Pfc habitatge escoleta cabanyal by Josep Joan Peris

unitat residencial amb escola bressol en el cabanyalT1PFC

josep j. peris i corts

ÍNDEX GENERAL MEMÒRIA DESCRIPTIVA 1.INTRODUCCIÓ.

4.ESTRUCTURA. 4.1.FORJAT SANITARI. 4.2.ESTRUCTURA AÈRIA. 4.3.JUNTES ESTRUCTURALS.

1.1.OBJECTE DEL PROJECTE. 1.2.PROGRAMA DE NECESSITATS.

5.COBERTES. 6.TANCAMENT EXTERIORS.

2.ANÀLISI DEL LLOC.

6.1.TANCAMENTS MASSISSOS.

2.1.LOCALITZACIÓ DEL CABANYAL.

6.2.TANCAMENTS MASSISSOS NO PORTANTS.

2.2.PATRIMONI CULTURAL.

6.3.TANCAMENTS DE VIDRE.

2.3.ECONOMIA.

7.ENFOSQUIMENT I PROTECCIÓ SOLAR. 3.SOLUCIÓ ARQUITECTÒNICA ADOPTADA. 3.1.IMPLANTACIÓ DE LA PARCEL·LA.

7.1.ENFOSQUIMENT. 7.2.PROTECCIÓ SOLAR.

3.2..ACCESSOS I CIRCULACIONS. 3.3.DISPOSICIÓ DELS EDIFICIS.

8.COMPARTIMENTACIÓ INTERIOR.

3.4.ESPAIS VERDS.

9.REVESTIMENTS I ACABATS. 9.1.PARAMENTS EXTERIORS.

4.REFERENTS.

9.2.PARAMENTS INTERIORS.

4.1.TORRE D'APARTAMENTS.

9.3.PAVIMENTS INTERIORS.

4.2.BLOC D'HABITATGES.

9.4.PAVIMENTS EXTERIORS.

4.3.RESTAURANT I ESCOLA BRESSOL

9.5.PLA GENERAL DE PAVIMENTS EXTERIORS.

5.ESPÈCIES VEGETALS.

10.FUSTERIA.

5.1.INTRODUCCIÓ.

10.1.FUSTERIA INTERIOR.

5.2.DESCRIPCIÓ DE LES ESPÈCIES.

10.2.FUSTERIA EXTERIOR.

5.3.PLA GENERAL DE DISTRIBUCIÓ D'ESPÈCIES.

MEMÒRIA CONSTRUCTIVA 1.MOVIMENT DE TERRES. 2.FONAMENTS. 3.SOLERES.

11.BARANES I DEFENSES. 12.IL·LUMINACIÓ. 12.1.IL·LUMINACIÓ INTERIOR. 12.2.IL·LUMINACIÓ EXTERIOR.

13. MOBILIARI

MEMÒRIA ESTRUCTURAL

8.DOCUMENTACIÓ GRÀFICA.

1.DESCRIPCIÓ DE L'ESTRUCTURA.

MEMÒRIA TÈCNICA – COMPLIMENT CTE

2.NORMATIVA.

1.COMPLIMENT DEL CODI TÈCNIC DE L’EDIFICACIÓ. DOCUMENT BÀSIC SEGURETAT

3.MATERIALS EMPRATS.

EN CAS D’INCENDIS (DB SI).

3.1.ESTRUCTURA DE FORMIGÓ ARMAT.

1.1.SECCIÓ SI1 PROPAGACIÓ INTERIOR

3.2.RESTA DE MATERIALS EMPRATS.

1.2.SECCIÓ SI2 PROPAGACIÓ EXTERIOR

4.ACCIONS CONSIDERADES EN EL CÀLCUL. 4.1.ACCIONS GRAVITATÒRIES. 4.2.ACCIONS DEL VENT. 4.3.ACCIONS TÈRMIQUES I REOLÒGIQUES. 4.4.ACCIONS SÍSMIQUES.

5.MÈTODES I PROCÉS DEL CÀLCUL DE L'ESTRUCTURA.

1.3.SECCIÓ SI3 EVACUACIÓ D’OCUPANTS 1.4.SECCIÓ SI4 INSTAL·LACIONS DE PROTECCIÓ CONTRA INCENDIS 1.5.SECCIÓ SI5 INTERVENCIÓ DELS BOMBERS 1.6.SECCIÓ SI6 RESISTÈNCIA AL FOC DE L’ESTRUCTURA

2.COMPLIMENT DE LES NORMES PER A L’ACCESSIBILITAT I ELIMINACIÓ DE BARRERES ARQUITECTÒNIQUES. 3.COMPLIMENT DEL REGLAMENT ELECTROTÈCNIC PER A BAIXA TENSIÓ (ITC).

5.1.COEFICIENTS INTRODUÏTS.

3.1.INSTAL·LACIÓ D’ENLLAÇ

5.2.HIPÒTESI DE CÀRREGUES.

3.2.INTAL·LACIONS INTERIORS.

5.3.COMBINACIÓNS DE CÀLCUL.

3.3.PRESA A TERRA DE L’EDIFICI. 3.4.CÀLCUL DE LA INSTAL·LACIÓ D’IL·LUMINACIÓ.

6.CÀLCUL DELS FONAMENTS.

4.COMPLIMENT DEL CÒDI TÈCNIC DE L’EDIFICACIÓ. SALUBRITAT. CTE DB HS.

6.1.JUSTUFICACIÓ DELS FONAMENTS ADOPTATS.

4.1.SECCIÓ HS4 SUBMINISTRAMENT D’AIGUA

6.2.HIPÒTESIS BÀSIQUES DE CÀLCUL.

4.2.SECCIÓ HS5 EVACUACIÓ D’AIGÜES

6.3.COEFICIENTS ADOPTATS EN EL CÀLCUL.

5.COMPLIMENT DEL CÒDI TÈCNIC DE L’EDIFICACIÓ. PROTECCIÓ FRONT AL SOROLL.

6.4.CARACTERÍSTIQUES DELS MATERIALS ADOPTATS EN ELS FONAMENTS.

CTE DB HR.

7.PREDIMENSIONAT DE L’ESTRUCTURA 7.1 A BIGUES DELS PÒRTICS DEL BLOC D’HABITATGES SOBRE PILOTIS (PLANTA 1) B BIGUES DELS PÒRTICS DEL BLOC D’HABITATGES (PLANTES 2 I 3). 7.2 BIGUES DEL FORJAT DE COBERTA – BLOC D’HABITATGES. 7.3 LLOSES ALVEOLADES DEL FORJAT DE COBERTA – BLOC D’HABITATGES. 7.4 LLOSES ALVEOLADES DEL FORJAT SANITARI. 7.5 A PILARS BLOC PLANTA BAIXA- PILOTIS B PILARS BLOC D’HABITATGES. (PLANTES 2 ,3 I 4) 7.6 FONAMENTS BLOC D’HABITATGES. 7.7 ESTRUCTURA MÒDUL ESCOLA BRESSOL. 7.8 ESTRUCTURA MÒDUL TORRE. 7.9 ESTRUCTURA MÒDUL BLOC SUD.

6.CLIMATITZACIÓ 7.DOCUMENTACIÓ GRÀFICA

MEMÒRIA GRÀFICA 1.ORDENACIÓ URBANA 1.1. SITUACIO - TALLER VERTICAL

(ESC. 1:5000)

1.2. IMPLANTACIO - PLANTA COBERTA

(ESC. 1:1000)

- PLANTA COTA 0

(ESC. 1:1000)

2.PLANTES GENERALS - PLANTA COTA 0

(ESC. 1:500)

- PLANTA PRIMERA

(ESC. 1:500)

- PLANTA SOTERRANI

(ESC. 1:500)

3.ALÇATS/SECCIONS GENERALS - ALÇAT LLEVANT

(ESC. 1:500)

- SECCIÓ EST

(ESC. 1:500)

- SECCIÓ SUD

(ESC. 1:500)

4.BLOC NORD - PLANTA COTA 0

(ESC. 1:200)

- PLANTA COBERTA

(ESC. 1:200)

- PLANTA PRIMERA

(ESC. 1:500)

- ALÇAT SUD

(ESC. 1:200)

- SECCIÓ CEL.LULES VIVENDA

(ESC. 1:50)

- ALÇAT NORD

(ESC. 1:200)

- ALÇAT EST I OEST

(ESC. 1:200)

- SECCIÓ TRANSVERSAL . SUD

(ESC. 1:200)

5.ESCOLETA

- PLANTA PRIMERA

(ESC. 1:500)

- ALÇAT SUD

(ESC. 1:200)

- PLANTA SEGONA

(ESC. 1:200)

- ALÇAT NORD

(ESC. 1:200)

- ALÇAT EST I OEST

(ESC. 1:200)

- SECCIÓ TRANSVERSAL . PONENT

(ESC. 1:200)

7.BLOC SUD - PLANTA COTA 0

(ESC. 1:200)

- PLANTA COBERTA

(ESC. 1:200)

- PLANTA PRIMERA DUPLEX

(ESC. 1:500)

- ALÇAT SUD

(ESC. 1:200)

- PLANTA SEGONA DUPLEX

(ESC. 1:200)

- ALÇAT NORD

(ESC. 1:200)

- ALÇAT EST I OEST

(ESC. 1:200)

- SECCIÓ TRANSVERSAL . PONENT

(ESC. 1:200)

8. RESTAURANT - PLANTA – ALÇAT SUD - ALÇATS

(ESC. 1:200) (ESC. 1:200)

9. DESENVOLUPAMENT DETALLADA DE ZONES SINGULARS DEL PROJECTE 9.1 BLOC NORD - VIVENDA LOFT - PLANTA / ALÇATS - VIV. 2 DORMITORIS

(ESC. 1:50) (ESC. 1:50)

9.2 TORRE - VIVENDA LOFT - PLANTA / ALÇATS

(ESC. 1:50)

9.3 BLOC SUD

- PLANTA GENERAL

(ESC. 1:200)

- ALÇAT SUD

(ESC. 1:200)

9. DETALLS CONSTRUCTIUS

- PLANTA

(ESC. 1:50)

- ALÇAT NORD

(ESC. 1:200)

9.1 TORRE - DETALL TANCAMENT

(ESC. 1:10)

- DETALL FAÇANA EST

(ESC. 1:20)

- DETALL FAÇANA SUD

(ESC. 1:20)

- SECCIONS TRANSVERSALS. LLEVANT - ALÇAT EST I OEST

(ESC. 1:200) (ESC. 1:200)

6.TORRE - PLANTA COTA 0

(ESC. 1:200)

- PLANTA COBERTA

(ESC. 1:200)

- VIVENDA DUPLEX - PLANTA / ALÇATS

(ESC. 1:50)

MEMÒRIA DESCRIPTIVA 1.INTRODUCCIÓ. 1.1.OBJECTE DEL PROJECTE. El projecte final de carrera tracta de construir ciutat. Ens troben al límit dels barris marítims històrics de la ciutat de Valencia. Concretament en l’encreuament de l’actual avinguda de Serreria amb l'avinguda dels Tarongers. Avui en dia la zona es presenta com articulació d’estructures urbanes prou diferents. El repte serà respondre a les diferents estructures que ens trobem al nostre voltant. El projecte es materialitza en la realització de tres edificis de vivendes amb una peça de serveis i una guarderia en la parcel·la que ocupa el tanatori en el nord-oest del Cabanyal. Es proposa com a tema del projecte un establiment habitacional i dotacional que respecte els valors històrics de la xarxa urbana, incorporant àrees annexes verdes i un restaurant, totes accessibles i obertes a la ciutat sense necessitat de ser resident o usuari. I formant part de un anell verd urbà que uneix tots els espais urbans patrimonials, comunitaris i verds de valor a nivell municipal. Així doncs, seran variables rellevants en el desenrotllament del projecte: - La integració / resposta arquitectura – entorn i per tant, el tractament del paisatge en les diferents escales. - Disseny i definició integral de les cèl·lules (tipologies d’habitació), tant des de la seua definició formal, confort i materialització constructiva. - Presència del conjunt en el territori. Llegibilitat, significació, visibilitat des de les vies rodades, fàcil comprensió dels sistemes d'accés.

V3 per a 3,2 o 1 persones, al voltant d’uns 55m2 L’escola infantil ( de 0-3 anys)constarà de tres aules, una per a cada edat, d’uns 40m2 per aula. Lavabos infantils oberts ( 15 m2). Cuina ( 25m2), despatx d’administració(12m2), zona per al personal, amb sala de descans i vestuaris ( 30m2), magatzems i instal·lacions, etc... Al nostre projecte hem inclòs una peça aïllada per a terciari (un restaurant) a l’espai exterior, a més de locals i altres espais com a sales multi funcionals per a ús dels residents de la unitat incorporats als blocs en planta baixa i coberta. 1.2.2 Programa executat: La Unitat Residencial que hem desenvolupat consta d’una superfície de 23356m2 (aproximarem a 2.3Ha) i de 147 vivendes, distribuïdes en 2 blocs i una torre: Bloc Oest consta de 52 vivendes dúplex; el Bloc Nord consta de 40 vivendes símplex; finalment la Torre Nord te 55 vivendes en dúplex i símplex. L’aparcament soterrat te 153 places, com a mínim una per cada cèl·lula habitacional. L’aparcament en superfície te 24 places, a més dels aparcaments situats als carrers del nord i sud de l’emplaçament. L’escola infantil te 1005m2 construïts i 1010m2 d’espais exteriors. La cafeteria consta d’uns 814m2 interiors i 1000m2 de terrassa. També hem considerat que per una unitat residencial d’aquesta magnitud devia tenir espais de relació entre els veïns, no tan sols en l’espai exterior, sinó també a l’interior. Per això es proposen quatre local en planta baixa per activitats comuns, tals com, una zona de lectura, una zona de projeccions... en conclusió local multi funcionals que es puguen

1.2.PROGRAMA DE NECESSITATS. 1.2.1 Programa bàsic: L’encàrrec tracta de resoldre una Unitat Residencial amb dotacions comunitàries: Sobre una parcel·la de almenys 10000m2, s’han de disposar un nombre de 120-150 vivendes distribuïts en blocs, agregats de manera que els accessos siguen o puntuals o per corredor. S’han de disposar 20 places d’aparcament en superfície, per a visitants i aparcament soterrat per als residents. Les dotacions comunitàries dependran de la concepció de cada projecte, havent una escola infantil per a la comunitat. 1

Les cèl·lules habitacionals o vivendes seran símplex i dúplex ( almenys 30% de cadascuna). Es classificaran per superfícies i per persones que l’ocupen, així seran de tres mides (almenys 15% c/u): V1: per a 6 persones, al voltant de 100m2 V2: per a 4 persones, al voltant de 75m2

2J | T1PFC

adaptar a les necessitats i inquietuds de les persones que els utilitzen. Cal dir també, que s’habiliten zones esportives, piscines i pistes a l'est del solar.

2.ANÀLISI DEL LLOC. 2.1.LOCALITAZACIÓ DEL CABANYAL. engrossamentverddel

corredordotacional/verd

colectorstm.secundari

stm.primari

colectorfluxes

esquema urbae1/500000

Introducció: El lloc proposat per desenvolupar el nostre projecte, es troba a l’extrem nord del històric barri marítim del Cabanyal en la ciutat de València. Concretament en l’encreuament de l’actual avinguda de Serreria amb l'Avinguda dels Tarongers. Avui en dia la zona es presenta com un buit envoltat de trames i construccions tipològicament i funcionalment diferents. El barri del Cabanyal pertany al Conjunt Històric Protegit del Cabanyal-Canyamelar, declarat bé d'Interès Cultural des de 1993. No obstant la voluntat política de prolongar l'avinguda Blasco Ibañez ,que no afecta directament al solar, ha provocat una degradació acusada del Cabanyal. Hem de dir que al nord-oest de la parcel·là, es troba un Tanatori, el qual el desplacem fora del solar i no el considerem al nostre projecte .A banda del tanatori ,la resta del solar esta lliure d'edificació, en la qual una part es conreu i l’altra esta totalment desocupada.

Condicionants considerants: La parcel·la del nostre projecte està delimitada a nord i oest per dues vies principals que condicionen la nostra intervenció, donat que , pel trànsit que suporten és focus de soroll, contaminació i moviment de gent. Situem l’edificació configurant les alineacions de les illes adjacents per alliberar al màxim l’interior d’illa, protegint-lo, així de les vies principals i de l'orientació de ponent que en aquest clima local es clarament mala. Relació amb l’entorn_SUD_TRAMA HISTORICA: La parcel·la es situa a l’acabament de la trama històrica 2

del Cap de França, de manera que la prolongació del carrer Pere Maza configuraria l’enllaç amb la trama en la que ens situem.

2J | T1PFC

superposicio de factors actuants sobre el solar pols economics rodalia parcel.la façana maritima

COMERÇ minorista serveis ESCOLAR

av. serreria

TURISME

- PONENT, SOROLL, POL.LUCIO, TRAFIC PONENT

esquema transport public i carrils bici MAR, VISTES tranvia T

+ LLEVANT, PARK,

parada bicicleta

bus

LLEVANT

av. tarongers pol economic

ESCOLAR

Bici

Relació amb els espais lliures_LLEVANT: Hi ha un parc-jardí preexistent a l’est de la parcel·la. En la

nostra intervenció ens sembla interessant relacionar-nos d’una manera directa amb aquest espai verd i la incloguem en la illa d’intervenció, encara que es modifica lleugerament. Tan sols trèiem les tanques

Tranvia

av. serreria poleconomic

BUS

COMERÇ minorista serveis B Bici

situades a l’oest del jardí. façana maritima pol economic TURISME

VIARI:

av. tarongers

Els barris marítims estan ben comunicats per grans vies rodades situades perimetralment als barris, com son l’Avinguda del Port, carrer Serreria i l’Avinguda dels Tarongers. Tancant l’anell, esta el Així, podem dir que el paisatge que ens trobem, previ a la nostra intervenció, és urbà al voltant de la

carrer d’Eugènia Vinyes, que discorre paral·lel al passeig marítim. Dins dels barris, el carrer de la Reina

parcel·la i de buit dins d’ella.

i Doctor Lluch, suporten el major tràfic, junt a les vies perpendiculars que divideixen els diferents barris i els perimetrals Serreria i Tarongers .

2.1.1 TEIXIT. DESCRIPCIO URBANA

SOLAR_Aquestos dos vials fonamentals delimiten el final del cabanyal i en el encreuament el solar escollit ,Av Serreria i Tarongers.

2.1.1.2 NIVELL URBA Es tracta de barris mariners que es caracteritzen per un teixit de carrers paral·lels al mar, en direcció nord-sud, de parcel·lació menuda amb cèl·lules orientades al llevant, que es distingeix clarament de la resta de la trama urbana de la ciutat de València. La seua característica parcel·lació segueix la trama dels antics assentaments de les barraques. Al llarg de la història ,aquest barri ha patit diverses intervencions i mostra d’això és la diferència entre les trames urbanes que podem trobar: 1. Trama reticular provinent de les barraques en l’antic Poble Nou de la Mar. 2. El balneari de les Arenes amb la zona de Neptú de bars i restaurants. 3. L’actual fatxada marítima que forma un teixit inarticulat obtinguda per addició en el temps. 4. El nou port amb zones verdes i d’oci. 5. El passeig marítim que forma un límit lineal amb el mar. 2.1.1.2 NIVELL BARRI 3

Al voltant de la nostra parcel·la podem distingir el següents elements principals :

2J | T1PFC

Planta baixa Baixa +1 Baixa+2 + de 3

EDIFICACIÓ: Es mante l’estructura del barri i encara es conserven un bon nombre de vivendes de tipologia primigènia del barri, es a dir, parcel·la profunda i estreta donant a dos carrers (TA). La tipologia B, és la que la parcel·la dona a un sol carrer, mentre la tipologia C, és la que s’estableix per pisos. També podem observar que al cor dels barris els edificis d’una planta o de planta baixa més pis, són més nombroses. Els edificis que tenen més altures es situen als eixamples i perifèria dels barris, encara que cal senyalar que també s’inserten a l’interior dels barris. Al nostre solar al tractar-se d’un barri antic però en el seu límit , al voltant tenim una sèrie de vivendes de diverses índoles. Al Nord trobem la tipologia de illa tancada i blocs propis de la segona meitat del segle XX i parcel·les buides . A l’Oest una sèrie de cinc blocs exempts de quatre altures que ens mostren les seus testeres dels seixanta i a sud i llevant trama de restes de casa de poble amb implantacions d'equipaments.

EQUIPAMENTS: Els equipaments que trobem als barris marítims, podem considerar que són escassos. Els comerços els trobem principalment en plantes baixes d’edificis situats en les vies principals del barri. Els espais verds es troben en residus urbans i en el cas del parc de Doctor Lluc creen una autèntica barrera en la possible connexió del barri amb el passeig marítim. A mes a mes, els espais verds no estan connectats entre si, la qual cosa seria interessant. Els espais d’oci es troben sobretot en zones perimetrals, mes vinculats al port de la ciutat que no servint al barri. Elements principals en contacte directe al nostre solar seran a llevant un parc, i a nord l'hospital del mar i la universitat politècnica com elements urbans singulars. CONCLUSIÓ: Pensem que es un barri amb molta diversitat, amb una estructura molt clara i ordenada pero envoltat per teixits juxtaposats de manera poc integrada . Amb bones connexions amb la resta de la ciutat, per transport públic i viari encara que aquest darrer també te un efecte de desconnexió de les trames . Hi ha manca d’espais públics i d’oci per al barri, i d’espais verds amb una xarxa de connexió entre ells. També es podria considerar l’oportunitat de millorar la relació del barri amb el front marítim, prioritzant les circulacions per vianants dels carrers transversals al mar i la reorganització de la Av. de Tarongers per crear un corredor verd per a lligar la façana marítima amb Vivers i aquestos amb l'antic llit del riu fins al port i tancant així aquest sistema com un anell verd a nivell urbà de gran valor per fomentar llocs d'esbarjo i espais verds creant una "promenade" urbana per a bicis i vianats .

2J | T1PFC

2.2.PATRIMONI HISTORIC INTRODUCCIÓ AL BARRI DEL CABANYAL No s’entén l’estructura urbana d’aquest emplaçament sense fer prèviament una ressenya històrica del

Amb el gir polític que es va produir al canvi d’una dictadura a la transició democràtica, els plans aprovats

que han estat aquestos barris.

per part de l’ajuntament de Valencia, van ser derogats i al 1978 es va declarar el Conjunt Històric Artístic

La costa valenciana estava formada per una marjal quasi continua, per això la ciutat de Valencia es

de diferents barris de Valencia, entre ells el Grau, Canyamelar, Cabanyal i la Malvarrosa.

va establir terra endins, en un meandre del riu Turia, en terra mes ferma. Aquesta posició la

Al pla general de ordenació urbana del 1988, la ciutat es definia mitjançant la morfologia urbana.

connectava amb el mar, pel canal fluvial, i amb un assentament en la desembocadura. Aquest

Dicta que tota la zona dels barris marítims era objecte de remodelació i rehabilitació d’habitatge,

seria l’inici dels pobles marítims.

però insisteix en la possible prolongació de l’actual Blasco Ibañez. Al 1993 el govern de la generalitat

El creixement dels barris marítims va estar condicionat per la situació geogràfica: tenint la

valenciana declara el conjunt Bé d’Interès Cultural dient que es valora: la peculiar trama en retícula

desembocadura del riu al sud, el mar a l’est i l’horta a oest, tan sols va quedar el nord per expandir-se.

derivada de las alineacions de las antigues barraques, en les que es desenvolupa una arquitectura

Es van situar fileres de barraques, en parcel·les estretes i profundes, paral·leles a la línea de costa.

popular de clara arrel eclecticista. Al ser declarat BIC, la llei de Patrimoni Espanyol obligava a

Aquesta disposició afavoreix l’assolejament i els corrents de brises. Els canals de desguàs de l’horta

redactar un Pla Especial de Protecció, cosa que hauria descartat definitivament l'opció de

que arribaven perpendiculars a la mar, van donar lloc a la delimitació dels diferents barris, que avui

prolongació.

coneguem com a Canyamelar ( entre les sèquies d’en Riuet i d’en Gasch), el Cabanyal ( entre

Quan es construeix el nou passeig marítim i es soterren les vies del ferrocarril, els barris marítims

aquesta ultima i la dels Àngels) i el Cap de França ( fins a la sèquia de la Cadena).

adquireixen una posició privilegiada de nou. L’ajuntament veu en un context de bombolla urbanística la

Al 1796 es van succeir una sèrie d’incendis, el qual van propiciar que es redactara un pla de

possibilitat de crear plusvàlues en aquesta ubicació en una visió a curt termini i poc sensible al valor que

substitució de les barraques per construccions d’obra i amb alineacions paral·leles al mar però amb

el patrimoni pot generar a llarg termini.

dos vivendes per parcel·la, cadascuna donant a un carrer i amb pati interior. El pla no es va dur a

Per tant, a pesar de les lleis de protecció redactades, presenta un projecte de Reforma Interior. Peró per

terme, en canvi si es van substituir les barraques per construccions mes estables.

l'acció de part del veïnat ,teixit associatiu i oposició finalment els jutjats fins ara ,donats els dubtes que

Es cap al 1837 quan es crea el municipi de Poble Nou del Mar, format pel conjunt de barris

ofereix la compatibilitat d’aquesta reforma amb la declaració de la zona com a BIC, estan mantenint-la

Canyamelar, Cabanyal i Cap de França. Ens fa pensar que en aquestos moments l’assentament es

sospesa cautelarment.

un teixit continu, amb illes estretes, paral·leles al mar i articulades per un eix o carrer principal, en el que conviuen gent humil dedicada a feines del mar i l’horta, donada la seua proximitat. Les successives pestes que pateixen la gent afinada el la ciutat de la Valencia murallada, donen pas a regulacions higienistes i l’enderroc de la muralla al 1865. Entre les classes burgeses es posa de moda desplaçar-se a la mar per gaudir dels seus beneficis. Aquest fet originarà el primer eixample dels barris marítims, lligat al fet que amb la construcció del port, la línia costera es desplaçada cap a l’est proporcionant així mes superfície per construir. Es important ressenyar, que junt a la construcció del port i el increment d’activitat industrial, s’estableixen línies de ferrocarril a est i oest dels barris i el trenet pel nord. Això farà que els barris s’aïllen de l’entorn quasi per complet. Als inicis del 1883 es manifesta el interès de connectar d’una manera directa la ciutat amb els barris marítims. Es tractaria de crear un camí-passeig de Valencia al Mar, donat que ja existia una connexió prèvia pel camí del Grau, però amb molt de trànsit de mercaderies. La nova avinguda 5

estava inspirada en les idees d’una ciutat jardí, però no es va realitzar. Es va mantindre l’amplada del viari, però la idea original va desaparèixer per complet. A partir d’aquest moment es van succeir projectes per resoldre la trobada de l’avinguda amb la trama dels barris marítims.

