JOCS DE PATI I CARRER -JOCS VALENCIANS-

Jocs de Pati y Carrer

Jocs Valencians

IES Districte MarĂ­tim

A

Jennifer

CĂĄceres

Jocs de Pati y Carrer

Jocs Valencians

IES Districte Marítim

JOCS DE PATI I CARRER

Jugar al pati, en l'entorn de l'Educació, és jugar dins dels recintes escolars per a conduir, desenrotllar, orientar la personalitat, refermant les ensenyances adquirides.

Jugar al carrer, en l'entorn de la Ciutadania, és jugar amb els amics del barri refermant els vincles socials; jugar entre el conjunt dels ciutadans significant la identitat individual-col·lectiva i els drets que emanen de la igualtat.

El joc motriu hui, a diferència dels jocs tradicionals i els cridats populars, s'adapta a diferents persones i cultures. Són jocs que expliciten les capacitats que s'adquirixen y/o es necessiten per al seu gaudi.

Aquests jocs han sobreviscut al pas del temps a l'adoptar les normes socials de convivència i respecte dels drets humans de la nostra societat actual, prioritzant la participació democràtica en la presa decisions, la inclusió i els drets de la dona."

Ximo García Lloscos

Pàgina |1

Jocs de Pati y Carrer

Jocs Valencians

IES Districte Marítim

ÍNDEX El projecte ARCE

Pàgina 4

JOCS DE REPINYAR Endevina la pedra Baix del pont Botar Cara i Creu L’últim que…

L’arrime Les mans Els xinos Els palets Manetes Muntó de pedres Or i Plata Pelota cega Pedra, paper, tisora Pito xiulet refilet Punyets Tir al cercle Ún, dos, tres

Pàgina 5 Pàgina 6 Pàgina 7 Pàgina 8 Pàgina 9 Pàgina 10 Pàgina 11 Pàgina 12 Pàgina 13 Pàgina 14 Pàgina 15 Pàgina 16 Pàgina 17 Pàgina 18 Pàgina 19 Pàgina 20 Pàgina21 Pàgina 22 Pàgina 23

JOCS BÀSICS A l’una la mula A la sabata per darrere Endevina qui és Cecs El gat i el ratlí El mocador El sambori Guàrdies y lladres La cadena La comba La serp Els quatre cantons Muixeranga Set i mig Un, dos, tres, pollet anglés

Pàgina 24 Pàgina 25 Pàgina 26 Pàgina 27 Pàgina 28 Pàgina 29 Pàgina 30 Pàgina 31 Pàgina 32 Pàgina 33 Pàgina 34 Pàgina 36 Pàgina 37 Pàgina 38 Pàgina 40 Pàgina 41

Pàgina |2

Jocs de Pati y Carrer

Jocs Valencians

IES Districte Marítim

JOCS AMB MATERIAL Birles Bot bot Xapes a la paret Circuit de xapes El caixó El canut El Tin La barra La corda La gallineta cega La trompa Llargues Pic i pala Raspall Tabes

Pàgina 42 Pàgina 43 Pàgina 44 Pàgina 45 Pàgina 46 Pàgina 49 Pàgina 50 Pàgina 51 Pàgina 53 Pàgina 55 Pàgina 56 Pàgina 57 Pàgina 60 Pàgina 62 Pàgina 63 Pàgina 65

COL·LABORADORES BIBLIOGRAFÍA

Pàgina 66 Pàgina 67

Pàgina |3

Jocs de Pati y Carrer

Jocs Valencians

IES Districte Marítim

El projecte ARCE Els centres implicats en aquest projecte ens hem agrupat per a compartir el coneixement resultat de la investigació que, sobre els continguts i les formes d'ensenyar els jocs de pati i carrer, són característics; intercanviar les experiències tingudes en els processos d'aprenentatge i trobar-nos per a conèixer-nos personalment i reflexionar en comú per a millorar com a persones i professionals.

El joc és una de les formes d'expressió de la cultura de les societats. Per això, a través del joc s'expressen i transmeten els seus valors, coneixements, normes i costums. Com a formes de representació social simulades els jocs són un assaig de primer orde per a la socialització i educació dels ciutadans. Jugar als nostres jocs és actualment un sinònim de benestar, de gaudi del lúdic, d'allò humà, que afavoreix la cultura de la participació, la cooperació, la solidaritat i el respecte mutu. En una societat democràtica els jocs motrius de pati i carrer tenen un dels seus més ferms aliats.

Amb el pas del temps i el gran desenrotllament dels nuclis urbans, els jocs de pati i carrer han perdut la rellevància que van tindre en altres èpoques, probablement, i entre altres motius, per la pèrdua per als seus practicants d'una de les seues localitzacions preferides: el carrer.

Però no sols per eixe motiu considerem que estos jocs, també mal cridats tradicionals, no s'han adaptat amb facilitat als canvis que s'han produït en la nostra societat: canvis de model sociopolític, costums amb noves jerarquies en els una de les formes d'expressió de la cultura de les valors i irrupció de les noves tecnologies de la informació i la 4 comunicació. Estes han fet necessari un procés d'adaptació al canvi que no s'ha produït, per la qual cosa actualment patixen un gradual abandó del seu ús i transmissió i inclús un rebuig per considerar-los de temps passats.

Per tot això, pretenem: actualitzar el coneixement general que tenim dels jocs; els competències que s'adquirixen; facilitar l'accés als materials bàsics; actualitzar les formes d'ensenyança, difusió i transmissió gràfica, oral, musical, física, plàstica, digital, virtual, fotogràfica etc. Desenrotllarem els currículums associats per a l'adequació a les diferents àrees, matèries i mòduls.

D'altra banda, volem utilitzar una metodologia d'aproximació i desenrotllament curricular basada en l'aprenentatge cooperatiu a través d'esforços interdisciplinaris i globalitzadors que faciliten l'adquisició en competències demostrables.

Així mateix tractarem la discapacitat amb la dedicació que requerix per a facilitar el gaudi educatiu amb els nostres jocs. Compartint així els principis d'una educació inclusiva i per a totes les edats.

Pàgina |4

Jocs de Pati y Carrer

Jocs Valencians

IES Districte Marítim

JOCS DE REPINYAR

Els xiquets i xiquetes per a començar a jugar (pagar, lligar, agarrar, portar-la, agafar, tirar primer, dar...) utilitzen un joc previ, que normalment consistix en trobar, endevinar, descobrir, aconseguir, o alliberar-se del que ningú vol, que és començar el joc ('pagant o pillant ').

Destaquen en estos jocs, l'atzar i l'alternança en les responsabilitats del inici.

El repiny és una frase textual, tiranllonga, o també una sèrie de números, que es recita assenyalant cadascun dels xiquets col· locats en rogle. Aquell en qui s´acaba el text , ix a fora i es lliura de pagar. Es repeteix la recitació fins que en reste un sol jugador. Aquest és el qui paga.

Repinyar equival a fer – o recitar – un renpiny. L´acció de repinyar es diu també escondir o discundir.

Pàgina |5

Jocs de Pati y Carrer

Jocs Valencians

IES Districte Marítim

ENDEVINA LA PEDRA DESCRIPCIÓ El joc consistix a endevinar en quina mà està la pedra. Tal que, un dels participants amaga una pedra, en una de les seues mans. Després, mostra les dos mans tancades i la resta ha d'endevinar en quina mà està. Qui encerte es salva. Segons el nombre de participans, s’haurà d'amagar la pedra tantes vegades com faça falta, fins saber qui és el que “escomença”.

VARIANTS  

Joc per equips.

No mostrar les mans als participants que han d'endevinar on està la pedra."

ADAPTACIONS  

Discapacitats visuals: Li indicarem on es troben les mans perquè trie una.

Discapacitats físics: Si no pot triar amb les seues pròpies mans, farem que ens indique quina és la mà que vol triar de la forma que puga (amb els peus, amb el cap, per mijta de la veu...)

COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES  

Descobrir el lloc on es troba la pedra amagada per a evitar començar el joc.

Ocultar la pedra, utilitzant estratègies diverses, per a que no la localitzen i així que comence la partida un altre jugador."

Pàgina |6

Jocs de Pati y Carrer

Jocs Valencians

IES Districte Marítim

BAIX EL PONT DESCRIPCIÓ Aquest joc consistix en cantar una cançó per a designar el jugador que comença, indistintament del joc que es vaja a realitzar posteriorment. Tots en cercle, l'animador cantarà la cançó següent: 'Baix del pont hi ha un sabater, fa sabates de paper. Quin número vol vosté?' assenyalant cada vegada a un participant. L'últim a què se li fa la pregunta haurà de dir un número de l'1 al 10. A continuació, l'animador comptarà fins a eixe número assenyalant un participant cada vegada, el que siga assenyalat quan s'arribe aquest número, començara.

VARIANTS Comptar en un aleatoriament, de manera que, no es puga saber a qui la tocarà la pregunta.

ADAPTACIONS 



Discapacitats visuals: Si és el que canta la cançó, haurà de tocar cada vegada a tots els participants. Si no és ell qui canta, haurà de ser tocat pel que canta, per a saber quan li estan assenyalant.

Discapacitats físics: Si el que canta no pot servir-se del membre superior per a assenyalar, ho farà amb un dels peus. Si és al contrari, té una discapacitat del membre inferior, ho realitzarà assentat i per consegüent tots s'assentaran.

COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES 

Realitzar estratègies perquè pague qui es desitge.

Pàgina |7

Jocs de Pati y Carrer

Jocs Valencians

IES Districte Marítim

BOTAR DESCRIPCIÓ Els jugadors es posaran darrere d'una línia que marcarà l'animador i tindran de botar amb els peus junts, intentant arribar el més lluny possible.

L'animador farà una marca en el lloc on haja caigut cada jugador. El xiquet que menys distància aconseguisca botar, serà el que pague. S'ha de caure amb els peus junts sense tocar cap altra part del cos en el sòl, o l’intent serà nul.

VARIANTS 

Canviar la forma de botar: Amb una cama, amb l'altra, amb carrera, cap arrere...

ADAPTACIONS 

 

Discapacitats visuals: Farem que el punt o la línia des del que ha de botar siga rugosa perquè la puga sentir i saber des d'on ha de botar. Una vegada haja botat li ajudarem a comptar en passos la distància que ha obtingut a més de comptar la del company que més lluny haja botat. Per a poder així tindre una idea de com ha fet el seu bot i què modificar per a modificar-ho.

Discapacitat auditius: Farem un gest amb la mà per a indicar-li que pot botar.

Discapacitats físics: En cas d'utilitzar cadira de rodes, hauran de donar-se un sol impuls i deixar-se portar fins que es paren. Si té mobilitat reduïda o falta dels dos membres superiors, es realitzarà el joc amb les cames. Si al contrari la incapacitat és del membre inferior, el joc es realitzarà amb tots els participants assentats. Si no té movilitat també podem ajudarlo per a que participe.

COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES 

Realitzar un bot el més lluny possible amb els peus junts.



Saber ajudar-se dels braços per a aconseguir un major impuls.



Tindre equilibri al caure per evitar que siga nul.

Pàgina |8

Jocs de Pati y Carrer

Jocs Valencians

IES Districte Marítim

CARA I CREU DESCRIPCIÓ En el joc poden participar dos jugadors o dos equips. Abans de començar s’ha de triar; cara o creu, de manera que, un serà cara i l'altre creu.

Es llança una moneda a l'aire i es deixa caure a terra o en la pròpia mà. Una vegada parada la moneda, s'observa si ha caigut per la part de cara o per la part de creu. Qui haja endevinat la cara de la moneda, podra triar si escomença ell/el o escomença l’altre/s.

VARIANTS 

Jugar al millor de tres partides o a un nombre determinat.

ADAPTACIONS  

Discapacitats visuals: Deixarem que toque la moneda abans i després de llançar-la per a comprovar si ha eixit cara o creu. També podem deixar que llançe ell la moneda.

Discapacitats físics: Es canviarà el mode de llançar la moneda de manera que se li facilite el llançament.

COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES 

Llançar la moneda a l'aire amb suficient habilitat i força perquè gire suficients vegades en l'aire perquè l'atzar intervinga en el resultat final.

SABER MÉS… Este joc és antiquíssim. D'antic es cridava a Espanya este joc Castell o Lleó, perquè en una cara tenia la moneda un castell i en l'altra un lleó. Amb este mateix joc s'entretenien ja els xiquets dels primitius romans amb la sola diferència que ells deien capita aut navim o caput aut navis, Cap o Nau perque la moneda tenia en una part un cap humà amb dos rostres i en l'altra una nau i a vegades, una guirnalda i representarien sens dubte el cap simbòlic de Jano i la nau amb la qual va passar a Itàlia esta suposada divinitat o heroi considerat com el primer que va introduïr l'ús de la moneda de metall. (El trivio y el cuadrivio, Joaquín Bastús, 1862).

Pàgina |9

Jocs de Pati y Carrer

Jocs Valencians

IES Districte Marítim

L’ÚLTIM QUE...

DESCRIPCIÓ Es col·locaran en grup en cercle es dirà: 'Paga l'últim que s'asente'. En aquest moment tots els participants hauran d'assentar-se i aconseguir quedar en un lloc que no siga l'últim per a no pagar.

VARIANTS 

Paga el primer que se senta.



La porta l'últim que s’alça.



Comença el primer que s’alça .



