EMILI CARLES-TOLRÀ I AMAT. LES ESCOLES REPÚBLICANES DE CASTELLAR DEL VALLÈS L’Alcalde Antoni Tort i Rocavert ( Castellar del Vallès 1887 – 1981 ) del Partit d’Esquerra Republicana de Catalunya, al davant del Consistori va endegar el projecte d'implantar al poble, una escola laica i gratuïta, en aplicació dels postulats de la Constitució de la II República Española, i de la Generalitat de Catalunya. Dº Emili Carles-Tolrà i Amat, 2on marquès de Sant Esteve Castellar, va comunicar la seva voluntat de col•laborar en la realització del projecte i va cedir al municipi uns terrenys en el Camp Senyor per construir-hi l'equipament tot aportant 70.000 pessetes per a les despeses i 11.000 pessetes més per adquirir una finca situada al mig dels terrenys. D'aquesta manera l'Ajuntament encara va poder sol•licitar la subvenció de l'Estat prevista per la Llei a raó de 10.000 pessetes per cada secció graduada, és a dir, un total de 80.000. El cost total dels edificis i dels materials previst per l'Ajuntament fou de 310.000 pessetes, no obstant, el cost resultant fou de 373.507'48 pessetes. Com que el municipi no podia fer-se càrrec d'aquesta augment de les despeses, va emetre un préstec d'àmbit local amb obligacions del deute municipal de 100, 250 i 500 pessetes cada una amb una amortització de 25 anys i un interès anual del 5% lliure d'impostos. Per tal d'alleugerir la càrrega del préstec Emili Carles-Tolrà va traspassar a favor de l'Ajuntament el servei de proveïment d'aigua a particulars i l'ús del manantial de Turell. D'aquesta forma , l'Ajuntament de Castellar del Vallès augmentava els ingressos generals amb l'explotació d'aquests serveis, i alhora que garantia la prestació del servei, donava un respir a l ‘empobrida classes treballadora. Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 - Barcelona, 15 d'octubre de 1940), el President ‘Màrtir ‘ assistia a la seva inauguració el 23 de setembre de 1934; en reconeixement de la seva valuosa col•laboració, se les anomenava Grup Escolar Emili CarlesTolrà i Amat. Durant els dies foscos del genocidi contra Catalunya van ser les úniques escoles que van continuar el seu funcionament: hi havia menys alumnes i menys mestres i per aquest motiu es va decidir agrupar tots els nens en les mateixes aules.
En el curs 1937-1938 es van impartir moltes classes a Puigverd per por d'algun possible bombardeig sobre el nucli urbà. Quan va acabar el conflicte bèl•lic les escoles es van tancar un temps per por del pillatge; tot i així, quan es van tornar a obrir havien estat espoliades. El Franquisme va canviar els noms, però no les plaques amb l’Escut de la República.