antonia López i Cabello

Distintiu d’argent

Distintiu d’or

Violeta Aleixandre i Correcher Yanara Carrión i González Marc García i Calderon Ana Lleó i Valverde Lola Martínez i Diego Celia Pérez i Alba Aitana Ribera i Navarro

David Caballero i Solano Miguel Giménez i Ferrer Raul Giménez i Ferrer Manuel Hervás i Montero Carles Muñoz i Sanjuan Marc Muñoz i Sanjuán Maria Sanjuán i Marí

Falla La Fila

Bunyol d’argent

Recompenses I

Infantils

Majors

Recompenses

I 73

7 4

article

Taronja. Per mirar al futur, haurem de tornar al passat.

Entrevista: Francisco Zarzo i Xavi Pavia Text: Xema Cabanes

article

7 6

Per mirar al futur, haurem de tornar al passat. xema cabanes

Tots sabem que València és i ha sigut des que la memòria ens arriba i els llibres d’història ens recorden una província que ha viscut i s’ha caracteritzat per l’agricultura. Siga per la fertilitat de les nostres terres, l’aigua en abundància o el clima, hem tingut una terra més que apropiada per al cultiu. Els àrabs ja es quedaren enamorats de les nostres terres i ens deixaren aquesta cultura per l’agricultura en moderns sistemes de regadiu que en cultius tan característics a la nostra terra com és l’arròs, encara persisteixen.

Però el tema que ens ocupa avui dia, no és l’arròs, ni la xufa, és un dels productes agrícoles que més ens identifica com a valencians, siga pel seu sabor, olor, tacte o el mateix color que li dóna el nom a aquest cítric, i que ara està vivint un moment complicat, la taronja. Potser no siga el més sabut del tema, i potser açò siga només un article d’opinió, però salta a la vista que a dia d’avui el cultiu del nostre cítric més característic i representatiu de la nostra terra no passa pel seu millor moment, ja siga pel preu pel qual es paga, pel relleu generacional que necessita i que socialment hi ha molt poca gent jove que vulga fer-se càrrec del cultiu per temes sociològics o per la reconversió de gran part de les terres que abans monopolitzaven el cultiu de la taronja o clementina a altres productes agrícoles que tenen millor preu al mercat com són el caqui o l’ametlla.

Els alts costos que comporta el cuidat i manteniment dels tarongers, ja que per a cultivar taronja es necessita una gran inversió inicial, no compensa en les ajudes econòmiques europees que es donen als agricultors, ja que són més baixes que en altres cultius. La Política Agrària Comunitària està dissenyada d’acord a les explotacions continentals, és a dir, grans explotacions de terreny que res han de veure en la realitat que tenim ací, els minifundis. En resum, les subvencions de la PAC, no fomenten tant el cultiu tradicional, sinó les mides per a ajuntar l’oferta i productors, optant més per afavorir la quantitat que la qualitat.

Ambdós arribaren a la mateixa conclusió. Per anar al futur, la solució és tornar al passat, el que actualment es denomina

Els seus costos i manteniment a llarg termini. La taronja, no és un tipus de cultiu que depén d’un any com l’arròs, que cada any és una collita diferent i es comença des de-de zero. L’arbre hi ha que cuidar-ho any a any, és a dir, el taronger és el mateix arbre tots els anys, però cada any dóna diferents collites. En açò volem dir que en comparació a altres cultius, sí un any la collita no és bona, per malalties o per causes meteorològiques, el mal és menor en comparació al taronger, ja que si l’arbre és perjudicat pot tardar diversos anys en recuperar-se. Per tant, requereix molts més cuidats a la llarga tant de podes com d’abonaments i medicines per prevenir infeccions, per no parlar de l’aigua, tant pel cost de la mateixa com per les infraestructures que cal crear per a poder instal·lar els sistemes de regadiu.

Per mirar al futur, haurem de tornar al passat

Estiguérem una vesprada parlant en Francisco Zarzo (1950) actualment Regidor d’Agricultura i Medi ambient, Seguretat Ciutadana i Tràfic de l’Ajuntament d’Alfafar i extreballador de l’Oficina Comarcal Agrària de la Conselleria d’Agricultura de la Generalitat Valenciana i en Xavi Pavia (1987), natural de Catarroja, titulat en l’Escola de Capatassos de la mateixa localitat i actualment, cap de manteniment i cuidats d’una finca de tarongers i clementines a Xàbia.

