L’EDIFICI DE L’AJUNTAMENT DE VILALBA DELS ARCS A LA TERRA ‘NOBLE’ ACOLLIA TAMBÉ LES ESCOLES PÚBLIQUES ABANS DE LA DICTADURA FRANQUISTA?. Fem recerca sistemàtica dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista des de l’any 2015, el nostre objectiu és per descomptat recuperar la ‘memòria històrica’, i reivindicar una obvietat, abans del naixement del sàtrapa, almenys a Catalunya, moltes persones sabien llegir i escriure. Retratava la façana de l’Ajuntament de Vilalba dels Arcs, on segons m‘explicaven hi havia també les escoles abans de la dictadura franquista, i en molts dels llarguíssims anys que va durar – per alguns, només hem canviat de collar, i continuem tenint i mantenint els mateixos gossos -; Patrimoni Gencat en relació a l’edifci ens diu que és de carreu i buixardats entre mitgeres, amb planta baixa i dos pisos, amb tres obertures simètriques a cadascun. La planta baixa és centrada per la portalada d'arc de mig punt, amb una finestra d'arc rebaixat a cada banda, i porta de fusta amb decoració de motius vegetals i geomètrics.
Al primer pis les tres obertures comparteixen un balcó seguit. Al segon pis hi ha tres finestres. Sobre el finestral central del primer pis hi ha esculpit l'escut de la vila i la data de 1889. Cap dada que confirmi, o desmenteixi el seu ús com escola. Catalunya en matèria de documentar el patrimoni històric i/o artístic té encara molta feina a fer, aquest retard i/o incúria, per dir-ho de forma col•loquial, tenia la seva lògica durant la dictadura franquista, atès l’odi visceral que el sàtrapa sentia vers Catalunya i la seva llengua i cultura, passats més de 40 anys des de la seva ‘mort oficial’, i vivint en una ‘democraciola’ semblava que si més no a Catalunya es faria alguna cosa per recuperar aquesta part de la memòria històrica, val a dir que amb honroses excepcions els ‘ demòcrates catalans de tots els colors’ no consideren el patrimoni històric i/o artístic com un tema ‘important’, i la majoria dels ajuntaments no disposen encara d’un Catàleg de patrimoni, un grup reduït a la província de Barcelona mitjançant la Diputació provincial ha elaborat i publicat Mapes de Patrimoni que pateixen en general de força mancances, la resta gràcies a Patrimoni Gencat disposen d’un petit recull, sovint no actualitzat i com en el cas dels Mapes de Patrimoni amb força mancances. L’excusa més repetida és la dificultat real que existia ‘ en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República ‘, episodi vergonyant que els ‘guanyadors’ qualifiquen de ‘guerra civil’, i la jerarquia de l’església de l’època batejava com ‘Cruzada’ ; a l’any 2017, quan fa més de 40 anys de la mort del sàtrapa, ‘oficialment’ a Madrid el 20 N de 1975, l’argument és manifestament groller i per dir-ho de forma ‘políticament correcta’ absolutament fals. El feixisme tenia vers Catalunya un política clara, l’anorreament. El cleptofeixisme ara i avui , continua fidel a aquella ‘política’; l’adveniment de la ‘democraciola’ i la subsegüent aparició de partits que es reivindiquen com a catalans i democràtics, feia pensar en que s’adoptarien