Morfologia nominal Els pronoms Combinació pronominal
Definició
Característiques • Els pronoms designen éssers o coses sense anomenar-los. • En principi, ocupen el lloc del SN i, per tant, compleixen funcions nominals. • La seva naturalesa semàntica és diferent de la de les restants categories gramaticals ja que no tenen un significat permanent perquè depèn del context.
1
Classificació • • • • • • •
Demostratius Possessius Numerals Quantitatius i indefinits Interrogatius Relatius Personals – Tònics o forts – Àtons o febles
Demostratius • Coincideixen amb les formes dels determinants demostratius i n’afegeixen tres que són exclusivament pronominals: • Açò o ço (viu en l’àmbit valencià). • Això • Allò Aquestes formes s’anomenen neutres perquè no fan referència a realitats de gènere determinat.
Demostratius: – Aquest, aquell –aqueix- (proximitat i llunyania) – Est(e), eix(e)/ix(e), aquell (en valencià)
Possessius • Coincideixen també amb els determinants del mateix nom però han d’adoptar obligatòriament l’estructura article+possessiu (és per aquest motiu que les formes àtones del possessiu –mon, ton, son, ma, ta, sa, mos, tos, sos, mes, tes, ses- i les formes llur i llurs no poden actuar com a pronoms). Possessius: – Meu, teu, seu, nostre, vostre, seu
2
Numerals • Coincideixen amb els determinants del seu nom. Es poden referir a un nombre concret d’éssers, a realitats ja al·ludides i, finalment, poden suplir noms implícits. » Ja són set els que han caigut al sot. » Van sortir deu corredors però dos es van retirar. » El termòmetre marca sis sota zero (s’entén graus).
Numerals: – Cardinals: dues, tres, quatre...
Quantitatius i indefinits • Al marge dels determinants del mateix nom que també poden ser pronoms, els següents quantitatius i indefinits són exclusivament pronominals: hom, tothom, algú, ningú, altri,
cada u, cadascú, quelcom, res. Quantitatius i indefinits: – Quant, molt, poc, bastant, gaire, massa, més, altre, algun,
un, tot, tal, qualsevol...
Interrogatius • A més de les formes dels determinants del mateix nom, els interrogatius qui (referit a persones) i què (referit a coses) són únicament pronominals. Tots dos poden anar sols o precedits de preposicions, segons la funció sintàctica que exerceixen. Interrogatius: – Quin, quina, quins, quines.
3
Relatius • Tenen una gran importància sintàctica i són els que introdueixen l’oració de relatiu. El pronom fa de nexe amb l’oració principal i compleix totes les funcions sintàctiques d’un SN dins la subordinada. » Va apagar el llum que havien deixat encès.
En aquesta oració, que, identificable com a relatiu perquè és substituïble per el qual, uneix la principal i la subordinada i, alhora, fa la funció de CD dins la segona (havien deixat encès
llum/ l’havien deixat encès). el llum
Relatius: – Qui, que, el qual
Personals forts o tònics • Tònics o forts – Són els que designen les persones gramaticals. De fet, només són pròpiament personals els de primera i segona persones, ja que els de tercera poden referir-se també a coses.
Personals àtons o febles • Àtons o febles (clítics) – S’adjunten al verb formant una unitat fonètica; l’accent recau sempre sobre el verb. • Proclítics –quan precedeixen el verb-. » Ho porten demà
• Enclítics –quan segueixen el verb-. » Amagueu-los los
4
Personals àtons o febles • Cal evitar la repetició del mateix pronom al davant i al darrere del verb (pleonasme pleonasme). pleonasme Només són correctes amb els pronoms tot i ho –entre tots ho farem tot-.
Personals àtons o febles • Les formes reforçades s’usen: – en bona part del català oriental, gairebé sempre davant d’una forma verbal començada en consonant. » Em sembla que no hi és
– En la combinació de dos pronoms. » Els la tornarem aviat
– I en general s’usen darrere un altre pronom acabat en –s. » Digueu-nos-la aviat » Anem-nos-en
Personals àtons o febles • Les formes elidides són les que escrivim davant del verb, quan aquest comença en vocal o h. Són formes, per tant, amb apòstrof, ja que hi ha una vocal elidida, sigui per contacte amb el verb, sigui per contacte amb un altre pronom. » T’agafaré » S’hi acosta » M’ho pensaré
5
Personals àtons o febles • Les formes plenes s’usen: – Darrere el del verb, quan aquest acaba en consonant o en –u. » Dir-te » Mireu-vos
– Precedint un altre pronom davant o darrere del verb, els pronoms em, et i es adopten la forma plena. » Que te l’enduràs?
• Però si aquets pronoms van combinats amb els pronoms ho i hi prenen la forma elidida. » M’ho temia » S’hi acostumarà
Personals àtons o febles – En combinació amb un altre pronom apostrofat. » No se’n volien anar » Me’l quedaré
– Davant dels verbs començats per s, ce, ci, es pot escriure la forma plena se en lloc de la reforçada. » Ja se sap » El dia 22 se celebrarà...