Principalment hi ha tres motius pels quals la taronja valenciana no passa pel seu millor moment, pel qual el canvi és necessari.

Article I

Per això i en referència a la temàtica que ocupa el llibret d’enguany, vam decidir ajuntar a dos persones de diferents generacions i que saben del tema que ens ocupa per a poder arribar a la conclusió de quina seria la millor manera de poder fer que el cultiu de la taronja i la clementina tornaren a estar en el punt de mira com a producte de qualitat i representatiu de la nostra terra.

agricultura ecològica o per dir-ho d’altra manera, com s’ha fet antigament.

Tristament i per ficar un exemple, hui dia segons les dades de AVA-ASAJA, a la comarca de la Costera, dos terços del terreny dedicat al cultiu de la taronja estan abandonats, un panorama desolador que comporta problemes, tant pel risc d’incendis com per convertir-se en focus de plagues que poden perjudicar a terrenys limítrofs que sí que cultiven. Estem perdent, dins del mateix mercat nacional el protagonisme del nostre producte, ja no només pels problemes del xicotet agricultor, que no pot assumir els costos. Si no pel preu al qual es paga i per l’augment d’altres països competidors com és el Marroc on la mà d’obra és deu vegades més barata. S’aposta més per la quantitat, que per la qualitat, sense importar els processos tradicionals, sense importar el problema de les explotacions il·legals o de robatoris i sense importar la procedència del producte i la seua denominació d’origen. Actualment el preu del quilo de taronja, oscil·la entre 0,15 euros en la varietat navelina, 0,27 en valència late o 0,31 en la clementina primerenca, i la mateixa taronja després la podem veure a les grans superfícies de Madrid per ficar un exemple a 1,20 euros el quilo perfectament.

protagonisme a la taronja, producte insígnia de la nostra terra. És el cas del caqui, per dir el més comú, producte que a poc a poc ha anat substituint als tarongers per diferents motius. El seu baix cost en el cultiu és el primer, ja que no requereix tants cuidats com la taronja, el caqui jove produeix més fruits que el taronger i l’altre motiu i el que fa més fàcil de convéncer a l’agricultor, és el preu al qual es paga. En l’última setmana de desembre de 2015, el caqui s’ha estat pagant a 0,40 euros el quilo en origen, que encara que en la temporada anterior es pagara 0,52 euros, segueix sent molt superior al preu que es paga per un quilo de taronja. No sabem si el caqui és una moda o hi ha raons suficients, el que sabem és que entre altres productes que estan substituint al taronger és el més important i les xifres són esgarrifoses. El caqui ha passat en l’any 2000 de ser un arbre que apareixia en petites parcel·les utilitzat per a l’autoconsum o al comerç de proximitat a què, segons les xifres de la Conselleria d’Agricultura haja arribat a tindre plantades 15.000 hectàrees, més de la meitat a la comarca de la Ribera. Encara que destaquem, que encara que en retrocés, en la província de València encara hi ha 98.000 hectàrees de taronja i clementina. El cas és que la veu s’ha corregut i des que es va introduir en 1997, amb la denominació d’origen del Caqui de la Ribera Persimon no ha parat de créixer, inclús s’ha parlat de boom del caqui on en la temporada 2013/2014 es vengueren 1,2 milions de plantons de caqui, fent que els vivers passaren de vendre de 10.000 o 20.000 plantons a l’any, a vendre 100.000.

