FANZINES | LA SEVA HISTÒRIA I PROCÉS DE CREACIÓ |
Yago Antón Lorenzo Escola Massana Curs 2014-2015 Tutora: Ariadna Parreu
|2|
Pàgines
Introducció. Què és un fanzine?
5
1-Història dels fanzines 1.1 Anys 10-20 Biblies de Tijuana 1.2 Anys 30 The comet, ciència ficció 1.3 Anys 60 Crumb: Zap comix 1.4 Anys 70 El punk 1.5 Anys 70 Nacional. El Rrollo i la movida 1.6 Fanzine barceloní del s.XXI
7 9 10 11 12 13 16
2-Com és un fanzine? 2.1 Maquetació 2.2 Impressió 2.3 Enquadernació 2.4 Distribució 2.5 ISBN i Dipòsit legal.
17 19 21 23 24 27
3-Els meus fanzines 3.1 Portales 3.2 No puedes eliminar la tristeza i Agujeros y rayas 3.3 Las divertidas aventuras del Capitán diversión 3.4 MixZine 3.5 Fanzines com treball de classe 3.6 Colaboracions en altres fanzines
29 31 33 34 35 36 37
4-Conclusions
39
Documentació
43
Agraïments
47
|3|
|4|
INTRODUCCIÓ
Els fanzines són una cosa difícil de definir ja que cada persona relacionada amb aquest món té una concepció diferent de la idea d’aquest tipus de publicació, encara que totes tenen una idea aproximada comú, solen haver-hi petits matissos que en molts casos marquen la línia del que ho és o no ho és en diferents punts. En general alguns dels factors que més es repeteixen són que els fanzines són publicacions autoeditades, en la majoria de casos de forma no professional, distribuits de manera il•legal i sense ànim de lucre. No tracten en general sobre un tema concret, és més, poden ser sobre qualsevol tema, des de crítiques musicals, passant per poesia fins il•lustració i còmic per possar uns exemples. El món d’aquestes publicacions potser és més extens del que pot arribar a semblar a primera vista, realment hi estem envoltats i al abastar infinitat de temes i continguts, el més possible és que sense saber que són qualsevol persona hagi tingut un fanzine en les seves mans. L’objectiu d’aquest treball és trobar la meva pròpia definició de fanzine o adoptar-ne la que més m’agradi, investigar sobre l’origen i la història més contemporània d’aquest fenomen centrant-me en els còmics o fanzines d’art i donar a conèixer les formes i els contextos en els que es poden trobar. També fer una introducció als diferents mètodes per fer-ne el teu propi fanzine possant com exemple una publicació pròpia des de la idea inicial fins el resultat final.
|5|
|6|
1-Història dels fanzines
|7|
|8|
Bíblies de Tijuana:
1.1 Anys 10-20
A partir de 1910 i sobretot durant la gran depressió de la dècada dels anys 30 als Estats Units van aparèixer els primers còmics independents. Eren llibrets de vuit pàgines en petit format apaïsat que incloïen petites històries eròtiques/pornogràfiques en les que els personatges eren actors i personatges de dibuixos animats famosos de l’època com Popeye, Blancaneus, Clark Gable, James Cagney, Micky Mouse, Betty Boop... amb l’ús d’aquests personatges es parodiava l’elegància exagerada del cinema clàssic i l’etiqueta de “per tots els públics” dels còmics. Uns anys després es van recuperar i es van començar a fotocopiar (piratejar) les publicacions originals i va ser quan es van començar a conèixer pel nom que les coneixem avui: les Bíblies de Tijuana. Es distribuïen clandestinament pel seu contingut, eren molt buscades i estaven prohibides, era l’única font d’aquests continguts que es podia trobar. Per la seva forma de distribució i pel seu contingut transgressiu podem considerar les Biblies de Tijuana un dels primers fanzines que van existir.
|9|
The Comet:
1.2 Anys 30
A finals dels anys 20, als Estats Units van començar a aparèixer unes publicacions anomenades fanzines en alguns casos abreviades a zines, aquestes publicacions eren creades per fans de la ciència ficció i explicaven coses sobre el que els hi agradava i sobre ells mateixos i ho compartien amb altres persones amb gustos semblants. La primera publicació d’aquest estil de la que es té consciencia és The Comet publicat a Chicago, EUA, al maig de 1930 per un grup de fans de la ciència ficció que es comunicava per correu, s’anomenava: Science Correspondence Club. L’editava i elaborava Raymond Arthur Palmer (escriptor i editor de ciència ficció). Encara que també es diu que no va ser fins octubre de 1940 quan Russ Chauvenet va publicar “Detours” que no es van començar a anomenar pròpiament fanzines per distingir-los de les revistes professionals, i que fins aleshores s’havien anomenat “fanmags” o “letterzines”. En els inicis es componien de material de diferents persones amb els mateixos interessos que mantenien correspondència via correu i s’enviaven contingut per muntar un fanzine conjunt. Aquestes primeres publicacions contindrien imatges, dibuixos i textos, tot fet a mà o amb màquina d’escriure, amb imatges tallades i enganxades. Un cop fet el “master”(el muntatge final) es fotocopiava, es doblegava i es grapava, aconseguint una mena de revista, no molt professional però amb contingut interessant per la gent d’aquest món.
|10|
Zap Comix:
1.3 Anys 60
Al 1968 va aparèixer per primer cop Zap Comix, una de les primeres obres publicades de Robert Crumb que va suposar l’aparició del primer còmic underground americà d’autor. En els primers números del fanzine només apareixien historietes de Crumb amb el seu toc pornogràfic, surrealista i psicodèlic característic i on van néixer molts del personatges que el farien famós com Fritz the cat i Mr.Natural. No va ser fins la tercera publicació que aprofitant l’èxit del fanzine van començar a aparèixer altres historietes, també del panorama més underground americà, com Spain Rodriguez, Robert Williams i Rick Griffin entre altres. De la majoria de números se’n van haver de fer reedicions pel seu gran èxit i l’últim, el número #15 (sense comptar els 2 primers de Crumb), es va publicar al 2005.
