VIII festival Vila de Teulada de dolçaina i percussió

VIII FESTIVAL “VILA DE TEULADA” DE DOLÇAINA i PERCUSSIÓ

14 de MAIG de 2016 20.00 hores AUDITORI TEULADA-MORAIRA TEULADA

V I I I F E S T I VA L “VILA DE TEULADA” DE DOLÇAINA i PERCUSSIÓ

Si vols contactar amb la Colla el Falçó, ho pots fer: a través del correu electrònic, escrivint-nos a: xirimitersdeteulada@yahoo.es telefonant-nos al 620 614 045 o visitant-nos a: http://www.xirimitersdeteulada.com

V I I I F E S T I VA L “VILA DE TEULADA” DE DOLÇAINA i PERCUSSIÓ

VIII FESTIVAL “VILA DE TEULADA” DE DOLÇAINA i PERCUSSIÓ COLLES PARTICIPANTS: ASSOCIACIÓ GRALLERS DE VILADECANS VILADECANS - el Baix Llobregat COLLA DE DOLÇAINERS i TABALETERS ELS VALERIOS LA VILA JOIOSA - la Marina Baixa COLLA EL FALÇÓ, ASSOCIACIÓ DOLÇAINERS i TABALETERS DE TEULADA TEULADA - la Marina Alta

V I I I F E S T I VA L “VILA DE TEULADA” DE DOLÇAINA i PERCUSSIÓ

Un any més, com ja va sent costum a Teulada en arribar el mes de maig, els membres de la Colla el Falçó, Associació dolçainers i tabaleters de Teulada, organitzem el Festival “Vila de Teulada” de dolçaina i percussió, que enguany arriba a la seua vuitena edició.

En aquesta edició del festival de dolçaina i percussió, tindrem el plaer de gaudir de la música de l’Associació Grallers de Viladecans, que venen de la comarca catalana del Baix Llobregat, de la Colla de dolçainers i tabaleters els Valerios, de la Vila Joiosa, a la Marina Baixa, i, com no, de la Colla el Falçó, Associació dolçainers i tabaleters de Teulada.

El sentit d’aquest VIII Festival “Vila de Teulada” de dolçaina i percussió, és el d’apropar a tot el món la música que beu d’arrel tradicional i tot allò que comporta aquesta música, com és la difusió i defensa de la nostra cultura de poble. Una cultura que ara sembla renàixer de les seues pròpies cendres i que ha estat en perill de desaparèixer, a vegades de manera malintencionada i altres vegades simplement per deixadesa nostra. En aquest Festival, no volem imposar una cultura damunt de cap altra, el que volem demostrar, és que podem evolucionar, anar cap a endavant, però sempre mantenint les nostres arrels, que en definitiva són les que ens donen una identitat prò-

pia i singular com a poble. És per això que a partir d’enguany, la Colla el Falçó impulsa un programa de composicions per encàrrec d’obres lliures per a agrupació de dolçaina, percussió i metalls, a compositors que escriuen per a aquest tipus de formació, fruit del qual ha estat l’obra PentaMorfosi Caleidoscòpica d’Antoni J. Català, amb què estrenem aquesta iniciativa ara en el Festival.

Els membres la Colla el Falçó volem agrair, a totes les persones i entitats que amb el seu recolzament fan possible aquest festival de dolçaina i percussió, especialment a l’Auditori Teulada–Moraira, a la seua gerent, na Maite Serrat, i a tot el personal que hi treballa; a l’Ajuntament de Teulada, especialment a la Regidoria de Cultura i al seu alcalde en Carlos Linares; al nostre director, en Rafael Soriano, a les colles que participen enguany, l’Associació de Grallers de Viladecans i la Colla de dolçainers i tabaleters els Valerios, i com no, a tots vostès per participar i estar ací amb nosaltres.

No em queda més que desitjar-los gaudisquen de la música que s’interpretarà a la sala i convidar los a ser partícips d’aquest meravellós món de la música i les tradicions populars. No ens avergonyim mai de ser com som ni de voler seguint sent com sempre hem volgut ser. Gràcies i Salut.

