IN MEMORIAM DEL COL.LEGI DELS GERMANS MARISTES . PALAFRUGELL. L’EMPORDANET. GIRONA. CATALUNYA Quan començàvem la recerca sistemàtica dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista, havíem recollit ja una bona part dels edificis que s’aixecaven en el períodes la Mancomunitat, i posteriorment per la Generalitat durant la II República. Teníem clar però, que l’ensenyament a Catalunya s’iniciava molt abans, i que ho feia en bona mesura a l’ombra de l’església catòlica, recordeu el doble significat del molt ‘escolà’ en la nostra llengua, oi?. Bona part de les cases rectorals de Catalunya aixoplugaven escoles parroquials o rectors i/o vicaris ensenyaven les primeres lletres a la mainada, vindrien més tard les ordes religioses que atendrien separadament nens i nenes, i quan a reivindicació de l’ensenyament era un clam generalitzat, el ESTADO es posava a la feina, ho feia però de forma defensiva – per eliminar la influencia de l’església- més que per la convicció de que l’educació ÉS UN DRET CIUTADÀ. El Joan Dalmau Juscafresa em feia arribar imatges de l’edifici del carrer la Caritat, 30 de Palafrugell que va acollir el darrer col·legi dels maristes, a Palafrugell.
Els Maristes es van establir l’any 1894 al carrer de la Font, 13, i la primera escola estava al carrer Guifre,7 , ens agradarà rebre imatges d’aquells edificis a l’email coneixercatalunya@gmail.com, així com més dades de la presència dels Maristes a Palafrugell. Font : Revista del Baix Empordà Demanarem informació a l’Arxiu dels Maristes al Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, a la comarca de la Noguera, Lleida, Catalunya Catalunya en matèria de documentar el patrimoni històric i/o artístic té encara molta feina a fer, aquest retard i/o incúria, per dir-ho de forma col•loquial, tenia la seva lògica durant la dictadura franquista, atès l’odi visceral que el sàtrapa sentia vers Catalunya i la seva llengua i cultura, passats més de 40 anys des de la seva ‘mort oficial’, i vivint en una ‘democraciola’ semblava que si més no a Catalunya es faria alguna cosa per recuperar aquesta part de la memòria històrica, val a dir que amb honroses excepcions els ‘ demòcrates catalans de tots els colors’