|11|
Punk: Quan al 1976 a Anglaterra va explotar el fenòmen punk, anava més enllà d’un estil músical, era una filosofia, moda i forma d’expressió influènciada per grups pioners com The Ramones, Sex Pistols o The Clash. El punk no tenia lloc en la cultura mainstream, precissament es revelaven en contra seva, estaven a favor de crear una cultura pròpia per consumir-la ells mateixos. Es va desenvolupar la idea del DIY (Do it yourself) amb la que reafirmaven el que pensaven sobre els mitjans de comunicació i la informació que arribava als ciutadans i per això no es pot entendre el punk sense els fanzines i viceversa. Aquest fenomen afegit a l’aparició que havia fet la fotocopiadora xerogràfica, considerada un dels grans invents del s.XX ja que podia fer còpies cada 7,5 segons i que es la que es segueix fent servir, va marcar un abans i un després en la història dels fanzines i va aportar amb les seves condicions tècniques aquest contrast de blanc i negre tan característic dels fanzines de l’època.
1.4 Anys 70
Sniffin Glue és considerat el primer fanzine punk, fins aleshores havia existit alguna revista. Va ser al 1976 a Londres quan Mark Perry agafant el títol d’una cançó de The Ramones (Now I Wanna Sniff Some Glue) i utilitzant el que tenia per casa com eren folis, una màquina d’escriure, algún llapis i rotuladors i la fotocopiadora del treball de la seva parella va crear el seu primer fanzine, l’antecesor de molts altres, no només seus sinó de tota la onada punk. Estava compossat per textos més o menys ben escrits a màquina, amb paraules i símbols al seu voltant. El que denota tot això és la necessitat per explicar una cosa, sense importar com, la immediatesa del fanzine. Aquesta publicació era com una revista en la que es donava a conèixer el fenomen i la seva filosofia, s’informava sobre notícies, dates i dades relacionades amb tot aquest moviment, es feien crítiques a concerts i albums entre altres coses que anaven més enllà del contingut “important” com eren les anotacions que deixaven veure el que realment era el punk. A més una de les seves característiques curioses era que es deia al lector que no és conformés amb el que llegia, que creés el seu propi fanzine. I així apareixerien moltes altres publicacions com: Maximumrocknroll, Profane Existence, Factsheet Five...totes amb una temàtica semblant.
|12|
El Rrollo Enmascarado:
1.5 Anys 70 Nacional
El considerat primer còmic d’autoedició a Espanya és El Rrollo enmascarado que va començar a existir al 1973 quan el valencià Javier Errando Mariscal que estava a Barcelona promocionant els seus dibuixos i buscant publicacions va aparèixer a casa d’Antonio Martín, redactor i editor de Bang!, que també era un lloc de reunió per aficionats a les vinyetes, va començar a parlar d’un grup de nois que havia conegut que també dibuixaven entre els que es trovaven els germans Farriol, Nazario i Max que van propossar-li que fos l’editor d’una revista amb les seves historietes, aquesta revista s’anomenaria El Rrollo enmascarado. Després de diversos problemes per intentar publicar-ho de forma legal ho van conseguir, van imprimir 1000 còpies de lesquals només 300 ser declarades, per cridar menys l’atenció i també ho publicaren només en nom d’un sol autor. El contingut d’aquests fanzines eren narracions il•lustrades amb més o menys sentit, molts cops surrealistes i incoherents amb els personatges de cada autor que molts cops acavaven canviant.
A partir d’aquest moment s’inicia un moviment de còmic underground anomenat La linea chunga marcada per dibuixants amateur d’historietes com els del Rrollo i van començar a aparèixer fanzines periòdics amb personatges fixos de cada autor. La majoria de fanzines derivats d’aquest evolucionarien a revistes com El Vívora i Makoki que sobreviurien uns quants anys, com es el cas del Vívora que va tancar al 2005 amb 300 números.
|13|
La Movida
1.5 Anys 70 Nacional
A Madrid a la segona meitat dels 70, en plena “Movida” es va crear l’associació Prensa Marginal Madrileña, també coneguda com PREMAMA que va facilitar la distribució d’algunes publicacions i la creació d’aquestes, algunes de les que hi estaven relacionades van ser Mmm…!, Bazofia, Catacumba…tots aquests fanzines tenien un contingut descavellat, van adoptar la paraula comix del Zap de Crumb i creaven històries repletes de lletres, poesia visual, cadàvers esquisids, tot molt surrealista i lisèrgic, també en alguns casos parlaven i il•lustraven escenes plenes de drogues, violència i sexe. La música estaba molt present fent referències i mencionant artístes de la época. En definitiva, aquests fanzines eren un reflex de la vida que els havia tocat viure al artistes que les feien, una vida que s’escapava d’aparèixer en els mitjans de comunicació habituals i que potser la única forma d’informar-te sobre aquesta eren publicacions com Bazofia o Mmm…!
|14|
1.5 Anys 70 Nacional
Un altre col•lectiu important pels fanzines de l’època va ser la Cascorro Factory formada per Carlos Sánchez Pérez “Ceesepe” ( Medalla d’Or al Mèrit de les Belles Arts del 2011) i el fotògraf Alberto García Alix (Premi Nacional de fotografia de 1999) que entre altres persones es van encarregar de traduir i “piratejar” comics de l’underground americà, com Zap de R.Crumb i crear publicacions pròpies amb fotografíes d’Alix, dibuixos de Ceesepe…
|15|
Actualment es podria considerar que per moltes persones els fanzines són un objecte per romàntics o nostalgics del paper, de l’analògic en la era digital. Han aparegut moltes publicacions que imiten fanzines antics punk o de còmic i amb noves tècniques d’impressió i més mitjans s’han aconseguit publicacions molt diferents i novedoses. Infinitat de fanzines i difícil escollir-ne alguns en concret per mencionar-los i petites editorials de fanzines que fan la feina més fàcil a qui vol publicar el seu fanzine.