Xavier Bisquert Ivars President de la Colla el Falçó Associació dolçainers i tabaleters de Teulada

V I I I F E S T I VA L “VILA DE TEULADA” DE DOLÇAINA i PERCUSSIÓ

Des d’aquest espai que em brinda la Colla el Falçó, Associació dolçainers i tabaleters de Teulada, vull manifestar la meua satisfacció i agraïment per la tasca que realitza aquesta formació musical tan arrelada al nostre municipi, i que a ritme tradicional organitza el Festival “Vila de Teulada” de dolçaina i percussió, que aquest any arriba a la seua vuitena edició.

Un recorregut interessant on al llarg d’aquest temps han posat de manifest la importància de la música d’arrel, fent-nos partícips, a tothom, del valor tan gran que suposa la recuperació i continu treball en aquesta tasca.

Una feina que a més, ens ha deixa’t veure de prop el ventall de variacions musicals i instrumentals que existeixen dins d’aquesta disciplina, de la mà d’altres grups que conjuntament amb la “Colla el Falçó” han participat en les darreres edicions.

L’Auditori Teulada–Moraira serà un any més l’estrada que acollirà aquest esdeveniment, i on la Colla el Falçó i la resta de colles invitades se’n pujaran a dalt del seu escenari per fer-nos gaudir i per seguir posant en valor i apostant per la música més nostra i més tradicional.

Una cita obligada dins la nostra programació cultural i escènica que no hem de deixar perdre.

Carlos Linares Bañón President de la Fundació Auditori Teulada Moraira i Alcalde de Teulada

V I I I F E S T I VA L “VILA DE TEULADA” DE DOLÇAINA i PERCUSSIÓ

V I I I F E S T I VA L “VILA DE TEULADA” DE DOLÇAINA i PERCUSSIÓ

ASSOCIACIÓ GRALLERS DE VILADECANS. VILADECANS - el Baix Llobregat L’Associació Grallers de Viladecans va néixer el 24 de setembre de 2000, amb la voluntat de potenciar la pràctica i l’ensenyament de tot el que envolta la música de gralla, a través de les diferents activitats de la Cultura Popular Catalana on té cabuda, participant de trobades geganteres, trobades castelleres així com de trobades de grallers.

Amb la finalitat d’estendre l’aprenentatge d’aquest instrument tenim una Escola de Gralla on s’ensenya solfeig aplicat a la gralla amb la finalitat de garantir el futur de la colla, participant actualment dues persones de l’Escola.

Som la primera associació musical admesa tant a l’Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya com a la Federació de Geganters del Baix Llobregat. També som els propietaris de dos capgrossos que formen part del conjunt de figures que ja formen part del patrimoni cultural de Viladecans: En Pigot i Na Rialletes, que representen els dos patrons principals de la ciutat de Viladecans (Sant Sebastià i la Mare de Déu de Sales).

Anualment, els Grallers de Viladecans organitzem la Trobada de Grallers de Viladecans, on es fa una actuació de tipus concert per part de les colles convidades seguit d’una cercavila pel casc antic de la nostra vila. També col·laborem aportant la vessant musical amb colles locals com els Castellers de Viladecans, els Gegants de Viladecans i amb el Mamut de Viladecans, una nova figura de bestiari que va sorgir ara ja fa uns anys a Viladecans. A més, també participem d’activitats d’intercanvi amb d’altres colles de la comarca del Baix Llobregat i de la província de Barcelona.

Actualment el conjunt de carrer el formen les següents persones: Albert Buigues, Joan Marieges i Andreu Almaraz (gralles seques i dolça), Germán Bellemmi (tabal o caixa), Alberto Martínez (bombo o tabal fondo).

V I I I F E S T I VA L “VILA DE TEULADA” DE DOLÇAINA i PERCUSSIÓ

La colla de gralles, característiques instrumentals i tipologia musical La gralla és un instrument de vent fet de fusta, format per un tub de forma troncocònica d’uns trentacinc centímetres de llargada, que amplifica el so produït per una llengüeta de doble canya, l’inxa.

