La Guerra Civil Espanyola (1936-1939) 1. L’esclat de la Guerra Civil El 17 de juliol de 1936 es va produir un aixecament militar a Melilla. Franco, arribat de les Canàries es va posar al capdavant de l’ exercit sollevat. A la Península, el capdavanter era el general Mola que estava a Pamplona, però al llarg de la guerra, va morir en un accident d’avió, com Sanjurjo, fet que va donar pas a l’ augment de poder progressiu de Francisco Franco. Sanjurjo havia protagonitzat un intent de cop d’ Estat durant la República i quan retornava des de l’ exili per posar-se al capdavant del cop d’ estat, va morir en un accident.
La República no va estar ràpida reaccionant davant el cop d’ estat i quan José Giral es va posar al capdavant del govern republicà, els rebels ja havien ocupat ciutats important i el cop d’ estat havia triomfat a algunes zones d’ Espanya, que va quedar dividida donant pas a una guerra civil que duraria 3 llargs anys. La zona agrària era favorable al franquisme mentre que la zona obrera, industrial, era republicana. L’exèrcit espanyol també es va dividir: la marina i l’aviació van restar fidels a la República, mentre la resta es van afegir al moviment colpista.
2. El fracàs del cop d’estat a Catalunya El general Goded, arribat de les Balears, va dirigir la insurrecció a Catalunya, que va tenir un escàs suport. Van treure les tropes al carrer per ocupar la Generalitat, els mitjans, etc. però els obrers organitzats per partits i sindicats en milícies, en veure aquests moviments, van fer front als feixistes, juntament amb la Guàrdia Civil i al Guàrdia d’ Assalt (la policia de la República) Els militars es van rendir i al cap d’uns mesos el general Goded va ser executat al Castell de Montjuic. Els triomf de les milícies obreres va anar acompanyat d’ un gran desordre i l’ inici d’ una revolució violenta. Es van produir assassinats, persecucions ... d’ aquells que es considerava lligats als colpistes i es va atacar a l’ Església Catòlica que s’ acusava d’ antirepublicana. Molta gent va fugir i es va refugiar a l’ estranger a zones on el cop havia triomfat. Per encarrilar el procés i aturar la violència la Generalitat va crear el Comitè de Milícies Antifeixistes, una agrupació formada per anarquistes de CNT-FAI, comunistes del POUM i el PSUC, republicans catalans d’ ERC, la Unió de Rabassaires, membres d’ Acció Catalana i del sindicat socialista. UGT . El comitè tenia el poder real i efectiu.
El procés revolucionari va continuar amb l’ ocupació d’ empreses que es van col·lectivitzar. També mitjans de transport i terres, tot i que aquestes últimes en menor grau que a d’ altres zones de la Península. Els obrers, organitzats en comitès, van assumir el control de moltes empreses i van reprendre la producció després dels primers dies de conflicte. Molts empresaris havien fugit o mort, a d’ altres se’ls comunicava que els treballadors prenien el control.
3- La internacionalització del conflicte La situació política europea el 1936 era molt tensa i la Guerra Civil espanyola va assolir una gran repercussió internacional. La guerra civil era una confrontació entres les forces democràtiques i els règims feixistes. Els rebels es presentaven com uns lluitadors contra el comunisme i l’ ateisme. Els Republicans com uns defensors de la democràcia contra el feixisme. La Guerra Civil va ser una avantsala de la Segona Guerra Mundial. Mussolini i Hitler donaven suport a Franco, i van utilitzar el territori espanyol per provar les seves armes. El seu suport va ser diplomàtic, polític i militar. Van enviar milers de soldats per combatre, avions d’ i tot tipus de material militar.
Comiat a la Legió Còndor alemanya a Lleó. 1939
Corpo di Truppe Volontarie italià.
Franco també va rebre ajuts de Portugal, va reclutar saldats marroquins i va tenir el suport d’ ultracatòlics irlandesos.
Per altra banda, les grans potències democràtiques europees (França i Gran Bretanya) es van unir en el Comitè de No-Intervenció. El comitè tenia com objectiu no interferir en la guerra espanyola i allunyar així la possibilitat d’ un conflicte a gran escala. No van voler ajudar Espanya i van tancar les fronteres. La República no va poder comprar armes, aliments...
L’URSS i Mèxic van ajudar la República. La URSS va enviar armament, tancs, avions, assessors i aliments i Mèxic va rebre molts exiliats. Argentina també va oferir vaixells per a la evacuació dels exiliats. EEUU va vendre avions a la República i benzina a Franco.
Extraoficialment, un conjunt de voluntaris comunistes, gent d’esquerres, anarquistes, d’arreu del món, van crear les Brigades Internacionals, per lluitar per la República. Alguns d’ ells eren veterans de guerra però generalment eren treballadors i idealistes, intel·lectuals que vingueren a Espanya a lluitar per la democràcia, la República i molts d’ ells per la revolució. Van participar en les més cruentes batalles de la guerra, moltes vegades en pèssimes condicions. La superioritat feixistes aviat es va fer notar i moltes ciutats catalanes i espanyoles van ser bombardejades dia rere dia pels avions dels nacionals.
Imatge de la ciutat de Guernika després del bombardeig amb bombes incendiàries d’ experimentació de l’aviació Còndor alemanya. 26 d’ abril de 1937.
Fotografia d’ un aviador italià quan realitzava un bombardeig sobre la ciutat de Barcelona.
