IN MEMORIAM DE L’ESGLÉSIA DE LA MARE DE DÉU DEL ROSER I L’ESCOLA DE LA COLÒNIA ‘LA FÀBRICA’. ARTESA

IN MEMORIAM DE L’ESGLÉSIA DE LA MARE DE DÉU DEL ROSER I L’ESCOLA DE LA COLÒNIA ‘LA FÀBRICA’. ARTESA DE SEGRE. LA NOGUERA. LLEIDA. CATALUNYA Reprodueixo de patrimoni Gencat ; edifici aïllat, de planta rectangular, en el recinte de la fàbrica de començaments del segle XX, amb edificis singulars que formaven un centre industrial.

Llegia a : http://www.lapalanca.cat/pdfs/06nov.pdf 1930.- En aquesta dècada es construeix l’edifici que acollirà l’església dedicada a la Mare de Déu del Roser i que a la vegada farà les funcions d’escola per als fills dels treballadors.

El Valentí Pons Toujouse en el seu excel•lent treball sobre la Colònia: http://blogs.descobrir.cat/modernismededinsiforadecatalunya/2014/09/12/artesa-de-segre-colonia-de-la-fabrica-el-pont-dalentorn/ Defensa l’autoria de Josep Maria Pericas i Morros (Vic, Osona, 27 d'agost de 1881 - Barcelona, 1 d'abril de 1966), i recull en color la mateixa imatge que en blanc i negre feia l’any 1985 J. Salvadó.

Entenc doncs que l’afirmació ‘l’església va ésser modificada, restant la portalada adovellada que forma un arc de mig punt situada al centre de l'edifici’. Ens descriu una actuació posterior. Patrimoni Gencat recull ‘sembla que s'erigí cap al 1906, de la mateixa manera que l'edifici del director del conjunt industrial’, de ser certa, l’autoria de l’església – de la que no tenim imatges – fora de l’Emili Sala Cortés ((Barcelona 22 de febrer de 1841 - la Garriga 7 de juny de 1920), tenim respecte de la data del seu traspàs absoluta certesa : http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1920/06/08/pagina-1/33303354/pdf.html No així, del seu naixement que no hem pogut confirmar en cap registre. Ens dol que l’Enciclopedia Catalana, no dediqui – encara – una entrada a l’arquitecte Emili Sala Cortés ((Barcelona 22 de febrer de 1841 - la Garriga 7 de juny de 1920.

Els nous habitacles s'han adaptat a la composició de simetria que definia l'antiga església , amb elements també historicistes: porxos amb arcades i pilastres de suport. La coberta és a quatre vessants té teula plana.

Artesa de Segre vol ‘posar en valor’ el vast patrimoni històric i artístic situat dins del seu extens terme municipal de 175,9 km² http://www.artesadesegre.net/publicacions/rc0302.pdf dissortadament el ‘capital humà’ és una de les grans mancances d’aquesta comarca, i com trobem a Lluc 10: 2, la collita és abundant, els segadors però , són pocs; pregueu, per tant, a l'amo dels sembrats que enviï més segadors. Amén!

Farem arribar aquest post a la Palanca.