D’instruments similars a la gralla, n’hi ha pràcticament arreu del món, la qual cosa fa pensar que l’instrument és molt antic. D’aquests instruments els més directament relacionats amb la gralla són la dolçaina valenciana, la dulzaina aragonesa, el graile occità i la gaita navarresa.

Dins de les colles gralleres a Catalunya trobem l’ús principalment dels dos tipus principals de gralles: la gralla seca (que no disposa inicialment de claus i presenta un so més dur o sec) i la gralla dolça (que disposa de claus per augmentar la seva tessitura i poder fer tons cromàtics, així com presenta un so més dolç).

Una de les principals peces dins el món geganter és el Ball Nou, que és el ball que es fa en el traspàs de la “Ciutat Gegantera” de l’any. El balla la colla que deixa de ser-ho i a partir d’aquest moment queda en possessió de la colla, que podrà ballar-lo sempre que ho desitgi. Va ser composat l’any 1990 a Salou pel compositor Jordi Fàbregas amb motiu de l’homenatge a Joan Amades, folklorista, estudiós i divulgador de la cultura popular catalana.

V I I I F E S T I VA L “VILA DE TEULADA” DE DOLÇAINA i PERCUSSIÓ

PROGRAMA

Ball Nou

Ball de l’Agrupació de colles Geganteres de Catalunya

Mazurka Masurca

En Parra Pasdoble

Tarantel·la de la Pera Tarantel·la

Jordi Fàbregas

Jaume Vidal

Blai Fontanals

Enric Montsant

V I I I F E S T I VA L “VILA DE TEULADA” DE DOLÇAINA i PERCUSSIÓ

V I I I F E S T I VA L “VILA DE TEULADA” DE DOLÇAINA i PERCUSSIÓ

COLLA DE DOLÇAINERS i TABALETERS ELS VALERIOS LA VILA JOIOSA - la Marina Baixa A l’any 2004 un grup d’amics amb les mateixes inquietuds musicals va tindre la idea de crear de nou un grup de xirimites i tabalets a la Vila.

Eren Francisco Valero (tabaleter), Héctor Llorca (xirimiter), Fernando Fernández (xirimiter) i José Jaime Morales (xirimiter). Es va crear el Grup de xirimiters i tabaleters Els Valerios. Més tard, van rebre l’ajuda i la col·laboració d’Ángel Sánchez (xirimiter).

Després de noves incorporacions es va donar d’alta l’associació “Colla de Dolçainers i Tabaleters ELS VALERIOS” com a nova societat cultural a la Vila. En aquell moment el Director de la Colla és Fernando Fernández Pérez.

Amb la il·lusió de poder arrancar amb el concert de presentació amb millores musicals per part de tots els components, s’emprén el projecte de l’Escola de Música de la Colla, on s’imparteix llenguatge musical (també a adults), dolçaina, percussió i conjunt instrumental (colleta), de la qual és director i mestre de dolçaina P. Héctor Llorca Esquerdo.

Entre les diferents actuacions que ha realitzat la Colla des dels seus inicis i les col·laboracions entre altres associacions, caben destacar: les cavalcades de Reis Mags a la Vila, cercaviles nadalenques amb l’Associació Vilera d’Empresaris (AVEA) i l’Asociación Española Contra el Cáncer (AECC), balls amb els Grups de Danses “Centener”, “Almadrava” i “l’Aixama”, cercaviles de Sta. Cecília,

Romeria de l’Associació Santa Marta, desfiles en altres poblacions, Trobada Internacional a Vitre (Normandia), viatge a Astúries amb el Grup de Danses Centener de la Vila Joiosa, i altres.

El primer projecte d’envergadura que va presentar la Colla ELS VALERIOS va ser la “I Setmana Cultural” a l’any 2009. Des d’aleshores ve actuant en els actes de Llàgrimes de Sta. Marta a la Vila Joiosa, i participen el III i IV Festival de Música Festera, on realitzen concerts junt amb tres bandes de música, i s’enregistren els cd’s “Música, pólvora i desembarc” 2010 i en 2011 “Melodies de desembarc”, els beneficis de la seua venda són per a l’AECC. En 2011 i 2012 “Els Valèrios” han organitzat a la Vila Joiosa dos cursos dedicats a l’Anatomia de la Respiració” que han estat impartits de Paloma Mora i certificats per la Federació Valenciana de Dolçainers i Tabaleters.