“La catastròfica realitat de l’abandonament de terres o la reconversió a altres productes de cultiu”

És un dels motius més importants, ja que si econòmicament no és rendible s’opten per altres opcions. Ja siga, la catastròfica realitat de l’abandonament de terres o la reconversió a altres productes de cultiu. Per això, motiu del baix preu del quilo, s’ha optat per la plantació d’altres productes de cultiu en els últims anys, que estan llevant

7 8

Almenys, i en mal menor, el caqui, en la seua denominació d’origen de la Ribera del Xúquer, ha aconseguit que en localitats d’Alginet, s’haja aconseguit augmentar el PIB i donar grans quantitats de llocs de treball i aconseguir que gran part dels terrenys de taronja abandonats es reconvertiren. Altre dels motius que fan que la taronja, i el sector primari en general, no passe pel seu millor moment, és social. Ho podem resumir en una frase. La gent jove no vol anar al camp. És cert que la necessitat de modernització del cultiu de la taronja és necessària però la gran majoria d’agricultors vénen de generacions posteriors, en una mitja d’edat que oscil·la en els 50 anys en amunt, deixant en un baix percentatge a l’agricultor jove. Només un 5,3% d’agricultors al país, és menor de 35 anys.

Hui, tant en hostaleria com en la compra als mercats, no val qualsevol producte, els clients cada vegada més especialitzats, demanden productes ecològics i lliures de nitrats i químics que fan que la producció siga més vistosa i de més quantitat, renunciant més a la qualitat. Ja siga perquè els productes produïts per agricultura ecològica són més barats i més accessibles per l’augment de tendes especialitzades o per l’auge de programes de cuina, en la que els xefs han arribat a convertir-se quasi en estrelles del panorama que tot el món vol visitar i han fet veure que tots els productes han de ser de la màxima qualitat possible per a poder potenciar el seu sabor. Segons Xavi, que com hem dit abans, és capatàs d’una finca de tarongers i clementines a Xàbia, gran part dels clients són restaurants que demanden productes certificats com a ecològics i lliures de tot químic. Com comenta, no és en principi tasca senzilla, ja que l’agricultura ecològica, no només comporta treballar la terra com s’ha fet antigament, sinó que també cal fer un procés que comprén entre 20-30 anys per a poder netejar el sòl que durant tants anys ha sigut tractat en diferents components químics.

Per mirar al futur, haurem de tornar al passat

És important recalcar que cal educar més en el sector primari a l’agricultor jove, no perquè no hi haja escoles, que hi ha. Si no perquè la joventut és el futur i és el relleu generacional que necessita l’horta. Formar a la gent jove sense treball, per poder reconduir-la a l’agricultura i que es recobre l’interés per tornar a fer que la província de València continue tenint la tradició del cultiu de l’horta que la rodeja.

Hui dia, la moda del cultiu ecològic està fent que el consumidor es retrobe en productes de qualitat que aporten nutrients originals dels productes. Un sabor més autèntic i en més propietats lliures de nitrats i pesticides.

Article I

No és un cas que afecte només a la taronja i per això no profunditzarem tant, però si és una xifra preocupant, ja que poca gent jove vol treballar al camp, si no és esporàdicament. Hui dia la gent jove, que entendrem com menors de 35 anys ha sigut inculcada en una educació d’estudis per afavorir el sector secundari i sobretot terciari. El que fa que preferisquen treballar en oficines que en explotacions agràries si no és per ajudar a algun familiar proper. A més i en aquest cas, no gastant tot el seu temps al camp, és a dir, compaginant-lo en altres activitats com estudis o altres treballs.

Per sort, sí que pareix que pot haver-hi una llum al final del túnel pel que fa al cultiu de la taronja. Una llum que torne a ficar en el punt de mira la taronja en l’àmbit nacional i internacional per les seues característiques. No és barata a curt termini, però si pareix ser el que reactiva la demanda. La taronja valenciana de qualitat. Una demanda on predomina la qualitat davant de la quantitat, la que s’aconsegueix en l’agricultura citrícola ecològica.