L'últim que toc la paret.



La lliga el que menys aguant a peu coix.



Etc....

ADAPTACIONS   

Discapacitats visuals: Hi haurà en tot moment una persona al costat de l'invident per a evitar que a l'assentar-se es produïsca algun tipus d'accident. Ajudant-lo Discapacitats auditius: Al senyal sonor per a assentar-se li acompanyarà un gest.

Discapacitats físics: En lloc d'assentar-se al sòl, hauran de fer un moviment, el qual no tinguen limitació per la seua discapacitat, que s'assemble en temps al de la resta dels seus companys.

COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES 

Tindre una bona velocitat de reacció davant d'un estímul auditiu per evitar ser l´ultim.

P à g i n a | 10

Jocs de Pati y Carrer

Jocs Valencians

IES Districte Marítim

L’ ARRIME DESCRIPCIÓ Des d'una distància de 5 o 6 passos llancem una pedra o una xapa cap a una línia dibuixada en el sòl, i el que més prop la deixe, o damunt, és el que gana. Si queden dos xapes damunt de la línia es torna a tirar per a desempatar. El que mes lluny es quede pot ser el que comence o page.

VARIANTS    

Llançar amb la mà no dominant.

Llançar amb un bot previ.

Llançar variant la posició del cos.

Col·loquem obstaculs davant

ADAPTACIONS 



Discapacitat visual: Es col·locarà un company darrere de la línia i li indicarà la seua posició per mitjà de la veu, de manera que, haurà de guiar-se per les indicacions per a llançar."

Discapacitats físics: Si no pot realitzar el llançament amb les mans, ho realitzarà amb els peus. En cas de no poder ejecutar correctament el llançamen podem posarli a disposicio una canaleta per a llançar.

COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES 

Tindre la precisió de llançament correcta per a deixar la xapa damunt de la línia o el més prop posible.

P à g i n a | 11

Jocs de Pati y Carrer

Jocs Valencians

IES Districte Marítim

LES MANS DESCRIPCIÓ Tots els participants es col·loquen en cercle.

Un participant neutre dirà: 'que tots alcen les mans' i els participants hauran de decidir mostrar la seua mà per la part anterior o per la part posterior. Tots aquells que coincidisquen en la posició de la mà sent número inferior que els altres, se salvaran. Es continuarà jugant fins que només quede u, el qual pagarà.

VARIANTS  

Començar a jugar amb les mans darrere de l'esquena i traure-les al senyal.

Se salven els del major nombre

ADAPTACIONS  



Discapacitats visuals: Permetrem que se cercioren del resultat tocant les mans.

Discapacitats auditius: Una persona els ajudarà realitzant gestos amb la mà de '1, 2, 3' perquè mostren les seues mans. Discapacitats físics: Canviarem el gest adaptant-ho a les seues possibilitats de moviment perquè puguen jugar.

Discapacitats físics: Canviarem el gest adaptant-ho a les seues possibilitats de moviment perquè puguen jugar.

COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES 

Intuir què traurà l'adversari per a traure l'opció guanyadora.



Saber planificar una estratègia de joc per a confondre a la resta de participants i aconseguir encertar i salvar-se.

P à g i n a | 12

Jocs de Pati y Carrer

Jocs Valencians

IES Districte Marítim

ELS XINOS DESCRIPCIÓ Cada participant agafa tres pedres que li càpien en una mà, les amaguen darrere i cada un agafa amb amb el puny tancat les pedres que vullga (0, 1, 2 o 3), cuan tots els jugadors estan preparats, se trauen les mans tots al mateix temps. Es tracta d'endevinar totes les pedres que hi ha en els punys de tots els participants. El que més lluny estiga de la suma d'estos serà el que perda i al que li tocarà començar.

Si es tracta d'equips, el que més s'aproxime serà el que comence el joc.

VARIANTS 

Reduir el nombre de pedres per a simplificar el joc.



Augmentar el nombre de pedres per a complicar el joc.

ADAPTACIONS 

 

Discapacitats visuals: Se li anirà indicant en tot moment que és el que ha de fer i cada un dirà en veu alta quantes pedres té en la mà una vegada tots hagen apostat per una xifra.

Discapacitats auditius: Se li farà un senyal visual si és necessari perquè servici la seua mà.

Discapacitats físics: Es modificarà la forma d'amagar les pedres en funció de la seua discapacitat.

COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES  

Preveure el nombre de pedres que traurà els altres participants per a endevinar el nombre total que hi ha.

Realitzar estratègies per a confondre als altres i així evitar que descobrisquen el que porten amagat en la mà.

SABER MÉS… És un joc molt antic que ha passat de generació en generació. Abans utilitzaven aquest joc per a jugar-se qui pagava alguna menjar o qui fregava els plats després d'una menjar d'amics. El joc dels xinesos es va desenrotllar en El Camí de Santiago, el qual va ser un entreteniment per als Pelegrins.

P à g i n a | 13

Jocs de Pati y Carrer

Jocs Valencians

IES Districte Marítim

ELS PALETS DESCRIPCIÓ Cada jugador ha de triar un palet entre uns quants, i el jugador que trie el més curt serà el que pague o comence. Els palets els subjecta un dels participants per la part de baix, de manera que no es puga saber què palet és el més curt.

ADAPTACIONS  

Discapacitats visuals: deixarem que toquen els palets per a donar-se compte dels resultats i els indicarem on es troba la mà per a agafar els palets.

Discapacitats físics: si no pot agafar el palet, ens indicarà quin vol i ho agafarem per ell.

COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES 

Agafar un palet, evitant el més curt per a no haver de començar.



Descobrir per als indicis que palets són els més llarg, i així no agafar el més curt i evitar començar el següent joc.

P à g i n a | 14

Jocs de Pati y Carrer

Jocs Valencians

IES Districte Marítim

MANETES DESCRIPCIÓ En primer lloc, formem un cercle i estiren un braç cap a dins del cercle de manera que la mà es quede en el centre d'este. Este joc consistix a intentar deixar la teua mà en la posició on més mans hi haja.

Per a això, tots els jugadors posaran la seua mà en el centre i a la veu de ¡JA! tots mouran les seues mans cap amunt, cap avall o la deixaran en el centre.

Aquells que es queden sols o en una posició on menys mans hi haja, seràn els qui comenten.

VARIANTS 

Jugar amb les cames. En aquest cas, se quedaràn al centre o darrere.

ADAPTACIONS   

Discapacitats visuals: Una persona li anirà donant indicacions de com transcorre el joc i li orientarà, dient-li en quin moment cal alçar la mà, i qui està salvat.

Discapacitats auditius: Podran participar fàcilment en el joc amb indicacions visuals per a avisar-li del moment en què ha de moure la mà.

Discapacitats físics: Si té mobilitat reduïda o falta dels dos membres superiors, es realitzarà el joc amb els peus.

COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES 

Reaccionar de forma ràpida a un estímul auditiu situant el braç en una posició per a no quedar amb la solució menys elegida per la resta del grup.

P à g i n a | 15

Jocs de Pati y Carrer

Jocs Valencians

IES Districte Marítim

MUNTÓ DE PEDRES DESCRIPCIÓ Els participants s'agrupen i agafen 6 pedres, cada un i per un orde van col·locant les pedres una damunt de l'altra fins que a tot el grup no li queden pedres. A continuació s'agafen de les mans i intenten que el company derroque el muntó de pedres. Sempre tenint atenció de no fer-se mal i respectant als companys.

VARIANTS 

Col·loquem totes les perdres menys una que l’agafem en la mà, i intenten derrocar el muntó llançant esta pedra suaument. Amb atenció que no hi haja ningú darrere del muntó.

ADAPTACIONS  

Discapacitats visuals: En tot moment hi haurà una persona que li indique on es troba el muntó de pedres respecte a la seua posició.

Discapacitats físics: S'adaptaràn els moviments dels companys a les limitacions que tinga. Ex. Aniran donant xicotets pasos, arrossegant els peus…

COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES 

Aconseguir que algun dels altres participants tire el muntó de pedres per a evitar tindre començar.



Esquivar amb moviments de coordinació, reflexos i anticipació de cames per a no tirar el muntó de pedres.

P à g i n a | 16

Jocs de Pati y Carrer

Jocs Valencians

IES Districte Marítim

OR I PLATA DESCRIPCIÓ Dos persones es col·loquen a uns 3 o 4 metres de distància. En aquesta posició comencen a caminar, sempre tocant-se el taló amb la punta del peu fins a arribar a l'altura de l'adversari.

Mentres van avançant, un jugador dirà or i l'altre plata. Es dirà una vegada per cada pas que es done. Guanyara aquell que després d'avançar l'últim peu, es munte sobre el peu del contrari i al girar-ho, cap entre ambdós.

VARIANTS 

També es pot jugar amb els ulls embenats..



Jugar desplaçant-se d'esquena.

COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES 

Saber calcular bé la distància on començar a donar els passos per a finalment quan es troben poder muntar el peu en l'últim pas

P à g i n a | 17

Jocs de Pati y Carrer

Jocs Valencians

IES Districte Marítim

PILOTA CEGA DESCRIPCIÓ Els participants es col·locaren en fila, un al costat de l'altre, un company es col·locara davant i tirara la pilota d'esquena i al jugador que li colpege en qualsevol part del cos, serà el que començe el següent joc.

VARIANTS 

En compte de posar-se com anteriorment es col·locaren en cercle i este es mourà cap a un costat o un altre.



Llançar cap avant, però amb els ulls tapats

ADAPTACIONS   

Discapacitats visuals: Els companys hauran de fer soroll, perquè el cec els localitze.

Discapacitats físics: Podem camviar la manera de llançar la pilota.

Discapacitats psicològics: Prestarem molta atenció a l'hora d'explicar i d'executar l'exercici. Haurà en tot moment una persona pendent.

COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES 

El jugador han de tindre la intuïció pels indicis de posició i forma, des d’on llança fins on va a dirigir-se la pilota.

P à g i n a | 18

Jocs de Pati y Carrer

Jocs Valencians

IES Districte Marítim

PEDRA, PAPER O TISORA DESCRIPCIÓ Existixen 3 elements: la PEDRA, que venç a les tisores trencant-les; les TISORES, que vencen al paper tallant-ho i el PAPER, que venç a la pedra embolicant-la. El joc consistix en el fet que cada un dels participants, col·locats un davant d'un altre i amagant una de les seues mans en l'esquena, traguen la seua mà cap avant de forma ràpida, i simultàneament a la veu de PEDRA, PAPER I TISORA, adoptant la mà la forma de la PEDRA, PAPER o la TISORA. Guanyara o es salvara, el jugador que conseguisca véncer a tots els altres, en cas d'empat, tornarà a repetir-se la ronda.

VARIANTS 

Embenar els ulls als participants amb la intenció d'evitar l'eixida prematura de la mà.

En aquesta variant, es pot esbrinar el guanyador utilitzant el tacte.

ADAPTACIONS   

Discapacitats visuals: Permetrem que se cercioren del resultat tocant les mans., es a dir, utilitzant el tacte.

Discapacitats auditius: Una persona els ajudarà realitzant gestos amb la mà de '1, 2, 3' perquè traguen les seues mans cap avant.

Discapacitats físics: Canviarem el gest adaptant-ho a les seues possibilitats de moviment perquè puguen jugar. En el cas que no pugen executar el gest, ho comunicaran al auxiliar, que s’encarregara de fer-ho.

COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES 

Tindre una bona velocitat de reacció i ser capaç de traure la mà al mateix temps que l'adversari per a sincronizar i no donar indicis als demés participants.



Intuir què traurà l'adversari per a traure l'opció guanyadora.



Saber planificar una estratègia de joc.

SABER MÉS… L’inventaren a Xina al final de l'era Mitjana, i no va aparéixer en occident fins que no van tindre contacte amb els asiàtics. També és i va ser conegut este joc amb el nom de 'CHIMPAMPÚ', 'CACHIPÚN', “YANKENPÓN” o “KOKENPÓN”.

P à g i n a | 19

Jocs de Pati y Carrer

Jocs Valencians

IES Districte Marítim

PITO XIULET REFILET DESCRIPCIÓ Es tracta de cantar la cançó següent: 'Pito, xiulet, refilet. On vas tu tan bonic. Cap a l'era verdadera, pin, posa, fora. Tu te’n vas i tu et quedes.'

Es canta la cançó i tots els membres estan en cercle, un dells s'encarrega d'anar assenyalant un a un, sempre en el mateix orde, i a cada un dels participants (inclòs ell mateix) . Quan s'acabe la cançó, l'últim participant a què hi haja assenyalat coincidint amb l'última part de la cançó, serà el que pague o escomençe. Per aquest motiu, la cançó es canta dividint les paraules de la manera següent: 'Pito-pito-gorgo-rito. On-vastu-tanbonic. Cap a-l’era-verda-dera, pin-pon-fora. Tú-te’n-vas-y-tú-te-quedes.'

VARIANTS 

El grup se situa en rogle i el que canta la cançó assenyalant primer als impars i després els pars



Se li pot cambiar el sentit al joc, s’alvant a l’ultim que es assenyalat.

ADAPTACIONS 



Discapacitats visuals: Si és el que canta, haurà de tocar cada vegada a tots els participants. Si no és ell qui canta, haurà de ser tocat pel que canta, per a saber quan li estan assenyalant.