Així mateix, van participar com a colla pilot dins el I Curs de Direcció de Colles que va organitzar la Federació Valenciana de Dolçainers i Tabaleters (FVDiT).

El 10 de novembre de 2012, dins els actes de la festivitat de Santa Cecilia, es va celebrar el 5é Aniversari de la Colla, es va fer un homenatge a Paco Valero i es va convidar el Grupo “El Allar” de Aluche (Madrid).

Hui en dia es compta amb 30 músics a la Colla i 55 alumnes a l’Escola d’Educands.

V I I I F E S T I VA L “VILA DE TEULADA” DE DOLÇAINA i PERCUSSIÓ

Pedro José Tort Blasco Inicia els seus estudis musicals de la mà de Miguel Picó Biosca a l’edat de 5 anys, amb posterioritat es trasllada a la Vila Joiosa, on continua els estudis de solfeig i clarinet amb Francisco Lacalle Blasco, posteriorment es desplaça a Alcoi i ingressa a la banda Música Nova d’Alcoi, aleshores era el seu director José Almeria. De tornada a la Vila Joiosa es reincorpora a la banda Ateneu Musical de la Vila Joiosa, a l’hora que cursa estudis al conservatori Oscar Esplà d’Alacant.

Ha realitzat cursos de direcció amb els mestres Pere Molina, Navarro Lara, i en gran mesura la seua formació és autodidacta.

Compta amb els diplomes de participació en el “1r curs de direcció per a Colles de Dolçaina i Percussió”, en el “Taller de Capacitació de Direcció de Banda”, i en el curs “Los 7 pecados capitales que todo Director debe evitar”. És cofundador de la Banda Agrupació Musical Mediterrani, i col·laborador en la fundació de l’Associació Musical Sol-Mar d’Alacant, de la qual és el seu director des de l’any 2008. A més, ha estat director convidat en la banda Agrupació Musical Serpis d’Alcoi.

Avui és component de la Colla de Dolçainers i Tabaleters Els Valerios, component federat en l’Agrupació Musical Serpis d’Alcoi, i compagina la Direcció amb la Banda Associació Sol-Mar d’Alacant.

V I I I F E S T I VA L “VILA DE TEULADA” DE DOLÇAINA i PERCUSSIÓ

PROGRAMA

Sant i Faener Pasdoble

Francisco Valor Llorens

Thelogy Civilitation BSO Conan el Bàrbar

Xiri

Basil Poledouris

Suite Dos ritmes i una melodia

Foc

Suite Manises

Miquel Àngel Ibiza

Antoni de l’Assumpció Andrés

V I I I F E S T I VA L “VILA DE TEULADA” DE DOLÇAINA i PERCUSSIÓ

V I I I F E S T I VA L “VILA DE TEULADA” DE DOLÇAINA i PERCUSSIÓ

COLLA EL FALÇÓ Associació de dolçainers i tabaleters de Teulada L’any 2004, naixia a Teulada, a ran d’un curs de dolçaina i tabalet, la Colla el Falçó, i un any després, el 2005, es constituïa com a entitat independent, i naixia l’Associació dolçainers i tabaleters de Teulada, una entitat que té com a objectius la posada en valor de la música d’arrel tradicional interpretada per la dolçaina com a instrument genuí valencià, la conservació i difusió del llegat patrimonial de caire immaterial i la participació en la vida activa del municipi de Teulada.

D’aleshores ençà, la Colla el Falçó ha participat en nombroses activitats musicals lligades al calendari festiu anual i s’ha obert camí en el món de la música funcional per a cercaviles, desfilades de moros i cristians, correfocs, processons i danses rituals, i també, com no, en la música artística, camp en què anualment realitza concerts i audicions temàtiques, i des de l’any 2009 organitza el Festival “Vila de Teulada” de dolçaina i percussió.