1.6 Segle XXI Nacional
Alguns fanzines han sobreviscut fins ara com “El naufraguito” guanyador del premi de millor fanzine del saló del còmic de Barcelona de 2003 i 2011 que va nèixer al 1989 i va publicar el seu últim número al desembre de 2014, és un fanzine que tracta diferents temes i és molt destacable pels diferents afegits que té ja que inclou el propi fanzine Naufraguito i el mini Naufraguito a més de tenir una cuidada edició amb portades, desplegables i extres sorprenents.
Altres exemples destacables serien Rantinfuso que és una publicació que va néixer al 2006 a Madrid i el seu contingut són històries autoconclusives d’autor i ha guanyat diferents premis. També Arròs negre que va guanyar el premi del saló del còmic de Barcelona de 2014 i porta 4 números.
|16|
2-Com ĂŠs un fanzine?
|17|
|18|
2.1 Maquetació: La maquetació és tècnicament l’ofici de endreçar i col•locar en un espai tot el contingut ja sigui escrit o visual i que quedi de la millor manera possible o la més adequada al tema que es tracta. Aquest ofici es podria considerar que existeix des de que existeix qualsevol publicació o llibre amb text i foto/ il•lustració, molts cops el maquetador/a que és disenyador editorial també fa a la vegada altres oficis de disseny gràfic.
Fins ara han existit diferents mètodes per maquetar una publicació i com en tot l’arribada de l’era digital va canviar aquest món. Abans era tot manual, el text es col•locaba en columnes o de la forma que fos necessària i s’enganxava sobre una altra planxa, el mateix amb les imatges, títols, entrades... Ara en una gran majoria es treballa amb eines digitals com serien els programes d’autoedició Indesign o QuarkXPress on el sistema de treball és semblant al manual però amb totes les facilitats que aporta treballar amb un ordinador: el temps de producció es redueix, al igual que les despeses en material i el transport d’informació entre altres. A més aporta l’avantatge que qualsevol persona amb uns coneixements mínims del programari pugui crear una publicació semiprofesional. En l’àmbit dels fanzines això ha sigut molt semblant al món professional en quant a tècniques. Als inicis com amb les bíblies de Tijuana no hi havia gaire treball de maquetació i el mateix amb Zap Comix ja que eren dibuixos complets, es dissenyava la pàgina en el mateix còmic. En canvi en els fanzines que intenten assemblar-se més a revistes convencionals i que intenten imitar la seva forma com seria el cas del fanzines de ciència ficció on sí hi havia textos barrejats amb imatges el treball de maquetació si que estava més present igual que en els fanzines punks i posteriors. En aquests casos es treballava tallant i col•locant tot el material: textos, il•lustracions i fotografies. Un cop col•locat tot s’enganxava i es reproduïa amb fotocopiadora quan va aparèixer i fins aleshores amb tècniques d’impremta, cliché, serigrafia o estampació. I ara existeix la opció de també ferho de la mateixa forma o treballar amb programes d’autoedició.
|19|
A l’hora de maquetar s’han de tenir en compte les pàgines i la seva compaginació, el format en el que es vol treballar, com s’imprimirà i l’estètica que se li vol donar que variarà segons el tema i públic al que va dirigit. Hi ha casos en que els fanzines es treballen de la mateixa forma que en els seus inicis per aconseguir una estètica semblant als antics o s’intenta imitar aquesta estètica tot i que es facin servir per maquetar programes d’ordinador.
Una de les coses que més es mira també és l’estalvi de paper i temps, en l’exemple de dalt es pot veure com amb 3 dinA4 es poden aconseguir 24 pàgines amb només dos plecs per cada full. Aquests folis impressos a doble cara s’han de doblegar per la meitat de forma que quedarien l’1 i el 24 com portada i contraportada i es graparien pel llom juntament amb els altres 2 folis, després amb un tallant es separarien les pàgines que quedarien unides pel plec.
|20|
2.2 Impressió: Imprimir és obtenir pàgines o plecs de pàgines amb una imatge en base a una maqueta.
La impressió en el món dels fanzines és molt variada i segurament han existit fanzines impresos o estampats mitjançant tots els sistemes que existeixen. Els mètodes d’impressió més utilitzats ara i sempre serien:
-Multicopista de cliché: abans que existissin les fotocopiadores es feien servir aquestes màquines que funcionaven per un sistema de cliché que és un paper encerat que es perfora amb un punxó o amb una màquina d’escriure (també n’existeixen digitals) i el resultat d’això donava un motlle que es col•locava en una premsa i amb un rodet entintat es feien les còpies sobre el material desitjat, aquest sistema permetia fer moltes reproduccions en poc temps.
-Risografia: és produeix amb una màquina semblant a una fotocopiadora a partir d’un arxiu digital i que funciona amb cilindres de tinta, sol tenir pocs colors (1-2) i deixa un resultat semblant a la serigrafia però amb la velocitat d’una fotocopiadora i els costos d’aquesta.
-Tècniques d’estampació com linografia, xilografia, punta seca, aiguafort...també es poden fer servir.
- Impressió Offset: és un sistema que utilitza planxes metàl•liques en les que s’aplica tinta (CMYK) i que per mitjà d’uns rodets passa a la superfície desitjada (paper, cartolina…). És una tècnica monocromàtica, s’utilitza una planxa per cada color i dona resultats professionals de gran qualitat.
|21|
- Impressió per gravat al buit: consisteix en planxes metàl•liques o un altre material amb la possibilitat de gravar i que pugui retenir tinta, amb aquestes planxes un cop plenes de tinta es fa pressió contra el suport desitjat ja sigui per mitjà d’una premsa o una rotativa.