I 79

Tampoc és fàcil a priori, ja que per aconseguir el certificat de producte ecològic cal complir molts processos, principalment en l’adobament, ja que a pesar que ha de ser esterol no val qualsevol, sinó que no ha de provenir de granges massives o depuradores urbanes, ja que poden posseir fàrmacs i tòxics que afectarien negativament a les propietats del sól i a la mateixa planta del taronger. A més a més s’hi han d’incloure altres processos naturals per evitar plagues, que eviten la sulfatació, ja siga la plantació de plantes específiques al voltant del taronger que atraguen i eliminen els insectes que perjudiquen directament a les plantes. Potser el camí fàcil és el químic, al que la producció habitual està acostumada, però sempre hi ha substitutius naturals que puguen substituir els nutrients que aporten aquests abonaments. Principalment es trobaran a faltar el nitrogen, que es podrà substituir per esterols rics en nitrogen o purín d’ortigues i residus de peix, es trobarà a faltar també el magnesi, que es pot complementar en roques silícies, el ferro, que podrà ser substituït per extractes d’algues riques en oligoelements, el zinc i el manganès, substituïble per sulfats, òxids i carbonats naturals. Tot ha de complir el Reglament (CEE) núm. 2092/91, del consell del 24 de juny de 1991, sobre la producció agrícola ecològica amb la indicació als productes agraris i alimentaris i el Reglament (CE) Núm. 834/2007 del Consell, del 28 de juny de 2007, sobre producció i etiquetat dels productes ecològics i pel que es deroga el Reglament (CEE) núm. 2092/91,que va entrar en vigor l’1 de gener de 2009. Tal volta parega complicat, però finalment tot producte ha de seguir unes normes de qualitat per a poder ser ficat a la venda, ja que per a la seua comercialització ja no ens val que vaja directament del productor al consumidor. La diferència, i pareix l’única eixida, és que degut als nous estils d’agricultura que potencien la qualitat i el sabor, fan possible que podem tornar a ficar la taronja en el centre de l’eix de producte de referència de la nostra terreta.

No deixa de ser un procés laboriós, però la conclusió pareix ser que si es tornen a fer les coses com es feien abans, el nostre producte tornarà a ser representatiu. Potser la modernització que necessita aquest cultiu que pareixia estancat, siga tornar enrere per poder mirar al futur. Fer les coses com s’han fet sempre en l’horta a base de substitutius naturals que s’utilitzaven abans que aparegueren els químics, perquè geogràficament comptem amb les característiques necessàries tant de terra fèrtil, com d’aigua i climatològiques per poder realitzar el cultiu d’un cítric que sempre ens ha representat. Gràcies a Francisco Zarzo i a Xavi Pavia, per la seua experiència i els seus consells sobre el tema i per junts poder arribar a una conclusió comú. La taronja ens ha representat sempre com a poble a l’igual que l’horta, ens representa i hem de buscar la millor manera de què ens seguisca representant.

8 0

Bibliografia Infoagro. Agricultura en internet. / El cultivo de las naranjas. 8.Particularidades del cultivo. http://www.infoagro.com/citricos/ naranja.htm

Ceja. Young farmers in the EU. Spain. http:// www.ceja.eu/young-farmers-eu/ Alfons Domínguez Gento. Conselleria d’Agricultura. La citricultura ecológica.

Agronatur La Ribera. Sitio web especializado en agricultura en la comarca de la Ribera. diciembre 27, 2013. El camino de la recuperación agrícola en la huerta valenciana. https://agronaturlaribera.wordpress. com/2013/12/27/agricultura/

Jose María García Álvarez, Pau Pérez Ledó, Emma Santarremigia. Universitat de Valéncia. diciembre 2013. Perfiles innovadores en la agricultura valenciana.

Per mirar al futur, haurem de tornar al passat

Agronatur La Ribera. Sitio web especializado en agricultura en la comarca de la Ribera. abril 30, 2014. Una esperanza para la huerta valenciana. https://agronaturlaribera.wordpress.com/2014/04/30/una-esperanza-para-la-huerta-valenciana/

Joaquín Ferrandis. diciembre 8, 2015. Revolución Caqui. El País. Comunidad Valenciana. http://ccaa.elpais.com/ccaa/2015/12/04/valencia/1449223944_915957.html

Article I

Agronatur La Ribera. Sitio web especializado en agricultura en la comarca de la Ribera. junio 9, 2014. El declive de la política agraria comunitaria. https://agronaturlaribera.wordpress.com/2014/06/09/el-declive-de-la-politica-agraria-comunitaria/