A partir de l’any 2012, a ran de la signatura del conveni de l’Associació dolçainers i tabaleters de Teulada amb la Fundació Baleària, la Colla el Falçó ha tingut una projecció a les illes Pitiüses, on ha celebrat concerts de música festera a l’espai cultural “Es Polvorí” a la ciutat d’Eivissa, a Sant Ferran de ses Roques (Formentera) i a Sant Miquel de Balansat (Eivissa) i ara a Mallorca amb l’intercanvi cultural amb els Xeremiers de Petra.

A més de les actuacions funcionals per altri, la Colla el Falçó, Associació dolçainers i tabaleters de Teulada, constituïda en comissió de festes, celebra, cada any, el tercer dissabte de setembre, la festa a la Divina Pastora, amb la “cantada a la fresca” i les “danses del carrer de Dalt”, i durant el cap de setmana més pròxim al 17 de gener, la festa de sant Antoni, amb el muntatge i la crema d’una foguera al centre històric de Teulada. L’objectiu de tot açò és el de fomentar i promocionar la música funcional d’arrel popular i tradicional valenciana a través d’una manifestació festiva, que, al mateix temps, aprofita per transmetre la identitat cultural pròpia entre la ciutadania. A més, des de 2011, organitza el Cant de la Sibil·la a l’interior de l’església de santa Caterina de Teulada.

Tota una programació d’actes de caràcter sociocultural que s’emmarquen dins el camp de la sostenibilitat i la preservació de la identitat cultural pròpia; la suma dels quals és l’eix vertebrador d’aquesta entitat.

Dins el procés evolutiu en què es troba immers el món de la dolçaina, l’Associació dolçainers i tabaleters de Teulada ha inclòs en la formació de la Colla el Falçó, per iniciativa del seu director, en Rafael Soriano, de manera estable i permanent, un conjunt de metalls integrat per joves que estudien el trombó i la trompa, de tal mode que des de gener de 2011, la Colla està integrada per dolçaines, tarotes, metalls i percussió.

V I I I F E S T I VA L “VILA DE TEULADA” DE DOLÇAINA i PERCUSSIÓ

Rafael Soriano Garcia És titulat superior de música en l’especialitat de flauta pel Conservatori Superior de Castelló des de 2002 i titulat professional en l’especialitat de dolçaina pel Conservatori professional d’Albaida des de 2008 (màxima titulació vigent en aquesta especialitat).

En 2007 va finalitzar l’últim nivell dels Cursos de Direcció de Banda de l’Escola Comarcal de la Vall d’Albaida impartits per Jose Rafael Pascual-Vilaplana, Ramón Garcia i Josep Vicent Asensi. A més, ha estudiat cursos de perfeccionament de direcció d’orquestra, banda i cor amb els mestres: Francesc Cabrelles, Henrie Adams, Pablo Sánchez i Eduard Cifre.

En dolçaina, ha cursat estudis i cursos de perfeccionament en el Conservatori Municipal de València José Iturbi amb Xavier Richart i en les Jornades d’instruments Populars de Dénia amb Pau Puig. Posseeix el Títol de Grau Mitjà de la Federació de Dolçainers i Tabaleters del País Valencià. A més, és coautor de la col·lecció de llibres “Estudiant la dolçaina, mètode elemental” de Rivera Editores, junt amb Cristina Martí i Xavier Richart. És professor de dolçaina en el Conservatori Municipal Mestre Berenguer de Teulada i director de la Colla el Falçó de Teulada.

V I I I F E S T I VA L “VILA DE TEULADA” DE DOLÇAINA i PERCUSSIÓ

PROGRAMA

Mig fil

Cercavila per Maria Esther González Marqués a colla de dolçainers

Guàrdia Tuareg Marxa mora

J. C. Sempere Bomboí

Homenatge a Ovidi 20 anys de vacances (1995-2015) Cançons d’Ovidi Montllor

arranjament Rafa Soriano

PentaMorfosi Caleidoscòpica

per a colla de dolçainers, Antoni J. Català Buigues percussió i metalls.