-Hectografia: per mitjà d’un sistema de gelatines i tintes es transfereix a la pàgina original en forma de cliché a la gelatina de forma que permet fer còpies a partir d’aquesta. Té l’inconvenient de que no es poden fer moltes còpies.
-Serigrafía: és un procés d’impressió pel que mitjançant una malla tensada en un marc amb unes parts bloquejades per on no passa tinta. La tinta s’aplica i es transfereix al paper o tela passant per les parts que no estaven bloquejades.
- Impressió digital: és la que es fa directament des d’un arxiu digital i amb una impressora normalment d’injecció o làser.
Als inicis dels fanzines es reproduïen amb els mètodes que es tenien a l’abast i amb el pas del temps i l’aparició de noves tecnologies i màquines es pot treballar amb més varietat d’impressions en la gran majoria d’un cost baix i accessibles per tothom, amb poc pressupost es pot obtenir un fanzine amb una bona qualitat d’impressió i fins i tot es poden buscar formes per aconseguir uns resultat diferents a la impressió normal treballant amb tècniques que imitin els fanzines primaris o les fotocopies punk. Un altre aspecte a contemplar és barrejar tipus d’impressió en un mateix fanzine, la portada estampada i l’interior fotocopiat, una il•lustració que està colorejada amb alguna tècnica d’estampació, un segell...infinites combinacions que a més de que aporten nous estils i noves idees poden fer més atractiva la publicació. També tenir en compte que al poder fer impressions de qualitat a preus baixos el que seria un fanzine podria semblar un llibre i per molta gent deixaria de ser-ho.
|22|
2.3 Enquadernació: Enquadernar és unir diversos plecs de paper (o similars) amb algun sistema que permeti veure el seu contingut correctament.
En aquesta part del procés de producció de fanzines, com en la resta del procés, és normal i comú que es busqui la forma més econòmica per fer-ho i molts cops la més fàcil i la que requereix menys temps és la grapa: una grapa, dues grapes, grapes pintades...amb aquest sistema s’uneixen les pàgines d’una forma efectiva i correcte. Algunes persones van més enllà fent servir fils o cordills amb els que cusen els plecs de pàgines, es poden cosir de formes molt diferents que donen acabats variats, una de les més conegudes és la enquadernació japonesa. Els temps que requereix aquest procés en comparació amb la grapa és més llarg de forma que el resultat es dona a entendre que és més cuidat. Aquests dos serien els més comuns, sobretot les grapes, però hi ha infinitat de formes d’enquadernar i fins i tot hi ha casos en els que l’obra o publicació no requereix una enquadernació i que fa servir un altre mètode per mantenir juntes les seves pàgines. Els altres mètodes d’enquadernació utilitzats podrien ser la espiral i les coles, encara que fer servir coles per enquadernar és més comú en publicacions amb més pàgines i en el món dels fanzines no és gaire utilitzat.
|23|
2.4 Distribució: La distribució en el món dels fanzines és molt variada i alternativa molts cops allunyats dels sistemes habituals pels que es distribueixen les revistes o llibres regulats.
Un dels mètodes de distribució de fanzines és el correu ordinari, s’ha utilitzat des de l’origen dels fanzines. Als inicis dels fanzines si no es podia fer en mà tot funcionava per correu, si feies un fanzine l’única forma de poder fer arribar la teva publicació a persones d’altres llocs normalment només era aquesta, també s’utilitzava entre els fanziners per enviar-se material per publicar en fanzines d’altres persones. Tot aquest intercanvi de cartes va acabar creant una xarxa entre persones semblant a la del grup fluxus que sense voler faria aparèixer el que s’anomena mail art i consisteix en aquest intercanvi de cartes amb contingut artístic a través del correu i arreu del món. Els sobres per exemple, es poden trobar decorats amb dibuixos, collages, enganxines... i el contingut d’aquests pot ser del més variat, des de poemes fins dibuixos, però sempre amb la intenció de compartir una cosa que has fet amb gent a la que no pots fer-li arribar el teu material d’altre forma.
Avui en dia sembla que la pràctica d’enviar cartes s’ha perdut amb el correu electrònic i Internet però en la comunitat dels fanzines és molt comú seguir-se enviant cartes, intercanviar-se publicacions, dibuixos i rebre sobres decorats ja que en molts casos segueix sense existir una altra opció per tenir el fanzine físic d’una persona que viu en un altre lloc i això marca una de les diferències entre veure una publicació digitalment i en paper.
|24|
Fatbottom Books Carrer de la Lluna, 10.
També algunes llibreries han apostat en algun moment per la venda de fanzines i actualment a Barcelona hi ha diverses botigues de còmics i llibreries on se’n venen com Arkham Comics, Librería La Central del Raval i Fatbottom Books, aquesta última gairebé especialitzada en fanzines i també amb una web des de la que es poden comprar molts dels fanzines que tenen. Les altres dues botigues tenen petites seccions però en les quals mai saps el que pot aparèixer.
Librería La Central del Raval c/ Elisabets, 6.
A banda de qualsevol festival on es poden trobar a la venta fanzines com serien el salons del còmic, del manga, festivals de cinema de terror, etc., on en pots trobar fanzines relacionats amb la temàtica que tracta el festival, a Espanya actualment existeixen uns quants festivals dedicats a l’autoedició i als fanzines, en concret a Barcelona es celebra anualment des de 2013 una fira d’autoedició anomenada Gutterfest amb el que s’ha creat un punt de trobada pels aficionats a aquest món on hi ha venda de material, concerts, mostres, projeccions, tallers, xerrades i taules rodones sobre l’autoedició, no només de fanzines sinó també de música i qualsevol cosa que es pugui autoeditar i autopublicar. A la resta d’Espanya destaquen festivals com el Tenderete a València, Grapa Grapa a Galicia i el MEA i el Graff a Madrid.