Generalitat Valenciana. Conselleria d’Agricultura, pesca, alimentació i aigua. Observatorio de precios agroalimentarios de la Comunitat Valenciana. Evolución de precios de Caqui Rojo Brillante. http://www.agroalimed.gva.es/observatorio

falla la fila

Mª Angeles Pérez i Gómez Katy Pérez i Marí

Segons Mila Solano i Algaba Adoración Climent i Bargues

Dòmino

Primers

Primers Rafael Caballero i Reyes Dámaso Soria i Alacreu

Segons Fco. José Monzó i Marín Carlos Honrubia i Munera

Tercers

Ágata Sánchez i Nieto Estefanía Orive i González

José Torés i Garcia Eusebio Caballero i Reyes

Primera

Primers

Roser Navarro i Sospedra

Segon Héctor Martinez i Lizanda

Parchís Infantil

Oca

Parchís

Campionats

Samuel Monzó i Climent Sandra Garcia i Javega

Segons Alejandro Torés i Caballero Sergi Fortea i Díaz

Tercers Christian De la Morena i Pérez Clara Cuevas i Algaba

8 2

Campionats

Falla La Fila I

8 4

Les nostres falles

Fotografies: Taller a la ciutat fallera de l’artista Jose Ramón Espuig

l’artista faller

José Ramón

Espuig i Escrivà

José Ramón Espuig i Escrivà va néixer a Benifayó, València un 9 de Març de 1957. Comença molt jove a treballar al món de les falles, a l’any 1970 al taller de Pepe M. Mollà, a la edat de 13 anys. Amb Pepe va estar només una temporada, ja que després començà a treballar al taller de José Ballester, on va estar realitzant figures de cera per a diversos museus. En aquella època, alternava les feines de creació de figures de cera amb la construcció de falles per a l’artista Juan Carceller. Ballester i Carceller compartien nau, pel que José Ramón treballava alhora per als dos artistes. Als 17 anys, i fins hui, comença a treballar amb son pare pel seu conte i de continu. Ja en l’any 1982 i havent realitzat les proves d’accés i pràctiques corresponents, ingressa al Gremi d’Artistes Fallers, formant part de la Junta Directiva en varies legislatures. L’any 2013 va aconseguir traure una diferència de vots considerable enfront de Sergio Carrero i es va convertir en el Mestre Major del Gremi Artesà d’Artistes Fallers de València. El seu bagatge professional i experiència en molts anys de treball reconegut a l’esquena va fer que obtinguera la confiança dels agremiats. I és que la seua mitja de falles plantades a l’any no és baixa per al esforç que costa. Té una mitja anual de 8 a 10 falles plantades. Ha realitzat monuments fallers en cadascuna de les seccions de falles, des de categoria especial fins a l’última i obtenint entre 40 i 50 primers premis, amb un percentatge del 85% al 90’9% de falles premiades.

L’artista faller

Encara que no només parlem de falles, tenim davant nostre un gran artista al qual li han encarregat al llarg de la seua estirada experiència diferents escenografies per a fires de mostres, grans superfícies com els ninots de Cortilandia, al Corte Inglés del carrer Goya de Madrid, parcs d’atraccions, discoteques amb temàtica de Hollywood, i inclús reproduccions de maquetes de pel·lícules de nivell com la Guerra de les Galàxies.

I José Ramón Espuig I

Benvingut sigues, mestre de mestres.

falla gran

No sigues tan dotor, que ací vorás molt d’amor Descansant sobre diverses columnes, uns cupidos, llancen les seues fletxes de l’amor a tots els enamorats. Uns grans cors representen en diferents idiomes que l’amor és un sentiment universal. El noble, al peu de la torre està rondant a la princesa, intenta obtenir els seus favors sexuals, mentre que ella des de dalt de la torre es mor de ganes. El príncep pareix ser, que te desenvainada l’espasa. I tocant l’instrument pareix voler enamorar-la. En l’amor, moltes vegades sense saber com, ens solem quedar a dues veles. El violinista de l’escena pareix tindre soles l’amor del seu gos i el seu gat, demostrant que moltes vegades els animals donen més amor que les persones. Un xiquet jugant amb uns globus, simbolitza sense cap dubte l’amor que se sent pels jocs quan un és un xiquet. Un botons mostra l’amor pel seu treball, ser servicial és la tasca indispensable al seu ofici. El polític, l’únic amor que demostra avui dia és pels diners i ací es veu perfectament reflectit.

Monuments 2016 I Falla Gran I 89

B OTON S

TO RRE I PRIN CE SA

En hotels i llocs de vici Tens botons molt servicials Que presten bon servici I certs favors personals.