V I I I F E S T I VA L “VILA DE TEULADA” DE DOLÇAINA i PERCUSSIÓ

Fer ballar els nans a Teulada.

Una aproximació a la dansa teuladina dels cabuts.

Per Jaume Buigues i Vila A Teulada les danses rituals de Corpus, algunes de les quals també es ballaven per les festes a sant Vicent, van deixar de formar part oficialment d’aquelles celebracions després de l’any 1956, a causa de certes reformes esdevingudes al si de l’església catòlica en pro d’una modernització dels rituals, cosa que va provocar de retruc, en la majoria dels pobles valencians, la pèrdua del valuós patrimoni intangible que configuraven aquelles danses processionals i va impedir la seua transmissió a les noves generacions. És per això que el 1955, en el marc de la celebració del V centenari de la canonització de sant Vicent Ferrer es van ballar per darrera vegada a Teulada aquelles danses rituals.

Tot açò que ara us contem ens ha arribat, davant la manca de documentació escrita, a través de diversos testimonis orals que ens han enumerat i descrit les danses que es ballaven a la festa de Corpus, que eren, entre d’altres, les danses de la magrana, de les pastoretes, de la moma, de les vetes, dels cercolets, dels gegants i també dels nans, dansa de la qual ens n’ocuparem en detall ara després. També tenim algunes fotografies que ens mostren la indumentària utilitzada per a ballar les danses, però en cap cas imatges del desenvolupament del cerimonial de les danses.

En la primera meitat del segle XX, abans d’arribar les festes de sant Vicent començaven a organitzar-se els assajos per tal de posar a punt les danses per a la processó del patró, primer, i del Corpus, després. Les persones que ballaven acudien a casa del mestre per tal d’assajar les danses que anaven a eixir a la processó. Entre les acaballes del segle XIX i les primeres dècades del segle XX el ti Toni el Confús se n’encarregava d’ensenyar, entre altres, el ball de les vetes al carrer de l’Ermita, i en els anys de la postguerra se’n responsabilitzaren Toni i Pepe Totana (Bertomeu), que havien aprés les danses abans de la guerra de 1936. Una altra cosa molt diferent serà quan en la dècada dels anys 60 del segle XX, la Secció Femenina, mitjançant la tasca d’una mestra de Xixona, ensenya, en un afany d’exaltació del règim franquista

i amb l’objectiu ocult de l’esterilització del patrimoni intangible i la folklorització superficial de l’escenificació i la indumentària de les danses tradicionals, “balls regionals” a la joventut de Teulada, però açò és matèria d’un altre escrit.

En aquells anys, quan encara el Corpus es celebrava en dijous, la solemnització festiva començava la vespra, el dimecres a migdia amb el toc d’àngelus i el volteig general de campanes. Per la vesprada es feien els assajos generals de les danses, que es convertien en punt d’atracció del veïnat, i es presentaven la parella dels gegants i els nans (ambdós elements de l’ajuntament) a la plaça del Porxe, des d’on, a l’endemà, s’hi sumaven i encapçalaven la comitiva processional del Corpus.

En aquella època en què l’església no únicament es responsabilitzava de la litúrgia i les festes patronals les pagava el poble, perquè l’ajuntament es quedava al marge del desembossament que implicava la celebració, el gros de la despesa del Corpus era finançat per l’ajuntament, no obstant això, la indumentària se la pagava cada persona que participava en les danses i, si bé a les xiquetes que ballaven les danses de cercolets, vetes, pastoretes... no se’ls pagava res, els homes que ballaven la dansa dels nans i els que portaven els gegants cobraven per fer-ho, perquè eren treballadors. En la comitiva processional d’aleshores estava representada l’estructura de l’orde social local, un model simplificat de normes socials i valors de la societat teuladina, alguns dels quals romanen fossilitzats en la mentalitat d’algunes persones d’edat. No obstant això, com que aquest no és el tema que ens ocupa, anem a centrar-nos en la dansa extingida dels nans.