2J | T1PFC

2.4 ECONOMIA

adaptació

Zones adjacents i caracterització econòmica: Habitacional i dotacional_Xarxa urbana: a sud el cabanyal i a nord example residencial vinculat a la façana marítima Educacional_Universitats: campus a oest de gran part del teixit universitari i de recerca publica

APILACIO EN ALTURA

assumpció valors patrimonials tipologia historica

ALLIBERAMENT ESPAI:

Turisme_ Façana al mar: cap a l’Est i donant directament al passeig marítim i a la platja, ens trobem

COTA 0 i COBERTES ESPAIS COMUNITARIS I VERD

amb una zona de restaurants i bars i un poc més al Sud-est es situa el Balneari de les Arenes. Comerç internacional_ Port de València: situat en el Sud, el port rep el tràfic tant nacional com internacional de mercaderies i turisme. I tot açò sense oblidar que a les nits el lloc es transforma en centre d’oci nocturn i copes. Per tot això es un objectiu que el nostre solar serveixi com a nexe d’unió i d’articulació d'aquestes zones que actualment si a penes tenen relació, funcionant com a ents individuals.

tipologia historica: ordenacio urbana cel.lula vivenda

El que es pretén, per un costat és acostar al barri a la construcció moderna i dotar-lo d’un espai capaç de fomentar relacions entre els diferents tipus de persones que es mouen per la zona CIUTAT MEDITERRANEA

tipologia cel.lula vivenda historica

CEL.LULES: PASSANTS A LLEVANT FLEXIBILITAT D'USOS PLURALITAT FORMES D'HABITAR AGREGACIO: ALTA DENSITAT BAIXA ALTURA

CIUTAT COMPACTA

ordenacio historica

2J | T1PFC

3. SOLUCIÓ ARQUITECTÒNICA ADOPTADA

GEOMETRIA REGULADORA

VERD

EDIFICACIO

CIUTAT MEDITERRANEA CEL.LULES: PASSANTS A LLEVANT FLEXIBILITAT D'USOS PLURALITAT FORMES D'HABITAR

tipologia cel.lula vivenda proposada

ALTA DENSITAT APILACIO EN ALTURA CIUTAT COMPACTA ALTA PROPORCIO ESPAIS COMUNALS I VERD

nit

humit

dia AGREGACIO:

ordenacio en redent

2J | T1PFC

3.1.IMPLANTACIÓ EN LA PARCEL·LA.

INTRODUCCIO Seguirem l'exemple de la sabia trama d'aquest barri que alinea les seves cèl·lules en la direcció sudest/nord-oest aconseguint una estona de sol en totes les façanes i beneficiar-se del regim de vents de llevant. Partim d'una teòrica i ucrònica trama compacta històrica en la qual s'allibera els elements no coincidents amb el redent (com a eix rector). Aquestes peces per a no perdre densitat la xarxa (factor definitori de la ciutat mediterrània) s'apilen verticalment de manera que naturalment es constitueixen uns blocs d'orientació longitudinal nord-oest/sud-est . Açò permet el esmentat alliberament d'espai en cota cero donant al la compacta trama del cabanyal llocs d'esbarjo i relació. Els blocs estan sobre pilotis per reforçar aquesta fluïdesa espacial fent mes porosa la implantació vers el barri i que la connecta al eix verd de vianants-tramvia, vial que passa al nord. Es remarca l'eix que connecta el Cabanyal a traves del solar amb l'anell estructural a nivell urbà.

IMPLANTACIÓ Al nord la torre, peça de major altura marcant una fita visual del inici del barri en un espai a on es troben dos sistemes vials de magnitud urbana com Serreria i Tarongers. En el punt mes al est es situa la peça secundaria del restaurant que aprofita la preexistència del parc per dotar-li de serveis. Finalment respecte als blocs, el bloc sud que dona a Serreria donant continuïtat visual a la morfologia de l'avinguda comercial. Es el bloc de major altura , planta baixa mes 8 formant una barrera contra l'ambient sorollós, contaminat i amb vents gelats en hivern i excessivament calents en estiu. Degut açò per no penalitzar aquestes cèl·lules del bloc, l'organització es basa en un corredor a ponent de manera que les peces de dia donen a la bona orientació. El bloc amb component nord i a llevant es de menor altura per no interferir sobre el solar en els beneficis associats al llevant , pb+4 amb coberta verda i accés puntual. Tots els blocs són permeables en planta baixa en major o menor mesura. El lloc de la implantació quedarà necessàriament vinculat i aprofitant les vistes i els actius que proporciona aquesta situació privilegiada amb l'eix verd, la mar i els pols econòmics del lloc ( comerç/terciari a Serreria, educatiu a Tarongers i turístic al Cabanyal). La guarderia en planta baixa al sud-est buscant la relació amb el barri i la seva escala i les millors orientacions micró-climàtiques com el assolejament. e1/5000

2J | T1PFC

SITUACIOURBANA

+ EDIFICACIO

VERD

Organització funcional

Relació entre les diferents parts del programa

Com hem comentat prèviament, el conjunt s’organitza disposant els edificis de vivenda sobre la guia del

Els tres edificis d'habitatges , 2 blocs de vivendes i la torre es relacionen directament a través d’un espai

redent, i cercant els limits del solar especialment al Nord i l’Oest d’aquest i deixant l’espai interior el més

urbà comú, mes concretament, per el redent pavimentat . D’aquest sistema eixien diferents camins no

lliure possible. Les funcions que es realitzen dins de la Unitat són bastant compatibles, es a dir, la

pavimentats que relacionen aquestos amb els restants elements de la unitat a traves d'espais verds. Al

funció residencial i els serveis a aquesta no presenten grans conflictes d’horaris o sorolls, etc...

sud està situada l’escoleta, que es connecta amb els edificis de vivendes a través d’una zona pavimentada del redent . La cafeteria, també connectada de forma similar es col·loca un poc mes allunyada del centre de gravetat de la unitat, i serveix com a ròtula entre el jardí propi i el preexistent.

tranvia

PRIVAT SEMIPUBLIC PUBLIC

bus

HABITATGES

DOTACIONAL

SERVEIS

(cota 0) parc

Sistemes d’accessos Tots els accessos a les diferents construccions es fan a través d’una zona pavimentada del redent, que ja des de la perifèria de la parcel·la te referència amb l'aparició de grans espais col·lectors. A dins dels blocs, el Bloc Sud esta organitzat per corredors i te vivendes en dúplex de dues orientacions afavorint així la ventilació creuada en sentit de les brises. I el Bloc Nord, amb peces d'accés puntual format per símplex amb la mateixa orientació que l'altre. La torre també amb accés puntual en un nucli vertical central i les vivendes orientades en totes direccions, tenint present que les estances principals son exteriors i els espais servidors son interiors. Els accessos rodats de la parcel·la son de servei i es poden realitzar des de diferents punts, els paviments interior estan preparats per suportar càrregues de vehicles si fos necessari circular-hi.

2J | T1PFC

3.2.ACCESSOS I CIRCULACIONS. Orientació: Donada la mida de la parcel·la, podem escollir, quasi d’una manera lliure l’orientació de les nostres construccions. Situem el Bloc Sud de vivendes en duplex ( doble orientació) servides per corredor (al oest) a l’oest del solar sobre el redent amb orientació longitudinal sud-nord. L’altre bloc, el Bloc Nord amb la mateixa orientació i a l'est del solar. En tots dos les peces de dia es situen al est. La Torre de 13 plantes te totes les orientacions. Hem procurat que els diferents edificis no es facen ombra i tinguen el major assolejament possible. Per l’escola infantil, l’orientació sud és la més adient, al igual que el restaurant amb terrassa Cal reiterar que els edificis de vivendes es situen sobre el redent, configurat en funció del traçat urbà del barri que el conté, i també per alliberar espai a l’interior d’illa assegurant un assoleig òptim per als espais comuns i exteriors i una certa variabilitat micro-climatica. La circulació interna consta de dos sistemes, un sistema que lliga tots els edificis i les activitats associades a ells en cota 0 que es eminentment pavimentat i ressegueix el redent i un altre no pavimentat i que estructura i relaciona els espais oberts preferencialment verds. Els recorreguts es realitzen d’oest a est, es a dir, cap al mar, d’una situació més urbana a una altra més enjardinada i pública i de sud a nord des de la trama històrica mes compacta i menor altura cap una area de grans peces aïllades d'equipaments públics i grans avingudes. Així els espais exteriors que creem en el solar units a la reorganització de l'Avinguda tarongers i els preexistents, configuren un equipament d’oci i esport dins la xarxa del barri i del municipi.

Bici

BUS B

Tranvi a Bici T

CIRCULACIONS PAVIMENTADES

2J | T1PFC

CIRCULACIONS NO PAVIMENTADES / PROMENADE VERDA

llinea bus

tranvia

carril bici

3.3.DISPOSICIÓ DELS EDIFICIS.

BASE REGULADORA

EDIFICACIO

BLOCS DE VIVENDES

GUARDERIA

Els blocs al nord i al sud (bloc NORD i SUD) tenen doble orientació, i per tant, ventilació creuada per a

La guarderia se situa al sud-est de la parcel·la com a resultat de l'estudi de les ombres. Aquesta ubicació

aproﬁtar el vent de llevant. Açò es tradueix en dissoldre tancaments i/o fer-los mòbils (com entre la

garanteix que tinga sol durant les hores de funcionament d'aquest equipament.

cuina i el menjador i dormitoris paral·lels ) i encarant les portes de les habitacions per poder gaudir de la

Consta de 3 aules (per 1 ,2 i tres anys respectivament) amb una peça especial de menors d'1any i un

brisa en tot el pis.

menjador.

Ambdós blocs tenen orientació sud-oest/nord-est El Bloc SUD de pb + 8, per corredor el qual es situa en la orientació pitjor, és a dir, a ponent per protegir les zones de dia que donen a llevant. Les tipologies son dúplex per a famílies grans amb diferents distribucions. 4 dormitoris, 2 dormitoris amb doble altura i tres dormitoris. Tenen la cuïna i el menjador en la planta inferior i les habitacions en la planta superior. Les peces a sud tenen una variació morfològica per aprofitar l'orientació. Son també dúplex en dos formats , dúplex amb 4 dormitoris i 1 dormitori amb doble altura però tots dos amb ventilació creuada Te elements comuns a diferents nivells ,en planta baixa mes obert a tot el barri i en la coberta mes privatiu. EL Bloc NORD te 4 altures i està format per símplex i són en dos tipologies, per a famílies grans amb dos cambres i uns estudis de un dormitori A la planta baixa amb pilotis tenen una menuda peça per serveis terciaris.

TORRE La Torre NORD de pb + 13. A la torre l'articulació la dona un nucli vertical que permet accedir de forma puntual a les vivendes. En la torre els espais servidors estan concentrats al nucli vertical de comunicacions i estructural mentre que els espais servits centrifugats busquen gaudir de la façana. Les tipologies son majoritàriament símplex de 1 dormitori amb diferents distribucions (açò es tradueix en dissoldre tancaments i/o fer-los entre els diferents espais funcionals) i 4 dormitoris per a famílies grans. També n'hi han diversos estudis dúplex amb doble altura d'un dormitori. En planta baixa, tenim tres àrees , el Hall del edifici ,una area d'instal·lacions i una zona multi usos (potencialment una peça de terciari). Te elements comuns a diferents nivells ,en planta baixa mes obert a tot el barri i en la coberta mes privatiu.

2J | T1PFC

Procés de projecte. Els inicis d’aquest projecte estan basats en les conclusions dels anàlisis realitzats prèviament. Ens hem servit de croquis i maquetes de treball per arribar a una solució. En els primers estadis, els esbossos i les maquetes volumètriques han estat de gran ajuda per situar-se a l’entorn. En un inici, vam tractar d’apropiar-nos del lloc donant usos als espais exteriors. Ja des del primer estadi situàvem els volums a nord i oest. Vam realitzar probes de volumetries en diferents disposicions, en aquest cas, es decideix que l’orientació transversals de volums est-oest era benigna en aquest lloc per a les cel.lules passants. Una vegada definit la voluntat de que la disposició de les cèl·lules tinguen orientació est-oest que és molt adient per les brises i il·luminació sinó també com a referència de tipus de vivenda primigènia dels barris marítims. La inserció concreta utilitza el redent com a referència d'implantació (però mes colmatat i amb l'escoleta en el braç central respecte a la definicio final). Els volums ( orientació nord-sud) dels habitatges seguint les alineacions de la trama i disposant els edificis a la perifèria sobre el redent .Deixem els volums de menys altura a l’interior de la parcel·la. En el pas següent, ja deixàvem l’espai interior més lliure col·locant la escoleta a sud, situant l’edificació de major altura en el vertex nord-oest i el menor dels blocs a est. Ens plantegem les condicions de contorn en aquest estadi, disposant d’una banda verda i d’arbrat entre els vials principals i l’edificació. En aquest punt de desenvolupament del bloc est te una altura limitada a 4 per a que interfereixi menys en relació de la resta de d'intervenció amb el llevant. Situem la peça de la cafeteria, com un pavelló a dins l’espai verd i eliminem les porxades. A grans trets, aquestes maqueta de treball mostra la solució adoptada i desenvolupada posteriorment.

2J | T1PFC

Relacions espacials entre les peces. Donat que la parcel.la és de gran superfície, en els primers estadis de desenvolupament del projecte, ens vam disposar una trama ortogonal de 3x3 m per prendre mesura i ser conscients de les dimensions en les que estàvem treballant. Agafàrem de referència la mida del ritme estructural dels edificis, que és 6m en sentit vertical i 6 i 9m en sentit horitzontal. ( És aquesta modulació per racionalitzar l’espai que fa falta per complir els mínims en els espais de vivenda i no ser excessius als espais de l’aparcament soterrat).

2J | T1PFC

T1PFC

3.4.ESPAIS VERDS. L’ENTORN. CONSTRUCCIÓ DE LA COTA 0 3.4.2 Relacions que s’estableixen a l’entorn

3.4.1 Idea d’espai exterior

-Amb la ciutat: La creacio del anell verd urba es la gran aposta del projecte per inserirse en la ciutat

tranvia

i amb el valor afegit de ser un lloc d'intercanvi modal de sistemes de transport públic a les vies perimetrals de la parcel·la. Concretament ubicant-ne dues parades de tramvia i d’autobús just a la vora.

bus

El punt Nord o Nord-oest seria el de més afluència de gent provinent de l’exterior de la unitat. En canvi,

parc

el punt situat al Sud-est és el que connecta amb la trama dels barris marítims.

sol, eixut i calfor gelat, humid i ombra ZONIFICACIO MICROCLIMATICA

EIXOS REGULADORS

ESQUEMA SECCIO MICROCLIMATICA AREA SOL AREA AMB OMBRA

ESQUEMES ORDENACIO ESPAI VERD

-Amb la parcel·la: Situant l’edificació de més alçada al nord i oest de la parcel·la, els tractem com a filtre o transició entre la ciutat ( perifèria de la parcel·la) i el parc-jardí situat a l’interior obtenint una barrera contra les condicions adverses (ponent, soroll i contaminació) i també aconseguim alliberar l’espai interior per a ús comú de veïns i persones del barri. A més aquest espai interior es relaciona directament amb el jardí preexistent situat a l’est. COTA 0 PAVIMENTADA

COTA 0. CIRCULACIONS NO PAVIMENTADES PROMENADE AJARDINADA

- Accessos per vianants: es poden realitzar per totes bandes, donat el caràcter d’edificació oberta que s’estableix en la nostra unitat residencial. Així i tot, es defineixen uns recorreguts principals o col·lectors que faciliten la circulació interna i de pas. Per absorbir la probable major afluència per la banda nord ( connexió amb l'anell verd dotacional amb les grans vies i transport públic) i pel Sud ( connexió amb el barri) es creen dos col·lectors en els cantons nord de la parcel·la.

2J | T1PFC

- Accessos rodats: Disposem aparcament públic en superfície al nord i sud de l’illa.

Els criteris seguits per a la col·locació de la vegetació són:

L’aparcament en superfície, propi de la unitat es situa a la zona oest, junt amb l’accés de

-Reforçant camins.

l’aparcament soterrat. Aquest últim te una rampa d’accés que aprofitem per crear una grada o auditori

En el cas dels eixos d’accés principal, que emfatitzen la importància d'aquestos punts.

obert.

-Creant masses verdes i taluts verds.

- Espais públics i usos: Espais definits per el redent i es diferencien pel seu ús o relació amb els

En les bandes de circulacio de terra morterenca es col·loquen masses d'arbres i bancs davall la seua

elements que el rodegen. Disposem una plaça dura al Nord-oest de la parcel·la, com a punt d’accés des

ombra, en la banda del limit Est, els arbres són oliveres , carrasques i garrofers, de xicotetes mides,

de les universitats i articula la posició de la torre i el bloc oest .Aquest punt també actua com a filtre o

rematant eixa la zona sense interrompre la visual sobre la vegetacio de gran port en el jardi public.

transició entre la ciutat i l’espai verd interior. A la cota 0 del bloc Oest es situen locals comunitaris d’oci i

En canvi, en les altres bandes els arbres són de gran port, permetent així una visió global del conjunt

cultura, al que se li associa un espai exterior en ziga-zaga per crear diferents espais amb arbrat i jocs

verda i interferint en les vistes de les habitacions de dos persones per mostrar un mar verd.

permetent poder expandir les seues activitats i apropiar-se de l’exterior.

-Oferint ombra.

A la zona Nord es situa una zona amb arbrat i lamines d'aigua ,expansió del passeig/anell verd urbà

És el cas dels arbres situats en l'aparcament, de full perenne, asseguren ombra tot l'any.

paral·lel a l’avinguda dels Tarongers, actuant de protecció. A la part Sud-est de la parcel·la situem

-Entapissant tancaments.

l’escoleta i varies zones de parc infantil, una al oest a on es troba la plaça d'accés a la intervenció des de

Les lames de tancament va acompanyat de vegetació, tant arbres, com arbusts, com a plantes

Serreria . I un altra al est donat que és la zona mes allunyada del trànsit de les vies , mes inserida en la

enfiladores segons interesse que tinguen més o menys presència i llamines 'aigua.

trama històrica i de millor assolejament associada al restaurant i al parc. A la zona interior de l’illa es situen espais arbrats amb bancs per a l’esbarjo, de joc i relaxament i amb recorreguts sense pavimentar sobre petits tal·lusos zonificant el espai verd i independitzant-lo visualment a traves de la topografia . A la zona del sud-est , cafeteria entre l’espai propi de la unitat i l’espai de jardí preexistent a l’est de la nostra intervenció. Una premissa molt important a l'abordar el projecte era l'obligació de recordar el lloc on ens situem: El Cabanyal. Així hem intentat assimilar la malla geomètrica que formen els distintius tipus de parcel.laris en el territori, per a abstraure-la i modificar-la al nostre gust. És per això que apareixen bandes de espais verds sempre buscant una determinada direcció (Est – Oest) però molt subtilment controlades. En el tractament dels espais exteriors sempre s’ha seguit una premissa bàsica, donar resposta a l’espai interior que representa. Així, el restaurant té la seua resposta en la terrassa, els blocs sobre pilotis, tenen la seua resposta en el tractament exterior associant arees de estar i joc, com també els accessos a l'escoleta. En quant a la platja de la piscina del complexe entre el bloc nord i el jardi public, hem buscat un fons de perspectiva verd adossat al límit de la parcel·la. D’aquesta manera enriquim l’espai i aprofitem molt millor el solejament i evitem ombra a la piscina.

2J | T1PFC

DEFINICIO ANELL VERD URBA proposta ordenacio av. tarongers

implantaci贸 urbana e 1/40000

seccio av. tarongers 1/200

al莽at secc. e 1/200

reordenacio plataforma av. tarongers e 1/1000

engrossam entverddel

planta

e 1/200

T1PFC

2J | T1PFC

5.2.DESCRIPCIÓ DE LES ESPÈCIES. XICRANDA MIMOSIFOLIA

ACÀCIA RETINOIDES

FAMÍLIA:

Bignoniàcies

FAMÍLIA:

Mimosacease (Leguminosae)

NOM COMÚ:

Xicranda

NOM COMÚ:

Acàcia platejada o Melindrosa Floribunda

EXIGÈNCIES:

És rural quant al tipus de sòl, però és sensible a les gelades molt fortes.

EXIGÈNCIES:

Rústic.

CREIXEMENT:

Ràpid. Longevitat (150 anys)

CREIXEMENT:

Ràpid.

FULLES:

Perennes, paregudes a les d'una falaguera.

FULLES:

Perennes.

COLOR:

Fulls, verd mig i verd blavós. Flors; blavoses, violàcies.

COLOR:

Fulles verds mitjos. Flors, grogues.

ALTURA:

De 6 a 10 metres. Diàmetre de 5 a 8 metres.

ALTURA:

De 4 a 6 metres. Diàmetre de 5 a 6 metres.

FORMA:

Estesa, casquet esfèric.

FORMA:

Irregular. Composta de semiovoides, esferes, cilindres, cons invertits.

UBICACIÓ:

Situades en la zona d'aparcament, al ser de grandària gran, dirigix als vehicles rodats al llarg de la trajectòria, indicant la situació dels aparcaments. Com és de full perenne, la seua ombra en molt intensa i persistix tot l'any.

UBICACIÓ:

Zones aparcament per a crear grans masses vegetals durant tot l'any al tindre fulles perennes. D'esta manera aconseguim ombra tot l'any.

2J | T1PFC

BAUHINIA FORFICATA PHOENIX CANARIENSIS FAMÍLIA:

Cesalpiniáceas-Leguminosas

FAMÍLIA:

Aracáceas.

NOM COMÚ:

Bauhinia, Pota de vaca.

NOM COMÚ:

Palmera Canària.

EXIGÈNCIES:

No requereix cap tipus específic de sòl; resistent al fred. És la més rústica de totes les palmeres, raó de la seua gran difusió.

És rústic quant a sòls, preferint els ben drenats. Ha d'ubicar-se en situacions protegides però solejades.

CREIXEMENT:

Lent.

CREIXEMENT:

Mitjà.

FULLES:

Perennes, compostes de 3 a 4,5 metres de llarg.

COLOR:

Fulles verdes, més clar per davall. Flors blanques, semblants a una orquídia.

COLOR:

Fulles verd fosc. Flors; grogues. Fruits; color taronja.

ALTURA:

De 4 a 6 metres. Diàmetre, de 4 a 6 metres.

ALTURA:

De 10 a 15 metres. Diàmetre, de 6 a 8 metres.

FORMA:

Esfèrica.

FORMA:

De para-sol ( Semiesfera).

UBICACIÓ:

Situada en agrupació al pati central de l’hotel. Crea un element vertical important en el pati. No la col·locarem al bell mig, si no escorada cap al Spa

Formant masses vegetals, davant del bloc d'habitacions, de fons de perspectiva del pati principal cap a l’Est. Creen ombres, però són de baixa altura per a no entorpir les vistes des de l'edifici.

2J | T1PFC

Caduques.

PRUNUS LAUROCERASUS

ROSA

FAMÍLIA:

Rosàcies

FAMÍLIA:

Rosàcies.

NOM COMÚ:

Llorer cirerer.

NOM COMÚ:

Rosers sarmentosos o enfiladors.

EXIGÈNCIES:

És rústic quant a la naturalesa del sòl. Resistix el fred, però preferix clima temperat. Viu bé al sol.

EXIGÈNCIES:

Preferiblement terres riques en abonament animal, ben drenades. Viuen millor en climes càlids.

CREIXEMENT:

Mitjà.

CREIXEMENT:

Mitjà.

FULLES:

Perennes.

FULLES:

Caduques, a vegades perennes.

COLOR:

Fulles verdes fosc brillant per damunt, més pàl·lid per davall. Flors blanques, fragants i xicotetes.

COLOR:

Fulles verdes clar a grisenc. Flors grogues, blanques, roges, rosades o matisades.

ALTURA:

De 0,3 a 2,5 metres. Diàmetre de 0,3 a 1,5 metres.

ALTURA:

De 4 a 6 metres. Diàmetre de 3 a 4 metres.

FORMA:

Esfèrica i irregular.

FORMA:

Esfèrica.

UBICACIÓ:

En l'entorn de la zona de la piscina i jocs de xiquets. A l’estiu l’ombra serà útil en la zona de la piscina.