Esta doncella he de dir Que no ha tastat varó encara I té ganes de sentir De l’amor la seua vara.

X I QU E T D E L S G LO B U S

TRO BA DO R

El xiquet sense suplici En els globos en ilusions A jugar té molt de vici Deixant córrer emocions.

El Príncip d´este relat Dins de les arts amatòries Les batalles que haura lliurat Les conta com a victòries.

C OS I R EMAT

V IO L INIS TA

És l’amor un sentiment Que Cupido te’l infecta I la fletxa te´l proyecta Tornant boja la gent.

Ese trist violinista Pareix molt enamorat. Te l´amor del gos i el gat I este voler el conquista.

B OTON S

PO L ÍTIC E N UL L E RE S

Este gran cap de botons Vol fugir de l’estropici Ordenant que tot el servici Estiga en condicions.

El polític té lámor Pels diners dáltra gent, I sols vol fer-se dór Furtant molt alegrement.

V E LE S

C O S I RE MAT

En L’amor no et desesperes Moltes vegades llector Te pot deixar a dos veles I en molta calentor.

Tens les fletxes de l´amor Que te poden alcançar, Es normal el teu temor Si algú te vol ràpid caçar.

VE LE S Ja esta be de corrupteles Per culpa de tant xoriç Que tenen llarga la mà I ens han deixat a dos veles.

9 0

Monuments 2016

Falla Gran I

falla menuda

Viatge a la fantasia La falla ens proposa uns divertits viatges per diferents escenaris. En ells trobarem als més valents protagonistes vivint grans i atrevides aventures. Una quadrilla d’amics cansats dels jocs al parc i escola decideixen pujar tots ells a un globus aerostàtic i viure una aventura totalment diferent. Veiem com recorren el cel atalaiant des de dalt diferents ciutats. Però com és una aventura, dalt del globus lis els han colat dos polissons disfressats de pirates. Dalt d’una gran torre medieval, una princesa es troba junt amb el seu germà xicotet. Ella, per la seua mirada podem deduir que pensa que en qualsevol moment, potser, aparega un príncep blau a la seua vida. El germà xicotet, més bé pareix pensar com dur a terme alguna de les seues maldats. Prop de la torre podem veure al rei que, disparant un canó, intenta mantenir allunyat a aquests possibles pretendents. Dalt de la torre, un enorme dragó pareix voler realitzar un vol sobre la falla, el que no sabem és si quan està volant, llançarà per la seua boca alguna flamerada. Un gegant i gros elefant, intenta ser elevat per uns xicotets globus. L’elefant pren el vol per damunt del terra i s’eleva uns metres, el que no sabem és, si el xicotet pardal que s’hi ha posat als globus se li ocorrirà punxar algun d’aquests, precipitant a terra a l’elefant.

Et convidem a què enguany visites la falleta, on estem segurs que viuràs una alucinant aventura. Jo de vosaltres no me la perdria.

Monuments 2016

Un parell de caragols pareix ser, que han confós a un de la seua espècie amb un xicotet extraterrestre que els mira molt sorprés.

I Falla Menuda I 99

9 4

P R Í N C I P C A S T EL L

PIR ATA PRISMÀTIC

Este príncip ací menut Observa des del balcó Divertit i entretingut Com es dispara el canó.

En el prismàtic mirant De manera entusiasta Veu des de dalt del Castell Com de núvols s’està plenant.

GE N E R A L

E XTR ATE RRE S TRE

Despertant a un nou dia Voreu dins de la falleta Més d’una boja desfeta En nom de la fantasia.

Este bixo molt campestre Per la seua estranya forma Sembla ser extraterrestre Vingut d’un altre planeta.

P R I N C E S SA

RE I

La princesa enamorada Espera algun pretenent Que la busque en la mirada I la lligue feliçment.

El rei a peu del seu castell Vigila que la princesa No la festege un donzell Que li done una sorpresa.

DR AC

E L E FA NT

El drac des de dalt del castell Vigila prop el territorio Ya que és prou bravonel I tirant fòc té bon repertori.

L’elefant pel seu gran pes Deu ser una força elevat I en globos molt sorprés Per el núvols s’ha pujat.