La dansa dels cabuts o dels nans A Teulada, almenys en els darrers anys en què va romandre viva, la dansa dels nans o cabuts la ballaven quatre dansadors, que era el mínim de persones necessari per a la seua execució. Vestien, com es pot observar a la fotografia adjunta, pantalons llargs jas-

V I I I F E S T I VA L “VILA DE TEULADA” DE DOLÇAINA i PERCUSSIÓ

pijats i una brusa ampla a joc dels pantalons, amb els punys de les mànegues en blanc i un coll gran, també blanc amb uns rivets de color; calçaven mitjons i sabates.

La dansa dels nans s’executava al so de la dolçaina i el tabal, i en el seu defecte, amb instruments de la banda de música. A l’hora dels assajos, quan no tenien música, els propis balladors es feien valdre d’una cançoneta que interpretaven mentre practicaven una coreografia senzilla, basada en l’encreuament en ambdós sentits de les dues parelles de nans, uns enfront dels altres, en dues fileres, amb postissots a les mans que els ajudaven a marcar amb colps secs el ritme de la música. Aquesta dansa era l’única que, en anar al davant de la processó, comptava amb certes llicències per alterar la serietat pròpia de l’acte religiós i, a més de ballar, els dansadors podien esglaiar les criatures amb els seus capgrossos.

La música que es feia valdre per a ballar la dansa dels nans a Teulada seguia la traça d’una melodia fúnebre, a l’estil d’un rèquiem, que es cantava als difunts quan els traslladaven al cementeri i en la missa que s’hi celebrava per Tots Sants. A aquesta cançó religiosa se li havia adaptat una lletra poc respectuosa i sarcàstica, coneguda popularment com “Animalot, ara t’has mort”, que es mofava del fet de morir i que els dansadors es cantaven ells mateixos i utilitzaven per a seguir el ritme i acompanyar el ball quan no tenien música instrumental. Hem reconstruït la lletra de la cançoneta a partir de l’entrevista a diferents persones, ninguna de les quals la recordava completa, no obstant això, i tot i que possiblement era més llarga, l’hem poguda recompondre i us la presentem tot seguit:

Animalot, animalot, ara t’has mort, ara que ve la figa i el cabrerot Ja t’han fotut, ja t’han fotut, ja t’han posat dins del taüt.

Ara estaràs, ara estaràs, com una pera en un tabac.

Animalot, ara t’has mort, ara que ve la figa i el cabrerot. “junse judicarese colum perine”

[dum veneris iudicare saeculum per ignem1]

Es tracta d’una cançoneta amb diversos components, per una banda, la lletra musicada de la dansa dels nans té un constituent burlesc i irreverent, en especial per la frase de cloenda en un llatí macarrònic que per a qui la canta no vol dir res i que es correspon amb un vers del moviment “Libera me” del Rèquiem; per altra, té un component religiós, perquè no ens podem oblidar que precedeix la processó de Corpus, i finalment té un componen coreogràfic, ja que s’utilitza com a base per a dur a cap un ball. Un cas molt semblant, pràcticament paral·lel, passa amb la dansa dels Negrets de l’Alcúdia2, en què canten una cançoneta comparable a la de Teulada; ara caldrà estudiar si la gent de Teulada que anava a la Ribera a treballar “a l’arròs” la van aprendre allí o ja la coneixien d’ací i se la van emportar cap allà. Bé, açò serà tasca per a una altra investigació.

Informadors: Danses de Corpus: Teresa Buigues Ivars (†), Josefa Cervera Pastor (†), Carmen Vila Llobell (†), Maria Vila Buigues et altri.

Dansa dels cabuts i de la cançoneta: Vicente Ciscar Llobell (†), Vicente Ramiro Blanquer “Cernedora” (†), Sebastià Giner Tro, Juan Ivars Ronda, Pedro Sala Buigues et altri.

1

Quan vingues a jutjar el món amb el foc.

2

Oreto Trescolí Bordes. La Dansa dels Negrets de l’Alcúdia. www.festes.org

Organitza:

Col路labora: