IN MEMORIAN DE L’ESCOLA DE NENS DE LA COLÒNIA DE L’AMETLLA DE MEROLA. PUIG-REIG. EL BERGUEDÀ. CATALU

IN MEMORIAN DE L’ESCOLA DE NENS DE LA COLÒNIA DE L’AMETLLA DE MEROLA. PUIGREIG. EL BERGUEDÀ. CATALUNYA Anàvem el Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç de Savall, Vallès Occidental, 2.05.1926 ), i l’Antonio Mora Vergés, fins a la comarca del Berguedà a la recerca d’edificis escolars anteriors a la dictadura franquista; la desaparició per ‘ foc amic ‘ de la publicació l’ACTUAL DEL BERGUEDÀ, en la que havíem juntament amb els amics Miquel Pujol Mur i Rosa Maria Planell Grau col•laborat en els darrers anys, havia – per així dir-ho – tallat un canal que alhora que la divulgació d’aquest patrimoni, ens havia facilitat l’accés a un públic ampli que al ensems s’afegia a la nostra recerca.

Coincidíem – al bon Déu li agrada la nostra feina – amb el Benet Fité Olonia, que ens explicava que l’escola l’any 1875 era sota la rectoria des de 1880. En català el mot ‘ escolà’ – el que va a l’escola – designava també amb minyons que ajuden al sacerdot a l’altar.

Més tard s’habilitaria un edifici ad-hoc – que avui, integrat dins del teatre de la colònia, acull instal•lacions auxiliars, maquillatge, attrezzo..., la fortuna continuava fent-nos costat i amb l’arribada del Mateu Fité Olonia, tenien ocasió d’accedir al interior d’aquest edifici, i fins del teatre Municipal de Puig-reig [ la colònia de l’Ametlla de Merola fora part del terme de Puig-reig, i malgrat la ‘capitalitat’ no disposa aquesta població d’un teatre ].

L’escola de nens s’integraria a l’escola de nenes fins a la desaparició definitiva d’aquesta, en l’actualitat els infants i joves en edat escolar, van a Navàs i/o a Puig-reig.

Ens agradarà rebre a l’email coneixercatalunya@gmail.com imatges i dades de l’escola on anaven els vostres pares i/o avis, abans de la victòria dels sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República.

Les colònies feien olor de suor, de treball, d’olis de maquines,..., també, també però, de tinta per escriure, de guix, de llibres, d’il•lusió per aprendre, en un context històric i polític en que EL ESTADO rebutjava fer-se càrrec de satisfer les demandes d’educació de les classes més desfavorides. Aleshores l’església catòlica catalana va estar amatent a satisfer aquella demanda, aquest fet no el pot esborrar res, ni la infame ‘Carta colectiva de los obispos españoles con motivo de la guerra en España’ http://www.unizar.es/ice/uez/wp-content/uploads/2008/11/iglesia-carta-colectiva-obispos-1937.pdf