En alguns casos també es distribueixen en bars, un exemple de fanzine amb molta presència als bars seria el TMEO al País Basc.
|25|
Actualment també es distribueixen molts fanzines gràcies a Internet i per les webs pròpies de cada autor o distribuïdor per les quals es poden comprar i rebre a casa. Aquesta opció cada cop està més explotada ja que gràcies a això es pot arribar a fanzines que mai podries veure o tenir ja que són d’una persona llunyana i que potser no té altra possibilitat per fer-ho arribar a la resta del món. Existeixen webs de domini lliure que són per vendre coses que són molt utilitzades com TicTail entre altres i també algunes persones ho fan directament per email i amb pagaments per PayPal o transferència o fan intercanvis per altres fanzines.
També existeix a Barcelona una biblioteca dedicada únicament a la documentació i recopilació de fanzines, s’anomena Fanzinoteca i existeix en un lloc físic. També tenen un mòdul mòbil amb el que es va viatjant per fer arribar els fanzines a més llocs i una web on està tot el que tenen classificat amb les característiques de cada publicació especificades.
|26|
2.6 ISBN i Dipòsit legal: Tota publicació feta legalment ha de tenir Dipòsit Legal i en cas de que estigui destinada a la venda també ha de tenir un ISBN. En el cas del Dipòsit Legal és obligatori per tota obra publicada de qualsevol tipus, en qualsevol suport i per qualsevol procediment per la distribució o comunicació pública, lloguer o venda. S’aconsegueix gratuïtament i el procés per obtenir-lo consisteix en dipositar exemplars de publicacions a biblioteques nacionals amb l’objectiu de recopilar-les i conservar-les amb el fi de preservar el patrimoni bibliogràfic, sonor, visual, audiovisual i digital de l’estat per garantir l’accés a la cultura, a la informació i a la investigació ara i en un futur. “El dipòsit legal es la via per aconseguir l’accés a aquesta informació per tota persona que la requereixi.” També es fa servir per motius com la confecció d’estadístiques sobre producció editorial i el patrimoni de les biblioteques. Per altra banda l’ISBN és un codi únic per llibres i només és necessari en cas de propòsits comercials. ISBN són les sigles d’ International Standard Book Number, com diuen les seves sigles traduïdes és un codi internacional per llibres, està composat per 13 dígits en els que s’especifiquen aspectes com el país d’on és i l’editor entre altres. El seu objectiu és facilitar l’identificació i el mercadeig en llibreries, biblioteques, universitats...i s’obtè per mètodes semblants al del Dipòsit Legal. La introducció d’aquests conceptes té com propòsit remarcar la “il•legalitat” dels fanzines, ja que la gran majoria no en té cap d’aquests dos codis d’identificació. Inclús els que es venen en llibreries o botigues especialitzades manquen d’aquests números raó per la que en alguns casos pot crear complicacions. Una bona forma de distingir un fanzine d’una revista o un llibre potser seria l’ús d’un ISBN o Dipòsit Legal ja que és una forma de mantenir-los al marge de la legalitat conservant aquest esperit underground característic.
|27|
|28|
3-Els meus fanzines
|29|
|30|
3.1 Portales El fanzine Portales és una publicació no periòdica on es demana a qui vulgui participar que faci una il•lustració, un collage o qualsevol cosa que es pugui imprimir i en el que la temàtica de la publicació és fer que alguna cosa surti o entri per un forat o semblant: un portal, d’aquí el nom. Aquests portals representen diferents realitats, la realitat de cada persona, el seu món interior expressat a través de la seva obra i la funció del fanzine el que fa és recopilar-les en les seves pàgines. Està compossat per 21 obres de proporcions semblants a un dinA4 vertical i apareixen autors internacionals (Argentina, Brasil...)i nacionals, hi ha il•lustracions, collages digitals i tradicionals i alguns tenen text, els estils són molt variats fet que aporta riquesa a la publicació. El fanzine es va maquetar amb Indesing i existeix en format físic i digital. El format físic de l’obra està imprès en blanc i negre en sis dinA4 a doble cara plegats per la meitat (dinA5) i grapats i es va distribuir en mà i per correu als participants i als qui els semblava interessant de forma gratuïta. En format digital està diponible a la plataforma Issuu .
|31|
Per començar a organitzar aquest fanzine es va publicar a les xarxes socials un cartell explicatiu sobre el que es demanava, unes petites instruccions o guies i un correu electrònic per enviar la proposta. Es publica a Facebook, Tumblr, Instagram i després ho comparteix més gent de forma que la proposta arriba a més persones.
A mesura que els participants van enviant al correu les seves obres es guarden en una carpeta amb un número i en un bloc de notes aquest número va acompanyat del nom i la web de l’autor. Un cop s’han recopilat totes les obres es maqueta en Indesign.
|32|
3.2 No puedes eliminar la tristeza i Agujeros y rallas Parlaré d’aquest dos fanzines a la vegada per que es van fer gairebé al mateix temps i han anat gairebé sempre distribuits en parella.
El primer, No puedes eliminar la tristeza, el vaig fer al gener de 2014 en un trajecte d’autobús i en un banc esperant a uns amics, són dibuixos de línea i tracta la historia d’un personatge que es diu Tristeza i que per moltes coses que li passen i que el podrien fer desaparèixer sempre reapareix, té 20 pàgines, mesura 10 x 14 cm., està en blanc i negre i en les últimes còpies té un segell amb el meu nom i les meves webs actualitzades. Al ser dels primers que muntava la compaginació i diferents aspectes que ara he millorat i que faciliten la feina no estan gaire cuidats pot ser per què en el moment de fer-ho no estava previst fotocopiar-lo i convertir-lo en un fanzine, que es repartiria/vendria però per algun motiu no va acabar sent així i des de fa un any he anat imprimint i muntant còpies d’aquest fanzine quan les necessitava per un esdeveniment, per enviar per correu, per portar a una botiga o simplement regalar-li a una persona que em venia de gust que la tingués. Tampoc sé el número exacte de còpies que han existit o existeixen en aquest moment repartides pel món. Ara mateix es pot trobar a Fatbottom comics de Barcelona a la botiga física i al web i a l’abast de gairebé qualsevol persona que me’l demani. Per altra banda està Agujeros y rallas que també es va fer al gener de 2014 i té 20 pàgines amb dibuixos automàtics de línia de color negre i vermell i un format de. Els dibuixos no segueixen cap fil conductor, són dibuixos diferents i el títol es correspon amb que a totes les pàgines hi ha un forat per on passa alguna cosa i hi ha ratlles. En aquest cas també ha tingut un procés de producció semblant al No puedes eliminar la tristeza ja que he anat imprimint i muntant quan en necessitava per algun motiu.
