IN MEMORIAM DE L’ESCOLA PÚBLICA DE LA GUÀRDIA DE PRATS. MONTBLANC. LA CONCA DE BARBERÀ, TARRAGONA. CATALUNYA Quan començàvem la recerca sistemàtica dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista, havíem recollit ja una bona part dels edificis que s’aixecaven en el períodes la Mancomunitat, i posteriorment per la Generalitat durant la II República. Teníem clar però, que l’ensenyament a Catalunya s’iniciava molt abans, i que ho feia en bona mesura a l’ombra de l’església catòlica, recordeu el doble significat del molt ‘escolà’ en la nostra llengua, oi?. Bona part de les cases rectorals de Catalunya aixoplugaven escoles parroquials o rectors i/o vicaris ensenyaven les primeres lletres a la mainada, vindrien més tard les ordes religioses que atendrien separadament nens i nenes, i quan a reivindicació de l’ensenyament era un clam generalitzat, el ESTADO es posava a la feina, ho feia però de forma defensiva – per eliminar la influencia de l’església- més que per la convicció de que l’educació ÉS UN DRET CIUTADÀ. Retratava a la Plaça de l’Escola, l’edifici reformat que acollia l’escola de l’agregat de la Guàrdia de Prats , al terme de Montblanc, a la comarca de la Conca de Barberà, anava completant amb moltes dificultats el ‘mapa’ escolar anterior a la dictadura, a Prenafeta, no trobava ningú per a preguntar-li, i dedueixo que l’escola devia estar al nucli vell, havia localitzat alguna de les escoles de Montblanc, les de Rojals, la de la Guàrdia de Prats, i espero trobar la col·laboració de la ciutadania pel que fa a la resta dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista de Montblanc, de la conca de Barberà, de Tarragona i de tots els nuclis, pobles, viles i ciutats de Catalunya.
Sant Pere Ermengol (La Guàrdia dels Prats, Montblanc, 1238 - 1304) es un dels seus fills il·lustres ; reprodueixo l’excel·lent publicació del Joan Arimany i Juventeny (Manlleu, 1966 ) http://www.joanarimanyjuventeny.cat/sants-historics/sant-pere-ermengol/ En calendaris catalans del segle XIX, el dia 27 d’abril se celebrava la festivitat de sant Pere Ermengol. D’aquest frare mercedari, com els primers sants de l’orde, es recorda una biografia ben curiosa i especial; tota ella remet a la idea de la redempció. Fill d’Arnau d’Ermengol, de la família dels comtes d’Urgell, la seva vida era predestinada des del seu naixement, l’any 1238 a la Guàrdia dels Prats (Montblanc, Conca de Barberà). El frare mercedari Bernat Corbera, en veure el nadó, va profetitzar que ‘un patíbul el faria sant’. La seva mare va morir quan era molt jove. Tot i rebre una bona formació, a Cervera i a Vic, aquesta educació no el va privar de caure en la vida fàcil i desmesurada. Després d’una forta baralla amb el seu pare es va dedicar al bandidatge i, amb un escamot d’homes que capitanejava, es va fer lladre de camins. La vida se li va redreçar quan es va enfrontar, a mort, amb el seu progenitor que estava al capdavant d’un grup de soldats que feien d’escorta al rei Jaume el Conqueridor en un viatge per terres pirinenques. Ell i el grup de lladres els van atacar per robar-los però davant el seu pare es va penedir de la seva l’acció i del seu estil de vida.