El xiquet fent el pirata Des d’ací té bona vista I a tots els passa revista, Perquè prou mal geni es gasta.

Monuments 2016

P I R ATA

I Falla Menuda I 95

9 6

Fent gana Postres en sabor a la terreta.

receptes

Ingredients

Coca de taronja 1 taronja de suc mitjana de pell fina. 1 yogurt natural ensucrat . 3 ous. 70 ml. d’oli. 250 gr. de farina. 1 sobre de rent en pols. 250 gr. de sucre.

Precalfem el forn a 200º amb calor dalt i baix. En un bol, posar el iogurt, els ous i el sucre i batre amb la batedora. S’afig l’oli i la taronja tallada a trossets. (Si, sencera, amb corfa i tot) Batre bé amb la batedora fins que la taronja s’unisca amb la resta dels ingredients quedant totalment triturada la taronja i homogènia la massa. S’afig la farina, junt amb el rent, tamisant-la amb ajuda d’un colador, sobre la mescla i es bat tot bé. Finalment, abocar en un motle greixatge. Abaixem la temperatura del forn a 180é, i deixem només calor baix, durant uns 45 minuts.

receptes

Ingredients

Flam de taronja 175 gr. de sucre. 200 ml. de llet. 4 ous. 200 ml. de suc de taronja. Ratlladura de taronja al gust.

Fent Gana I Receptes en sabor a terreta I

Col·locar la llet en un casset junt amb la ratlladura de taronja i bullir alguns minuts per a aromatitzar la llet. Retirar del foc i deixar refredar. Caramel·litzar el motle que utilitzarem per al flam. En un recipient hem de col·locar, el sucre junt amb els ous i mesclar molt bé. Afegir el suc de taronja i continuar batent. Colem la llet per a llevar la ratlladura de taronja. Incorporar la llet a la preparació i mesclar molt ben tots els ingredients. Col·locar la preparació sobre el motle que caramel·litzem anteriorment, preparar-ho a bany maria i portar-ho a forn a 170° durant uns 50 minuts aproximadament. Retirar del forn i deixar refredar. Desemmotlar.

receptes

Ingredients

Taronges farcides 6 taronges de la mateixa grandària. 200 gr de nata muntada. 3 cullerades de sucre o de mel. 2 rovells d’ou. 1 cullerada de corfa de taronja ratllada. 2 fulls de gelatina.

Tallem la part superior de les taronges, les buidem amb molta atenció, ja que la trencara ha de quedar sencera, i reservem la polpa per a una altra preparació. Espremem les taronges restants i colem el suc que hem obtingut. Posem els fulls de gelatina a remulla en aigua freda durant uns 5 minuts. Calfem el suc de taronja, afegim els fulls de gelatina i removem bé perquè es mesclen els dos ingredients i els fulls de gelatina es dissolguen. A continuació, amb una batedora de varetes elèctriques, batem els rovells amb el sucre fins que estiguen molt espumoses. Les mesclem amb la mescla que hem fet anteriorment de la gelatina i el suc, la ratlladura de taronja i la mitat de la nata muntada. Finalment omplim les taronges amb la mescla que acabem de fer, les decorem amb la nata restant i col·loquem la part superior que hem tallat al principi. Les introduïm en el congelador durant 1 hora, i llistes per a menjar.

receptes

Ingredients

Gallons amb xocolate Mandarines. Xocolate negre per a postres.

Fent Gana I Receptes en sabor a terreta I

Comencem pelant, separant i netejant perfectament el gallons de mandarina, hem d’eliminar tots els fils blancs que puguen amargar. Reservem. Trossegem el xocolate i ho col·loquem en un recipient que posem a Bany Maria o en el microones . Removem fins que estiga perfectament fos tot el xocolate. Amb el xocolate ja fos, agafem un galló i ho banyem, amb atenció, escorrem bé i col·loquem en plat. Repetim l’acció amb tots els gallons. Introduïm en el frigorífic perquè acabe d’endurir-se bé el xocolate. Traiem del frigorífic uns minuts abans de consumir perquè temperen.

101

falles 2016

Programació

05 març

Dissabte

15 març

Dimarts

10:00 Es portaran des-de el casal

09:00 Muntatge de l’entaulat i

els ninots a la exposició.

preparatius per a la plantà.