Situada en la tanca enfront de la piscina, s'ha utilitzat com a mur natural per a respectar la visió exterior d'esta zona. També l’hem utilitzat igualment en la tanca de enfront de la terrassa del restaurant.

2J | T1PFC

RHAMNUS ALATERNUS

CITRUS AURANTIUM

FAMÍLIA:

Ramnàcies.

FAMÍLIA:

Rutàcies.

NOM COMÚ:

Aladern.

NOM COMÚ:

Taronger amarg.

EXIGÈNCIES:

Molt rústic quant a sòls i temperatures. Accepta la poda, per la qual cosa s'utilitza per a tanques.

EXIGÈNCIES:

Requerix sòls de mitjana compacitat, frescs, sense importar-li la seua naturalesa.

CREIXEMENT:

Mig.

CREIXEMENT:

Ràpid. FULLES:

Perennes, ovalades o oblongues.

FULLES:

Perennes, alternes, de formes molt variades.

COLOR:

Fulles verdes mig opac. Flors blanques molt fragants. Fruits taronja.

COLOR:

Fulles verdes fosc brillant per damunt, verd groguenc opac per davall. Flors groguenques.

ALTURA:

De 3 a 5 metres. Diàmetre de 3 a 4 metres.

ALTURA:

De 3 a 4,5 metres. Diàmetre d'1,5 a 2 metres.

FORMA:

Esfèrica.

FORMA:

Ovoidal.

UBICACIÓ:

En la terrassa del saló – cafeteria de l’hotel, marcant el una quadrícula definida entre les taules que poden estar desorganitzades

UBICACIÓ:

En la tanca. S'ha col·locat ací, sobre el mur de formigó i que la zona parega més natural.

2J | T1PFC

PHYLLOSTACHYS ÀURIA FRAXINUS ORNUS FAMÍLIA:

Oleàcies.

NOM COMÚ:

Fleix de flor, orne.

EXIGÈNCIES:

Requerix sòls solts i silicis. Molt resistent al fred, habita també en llocs calorosos i secs.

CREIXEMENT:

Mig.

FULLES:

Caduques.

COLOR:

Fulles verds fosc, tornant-se grogues i púrpures a la tardor. Flors blanques verdoses, fragants.

ALTURA:

De 8 a 10 metres. Diàmetre de 6 a 8 metres.

FORMA:

Esfèrica.

UBICACIÓ:

En el jardí del restaurant.

2J | T1PFC

FAMÍLIA:

Poáceas-Gramíneas.

ESPÈCIES:

Arundinaria.

NOM COMÚ:

Bambú (gegant)

EXIGÈNCIES:

Requereix sòls fèrtils i frescs i situacions abrigades. Molt adequat junt amb l'aigua.

CREIXEMENT:

Mitjà.

FULLES:

Perennes.

COLOR:

Fulles verdes fosc per damunt grisencs per davall.

ALTURA:

De fins a 15 metres d'altura. Diàmetre de 0,8 a 1,5 metres.

FORMA:

Ovoidal.

UBICACIÓ:

En punts determinats, junt a cantonades on no moleste la seua altura.

OLEA EUROPAEA FAMÍLIA:

Oleàcies.

NOM COMÚ:

Olivera.

EXIGÈNCIES:

Preferix els sòls profunds, ben drenats, encara que s'adapta a naturaleses diverses. Requerix climes càlids.

CREIXEMENT:

Lent.

FULLES:

Perennes.

COLOR:

Fulles verdes fosc-grisenc per damunt i platejat per davall. Flors blanques i fragants. Frutos verds o negres.

ALTURA:

De 8 a 10 metres. Amplària de 6 a 10 metres.

FORMA:

Irregular.

UBICACIÓ:

En l’accés al pati per la recepció de l’hotel. També col·locat en la vivenda del porter. Es mantindrà amb reduïdes dimensions.

2J | T1PFC

5.3.PLA GENERAL DE DISTRIBUCIÓ D'ESPÈCIES EN L'ESCOLETA. Totes estes espècies es troben representades en el pla que apareix a continuació, situant-les exactament i distingint-se, segons la llegenda inferio i per colors. Es preten crear parterres de colors

MURTA

CORALET

Arbre del coneixement

El coralet (Berberis vulgaris) és una espècie botànica de planta amb flor que pertany a la família de les berberidàcies. Hàbitat És un arbust molt comú en els boscos i pastures semiàrides en terrenys calcaris d'Europa central i meridional i Àsia occidental. També s'ha naturalitzat als Estats Units. Morfologia És un arbust dens amb tiges llenyoses que arriben fins als 3 m d'alçada, erectes i ramificades amb l'escorça de color de cendra. Les fulles són ovals, alternes, amb pecíol curt, d'uns 3 cm de longitud. Presenten una gradació des de fulles fins a espines, de manera que les de més d'un any es van transformant en espines. Les flors apareixen entre abril i juny, són petites i grogues, agrupades en petits raïms pènduls. Els fruits són baies d'un cm de longitud de color vermell brillant, àcides però de sabor agradable. Classificació científica

Myrtus communis, murter, murtera, murtra, murtrer, murtrera, mirto (es), myrtle (en)

Regne:

Plantae

Divisió:

Magnoliophyta

Arbust espinós, de la família de les

Classe:

Magnoliopsida

berberidàcies, d’1 a 3 m d’alçària.

Ordre:

Ranunculales

Té

Família:

Berberidaceae

caduques, oblongues, atenuades a la

Subfamília:

Berberidoideae

base,

Tribu:

Berberideae

tendre,

Gènere:

Berberis

Espècie:

B. vulgaris

branques

redreçades

fulles

ciliodentades,

color

verd

disposades

fascicles

Arbust perennifoli, de la família de les mirtàcies, d’1 a 3 m d’alçària, de fulles oposades, estretament

l’axil·la d’una espina tres, quatre o cinc

ovals, agudes, enteres, lluents, endurides i glabres, i de flors blanques, solitàries i oloroses.

vegades partida. Les flors, grogues,

Els fruits, anomenats murtons , són baies ovoides, blavoses, aromàtiques i comestibles. Es troba en

formen raïms penjants, i els fruits, baies vistoses i de tast acídul, en madurar prenen un color vermell viu com de corall. A Catalunya, creix en terrenys calcaris de la muntanya mitjana.

2J | T1PFC

murta

màquies i matolls del litoral mediterrani.

Classificació científica

La murta, murtra, murter, mirter, murtrer o

Flors de murta.

Regne:

Plantae

murtrera (Myrtus communis) és una planta de la

Les flors de 30mm de diàmetre, cícliques actinomorfes situades sobre pedicels llargs i prims de manera

Divisió:

Magnoliophyta

família de les mirtàcies que creix a les dues vores

axial, presenten una corol·la gamopètala rotàcia amb 5 pètals blanquinosos. Quant als caràcters sexuals,

Classe:

Magnoliopsida

del Mediterrani. Etimològicament Myrtus communis

l'androceu presenta abundants estams sent així polidelfs i exserts i el gineceu pentacarpel·lar soldat un

Ordre:

Myrtales

prové del grec myrtos que significa perfum per ser

l'ovari ínfer.

Família: Myrtaceae

una planta molt aromàtica i communis per ser

Fruits.

Gènere: Myrtus

relativament abundant.

D'altra banda el fruit és una baia anomenada murtó que

Ecologia

normalment mesura 10x8mm. És de color blau-negrós, poc

La murta té un origen cosmopolita. Es distribueix

carnós i comestible i es cobreix amb una capa de pruïna a la

Espècie: M. communis

des de l'Àfrica, passant per Europa fins a l'Àsia temperada, és a dir, a la zona mediterrània, ja que és

maduresa.

una planta termòfila.

La floració es dóna entre els mesos de maig i principis d'agost.

Al continent africà es pot trobar a Macaronèsia (Portugal -

XIPRER

Açores) i al nord d'Àfrica (Algèria, Líbia, Marroc i Tunis).

Cupressus sempervirens, xifrer, xiprera, ciprés (es), cypress (en)

A l'Àsia temperada només es troba a la zona d'Israel, Jordània i Síria.

Arbre perennifoli, de la família de les cupressàcies, monoic, de fins a 30 m d’alt, de capçada molt sovint

Finalment, a Europa, s'origina tant al sud-est europeu (Grècia,

fastigiada i de color fosc, amb fulles esquamiformes imbricades i amb gàlbuls arrodonits.

Itàlia, Malta) com al sud-oest europeu (França, Portugal i

És oriünd de la regió egea, però ha estat conreat des de temps antics a tota l’àrea mediterrània. Els

Espanya).

xiprers són plantats en jardins, parcs, cementiris i, arrenglerats, com a paravents. El gàlbuls tenen

Es pot trobar a totes les comarques litorals des del Rosselló fins

propietats astringents.

a l'Alacantí i a les Illes on és més comú. Prefereix climes temperats i càlids, llocs arrecerats i sòls eixuts i frescos. Viu als

matolls, a les màquies i als marges de rambles i torrenteres.

sempervirens) és una conífera originària de

Descripció

l'orient del Mediterrani, abastant una zona que

La Myrtus communis, que pertany a la família de les mirtàcies, presenta un cicle vital perenne. És un arbust fanerògam d'1-3m d'alçada de fullatge dens, molt ramificat,

xiprer

mediterrani

(Cupressus

Gairebé amenaçat

comprèn des de l'Iran fins a Líbia. Actualment,

Classificació científica

degut al seu cultiu, es pot trobar a tota la zona

Regne: Plantae Divisió: Pinophyta

mediterrània, en llocs on les glaçades no superin els -10 °C. És un arbre amb forta càrrega simbòlica i amb molts usos. Poden arribar a fer

Classe: Pinopsida

35 m d'alt i tenir 100 anys. Les fulles són

Les fulles es caracteritzen per ser simples, coriàcies,

Ordre:

imbricades. La floració és monoica amb flors

aromàtiques per fregament i per tenir una disposició damunt la tija oposada. La forma del limbe és entre lanceolada i ovalada. Té l'àpex acuminat i la forma de la base és atenuada. La seva superfície és revoluta amb una nervadura pennada i una divisió del marge

2J | T1PFC

amb pèls glandulars a les branques més joves. subsèssils, amb nombrosos petits punts translúcids, molt

entera.

Xiprer

Pinales

Família: Cupressaceae Gènere: Cupressus Espècie: C. sempervirens

masculines i femenines en el mateix arbre. L'emissió de pol·len és al febrer-març. Els fruits en forma de gàlbuls

més

menys

arrodonits fan uns 40 mm.

Els xiprers viuen en llocs que serien massa àrids per a determinats tipus de pins o per a

Descripció

les alzines. Ocupen zones que en llocs més freds i igualment secs ocuparia la savina.

El garrofer és un arbre perennifoli de talla mitjana, de 5 a 7 metres d'alçada i de tronc gruixut i

Usos

generalment irregular, amb branques llargues i robustes que poden vinclar-se fins a gairebé tocar el

Jardineria, ús possible en llocs de glaçades febles encara que l'estiu (com a Anglaterra)

terra. Les fulles són compostes i contenen de tres a cinc parells de folíols, sense el folíol imparell. Les

no sigui càlid.

flors neixen directament sobre la llenya vella, mai en els brots nous i s'agrupen. Hi ha tres tipus de garrofers: plantes femenines, que donen flors femenines i fruits; plantes masculines, que només fan flors masculines, i plantes que fan flors amb els òrgans masculins i femenins. El seu fruit, anomenat garrova o garrofa forma una beina d'entre 10 i 20 cm de longitud, que un cop madur assoleix un color marró fosc, gairebé negre. Les llavors són de forma oval aplanada, de color marró i n'hi ha de 15 a 20 per garrova.

GARROFER

És un arbre propi del litoral mediterrani, ja que amb temperatures per sota dels 5 graus sota zero es

Ceratonia siliqua, garrover, algarrobo (es), carob tree (en) Arbre perennifoli, de la família de les cesalpiniàcies, de 4 a 10 m d’alçària, de soca grossa, de fulles paripinnades, de flors petites agrupades en raïms i de fruits en llegum (garrofa). Es fa, conreat o subespontani, a les terres calentes de la regió mediterrània.

Classificació científica Regne:

Plantae

Divisió:

Magnoliophyta

Classe:

Magnoliopsida

Ordre:

Fabales

Família:

Fabaceae

Subfamília: Caesalpinioideae Gènere:

Ceratonia

Espècie:

C. siliqua

2J | T1PFC

El garrofer, garrover o garrofera (Ceratonia siliqua) és un arbre trioic de la família de les lleguminoses.

mor. A la península Ibèrica es troba sobretot en el litoral comprès entre el Garraf i l'Algarve.

COPROSMA/Rubiàcia

XOP

Pentas lanceolata Les rubiàcies (Rubiaceae) són una família de plantes amb flor.

Els pollancreso xops són arbres del gènere Populus, inclouen diverses espècies relacionades com els àlbers i els pollancres tropicals (turanga). Els pollancres són arbres caducifolis que canvien el color

Coprosma repens 'Picturata'

de les fulles abans que caiguin a la tardor. La majoria,

Família:

especialment el pollancre trèmol, tenen fulles amb llargs

Rubiaceae

pecíols que fan que es moguin fàcilment amb el vent.

Origen: N. Zelanda

Galium

verum

Espunyidella

Reptant

Quallallet

Perenne

Classificació científica

Amplada (cm): 60/80

suficient aigua disponible, per això es planten en llocs al costat de corrents d'aigua o amb la capa freàtica alta com és el cas de les pollancredes de la riba del riu Tordera. Tenen diversos enemics naturals, entre d'altres

Classe: Magnoliopsida

el corc del pollancre que ataca sobretot arbres joves.

Ordre:

Prefereix el sol però tolera mitja ombra

Família: Rubiaceae

Resistència a la salinitat i la brisa marina

Són arbres de molt ràpid creixement, sobretot els

Divisió: Magnoliophyta

Temperatura: -5ºC Molt resistent a la sequedat

híbrids, (en quinze anys ja es poden tallar) quan tenen

Regne: Plantae Alçada (cm): 40/60

groga

Gentianales

Juss.

Usos Són apreciats com a arbres d'ombra en parcs i passejos. Les

seves

formacions,

rares

vegades

enterament

naturals, s'anomenen pollancredes. Populus nigra, poll, clop, glop, mudella, pollanc, xop, chopo (es), poplar (en),pollancres

Regne:

Plantae

Arbre, de la família de les salicàcies, de fins a 30 m d’alt, de

Divisió:

Magnoliophyta

capçada irregular, de borrons glabres i enganxosos, de fulles

Classe:

Magnoliopsida

Ordre:

Malpighiales

Família:

Salicaceae

(varietat italica ), de capçada fastigiada, és extensament

Gènere:

Populus

conreat..

2J | T1PFC

ròmbiques o ovades, acuminades i dentades, de flors en aments i de fruits en càpsula. Es fa en riberes, a una gran part d’Europa. El pollancre gavatx

BALADRE

tot presentant cinc lòbuls estrellats amb un apèndix de 3-4 dents curtes; s'obren de juny a setembre(estiu). La pol·linització és entomòfila (per mitjà dels insectes).

Nerium oleander, oleandre Arbust de la família de les apocinàcies, d’uns 2 a 4 m d’alçària, de

Fruit de baladre

fulles lanceolades, coriàcies, ternades, verdes tot l’any, flors roses

Fruit sec de parets coriàcies marrons i erecte. constituït per dos fol·licles que romanen units fins a la

(a vegades blanques o vermelles en les formes conreades),

dehiscència. És llenyós, cilíndric i mesura de 8 a 16 cm de llarg. S'obre per la meitat en arribar a la

oloroses, molt abundants a l’estiu, disposades en corimbes

maduresa, alliberant les nombroses llavors que conté, què són allargades, oblongues(més llargues d'un

Gentianales

terminals, i fruits en fol·licle, llargs, plens de llavors peludes, amb

cantó que l'altre), i no presenten solc longitudinal. Tenen un plomall de pèls a l'extrem; la

Família:

Apocinàcies

plomall.

disseminació és anemòfila. (per mitjà del vent).

Gènere:

Nerium

Espècie:

N. oleander L.

Regne:

Plantae

Divisió:

Magnoliophyta

Classe:

Magnoliopsida

Ordre:

És una planta mediterrània meridional, de llocs càlids,

Distribució i ecologia

que abunda a les rambles de

Llavors disseminades

les costes ibèriques; més al nord, hom la troba molt sovint

Creix en tot tipus de sòls, des del nivell del mar fins als 1200 m d'altura, prefereix la proximitat d'un curs

conreada als jardins, sobretot la varietat amb flor doble.

d'aigua i suporta l'aridesa del terreny gràcies a les seves potents arrels que arriben a la humitat freàtica.

El baladre és susceptible de sofrir diversos tipus de poda, o

Malgrat que és originària de la regió mediterrània i de l'Àsia temperada (Península aràbiga, Oest asiàtic i

d’empelt sobre peu alt, per a l’obtenció d’exemplars arboris. És,

la Xina),la podem trobar com a planta ornamental a gran part del món (Indoxina, Nord d'Àfrica, i regions

però, sensible a les glaçades fortes i a l’atac de molts insectes. Hom el multiplica amb esqueixos d’àpex

subtropicals d'Amèrica), tot i que presenta una toxicitat considerable. De manera artificial, es planta a

de tija

jardins i parcs de viles i ciutats. És usual veure baladres a les voreres de les autopistes de tot Europa,

El baladre, o diva (Nerium oleander L.), que es presenta en forma arbustiva perenne, pot arribar a petit

car resisteixen molt bé la contaminació i el fred. De tota manera, al País Valencià, a la part meridional de

arbre. Pertany a la família de les apocinàcies, la qual és molt nombrosa, amb més de 180 gèneres i

Catalunya i a Eivissa creix de forma espontània als codolars de les rambles, tot formant part de la

1.300 espècies.

comunitat ripària, manifestament arbustiva. El baladrar, com a comunitat permanent, s'instal·la a les rambles mediterrànies, llocs eixuts durant una gran part de l'any però inundats en moments

Morfologia És un arbust alt, que sol assolir entre 3 i 4 m d'altura, de tija llenyosa amb escorça llisa de color entre marró i gris. Presenta moltes branques, des de la mateixa base del tronc, gruixudes, rectes i flexibles que treuen un làtex tòxic en trencar-se. Les fulles són simples, oposades o, més habitualment, verticil·lades de 3 en 3. Fan entre 5 i 21 cm de llarg i entre 1 i 4 ;cm d'ample; són llargament linear lanceolades, glabres (sense pèls) i amb el pecíol curt (de 5 a 10 mm). El limbe és de color verd intens, presenta una textura coriàcia (semblant al cuir), és enter, presenta un nervi central molt marcat i de color blanquinós o groguenc, amb nervacions secundàries pinnades, molt nombroses i denses. Les flors són hermafrodites, es presenten en corimbe terminal. Són suaument fragants i de color rosa intens o, amb menys freqüència, blanc. El calze és glandulós i es troba dividit en tres sèpals. La corol·la és infundibuliforme,

2J | T1PFC

determinats, sobretot en l'època de pluges.

COLOR DE FLORACIO LLEGENDA 1 filera de xops 2 baladre 3 murta retallada 4 xiprer retallat 5 pi pinyoner 6 garrofer 7 coralet (agracejo) 8 xespa 9 heavenly blue 10 coprosma

2J | T1PFC

PORXADA FILERA DE XOPS A LLEVANT PER A L'ESTIU PI PINYONER I GARROFERES TALLA VENTS

LLEGENDA 1 filera de xops 2 baladre 3 murta retallada 4 xiprer retallat 5 pi pinyoner 6 garrofer

FILERA DE XIPRERS A PONENT DIFERENCIACIÓ ESPECÍFICA D'ESPAIS FUNCIONALS VENTILACIÓ CREUADA

7 coralet (agracejo) 8 xespa 9 heavenly blue 10 coprosma

6 6

4 3

2 8

6 6

10 8

5 6 9 5 8

6 3

6 4

5 6

5 3

5 5

9 3

6 6

8 3

5 9

9 4

6 6 6

3 5

JARDÍ CONTEMPLATIU COLOR DE FLORACIÓ 2J | T1PFC

LLEGENDA E A AREA DE SORRA B AREA DE XESPA A

C PAVIMENT SINTETIC ELASTIC

D AREA DE CREIXIMENT SEMI-EXPONTANI / TERRA E LLOSETA FORMIGO A

E B D

D D

C D

2J | T1PFC

4.REFERENTS. 4.0.REDEN I MORFOLOGIA GENERAL

4.1.ESCOLA BRESOL.

CASA BLOC. SERT

PROJECTE EDIFICI SEMINARIS. ALEJANDRO DE LA SOTA

La planta de l'escoleta es resol de manera semblant a la planta baixa d’aquest edifici. La diferència principal és la materialització, que en el nostre cas seran de formigó.

CROQUIS AULA. RICHARD NEUTRA

PROJECTE INTERVENCIO URBANA .BAKEMA

2J | T1PFC

AJARDINAMENT I ELEMENTS DE MOBILIARI URBA. NOGUCHI

ASILO DE L'INFANZIA SANT'ELIA. TERRAGNI

ESCOLA EN HILVERSUM BAVINCKSCHOOL .DUDOK

2J | T1PFC

4.2.BLOC D'HABITACIONS. 4.2.1 BLOC SUD UNITAT D'HABITACIÓ DE MARSELLA. LE CORBUSIER.

UNITAT D'HABITACIÓ. OSCAR NIEMEYER

Es tracta d'unitats seriades només trencades per nuclis de comunicació o accessos, utilitzats en el cas de Le Corbusier com a espais per a joves. En

nostre

cas

serien

zones

d'espera,

miradors, espais de relació. La imatge de façana també

representa

imatge

del

bloc

d'habitacions, amb els balcons seriats. En el nostre cas existeix unl sistema de parasols . Les cel.lules tambe ens serveixen pero en el nostre cas el corridor es exterior.

2J | T1PFC

Nucli vertical , stm. estructural i cota 0

PLASTIC HOUSE . KENGO KUMA Per a la formalització de les cel.lules ,escales i interiorisme de les vivendes duplex del bloc d’habitacions ens inspirem en aquest diseny. plans nets i espai fluit. Les nostres escales no queden totalment com aquestes, però ens hem inspirat en el disseny del desenvolupament de l’escala, així com en les baranes incorporant cables.

2J | T1PFC

4.2.2 BLOC NORD WATERS APARTMENTS EN DAIAMOND BAY. HARRY SEILDLER Acces puntual i agregacio cel.lules.

CONJUNT MIXT, PARIS. HERZOG & MEURON. La protecció solar de la façana davantera es soluciona amb peces amb lames verticals o horitzontals de fusta amb bastiment d'acer, son plegables i mobils de manera que siguen mogudes per l'usuari segons crega convenient, conferint així una imatge viva a la façana, canviant en cada moment.

2J | T1PFC

4.3. TORRE D'HABITATGES TORRE HA VITORIA. ABALOS I HERRERO.

TORRE 860 I LAKE SHORE. MIES.

Nucli vertical i agregacio cel.lules

Cel.lules

Vestibul i cota 0

2J | T1PFC

4.4. RESTAURANT

4.5. MATERIALITZACIO

REHAB BASEL. HERZOG & deMEURON.

HOTEL MOD5 EN VERONA. FUSIONA 6. Lamel.les plegables per a façana vivendes.

La materialització d'este edifici, utilitzant barres de fusta de manera que servisquen tant per a la protecció solar com de barana aconseguix la idea pretesa d’horitzontalitat en el edifici del Restaurant Continuant en la mateixa idea i per a donar unitat al projecte, també col·loquem aquesta solució en la escoleta.

2J | T1PFC

CASA 58 EN SAO PAULO. MARCIO KORGAN. Lamel路les de fusta plegables fa莽ana vivendes

2J | T1PFC

MEMÒRIA CONSTRUCTIVA

1.MOVIMENT DE TERRES.

Tipus de formigó

Tipificació

Resistència.característica

Abans de començar s'hauran de prevenir totes les normes de seguretat necessàries, com l'encerclat

Formigó de neteja

HM-10/B/40/IIIa

fck=10 N/mm2

complet de tot el perímetre on està el projecte i el muntatge d'instal·lacions que hauran de contemplar-

Formigó fonaments

HA-30/B/40/IIIa

fck=30N/mm2

El lloc on se situa el projecte es troba a la perifèria urbana, al barri del Cabanyal, pròxim a l mar.

les en l'Estudi de Seguretat i Salut. S'han de desviar les instal·lacions urbanes que puguen veure's afectades, com les xarxes elèctriques, gas, sanejament, telecomunicacions... així com desactivar i tallar

Tipus d'acer

Tipificació

Límit.elàsticgarantit

els subministraments en tot l'àmbit afectat en la nova edificació. Els treballs perseguiran la neteja i explanació del solar, deixant-lo apte per al replantejament i la

Acer d' armar

B 500 S

fy=500N/mm2

construcció. . En la parcel·la no hi ha grans desnivells, per la qual cosa no són necessaris desmuntes ni

Malla electrosoldada

B 500 T

fy=500N/mm2

terraplens importants . En la proposta hi ha terraplens en els recorreguts no pavimentats i certes àrees de joc per crear una topografia de no mes de 1.20 m, per la qual cosa es necessita una homogeneïtzació de la superfície i

Una vegada excavat el terreny fins a la cota de fonamentació, es col·locarà en els fons de l'excavació i a

aprofitarem la terra excavada del soterrani per crear aquesta topografia. Es realitzaran les excavacions

l'extradós dels futurs murs del soterrani una tela de polietilè impermeable amb textura a base de ressalts

per a la llosa del pàrking soterrat amb pantalles o pous de recalçar. Els fonaments amb llosa també per

que permetrà que l'aigua del terreny drena i no passa a l'interior de l'edifici, formant un got estanc.

a la torre i bloc. L'escoleta i restaurant executàrem les rases de les sabates.