Discapacitats físics: Si el que canta no pot servir-se del membre superior per a assenyalar, ho farà amb un dels peus. Si al contrari té una discapacitat del membre inferior, el realitzarà assentat i per consegüent tots s'assentaran.

COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES 

Tindre la capacitat de calcular on acabara la cançó i situar-se en una posició diferent al cercle.

P à g i n a | 20

Jocs de Pati y Carrer

Jocs Valencians

IES Districte Marítim

PUNYETS DESCRIPCIÓ Els participants formen un cercle.

Comença un del grup col·locant una de les seues mans tancada en forma de puny enmig del cercle. El company del costat col·locarà la seua mà en forma de puny damunt i així successivament fins que algú siga incapaç d'aconseguir l'últim puny.

VARIANTS 

Partir tots amb un nivell d'altura equitatiu.



Cambiar la direcció dels punys, cap a munt o cap avall.

ADAPTACIONS  

Discapacitats visuals: Indicarem on es troben les mans perquè puga col·locar la seua.

Discapacitats físics: Si té problemes per a romandre de peu, es realitzarà el joc en cercle i assentats. Si al contrari té problemes amb les extremitats superiors, es buscarà la millor solució perquè puga participar en funció de la seua discapacitat, com per exemple, utilitzar un material o l'ajuda d'un company.

COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES 

Col·locar el puny el més alt possible per a no haver de començar."

P à g i n a | 21

Jocs de Pati y Carrer

Jocs Valencians

IES Districte Marítim

TIR AL CERCLE DESCRIPCIÓ Els jugadors es col·loquen formant una fila índia. Es dibuixa a 4 metres un cercle en el sòl de uns 50 cm de diàmetre amb un clarió, aproximadament. Hauran de llançar una pilota de goma, d'un en un, intentant ficar-la dins del cercle. Una vegada encerte el tir, estarà salvat i els que fallen continuaran llançant per orde fins a encertar. L'últim a ficar la pilota en el cercle, començara. Qui no aconseguisca ficar-la també pagarà o començara.

VARIANTS 

Modificar la forma de llançar: d'esquena, amb la mà dominant, amb la mà no dominant, amb les dos mans, per damunt del cap, recolzant un sol peu en el sól...



Aumentant el nombre de pilotes.



Cambiant les distancies y l’objectiu (el cercle).

ADAPTACIONS  

Discapacitats visuals: Haurà una persona en el cercle donant-li indicacions de cap a on tirar i li donarà informació sobre el tir realitzat.

Discapacitats físics: S'adaptarà el llançament i la distància en funció de la seua mobilitat. Podem ajudarmos d’una canaleta per a llançar.

COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES 

Llançar la pilota amb l'altura necessària per a encertar.



Aplicar la força necessària perquè la pilota arribe al cercle.



Calcular la distancia de llançament per a meter la pilota dins del cercle.

P à g i n a | 22

Jocs de Pati y Carrer

Jocs Valencians

IES Districte Marítim

UN, DOS, TRES… DESCRIPCIÓ Tots junts en fila, l'un al costat de l'altre. Es tria a un participant per a impartir el joc. A continuació entre tots reciten el text fraccionat per síl·labes, de manera que cada síl·laba coincidisca amb un participant que serà assenyalat pel company (inclòs ell mateix) que s'ha decidit prèviament que realitze el joc. El participant al qual li toque l'última síl·laba o paraula del text, serà qui pague o començe el joc posterior.

VARIANTS 

Comença a comptar de l'un al quatre a continuació en veu baixa i movent la mà fins que algú del grup li dirigisca un 'val o es suficient'. En este moment, el dirigent para de comptar i es dirigix al primer de la fila i comença a comptar del número en què s'ha quedat i a partir d'ací seguix amb el joc fins a acabar amb l'última síl·laba.

ADAPTACIONS 

Discapacitats visuals: Es tocarà el cap de cada participant en compte d'assenyalar.



Discapacitats físics: Si el que canta no pot servir-se del membre superior per a assenyalar, ho farà amb un dels peus. Si al contrari té una discapacitat del membre inferior, el realitzarà assentat i per consegüent tots s'assentaran. Si no és ell qui canta, es realitzaran adaptacions si el seu problema està en el membre inferior, per la qual cosa tots s'assentaran per a realitzar la cançó.

COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES 

Tindre la capacitat de calcular on acabarà la cançó i col·locar-se en una posició distinta en el cercle.

SABER MÉS… Temps arrere, una vegada acabada la jornada escolar, quan a casa es prenia l'escàs i dolç 'berenar', una veu avisava sovint que els carrers estaven lliures i que era necessari encara aprofitar el temps que la llum del sol deixava abans de que arribara la foscor de la nit. Quan arribava molta gent, la primera cosa que era necessari fer era la selecció, formar els equips o grups (si el costum o les afinitats no els portaven fets) o, simplement decidir a qui li tocaba “pagar” el joc, fer la “mareta” o començar a jugar.

P à g i n a | 23

Jocs de Pati y Carrer

Jocs Valencians

IES Districte Marítim

JOCS BÀSICS

¡Quietos! Maldita frase que no se cae de los labios de legión de padres y educadores, hasta llegar a constituir todo un sistema de pedagogía. ¡Quietos!, grita el maestro en la escuela, imponiendo la inmovilidad a sus discípulos. ¡Quietos!

José De Elezegui

P à g i n a | 24

Jocs de Pati y Carrer

Jocs Valencians

IES Districte Marítim

A L’UNA LA MULA DESCRIPCIÓ Consistix a botar al company per darrere, estant este company acatxat flexionant el tronc cap avant i mirant al sòl. Així ho van botant d'un en un fins que algun falle i passa a ser el que a de acatxar-se perquè li boten.

VARIANTS  

Botar sense recolzar les mans.

Botar a dos companys seguits.

ADAPTACIONS 

Discapacitats visuals: Anirà acompanyat sempre d'un guia.



Discapacitats físics: En persones amb limitacions en el tren superior, ens col·locarem en posició quadrupèdia en el sòl, recolzant colzes i genolls perquè ens boten. En el cas de persones amb limitacions en el tren inferior, ens tombarem boca per avall en el sòl.

D'esta manera facilitem el passar per damunt.

COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES  

Tindre una bona potència muscular per a realitzar bots sense dificultat.

Saber coordinar els passos que es donen abans de trobar-se amb l'obstacle i botar en el moment adequat.

SABER MÉS… Prové de Fuenferrada, un xicotet racó de la provincia de Teruel.

P à g i n a | 25

Jocs de Pati y Carrer

Jocs Valencians

IES Districte Marítim

A LA SABATA PER DARRERE DESCRIPCIÓ Tots en cercle assentats en terra amb els ulls tancats.

Un estarà dret darrere de tots i es començarà a cantar la cançó següent: 'A la sabata per darrere, tris, tras. Ni la veus ni la voràs, pèl,tris, tras. Mireu cap amunt, que cauen fesols. Mireu cap avall, que cauen cigrons. A estirar, a estirar que el dimoni va a pasar.'

Mentres es canta la cançó, el que està dret haurà de deixar la sabata darrere d'algú, i una vegada acabada la cançó, qui es trobe amb la sabata haurà d'alçar-se i anar a agafar a què estava dret. Este pot no ser agafat si aconseguix assentar-se en el lloc lliure que deixa el seu company quan s'alça.

VARIANTS 

Canviar la forma de desplaçar-se: A peus junts, a la pota coja...

ADAPTACIONS 

Discapacitats visuals: Anirà acompanyat sempre d'un guia.



Discapacitats auditius: La persona que estiga al seu costat li tocarà el muscle per a indicar-li que s'ha acabat la cançó i així poder comproba si la sabata la té darrere.



Discapacitats físics: Depenent de la discapacitat es modificarà la forma de desplaçarse.

COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES   

Tindre una gran velocitat.

Reaccionar amb rapidesa davant d'un estímul visual.

Saber prendre amb rapidesa la decisió correcta per a guanyar el joc.

P à g i n a | 26

Jocs de Pati y Carrer

Jocs Valencians

IES Districte Marítim

ENDEVINA QUI ÉS DESCRIPCIÓ Tots en cercle. El monitor anomenarà a una persona del cercle i les persones que es troben a la seua esquerra i la seua dreta hauran d'acatxar-se tan ràpid com siga possible. L'últim a acatxar-se se li restarà un punt, sabent que cada participant començarà el joc amb 5 punts. Quan els participants es queden sense punts finalitza el joc.

VARIANTS   

El monitor en compte d'utilitzar la veu, assenyala una persona del cercle.

Realitzar el mateix exercici però en moviment.

Es pot escomençar el joc desde sentat, de manera que els jugador del costat de l’anomenat hauran d’alçarse.

ADAPTACIONS 

Discapacitats visuals: Anirà acompanyat sempre d'un guia.



Discapacitats auditius: El monitor a més de dir el nom del company, ho assenyalarà perquè no hi haja confusió.



Discapacitats físics: Modificar el moviment a realitzar en funció de la discapacitat.

COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES   

Tindre una alta capacitat de concentració.

Saber respondre amb rapidesa a un estímul auditiu.

Tindre una gran velocitat de reacció.

P à g i n a | 27

Jocs de Pati y Carrer

Jocs Valencians

IES Districte Marítim

CECS DESCRIPCIÓ Els participants han de situar-se en un extrem del camp i intentar arribar a un altre punt del camp indicat per l'organitzador del joc. Es realitza amb els ulls tancats o embenats, havent calculat el recorregut anteriorment de forma visual.

VARIANTS 

Desplaçar-se de diverses formes: cap avant, cap arrere, de costat…

ADAPTACIONS 

Discapacitats auditius: Hi haurà una persona que estiga pendent d'ajudar-li si en algun moment ho necessita.



Discapacitats físics: Depenent de la discapacitat es modificarà la forma de desplaçarse.

COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES  

Saber desplaszar-se sense el sentit de la vista.

Tindre una bona percepción espacial, i sentit de l’orientació.

P à g i n a | 28

Jocs de Pati y Carrer

Jocs Valencians

IES Districte Marítim

EL GAT I EL RATOLÍ DESCRIPCIÓ El joc comença amb un grup ampli de 12 a 20 persones. Per a començar el joc, s'ha de triar un gat i un ratolí. La resta de jugadors, estant dret, formen un cercle agafats de les mans. Després, el gat es col·loca dins del cercle i el ratolí fora.

Llavors, comença el joc i el gat ha d'atrapar al ratolí mentres el rogle canta: Ratolí que t'agafa el gat, ratolí que et va a agafar; si no t'agafa esta nit, demà t'agafarà. El ratolí pot eixir i entrar en el cercle lliurement (els components del cercle alcen les mans) per a evitar que el gat ho atrape, així com el gat també podrà eixir i entrar (sempre que no separe els braços dels del cercle) però amb la complicació afegida que les persones del cercle intenten tancar-li el pas al gat abaixant els braços, tant per a eixir com per a entrar.

VARIANTS 

Els integrants del cercle estan assentats, encara que seguixen agafats de les mans. En esta modalitat de joc, el gat i el ratolí han de botar per damunt dels braços per a entrar i eixir d´aquest.

ADAPTACIONS 

Discapacitats visuals: Anirà acompanyat sempre d'un guia a més de portar sempre un cascavell el ratolí per a localitzar-ho en tot moment.



Discapacitats físics: El joc es pot adaptar per a persones en cadira de rodes. En este cas, els integrants del cercle no han d'agafar-se de les mans i ha d'haver-hi una separació de dos metres entre ells. Tampoc s'impedix l'entrada i eixida del cercle.

COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES  

Córrer més que el company per a agafar-ho o no ser agafat.

Tindre la capacitat de realitzar canvis de direcció i de ritme per a no ser agafat.

P à g i n a | 29

Jocs de Pati y Carrer

Jocs Valencians

IES Districte Marítim

EL MOCADOR DESCRIPCIÓ Es dibuixen 3 línies amb la clarió, una central i dos laterals. Es formen dos equips amb el mateix nombre de jugadors i es col·loca cada equip darrere de les línies laterals. A cada jugador de cada equip se li assigna un número en orde correlatiu començant pel u. En la línia separadora es col·loca una persona que mantindrà un mocador penjant de la seua mà. La persona amb el mocador dirà en veu alta un número. El membre de cada equip que tinga el dit número haurà de córrer per a agafar el mocador i portar-ho a la seua línia. El primer que ho aconseguisca guanya la ronda quedant el participant de l'equip contrincant, eliminat. També queda eliminat aquell que: 1. Sobrepasse la línia separadora sobre la qual està el mocador sense que l'altre ho haja agafat.

2. Siga tocat pel contrincant després d'haver agafat el mocador.

Quan s'han eliminat diversos jugadors d'un equip, es reorganitzen els números podent assignar diversos a un sol jugador. Guanya l'equip que aconseguix eliminar.

VARIANTS  

Anomenar els jugadors per colors en compte de per números.

Plantejar operacions matemàtiques en compte de dir el número directament.

ADAPTACIONS 

Discapacitats visuals: Anirà acompanyat sempre d'un guia.



Discapacitats auditius: Assenyalar el número amb les mans dalt.



Discapacitats físics: Jugar com el que sosté el mocador o modificaríem la forma de desplaçament dels companys: anar d'esquena, fent el carranc, a la cama coixa…

COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES  

Córrer més que el company per a agarrar-ho o no ser agarrat.