|33|
3.3 Las aventuras del capitán diversión El Capitán diversión es va acabar a mitjans de 2014 i és el primer fanzine “pensat” que vaig fer, fent alguna llista d’idees sobre el que podia passar al personatge. Aquest fanzine tracta una història tancada d’un superheroi que s’anomena Capitán diversión, en les seves pàgines, apareix des de que era petit fins el seu final fent alguna cosa “divertida” a cada pàgina. L’interior es en blanc i negre i cada portada està pintada a mà amb aquarel•les per donar-li un toc més íntim i personal a la publicació i afegir-li valor i vida a pel fet d’estar pintades una a una, a més també té un post-it amb el meu nom i webs estampat amb un segell.
S’ha distribuït fins ara per correu, en mà i a la botiga Fatbottom i al seu web i com totes es meves publicacions s’han imprès i muntat còpies quan era necessari, per tant no sé el número d’exemplars distribuits.
|34|
3.4 MixZINE Aquest és un dels últims fanzines que he fet, el vaig imprimir per primer cop al desembre de 2014 i és una mena de recopilatori de coses meves fetes durant l’any. Alguna de les diferències amb els altres fanzines que he fet és que el format és diferent , fins aleshores tots els que havia fet eren verticals i en aquest cas és apaïsat i una altra curiositat és que la grapa que l’enquaderna està pintada de color negre amb esprai. Conté il•lustracions aïllades i minicòmics i serveix per fer-se una idea de les coses que faig, el meu estil fins ara i podria ser una bona targeta de presentació de les meves obres imprimibles. També com a novetat conté a la contraportada un codi QR amb el que es pot arribar a la meva web que fa de directori a tot el meu treball penjat a la xarxa: el meus vídeos, música, dibuixos, etc. Fins ara només s’ha distribuït en mà i per correu ordinari a diferents persones amb la condició de que al rebre’l a canvi han d’enviar-me alguna cosa: una carta, un dels seus fanzines, un dibuix...
|35|
3.5 Fanzines com treball de classe Gràcies a la facilitat que he desenvolupat maquetant i muntant els meus fanzines he aprofitat per presentar alguns treballs de l’escola en aquest format. El primer va ser un treball sobre la Boqueria. Vaig fer una mena de catàleg il•lustrat de productes que es poden trobar en aquest mercat i el vaig maquetar i enquadernar igual que faria amb un fanzine.
Un altre va ser un treball final de fotografia sobre experiments amb llums i llargues exposicions. També el vaig maquetar en forma de fanzine, en aquest cas apaïsat i el vaig imprimir en dos mdies, un petit i un altre més gran per poder gaudir millor de les imatges.
|36|
3.6 Colaboracions en altres fanzines Chico cobra x basca (Colòmbia) Aquest és segurament el primer fanzine en el que vaig participar, el vaig descobrir per Facebook i demanaven que dibuixessis el “chico cobra”. Ningú sap com és exactament o cadascú té una idea de com és. Això és el que recopila el fanzine, dibuixos de diferents persones en diferents estil però que tots són el chico cobra. El fanzine existeix digitalment al Issuu i físic però al ser un fanzine llatinoamericà l’editor em va enviar el pdf per si jo volia imprimir-lo i distribuir-lo per la meva ciutat. Probablement aquesta col•laboració en aquesta publicació va ser el detonant per començar a fer fanzines i perquè m’interessés pel tema.
Cosas zine #2 (Galícia) També és dels primers fanzines en els que vaig col•laborar, gairebé a la vegada que en l’anterior. En aquest cas vaig arribar a participar convidat per un amic d’un amic. En aquest número era “Cosas que joden un poquito” i després de fer una llista d’idees conjunta amb tots els participants es seleccionaven les millors idees i s’il•lustraven. Existeix només en format físic.
Fanzine La Tourette nº5 (País Basc) Aquest fanzine demanava col·laboradors per internet i vaig decidir enviar un dibuix. Aquest número del fanzine tractava el color negre, per tant s’havia de dibuixar, escriure o fer una foto on predominés el negre. El format d’aquest fanzine és curiós ja que és un sol foli imprès a doble cara i doblegat en forma de quadrat de manera que per veure cada obra l’has d’anar desplegant. També es pot veure a la seva web. Una curiositat és que un cop acabat el fanzine van imprimir en gran cada obra i les van enganxar pels carrers de Bilbao.Aquesta acció es va gravar i penjar un vídeo a internet.
|37|
Cosas zine #3 (Galícia) Va ser el segon número en el que vaig participar d’aquesta publicació gallega, en aquest cas tractava sobre “cosas que nunca conseguirás” i vaig participar també amb unes quantes il•lustracions meves.
Klof nº13. “Underground” (España) Aquesta publicació també la vaig descobrir per internet (me’l van recomenar els de La Tourette) i vaig accedir a participar per correu. El tema a tractar era Underground i jo vaig fer un minicòmic de dues pàgines on s’enfrontaven l’underground i interneten forma de personatges. Existeix en format físic i en digital a l’ Issuu.