2.FONAMENTS.

3.SOLERES.

La cimentació es realitza en l'escoleta i pavelló del restaurant per mitjà de sabates contínues baix

L'escoleta i el restaurant es construeixen sobre forjat sanitari. En àrees pavimentades exteriors es

murs o aïllades baix pilars, arriostrades transversalment. Es col·loca una capa de formigó de neteja de

construeixen soleres de formigó armat de 20 cm de grossària.

10 cm. sota la superfície de sabates. i forjat sanitari. L'elecció d'esta cimentació ve permesa pel lloc on

També es disposarà als accessos pavimentats al restaurant i banda residencial del reden.

ens trobem, ja que el terreny resistent es troba en una cota apropiada per a aquest tipus de cimentació.

Sobre el terreny anivellat i compactat, es disposa una subbase granular composta per una gradació de

El tipus de formigó utilitzat en la cimentació com a formigó de neteja és un H-10.

llasts artificials d'uns 0,3 m de grossària. Sobre aquesta subbase s'abocarà una capa de formigó armat

La llosa del pàrking i dels edificis d¡habitatge.

HA-30 de 0,15 m de grossària amb mallat de repartiment per a retraccions de 20x20 de Ø 4. Sobre ell,

La planta soterrani comprendrà aproximadament la totalitat de la projecció del bloc sud amb un accés

una solera de 20cm de grossària.

des de la torre. Per la qual cosa s'optarà per la construcció d'un gran got estanc format per una llosa de

Es realitzaran les corresponents juntes de dilatació superficials i es vorejaran els els escocells i la resta

fonamentació de cantell 60cm i un mur de soterrani perimetral amb pantalles. La solera estarà

d'elements que interrompen la solera, amb una junta farcida de material compressible i segellada amb

convenientment armada en front del punxonament (Veure annexa d'estructura). Davall la llosa se situarà

mastegue plàstic A les zones exteriors on no hi haja solera es compactarà el terreny natural i depenent

una capa de formigó de neteja amb un grossària mínim de 10 cm. Els elements que formen els

del lloc concret es disposarà gespa, grava o arena de riu.

fonaments tindran les especificacions següents:

- BLOCS, bloc d'habitacions sud i nord: l'estructura està formada en dos nivells. En els nivell

4.ESTRUCTURA.

de l'habitatge per pòrtics de pilars apantallats i bigues en totes les altures bidireccional amb cantell penjat en les coincidents amb les mitgeres .En cota 0 i soterrani amb gran bigues pont que recull la Una

vegada

realitzada

fonamentació

procedirà

l'execució

l'estructura

aèria.

retícula superior sobre pilotis triangulars.

En tot el projecte, així com també en l'estructura, s'ha utilitzat un mòdul de 7x6.5 m al bloc nord,

L'arriostrament transversal l'aconseguirem mitjançant els murs de formigó dels extrems

5.45x5.25 m al bloc sud i la torre 5.15x10.35 m, a excepció de les cotes 0 amb pilotis sobre bigues pont.

fonamentalment i dels nuclis, també la bidireccionalitat en bigues. El forjat serà bidireccional en el bloc nord i unidireccional en el bloc sud amb forjat amb nervadures .La direcció dels pòrtics

4.1.FORJAT SANITARI.

transversal a la direcció del bloc amb voladís en els extrems, quedant les bigues despenjades del cantell del forjat, que serà de 35 cm. Les bigues en direcció longitudinal del bloc no penjaran

El forjat sanitari de l'escoleta i restaurant queda separat 80 cm del terreny i posseeix un cantell de 35 cm. de grossària. El fabricarem, al igual que la resta de forjats, amb lloses alveolades. Les lloses es recolzen en cada va sobre murets de formigó armat amb un gruix de 30 cm. El tancament perimetral de la cambra d'aire inferior es resol per mitjà de murs continus de formigó armat paral·lels a façana, de 30 cm. de gruix, en els que es deixarà una reixeta de ventilació de 40 x 20 cm en cada va per a poder ventilar la cambra en ambdues façanes.

4.2.ESTRUCTURA AÈRIA. L'estructura està constituïda per murs, pilars i bigues de formigó armat així com forjats de lloses reticulars en el pàrking i bloc nord i nervada en el bloc sud i torre, solucions que trobem més òptimes degut a les variació de llums considerables dels forjats segons el edifici i la regularitat de l’estructura en planta en cadascun. El tipus de formigó empleat per a estructura i forjats és un HA-35 i fck=35 N/mm2 de consistència blana, amb un grandària màxima d'àrid de 25 mm, i en un ambient IIa. En el Restaurant i pilotis el ambient al que ha d’estar exposat el formigó (tipus d’exposició IV) ens fa pensar el tipus de ciment que haurem d’emprar. Ens hem decidit per un CEM II/A-S (amb escòries) que és apte per als dos tipus d’exposició. El tipus d'acer emprat per a armar forjats, murs i pilars de formigó és un B-500-S amb fyk=400 N/mm2 amb un recobriment mínim de 3 cm.

- Escoleta: l'estructura es resoldrà amb pilars apantallats formant pòrtics de formigó armat en

El formigó dels elements estructurals que hagen de quedar vistos es dosificarà amb un àrid de xicotet

sentit transversal a les aules. Les grans llums projectades exigiran un cantell de biga de grans

diàmetre i es subministrarà més fluid. Es prestarà especial atenció al seu vibrat, i l'encofrat d'aquests

dimensions. El cantell del forjat també queda de 35 cm ja que tenim llums iguals que en la resta de

elements, es realitzarà amb plaques metàl·liques de superfície llisa, impregnades de substàncies

l'edifici.

desencofrant que no alteren la coloració pròpia del formigó. Es tindrà una cura especial en el moment del seu desencofrat.

- Restaurant: en aquest cas la retícula estructural pren una altra dimensió. Els pòrtics es també es disposen transversalment a la peça i el cantell del forjat continua de 35 cm. - Torre: es compon amb murs de formigó armat, pilars de formigó apantallats i forjat de formigó armat nervat de 30 cm de cantell. Similar a els blocs sud.

Elements verticals: -Pilars de formigó armat de dimensions 40x60 -Murs de formigó armat per a trava de l'estructura enfront del sisme i per a formació del nucli de serveis i testers.

Elements horitzontals: -Forjat bidireccional de blocs perduts de poliestirè de la torre i bloc nord de cantell 30+5 cm de capa de compressió. -Forjat nervat en bloc sud i escoleta de cantell 30+5 cm de capa de compressió.

Tipus de formigó

Tipificació

Resistència característica

HM-10/B/40/IIIa

fck=10 N/mm2

Formigó de estructura HA-30/B/40/IIIa

fck=30 N/mm2

Tipus d'acer

Límit elàstic garantit

Formigó de neteja

Tipificació

Acero de armar

B 500 S

Malla electrosoldada

B 500 T

fy=500 N/mm2 fy=500 N/mm juntes

Als murs del soterrani així com en les soleres s'haurà de comptar amb juntes de retracció

4.3.JUNTES ESTRUCTURALS. A més, com els blocs tenen una longitud major a 50 m també s'hauran de tenir en compte les juntes de dilatació. Els passadors són barres que estan fixades a un costat de la junta i que penetren dins d'un baina en l'altre costat, és a dir, treballen encastades-articulades als seus extrems. Per a evitar duplicar elements estructurals i l'aparició de mènsules utilitzarem el sistema GOUJON-CRET per permetre els moviments estructurals i la lliure dilatació.

B.1) Junta dilatació Goujon-cret

B.2) Juntes deflex Juntes de dilatació per a paviments, parets, murs i sostres. DEFLEX ofereix una àmplia gamma de perfils de juntes de dilatació que han permès solucionar amb èxit els requisits en edificis com: terminals d'aeroport, estacions de ferrocarril, hospitals, escoles, hipermercats, aparcaments, museus. L'elecció de la junta s'haurà de realitzar mitjançant els criteris següents: - Moviment esperat entre forjats, murs, parets o sostres. - Separació mitjana entre els forjats, murs, parets o sostres. - Càrrega que circularà per damunt de la junta. - Diferència d'altures entre la superfície on es fixarà la junta (forjat) i la superfície final (paviment acabat). - Estètica i manteniment (neteja). Tipologia de junta de dilatació Deflex:

Junta de dilatació per a elements estructurals. Els passadors són barres que estan fixades a un costat de la junta i que penetren dins d'un

Juntes DEFLEX per a parets i sostres. Perfils fets de Metall i Nitriflex /Besaflex i TPE (PVC + components de cautxú/ PVC bla i elastòmer termoplàstic)

baina en l'altre costat, és a dir, treballen encastades-articulades als seus extrems.

Juntes DEFLEX per a sòls. Juntes formades per perfils metàl•lics i Nitriflex (PVC + components de cautxú). Per a tràfic davall i normal. Separació entre forjats màxim 100 mm.

Juntes de dilatació DEFLEX per a sòls. Juntes formades per perfils metàl•lics. Per a gran tràfic. Separació entre forjats màxim 100 mm. Juntes de dilatació DEFLEX per a sòls. Juntes de treball, perfils enterament metàl•lics, metall i Nitriflex (PVC + components de cautxú) i plàstics. Per a limitacions de camp, pastilles.

5.COBERTES. S'opta per 3 tipus de coberta:

5.1. Coberta transitable 5.1.1 PAVIMENTADA

AÏLLAMENT ACÚSTIC

Per a resoldre les cobertes transitables seleccionem un paviment aïllant i filtrant conegut com LOSA FILTRON.

Soroll aeri, millora mitjana de 2,5 dB en rang de freqüència entre 0 i 4.000 Hz. - Soroll d'impactes,

En aquest cas ho subministra la casa Intemper.

millora mitjana d'11 dB en rang de freqüència entre 0 i 2.500 Hz.

La llosa constituïda per dos components: formigó porós d'altes prestacions i la base de poliestirè extrudit,

VIDA ÚTIL MÍNIMA DEL FORMIGÓ ESTRUCTURAL 15 anys

podent-ne modelitzar com un composite. És una bona elecció quan volem resoldre cobertes transitables, per tant protegeix la impermeabilització contra possibles danys mecànics i protegeix la làmina impermeable contra

RESISTÈNCIA A IMPACTES Compleix les directrius UEAtc2 per a aïllaments exteriors

la intempèrie CAPIL·LARITAT DE LA BASE DE POLIESTIRÈ extrusionat No presenta ascensos capil·lars CICLES GEL -

DESGLAÇ No té influència durant la vida útil mínima de la llosa

5.1.2 COBERTA VERDA TRANSITABLE CARACTERÍSTIQUES DE LA LLOSA FILTRÀS Superfície poliestirè extrusionat mm 600 x 600 ± 2 Superfície formigó mm 590 x 590 ±1 Massa 70 kg / m2 ± 10 RESISTÈNCIA A COMPRESSIÓ La càrrega sobre la llosa Filtrón no suposa cap problema. La seua resistència és tan alta, que una càrrega de 2.000 kg recolzada sobre una placa de 18 cm de diàmetre, només produeix un xafada de la base aïllant inferior al 10 % del seu grossària. RESISTÈNCIA A FLEXOTRACCIÓ La llosa Filtrón resisteix, com a mínim, una càrrega de 300 kg, aplicada al centre de la llosa, sobre una superfície aproximada de 10 cm x 10 cm. COMPORTAMENT AL FOC Formigó estructural M0 (incombustible). Base de poliestirè extrusionat M1 (difícilment inflamable).

Es projecta una variant de coberta invertida. Es recorre al sistema TF ecològic d'Intemper per a combinar zones de coberta invertida transitable amb zones transitables amb superfície vegetal. La vegetació a penes necessitarà cap manteniment. D'esta manera es col·locaran plantes autòctones i endèmiques, excloent les plantes invasores. A causa de la climatologia les plantes crasses són les més recomanables pel seu escàs consum d'aigua. El sistema es compon de: Capa de poca grossària (10 cm) de SUBSTRAT ECOLÒGIC especial. Llosa

FILTRÀS que aporta aïllament

i drenatge al sistema,

protegeix a la

membrana

impermeabilitzant. Membrana impermeabilitzant formada amb la làmina RHENOFOL CG, resistent a les arrels i d'alta durabilitat (40 anys segons la base de dades ITeC). Capa auxiliar anti-punxonament de feltre sintètic FELTEMPER 300 P. Suport base regularitzat i anivellat.

5.2. Coberta no transitable 5.2.1 COBERTA VERDA NO TRANSITABLE En tots els edificis s'utilitza COBERTA INVERTIDA AMB PROTECCIÓ VEGETAL, amb l'objecte d'obtindre vistes enjardinades des de les plantes altes dels altres edificis, i està formada per les capes següents:  Capa de vegetació  Capa de suport de la vegetació de manta substrat - llana mineral  Capa de filtre - membrana drenant  Capa drenant - membrana drenant  Capa de separació i protecció  Membrana impermeabilitzant resistent a les antiarrels

5.2.3 COBERTA AMB ACABAT CERAMIC .

 Aïllant tèrmic

Instal·lacions, zones per panells solar tèrmics , fotovoltaics i maquinaria evaporativa

 Capa regularitzadora de morter de ciment.  Formigó d'àrids lleugers per a pendents.  Base: forjat de formigó armat L'encontre entre estes capes i les baranes s'ha resolt amb materials compressibles per a evitar els efectes de la dilatació, i el perímetre està protegit amb una xapa plegada d'acer galvanitzat. 5.2.3 COBERTA PAVIMENTACIO CERAMICA

5.2.2 COBERTA GRAVA En certes àrees dels edificis, caixes elevadors

i nuclis verticals es tria COBERTA INVERTIDA AMB

PROTECCIÓ DE GRAVA, ja que es reduïx notablement la dimensió de la barana de la coberta i està formada per les capes següents:  Capa de protecció de graves de diàmetre 16 a 32 mm  Feltre geotèxtil filtrant.  Aïllant tèrmic.  Feltre geotèxtils.  Capa d'impermeabilització.  Capa regularitzadora de morter de ciment.  Formigó d'àrids lleugers per a pendent.  Base: forjat de formigó armat. L'encontre entre estes capes i les baranes s'ha resolt amb material compressible per a evitar els efectes de la dilatació, i el perímetre està protegit amb una xapa plegada d'acer galvanitzat.

Per àrees a on esta previst la col·locació de panell solars, tèrmics i fotovoltaics així com maquinaria evaporativa

6.TANCAMENTS EXTERIORS. 6.1.TANCAMENTS MASSISSOS. Es tracta de murs de formigó armat. Compleixen la funció estructural i de tancament. Els formigons a utilitzar seran HA-35 amb un grandària màxima d'àrid de 20 mm, sent l'acer emprat B 500 S. Es controlarà la disposició del formigó. A continuació exposem una possible patent d’encofrats a utilitzar.

6.2.TANCAMENTS MASSISSOS NO PORTANTS. 6.2.1 TANCAMENTS Tancament constituït per dos fulles. La exterior materialitzada amb rajola massissa amb revestiment monocapa amb textura rugosa color gris perla. També el acabament exterior pot ser llistons de fusta o panells MDF sobre una subestructura auxiliar . La fulla interior quedarà separada per una cabra d’aire i aïllant tèrmic (poliestirè expandit de 40 mm. d’espessor) i quedarà resolta en el interior per plafons tipus cartó – guix sobre muntants de xapa d’acer galvanitzat. En la zona de cuines i humides el cartó – guix serà resistent a la humitat de l’ambient. Les juntes del els panells són encadellades, s'ha optat per la solució a límit, sense deixar junta horitzontal.

6.3.TANCAMENTS DE VIDRE. Per als envidraments s'empra vidre tipus CLIMALIT compost per una lluna exterior reflectora de control solar Cool – Litigi de 6 mm, una cambra de 12 mm i una lluna interior de Planitherm de 6 mm de baixa emissivitat. El primer amorteix les diferències brusques de temperatura, s'obté òptima transmissió de llum diürna sense enlluernament i màxima protecció contra radiació ultraviolada ( fins a 94 % ). El segon és capaç de retindre gran quantitat d'energia tèrmica per a reenviar-la a l'exterior, i el resultat és que disminueix Es cuidarà la planeitat dels encofrats. Les espases per a l'ancoratge i subjecció dels encofrats hauran de

l'energia transmesa a l'interior. Seran llunes temperades

quedar perfectament alineades i amb una separació constant per al que es precisarà un replantejament

preparades per als xocs tèrmics, més preparades per a

previ de les juntes de formigonat.

suportar

les

tensions

degudes

les

dilatacions

contraccions. Els tancaments de vidre es realitzen a través d'abatibles, per la seua major estanqueïtat. En el restaurant es col·loca vidre tipus Climalit 8+12+8mm. A mes a mes s'utilitzen vidres de seguretat en tota la planta per a evitar riscos de ruptura. Està compost per una lluna exterior reflector de control solar de 8mm de grossària, cambra de 12mm i una lluna interior de 8mm de baixa emissivitat.

7.ENFOSQUIMENT I PROTECCIÓ SOLAR. Per a l'ESCOLETA el tancament de vidre s'ha triat amb bastidors de fusta. Es tracta de fusteries que garanteix el confort pel seu alt grau d'aïllament tèrmic i estanqueïtat. Les formes d'aquesta practicable cerquen robustesa, confort i elegància. Composta per perfils de marc de mòdul de 52 mm i de fulla de 60 mm, ambdós acoblaments en bisell, disposa de marcs amb drenatges vistos o ocults. La seua estètica és d'una façana amb “pell i vidre”, amb l'alumini ocult pel vidre. Algunes parts de les fusteries disposen d'una maneta en què són

7.1.ENFOSQUIMENT. En les habitacions s'opta per un sistema d'estors tèxtils enrotllables per a enfosquir l’habitació que en les zones de dia pot estar també en el bastidor de les lamel·les de protecció solar en la cara interior. d'aquesta manera tenim control total microclimatic de totes les capes de la pell

7.2.PROTECCIÓ SOLAR.

oscil·lobatents, amb

sistema d'obertura lògica (1a posició abatible i 2a

El control solar s'aconsegueix mitjançant diverses operacions: la disposició de volades i terrasses en

practicable).

les orientacions que així més ho requereixen, arbratge específic per tal de protegir del sol a les estacions

En termes compositius utilitzem com referent peces amb

de majors temperatures i radiacions, i finalment la utilització d'elements per a la protecció solar.

moltes particions per permetre al usuari crear corrents i

Amb la intenció d'unificar el màxim possible els materials utilitzats, s'han emprat per a les proteccions

millorar les condicions hidrotermiques. STEVEN HOLL

solars de tots els edificis d'habitatges i en totes les orientacions lamel·les de fusta. S'empren bastidors de lamel.les verticals de fusta amb bastidor d’alumini lacat o acer amb guies ocultes en els forjats que permeten una visió dinàmica de la façana, ja que al ser emprades pels usuaris de distintes maneres en diferents moments la imatge és molt canviant, convertint-se en una façana viva, en moviment.

En els HABITATGES, les orientacions sud s'han emprat lamel·les horitzontals de 60 cm de longitud i de

En la ESCOLETA , utilitzem el mateix sistema

separació entre elles de 5 cm col·locades amb un bastidor d'acer o alumini , que son mòbils i plegables

de barres de fusta, però com que no comptem

per fulles d'eix lliscant. Són específics per a la llum solar del sud i fan que la llum directa no entre a

amb el voladís de la coberta, en els llocs on

l'estiu, però si puga entrar a l'hivern, proporcionant propietats bioclimàtiques a l'habitatge.

ens

En l'orientació est i oest s'han utilitzat lamel·les verticals sobre bastidor d'acer d'eix lliscant, de 220 cm

proteccions solars que en els habitatges en

de longitud i de separació de 20 cm entre elles, i són especifiques per controlar estàs orientacions, que

l'orientació est i oest . Disposen lamel·les

no permeten l'entrada de la llum directa quan és la llum baixa, amb un efecte de d'enlluernament

verticals de fusta sobre bastidors lliscants que

molest. Però permetent l'entrada de llum reflectida en fusta, que ofereix una bona il·luminació difusa.

se subjecten en el part superior per rails.

En l'orientació nord la protecció solar sols és necessària en aquestes latituds durant l'estiu així que els

Al sud tenim un sistema de fulles d'eix lliscant

elements de circulació , servei o servits en alguns casos tindran unes peces no mòbils col·locades per a

per a l'aula climatitzada i telam per l'aula

funcionar com a barana i llevar visibilitat des de fora a dins.

exterior

interessa

col·loquem

En el RESTAURANT s'aconsegueix la protecció amb unes barres de fusta massissa rectangular de 40 x 40 mm. subjectes a una estructura metàl·lica igual a la dels blocs però no mòbils , que al seu torn està ancorada als forjats. Amb aquest sistema aconseguim una visió contínua de la peça . A més a més, el restaurant compta amb una reculada de l’envidrament que proporciona per ell mateix protecció solar a la orientació Sud.

HERZOG&MEURON

les

mateixes

PROPOSTA SISTEMA PARASOL

HERZOG&MEURON

DETALL CONSTRUCTIU

8.COMPARTIMENTACIÓ INTERIOR. Per a la compartimentació interior s'ha optat per envans de construcció en sec, formats per plaques dobles de cartó - guix de e=13 mm., caragolats a una estructura metàl·lica constituïda per muntants i canals d'acer galvanitzat. La distància entre muntants oscil·larà entre 40 i 60 cm. Els canals superiors aniran caragolats directament al forjat de formigó per mitjà de tir on es disposarà una banda de cautxú de e=5 mm., amb la finalitat de generar una junta elàstica. El canal inferior es caragolarà al paviment. En les zones humides, s'utilitzaran plaques que incorporen en la seua ànima d'algeps olis siliconats resistents a l'aigua. En les zones de contacte directe amb l'aigua, per exemple la dutxa, l'acabat serà de gresite col·locat per mitjà de ciment cola.

PATENT

9.REVESTIMENTS I ACABATS. 9.1.PARAMENTS EXTERIORS. L'acabat de formigó blanc vist, deixant veure les marques dels encofrats. Per al control de la textura es cuidarà tant la seua dosificació i posada en obra com el seu curat, per a això s'utilitzarà un àrid fi que deixem una textura suau i neta. Estos paraments aniran subdividits per juntes d’encofrat col·locats i replantejats abans del formigonat. Aquestes particions coincidiran amb les juntes necessàries per al formigonat, preveient possibles fissures no desitjades. Altres zones amb acabat en enllistonat de fusta o panells tipus MDF

9.2.PARAMENTS INTERIORS. En l'interior apareixen diversos tipus de revestiments per als paraments verticals:  Acabat propi dels barandats de construcció en sec de cartó – guix pintat amb pintura per a interior blanca.  Emplafonat de fusta de la marca Prodema  En les zones humides es col·locarà entaulellat de gresite de color blanc, sobre morter cua. Pel que fa als revestiments interiors horitzontals:  Fals sostre enregistrable de plaques d'algeps, tipus PLADUR, i perfilería oculta i també llistons de fusta fixats mecànicament a rastrells de fusta.

FALS SOSTRE  Es tracta d'un fals sostre de fusta massissa, acabat en roure.  -Hunter douglas

9.3.PAVIMENTS INTERIORS.  GRES PORCELÁNIC ANTILLISCANT 30 X 30 X 3 CM: en àrees humides, cuines, banys i nuclis verticals.  TARIMA FLOTANT DE FUSTA D'IROKO SOBRE LLISTONS: en el menjador del restaurant i Hall dels blocs i torre.  TARIMA FLOTANT DE FUSTA D'IROKO TRACTADA PER A EXTERIORS: per a terrasses de vivendes i terrasses del restaurant i cota 0 dels blocs.  TARIMA FLOTANT DE COMPOSITE SINTETIC IMITACIO FUSTA: per a les zones servides de les vivendes i zones amb sol radiant ( FINNFLOOR, homologat per a sol radiant)

9.4.PAVIMENTS EXTERIORS.  LLOSES DE FORMIGÓ PREFABRICAT: accés secundari a la zona de servei i manteniment de l’escoleta. Col·locades sobre solera de formigó i capa de terreny compactat vegetal.  LLISTONS DE FUSTA D'IROKO AMB TRACTAMENT PER A EXTERIORS I ANTILLISCANT: en les terrasses de les vivendes i cota 0 dels blocs formen la platja de la piscina, sobre una capa d'arena i morter de ciment.  LLAMBORDINS DE PEDRA NATURAL: zones d'estar en els enjardinaments de l’exterior.  PAVIMENT AMB FORMIGO AUTONIVELLANT DISCONTINUO: diversos colors amb juntes de retracció formant una retícula de 2x2m. Recorreguts pavimentats del enjardinament i zones accés rodat des de l’exterior.  MATERIAL ELSTIC I TOU DE RECICLAT DE NEUMATICS: per a zones de joc Les zona NO PAVIMENTADES, estan formades per gespa o terra morterenca piconada.

10.FUSTERIA. 10.1.FUSTERIA INTERIOR. La fusteria interior en els habitatges i escoleta es realitza en fusta amb acabat color cirerer en totes les portes cegues, armaris, etc. El mecanisme empleat és el de full abatible, la maneta és d'acer. Amb un fix en la part superior de la mateixa fusta fins a aconseguir l'altura del fals sostre. També utilitzarem sistemes correders penjats del sostre amb una guia inferior

En zones comunes amb tancament en vidre i en l’accés al restaurant disposem portes de vidre de seguretat. Ens hem basat en el sistema proporcionat per la casa GEZE. També hem utilitzat aquesta marca per al tancament de la terrassa del restaurant, compost per panells de vidre que es pleguen als laterals.

10.2.FUSTERIA EXTERIOR. Els tancaments metàl·lics d’envidrament corredís i abatible de tots els edificis que conformen el hotel està constituïda per perfils d'alumini extruït amb ruptura de pont tèrmic a base de llistons de poliamida reforçada amb fibra de 22 x 2 mm., enfilats en els semiperfils d'alumini per mitjà d'un engrapat mecànic. Els perfils de portes i finestres posseïxen cambra europea i junta central d'estanqueïtat per a col·locar sobre premarc, gaudeixen de gran resistència mecànica ( triple cambra ) i compten amb un sistema de drenatge per mitjà de cambra de turbulència en el marc i buits d'evacuació amb deflectors. Els fulls fixes estan compostes per perfils d'alumini en L sobre material compressible i segellant per a una fàcil substitució del vidre en cas de ruptura o desperfecte amb trepants per a la ventilació de la cambra d'allotjament del vidre. Les juntes d'estanqueïtat són d'EPDM. Per als envidraments s'empra vidre tipus CLIMALIT compost per una lluna exterior reflectora de control solar Cool – Litigi de 6 mm, una cambra de 12 mm i una lluna interior Planitherm de 6 mm de baixa emissivitat.

11.BARANES I DEFENSES. Totes les baranes del conjunt es resolen amb pletines d'acer inoxidable, els muntants es constituïxen amb 2 pletines soldades enllaçats així com el passamans . Les proteccions horitzontals estan constituïts per cables. Els muntants s'ancoren a un perfil angular ancorat a la cara lateral del forjat.

12.IL.LUMINACIÓ. 12.1.IL.LUMINACIÓ INTERIOR. Per a algunes cuines s'opta per banyadors encastats o en rail que permeten una òptima il·luminació per A l'interior dels habitatges es disposaran Downlights encastats en el fals sostre, semblants als de la casa

a la cuina, Que puga ser dirigida a diferents focus d'atenció, segons el treball que s'estiga desenrotllant

comercial Erco.

en l'espai. també els disposem en els salo encarats al tancament de vidre o reforçar alguna peça

Descripció del producte:

singular

Cos: fosa d'alumini, com a cos de refrigeració. Cèrcol encastable: fosa de Alumini, blanc (RAL 9002), pintura en pols. Muntatge sense ferramentes amb suport de 4 punts i retenció cargolable, per a grossàries de sostre 100mm. Caixa de connexió per a cablejat Continu, clema de connexió de 5 polsades, fixació de cable integrada. Reactància electrònica. Reflector superior: alumini, platejat anoditzat. Reflector Darklight de 4 cel·les: material Sintètic, metal·litzat al vapor, alta brillantor. Recobriment "Pes. Angle d'apantallament 30°. Pes 1,80kg

En el corredor d’accés als habitatges, s’han disposat llums fluorescents encastades al fals sostre i dispostes de manera alternada. El buit d’accés a cada vivenda es troba il·luminada de la mateixa manera però en posició vertical en el mur, amb llum fluorescent encastada a l'alçaria de la porta. En l'espai interior de les habitacions es disposa una distribució uniforme de lluminàries encastades. També en els obscurs perimetrals. Al dúplex apareixen lluminàries pendulars a la zona a doble altura. A més, a les zones d'estudi dels habitatges trobem llums de sobretaula dissenyades per Jacobsen. Cal destacar també les lluminàries pendulars de la zona de menjador.

Les zones comuns del Hall i circulacions secundaries s’han il·luminat amb ulls de bou encastats en el fals sostre.

Totes els models que s’han escollit pertanyen a la marca ERCO

12.2.IL·LUMINACIÓ EXTERIOR.

13. MOBILIARI 13.1 MOBILIARI INTERIOR

En la zona enjardinada s'han disposat balises rectangulars, model BLIZ, i lights up-garden, empotrables en el sòl en el perímetre dels blocs i en la zona pavimentada del reden

Vivendes SALO

Balisa Midipoll de LED de Erco (33334) La balisa Midipoll il·lumina garanteix la il·luminació del sòl, dels recorreguts i camins no pavimentats en la promenade enjardinada, però també serveix com a element guia i estructurador de l’espai tant de dia com de nit, perquè el suport d’alumini està format per quatre paràboles, que reben una llum tènue. Irradia cap avall, distribuint-se en sobre el sòl en un feix extensiu de 360é, evitant l’enlluernament al no emetre llum dispersa per damunt del pla de l’horitzó. 9W 580 lm 300K blanc càlid.

Poste i lluminària de la sèrie Lavinia de iGuzzini Es tria tan sols aquesta lluminària per la versatilitat que aporta. Ja que el poste pot donar clar servei a 1 o 2 lluminària Lavinia, que a la volta pot inclinar amb el grau desitjat, i la altura es variable. Amb aquest model podem resoldre els diferents casos del nostre projecte.

CUINA

HABITACIONS Taburet Alt – Alvar Aalto Cadira – Alvar Aalto Tumbona – Alvar Aalto Sofà i Silló – Alvar Aalto

BUTACA Armchair 406 Alvar Aalto

Vestíbul blocs i restaurant

Cafeteria cota 0 torre i blocs

Platja Piscina i terrasses

Silló Barcelona – Mies van der Rohe Taula Gueridon – Jean Prouv

Sofà de 2 i 3 places – Le Corbusier

Silló - Le Corbusier

Cadira Standard – Jean Prouvé

Tabouret Haut – Jean Prouvé

Tumbona - Richard Schultz

Restaurant

Taula i Cadires Plano – Pelikan Design

Cadira Eames armschair.

Coffee table. Jean Marie Massaud.

Space Table. JEHS+LAUB

CADIRA I TAULA HALL, ZONA DE DESCANS CADIRA Barcelona Mies van der Rohe

Realizada en pletina de acero cromado, asiento y respaldo almohadones capitoné en piel o tela. Anchura asiento: 75 cm.

son

Profundidad asiento: 75 cm. Altura total: 75 cm

Base de cristal (12 mm o 15 mm de espesor). Marco de metal cromado.

altres peces decoratives

Tamboret ButterƉy, arne Jacobsen.

ESCOLA BRESSOL TAULA ESCOLETA

Administracio i Direcció

: TABLE 80A Arne Jacobsen. Realizada con madera laminada y lacada. Altura mesa: 60

Anchura : 75 cm. 120 cm.

CADIRA GUARDERÍA:

aa60 Arne Jacobsen.

Cadira ICE. Kasper Salto.

Cadira Oxford.Arne Jacobsen

Taula T-NO.1 Todd Bracher

Realizada en madera laminada. Altura asiento: 44 cm. Diámetro del asiento: 38

CADIRA ZONA AULES:

Chair 69.Artek. Alvar Aalto

Realizada con madera laminada.. Altura asiento: 44cm. Altura total: 74 cm. Anchura asiento: 44 cm. BUTACA PROFESORAT ZONA AULES:

Hallway chair 403 Alvar Aalto Realizada con madera laminada. Asiento y respaldo en diversos acabados. Altura asiento: 42cm. Altura total: 81 cm. Anchura asiento: 60 cm.

TAULA SALA DESCANS PROFESSORAT Dizzie Studio Lievore CADIRA OFICINES guardería La base viene en acero pintado de varios colores, con una forma cónica distintiva.. El tamaño es 160 x 100cm. Parte superior de roble blanqueado con vientre blanco.

aluminium

group

chair

105.

Diseñador: Charles Eames. TABURET High chair K65 Alvar Aalto

Realizada con madera laminada. Altura asiento: 60cm. Altura total: 70 cm. Anchura asiento: 38 cm.

Realizada con estructura de acero tubular. Asiento y respaldo de una sola pieza en piel. Anchura asiento: 50 cm. Profundidad asiento: 57 cm. Altura total: 84 cm

TAULA ADMINISTRACIÓ

table lc6 Le Corbusier

13.1 MOBILIARI EXTERIOR BANCS Diferenciem dos tipus de bancs en la cota 0. Un destinat al descans i la lectura, amb formigó i fusta, i un altre simplement com un element discret, elegant i deixat caure de formigó. Longus és una sèrie composta per dues bases de formigó combinables, Longus Banca i Longus Cubo, als que s'uneixen dos models de seient de fusta amb carcassa de metall amb i sense respatller. Conjugar tots aquests elements permet formar alineacions de bancs modulars simples de formigó. I al mateix temps, la combinació dels seients planteja un joc estètic i ofereix la possibilitat que aquests s'orienten en distintes direccions. De geometria senzilla, aquestes peces descansen al sòl sense necessitat ancoratge i s'editen en dos colors: Gris i beix.

MEMÒRIA ESTRUCTURAL 1.DESCRIPCIÓ DE L'ESTRUCTURA. L'estructura dels diferents volums que integren el projecte s'ha concebut a partir d'un sistema porticat

En la fonamentació s'han emprat sabates contínues de formigó armat davall els murs estructurals i

de formigó armat. La modulació de l’estructura ha estat una de les primeres premisses, sempre buscant

sabates aïllades en la cimentació dels pilars execpte en el bloc sud a on es amb llosa funcionant com un

un mòdul adequat als diferents usos i necessitats del projecte, però evitant també que aquesta

got estanc per al parking.

modulació condicionara el projecte i la seua formalització.

La tensió admissible del terreny a considerar per al calcul dels fonaments, seria de 1.5 KN/cm2, adme-

El resultat d’aquest equilibri s’aprecia clarament en els blocs i torre. Aquest mòdul estructural s’adequa a

tent-se un comportament elàstic del terreny i una distribució lineal de les tensions en el mateix.

les diferents tipologies de celul.la, per tant en els blocs a on les vivendes son passants el modul es

Una vegada executada l’excavació i amb l’objecte que la mateixa este el menys temps possible exposada

menor, al voltant del 6m, mentre que en la torre les cel.lules son cantoneres i per tant la dimensio es

a les inclemències del temps, es procedirà a col•locar la capa de formigó de neteja. La grossària de la

major.

mateixa serà de 10 cm.

Un element important es la definicio estructural en la cota 0 buscant un espai lliure i fluit . En cota 0

Seguint el programa del projecte i degut als distintes funcions del mateix, l’estructura s’adapta als

unfiquem soports verticals creant unes grans pilastres triangulars que recullen les grans bigues de

caracteristiques d’aquets, per tal cosa hi ha varies opcions en tant a disposicions geomètriques i mètrica.

formigo que son el suport per a l'estructura amb modul de vivenda. Aquestos grans elements

Els espais propis de les vivendes amb l’altura d’estes plantes és de 3,40metres . L'altura del parking en

estructurals verticals baixen fins al soterrani del parking facilitant la coordinacio de la distribucio

el bloc sud de 3,80 metres. I les plantes baixes amb 5 metres d’altura com a definicio general.

d'aquest.

Donades les dimensions dels blocs, amb una longitud de al voltant de 100 metres, esta previst l’execució

La estructura vertical esta parcialment apantallada en totes les plantes.

de juntes transversals de dilatació, disposada cada 40 o 45 metres.

En l'escoleta i el restaurant degut a que son edificis en planta baixa i amb espais funcionals majors el

En els pilars d’estos pòrtics, s’executara una mènsula curta amb l’objecte de recolzar en ella una biga

modul tambe ho es.

que es duplicara a l’existent per a conformar la junta de dilatació estructural que permetrà xicotets

En el bloc sud els moduls estructural son semblants en les dos direccions pero degut a la perforacio dels

desplaçaments ocasionats per la retracció del formigó i les variacions de temperatura que produïxen

forjats al ser duplex utilitzem forjat unidireccional ,amb nervis in situ.

escurçaments i allargaments en els bigues, que han de ser restringits.

A al torre tambe sera undireccional. Per motius d’ordre i correcta disposició de l’estructura respecte a les

Els capítols exposats a continuació són els corresponents a l'anàlisi estructural complet, així com la

celul.les, no seguim la mes lògica de buscar bigues i forjats de mides semblants. La llum llarga per a les

definició de les bases de càlcul i la modelització de l'estructura.

bigues 9m i llum curta per als forjats 6m. Per aquest motiu hem resolt els forjats per mitjà de forjat unidireccional amb nervis in situ de formigó de 35cm de cantell. Al bloc nord amb llums similars en totes direccions i carregues homogenees en tota la superficie utilitzarem forjat bidireccional reticular amb casetons perduts de material aillant.

2.NORMATIVA. La normativa utilitzada per al càlcul de l'estructura és la següent:

Al parking soterrat el forjat en cota 0 tambe sera reticular. Hem optat per unificar tots els cantells de forjat per la poca discrepància de càrregues en les diferents parts del projecte. 35cm amb bigues puntuals que penjen segons les necessitats de les llums, especialment en les bigues perimetrals. El projecte s’assenta sobre un forjat sanitari excepte en el parking. En la torre, el forjat sanitari que hem resolt també amb lloses alveolades pretensades, però, hem acurtat la llum a la meitat per la impossibilitat de col·locar sotaponts tot i ser autoportants les lloses alveolades.

- EHE

- 08. Instrucció de formigó estructural - CTE-DB-SE. Seguretat estructural: bases de càlcul -CTE-DB-SE-AE. Accions en l’edifcació - CTE-DB-SE-C. Seguretat estructural: fonamentació - CTE-DB-SE-A. Seguretat estructural: acer

cas d’incendi - NCSE-02. Norma de la construcció sismoresistent - CTE-DB-SE. Seguretat en

3.MATERIALS EMPRATS.

Característiques dels materials Formigó

Materials Element

Nivell Control

especifica que en la memòria, s'indicaran les dades prèvies, mètodes de càlcul, nivells de control

Formigó de neteja

Estàndar (Yc) = 1,50 FM-10/B/20/IIIa

Tova (6-9 cm.)

20mm.

IIIa

previstos, així com els assajos efectuats els detalls i desenvolupament dels quals s'indicaran en annexos

Formigó de cimentació

Estàndar (Yc) = 1,50 FA-30/B/20/IIIa

Tova (6-9cm.)

20 mm.

IIIa

Estàndar (Yc) = 1,50 FA-30/B/20/IIIa

Tova 6-9 cm.)

12/20 mm.

IIIa

La Instrucció espanyola EHE en el seu capítol I, article 4 - Documents del Projecte (apartat 4.2)-,

especials. Es justificaran raonadament el compliment de les condicions que s'exigeixen a l'estructura en

Llosa

Coef. Ponde.

Acer

Tipus

Consistència

Tam. máx. àrid

el seu conjunt i en cada una de les parts en què pot suposar-se dividida, a fi de garantir la seguretat i el bon ús a què està destinada.

3.1.ESTRUCTURA DE FORMIGÓ ARMAT

Exposició ambient

Nivell Control

Coeficient de Ponderació

Tipus

Normal

(Ys) = 1,15

B-500 S

Normal

(Ys) = 1,15

B-500 T

Accions Ejecució (Accions) públic docent

Coeficient de Ponderació

Concàrregues

(YG ) = 1.35

Sobrecàrregues

(YQ ) = 1.50

Notes -

Control Estadístic en EHE, equival a control normal Solapes según EHE L'acer utilitzat deuria estar garantizat amb un distintiu reconegut: Segell CIETSID, CC-EHE,...

total concàrregues + sobrecàrregues

Recobriments nominals

3.1.0 Resum materials

El sistema estructural triat es resol per mitjà de pòrtics de formigó armat i forjat unidireccional constituït

1.- Recobriment amb formigó de neteja 4 cm. 2.- Recobriment superior lliure 5 cm. 3.- Recobriment lateral contacte terreny 8 cm.

per nervis in situ en el bloc sud ,torre , escoleta i restaurant. En el bloc nord i parking sera bidireccional

reticular amb casetons perduts. Tots dos sistemes tindran de 35 cm. de cantell.

Dades geotècniques

Tenint en compte que la classe d’exposició de la zona on és construeix els edificis és IIIa, a l’estar a

-Tensió admisible del terreny considerada = 1.5 kg/cm2

menys de 5 Km, de la costa i poder produir-se en l’estructura corrosió per clorurs, la norma EHE-08

Cota de cimentació

recomana que la resistència característica a compressió siga de 30 N/mm2. Per tant, optarem per

- Cota cimentació edifici sense sótano - Cota cimentació soterrani

= - 1.50 m

considerar com a resistència característica del formigó a compressió = 30 N/mm2. D’esta manera i

3.1.1 Ciment

seguint les consideracions anteriors també estipulem el recobriment mecànic mínim de les armadures

El ciment utilitzat en la fabricació del formigó col·locat en l'edifici que està situat en una zona de nivell

per a una vida útil de 50 anys en 45mm, i la utilització d’un tipus ciment CEM III/IIIb o I en el nostre

freàtic alt, per la qual cosa es considerarà la possibilitat d'incorporar ciment resistent als sulfats , menys

cas.

porosos. Tipus CEM I

S’utilitzara acer corrugat soldable tipus:

3.1.2. Aigua de pastat

Acer d’armat ............ B 500 S ........ Limit elàstic garantit ....... fy = 500 N/mm2

L'aigua utilitzada per al pastat del formigó i qualsevol tipus de morter serà potable o provinent de

Mallat electrosoldat .. B 500 T ........ Limit elàstic garantit ....... fy = 500 N/mm2

subministrament urbà. Per als formigons fabricats en central, es disposarà un laboratori propi acreditat

= - 5.00 m

Conforme al Reial Decret 1230/84. Compliran en tot moment les prescripcions establides en la “Instrucció de formigó estructural” EHE-08.

3.1.3. Àrids

Els materials aportats hauran de disposar de Marca de conformitat o normes UNE, Segell o Certificat de

Segons l'EHE-08 l'àrid ha de comptar amb les següents característiques:

Conformitat, o en tot cas, s'admetran els assajos segons les normes UNE que s'indiquen a l'Apèndix de

Naturalesa: preferentment calcària, àrida d'insistència.

La present norma bàsica. Els assajos es realitzaran per laboratoris que s'ajusten al Reial Decret

Grandària màxima de l'àrid: 20 mm en l'estructura i fonaments.

1630/1992 del 29 de desembre, amb Acreditació oficialment reconeguts per a portar-los a terme.

Condicions físic – Químiques: A més de les generals especificades en l'EHE, hauran de complir el

Tots els materials utilitzats hauran d'aportar els corresponents certificats d'assajos a la seua recepció en

especificat per als àrids en ambient III.

Obra.

3.1.4. Acer L'acer a utilitzar per a l'armadura en els elements formigonats seran barres corrugadas de designació B500 S. Nivell de control normal. Límit elàstic:

Fy = 500 N/mm2, Fs = 550 N/mm2. Coeficient de minoració: 1,15.

El recobriment nominal de les armadures quedarà augmentat a 45 mm., 35mm. pel tipus d’ambient + 10mm. pel nivell de control de l’execució normal Degut als dos ambients existents a l’estructura de l’edifici, hem buscat un tipus de ciment per al formigó

Resistència de càlcul: fyd = 347,82 N/mm2.

que s’adaptara a cadascuna de les necessitats

S'adoptarà el diagrama de càlcul “tensió – Deformació” de l'art. 38.4 de l'EHE 08, per a acers de duresa

Per a les lloses alveolades del forjat sanitari consultarem amb el responsable de la empresa

natural.

corresponent i li exposarem les nostres circumstàncies particulars per a optar pel millor tipus de ciment

El mallat per a les capes de compressió dels forjats i les soleres serà de designació B 500, amb límit

en la fabricació de les lloses.

Elàstic Fy = 500 N/mm2, Fs = 550 N/mm2. El formigó dels elements estructurals que hagen de quedar vistos es prestarà especial atenció al seu 3.1.5. Formigons

vibrat, i l'encofrat d’aquestos elements es realitzarà amb plaques metàl·liques de superfície llisa, impregnades de substàncies desencofrants que no alteren la coloració pròpia del formigó.

S'aplicarà el diagrama de càlcul “tensió – Deformació” indicat en l'art. 39.5 de l'EHE 08 (diagrama rectangular). - Designació del formigó: HA-30/B/IIIa, fcd=30 N/mm2.

BLOC SUD ,TORRE I ESCOLETA

- Resistència característica: - Als 7 dies: fck = 19 N/mm2. - Als 28 dies: fck = 30 N/mm2. - Resistència de càlcul: fcd = 26,66 N/mm2. - Tipus de ciment (RC-03): CEM I - Quantitat màxima/mínima de ciment: 400/300 Kg/m3. - Grandària màxima de l'àrid: 20 mm. - Tipus d'ambient (agressivitat): IIIa. - Consistència del formigó: Blana. - Assentament en con d'Abrams: 6 – 9 cm. - Sistema de compactació: Vibrat. - Nivell de control previst: Estadístic. - Coeficient de minoració: 1,5. El formigó de neteja serà del tipus: HM-10/B/20/IIa amb una fck = 10 N/mm2 En els fonaments, tant en sabates aïllades com en la llosa seria del tipus: HA-30/B/20/IIa amb una fck = 30 N/mm2 En la resta de l’estructura: HA-30/B/20/IIa amb una fck = 30 N/mm2

BLOC NORD I FORJAT PARKING

3.2 DEFINICIO MATERIAL DELS FORJATS, VIVENDES BLOC NORD I PARKING

3.3 RESTA DE MATERIALS EMPRATS La resta de materials que intervenen en el càlcul de l'estructura portant, només actuen a l'hora de

El forjat bidireccional reticular de cassetons perduts és HA-30/B/20/IIIa, amb 30+5cm de cantell

determinar les càrregues a què es troba sotmesa l'estructura, però no formen part de cap element que

construït amb cassetons perduts E/e=80cm i nervis de base 15cm, col·locant-se en coberta el mateix

porte com resultat un càlcul posterior. Estos materials a què es fa referència són:

sistema



Envans prefabricats (Pladur)

Capa de compressió:



Revestiments de morter de ciment i algeps

Segons l'article 56.2 de l'EHE la capa de compressió no pot ser inferior a 5cm sent obligatòria la



Paviments

disposició d'un mallat de repartiment.



Instal·lacions penjades i sol tecnic amb sol radiant

Cèrcols de vora i faixes perimetrals:



Fusteria i vidres

Elements de vital importància en la redistribució d'esforços en l'acció de lligar i enllaçar la placa perimetralment als pilars i en el suport de forma directa dels tancaments. Es disposaran de cèrcols perimetrals amb un ample de manera que coincidisca amb l'ample dels tancaments. Cantell del forjat Atenent a criteris constructius exposats en la bibliografia consultada als regles empíriques exposades pel professor F.Regalado, les especificacions exposades en l'EHE i als cantells de lloses reticulars aconsellats per l'Institut Mexicà del Ciment, se considerarà un cantell del forjat (H) de: L/20>H>L/24 37cm>H>30cm. Considerant L com la llum entre pilars (en el nostre cas, bloc nord: 6,5m). Juntes de dilatació Elements realitzats mitjançant passadors model GOUJON evitant així la duplicitat de pilars i fonamentació. Es disposaran amb una llum Màxima entre juntes contigües de 45m. Pilars A causa de la utilització d'un forjat reticular de formigó armat amb cassetons perduts a fi de garantir el monolitismo en tot el sistema estructural, es considera convenient l'ús de pilars de formigó armat. No obstant això, cal destacar que és necessari pintar els pilars amb pintura anticarbonatación tapaporus, a fi de preservar les armadures de la corrosió, sobretot a llarg termini, especialment aquelles exposades a la intempèrie en un ambient marí com en el nostre cas.

4.ACCIONS CONSIDERADES EN EL CÀLCUL. Per a l'establiment de les bases de càlcul, s'han tingut en consideració els distints capítols del CTE i els annexos a de l'EHE. Les accions previstes en el càlcul són les següents:

4.1.ACCIONS GRAVITATÒRIES

4.4.ACCIONS SÍSMIQUES

En cada part de l’edifici que analitzarem a continuació desgranarem cadascuna de les accions que

D'acord amb l'article 1.2.1 de la norma NCSE/02 “Norma de construcció sismorresistent: part general i

actuen sobre l’estructura portant.

edificació”, esta norma és d'aplicació en el projecte, construcció i explotació d'edificacions de nova planta.

4.2.ACCIONS DEL VENT Els paràmetres que caracteritzen a l'edifici davant de les accions sísmiques són les següents: El la torre és la que pot quedar més exposat a l’acció del vent. Els pòrtics queden dispostos en direccio

Classificació per l'ús .............: D'importància normal

Est-Oest, la qual cosa dona rigidesa en aquest sentit. En sentit Nord-Sud trobem també els grans murs

Acceleració sísmica bàsica ...... :

ab = 0,07·g

que configuren el nucli vertica de comunicacio i instalacions de l’edifici, que li afegeix una gran rigidesa

Coeficient de contribució ....

K = 1,0

en aquest sentit. En els blocs l'estructura principal de bigues i murs son en sentit transversal. En sentit longitudinal en els blocs, la disposició dels transversal dels pòrtics no és la més favorable, però aquesta circumstància

D'acord amb l'article 1.2.3 de la NCSE/02, tenint en compte que la construcció té pòrtics ben travats

queda minimitzada per la gran rigidesa que longitudinalment posseix l’edifici.

entre si en totes les direccions (per tindre, d'acord amb el comentari C.1.2.3 de la Subcomissió

Per aquestes raons de trovar-nos en un entorn urbà protegit per edificacions limítrofs excepte la torre

Permanent de Normes Sismorresistents, cada forjat una capa superior armada, monolítica i enllaçada a

que sobrepassa l'altura mitja del area i el bloc sud, i a causa de la geometria de les edificacions que

l'estructura en la totalitat de la superfície en cada planta) i que l'acceleració sísmica bàsica és inferior a

constitueixen el projecte, les accions provocades pel vent no són, en aquest cas, condicionants per a

0,08·g, no és obligatori aplicar la norma en el càlcul de l'estructura.

dimensionar els elements que formen l'estructura en el bloc nord.