Tindre la capacitat de realitzar canvis de direcció i de ritme per a no ser agarrat.

P à g i n a | 30

Jocs de Pati y Carrer

Jocs Valencians

IES Districte Marítim

EL SAMBORI DESCRIPCIÓ Es juga per torns. El joc consistix a anar botant a peu coix (excepte quan la casella és doble, que cal recolzar un peu en cada casella) i fer tot el recorregut, anada i tornada. No es pot botar sobre la casella on estiga la pedra. El primer jugador llança la pedra, que ha de caure dins de la casella número 1, no val tocar les línies. A continuació, bota, a peu coix, directament a la casella número 2, fa tot el recorregut i al tornar a la casella 2 agafa la pedra i acaba el recorregut. Si ho fa correctament tira la pedra a la casella 2 i volta a començar, si ha fallat passa el torn al següent jugador. Gana el primer que completa tot el recorregut de totes les caselles.

VARIANTS 

Poden crear-se distints models de sambori adaptant-ho als participants, complicant o facilitant el recorregut.

ADAPTACIONS 

Discapacitats visuals: Anirà acompanyat sempre d'un guia que li donarà indicacions tant per als llançaments com per als bots.



Discapacitats físics: S'adaptarà la forma de desplaçament i llançament en funció de les seues limitacions.

COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES   

Tindre un bon equilibri per a agafar la pedra sense caure.

Llançar amb precisió perquè la pedra no s'isca i caiga just en el número desitjat.

Tindre una bona coordinació per a canviar de botar a peu coix a fer-ho a dos peus.

SABER MÉS… L'origen del Sambori o Sambori no es coneix amb exactitud, però se'l relaciona amb els jocs lineals coneguts en els temps de les civilitzacions egea, grega i romana. Segons una de les versions que es coneixen, el sambori va ser inventada per un monje espanyol que volia simboliztar en aquest joc el començament de la vida, la vida mateixa, amb les seues dificultats i alternatives, i la mort en l´antesala de la qual apareixen a l´infern i el purgatori , etapes previes al cel, la meta final.

P à g i n a | 31

Jocs de Pati y Carrer

Jocs Valencians

IES Districte Marítim

GUÀRDIES I LLADRES DESCRIPCIÓ Es formen dos equips, un seran els guàrdies i un altre els lladres. L'equip dels guàrdies tracta d'agafar als membres de l'equip dels lladres que una vegada tocats hauran de quedar-se en una zona pactada prèviament 'celda' fins que agarren a tots els lladres o fins que un dels lladres els salve. Per a salvar-los, els lladres hauran d'estar agafats de la mà formant una cadena i un de què no està agarrat tocarà la mà de l'últim de la cadena de manera que se salvaran tots els lladres. El joc acabarà quan els guàrdies aconseguisquen agafar tots els lladres o quan s'acabe el temps establit per això.

VARIANTS    

Que només es puga salvar un lladre cada vegada.

Per parelles.

Aumentar el nombre de “celdes”.

Jugar sense ‘celda’, el jugador que es agafat es queda sentan en terra, podent ser salvat.

ADAPTACIONS 

Discapacitats visuals: Anirà sempre acompanyat d'un guia.



Discapacitats físics: Depenent de la discapacitat, o es modificarà la forma de desplaçar-se o adaptarem el moviment dels altres participants per a igualar les velocitats o li donarem un rol distint en el joc, tindre més vidas...

COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES   

Tindre una elevada capaciteu de reacció.

Saber realitzar canvis de ritme i direcció.

Córrer a una major velocitat que el company.

P à g i n a | 32

Jocs de Pati y Carrer

Jocs Valencians

IES Districte Marítim

LA CADENA DESCRIPCIÓ Joc d'agarrar. Inicien dos participants agafats de la mà i són els que paguen.

Intenten atrapar a la resta de participants amb l'objectiu d'allargar la cadena, ja que l'atrapat haurà d'unir-se a esta. Per a agarrar la cadena no podrà estar separada, és a dir, tots hauran d'estar agafats de la mà. El joc finalitzarà quan s'atrape a l'últim participant.

VARIANTS   

Quan la cadena continga número parell de participants se separarà per parelles, de manera que se n'aniran creant xicotetes cadenes.

Variar la forma de desplaçament.

Que els components de la cadena vagen agafats per una corda de manera que s'allargue la cadena i siga més fàcil agafar.

ADAPTACIONS 

Discapacitats visuals: Anirà acompanyat sempre d'un guia.



Discapacitats auditius: Serà necessària un senyal visual a l'hora de fer el canvi, com per exemple abaixar el braç.



Discapacitats físics: S'adaptarà el moviment de la resta dels participants per a igualar les velocitats.

COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES   

Tindre una bona velocitat.

Saber realitzar canvis de ritme i de direcció.

Crear un pla d'estratègia amb els companys de la cadena per a agafar sense que es trenque la cadena.

P à g i n a | 33

Jocs de Pati y Carrer

Jocs Valencians

IES Districte Marítim

LA COMBA DESCRIPCIÓ Dos jugadors agafen una corda pels extrems i la fan girar de manera que podem anar botant. El primer o la primera de la fila és qui dóna les ordes del que es va a botar. I es diu: 'a una i a seguir' i botem una vegada i seguim a qui va davant. Es respecta l'orde de la fila ja que si s'equivoca qui va davant, anem guanyant per a arribar al primer lloc i manar. Paga qui s'equivoca i xafa la corda. Llavors s'intercanvia amb el que està merejant la corda que es posa en últim lloc de la fila i continua el joc amb la resta de companys i companyes.

Nota: L'entrada fàcil és en direcció en què va la corda.

VARIANTS   

Es donen ordenes de botar seguit sense parar: 'a dos i a seguir'. Qui no seguix 'paga'. O només botar el nombre de vegades que indica qui mana en eixe moment.

Respecte a entrar: es pot entrar i eixir pel mateix lloc: bé pel fàcil o bé pel difícil. Amb totes les variacions possibles: entrar pel difícil i eixir pel fácil, etc.

A seguir al rey' que és fer el que fa qui dirigix, tant en nombre de bots com en gestos.

Hi ha un recorregut pels voltans. Van entrant d'un en un els xiquets i xiquetes fins que entren tots i després ixen d'un en un en orde invers a què han entrat.

ADAPTACIONS 

Discapacitats visuals: Anirà acompanyat sempre d'un guia i la corda portarà un cascavell o es farà sonar fort la corda quan vaja pel sòl.



Discapacitats físics: Disminuirem la velocitat de la corda, i sempre ho farem en terreny pla. També podem fer que la corda s'arrossegament per terra.

COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES   

Botar la corda sense xafar-la a una altura considerable.

Resistir el ritme a què dóna la volta la corda.

Sincronitzar el moviment amb el d'un altre company si es bota de dos en dos.

P à g i n a | 34

Jocs de Pati y Carrer

Jocs Valencians

IES Districte Marítim

SABER MÉS… El bot a la corda ha estat sempre lligat als patis dels col·legis, parcs, carrers, etc. Per desgràcia, amb la incorporació de les noves tecnologies, este joc, com molts altres, està sent substituït per videojocs, consoles, telèfons móviles... i han quedat relegats a un segon pla. Cada vegada són menys els xiquets i xiquetes que es veuen en els patis dels col·legis practicant aquells esports, que en la nostra època es practicaven: la corda, el sambori, el baldufa, la llima, policia i ladrón... Per això, com a educadors hem de fomentar estos jocs ja que no sols contribuïxen a recuperar el nostre patrimoni cultural, sinó que a més fomenta una sèrie de valors en els participants a més de millorar la seua qualitat de vida.

P à g i n a | 35

Jocs de Pati y Carrer

Jocs Valencians

IES Districte Marítim

LA SERP DESCRIPCIÓ Equips d'unes 5 o 6 persones formant cada equip una fila, com una serp. El cap de cada serp (el primer de la fila) intentarà agafar a la cua de l'equip contrari (l'últim de la fila). Cada vegada que a una serp li agafen la cua, se li eliminarà un participant fins que només quede una persona en la serp.

VARIANTS 

Tots amb els ulls tancats menys l'últim de la fila, que haurà de guiar els seus companys per mitjà de la veu.

ADAPTACIONS 

Discapacitats visuals: El company que estiga situat darrere d'ell li guiarà amb la veu.



Discapacitats físics: S'adaptarà la forma de desplaçament en funció de les seues limitacions.

COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES  

Treballar en equip per a moure's tots a una i cap al mateix costat perquè no ens agafen la cua.

Tindre una alta capacitat de reacció i ser capaç de realitzar moviments ràpids.

P à g i n a | 36

Jocs de Pati y Carrer

Jocs Valencians

IES Districte Marítim

ELS QUATRE CANTONS DESCRIPCIÓ Es juga amb cinc persones en un quadrat.

Quatre ocupant els cantons i un lliure en el centre. A la senyal que s'acorde, les persones dels cantons han de canviar de lloc. El del centre ha d'aprofitar per a ocupar un cantó.

Qui es quede sense cantó, passa a estar en el centre.

VARIANTS  

El que està en el centre pot guanyar cantó tocant a algun company mentres s'estan canviant de cantó Modificar el desplaçament: A pota coixa, botant a peus junts, per parelles...

ADAPTACIONS 

Discapacitats visuals: Anirà acompanyat sempre d'un guia.



Discapacitats auditius: Serà necessària un senyal visual a l'hora de fer el canvi, com per exemple abaixar el braç.



Discapacitats físics: S'adaptarà el moviment de la resta dels participants per a igualar les velocitats.

COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES    

Tindre una gran velocitat de reacció per a iniciar la carrera abans que els altres.

Ser capaç de prendre una decisió en poc de temps per a decidir cap a on anar.

Saber intuir cap a on aniran els companys i saber triar la millor opció.

Tindre una bona potència muscular per a desenrotllar més velocitat que els altres.

P à g i n a | 37

Jocs de Pati y Carrer

Jocs Valencians

IES Districte Marítim

MUIXERANGA DESCRIPCIÓ 1. Fase d'aprenentatge: Dividir el grup per trios amb pesos semblants (base, enfilador i assegurador). L'objectiu és aconseguir que un participant reny i es mantinga de peu recolzant-se amb el pont (més bla) d'este i equilibrat durant un temps sobre l'espai que hi ha entre el coll i els muscles de la base sent ajudat per un company que ho agafa de peus i mans per a ajudar-lo a enfilar i proporcionar-li seguretat. Per a facilitar-ho la base s'agafa de braços a l'espatlera tenint un matalafet darrere per a possibles caigudes. Una vegada dalt, la base agafa de la cames a què té damunt per a proporcionar-li equilibri. La funció de l'assegurador és imprescindible en el descens, ja que torna a agafar de mans i després de peus a l'enfilador per a ajudar-li. Canviar-se els papers perquè tots ho proven.

2. Fase d'engrandiment de la torre: Seleccionar els més grans, robustos i forts en un grup (els base) i els menys i mitjanament pesats en un altre (enfiladors i asseguradors). Quatre bases es col·loquen en cercle units de braços a coll. Hi ha un assegurador per base que ajuda a l'enfilador a enfilar damunt del base.

Quatre enfiladors es preparen per a pujar al mateix temps damunt del corresponent base i una vegada dalt s'ajuden entre ells per a posar-se estirats i de peu agafant-se de braços a coll. Els asseguradors han d'abraçar-se al corresponent base per a reforçar-ho i disminuir-li el cansament. Ara tenim una torre dos de quatre.

VARIANTS 

Es posa una corda en horitzontal a dos extrems d'una paret i amb un objecte penjant en el mig. Per mitjà del castell humà de dos pisos caldrà arribar a agafar l'objecte i baixar amb ell agafat de la mà sense que caiga complint el protocol de la fase d'aprenentatge (però sense espatlera).

ADAPTACIONS 

Discapacitats visuals: Tindrà sempre un company que li anirà indicant en cada moment el que ha de fer. Haurà de ser una persona en què confie molt.



Discapacitats físics: En funció de la seua discapacitat s'els ajudarà a fer que enfilen d'una manera o una altra.

P à g i n a | 38

Jocs de Pati y Carrer

Jocs Valencians

IES Districte Marítim

COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES  

Tindre equilibri i força per a no caure.

Saber cooperar amb els companys.

SABER MÉS… La hipòtesi que més força va agafant és la que vincula la Muixeranga a una antiga dansa morisca. Els primers testimonis escrits no es troben fins al segle XV, Segle d'Or en el País Valencià, on la Muixeranga cap a les seues representacions als intermedis dels teatres per a entretindre el públic. Posteriorment, a l'època de La Ilustració, en la que l'església intenta captar tot allò que era popular per a influenciar al poble, és que el ball de la Muixeranga entra a formar part del seguiment que precedix a la imatge de la Mare de Deu de la Salut, celebrades el 7 i 8 de setembre de cada any, apareixent la primera referència documental el 1733 als Llibres de Comptes de la Vila d'Algemesí.

Posteriorment van ser sumant-se altres pobles del Principat de Catalunya o València a representar la Muixeranga però amb la finalitat de poder engrandir les figures. Este acte va acompanyat d'una melodia molt peculiar i característica i al mateix temps esplendorosa amb el mateix nom de Muixeranga tocada per instruments valencians com el tabal i la dolçaina.

Algunes investigacions dutes a terme per historiadors i filòlegs sobre la cultura i orígens del País Valencià diuen que és esta melodia el verdader himne de les regions catalanes, valencianes i balears.

P à g i n a | 39

Jocs de Pati y Carrer

Jocs Valencians

IES Districte Marítim

SET I MIG DESCRIPCIÓ És un joc de punteria i precisió, on també els jugadors hauran de pensar i fer un mínim càlcul matemàtic. Es dibuixarà en el sòl un quadrat on apareixen els números de l'1 al 4 i enmig d'ells el '1/2'. Per orde, els jugadors llançaran 3 xapes cada una per a intentar aconseguir amb la suma dels seus llançaments la quantitat de set i mig.

VARIANTS  

Aconseguir una altra xifra numèrica en compte de set i mig.

Canviar la forma de llançament de les xapes.

ADAPTACIONS 

Discapacitats visuals: Anirà acompanyat sempre d'un guia que li informe en tot moment de la partida i de com ha de llançar.



Discapacitats físics: Si no pot llançar la xapa amb les mans es buscarà la manera perquè pot llançar. Per exemple: amb els peus, amb la boca, amb ajuda d'un company i un implement...

COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES   

Tindre la precisió necessària perquè la xapa caiga just en l'objectiu.

Saber sumar i decidir on tirar la xapa per a aconseguir abans que ningú el set i mig.

Reaccionar i canviar d'estratègia si la xapa no cau on es volia.

P à g i n a | 40

Jocs de Pati y Carrer

Jocs Valencians

IES Districte Marítim

UN, DOS, TRES, POLLET ANGLÉS DESCRIPCIÓ Un participant es col·loca cara a la paret, de manera que li dóna l'esquena a la resta del grup.

Els altres jugadors, a una distància fixada, tracten d'acostar-se a ell. El que està en la paret, haurà de recitar 'un, dos, tres, pollet anglés 'girant-se cap a la resta quan acabe de dir-ho. Si al tornar-se sorprén algun jugador en moviment, este és eliminat o torna al punt de partida. L'objectiu és arribar a tocar la paret i salvar-se; o tocar el jugador que paga. L'últim jugador que queda paga.

VARIANTS 

Determinar els suports que han de tindre els participants una vegada s'haja acabat de dir la frase.

ADAPTACIONS 

Discapacitats visuals: La persona que està cara a la paret acompanyarà la frase 'un, dos, tres, pollet anglés' amb el so d'un cascavell que deixarà de sonar alhora que la frase.



Discapacitats auditius: La persona que està cara a la paret, mantindrà els braços alçats mentres estiga dient la frase i els baixarà en el mateix moment que acabe de dir-la.



Discapacitats físics: Depenent de la discapacitat es modificarà la forma de desplaçarse.

COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES  

Tindre un bon equilibri.

Reaccionar davant d'un estímul auditiu per a deixar de moure's a temps.

P à g i n a | 41

Jocs de Pati y Carrer

Jocs Valencians

IES Districte Marítim

JOCS AMB MATERIAL

"Segons Heròdot, opinió que seguix Plini en el seu 'Historia Natural', el joc de pilota ho va inventar el rei Giges de Toreig. El tal Giges, que de pastor va arribar a rei, segons la llegenda, per posseir la rara condició de fer-se invisible, va ser d'altra banda molt enginyós i en una certa època de gran escassetat d'aliments, es va traure del magí el joc de pilota, amb el que va entretindre als lidis, que oblidaven els seus forçats dejunis."

Lorenzo Millo.

P à g i n a | 42

Jocs de Pati y Carrer

Jocs Valencians

IES Districte Marítim

BIRLES DESCRIPCIÓ Sobre una base plana, es planten en el sòl sis birles juntes, també denominades merla o birles, posades en dos files paral·leles. Davant hi ha una ratlla, on estan els jugadors que llancen els motxos o birlot contra les birles. Cada jugador tira dos vegades intentant derrocar les cinc birles i deixant una en peu. Guanya qui derroca cinc birles,i en deixa una en peu. La distància entre els tiradors i les birles és d'uns sis metres aproximadament.

VARIANTS    

Canviar la distància de tir: de sis metres a deu metres per a guanyar habilitat en el llançament.

Puntuar més a què tire totes les birles per a fomentar la competició.

Realitzar en compte de dos tirs, tres tirs per jugador per a donar més fluïdesa a la partida.

Cambiem el posicionament de les birles, col·locant-les de menor a major dificultat.

ADAPTACIONS 

Discapacitats visuals: Utilitzarem un material de llançament sonor, a banda col·locarem una persona fent algun so per a indicar-los la zona on estan els birles.



Discapacitats físics: Depenent de la discapacitat, disminuirem l'espai i la grandària i pes del material de llançament.

COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES  

Tindre la coordinació óculo motriu necessària per a aconseguir les birles amb el motxo.

Saber executar el llançament amb la força i l'altura precises per a tirar només 5 birles.

SABER MÉS… El seu origen prové de l'antic Egipte, però van ser els romans els que li van donar rang mundial a l'estendre-ho fins a la frontera amb els bàrbars. Però en la nostra Comunitat Autònoma es va estendre va ser en els segles XII-XIII. L'antiguitat de les birles valencianes queda testificada en el libro'Léspill o llibre dels dones', de Jaume Roig, editat en 1460, on ja apareix la paraula 'birla' en referència directa al joc.

P à g i n a | 43

Jocs de Pati y Carrer

Jocs Valencians

IES Districte Marítim

BOT BOT DESCRIPCIÓ Per mitjà d'un joc de rapinyar (Joc que es realitza amb anterioritat per a determinar qui dels jugadors paga en el joc que començarem) es decidix un jugador que serà el que comence o pague. Un altre jugador planta una botella enmig del terreny de joc, i fa un llançament amb el peu. En este moment tots els jugadors ixen corrent a amagar-se, i la persona que paga ha d'anar d'esquena a agafar la botella i col·locar-la en el lloc del llançament. Una vegada col·locada ha d'anar a la cerca dels jugadors, però sense descuidar la botella que podrà ser xutada en qualsevol moment per un jugador, salvant així als que estiguen agafats. Qui paga té que a aconseguir agarrar tres jugadors. Per a això haurà de tocar la botella mentres diu el nom de l'agarrat i la seua localització. Una vegada aconseguit, s'inicia novament, fent pagar a la primera persona que va ser agafada.

VARIANTS 

Per a evitar que s'allargue el joc, pagarà el primer que siga agafat.

ADAPTACIONS 

Discapacitats visuals: Realitzarà l'activitat sempre amb un guia. La persona que paga portarà un objecte sonor per a poder identificar on està.



Discapacitats físics: adaptarem el moviment de la resta dels participants per igualar la velocitat (desplaçaments amb bots) o posarem zones de descans on es puga parar sempre que estiga cansat.

COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES 

Coordinar la distància que existix entre la botella i el que paga.



Realitzar un colpege a la botella el més fort possible per a no donar temps a ser agafat i amagar-se una altra vegada.



Tindre amb desplaçaments l'anticipació suficient, Córrer a major velocitat que qui custòdia la botella per a no ser agafat.

P à g i n a | 44

Jocs de Pati y Carrer

Jocs Valencians

IES Districte Marítim

XAPES A LA PARET DESCRIPCIÓ Este joc és molt senzill. Els jugadors agafen les xapes i es col·loquen darrere d'una línia que marca l'animador a dos o tres metres d'una paret. D'un en un, llançaran una xapa que haurà de rebotar en la paret abans de tocar el sòl, i caure el més prop possible d'aquesta. El jugador que més prop deixe la xapa de la paret guanyarà.

Depenent del número de xapes es poden fer diversos llançaments. El llançament de la xapa es pot realitzar de manera lliure.

VARIANTS  

Una variant que es pot realitzar en este joc i que s'utilitzava antigament, era canviar les xapes per boletes o inclús per pedres. Açò complica més el joc ja que el rebot no és el mateix que el de les xapes.

Es pot variar la distància del llançament i així complicar el joc.

ADAPTACIONS 

Discapacitats visuals: Llançaran sense cap problema amb un company que li ajudarà i li animarà para que siga també divertit.



Discapacitats psicològics: Prestarem molta atenció a l'hora d'explicar i d'executar l'exercici, però podran jugar sense problemes.

COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES 

Llançar la xapa amb la més precisió possible i la força adequada per a aconseguir que el llançament siga perfecte. Es pot intentar desplaçar la xapa d'un jugador que este pegada a la paret.

P à g i n a | 45

Jocs de Pati y Carrer

Jocs Valencians

IES Districte Marítim

CIRCUIT DE XAPES DESCRIPCIÓ El joc té un circuit d'uns 20-25cm d'ample i amb prou corbes. Pot ser llis o amb un obstacle en el centre.

L'objectiu del joc és portar la xapa des de la línia d'eixida a la meta sense eixir-se del circuit i amb el mínim nombre de colps possibles. En cas d'eixir-se es penalitza de començar novament. Gana qui abans realitze el circuit complet.

VARIANTS Hi ha 5 modalitats de principals.

1) A traure!

Es dibuixa un cercle en el sòl, i cada jugador col·loca una dels seus xapes en l'interior d'este.

Cada jugador ha de colpejar el seu xapa per torns des d'una línia d'eixida que es dibuixa prèviament, intentant colpejar i traure del cercle alguna de les xapes que estan dins. Quan es trau una xapa del cercle, te la quedes i tornes a tirar.

Si no s'aconseguix traure cap, seria el torn del següent jugador.

El joc finalitza quan no queden xapes en el cercle, i gana el jugador que més xapes s'haja quedat.

2) Carreres Estes carreres de xapes s'utilitzaven molt per a imitar les carreres ciclistes.

Cada jugador utilitzava una xapa prèviament decorada amb colors dels equips ciclistes a qui es volia imitar, amb la fotografia de l'esportista que volgueren, o simplement amb un dibuix. Es pot dibuixar amb un clarió un circuit amb corbes, rectes y/o estretiments en la vorera, o en un sòl generalment sobre ciment o asfalt. També es pot fer una carretera sobre terra usant les mans o algun pal imitant un circuit de Cross. Hi ha la possibilitat que els circuits puguen ser totalment llisos, o de que hi haja obstacles en el recorregut. Delimitar una línia d'eixida i una meta en el circuit.

3) Llançaments Consistix a llançar la xapa el més lluny possible. La pista pot ser qualsevol tipus de superfície, encara que és preferible que siga llisa i dura.

P à g i n a | 46

Jocs de Pati y Carrer

Jocs Valencians

IES Districte Marítim

4) Salt d'altura És el joc de xapes que es pot considerar més complicat i que requerix una gran tècnica i destresa amb les xapes. Està destinat a gent amb un major nivell d'experiència.

Com el seu nom indica, consistix a llançar la xapa el més alt possible des del sòl colpejant-la sense agafar-la. L'altura es pot mesurar amb referències en una paret, amb un llistó... com es vullga.

5) Futbol xapes Este és el joc de xapes que més transcendència té actualment i que més ha anat evolucionant, desenrotllant unes regles oficials. En els últims anys, ha sigut la modalitat de xapes més coneguda a nivell mundial, ja que no hem d'oblidar-nos del seu caràcter comercial, a banda del seu caràcter lúdic.

ADAPTACIONS 

Discapacitats visuals: El circuit serà molt senzill. Els permetrem eixir-se 1 vegada del circuit i 2 intents per a tirar, de manera que disfruten d'un lleuger avantatge respecte a la resta de participants. A més una persona li orientarà.



Discapacitats físics: Adaptarem el mode de llançar perquè puguen realitzar-ho. Si tenen massa dificultats se'ls pot donar avantatge en el circuit o permetre'ls llançar diverses vegades consecutives.

COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES  

Adquirir precisió en el colpege per a no eixir-se del circuit delimitat.

Saber controlar la força de colpege per a completar el circuit amb els menys golpejos possibles i així guanyar la partida.

SABER MÉS… Les xapes han mantingut el seu disseny original amb xicotetes variacions des de l'última dècada del segle X X. Únicament s'ha substituït la peça de suro per una de plàstic, més higiènica i efectiva. Encara que han sorgit variants que permeten una obertura més còmoda.

Antigament totes les xapes no eren iguals. Les millors eren les de ‘Cinzano’, que eren més xicotetes i tenien una superfície més plana que lliscava millor sobre terreny pla, però per a les corbes eren millor les xapes com les de mahou, que es podien agafar amb tres dits (dos per fora i u per dins, per a poder aconseguir que rodaren amb corbes de 180 graus amb un sol colp al col·locar-les de forma vertical.

Abans de començar a jugar amb una xapa, el normal era 'prepararla'. Primer s'extreia el tros de suro que recobria la seua part interna (actualment el suro ha sigut substituït per plàstic) i després es decorava amb un 'santo', que era un crom o una fotografia (generalment esportistes o escuts dels nostres equips favorits, pel caràcter de la majoria de jocs de xapes) que es retallava de la grandària de la xapa. Quan la xapa està llesta es pot començar a jugar.

P à g i n a | 47

Jocs de Pati y Carrer

Jocs Valencians

IES Districte Marítim

Posat en pràctica hem observat que els xiquets s'entretenen prou. Encara que els pareix difícil el llançament de les xapes sense eixir-se del circuit al principi, conforme avança el joc és més fàcil i ho aconseguixen amb major facilitat quan major domini tenen.