Artistas do underground vol.5 (Brasil) Artistas do underground és una publicació de David Beat, un brasiler que vaig coneixer per internet i que va participar en el meu fanzine de Portales, em va proposar participar en una de les seves publicacions col•laboratives. En aquest fanzine participa gent de tot el món aportant un dibuix o collage. Es va imprimir i també penjar a internet.
|38|
4-Conclusions
|39|
|40|
Penso que aquest treball m’ha anat bé per informar-me del tot sobre un tema que m’interessa des de fa un temps, m’ha servir per descobrir els seus inicis i les aparicions i importància que han tingut en el món de l’art i en el món en general. He treballat, investigat i descobert coses que fins ara no coneixia o no havia aprofundit gaire i gràcies a això puc dir amb certesa el que són i han sigut realment els fanzines i el que representen per a mi. Com he dit a la introducció, el món dels fanzines és més gran i ampli del que es podria pensar inicialment. També pot passar desapercebut depenent dels interessos o del poc interès de cada persona. Al llarg del treball he descobert que molts dels il•lustradors, dibuixants de còmic, fotògrafs i en general artistes, van començar la seva carrera en el món de l’art a través d’algun fanzine, ja sigui creat per ells mateixos o participant en els d’altres persones. Això pot fer entendre que era i segueix sent un bon mètode per compartir les teves obres i que permet arribar a gent a la que no arribaria d’altra forma la teva obra encara que molts cops no se sap exactament a qui arriben. Suposant que no han servit per això aleshores pel que hauran sigut útils és per aprendre a fer una publicació des del principi, a controlar tots els aspectes amb una llibertat total, o parcial segons els teus mitjans, aportant una experiència reaprofitable en futurs projectes on s’hagi de treballar en un format o d’una forma semblant. Els fanzines per mi són qualsevol publicació que estigui al marge del món profesional de les revistes/cómics o semblants. Encara que el seu contingut i formats puguin arribar a ser similars un fanzine sempre tindrà unes característiques diferents a les que pugui tenir una revista. Poden estar fets per una persona o un grup de persones que volen fer una publicació. Aquestes persones saben que probablement no rebran cap gran compensació econòmica a canvi i encara sabent això treuen un fanzine endavant amb continguts que poden arribar a igualar o a ser més potents que els d’un mitjà professional. Tot això afegit a que està fet, com se sol dir, per amor a l’art i conté aquesta essència de qui fa una cosa per què vol, sense cap obligació ni cap límit establert que pugui coartar la seva creativitat ni les seves idees. Des de fa temps que intento trobar la meva definició d’art i potser el món dels fanzines m’ha ajudat a encaminar-me cap a una idea concreta. Ara per ara es podria dir que la meva concepció de l’art en la seva màxima puresa és el fet de crear alguna cosa sense cap propòsit més que el de crear, sense esperar gaire a canvi, tret creixement i satisfacció personal. En la majoria de fanzines existents aquesta ànima creadora és la que duu a una persona a crear-ne un i aquest pot ser el motiu inconscient pel que em vaig interessar per aquest tema. Dic inconscientment per que quan vaig començar a participar en aquesta classe de publicacions no sabia a raó de la seva existència, simplement em va captivar la idea de que algun dels meus dibuixos aparegués en una cosa semblant a una revista o llibret de paper. Amb el temps i sobretot amb aquest treball he llegit i sentit parlar a persones sobre la seva visió del món dels fanzines d’una forma semblant a la que jo havia anat desenvolupant i també enriquint-la amb les seves opinions i experiències. Per mi són les primeres publicacions ens les que he tingut possibilitat de participar, he creat les meves pròpies i m’ha servit per expressar-me i compartir el que faig d’una forma diferent al que havia fet servir fins aleshores. M’agrada la idea de pensar que alguna persona que per algun mitjà ha aconseguit una còpia d’algun dels meus fanzines la té en la seva prestatgeria juntament amb altres llibres, revistes o fanzines. També això m’ha servir per conèixer gent de molts llocs amb les que he compartit les meves creacions, ens hem enviat mútuament fanzines, he participat en les seves publicacions i ells en les meves i moltes més coses que no hauria fet sense aquest grapat de fulls fotocopiats i grapats.
|41|
Penso continuar fent fanzines, ja que tinc moltes idees per dur a terme que s’acabaran convertint en més publicacions que compartiré amb aquells que ho vulguin. Gaudiré dibuixant, escrivint, maquetant, experimentant amb diferents formats i impressions, doblegant, grapant o cosint i enviant sobres amb dibuixos o portant-los a llocs per distribuir. En definitiva seguiré gaudint del que considero que és la essència dels fanzines i potser de qualsevol cosa que és estar content i orgullós del que fa un mateix i a més compartir-ho amb els demés.
|42|
Documentaci贸
|43|
|44|
Introducció. Què és un fanzine?