4.3.ACCIONS TÈRMIQUES I REOLÒGIQUES Com l'edifici objecte d'estudi té molta longitud és necessari disposar de juntes de dilatació estructurals.

Construcció de importancia normal a b = 0,06g a c = S p a b = 1,28 x 1 x 0,06 = 0,077g < 0,08g p=1 S = C / 1,25 = 1,28 Tipus de terreny III (arenes): Coeficient C = 1,6 NO es obligatori la aplicació de la NCSR-02 , ac = 0,077g < 0,08g

Amb motiu de no duplicar suports, estes es resolen per mitjà del sistema “Goujon-cret” per a la transmissió de tallants. Per tant les accions tèrmiques i reològiques no es consideren en el càlcul, ja que es disposen juntes de dilatació a la distància adequada i respectar les condicions exposades a la EFHE. D'altra banda, els elements de formigó armat es dimensionen amb les quanties geomètriques mínimes que la Instrucció EHE estableix en l'article 42.3.5. I per tant s'assegura el control de la fissuració per retracció i temperatura.

Per tant, en el càlcul no s’han considerat accions sísmiques.

TAULES DE CARREGUES A UTILITZAR

5.MÈTODE I PROCÉS DEL CÀLCUL DE L'ESTRUCTURA. (BLOC NORD) Hem procurat simplificar al màxim el procés de predimensionat de l’estructura, sempre modelitzant l’estructura de la manera més desfavorable per al càlcul dels Estat Límits Últims. Normalment les restriccions més rellevants les hem tingut per al compliment dels Estat Límit de Servei. Utilitzant un prontuari hem obtingut els moments isostàtics o d’encastament i hem comprovat que el cantell obtingut del art. 50.2.2.1 de la EHE podia resistir els esforços als que estava sotmesa la secció. Per als forjats hem realitzat una comprovació similar amb l’ art. 15.2.2 de la EFHE.

5.1.COEFICIENTS INTRODUÏTS I CARREGUES Segons l'EHE, s'exigeix que l'execució de l'estructura siga controlada a nivell normal, atés que els coeficients de seguretat adoptats en l'anàlisi i dimensionament corresponen a l’esmentat nivell i el mètode de càlcul dels estats límits.

Coeficients de seguretat considerats per a l’estudi dels estats límits últims: Coeficient de majoració d'accions permanents

γG = 1.50

Coeficient de majoració d'accions variables d'ús

γQ = 1.60

Coeficient de minoració de la resistència del formigó

γc = 1.50

Coeficient de minoració de la resistència de l'acer

γy = 1.15

Càrregues considerades: Sobrecàrregues d'ús: - Ús de coberta transitable 1 KN/m2 - Neu 1 KN/m2 - Vivendes 2KN/m2 - Zones comunes en vivendes +1KN/m2 - Sobre final de voladiu 2KN/ml

Càrregues permanents: FORJAT VIVENDES: 7.3 KN/m2 - Pes propi de forjat de 30 +5 cm. de grossària 4.1 KN/m2 - Tabiqueria 1KN/m2 - Paviment sobre enllistonat i instalacions 2.1 KN/m2 - Instal.lacions penjades 0.1 KN/m2 FORJAT DE COBERTA: 6.5KN/m2 - Pes propi de forjat unidireccional de 30 +5 cm. de grossària 4.1 KN/m2 - Graves, impermeabilitzant, aïllant i formigó de pendent 2.5 KN/m2 -Terreny com a jardineres per coberta 20KN/m3

Altres càrregues considerades: -Càrregues mur de façana: 8KN/ml

5.2.HIPÒTESI DE CÀRREGA Per al càlcul dels elements estructurals, s'han considerat les següents hipòtesis de càrrega:

-Càrregues mur mitgera (0.25m amb camara) : 7KN/ml

Accions tèrmiques: Els edificis estan sotmesos a canvis geomètrics i deformacions per efecte de la variació de la temperatura ambient. La disposició de juntes de dilatació pot contribuir a minimitzar els efectes d’aquestes deformacions. En estructures d’acer o formigó, podem no considerar-se les accions tèrmiques si es disposen juntes de dilatació de forma que no existeixen elements superiors a

Hipòtesi

Càrregues gravitatòries permanents.

Hipòtesi

II:

Sobrecàrregues d’ús.

Hipòtesi

III i IV:

Sobrecàrrega de vent.

Hipòtesi

Accions sísmiques.

45m de longitud. Donat que els nostres blocs superen els 50m de longitud, disposarem d’una junta de

5.3.COMBINACIÓNS DE CÀLCUL

dilatació estructural en cadascun dels blocs.

Per al càlcul de la estructura s’han considerat les següents combinacions de les accions en els Estats

Vent:

Límit Últims: Situació de l'edifici normal. Grau del entorn IV (zona urbana general) i Zona eolica A (velc.

Situacions Permanents:



G K   Q Qk1    Q 0i Qki

26m/s). La acció del vent, en general, es tracta com una força perpendicular a cada parament i es pot calcular amb la fórmula: qe= qb.ce.cp. Sent qb 0.5KN/m2; ce és igual a 2 fins a 8 plantes; com que

Essent:

tenim la torre que en te 14, hem fet el càlcul que resulta ce= 2.43. I cp resulta -2.027.

Gk: Valor característic de les accions permanents

En total hem de considerar per al càlcul una força dinàmica del vent de -2.5 KN/m2 ( redondejant).

Qk,1: Valor característic de les accions variables determinants

En el bloc Nord de 9 altures considerem 2 kN/m2 i en el bloc nord degut a la seva altura baixa (5

Qk,1: Valor característic de la resta d’accions variables

altures)no el considerem per al calcul.

Ψ0,i: Coeficient de combinació de la variable no determinant = 0,7 Així doncs la combinació més desfavorable que hem considerat per al càlcul dels Estat Límit Últims és: C1: 1,5.H1 + 1,6.H2 + 0,7.1,6.H2i H1: Càrregues Permanents H2: Sobrecàrrega d’ús determinant H2i: Sobrecàrrega no concomitant En un càlcul més exacte, segons el CTE haurem d’utilitzar l’alternança de càrregues en totes les crugies per al càlcul de la llei d’esforços més desfavorable.

6.CÀLCUL DELS FONAMENTS. 6.1.JUSTIFICACIÓ DELS FONAMENTS ADOPTATS La fonamentació s'ha resolt per mitjà de fonaments superficials a base de sabates continues sota els murs i sabates aïllades sota els pilars i de llosa en el parking i la torre. A l’hora de predimensionar els fonaments hem comprovat que es tractava de la solució més adient. Potser si la resistència del sòl adoptada fora menor ens hauríem trobat amb la necessitat de fer una llosa per als fonaments de la resta de blocs i inclus utilitzacio de pilotatge.

6.3.CARACTERÍSTIQUES DELS MATERIALS ADOPTATS EN ELS FONAMENTS El formigó emprat en la fonamentació serà: 

HA-30/B/20/IIIa , Ciment classe CEM I



Consistència blana: assentament con d'Abrams 6-9cm



Relació aigua/ciment<0.60



Grandària màxima àrida: 20mm



Recobriment mínim: 7 cm.



Les barres corrugades utilitzades seran d'acer B500 S amb límit elàstic no inferior a 500N/mm2

6.2.HIPÒTESIS BÀSIQUES DE CÀLCUL És molt convenient que els pous de fonamentació es troben nets, i exposats a la intempèrie el menor Davant de la impossibilitat de conéixer el comportament mecànic real del sòl, s'han considerat les

temps possible, per la qual cosa s'aconsella col·locar el formigó de neteja, d'un grossària de 10 cm una

següents simplificacions en el càlcul:

vegada efectuada l'excavació.

-La distribució de tensions és lineal. -El sòl davall cada fonament es considera homogeni en les seues propietats físiques i mecàniques.

Sol característiques geotécniques.

A falta de les dades especifiques del sol a la ubicació del projecte (que obtendríem amb un estudi geotécnic) s'han emprat les dades d'un estudi geotécnic próximo.

Perfil del terreny: de l'assentament de la cimentació (cota –4,00m):

Característiques del estrat

De 0,00 a 1,00 mts: Relleno antrópico.

Nivel freático a cota -2,15 m

De 1,00 a 2,00 mts: Limo arenoso. Color marrón.

Arenas densas

De 3,00 a 5,40 mts: Arenas densas Color amarillo-ocre.

Densidad 18 N/dm

De 5,40 a 11,70 mts: Arenas densas. Color gris oscuro.

Angulo rozamiento interno 30º

De 11,70 a 12,00 mts: Arcillas compactas de color amarillento.

Tensión admisible 0,2 Mpa

(Con descarga excavación) C. Balasto placa K 30 = 60 N/cm3 >> (C. Balasto Losa = 1.500 T/m3 )

7.PREDIMENSIONAT DE L’ESTRUCTURA 7.1.FORJAT RETICULAR BLOC NORD (PLANTES 2-3) BLOC NORD: Es pretén aconseguir un ordre de magnitud sense greus errors, no un valor apte per a un dimensionat final. Mitjançant el coneixement de l'ordre de magnitud es pot analitzar la viabilitat d'una proposta en si mateixa i en relació a la seua influència amb la resta de aspectes del projecte. L'estructura i fonamentació es predimensionen tenint en compte les hipòtesis de càlcul, així com les combinacions i coeficients de ponderació de la citada normativa.

Forjat bidireccional : Cantell: H=L/22-28; H=6,5m/22=30cm +5cm de capa de compresión H= 35cm

7.1.1.Establiment del cantell bàsic total H entre [ L/20 - L/25] .

Per Habitatge utilitzarem

H=L/24 (H entre [ 20cm - 60cm])

Desviació X dels eixos dels pilars respecte de la retícula uniforme X<15%

H + 0cm

15%<X<25%

H + 3cm

25%<X<35%

H + 5cm

Relació alfa entre la llum màxima L Lmax /L min <1.5 1.5<L max /L min <2.0

max i la llum mínima L min H+0cm H+2cm

Influencia de la resistència fck en el valor del cantell H (% de reducció del cantell necessari H) HA-25

HA-30 HA-35

HA-40 HA-45

10%

HA-50 HA-55

15%

En el nostre cas seria us de vivenda , per tant: H= L / 24 =6.5/24 = 0,27m; H esta entre [ 20cm - 60cm]

COMPLEIX.

Desviació X dels eixos de pilars respecte de la retícula: 25%<X<35%

H + 5cm

Relación alfa:

H + 0cm

L max / L min = 7.35/ 6.5 = 1.13

En tractar-se de HA-30 es redueix el cantell obtingut en un 5%

H - 5%H = 27+5-1.6=30,4 m

Del cantell obtingut, una part correspon a la capa de compressió, mai menor de 5cm. Se sol adoptar una grossària igual a 5cm ,que s'incrementa en 1cm si la sobrecàrrega variable és major de 4kN/m2, i s'augmenta 2cm si el valor de la dita sobrecàrrega és superior 6kN/m2, però no superior a 8kN/m2 Prenem forjat de cantell H= 30+5 ( Càrrega variable = 2kN/m2) per unificar tots els forjats d'habitatges en els tres edificis

7.1.2.Càlcul armadura longitudinal Vam prendre com forjat tipus el forjat 2º. Càrrega característica del forjat

Accions Càrregues considerades:

Desenrotllament forjat reticular: Del moment total, el 80% se'n va a la banda de pilars i el 30% a la central:

a) Càlcul de les càrregues transmeses pels forjats Banda de pilars:

4.1 KN/m2

Llosa reticular [(30+5) Paviment i instalacions

2.1 KN/m

Cel Ras Envans

1.00 KN/m 1,00 KN/m

KN/ml

Mitgera (0.25m amb camara)

KN/ml

8.2

KN/m2

Sobrecàrrega d’ús (A1)

2,00 KN/m

Sobre final de voladiu

Càrrega Total Transmesa pels Forjats

10.2 x 7.35x 6.5²

Md+ = 1,5_______ 0,8 ___ =1,5 _______________ 0,8 _____ = 64.65 KN.m

Mur de façana

Càrrega Permanent Transmesa pels Forjats

q x a x L²

a/2

7.35/2

Moment+ per nervi= Md+/ i= 64.65 / 0,80 = 81 KN.m Md+ per nervi: 81 KNm Md+ As+ =

_________

0,8

0.8 x h x fyd

ø16

As/Aø16

________________________

0,8 x 0,35 x 5000 x 100 /1,15

KN/ml

10,2 KN/m2

= 6/ Aø16 = ~ 4 redondos

Per tant l'armadura de compressió en la banda de pilars serà de 4ø16. G1

Forjat bidireccional de nervis in situ (30+5=35)

4,10 kN/m 2

Envans

1,00 kN/m 2

Paviments

2.1 kN/m 2

Fals sostre

1,00 kN/m 2

Sobrecàrrega d'ús

qxaxL2

10.2 x7.35 x 6.5²

Md- = 1,5 ________ 0,8² __ =1,5 _____________0,8² _____ = 103.5 KN.m

kN/m2

a/2

Moment- per nervi= Md-

7.35/2

i=103.5 / 0,80 = 130 KN.m

qk= 10,2 kN/m2 Cantell del forjat Pòrtic vrtual

H =30+5= 0,35m

ample, a =

7.35m

banda pilars =

3.675m

banda central =

1.85m

Llum nevadava considerat

L = 6.5 m

Intereix

I = 0.80 m

MdAs- =

_________ = _________________________ = 1.06 x 10-3 m 2 = 11 cm 2 0,8 x hx fyd

ø20

130 KNm 0,8 x 0,35 x 5000 x 100 /1,15

As/Aø20= 11/A ø20 ~ 4 redondos

Per tant l'armadura de tracció en la banda de pilars serà de 4ø20.

0.6x10-3m2=6cm2

Desenrotllament pilar tipus: Banda central:

Pilars formigó armat

Vam prendre com a pilar tipus el més desfavorable de la primera planta, en ser els pilars d'aquesta 0.8x q x a x L 2

10.2 x7.35 x 6.5² x0.8

Md- = 1,5 ____________ 0,2 __ =1,5 __________________0,2 ______= 51.7 KN.m 8

a/4

Forjat bidireccional de nervis in situ (30+5=35)

Moment- per nervi = Md-/i=51.7 / 0,80 = 64.64 KNm

Envans

1,00 kN/m 2

Md-

Paviments

2,100 kN/m 2

Fals sostre

1,00 kN/m 2

64.65 KNm Md-

65 KNm

4,10 kN/m 2

Sobrecàrrega d'ús

2,00 kN/m2

_________ = _________________________ = 0.54 x 10-3 m 2 = 6 cm 2 0,8 x hx fyd

ø16

7.35/4

Dades necessàries: G1

As- =

planta els de major moment de càlcul.

0,8 x 0,35 x 5000 x 100 /1,15

Altura del pilar

As/Aø16= 6/A ø16 ~ 4 redondos

Per tant l'armadura de compressió en la banda central serà de 4ø16. q x a x L²

10.2 x 7.35x 6.5²

a/4

Nombre de plantes per damunt

N=3

Àrea d'influencia del pilar

A = 48

Secció del pilar

S 40 x 40 cm

Àrea secció pilar

Ac =1600 cm2

Md+ = 1,5_______ 0,2 ___ =1,5 _______________ 0,2 _____ = 32.32 KN.m 16

L = 3,40 m

7.35/4

fcd = 30/1,5 = 20N/mm2 (HA 30) fyd = 500/1,15 = 434,78 N/mm 2 (B500-S)

Momento+ por nervio= Md-/i= 32.32 / 0,80 = 40.40 KN.m - Esforços de càlcul Md+

As+ = _________ = _________________________ = 3,31 x 10-4 m 2 = 3,31 cm 2 0,8 x hx fyd

0,8 x 0,35 x 5000 x 100 /1,15

Nk = qk x A x n =10,89 KN/m2 x (7.35m x 6.5 m)x 3=1530 KN Md = 1,6 x Nk x L / 20 < 1,6 x Nk x e ~ 1,6x 1530 x 3,4/20= 416,16 KNm ˂1.6 x 1530 x 2=4896 Per aquest motiu, es pot realitzar un càlcul simplificat com si el pilar tinguera només compresió amb un

ø16

As/Aø16

= 3,31/ Aø16 ~ 2 redons

valor de: Nd = 1,2 x 1,6 x Nk Per tant no comprovarem el vinclament.

Per tant l'armadura de tracció en la banda central serà de 2ø16. Nc = 0,85 x fcd x b x h x 1000 En l'altra direccio tendriem tambe que calcular els nervis, que amb un llum menor els resultats serien menys exigents. En el forjat del soterrani la carrega caracteristica seria major al tractarse de cota 0 del bloc sud i un espai de transit public

Forjats Plantes 2-3

8. DOCUMENTACIÓ GRÀFICA.

Càrrega total transmesa pels forjats

qk= 10,2 kN/m2

Àmbit de Càrrega del Pilar: 7.35m. x 6.5 m. Nk,Axil: 10.2 KN/m2 x (7,35 m x 6.5 m) = 490 KN

A continuació exposem els plànols del esquemes estructurals del projecte. No es tracta de detallar plànols d’estructura, sino de mostrar com quedaria encaixada l’estructura.

Forjat de Coberta Càrrega total transmesa pels forjats

10,89 KN/m2

Àmbit de Càrrega del Pilar: 7.35m. x 6.5 m. NK,Axil: 10,89 KN/m2 x (7.35m x 6.5 m) = 510 KN

Axil Resultant: Nk =2x490+ 510 = 1490 KN Exentricitat mínima (segons EHE). La major de: -

l 325  340/20=17  16.25mm mm. 20 20

- 2 cm. Md = 1,6 x Nk x L / 20 < 1,6 x Nk x emin

Axil Majorat:

Nd =2861 KN

b x h = 0,40 x 0,40 m. diagrama de tallants Nc= 0,85 x 20 x 0,4 x 0,4 x 1000 = 3172,88 N

Armadura As = (Nd - Nc) / fyd ; En ser Nc > Nd haurem de col·locar l'armadura mínima. Armadura mínima Mínima.mecànica As > 10% Nd/fyd x 10 = 2861 / 434,78 = 6,6 cm2 Mínima.geomètrica As > 4/1000 x Ac = 4 x 1600 / 1000 = 6,4 cm 2 ø16

As/Aø16

= 6,6/2 = 3,3 ~ 4 redons

Per tant l'armadura longitudinal dels pilars serà de 4ø16.

Bombament Dades necessàries: Altura del pilar H = 3,40 m Cantell del pilar H = 0,40 m Coeficient d'esveltesa β= 0,5 λ= ß H √12 / h = 0,5 x 3,40 √12 / 0,4 = 14,8 < 35

Compleix

MEMÒRIA TÈCNICA 1. COMPLIMENT DEL CODI TÈCNIC DE L'EDIFICACIÓ. DOCUMENT BÀSIC SEGURETAT EN CAS D'INCENDIS. (DB SI) I Objectius Este Document Bàsic (DB) té com a objecte establir regles i procediments que permeten complir les exigències bàsiques de seguretat en cas d'incendi. Les seccions d'este DB es corresponen amb les exigències bàsiques SI 1 a SI 6. La correcta aplicació de cada Secció suposa el compliment de l'exigència bàsica corresponent. La correcta aplicació del conjunt del DB suposa que es satisfà el requisit bàsic "Seguretat en cas d'incendi". Tant l'objectiu del requisit bàsic com les exigències bàsiques s'estableixen en l'article 11 de la Part 1 d'este CTE i són els següents:

Article 11. Exigències bàsiques de seguretat en cas d'incendi (SI) L'objectiu del requisit bàsic “Seguretat en cas d'incendi” consisteix a reduir a límits acceptables el risc que els usuaris d'un edifici patisquen danys derivats d'un incendi d'origen accidental, com a conseqüència de les característiques del seu projecte, construcció, ús i manteniment. Per a satisfer este objectiu, els edificis es projectaran, construiran, mantindran i utilitzaran de forma que, en cas d'incendi, es complisquen les exigències bàsiques que s'estableixen en els apartats següents. El Document Bàsic DB-SI especifica paràmetres objectius i procediments el compliment del qual assegura la satisfacció de les exigències bàsiques i la superació dels nivells mínims de qualitat propis del

11.1 Exigència bàsica SI 1 - Propagació interior Es limitarà el risc de propagació de l'incendi per l'interior de l'edifici.

11.2 Exigència bàsica SI 2 - Propagació exterior Es limitarà el risc de propagació de l'incendi per l'exterior, tant en l'edifici considerat com a altres edificis.

11.3 Exigència bàsica SI 3 – Evacuació d'ocupants L'edifici disposarà dels mitjans d'evacuació adequats perquè els ocupants puguen abandonar-ho o aconseguir un lloc segur dins del mateix en condicions de seguretat.

11.4 Exigència bàsica SI 4 - Instal·lacions de protecció contra incendis L'edifici disposarà dels equips i instal·lacions adequats per a fer possible la detecció, el control i l'extinció de l'incendi, així com la transmissió de l'alarma als ocupants.

11.5 Exigència bàsica SI 5 - Intervenció de bombers Es facilitarà la intervenció dels equips de rescat i d'extinció d'incendis.

11.6 Exigència bàsica SI 6 – Resistència al foc de l'estructura L'estructura portant mantindrà la seua resistència al foc durant el temps necessari perquè puguen

requisit bàsic de seguretat en cas d'incendi, excepte en el cas dels edificis, establiments i zones d'ús industrial a què els siga aplicable el “Reglament de Seguretat Contra Incendis en els Establiments Industrials”, en els quals les exigències bàsiques es compleixen per mitjà de la dita aplicació.

2J | T1 PFC

Complir-se les anteriors exigències bàsiques.

II Àmbit d'aplicació

IV Condicions particulars per al compliment del DB-SI

L'àmbit d'aplicació d'este DB és el que s'establix amb caràcter general per al conjunt del CTE en l'article

L'aplicació dels procediments d'este DB es durà a terme d'acord amb les condicions particulars que en el

2 (Part I) excloent els edificis, establiments i zones d'ús industrial a què els s'aplique el “Reglament de

mateix s'establixen i amb les condicions generals per al compliment del CTE, les condicions del projecte,

Seguretat contra Incendis en els Establiments Industrials”.

les condicions en l'execució de les obres i les condicions de l'edifici que figuren en els articles 5, 6, 7 i 8

El contingut d'este DB es referix únicament a les exigències bàsiques relacionades amb el requisit bàsic

respectivament de la part I del CTE.

"Seguretat en Cas d'Incendi". També han de complir-se les exigències bàsiques dels altres requisits bàsics, la qual cosa es possibilita per mitjà de l'aplicació del DB corresponent a cada un d’ells.

V Condicions de comportament davant del foc dels productes de construcció i dels elements

Este CTE no inclou exigències dirigides a limitar el risc d'inici d'incendi relacionat amb les instal·lacions o

constructius.

els emmagatzemaments regulats per reglamentació específica, pel fet que correspon a dita

Este DB estableix les condicions de reacció al foc i de resistència al foc dels elements constructius

reglamentació establir les dites exigències.

d'acord amb les noves classificacions europees establides per mitjà del Reial Decret 312/2005, de 18 de març i a les normes d'assaig i classificació que allí s'indiquen.

III Criteris generals d'aplicació

No obstant això, quan les normes d'assaig i classificació de l'element constructiu considerat segons la

Poden utilitzar-se altres solucions diferents de les contingudes en este DB, i en este cas haurà de seguir-

seua resistència al foc no estiguen encara disponibles en el moment de realitzar l'assaig, dita classificació

se el procediment establert en l'article 5 del CTE i haurà de documentar-se en el projecte el compliment

es podrà continuar determinant i acreditant d'acord amb les anteriors normes UNIX, fins que tinga lloc la

de les exigències bàsiques.

dita disponibilitat.

Les cites a normes equivalents a normes EN la referència de les quals haja sigut publicada en el Diari

L'annex G reflecteix, amb caràcter informatiu, el conjunt de normes de classificació, d'assaig i de

Oficial de la Unió Europea, en el marc de l'aplicació de la Directiva 89/106/CEE sobre productes de

producte més directament relacionades amb l'aplicació d'este DB.

construcció o d'altres Directives, i en este cas la cita s'haurà de relacionar amb la versió de la dita

Els sistemes de tancament automàtic de les portes resistents al foc han de consistir en un dispositiu

referència.

d'acord amb la norma UNIX EN 1154:2003 “Ferramentes per a l'edificació. Dispositius de tancament

A l'efecte d'este DB han de tindre's en compte els següents criteris d'aplicació:

Controlat de Portes. Requisits i mètodes d'assaig”. Les portes de dos fulls han d'estar a més equipades

Els edificis, establiments o zones l'ús previst dels quals no es trobe entre els definits en el Annex SI A

amb un dispositiu de coordinació dels dits fulls d'acord amb la norma UNIX EN 1158:2003 “Ferramentes

d'este DB hauran de complir, excepte indicació en un altre sentit, les condicions particulars de l'ús a què

per a l'Edificació. Dispositius de coordinació de portes. Requisits i Mètodes d'assaig”.

millor puguen assimilar-se en funció dels criteris exposats en l'article 4 de Este CTE.

Les portes previstes per a romandre habitualment en posició oberta han de disposar d'un dispositiu

Quan un canvi d'ús afecte únicament part d'un edifici o d'un establiment, este DB s'ha d'aplicar a la dita

conforme amb la norma UNIX EN 1155:2003 “Ferramentes per a l'Edificació. Dispositius de Retenció

part, així com als mitjans d'evacuació que la servisquen i que conduïsquen fins a l'espai exterior segur,

Electromagnètica per a Portes Batents. Requisits i Mètodes d'Assaig”.

estiguen o no situats en ella. Com a excepció a l'anterior, quan en edificis d'ús Residencial en vivenda existents es tracte de transformar en el dit ús zones destinades a qualsevol altre, no cal aplicar este DB als elements comuns d'evacuació de l'edifici. En les obres de reforma en què es mantinga l'ús, este DB ha d'aplicar-se als elements de l’edifici modificats per la reforma, sempre que això supose una major adequació a les condicions de seguretat establides en este DB. Si la reforma altera l'ocupació o la seua distribució respecte als elements d'evacuació, l’aplicació d'este DB ha d'afectar també estos. Si la reforma afecta elements constructius que hagen de servir de suport a les instal·lacions de protecció contra incendis, o a zones per les que discorren els seus components, les dites instal·lacions han d'adequar-se al que establix este DB. En tot cas, les obres de reforma no podran menyscabar les condicions de seguretat preexistents, quan estes siguen menys estrictes que les previstes en este DB.

2J | T1 PFC

1.1 SECCIÓ SI 1 PROPAGACIÓ INTERIOR Compartimentació en sectors d'incendi

Locals i Zones de Risc Especial

Els edificis s'han de compartimentar en sectors d'incendi segons les condicions que s'establixen en la

Els locals destinats a albergar instal·lacions i equips regulats per reglaments específics, com ara

taula 1.1 d'esta Secció.

transformadors, maquinària d'aparells elevadors, calderes, depòsits de combustible, comptadors de gas

Els ascensors disposaran en cada accés de portes E 30

o electricitat, etc. es regixen, a més, per les condicions que s'establixen en els dits reglaments. Les condicions de ventilació dels locals i dels equips exigides per la dita reglamentació hauran de solucionarse de forma compatible amb les de compartimentació establides en este DB. Es classifiquen els locals i zones integrats en l’edifici, segons el grau de risc que tenen: Magatzem de residus, al nostre cas, es de risc baix, ja que no supera els 15m2. Sala de Calderes, depenent de la potencia util.

Residencial Públic: - La superfície construïda de cada sector d'incendi no ha d'excedir 2.500 m2, - Tota habitació per a allotjament ha de tindre murs EI 60 i en establiments la superfície construïda dels quals exedisca de 500 m2, portes d’accés EI 30-35 En el cas de Residencial Vivenda, la superficie construida de cada sector no ha de superar els 2.500m2. D’aquesta manera, en el Bloc Sud amb 1500m2 per planta optarem per fer cada planta un sector independent. El bloc Nord amb la mateixa area tambe optem per convertir cada planta en un sector. A la torre amb 650m2 construits en projeccio cada sector estara format amb 3 plantes. L’aparcament constitueix un sector d’incendis diferenciats dels anteriors. Encara que comunica amb els accessos al Bloc Sud i la Torre Nord, aquesta es fa a traves d’un vestibul d’interdependencia. A l’escoleta, al tenir nomes una planta no es necessari estar compartimentat en sectors d’incendis Segons la taula 1.2 Resistencia al foc de parets, sostres y portes que delimiten sectors d’incendis, ha de ser, segons l’altura d’evacuacio: EI 120 per al Bloc Sud ; EI 90 el Bloc Nord ; EI 120 per a la Torre i EI 120 en l’aparcament. Les portes que comuniquen entre sectors seran EI 30-C5. El maxim recorregut fins alguna sortida sera: D25m

2J | T1 PFC

Espais ocults. Pas d'instal·lacions a través d'elements de compartimentació d'incendis

Reacció al Foc dels Elements Constructius, Decoratius i de Mobiliari

La compartimentació contra incendis dels espais ocupables ha de tindre continuïtat en els espais ocults,

Els elements constructius han de complir les condicions de reacció al foc que s'establixen en la taula 4.1.

com ara eixides, cambres, falsos sostres, sòls elevats, etc., excepte quan estos estiguen

Les condicions de reacció al foc dels components de les instal·lacions elèctriques (cables, tubs, safates,

compartimentats respecte dels primers almenys amb la mateixa resistència al foc, podent reduir-se esta

interlínies, armaris, etc.) es regulen en la seua reglamentació específica.

a la mitat en els registres per a manteniment. La resistència al foc requerida als elements de compartimentació d'incendis s'ha de mantindre en els punts en què els dits elements són travessats per elements de les instal·lacions, com ara cables, canonades, conduccions, conductes de ventilació, etc., excloses la penetracions la secció de pas de la qual no excedisca de 50 cm2. Per a això pot optar-se per una de les següents alternatives: a) Disposar un element que, en cas d'incendi, obture automàticament la secció de pas i garantisca en el dit punt una resistència al foc almenys igual a la de l'element travessat, per exemple, una comporta tallafocs automàtica EI t (i<>o) sent t el temps de resistència al foc requerida a l'element de compartimentació travessat, o un dispositiu intumescent d’obturació. b) Elements passants que aporten una resistència almenys igual a la de l'element travessat, per exemple, conductes de ventilació EI t (i<>o) sent t el temps de resistència al foc requerida a l'element de compartimentació travessat.

2J | T1 PFC

1.2 SECCIÓ SI 2 PROPAGACIÓ EXTERIOR Parets mitgeres i façanes A fi de limitar el risc de propagació exterior horitzontal de l'incendi a través de la façana entre dos

A fi de limitar el risc de propagació vertical de l'incendi per façana entre dos sectors d’incendi, entre una

sectors d'incendi, entre una zona de risc especial alt i altres zones o cap a una escala o corredor protegit

zona de risc especial alt i altres zones més altes de l'edifici, o bé cap a una escala o corredor protegit

des d'altres zones, els punts d'ambdós façanes que no siguen almenys EI 60 han d'estar separats la

des de les dites zones, la dita façana ha de ser almenys EI 60 en una franja d'1 m d'altura, com a

distància d en projecció horitzontal que s'indica a continuació, com a mínim, en funció de l'angle α

mínim, mesura sobre el pla de la façana ( figura 1.7). En cas d'existir elements ixents aptes per a

format pels plans exteriors de les dites façanes (figura 1.1). Per a valors intermedis de l'angle α, la

impedir el pas de les flames, l'altura de dita franja podrà reduir-se en la dimensió del citat ixent (figura

distància d pot obtindre's per interpolació lineal. Quan es tracte d'edificis diferents i limítrofs, la façana

1.8).

de l'edifici considerat complirà el 50% de la distància d fins a la bisectriu de l'angle format per ambdues façanes.

Per tant en el nostre cas; La classe de reacció al foc dels materials que ocupen més del 10% de la superfície de l'acabat exterior de les façanes o de les superfícies interiors de les cambres ventilades que dites façanes puguen tindre, serà B-s3 d2 fins una altura de 3,5 m com a mínim, en aquelles façanes l'arrancada inferior de les quals siga accessible al públic, des de la rasant exterior o des d'una coberta, i en tota l'altura de la façana quan esta excedisca de 18 m, amb independència d'on es trobe la seua arrancada. Seccio SI 2 Propagacio exterior Perque no es propaguen el foc en sentit horitzontal de l’edifici a traves de la facana, el material del que estan compostes ha de ser EI 60, com a minim. En sentit vertical, la facana ha de ser EI 60, almenys en una franja d’1m d’alcada.

2J | T1 PFC

1.3 SECCIÓ SI 3 EVACUACIÓ D’OCUPANTS Cobertes

Càlcul de l'ocupació

A fi de limitar el risc de propagació exterior de l'incendi per la coberta, ja siga entre dos edificis limítrofs,

Per a calcular l'ocupació han de prendre's els valors de densitat d'ocupació que s'indiquen en la taula

ja siga en un mateix edifici, esta tindrà una resistència al foc EI 60, com a mínim, en una franja de 0,50

2.1 en funció de la superfície útil de cada zona, excepte quan siga previsible una ocupació major o bé

m d'amplària mesura des de l'edifici limítrof, així com en una franja d'1,00 m d'amplària situada sobre la

quan siga exigible una ocupació menor en aplicació d'alguna disposició legal de compliment obligatori,

trobada amb la coberta de tot element compartimentador.

com pot ser en el cas d'establiments hotelers, docents, hospitals, etc. En aquells recintes o zones no inclosos en la taula s'han d'aplicar els valors corresponents als que siguen més assimilables.

D'un sector d'incendi o d'un local de risc especial alt. Com a alternativa a la condició anterior pot optar-

A l'efecte de determinar l'ocupació, s'ha de tindre en compte el caràcter simultani o alternatiu de les

se per prolongar la paret mitgera o l'element compartimentador 0,60 m per damunt de l'acabat de la

diferents zones d'un edifici, considerant el règim d'activitat i d'ús previst per al mateix.

coberta. En la trobada entre una coberta i una façana que pertanyen a sectors d'incendi o a edificis diferents, l'altura h sobre la coberta a la que haurà d'estar qualsevol zona de façana, la resistència al foc de la qual siga almenys EI 60, serà la que s'indica a continuació, en funció de la distància d de la façana, en projecció horitzontal, a la que estiga qualsevol zona de la coberta la de resistència al foc de la qual tampoc arribe al valor esmentat.

Els materials que ocupen més del 10% del revestiment o acabat exterior de les zones de coberta situades a menys de 5 m de distància de la projecció vertical de qualsevol zona de façana, del mateix o d'un altre edifici, la resistència al del qual foc no siga almenys EI 60, inclosa la cara superior de les volades, l'ixent dels quals excedisca d'1 m, així com les claraboies

i qualsevol altre element

d'il·luminació o ventilació, han de pertànyer a la classe de reacció al foc BROOF (t1). El material del que ha d'estar compost ha de ser com a minim EI 60 i estar 0.6m per damunt del nivell de la coberta, cosa que succeix en els nostres edificis d'habitatges rematats amb mur de formigo de 2 metres

2J | T1 PFC

1 Compatibilitat dels elements d’evacuacio En principi, aquest apartat no te cap incidencia en el nostre projecte, ja que cada edifici te un us. Tan sols la torre i el bloc sud te locals comuns a la planta baixa, pero l’eixida es realitza directament a l’exterior.

2 Calcul de l’ocupacio Sent per edificis Residencial Vivenda

20 m2/persona

Per a l’aparcament

40 m2/persona

A les aules de l’escola infantil

2 m2/persona

I per a la cafeteria

1.5 m2/persona

Al bloc Sud hi ha 8 plantes: PB +8 ( totes les viv son duplex, el numero de viv/planta=12, 4t1 + 8t2) Superficie util de cada duplex t1: 120m2 x 4t1 x 4 = 1920 m2 /20 m2/persones = 96 persones. Superficie util de cada duplex t2: 150m2 x 8t2 x 4 = 4800 m2 /20 m2/persones = 240 persones. Aixi que en total al Bloc Sud hi ha una ocupacio 336 persones. Al bloc Nord hi ha 4 plantes de 10 unitats per cada planta: Superficie util per planta tipus: 800m2 x 4 plantes =1600 m2/20 m2/persones = 80 persones A la torre nord hi ha Pb+13 plantes. Superficie util per planta: 305 m2 x 13= 3965 m2 / 20 m2/ persona =

200 persones.

L’escola infantil te una Superficie util : 800 m2 / 2 m2/persona =

400 persones.

La cafeteria consta d’una superficie: 500 m2 / 1.5 m2/persona =

335 persones.

L’aparcament te una superficie total: 2393 m2 / 40 m2/pers.

60 persones.

2J | T1 PFC

Nombre d'eixides i longitud dels recorreguts d'evacuació

Al bloc sud es disposen de dues eixides, donat que el recorregut d’evacuacio es major de 25m. Al bloc nord degut a la baixa altura i acces puntual sols necessitem una eixida.

En la taula 3.1 s'indica el nombre d'eixides que ha d'haver-hi en cada cas, com a mínim, així com la

A la torre nord, tenint en compte que l’altura d’evacuacio descendent es major de 28m es disposen

longitud dels recorreguts d'evacuació fins a elles.

tambe dues eixides alternatives. Tant a l’escola infantil com a la cafeteria, pel nombre d’ocupacio es precisa 2 eixides. Tots els recorreguts de l’aparcament son menors a 35m, havent en tots els casos dos eixides alternatives ( minim). Dimensionat dels mitjans d'evacuació.

1 Criteris per a l'assignació dels ocupants Quan en un recinte, en una planta o en l'edifici haja d'existir més d'una eixida, la distribució dels ocupants entre elles a l'efecte de càlcul ha de fer-se suposant inutilitzada una d'elles, davall la hipòtesi més desfavorable.Als efectes del càlcul de la capacitat d'evacuació de les escales i de la distribució dels ocupants entre elles, quan existisquen diverses, no cal suposar inutilitzada en la seua cap totalitat de les escales protegides existents. En canvi, quan existisquen diverses escales no protegides, ha de considerar-se inutilitzada en la seua totalitat alguna d'elles, davall la hipòtesi més desfavorable. En la planta de desembarcament d'una escala, el flux de persones que la utilitza haurà d'afegir-se a la eixida de planta que els corresponga, a l'efecte de determinar l'amplària d'esta. El dit flux deurà estimarse, o bé en 160.A persones, sent A l'amplària, en metres, del desembarcament de l’escala, o bé en el nombre de persones que utilitza l'escala en el conjunt de les plantes, quan este nombre de persones siga menor que 160A. El dimensionat dels elements d'evacuació ha de realitzar-se d'acord amb el que s'indica en la Taula 4.1.

2J | T1 PFC

Dimensionant les escales a 1.1m d’amplada, compleix en tots els edificis de vivenda. Els passadissos i rampes es disposen a 1.2m minim i les zones de davant els ascensors o entrades a l’edifici tenen com a minim 1.5m d’amplada. Aixi complim la norma. La Taula 4.2 ens indica la capacitat d’evacuació de les escales en funció de l’amplada.

En l'escoleta, Els passadissos i rampes es disposen amb 2m minim i les zones de davant els ascensors o entrades a l’edifici tenen com a minim 2m d’amplada

2J | T1 PFC

Protecció de les escales

Portes situades en recorreguts d'evacuació

En la taula 5.1 s'indiquen les condicions de protecció que han de complir les escales previstes per a evacuació.

Les portes previstes com a eixida de planta o d'edifici i les previstes per a l'evacuació de més de 50 persones seran abatibles amb eix de gir vertical i el seu sistema de tancament, o bé no actuarà mentre hi haja activitat en les zones a evacuar, o bé consistirà en un dispositiu de fàcil i ràpida obertura des del costat del qual provinga la dita evacuació, sense haver d'utilitzar una clau i sense tindre que actuar sobre més d'un mecanisme. Les anteriors condicions no són aplicables quan es tracte de portes automàtiques. Es considera que satisfan l'anterior requisit funcional els dispositius d'obertura per mitjà de manilla o polsador d'acord amb la norma UNIX EN 179:1997, quan es tracte de l'evacuació de zones ocupades per persones que majoritàriament utilitzen ben sovint la porta considerada, així com, en cas contrari i per a portes amb obertura en el sentit de l'evacuació conforme al Punt 3 següent, els de barra horitzontal d'espenta o de lliscament d'acord amb la norma UNEEN 1125:2003 VC1 Obrirà en el sentit de l'evacuació tota porta d'eixida: - prevista per al pas de més de 100 persones. - prevista para més de 50 ocupants del recinte o espai en què estiga situada. Per a la determinació del nombre de persones que s'indica en a) i b) s'hauran de tindre en compte els criteris d'assignació dels ocupants establerts en l'apartat 4.1 d'esta Secció. Quan existisquen portes giratòries, han de disposar-se portes abatibles d'obertura manual contigües a elles, excepte en el cas que les giratòries siguen automàtiques i disposen d'un sistema que permeta l'abatiment dels seus fulls en el sentit de l'evacuació, inclús en el cas de fallada de subministrament elèctric, per mitjà de l'aplicació manual d'una força no superior a 140 N. L'amplària útil d'este tipus de portes i de les de gir automàtic després del seu abatiment, ha d'estar dimensionada per a l'evacuació total prevista.

5 Proteccio de les escales Segons la taula 5.1, que indica les condicions de proteccio de les escales tindriem que en edificis de

Les portes d'obertura automàtica disposaran d'un sistema tal que, en cas de fallada del mecanisme

vivenda amb altura d’evacuacio descendent D 14m, l’escala pot ser no protegida. Amb altures D

d'obertura o del subministrament d'energia, òbriga la porta i impedisca que esta es tancament, o bé

28m han de ser protegides i amb majors altures, especialment protegides. Tenint amb compte que

que, quan siguen abatibles, permeta la seua obertura manual. En absència del dit sistema, han de

als nostres blocs, les escales comuniquen diferents sectors d’incendis, hauran de ser escales

disposar-se portes abatibles d'obertura manual que complisquen les condicions indicades en el paràgraf

protegides.

anterior.

En quant a la torre nord, com te una altura d’evacuacio de 44.5m, les escales seran especialment protegides. En quan a l’aparcament, tan sols s’admeten escales especialment protegides.

2J | T1 PFC

Senyalització dels mitjans d'evacuació

Control del fum d'incendi

S'utilitzaran els senyals d'evacuació, definides en la norma UNIX 23034:1988, d'acord amb els criteris

En els casos que s'indiquen a continuació s'ha d'instal·lar un sistema de control del fum d'incendi capaç

següents:

de garantir el dit control durant l'evacuació dels ocupants, de manera que esta es puga dur a terme en

a) Les eixides de recinte, planta o edifici tindran un senyal amb el rètol “EIXIDA”, excepte en

condicions de seguretat:

edificis d'ús Residencial Vivenda i, en altres usos, quan es tracte d'eixides de recintes la

a) Zones d'ús Aparcament que no tinguen la consideració d'aparcament obert;

superfície del qual no excedisca de 50 m², siguen fàcilment visibles des de tot punt dels dits

b) Establiments d'ús Comercial o Pública Concurrència l'ocupació de la qual excedisca de 1000

recintes i els ocupants estiguen familiaritzats amb l'edifici.

Persones;

b) El senyal amb el rètol “Eixida d'emergència” ha d'utilitzar-se en tota eixida prevista per a ús

c) Atris, quan la seua ocupació en el conjunt de les zones i plantes que constituïsquen un mateix

exclusiu en cas d'emergència.

Sector d'incendi, excedisca de 500 persones, o bé quan estiga previst per a ser utilitzat per a

c) Han de disposar-se senyals indicatius de direcció dels recorreguts, visibles des de tot d’origen

l'evacuació de més de 500 persones.

d'evacuació des del que no es perceben directament les eixides o els seus senyals indicatius i, en particular, front de tota eixida d'un recinte amb ocupació major que 100 persones que accedisca

El disseny i càlcul del sistema poden realitzar-se d'acord amb la norma UNIX 23585:2004 (de la qual no

lateralment a un corredor.

ha de prendre's en consideració l'exclusió dels sistemes d'evacuació mecànica o forçada que s'expressa

d) En els punts dels recorreguts d'evacuació en què existisquen alternatives que puguen induir a

en l'últim paràgraf del seu apartat “0.3 Aplicacions”) i EN 12101-6:2005.

error, també es disposaran els senyals abans citats, de forma tal que quede clarament indicada l'alternativa correcta. Tal és el cas de determinats encreuaments o bifurcacions de corredors, així

Per al cas a) pot també utilitzar-se el sistema de ventilació per extracció mecànica amb obertures

com d'aquelles escales que, en la planta d'eixida de l'edifici, continuen el seu traçat cap a

d'admissió d'aire previst en el DB-HS 3 si, a més de les condicions que allí s'establixen per al mateix,

plantes més baixes, etc.

compleix les següents condicions especials:

e) En els dits recorreguts, junt amb les portes que no siguen eixida i que puguen induir a error

a) El sistema ha de ser capaç d'extraure un cabal d'aire de 120 l/places i ha d'activar-se

en la evacuació ha de disposar-se el senyal amb el rètol “Sense eixida” en lloc fàcilment visible

automàticament en cas d'incendi per mitjà d'una instal·lació de detecció, tancant-se també

però en cap cas sobre els fulls de les portes.

automàticament, per mitjà de comportes E600 90, les obertures d'extracció d'aire més pròximes

f) Els senyals es disposaran de forma coherent amb l'assignació d'ocupants que es pretenga fer

al sòl, quan el sistema dispose d'elles.

a cada eixida, d'acord amb el que establix el Capítol 4 d'esta Secció.

b) Els ventiladors han de tindre una classificació F400 -90. c) Els conductes que transcórreguen per un únic sector d'incendi han de tindre una classificació

Els senyals han de ser visibles inclús en cas de fallada en el subministrament a l'enllumenat normal.

E600 90. Els que travessen elements separadors de sectors d'incendi han de tindre una

Quan siguen fotoluminiscents, les seues característiques d'emissió lluminosa ha de complir el que

classificació EI 90.

s’estableix en la norma UNIX 23035-4:2003

2J | T1 PFC

SECCIÓ SI 4 INSTAL·LACIONS DE PROTECCIÓ CONTRA INCENDIS Dotació d'instal·lacions de protecció contra incendis Els edificis han de disposar dels equips i instal·lacions de protecció contra incendis que s’indiquen en la taula 1.1. El disseny, l'execució, la posada en funcionament i el manteniment de les dites instal·lacions, així com els seus materials, components i equips, han de complir allò que s'ha establert, tant en l'article

3.1 d'este CTE, com en el “Reglament d'Instal·lacions de Protecció Contra Incendis”, en les seues disposicions complementàries i en qualsevol altra reglamentació específica que se li aplique. La posada en funcionament de les instal·lacions requerix la presentació, davant de l'òrgan competent de la Comunitat Autònoma, del certificat de l'empresa instal·ladora a què es referix l'article 18 de l'esmentat reglament. Aquelles zones, l'ús previst de les quals siga diferent i subsidiari del principal de l'edifici o de l'establiment en el que estiguen integrades i que, d'acord amb la taula 1.1 del Capítol 1 de la Secció 1 d’aquest DB, hagen de constituir un sector d'incendi diferent, han de disposar de la dotació d'instal·lacions que s'indica per a l'ús previst de la zona.

2J | T1 PFC

A l’aparcament es disposaran boques d’incendi equipades(del tipus de 25mm), ja que la superficie del recinte supera els 500 m2. Tambe es disposara un sistema de deteccio de fums. Ni en la cafeteria, ni en l’escola infantil es procedira a afegir cap altra instal.lacio ja que la superficie construida no excedeix els 2000m2, i tan sols tenen una planta ( altura d’evacuacio < 1m). A tots els edificis es disposara d’enllumenat d’emergencia que permeta l’evacuacio dels ocupants i garanteixca una il.luminacio d’1 lux a nivell de terra i 5 lux on estiguen els equips de proteccio.

Senyalització de les instal·lacions manuals de protecció contra Incendis Els mitjans de protecció contra incendis d'utilització manual (extintors, boques d'incendi, hidrants exteriors, polsadors manuals d'alarma i dispositius de tir de sistemes d'extinció) s'han de senyalitzar per mitjà de senyals definits en la norma UNIX 23033-1 la grandària de la qual siga: a) 210 x 210 mm quan la distància d'observació del senyal no excedisca de 10 m; b) 420 x 420 mm quan la distància d'observació estiga compresa entre 10 i 20 m; c) 594 x 594 mm quan la distància d'observació estiga compresa entre 20 i 30 m. Els senyals han de ser visibles inclús en cas de fallada en el subministrament a l'enllumenat normal. Quan siguen fotoluminiscentes, les seues característiques d'emissió lluminosa ha de complir el que establix en la norma UNIX 23035-4:2003. Els mitjans de proteccio contra incendis manuals, com son els extintors o les BIES, han d’estar senyalitzades, mitjancant unes senyals definides a la norma UNE 23033-1, que tindran una dimensio que dependra de la distancia d’observacio. Deuen ser visibles fins i tot sense enllumenat.

En general, es disposaran extintors en cada planta en numero suficient perque el recorregut real des de qualsevol origen d'evacuacio fins a algun extintor no siga major a 15 m. La seua eficacia sera 21A-1 13B, de pols sec polivalent i 6 Kg. La disposicio dels extintors en llocs facilment accessibles, de manera que l'extrem superior de l'extintor es trobe a una alcada sobre el terra menor a 1,7 m. Al blocs nord no es disposaran altres instal.lacions, donat que no procedeix. En canvi, a la torre nord, i el bloc sud tenint una altura d’evacuacio superior a 24m, a mes dels extintors es disposara una columna seca. Donat que la superficie total construida d'ells superen els 5000m2, es disposara un hidrant exterior.

2J | T1 PFC

SECCIÓ SI 5 INTERVENCIÓ DELS BOMBERS

hidràuliques, s'evitaran elements com ara cables elèctrics aeris o branques d'arbres que puguen interferir amb les escales, etc.

1. Condicions d'aproximació i entorn En el cas que l'edifici estiga equipat amb columna seca ha d'haver-hi accés per a un equip de bombeig a 1.1 Aproximació als edificis

menys de 18 m de cada punt de connexió a ella. El punt de connexió serà visible des del camió de bombers.