El joc de les xapes es va originar quan es van començar a fabricar botelles amb taps de xapa. El tapó definitiu ho va inventar Painter en 1981 en la ciutat nord-americana de Baltimore, i ho va donar a conéixer com el 'crown cork' (suro de corona, cridat 'tapón de corona' a Espanya) , que prompte va ser batejat popularment com a xapa.

Aquest tapó arriba a Espanya en 1921. Arran d'este invent, es va començar a aprofitar estos taps com a material de joc, arribant-se a crear diverses modalitats de joc a Espanya.

P à g i n a | 48

Jocs de Pati y Carrer

Jocs Valencians

IES Districte Marítim

EL CAIXÓ DESCRIPCIÓ Es col·loca la caixa a unes 8 passes dels participants, i estos respecten el torn, van llançant una quantitat de monedes estipulades entre els jugadors, tractant de deixar-la damunt de la caixa. El que nombre més gran de monedes aconseguisca col·locar, serà el vencedor. En este joc, el nombre de participants no té molta importància, encara que és recomanable que si són molts, es dividisquen en diferents partides, amb un nombre màxim d'uns 5 o 6 participants.

VARIANTS   

Intentar introduir l'objecte en la caixa.

Canviar les formes de llançament.

Col·locar mes caixons de diferents grandaries y diferents puntuacions.

ADAPTACIONS 

Discapacitats visuals: Hi haurà en tot moment una persona junt amb el discapacitat indicant-li on està la caixa diana i informant-li de la partida.



Discapacitats físics: Depenent de la discapacitat, disminuirem la distància a la caixa, i la forma de puntuar (si el seu llançament toca la caixa també serà punt).

COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES   

Adquirir precisió en el llançament per a aconseguir deixar la moneda damunt de la caixa.

Tindre coordinació óculo motriu per a realitzar un llançament amb punteria.

Saber percebre l'execució del llançament i modificar la tècnica si és necessari.

SABER MÉS… Els orígens d'este joc, provenen dels agricultors, de fa molts anys, que mentres esperaven que s'assecara la rosada dels tarongers per a començar l'arreplega, jugaven a este joc. S'utilitzava una caixa en què s'arreplegaven taronges i monedes antigues. També es diu que quan no disposaven de monedes, utilitzaven les propies taronjes per a jugar, de manera que, les llanzaven y les intentaven deixar dins del caixo.

P à g i n a | 49

Jocs de Pati y Carrer

Jocs Valencians

IES Districte Marítim

EL CANUT DESCRIPCIÓ Dibuixem un cercle en el sòl, i en el centre col·loquem el canut i sobre ell les monedes que posarem en joc.

Des d'una distància pactada es col·loquen els jugadors per a llançar les tellas contra el canut. L'objectiu del joc és derrocar el canut, traient-ho fora del cercle, i intentant que les monedes queden dins. Cada jugador posseïx dos tellas per a llançar, el primer jugador de cada equip llança per a acostar, l'equip que més prop haja quedat continua tirant per a intentar derrocar el canut. L'equip vencedor gana les monedes que hagen quedat dins del cercle.

VARIANTS 

Es pot jugar en individual, per parelles o fins en equips de 6 persones.

ADAPTACIONS 

Discapacitats visuals: Posarem a una persona de suport indicant-li on es troba el cercle en què està el canut i li informarà constantment del progrés en el joc.



Discapacitats físics: Depenent de la discapacitat, disminuirem la distància fins a l'objectiu i col·locarem un canut més gran.

COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES  

Llançar la tella acostant-la al cercle per a guanyar la partida.

Saber llançar la tella per a derrocar el canut el menor nombre de vegades.

SABER MÉS… Es creu que es va començar a jugar al canut en l'època dels àrabs. Es coneix també com calitx, pinyol, tanga, paleteta, bolinche o canut. El joc del pinyol gaudix d'una gran tradició a Cartagena (Múrcia) i la zona nord de Terol. A més este joc s'estén per altres zones de Llevant, on presenta algunes variacions. Angel Gomez i Navarro

P à g i n a | 50

Jocs de Pati y Carrer

Jocs Valencians

IES Districte Marítim

EL TIN DESCRIPCIÓ Es dibuixen cercles en el sòl. Sempre un menys com a participants hi haja. Cada jugador se situa darrere del seu cercle i d'esquena al mateix. El jugador sense cercle és qui té la pilota i inicia el joc. El jugador amb pilota ha d'intentar posar la mateixa dins d'un dels cercles. Una vegada haja llançat, i haja encertat el llançament, els altres jugadors es giren. Qui tinga la pilota en el seu cercle, ha d'agafar-la i llançar-la cap a un dels altres jugadors, els que hauran de fugir per a no ser tocats amb la pilota. Si la pilota li apega a un jugador, este serà eliminat. Però si el llançador no aconseguix a ningú, o si un dels altres jugadors agafa la pilota al vol, serà eliminat el llançador. Guanya el jugador que aconseguisca quedar-se a soles.

VARIANTS   

Que el llançador quan coixa la pilota no puga moure els peus i haja de llançar la pilota des de parat.

Que els jugadors que fugen només puguen córrer fins que el llançador coixa la pilota i cride 'quiets”.

Que la pilota haja que encistellar-la dins d'un recipient.

ADAPTACIONS 

Discapacitats visuals: Utilitzarem un guia que per mitjà de sons indicarà al discapacitat on es troben els cercles. En el cas de ser un dels jugadors que estan on els cércols, si li toca la pilota a ell, els altres participants tindran 5 segons per a fugir. Després hauran de començar a fer sons que els identifiquen, perquè l'invident puga detectar la seua posició. I per descomptat, la pilota portarà un cascavell, de manera que sàpia en tot moment on es troba.



Discapacitats físics: Si té dificultats per a moure's però no utilitza cadira de rodes, posarem zones de descans, on puga parar a descansar, a més de fer que tots els altres es paren una vegada tinga la pilota en la mà.

P à g i n a | 51

Jocs de Pati y Carrer

Jocs Valencians

IES Districte Marítim

COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES    

Tindre coordinació óculo motriu per a posar la pilota en un dels cércols.

Saber llançar la pilota amb la velocitat correcta perquè es que quede dins d'un cércol.

Tindre la coordinació óculo manual necessària per a llançar la pilota de manera que abast el blanc que està en moviment.

Tindre la coordinació óculo manual necessària per a aconseguir atrapar el baló en l'aire, sense que toc el sòl.

SABER MÉS… És un joc és originari de Pego. Antigament jugaven en els camps de tarongers, ja que és una zona on hi ha molts. Utilitzaven la taronja de pilota. Era una manera divertida de passar el matí amb els amics jugant. Era més difícil jugar entre els tarongers perquè podies amagar-te darrere d'estos.

P à g i n a | 52

Jocs de Pati y Carrer

Jocs Valencians

IES Districte Marítim

LA BARRA DESCRIPCIÓ L'objectiu del joc és llançar una barra de 9,250 quilograms i 70 centímetres de longitud el més lluny possible. La barra ha de caure en el sòl de la mateixa manera en què s'ha tirat, és a dir, sense donar girs en l'aire. Es caven en el sòl 2 forats que els cridarem (pous) perquè el jugats col·loque els peus i no s'isca de la zona de tir. La barra s'ha d'agafar amb una mà i en perpendicular al sòl, balancejant el cos cap avant i cap arrere i amb un colp de maluc llançar-la el més lluny que es puga. Qui haja acabat la primera tirada comença la segona. Finalment es posa una corda des d'on ha llançat, fins on ha caigut la barra i el que més corda utilitze és el guanyador.

VARIANTS 

Al principi del joc es pot pactar el nombre de tirades que realitzaran tots els jugadors. I cada tirada, el que menys lluny haja llançat, és a dir, el que menys corda tinga, queda eliminat. No sols poden jugar xiquets, sinó que els majors també poden divertir-se amb este joc.

ADAPTACIONS 

Discapacitats visuals: Posarem un cascavell perquè l'invident sàpia en tot moment la posició de la corda.



Discapacitats físics: Depenent de la discapacitat, disminuirem la velocitat de la corda, i sempre ho farem en terreny pla. També podem fer que la corda s'arrossege pel sòl.



Discapacitats psicològics: Prestarem molta atenció a l'hora d'explicar i d'executar l'exercici. Hi haurà en tot moment una persona ajudant i controlant el discapacitat i explicant-li en tot moment el que ha de fer.

COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES   

Desenrotllar el sentit de l'espai per a poder colpejar amb la barra.

Desenrotllar de manera eficient el gest del llançament amb el cos.

Millorar la coordinació oculo-motriz per a aconseguir llançar amb la barra a més metres.

P à g i n a | 53

Jocs de Pati y Carrer

Jocs Valencians

IES Districte Marítim

SABER MÉS… Antigament es practicava en molts llocs del territori espanyol, però ara només queda la modalitat de carrer que es practica en el poble de Sot de Chera. Quan es jugava en els pobles valencians, se sortejava un premi, este era un pollastre a qui cridaven la joia, criat en el corral de l'ajuntament que rebien els dos guanyadors de cada categoria. Al començar la primera llançada, primer tiraven els mossos i després els casats."

P à g i n a | 54

Jocs de Pati y Carrer

Jocs Valencians

IES Districte Marítim

LA CORDA DESCRIPCIÓ Poden jugar un número il·limitat de persones.

Un jugador es col·loca al mig amb la corda, i ha de donar voltes amb la corda recolzada en el sòl, els que estan al voltant han de botar-la, i si algú no ho aconseguix, haurà d'agafar la corda i tornar a donar voltes.

VARIANTS  Alçar la corda perquè siga un poc més difícil botar-la.

ADAPTACIONS 

Discapacitats visuals: Posarem un cascavell per que l'invident sàpia en tot moment la posició de la corda.



Discapacitats físics: Depenent de la discapacitat, disminuirem la velocitat de la corda, i sempre ho farem en terreny pla. També podem fer que la corda s'arrossegament pel sòl.



Discapacitats psicològics: Prestarem molta atenció a l'hora d'explicar i d'executar l'exercicis, ja que si no ho fan bé i a temps, poden caure.



Discapacitats fisiològics: No hem de prestar molta atenció, simplement controlar que sempre tinguen un nivell de glucosa òptim.

COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES 

Ser hàbil i botar en el moment just en què la corda vaja a passar per davall del cos.

SABER MÉS… El botar la corda era una pràctica d'agilitat que recomanava Hipòcrates.

P à g i n a | 55

Jocs de Pati y Carrer

Jocs Valencians

IES Districte Marítim

LA GALLINETA CEGA DESCRIPCIÓ A un dels jugadors se li tapa amb un mocador els ulls, mentres se li canta la cançó següent: Gallinita, gallineta Què se t'ha perdut en el paller? Una agulla i un didal Dóna tres voltes i la trobaràs. Llavors, la gallina intenta agafar a algun de què juguen. Una vegada haja agafant a algú, haurà d'endevinar qui és per mitjà del tacte. Si ho endevina, es lleva el mocador i la persona que ha sigut descoberta passarà a pagar en esta ocasió.

VARIANTS  

El que inicia el joc va agafant a tots i fent-los els seus còmplices fins que tots són agarrats i paga un altre.

Cada un fa un so diferent d'animal i l'embenat ha de dirigir-se a un en concret.

ADAPTACIONS 

Discapacitats visuals: Li posarem un cascavell a la gallineta cega perquè l'invident puga sentir on està.



Discapacitats auditius: Si la persona discapacitada és qui fa de gallineta cega, farem que un company li toque perquè sàpia que pot començar a agafar. I també li tocaran per a fer-li entendre que ha de fugir.



Discapacitats físics: Depenent de la discapacitat, disminuirem la distància.

COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES    

Valorar la pràctica de l'activitat física com una forma agradable d'ocupació del temps lliure.

Saber desplaçar-se i orientar-se sense la utilització del sentit de la vista.

Utilitzar el sentit del tacte per a reconéixer els companys.

Efectuar autònomament una orientació i percepció de l'espai sense la vista.

SABER MÉS… Este joc conegut generalment com la 'gallina ciega', es jugava en l'antiga Grècia fa poc més de 2,000 anys. Se li coneixia amb noms semblants en distintes parts d'Europa. Per exemple, a Alemanya se li coneixia com Blinderkuh (vaca cega) , a Itàlia es cridava Mosca cieca (mosca cega) , i a Suècia Blindbock (cavall cec) .Algo curiós és que durant l'Edat Mitjana i èpoques després no sols era joc de xiquets, sinó que a més els adults ho jugaven.

P à g i n a | 56

Jocs de Pati y Carrer

Jocs Valencians

IES Districte Marítim

LA TROMPA DESCRIPCIÓ La trompa es una esfera modificada de fusta amb una punta metalica. Amb l’ajuda d’una corda enrollada i llançant-la, la fem rodar en terra. Es fa una circumferència en el sòl, un participant fa ballar la trompa amb l'objectiu que rode el major temps possible i que no isca del cercle.

VARIANTS INDIVIDUALS Pont o telefèric: S'agafa amb una mà els dos extrems del cordell i s'estira. En el rail que es forma es fa ballar al baldufa. A l'alçar una de les dos mans es pot inclinar el cordell de tal manera que el baldufa es desplace.

