LA CASA ‘JOSEP GENER I BATET’ DE L’ARBOÇ. COL·LEGI RESIDÈNCIA Davant l‘edifici magnífic que s’aixecava l’arquitecte Joan Baptista Pons i Trabal, o Traval, (Barcelona, 1855 - Barcelona, 1928), l’any 1898, és obligat preguntar-se ; perquè es decidia a fer-se una casa d’estiueig a l’Arboç, un arquitecte nascut i fortament vinculat amb Barcelona i el barcelonès ?. La resposta té noms i cognoms : Josep Gener i Batet, (l'Arboç, Penedès jussà, 1831 — Barcelona, 1900) En la documentació de la Casa Gener no hi ha cap dada relativa a l’arquitecte i/o mestres d’obres; si però en la del PARC GENER (TANQUES I TEMPLET), datats curiosament l’any 1873. La cronològica d’aquest magnífic edifici residencial és la següent : 1873: en la seva primera tornada de Cuba, Josep Gener i Batet, decideix fer-se una casa. 1877: construcció del cos que s'obre al passeig Panxita i a la rambla Gener 1889: construcció del cos que s'obre cap al jardí 1949: els Salesians compren l'edifici per destinar-lo a noviciat Anys 50 del segle XX: modificacions interiors per adaptar l'edifici a noviciat 1969: l'ús de l'edifici es destina a col•legi - residència Anys 70 del segle XX: construcció d'una piscina en substitució del gran estany que presidia el jardí original i adaptació d'aquest a pistes poliesportives. Defensem la possibilitat de l’autoria de Joan Baptista Pons i Trabal, o Traval, (Barcelona, 1855 - Barcelona, 1928), pel que fa a la construcció de l’edifici. Les obres dels anys posteriors al Genocidi de Catalunya 1936-1939, no haurien de plantejar cap problema pel que fa a conèixer als responsables tècnics, únicament per la desídia i mala voluntat del regim dictatorial pots entendres l’omissió que se’n fa en la documentació. No podíem accedir a l’interior de l’edifici, únicament al pati on es duia a terme una activitat esportiva, us reproduïm de la descripció tècnica:
Edifici de tres plantes, dividit verticalment en cinc franges, de les quals la central i les dues laterals, de més amplada, són rematades per una quarta planta coronada per una torre vuitavada amb cúpula. Les diverses plantes són també separades horitzontalment per cornises. Els baixos presenten una porta d'arc rebaixat amb escalinata i dues finestres d'arc rebaixat per banda. El pis noble presenta, al centre, una gran balconada de tres portes balconeres de llinda, rematada per un trencaaigües amb una bonica guarnició. A cada banda hi ha una porta balconera de llinda amb la típica guarnició al trencaaigües. Al costat més exterior es pot veure un balcó amb barana de ferro forjat. El tercer pis presenta dues finestres quadrades, una a cada extrem. Aquesta planta és rematada per una barana de balustres de pedra, sobre la qual s'alça de forma alternada la quarta planta ja esmentada anteriorment. Façana Passeig Panxita. L'edifici de la residència fou construït en dues etapes: 1877 i 1889. La part del 1877 dóna al Passeig Panxita i té tres plantes separades per cornises. Els baixos presenten de forma alternada dues portes de fusta d'arc rebaixat. El segon pis té, al mig, un balcó de dues portes balconeres sostingut per mènsules i, a cada costat, un balcó d'una sola porta balconera. Totes elles són d'arc rebaixat i trencaaigües horitzontal. Les golfes presenten una sèrie de finestres rectangulars i a sobre hi ha una cornisa sostinguda per mènsules i una barana de pedra. Al centre del terrat hi ha una torratxa rectangular on destaquen unes arcuacions cegues i unes finestres geminades que tenen un trencaaigües en forma d'arc conopial. Aula magna Habitació de planta rectangular que dóna al Passeig