4- Evolució de la zona republicana Dins del bàndol republicà aviat es van manifestar discrepàncies entre els seus membres. Uns volien aprofitar la guerra per fer una revolució al país, canviar el sistema de propietat, la manera en què els ciutadans participaven en política, l’ organització de l’ estat... Altres preferien primer guanyar la guerra i després iniciar o continuar amb reformes que transformessin el país. Els primers mesos es va viure una situació de dispersió organitzativa. Es van organitzar juntes, comitès, milícies, consells... el poder va quedar fragmentat i a nivell militar es presentava dèbil. Largo Caballero va intentar organitzar un govern on tots tinguessin cabuda: republicans, socialistes, anarcosindicalistes. Va unificar les milícies i va crear l’ Exèrcit Popular. Mostra de la divisió van ser el Fets de Maig del 1937 a Catalunya, quan hi va haver un enfrontament armat entre les forces republicanes. Els anarquistes i els comunistes trotskistes proposaven una revolució anarquista enmig de la guerra, i, per altra banda, els republicans, els comunistes
stalinistes i una part dels socialistes prioritzaven guanyar la guerra i normalitzar la República. El socialista Joan Negrín substituirà a Largo Caballero. Manuel Azaña, president de la República, li fa l’ encàrrec de reforçar el poder i centralitzar-lo. L’ objectiu era guanyar la guerra. Davant les derrotes continuades i el cansament, Negrín proposarà a Franco el 30 d’ abril del 38 un acord conegut com els 13 punts, on es demanava la fi de la guerra amb condicions. Franco ho va rebutjar.
La traïció de Segismundo Casado, encarregat de la defensa de Madrid, va fer caure en mans dels rebels la capital, i poc després la resta de territori que encara conservava la República. L’ 1 d’ abril de 1939 Franco declarava la seva victòria. La guerra havia terminat.
5- Evolució de la zona sublevada A la zona controlada pels sublevats, tots els esforços anaven dirigits a guanyar la guerra. Els militars van prendre el control a falta d’ un programa polític definit. Les forces que donaven suport al sublevats (carlins, falangistes, monàrquics, conservadors...) tenien clar el seu rebuig a la República i la democràcia. Als territoris guanyats es instaurar una dictadura militar on es van eliminar totes les reformes republicanes i es va aplicar una política de terror encaminada a acabar amb qualsevol dissidència.
Els militars van instaurar a Burgos el seu govern. El model d’Estat que proposaven s’inspirava en el feixisme i defensava un model social basat en el conservadorisme. Franco, reconegut com a interlocutor de Hitler i Mussolini es va fer amb el control del poder. Va unificar carlins i falangistes en un únic partit: La FET y de las JONS . FE significava Falange Española, la T, Tradicionalistes i les JONS, Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalistas. Fet i de les Jons va passar a dir-se El Movimiento, un cop acabada la Segona Guerra Mundial. Franco també va suspendre sindicats, creant un d’ únic vertical igual que Mussolini, va prohibir els partits polítics, les vagues i manifestacions. Va aplicar una fèrria censura i es va desfer de l’ oposició. L’ Església va donar suport al dictador ja que aquest declarava a Espanya com a catòlica. També va passar a controlar l’ activitat econòmica intervenint en el preus, la producció, el repartiment... Pel que feia a les autonomies, les va suspendre, ja que Espanya era UNA i aquestes atemptaven contra aquesta unitat.
6-Evolució del conflicte La República controlà les grans ciutats i les zones industrials, així com les reserves d’ or del Banc d’ Espanya. Contràriament es va quedar sense Estat Major i gairebé sense oficials, només un 20% dels oficials van restar fidels a la República.
Al novembre el govern de la República es va traslladar de València a Barcelona. Era necessari controlar els recursos econòmics i militars d’ una de les zones més riques i poblades que quedaven sota control republicà.
7-Fi i exili La Batalla de l’Ebre ( juliol-novembre del 38) va ser l’última ofensiva republicana i el darrer gran enfrontament de la guerra.
Mora d’ Ebre Es va mobilitzar la Quinta del Biberó, formada per nois d’uns 17 anys. Va ser la batalla més dura de tota la guerra, va causar la mort de milers de persones i va acabar amb victòria de l’exèrcit feixista, que, immediatament després, van entrar a Catalunya i va ocupar Barcelona el 26 de gener de 1939. El cercle sobre Madrid va durar tota la guerra i va caure en mans franquistes al març del 39. L’1 d’abril del 1939, un comunicat de guerra va considerar acabat el conflicte. Amb la derrota republicana va començar l’exili davant la por de la repressió franquista i més de mig milió d’espanyols van passar la frontera cap a França. Molts d’aquests exiliats van ser tancats en camps de concentració i alguns enviats a camps nazis.
Alguns altres que s’ho van poder permetre econòmicament, es van exiliar a Anglaterra i Amèrica Llatina. I el mateix govern de la República va constituir a Mèxic un govern a l’exili. Als perdedors que es van quedar al país, se’ls va aplicar la Llei de responsabilitats polítiques. Molts van ser empresonats, altres portats a batallons de treballs, molts van ser condemnats a mort...
Franco va prohibir partits polítics i sindicats i empresonar als seus líders, va depurar mestres i funcionaris, va suprimir les llibertats democràtiques, les manifestacions van ser prohibides... Els guanyadors van imposar un règim dictatorial i de terror.