Fer-ho ballar en la mà: Es pot fer mentres el baldufa està girant fent que ball en la palma, o arreplegar-ho amb el dit índex i en este cas s'anomena 'copita'. Una altra forma és donar-li un precís colp i fer que bote en la palma de la mà.

Pic a l'aire: Consistix a llançar el baldufa i abans de que este haja tocat el sòl i la corda s'haja desembolicat s'atraga cap a la mà, buscant que el baldufa quede girant sobre la mateixa.

Deslliçament: Mentres que el baldufa gira amb l'ajuda del cordell es tracta de traslladar d'un lloc a un altre.

Llançament: Mentres el baldufa gira en el sòl s'embolica el cordell suaument sobre la seua punta i es tira cap amunt. El baldufa bota i ha de caure girant novament, ja siga en el sòl o en la mà.

COL·LECTIUS Traure objectes: Es forma un cercle en el sòl, en el centre del qual col·loca cada jugador una boleta, un altre baldufa, o més usualment, una moneda, i després de tirar cada un el seu baldufa s'arreplega en la mà i es procura llançar-ho contra una de les monedes per a traure-la del cercle, repetint l'operació mentres el baldufa gire. Si ho aconseguix es porta la moneda. Si el baldufa deixa de girar entra un altre jugador.

Trenca-trompes: Es forma un cercle en el sòl, en el centre del qual es col·loca un baldufa, contra el qual es tiren els baldufes a fi de destruir-ho. Aquell jugador que falle el tir i no aconseguisca donar-li substituirà amb el seu baldufa el que es troba en el sòl.

P à g i n a | 57

Jocs de Pati y Carrer

Jocs Valencians

IES Districte Marítim

Trenca-trompes de més dificultat: Es forma un cercle en el sòl i un dels participants ha de tirar el seu baldufa tenint este que quedar girant dins del cercle. La resta ha de tractar d'apegar-li a eixe baldufa. Quan el baldufa acaba de girar ha de quedar fora del cercle perquè el jugador ho arreplegue.

Si no és així passa a ser un altre baldufa 'víctima' i només podrà eixir amb els colps o xocs dels altres. Saca baldufes: Es forma un cercle en el sòl i els participants han de tirar el seu baldufa tenint estos que quedar girant dins del cercle. El baldufa que acabe eixint del cercle a causa dels impactes amb la resta perdrà.

ADAPTACIONS 

Discapacitats visuals: Se li podria adaptar a la trompa algun tipus d'objecte que fera soroll com un cascavell.



Discapacitats físics: Els discapacitats amb mobilitat de tronc cap amunt no tindran cap problema ja que no cal utilitzar les parts inferiors del cos. Els discapacitats que tinguen mobilitat reduïda de coll cap avall no podran realitzar este joc, per la qual cosa participaren fent de jutges de la partida.

COMPETENCIES ESPECÍFICAS   

Saber fer ballar la trompa el major temps possible.

Realitzar el llançament de la trompa dins del cercle perquè es considere correcte.

Tindre l'habilitat de colpejar la trompa del rival per a aconseguir que la seua trompa isca del cercle.

SABER MÉS… Una trompa és un cos que pot girar sobre una punta sobre la qual situa el seu centre gravetat de forma perpendicular a l'eix de gir, equilibrant-se sobre un punt gràcies a la velocitat angular, que permet el desenrotllament de l'efecte giroscòpic. De múltiples formes i variant el seu funcionament hi ha nombrosos tipus de trompa: baldufes, trompitxols, spun, dreidel, snurra, levitrón, beyblade.

L'origen de l'any de la trompa és més aïna incert encara que es té coneixement d'existència de trompes des de l'any 4000 a. C., ja que s'han trobat alguns exemplars, elaborats amb argila, en la vora del riu Éufrates. Hi ha rastres de baldufes en pintures molt antigues i en alguns textos literaris que citen el joc. Així, és mencionat en els escrits de Marco Porcio Cató el major, 234 147 a. C.) , polític i historiador romà. A més, el baldufa apareix en els escrits de Virgili, destacant-se en la seua obra Eneida (segle I a. C.) . De la mateixa manera, s'han trobat baldufes pertanyents a la civilització romana. En el Museu Britànic es conserva resta més antiga del món, una inscripció exhumada en Beòcia, prop de Tebes, datat en el 1250 a. C. en la que un xiquet ha dedicat al déu Zagreo gran nombre de joguets, entre ells un baldufa amb el seu fuet (stróbilo).

A Plató li servia com a metàfora del moviment i Aristòfanes es confessava aficionat el baldufa.

El poeta romà Ovidio (43 - 17 a. C.) també menciona el baldufa en els seus poemes. Aulus P à g i n a | 58

Jocs de Pati y Carrer

Jocs Valencians

IES Districte Marítim

Persius Flaccus (34 - 62) , un altre poeta romà, deia que 'en la seua infància va tindre major afició al baldufa que als estudios'. En el curs d'unes excavacions realitzades a Troia van ser trobats uns baldufes fets de fang i altres exemplars han sigut desenterrats a Pompeia.

Els romans i els grecs tenien este element com a joguet, de la mateixa manera les cultures d'Orient, Xina i Japó, els que van ser els artífexs de la seua introducció a Occident.

A Japó, adults i xiquets juguen al baldufa convertint este aspecte lúdic a un verdader art i d'esta manera executen nombrosos espectacles, d'entre els que destaca aquell en què, justament després de llançar el baldufa, ho arrepleguen amb una lienza i per a fer-ho ballar en la palma de les mans o en paletes dobles passant d'una a l'altra i inclús en ambdós cares de la mateixa o en el full d'un sabre fins a acabar ballant en la punta.

A Amèrica, este joc estava també molt estés entre els amerindis del Nord i del Sud, abans de l'arribada dels primers colons. De fet pareix haver-hi constància de baldufes a Perú des de temps prehistòrics. Els indis Hopi, després de tirar-los a rodar, mantenien la rotació dels baldufes amb un fuet, amb el qual assotaven amb ràpids moviments la punta inferior del baldufa.

També hi ha diversos exemplars de baldufes americans, a Mèxic i Argentina que donen testimoni de la seua permanència en el temps.

A més, hi ha segells postals que representen este joc a Brasil (1979) , Argentina (1983) , Suïssa (1986) , Espanya (1989) i Portugal (1989) .

Ha sigut un dels jocs més populars i coneguts entre tots els jóvens fins a finals de la dècada dels huitanta. Actualment, com la major part dels jocs tradicionals, està pràcticament desaparegut. Gràcies a l'aparició d'altres tipus de trompes com la Beyblade (Japó 2008) o el Levitron (EUA) encara posseïx una certa vigència en la indústria dels joguets.

A més ha anat incorporant novetats en el seu disseny destacant per a facilitar el seu ús, com els PowerStart, que en la part superior posseïxen un enganxall en el qual s'inserix un dispositiu que posseïx un sistema que, a l'estirar ell, imprimix una força de gir al baldufa deixant-ho caure, evitant el molest de re embolicar el cordell una i altra vegada.

“En la antiga Grècia, els xics de clase acomodada al cumplir els 9 anys, oferíen la seua trompa i altres joguets als deus perque ja començaben la seua preparació per a ser homens” Angel Gómez y Navarro.

P à g i n a | 59

Jocs de Pati y Carrer

Jocs Valencians

IES Districte Marítim

LLARGUES DESCRIPCIÓ És una modalitat de la pilota valenciana. Es disputa en el carrer. Este carrer ha de ser plana, amb uns huit metres d'ample i d'una longitud tal que permeta el desenrotllament del joc, generalment uns huitanta metres.

En el sòl hi ha tres línies dibuixades. Una que s'anomena ratlla de servici (des d'on es trau la pilota) , una altra que s'anomena ratlla de falta (ratlla que ha de superar la pilota durant el servici) i l'última, ratlla de resta (indica el final del camp) . De la ratlla del servici a la de la falta hi ha una distància aproximada d'entre trenta i quaranta metres, i entre la del servici i la de la resta, uns setanta metres La partida es disputa entre equips de tres, quatre o cinc pilotaris. Per a aconseguir un tant fa falta aconseguir que la pilota bot més enllà de la línia de falta.

El servici s'efectua tirant-se la pilota a un mateix, sense que bot i colpejant-la de 'bragueta' i ha de superar la ratlla de la falta sense caure a terra anteriorment. Una vegada haja botat hi ha 2 possibilitats: 1. Si la pilota ha botat entre la línia de la falta i la de la resta, l'equip contrari ha de tornar-la al camp rival com a màxim després d'un bot, si no és així es considera falta.

2. Si la pilota bóta més enllà de la de la resta, l'equip que ha tret s'anota un tant. És fonamental en esta modalitat comptar amb un llevador que posseïsca un servici potent ja que esta qualitat facilitarà la consecució de punts.

VARIANTS  

El joc tractaria les mateixes normes però es posaria una corda enmig del camp per a dificultar un poc el joc i la precisió.

Permetre més d'un bot per a facilitar el joc.

ADAPTACIONS 

Discapacitats visuals: Col·locarem a la pilota un cascavell de manera que amb el seu so puguen saber on es troba, a més de permetre més d'un bot i reduir el camp per a facilitar el joc.



Discapacitats físics: al jugar amb una cadira de rodes les dimensions del terreny de joc s'hauran de reduir de cap a cap, per a facilitar la pràctica de joc per a este col·lectiu. A més de permetre dos bots per a facilitar que arriben a la pilota sense problemes.

P à g i n a | 60

Jocs de Pati y Carrer

Jocs Valencians

IES Districte Marítim

COMPETENCAS ESPECÍFICAS     

Condicionar el cos per a la pràctica especifica del dit joc.

Coordinar la velocitat de reacció per al colpege de la pilota.

Millorar la precisió per a guanyar punts durant la partida.

Potenciar les relacions amb persones per a desenrotllar les habilitats socials amb la resta de participants.

Valorar la coordinació óculo-motora i motriu per al colpege de la pilota en situacions de joc.

SABER MÉS… Els inicis del joc de pilota es perden en el més remot dels segles. Hui sabem que, formes variades i amb pilotes de diferents mesures i consistència, eren practicats per diverses cultures escampades pels cinc continents, com els pobles nòrdics, els egipcis, a Xina o al Japó.

En tota Mesoamérica, el joc de pilota va ser una pràctica comuna dels pobles prehispànics, les més de 1200 pistes trobades en la zona, donen compte de la importància ritual i religiosa del joc, el nom de la qual en náhuatl és tachtli i que es jugava amb el maluc i, d'acord amb els cronistes, en pistes amb anells i sense estos. Este joc es va iniciar des dels temps més remots de l'època prehispànica; les pistes més antigues es remunten a l'època dels Olmecas, estes van ser de forma simple, amb murs de terra. Era jugat amb una pilota gran i sòlida de cautxú, en un pati construït especialment, entre dos equips oposats.

Desde Grècia, el joc de pilota passa a Roma, on era practicat tant pels patricis com pels plebeus, fet mostrat per diversos textos literaris i històrics. Posteriorment, els legionaris romans van expandir el joc de pilota per altres terres de l'imperi com la Gàl·lia i Hispània.

P à g i n a | 61

Jocs de Pati y Carrer

Jocs Valencians

IES Districte Marítim

PIC I PALA DESCRIPCIÓ Posem el pic en el sòl i ens situem perpendicularment el pic amb la pala en la mà. Amb la pala li peguem al pic a un dels seus extrems, i una vegada estiga en l'aire li peguem amb la pala tractant de llançar-ho el més lluny possible. La persona que tire el pic més lluny guanyarà.

VARIANTS   

Individual o per parelles.

Que l'objectiu siga posar el pic en una zona determinada i d'esta manera atendre més a la precisió que a la força.

En compte de pala es pot utilitzar una espècie de paleta més ampla perquè es tinga major superfície amb què colpejar fent així més fàcil el joc.

ADAPTACIONS 

Discapacitats visuals: Li donarem una pala més gran a més de permetre que l'elevació de la pica siga amb la mà i porte un dispositiu sonor.



Discapacitats físics: Adaptarem la forma del llançament en funció de la discapacitat.

COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES   

Aconseguir colpejar el pic per a arribar el més lluny possible.

Coordinar l'execució del colpege per a millorar la coordinació del joc.

Aconseguir colpejar la menor quantitat de vegades el pic per a aconseguir més puntuació.

SABER MÉS… Este joc és antic perquè ja es practicava en la Grècia clàssica i actualment es tenen referències d'ell a Afganistan i Orient pròxim.

P à g i n a | 62

Jocs de Pati y Carrer

Jocs Valencians

IES Districte Marítim

RASPALL DESCRIPCIÓ El raspall és una modalitat de pilota valenciana d'estil directe que es caracteritza sobretot pel fet de que no es juga a l'alt, és a dir, no importa el nombre de bots que efectue la pilota, va rodant pel sòl. Durant la partida els equips se situen cara a cara, un en cada part del trinquet. El servici es realitza botant la pilota en una zona coneguda com dau. Una vegada iniciat el joc, si la pilota arriba al final del trinquet sense tocar el sòl, haurà de ser tornada després de botar com a màxim una vegada en el sòl; ja que si no l'equip que haja tret aconseguiria un tant.

Normes    

Si la pilota toca el tamborí (bisell existent en la part inferior de la paret frontal del trinquet) o si s'està jugant en el carrer que sobrepasse la línia que delimita el final del camp. En eixe cas és tant de l'equip que ha colpejat la pilota.

