1 minute read
Vázquez Bueno 218 / Endevinalles Héctor Sanmanuel
Qui no plora... no mama
Sara Vázquez Bueno
Advertisement
219 / Taüt / Cullera / 2022 Quan vaig amb ma mare agafant bé la mà quan vaig amb mon pare del muscle abraçat no hi ha res que em faça més il·lusió que preparar l’estratègia amb molta efusió.
No cal pensar massa sols cal demanar al ritme del meu pas el que veig al meu abast: que si vull un nino.. o un tros de torró, que ara demane de la botiga un camió... Pose els ulls clucs i amb molta passió els dic que me’ls estime, de cor, un muntó. Una besadeta i un bon “axuxó” i me n’isc amb la meua sense “marmoló”. Són els meus pares i me’ls conec ben bé No poden permetre que em falte de res. Quan vaig amb els iaios és més fàcil la tàctica perquè, sovint, no necessite ni pràctica. Sembla que tinguen un sext sentit per oferir-me tot allò que ni he dit. Ho sabem tots, perquè tots ho hem fet, que per traure dels majors sols cal plorar un poquet.