Mon Magán, http://www.monmagan.com/fanzines/ Consultat: [3/1/2015] Guillermo Carandini y la productora Zeventrack S.L. (2012) Qué significa underground? - What does underground mean? (Documental completo de fanzines cómic) https://www.youtube.com/watch?v=_EjWZ0VElZA
1-Història dels fanzines 1.1 Anys 10-20 Biblies de Tijuana Varios autores (2013)Las biblias de Tijuana. Editorial El Nadir http://www.tijuanabibles.org/bibles/ Consultat: [15/12/2014] René Parra http://cargocollective.com/reneparra/Biblias-de-Tijuana Consultat: [3/11/2014] Manuel Barrero, Las biblias de Tijuana (dilluns 23 de gener de 2012) http://tebeosfera.blogspot.com.es/2012/01/las-biblias-de-tijuana.html Consultat: [3/11/2014] Miguel A. Perez-Gomez, Las biblias de Tijuana (VVAA) (30 setembre de 2013) http://www.entrecomics.com/?p=93174 Consultat: [3/11/2014] Tijuana Bible en allemand?? (16 de març de 2014) http://aucarrefouretrange.blogspot.com.es/2011/03/tijuana-bible-en-allemand.html?zx=90b343096cfd636f Consultat: [3/11/2014] 1.2 Anys 30 The comet, ciència ficció Mar Armengol, Fanzines, Passió pel paper https://batecdecultura.files.wordpress.com/2012/01/reporfanzines-mar-armengol.pdf Zine http://zinewiki.com/Zine Consultat: [6/10/2014] The Comet http://zinewiki.com/The_Comet Consultat: [6/10/2014] Chapter 4 - The Development of Fanzines and the Establishment of a Fanzine Culture http://www.lundwood.u-net.com/fandissy/fdhist.html Consultat: [6/10/2014] Science Fiction Fanzine http://en.wikipedia.org/wiki/Science_fiction_fanzine Consultat: [6/10/2014] University of Liverpool Sf Fundation http://www.sfhub.ac.uk/colldescs/periodicals.html Consultat: [3/11/2014] 1.3 Anys 60 Crumb: Zap comix Robert Crumb. (Maig de 2014) R.Crumb entrevistas y cómics. Espanya, Gayo Nero Ediciones. Underground Comix ... Zap Comix http://www.undergroundcollectibles.com/index.cfm/fa/categories.main/parentcat/10301 Consultat: [15/12/2014] R. Crumb, Rick Griffin, Paul Mavrides, Victor Moscoso, Spain Rodriguez, Gilbert Shelton, Robert Williams, and S. Clay Wilson The Complete Zap Comix (2014) Fantagraphics 1.4 Anys 70 El punk The British Library Board http://www.bl.uk/learning/histcitizen/21cc/counterculture/doityourself/punkfanzines/punkfanzines.html Consultat: [30/11/2014] Punksubculture http://en.wikipedia.org/wiki/Punk_subculture Consultat: [30/11/2014] Historia del Punk Rock http://www.canaltrans.com/musica/punk.html Consultat: [30/11/2014] Mark Perry, Sniffin’ Glue # 1 (escanejat i penjat per Lucio Scelso) http://issuu.com/lucioscelso/docs/pdf/5 Consultat: [30/11/2014] Raquel Miserachi Prensa underground: Los primeros fanzines punk (4 de maig de 2014) http://noisey.vice.com/es_mx/ read/los-primeros-fanzines-punk-en-el-mundo Consultat: [30/11/2014] Història de la fotocopiadora fotocopiadora.wikispaces.com/historia+de+la+fotocopiadora Consultat: [24/12/14]
|45|
1.5 Anys 70 Nacional. El Rrollo i la movida Antonio Martin. NACIMIENTO Y PRIMEROS PASOS DE EL RROLLO ENMASCARADO (2004) http://www.tebeosfera.com/1/Documento/Articulo/ElRrollo/nacimiento.htm Consultat: [10/12/2014] José Manuel Rodríguez Humanes, Manuel Barrero i Palmiro Bimola. EL RROLLO ENMASCARADO, EL RROLLO PRODUCCIONES, BARCELONA, IX-1973 (2008) http://www.tebeosfera.com/obras/publicaciones/rrollo_enmascarado_el_el_rrollo_1973.html Consultat: [10/12/2014] De qué iba el Rrollo 1 (28 d’octubre de 2012) http://labusca.radioalmaina.org/2012/10/28/de-que-va-el-rrollo-1/ Consultat: [23/12/14] Palmiro Bimola CASCORRO FACTORY (2011) http://www.tebeosfera.com/entidades/cascorro_factory.html Consultat: [23/12/14] José Manuel Lechado, José Manuel Lechado García. (2005) La movida: una crónica de los 80. Madrid, editorial ALGABA. 1.6 Fanzine barceloní del s.XXI Consultats: [5/1/2014] http://arrosnegre.org/ http://rantifuso.es/ http://publicacionesgatonegro.blogspot.com.es/ Mon Magán, (gener 2009) http://www.monmagan.com/zines/5/ http://www.elnaufraguito.com
2-Com és un fanzine? 2.1 Maquetació Consultats: [30/12/14] http://www.fotonostra.com/grafico/maquetacion.htm 2.2 Impressió Consultats: [3/1/15] http://www.fotonostra.com/glosario/huecograbado.htm http://www.printyourcolor.es/item/184-todo-sobre-la-impresion-offset.html#.VKPqs8lviK0 http://www.carm.es/fpublica/bici/oferta/BICI/validados/13105.pdf 2.3 Enquadernació Francisco Gomez Raggio (2005), El libro de la encuadernacion (en papel) Alianza editorial, 2.4 Distribució GUTTER FEST Gutterfest.tumblr.com Consultat: [3/12/2014] Carmen López Una nueva era dorada de los fanzines en España (13 de juny de 2014)http://www.eldiario.es/cultura/ libros/nueva-epoca-dorada-fanzines-Espana_0_267373709.html Consultat: [3/12/2014] Andrea Galaxina [GUÍA FANZINERA] http://bombasparadesayunar.blogspot.com.es/p/guia-fanzinera.html Consultat: [3/12/2014] Guillermo Carandini y la productora Zeventrack S.L. (2012) Qué significa underground? - What does underground mean? (Documental completo de fanzines cómic) https://www.youtube.com/watch?v=_EjWZ0VElZA Consultat: [15/12/14] 2.5 ISBN i Dipòsit legal. BNE (Biblioteca Nacional d’Espanya) Preguntas frecuentes: Depósito Legal (Actualizat 15/06/2012) http://www.bne.es/ es/Servicios/PreguntasMasFrecuentes/docs/Deposito_Legal.pdf Consultat: [5/11/2014] http://www.bnc.cat/Professionals/Propietat-intel-lectual Consultat: [21/12/2014] http://www.bnc.cat/Professionals/Diposit-legal Consultat: [21/12/2014] http://www.isbn.org/isbn_spanish Consultat: [21/12/2014]
|46|
Agraïments a la mama, al papa, a internet, a les bibliotecà ries, a la organitzadora del Gutter fest, a la botiga Fatbottoms, a la meva tutora, al meu altre tutor i a totes les persones a les que he hagut d’explicar que era un fanzine quan em preguntaven de que feia el treball de recerca.
|47|