Si un jugador colpeja la pilota però esta retrocedix, es considera falta. Aconseguint així un tant l'equip rival.

Si un jugador colpeja la pilota amb una altra part del cos diferent de la mà comet falta.

Si jugant en trinquet un equip emblanquina la pilota en les galeries situades en la part superior, comet falta.

Jugadors Hi ha tres jugadors que són el feridor, el punter i el miger: 1. El feridor segons la modalitat, és qui realitza l'acció de traure i pot jugar davant.

2. El punter és el jugador que més prop està de la corda o el que juga davant en les modalitats en què no s'usa esta.

3. El miger és el jugador situat entre el saguer i el punter, jugant al mig, i 'a l'aire' o 'a volea' normalmente.

VARIANTS Hi ha dos nivells tan dignes com diferents en la pràctica d'esta modalitat. D'una banda, les partides de carrer i els campionats federatius dels aficionats en carrers i trinquets, que encara mantenen un poc d'eixe amor a este antic esport nostre; i d'altra banda, el món professional que ha conegut un bon creixement del nombre de jugadors en els últims anys, en campionats i desafiaments tradicionals.

P à g i n a | 63

Jocs de Pati y Carrer

Jocs Valencians

IES Districte Marítim

ADAPTACIONS 

Discapacitats visuals: Posarem un cascavell a la pilota, augmentarem la pilota de grandària i li donarem un objecte gran i pla perquè es puga colpejar la pilota més fàcilment. A més una persona li donarà indicacions.



Discapacitats físics: Reduirem l'espai i permetrem que colpegen la pilota amb una altra part del cos. Si utilitzen cadira de rodes no farem cap adaptació.

COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES   

Colpejar amb la mà la pilota portant-la a l'altra part del camp per a traure avantatge amb el contrari.

Millorar la coordinació oculo-motora, per a arribar abans al colpege de la pilota.

Potenciar la capacitat d'atenció per al colpege de la pilota durant la partida.

SABER MÉS… Els inicis del joc de la pilota es perden en el fons remot dels segles. Hui en dia sabem que en formes variades i amb pilotes de diferents mesures i consistències, era practicat per diverses cultures escampades pels cinc continents des dels pobles nòrdics fins als indis americans sense oblidar l'Imperi Bizantí, Egipte, Bagdad, Xina o Japó. Des de Grècia el joc de la pilota va passar a Roma on era practicat pels Patricis i plebeus i els metges ho recomanaven per ser un exercici saludable per a totes les edats i condicions, practicat fins pels Cèsars, fet demostrat per diversos textos literaris i històrics. Posteriorment els legionaris romans van expandir el joc de la pilota per altres terres de l'imperi com Gàl·lia i Espanya amb modalitats que equivalen a la nostra 'llarga', 'escala' i 'corda', segons el lloc fóra obert o tancat.

Altres denominacions Raspallot o raspot pel fet de que els jugadors han de raspar el sòl amb els dits per a tornar la pilota ja que és prou comú que esta vaja rodant per terra.

P à g i n a | 64

Jocs de Pati y Carrer

Jocs Valencians

IES Districte Marítim

TABES DESCRIPCIÓ El joc comença llançant les cinc tabes a l'aire i almenys una ha de quedar-se en posició de tranquil·la; si així és, llances una de què no han quedat de tranquil·la i col·loques la resta de tranquil·la. Si cap va quedar de tranquil·la perds el torn. Després se succeïxen jocs de llançaments: palmejant el sòl mentres es llança, fent-les passar per davall de l'altra mà mentres es llança, agafant-les entre els dits mentres es llança, arreplegar-les d'una en una, de dos en dos, de tres en tres i les quatre a un temps.

VARIANTS 

Quan no es tenen tabes poden utilitzar-se pedres. Poden inventar-se nous exercicis de llançament i arreplega per a afegir-los al joc.

COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES     

Llançar i arreplegar amb precisió les tabes.

Realitzar els intercanvis de les tabes en l'aire i en el sòl amb rapidesa.

Coordinació per a executar correctament cada exercici i evitar que caiguen.

Tindre visió espacial, capacitat de reacció i reflexos per a comprendre el maneig del conjunt de tabes que componen el joc.

Acabar abans que els adversaris els exercicis proposats evitant cometre fallades.

SABER MÉS… "Els ossos del tars de les caps xicotetes, crides astragaloi en grec o tali en llatí, eren molt utilitzats per al joc. Es van usar, a més, tabes manufacturades de terracota, plom, bronze i de materials preciosos. Els xiquets romans aconseguien les tabes en les partides que guanyaven a altres companys, però també està documentat que podien ser un premi que el mestre donara en classe als alumnes MES aplicats. Es diu que en una ocasió un xiquet va guanyar 80 tabes pel seu esforç escolar. Les tabes s'usaven de tres modes distints. Podien utilitzar-se com si anessen anous, podien servir per a jocs d'habilitat i, finalment, podien ser equivalents als daus.

Fernando Lillo ReRedonet."

P à g i n a | 65

Jocs de Pati y Carrer

Jocs Valencians

IES Districte Marítim

COL·LABORADORS Alumnat Promoció 2009-2011: Gertrudis Blázquez Vicens, Jenifer Cáceres Castelló, Juan Miguel Camarena Clará, Ignacio García Sánchez, Carlos García-Abad Cantón, Matías Garrido Rodríguez, Mikaela Genovés Díaz, Alfonso Gómis Duyos, Jose Andrés Llopis ToMÉS, Mireia Llorenç Pasqua,Nadia Lloris Montero, Adrián Martín Bolo, David Medina Carda, Jorge Micó Cebrián, Daniel Navarro Belenguer, David Palau Morales, Omar Payá Llorens, Juan Marcos Roda Martínez, Francisco Javier Rodríguez Martínez, Diego Romero López, Rocío Sánchez Cervera, Epifanio Sánchez Flores, Rubén Segrera Lloris, Rubén Soriano Asensio, Carlos ToMÉS Carrasco, Aránzazu Valverde López, David Yepes Abad.

Alumnat Promoció 2010-2012: David Aguilella Romero, Andrés Álvarez Torrent, Beatriz Baïxauli Beltrán, Adrián Bonastre Alberola, Rubén Borona Carvajal, Antonio Casado Gil, Víctor Caro Muñoz, David Crespo Bataller, Pablo Guerrero Martínez, Ignacio Gutiérrez Pascual, Yaiza Hurtado Escudero, Daniel Jiménez Vázquez, Christian Martín Sánchez-Bermejo, Ramón Martínez Ramos, Rafael Mateo Tolosa, Aitor Moratal Orengo, Cristóbal Lucas Muñoz Reyes, Evaristo Pérez Albert, Mª José Pérez Albert, Gloria Piqueras Sánchez, Paula Piqueras Sánchez, Jhon Fredy Pons Camarena, Ignacio Ramón Bonmatí, Carlos Reñé Algás, Alfredo Roca Sala, Soraya Ruiz Gallego, Andreu Sancho I Calvo, Alejandro ToMÉS Laparra, Carlos Amorós Luzzy, Pablo Andrés Yusá, Federico Velázquez, Adela Baldoví Royo,Enrique Caballero Martí, Jose Vicente Carrasquer Gómez, Javier Expósito García, Axel Fernando Francisco Monllor, Nestor Franco Castelló, Alejandro Franco Lozano, Antonio García Turpin,Daniel González Risueño, Manuel Manchado Martínez, Elena Martín Carvajal, Daniel Martínez Iranzo, Lidia Martínez Martínez, Álvaro Martínez Ribes, Marta Mur Martínez, Oscar Navarro Moreno, Jorge Navarro Muñoz, Jose Vicente Peiró Pous, Inmaculada Peris Ruiz, Manuel Requena Alegre, Víctor Rodrigo Tormo, Ismael Rompao Muatetem, Jesús Roser Serres, Carlos Sanfélix Juncos, Alejandro Valero Martínez, Carlos Vallés Costa.

Professorat: Departamento Educación Física IES Districte Marítim Correcció i redacció: Carmen Artuñedo Font, Miriam López Fernández.

Il·lustració: Alfonso Gomis.

Edició i muntatge: Elena Martín Carvajal, Javier Expósito García.

Edició web: La red ATD (Juegos Valenciano), Violeta (Juegos de Patio y Calle).

Coordinador del projecte: Ximo García Lloscos.

P à g i n a | 66

Jocs de Pati y Carrer

Jocs Valencians

IES Districte Marítim

BIBLIOGRAFÍA AÑÓ SANZ, VICENTE. Passió per l'esport. València, Universitat de valència,2010 BATALLER CALDERÓN, JOSEP. Jocs populars, Valencia, Edit. Bullent, 1986.

BATALLER CALDERÓN, JOSEP.Els jocs dels xiquets al País Valencià, ICE. Universitat València, 1979.

BLÁZQUEZ, DOMINGO Y OTRO. Enseñar por competencias en Educación Física.INDE. Zaragoza.

BOLÍVAR, ANTONIO. Ciudadanía y Competencias Básicas. Fundación ECOEM. Sevilla.

CALATAYUD MIQUEL, FRANCISCO. De la gimnasia de Amorós al deporte de masas. Colección Aula Deportiva. Valencia, 2002.

CALLEJA, S. Juegos de los niños, Barcelona, J.J. Olañeta, 2007.

CAMPOMANES FERNANDEZ, VICTORIA. Un estudio de los juegos populares y deportes tradicionales en la provincia de valencia. Valencia 1982.

CONCA,MANOLO Y OTROS. La pilota Valenciana. Valencia, 2002 CORRIENTE, FEDERICO Y OTRO. Citius, altius, fortius. Ed.Pepitas de calabaza. Logroño, 2011.

DEACOVE, JIM. Juegos cooperativos de canicas. Edit. La catarata, 2006.

DIEM, CARL. Historia de los deportes, Barcelona, Luis de Caralt, 1966.

ELEZEGUI, JOSÉ DE. Los juegos en la infancia, Madrid, Sociedad G. Publicaciones, 1911.

FLOC´HMOAN, JEAN. La génesis de los deportes, Barcelona, Edit. Labor, GARCÍA MARÍN, CARMEN Y OTRA. El juego de las cuatro esquinitas del mundo. Edit. La catarata, 2004.

GÓMEZ I NAVARRO, ÀNGEL. Juegos tradicionales valencianos, València, Carena edit, 2001.

GRUPO ADARRA, Bizkaia oskus!. En busca del juego perdido, Bilbao, Cuadernos de Adarra.

GUY JACQUIN, La educación por el juego, se. Atenas, Madrid, 1958.

HUIZINGA, JOHAN. Homo ludens, Alianza Edit., 1972. 2010.

ROGER CALLILLOIS. Los juegos y los hombres , México, Fondo de Cultura Económica 1986.

MARÍA MATUTE, ANA. Libro de los juegos, Edit. Espasa, Madrid,2003.

MEDINA, MIUEL. ¿Cómo juegan los noños de todo el mundo?, Sopena Edit. Barcelona, 1930.

MÉNDEZ GIMENEZ,ANTONIO. Nuevas propuestas lúdicas para el desarrollo curricular de educación física, Barcelona, Edit. Paidrotibo, 2003.

MILLO CASAS, LORENZO. El trinquete. Edit. Prometeo, València, 1976.

MONFERRER I MONFORT, ÀLBAR. Les festes de xiquets, València, ConsellValencià de Cultura. 2009.

NAVARRO, VICENTE Y OTRO. Investigación y juego motor en España, Lleida, Universidad, 2009.

LARUMBE, JOSÉ OSES. Juegos de patio, Barcelona, Perelló i Verges Edit., 1915.

LILLO REDONET, FERNANDO. LUDUS ¿Cómo jugar como los antiguos romanos? Edit. Aurea, Madrid,2004.

LÓPEZI MUÑOZ, AURELI. La pilota valenciana, ISBN.: 84-398-0869-0, 1984.

PAYA RICO, ANDRÉS. Aprender jugando, València, Universidad Valencia. 2008.

PÉREZ CONTEL, RAFAEL, JOCS VALENCIANS DE XIQUETS, EXPOJOVE-82 València.

PUJADAS, XAVIER. Atletas y ciudadanos. Edit. Alianza.Madrid, 2011.

RODRIGO GUILLÉN, SUSANA. El llibre dels Jocs, Edit.Ajuntament de L'Eliana, 1998.

RUIZ, JUAN Y OTRA. Desarrollo de la motricidad a través del juego, Edit. Gymnos, 2001.

SALVADOR, JOSÉ LUIS. EL DEPORTE EN OCCIDENTE, Edit. Cátedra,Madrid, 2009.

SAN ANDRÉS, CARMEN. Jugar, Cantar y Contar. Teleno Ediciones S.L. Madrid, 2000.

SEDUPAZ. Manos cooperativas, Edit. La catarata, 1993.

STELLA, JACQUES. Juegos y pasatiempos de la infancia, Barcelona, Los jóvenes bibliófilos, 1990.

TONUCCI, FRANCESCO. La ciudad de los niños, Fundación GSR. 1997.

VVAA. Jeux et Sports, Paris, Encyclopédie de la pléiade, Edit. Gallimard, 1967.

ZABALA, ANTONI Y OTRO. Como aprender y enseñar competencias.Edit.GRAO.Barcelona 2007

P à g i n a | 67