17:00 Cavalcada del ninot.

18:00 Plantà del monument infantil.

22:00 Sopar de cabasset per a tota

19:00 Plantà del monument gran.

la comissió.

21:00 Sopar de cabasset d’infantils.

23:30 Espectacular nit d’albaes.

22:00 Sopar de cabasset dels majors.

23:30 Entrega de recompenses.

març

Diumenge 10:00 Plegà pel barri La Fila. 14:00 Dinar de cabasset al casal. 18:00 Inauguració de l’exposició del ninot.

1 0 2

16 març

Dimecres

17 març

Dijous

08:00 Despertà.

09:00 Xocolata amb bunyols.

10:00 Esmorzar pel turno.

10:30 Visita del jurat de falles. 11:00 Concurs de dibuix infantil.

11:30 Cercavila en tabal i dolçaina per visitar la falla Parque Alcosa.

11:30 Visita al centre A.A.D.I.S.A.

14:00 Dinar per als apuntats.

per a vore cremar la falla.

17:00 Berenar per als infantils.

14:00 Dinar per als apuntats.

19:00 Playbacks infantils.

17:00 Concentració al casal per a la

21:00 Sopar de McDonald’s per

entrega de premis.

als infantils. 22:00 Sopar de cabasset dels majors.

Animeu-vos a vestir-vos de faller!

18:00 Entrega de premis. 21:00 Sopar de cabasset d’infantils. 22:00 Gran Botifarrà per a tots els fallers i veïns.

23:30 Discomòbil Dj Angelo.

1 0 4

18 març

Divendres 08:00 Despertà.

21:00 Sopar de cabasset d’infantils.

09:00 Xocolata amb bunyols.

22:00 Sopar de cabasset dels majors.

10:00 Esmorzar pel turno.

23:30 Nit especial.

11:30 Cercavila en tabal i dolçaina

3manybarbas Dj Set

per visitar les falles veïnes.

Prepareu-se per a passar un Sant

14:00 Dinar per als apuntats.

Josep en agulletes, perquè anem a

16:30 Concentració al casal per a

ballar, i anem a ballar molt.

l’ofrena de flors a la Mare de Déu del Do.

18:00 Ofrena de flors a la Mare de Déu del Do.

19 març

Dissabte 08:00 Despertà.

17:30 Animació per als infantils.

09:00 Xocolata amb bunyols.

Patrocinat pels Presidents i FFMM.

10:00 Esmorzar pel turno.

21:00 Sopar de cabasset d’infantils.

12:30 Misa en honor a Sant Josep

22:00 Sopar de cabasset dels majors.

14:00 Mascletà.

23:00 Cremà del monument infantil.

14:30 Dinar per als apuntats.

24:00 Cremà del monument gran.

Programació I Falla La Fila I 105

Repàs

1 0 6

fotogrĂ fic

1 0 8

Falla La Fila

Repàs fotogràfic I

108

1 1 0

Falla La Fila

Repàs fotogràfic I

111

1 1 2

Falla La Fila

Repàs fotogràfic I

113

1 1 6

GuĂa comercial

Un llibret, al igual que una falla, és un conjunt d’esforços que durant un any es sumen per poder fer que la nostra festa siga la millor possible. Gràcies als comerços que hi participen, per sumar-vos i per fer possible aquest llibret.

CON

NUESTRA FIESTA DE LAS

FALLAS

Descárgate la App “Mi Carrefour”

2016

1975

La Fila

Cid Campeador 36, Alfafar

Les Falles, un patrimoni en comú

5 6

7 8

Candidates a patrimoni de la humanitat #FallesUNESCO — 1: Pirotècnia 2: Música 3: Arts plàstiques 4: Diversió 5: Sabers tradicionals 6: Artistes fallers 7: Artesanies 8: Esforç col·lectiu 9: Creativitat 10: Literatura festiva 11: Indumentària

-visita a la finca estell -paseo en barca -degustaci贸n de arroces

Informaci贸n y reservas: 658 313 162 / info@ricetartana.com Tartana Foods S.L C谩novas del Castillo, 8. Alfafar (Valencia)