– En certs girs populars, expressions o modismes. » » » »
Tant me fa Com se diu Déu vos guard Déu nos en guard
Personals àtons o febles • Les formes reduïdes són les que escrivim darrere del verb o d’un altre pronom feble, si aquest acaba en vocal (menys u). – Aquests pronoms se separen sempre del verb per mitjà d’un apòstrof o d’un guionet. » Escolta’l » Emporta-te’l
– Però la forma –us es fa servir darrere un verb acabat en vocal no formant diftong. » No acaba d’entendre-us
6
Personals àtons o febles • Col·locació – Normalment escrivim els pronoms davant del verb. » Et ve de gust passejar?
– Amb els verbs en infinitiu, gerundi o imperatiu, se situen darrere. » Donar-lo, trobant-li, agafa'l
– En la resta de temps verbals se situen al davant –el dóna-. – Amb el pretèrit perifràstic i amb les perífrasis verbals se situen indistintament al davant o al darrere. » Vaig comprar-lo/ el vaig comprar » Heu de parlar-li/ li heu de parlar
– Tots els pronoms es col·loquen junts, bé al davant o bé al darrere. » M’ho va dir/ Va dir-m’ho
– Taula de combinació de pronoms.
Personals àtons o febles •
Ortografia dels pronoms – Davant del verb, si el verb comença en consonant, el pronom s’escriu separadament. » Em sembla
– Davant del verb, si comença en vocal o h, els pronoms em, et, el, la, es, en adopten la forma elidida i s’apostrofen. » M’agafen, n’ha agafat
• Però el pronom la davant d’un verb començat en i, u, hi, hu àtones es comporta com l’article femení i no s’apostrofa. » La untaven [però l’unten]
– Darrere del verb, si el verb acaba en consonant o en –u (precedida d’una altra vocal) s’adjunten al verb mitjançant un guionet. » Pentinar-me
– Darrere del verb, els pronoms em, et, es, el, ens, els, en adopten la forma reduïda i s’apostrofen si el verb acaba en vocal (menys u) » Veure’s, mengeu-ne
Personals àtons o febles – Quan aquests mateixos pronoms es combinen amb altres, se suprimeix la vocal i s’escriu apòstrof tan a la dreta com es pot. » Me + el + dóna me’l dóna » Se + en + ha menjat se n’ha menjat
– Altres casos • Les combinacions la + hi, se + us no s’apostrofen » No la he vista mai » Se us crema alguna cosa
• El pronom el adopta la forma elidida l’ quan es combina amb el pronom en. Així, en la frase: Treu el vi de la nevera, la pronominalització dels dos complements seria: » L’en treu/ Treu-l’en
• Els pronoms li i ho són invariables i, per tant, no s’apostrofen mai. » Li agrada el futbol » Li ho demanaré jo mateix
7
Personals àtons o febles • Funcions
Personals àtons o febles • Substitució del CD – El CD és ,’objecte (cosa, animal o persona) sobre el qual recau directament l’acció que expressa el verb. – El CD completa el significat dels verbs transitius (generalment sense preposició) » Vam veure la calaixera a la fira de brocanters
– Una altra manera d’identificar el CD és comprovar si se li pot aplicar el participi del verb. » Quina és la cosa vista? La resposta és el CD, per tant la calaixera.
Personals àtons o febles – També se’l pot identificar comprovant si pot construir-se una oració en què el CD de l’oració activa faci de subjecte pacient. » La calaixera va ser vista per nosaltres a la fira de brocanters
– Finalment, per a distingir el CD del CI (amb el qual es pot confondre en la tercera persona) podem comprovar quin és el pronom que hem de fer servir per a substituir-lo: si no és li/els es tracta del CD. Com que els tant pot ser CD plural com CI plural, quan el complement sobre el qual tenim dubte és plural convé passar-lo primer asingular, i després mirar quin és el pronom que el substitueix (li: CI, el, la: CD). » He inclòs el cònsol a la llista de convidats » L’he inclòs a la llista de convidats (*Li he inclòs a la llista de
convidats).
8
Personals àtons o febles • Si el CD és de 1a o de 2a persona no sol crear dubtes. Aquests vénen quan és determinat de 3a persona o indeterminat. El pas més important, però, és identificar-lo. • Després el substituirem pel seu pronom corresponent. Si entenem bé això, és una activitat gairebé mecànica. Això no obstant, no ho dominarem fins que no ens surti de manera automàtica, quasi sense pensar-ho. Observeu la taula:
Personals àtons o febles • Naturalment, cada pronom adoptarà la grafia adequada segons la seva ubicació d’acord amb la graella del principi. Observeu els exemples: » He saludat cinc joves músics N’he saludat cinc (indeterminat). » Has vist a la Neus? Ahir la vaig veure, avui no l’he vista
(determinat).
» Vols tot això? No, no ho vull (neutre).
Personals àtons o febles • Combinacions
9
Addenda • Excepcionalment, a introdueix el CD en els casos següents (sempre referits a persones): – Quan és un pronom personal fort (mi, tu, ell/ella, nosaltres, vosaltres, vós, ells/elles, vostè/vostès, si). » El professor m’ha avisat primer a mi i el meu company (Observem
que el primer terme del CD va amb a perquè és un pronom personal fort, però el segon, com que no ho és, va sense a encara que estigui coordinat amb a mi).
– Si el CD és tothom, ningú, altri, molts, tots, totes, qui o el qual es pot usar a per a introduir-lo, sobretot si cal desfer alguna ambigüitat. » Hem atès tothom que ho ha demanat/ hem atès a tothom que ho ha
demanat
10