Els vials d'aproximació dels vehicles de bombers als espais de maniobra a què es referix l'apartat 1.2,

En les vies d'accés sense eixida de més de 20 m de llarg es disposarà d'un espai suficient per a la

han de complir les condicions següents:

maniobra dels vehicles del servei d'extinció d'incendis.

a) amplària mínima lliure 3,5 m;

En zones edificades limítrofs o interiors a àrees forestals, han de complir-se les condicions següents:

b) altura mínima lliure o gàlib 4,5 m;

a) Ha d'haver-hi una franja de 25 m d'amplària separant la zona edificada de la forestal, lliure

c) capacitat portant del vial 20 kN/m².

d’arbusts o vegetació que puga propagar un incendi de l'àrea forestal així com un camí perimetral de 5 m, que podrà estar inclòs en l'esmentada franja;

En els trams corbs, el carril de rodament ha de quedar delimitat per la traça d'una corona circular els

b) La zona edificada o urbanitzada ha de disposar preferentment de dos vies d'accés

ràdis del qual mínims han de ser 5,30 m i 12,50 m, amb una amplària lliure per a circulació de 7,20 m.

alternatives, cada una de les quals ha de complir les condicions exposades en l'apartat 1.1; c) Quan no es puga disposar de les dos vies alternatives indicades en el paràgraf anterior,

1.2 Entorn dels edificis

l’accés únic ha de finalitzar en un fons de sac de forma circular de 12,50 m de ràdio, en el que es complisquen les condicions expressades en el primer paràgraf d'este apartat.

Els edificis amb una altura d'evacuació descendent major que 9 m han de disposar d'un espai de maniobra per als bombers que complisca les següents condicions al llarg de les façanes en les que

2. Accessibilitat per façana

estiguen situats els accessos, o bé a l'interior de l'edifici, o bé a l'espai obert interior en què es troben Les façanes a què es fa referència en l'apartat 1.2 han de disposar de buits que permeten l'accés des de

aquells: a) amplària mínima lliure 5 m;

l'exterior al personal del servei d'extinció d'incendis. Aquests han de complir les condicions següents:

b) altura lliure la de l'edifici

a) Facilitar l'accés a cada una de les plantes de l'edifici, de manera que l'altura de l'ampit

c) separació màxima del vehicle de bombers a la façana de l'edifici:

respecte del nivell de la planta a què accedix no siga major que 1,20 m;

- edificis de fins a 15 m d'altura d'evacuació 23 m

b) Les seues dimensions horitzontal i vertical han de ser, almenys, 0,80 m'i 1,20 m

- edificis de més de 15 m'i fins a 20 m d'altura d'evacuació 18 m

respectivament.

- edificis de més de 20 m d'altura d'evacuació 10 m;

La distància màxima entre els eixos verticals de dos buits consecutius no ha d'excedir 25 m,

d) distància màxima fins als accessos a l'edifici necessaris per a poder arribar fins a totes les

mesura sobre la façana;

seues zones 30 m;

c) No s'han d'instal·lar en façana elements que impedisquen o dificulten l'accessibilitat a l'interior

e) pendent màxima 10%;

de l'edifici a través de dites buides, a excepció dels elements de seguretat situats en els buits de

f) resistència al punxonament del sòl 100kN (10t) sobre 20 Cm P.

les plantes l'altura d'evacuació dels quals no excedisca de 9 m.

La condició referida al punxonament ha de complir-se en les tapes de registre de les canalitzacions de

Els aparcaments robotitzats disposaran, en cada sector d'incendis en què estiguen compartimentats,

serveis públics situades en eixe espai, quan les seues dimensions foren majors que 0,15m x 0,15m,

d'una via compartimentada amb elements EI 120 i portes EI2 60-C5 que permeta l’accés dels bombers

havent de cenyir-se a les especificacions de la norma UNIX EN 124:1995.

fins a cada nivell existent, així com d'un sistema mecànic d'extracció de fum capaç realitzar 3

L'espai de maniobra ha de mantindre's lliure de mobiliari urbà, arbratge, jardins, mollons i altres

renovacions/hora.

obstacles. De la mateixa manera, on es previnga l'accés a una façana amb escales o plataformes

2J | T1 PFC

SECCIÓ SI 6 RESISTÈNCIA AL FOC DE L’ESTRUCTURA

Resistència al foc de l'estructura S'admet que un element té suficient resistència al foc si, durant la duració de l'incendi, El valor de càlcul

Generalitats

de l'efecte de les accions, en tot instant t, no supera el valor de la resistència del dit element. En

L'elevació de la temperatura que es produeix com a conseqüència d'un incendi en un edifici afecta la

general, basta de fer la comprovació en l'instant de major temperatura que, amb el model de corba

seua estructura de dos formes diferents. D'una banda, els materials veuen afectades les seues

normalitzada temps-temperatura, es produïx al final del mateix.

propietats, modificant-se de forma important la seua capacitat mecànica. D'un altre, apareixen accions

En el cas de sectors de risc mínim i en aquells sectors d'incendi en què, per les seues dimensions i per la

indirectes com a conseqüència de les deformacions dels elements, que generalment donen lloc a

distribució de la càrrega de foc, no siga previsible l'existència de focs totalment desenvolupats, la

tensions que se sumen a les degudes a altres accions.

comprovació de la resistència al foc pot fer-se element a element per mitjà de l'estudi per mitjà de focs

En este Document Bàsic s'indiquen únicament mètodes simplificats de càlcul prou aproximats per a la

localitzats, segons s'indica en l'eurocodi 1 (UNE-EN 1991-1-2: 2004) situant successivament la càrrega

majoria de les situacions habituals (veure annexos B a F). Estos mètodes només arrepleguen l'estudi de

de foc en la posició previsible més desfavorable.

la resistència al foc dels elements estructurals individuals davant de la corba normalitzada temps-

En este Document Bàsic no es considera la capacitat portant de l'estructura darrere de l'incendi.

temperatura. Elements estructurals principals Poden adoptar-se altres models d'incendi per a representar les evolució de la temperatura durant

Es considera que la resistència al foc d'un element estructural principal de l'edifici (inclosos forjats,

l'incendi, com ara les denominades corbes paramètriques o, per a efectes locals els models d'incendi

bigues i suports), és suficient si:

d'una o dos zones o de focs localitzats o mètodes basats en dinàmica de fluids (CFD, segons sigles

a) aconsegueix la classe indicada en la taula 3.1 o 3.2 que representa el temps en minuts de

angleses) com ara els que es contemplen en la norma UNIX EN 1991-1-2:2004.

resistència davant de l'acció representada per la corba normalitzada temps temperatura, o

En la dita norma s'arrepleguen, així mateix, també altres corbes nominals per a foc exterior o per a

b) suporta la dita acció durant el temps equivalent d'exposició al foc indicat en l'annex B.

incendis produïts per combustibles de gran poder calorífic, com a hidrocarburs, i mètodes per a l'estudi dels elements externs situats fora de l'envoltant del sector d'incendi i als que el foc afecta través de les obertures en façana. En les normes UNIX EN 1992-1-2:1996, UNIX EN 1993-1-2:1996, UNIX EN 1994-1-2:1996, UNIX EN 1995-1-2:1996, s'inclouen models de resistència per als materials. Els models d'incendi esmentats en el paràgraf 3 són adequats per a l'estudi d'edificis singulars o per al tractament global de l'estructura o part d'ella, així com quan es requerisca un estudi més ajustat a la situació d'incendi real. En tot cas, també és vàlid avaluar el comportament d'una estructura, de part d'ella o d'un element estructural per mitjà de la realització dels assajos que estableix el Reial Decret 312/2005 de 18 de març. Si s'utilitzen els mètodes simplificats indicats en este Document Bàsic no cal tindre en compte les accions indirectes derivades de l'incendi.

2J | T1 PFC

2. COMPLIMENT DE LES NORMES PER A L'ACCESSIBILITAT I ELIMINACIÓ DE BARRERES ARQUITECTÒNIQUES. Mesures mínimes sobre accessibilitat en els edificis

G. El desnivell admissible per a accedir sense rampa des de l'espai exterior al portal del itinerari

REIAL DECRET 556/1989, de 19 de maig, pel que s'arbitren mesures mínimes sobre accessibilitat en els

practicable tindrà una altura màxima de 0,12 metres, salvada per un pla inclinat que no supere un

edificis. (B.0. E. N.0 122 de 23-05-89)

pendent del 60%. A un costat i a l'altre de les portes, excepte en interior de vivenda, haurà d'haver-hi un espai lliure horitzontal d'1,20 metres de profunditat, no obstaculitzat pels fulls de la porta.

Article 1

H. La cabina d'ascensor que servisca a un itinerari practicable tindrà, almenys, les següents

En els edificis de nova planta l'ús dels quals implique concurrència de públic i en aquells de ús privat en

Dimensions:

què siga obligatòria la instal·lació d'un ascensor, hauran de ser practicables per persones amb mobilitat

1. Fons, en el sentit d'accés: 1,20 metres.

reduïda, almenys, els itineraris següents:

2. Ample: 0,90 metres. 3. Superfície: 1,20 metres quadrats.

A. La comunicació entre l'interior i l'exterior de l'edifici.

4. Les portes, en recinte i cabina, seran automàtiques, amb un ample lliure mínim de

B. En els edificis l'ús dels quals implique concurrència de públic, la comunicació entre un accés de l'edifici

0,80 metres.

i les àrees i dependències d'ús públic.

I. Els mecanismes elevadors especials per a persones amb mobilitat reduïda deuran justificar la seua

C. En els edificis d'ús privat, la comunicació entre un accés de l'edifici i les dependències interiors dels

idoneïtat.

locals o vivendes servits per ascensor.

J. L'accés als banys de les persones de mobilitat reduïda són possibles en tots els casos i dins dels banys

D. L'accés, almenys, a un bany en cada vivenda, local o qualsevol altra unitat d’ocupació independent.

de cada sexe, tractant de millorar la integració dels discapacitats. El cercle inscrit serà major d'1,2 m de

E. En els edificis l'ús dels quals implique concurrència de públic, aquest bany estarà, a més, adaptat per

diàmetre, amb un espai lateral a l'inodor major de 65 cm. Totes les portes són almenys de 0.82 cm.

a la seua utilització per persones amb mobilitat reduïda.

d’amplada i els corredors almenys de 1.35 m per a permetre l'encreuament folgat. K. El vestíbul i els corredors tindran més d'1,5 m d'amplària per a permetre l'encreuament sense

Article 2

complicacions.

Perquè un itinerari siga considerat practicable per persones amb mobilitat reduïda, haurà de complir les

Es creen places d'aparcament de dimensions 4.5 x

següents condicions mínimes:

de turismes.

A. No incloure escales ni graons aïllats.

En el nostre cas, el compliment d'esta norma queda reflectit en els plànols de projecte.

B. Els itineraris tindran una amplària lliure mínima de 0,80 metres en interior de vivenda i de 0,90 metres en la resta de casos. C. L'amplària lliure mínima d'un buit de pas serà de 0,70 metres. D. En els canvis de direcció, els itineraris disposaran de l'espai lliure necessari per a efectuar els girs amb cadira de rodes. E. El pendent màxim per a salvar un desnivell per mitjà d'una rampa serà del 8%. S'admet fins a un 10% en trams de longitud inferior a 10 metres i es podrà augmentar este pendent fins al límit del 12% en trams de longitud inferior a 3 metres. F. Les rampes i plans inclinats tindran paviment antilliscant i estaran dotats dels elements de protecció i ajuda necessaris.

2J | T1 PFC

places

Accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques urbanístiques i de la comunicació. LLEI 1/1998, de 5 de maig, de la Generalitat Valenciana, d'Accessibilitat i Supressió de Barreres Arquitectòniques, Urbanístiques i de Comunicació [1998 / 3622] (DOGV de 7 de maig de 1998).

Article 1r. Objecte de la Llei

Article 9é Disposicions de caràcter general.

La present Llei té com a objecte garantir l'accessibilitat al medi físic en condicions tendents a la igualtat

La planificació i la urbanització de les vies públiques, dels parcs i dels altres espais d’ús públic

de totes les persones, siguen quines siguen les seues limitacions i el caràcter permanent o transitori

s'efectuaran de manera que resulten accessibles i transitables per a les persones amb discapacitat.

d'estes. Exigencia basica d’accessibilitat esta recollida a la CTE SUA9 , la qual exposa que es facilitara

Article 2n. Àmbit d'aplicació

l’acces i la utilitzacio no discriminatoria, independent i segura als edificis de les persones amb

La present Llei serà aplicable en l'àmbit territorial de la Comunitat Valenciana, en totes les actuacions

discapacitat.

referides al planejament, disseny, gestió i execució d'actuacions en matèria de edificacions, urbanisme,

1 Condicions d’accessibilitat.

transport i comunicacions.

Itineraris: Tots els recorreguts tant per accedir a les vivendes com a l’espai urba sera accessible. Els desnivells es cobreixen mitjancant rampes accessibles. Els passadissos tenen una dimensio =

Article 7 . Edificis de pública concurrència

O1.5m fent-se mes amples a l’acces dels habitatges. Davant dels ascensors tambe hi ha un espai

Són tots aquells edificis d'ús públic no destinats a vivenda i inclús, en el cas de edificis mixtos, les parts

minim d’1.5m

de l'edifici no dedicades a ús privat de vivenda. Es distingixen dos tipus d’ús en estos edificis:

Rampes__ Seran del 8%. S'admet el 10% de pendent en trams inferiors a 10 m. El paviment de les

a. Ús general: És l'ús en què la concurrència de totes les persones ha de ser garantida. Se

rampes sera antilliscant i estaran dotades dels elements de proteccio i ajuda necessaris

consideren d'este tipus els edificis o àrees dedicades a serveis públics com a administració, ensenyança,

Vivendes accessibles: Es despondran un minim de 6 vivendes accessibles, donat que a la unitat

sanitat, així com àrees comercials, espectacles, cultura, instal·lacions esportives, estacions ferroviàries i

residencial hi ha un total de 158 vivendes. Proposem que les vivendes accessibles siguen les situades

d'autobusos, ports, aeroports i heliports, garatges, aparcaments, etc. En aquests edificis, o les parts

a la 1era planta del Bloc nord i la torre. Hi ha un total de 10 vivendes accessibles, d’aquesta manera.

dedicades a estos usos, el nivell d'accessibilitat haurà de ser adaptat, en funció de les característiques de

Aparcaments: Hi haura una reserva de nombre igual al nombre de vivendes accessibles.

l'edifici i segons es determine reglamentàriament. Els locals d'espectacles, sales de conferències, aules i altres d'anàlegs disposaran d'un accés senyalitzat i d'espais reservats a persones que utilitzen cadires de rodes i es destinaran zones específiques per a persones amb limitacions auditives o visuals. Així mateix es reservarà un seient normal per a acompanyants. b. Ús restringit: És l'ús cenyit a activitats internes de l'edifici sense concurrència de públic. És ús propi dels treballadors i treballadores, els usuaris interns i usuàries internes, els subministradors i les subministradores, les assistències externes i altres o altres que no signifiquen assistència sistemàtica e indiscriminada de persones. En estos edificis, o les parts dedicades a estos usos, el nivell d'accessibilitat haurà

ser

almenys

practicable,

funció

les

característiques

que

reglamentàriament. La proporció d'espais reservats es fixarà reglamentàriament en funció dels aforaments.

2J | T1 PFC

determinen

2J | T1 PFC

3. ELECTRICITAT, IL.LUMINACIÓ I TELECOMUNICACIONS Tant en els efectes constructius com en els de seguretat, s'han tingut en compte les especificacions establides en:

Reglamento Electrónico de Baja Tensión aprobado por Real Decreto del Ministerio de Ciencia y Tecnología 842/2002 de 2 de agosto, BOE de 18/09/2002.

Instrucciones Técnicas complementarias del REBT aprobado por Orden del Ministerio de Industria de 31 de Octubre de 1973, BOE de 27, 28, 29 y 30 y 31/12/1973. 3.0 GENERALITATS 3.0.1 Descripció de la instal_lació elèctrica

3.0.4 Criteris d’il_luminació

Tenint en compte que al nostre projecte tenim mes d’un edifici, farem uns comentaris descriptius

A aquest apartat explicarem la idea del tipus d’il_luminació que es vol donar a cada espai. Als tres

general comuns als edificis de vivendes, diferenciant si existeix alguna peculiaritat en qualsevol d’ells,

blocs de vivendes es tractarà de la mateixa manera:

donat la diferencia d'altura dels edificis. Els contadors i demés dispositius per a la mesura

Vivendes: A les estances principals: dormitoris i estar-menjador es disposarà il_luminació indirecta

de l’energia elèctrica de cada un dels usuaris i dels serveis generals de l’edifici, podran concentrarse

ambiental, i també directa focalitzada. Es podrà complementar la resta amb llampares. En les zones

en un o diversos llocs, per a cadascun dels quals hi haurà la previsió a l’edifici d’un local o armari.

de banys, cuina i passadissos en el cel ras es disposaran llums encastades.

Es podran disposar contadors per planta, sempre i quant el nombre de contadors no supere els 16.

Als espais de corredor exterior a les vivendes i zones comuns es disposaran lluminàries de

Al nostre projecte, el bloc nord, no superen les 16 vivendes per planta, així que

fluorescència lineals encastades en el cel ras i en els obscurs creats en l'encontre del cel ras i murs.

per racionalitzar la instal_lació, col_locarem contadors per planta ubicats en armaris.

Aparcament: també s’utilitzaran lluminàries de fluorescència lineals però sense sostre falç.

Aquestos armaris estan ubicats al costat de l’escala de l’edifici, sent registrable pel seu front. Tindran

A l’escola infantil: S’utilitzaran lluminàries puntuals suspeses a l’aula, i també punts de llum empotrats

característiques para flames mínima, PF 30. Al davant hi ha un passadís de mes de 1.5m d’amplada.

a les àrees de treball. A les sales de personal, cuina, administració i demes, s’utilitzaran lluminàries

A mes, es disposarà de ventilació i il_luminació suficient i prop hi ha d’haver instal_lat un extintor

rectangulars de fluorescència.

mòbil, d’eficàcia mínima 21B. A la base de l’armari s’instal_larà un endoll amb presa a terra de 16A

A la cafeteria: es disposaran de lluminàries lineals de fluorescència, al igual que als espais comuns

per a manteniment.

dels blocs, empotrats en cel ras i luminaries penjades.

En la torre i el bloc sud estaran en un espai especific en planta baixa.

A l’exterir, s’utilitzaran bàsicament enlluernat de balissament per senyalar els recorreguts en sentit nord-sud i lluminàries enquestades en murets perimetrals per assenyalar els recorreguts de la banda pavimentada que crea el reden i tambe els camins amb talus del area verda. Hi hauran projectors per reforçar l’ il_luminació en determinades zones, com a la plaça d’accés ( al nord oest) o la zona de jocs infantils ( al sud est). 3.0.5 Dispositius de Telecomunicacions. Els edificis disposaran de Televisió i internet per càble, presa de la xarxa de serveis generals de la ciutat.

2J | T1 PFC

3.0.1 COMPLIMENT DEL REGLAMENT ELECTROTÈCNIC PER A BAIXA TENSIÓ (ITC). CENTRE DE TRANSFORMACIÓ.

4. Comptadors Els comptadors són els encarregats de mesurar l'energia elèctrica que consumix cada usuari. Quan s'utilitzen mòduls o armaris aquests han de disposar de ventilació interna per a evitar condensacions,

Es preveu la necessitat d'un centre de transformació degut ba la magnitud de l'intervencio. Es colocara

sense que disminuïsca el grau de protecció i han de tenir unes dimensions adequades per al tipus i

en la planta baixa de la torre.

nombre de comptadors. En el nostre cas, en els blocs d'habitatges, els comptadors es troben col·locats de forma concentrada en un armari o en un local exempt si se supera el número de 16 comptadors. En el bloc puntual, es disposaran en un armari. Al contrari, en el bloc de corredor necessitarem un local. Tant l'armari com el local de comptadors se situa a la planta baixa, junt amb el nucli de comunicacions i sent el seu accés a través del vestíbul. Inclouen els comptadors de les zones comunes i el garatge. Característiques de l'armari: Ha de tenir unes mesures interiors mínimes de 2 m d'ample, 2 m d'alt i 0, 35 m de fons. Una vegada instal·lats els panells al seu interior haurà de quedar un espai lliure a l'ample de 0,70 m al costat contrari a on es preveja la instal·lació de la unitat de seccionament. L'armari serà de material ignífug i estarà dotat de portes metàl·liques amb pany normalitzat per Electra de Viesgo S.A., amb obertura cap a fora. Les dimensions mínimes de cada porta seran les d'un panell, i

LLISTAT ELEMENTS Les característiques principals de la present instal·lació interior estaran basades en les prescripcions de

hauran d'estar disposades de tal forma que en obrir-les queden lliures i accessibles panells complets. Característiques del local:

caràcter general que s’indiquen en la instrucció, entre les quals correspondrà considerar el següent:

La porta d'accés a la centralització serà metàl·lica, dotada de reixetes de ventilació en el cas que no

- instal·lació d’enllaç: La instal·lació d’enllaç uneix la xarxa de distribució a les instal·lacions interiors. Es

existisca una altra: amb unes mesures mínimes de 0,72 m x 2,00 m, amb obertura a l'exterior, pany

compon dels següents elements:

normalitzat de Electra de Viesgo S.A. I a l'exterior llevará una placa de senyalització segons el dibuix de baix. La porta podrà portar un acabat superficial exterior d'acord amb la seua ubicació. El local estarà

1. Connexió de servei

prou ventilat i il·luminat, no exposat a vibracions ni humitats, separat convenientment d'altres locals que

- Des del centre de transformació partirà una línia fins a la caixa general de protecció, i d’aquesta partirà

puguen presentar riscos d'incendis o produir vapors corrosius o inflamables. Estarà construït amb

la línia repartidora que assenyala el principi de la instal·lació de tot l’edifici.

materials no inflamables i els seus barandats tindran un grossària mínim de 0,12 m.

3. Línia Repartidora i derivacions El quadre general es situarà a l’espai destinat a la concentració d’instal·lacions, en planta baixa. 2. Caixa General de Protecció (C.G.P.) - Els quadres s’instal·laran en locals o recintes als quals no tinguen accés el públic i estaran separats de locals on existisca un perill acusat d’incendi, per mitjà d’elements a prova d’incendis i portes resistents al foc.

2J | T1 PFC

5. Quadre General de Distribució (C.G.D.)

6. Instal·lacions interiors:

- En l'escoleta ,el quadre general de distribució eixiran les línies que alimenten directament als quadres

Les instal·lacions es subdivideixen de manera que les pertorbacions originades per a varies que puguen

secundaris o als receptors a mes a mes els aparells receptors que consumeixen més de 15 A,

produir-se en un punt d’elles, afecten solament a certes parts de la instal·lació, per a açò els dispositius

s’alimenten directament des del Quadre General o des d’algun quadre secundari. El nombre de línies

de protecció de cada circuit estan adequadament coordinats amb els dispositius generals de protecció

secundàries i la seua disposició en relació amb el total de llums a alimentar, deurà ser tal, que el tall de

que els precedeixen.

corrent en una qualsevol no afecte a més de la tercera part del total de llums instal·lats en una mateixa

A més, aquesta subdivisió s’estableix de manera que permeta localitzar les avaries, així com controlar els

dependència.

aïllaments de la instal·lació per sectors.

Les canalitzacions estaran constituïdes per:

Tots els circuits aniran separats, allotjats en tubs independents i discorrent en paral·lel a les línies

- Conductors aïllats de tensió nominal de 750 V, col·locats sota tubs protectors encastats en parets, de

verticals i horitzontals que limiten el local. Les connexions entre conductors es realitzaran mitjançant

tipus no propagador de la flama.

caixes de derivació de material aïllant, amb una profunditat major d 1.5 vegades el diàmetre major, i

- Conductors aïllats de tensió nominal de 750 V., amb coberta de protecció, col·locats en buits de la

amb una distància al sostre de 20cm.

construcció, totalment construïts en materials incombustibles.

Qualsevol part de la instal·lació interior, quedarà a una distància superior a 5 cm de les canalitzacions de

- Conductors aïllats en tensió nominal d’1 KV, col·locats sota tubs protectors allotjats en perfils al costat

telefonia, climatització, aigua i sanejament. La separació entre els quadres o xarxes elèctriques i les

de les fusteries.

canalitzacions paral·leles d’aigua serà d’un mínim de 30cm, i 5cm, respecte de les instal·lacions de

- El quadre general de distribució alimentarà a cadascuna de les zones en l'escoleta i vivendes. Del

telefonia, interfonia o antenes.

quadre partiran les línies necessàries fins als subquadres corresponents a diferents zones de l'escoleta i

Els conductors seran de coure electrostàtic, amb doble capa aïllant, homologades segons les normes

cadascuna de les vivendes (derivacions individuals).

UNEIX citades en l’instrucció. Els tubs protectors seran de policlorur de vinil, aïllants i flexibles.

2J | T1 PFC

CARACTERITZACIO DELS ELEMENTS

3.1.INSTAL·LACIÓ D'ENLLAÇ Escomesa: El tipus i naturalesa dels conductors a emprar són els fixats per l'empresa distribuïdora en les seues normes particulars. El nombre de conductors que formen l'escomesa està determinada per les esmentades empreses en funció de les característiques i importància del subministrament. 1. Caixa general de protecció i comandament, CGP (ITC-BT-13). Atendrem a allò que s'ha exposat en la norma en el capítol de “Instal·lacions d'enllaç. Caixes generals de protecció” (ITEC-RB-13). La caixa general de protecció (C.G.P.), assenyalen el principi de la propietat de les instal·lacions dels usuaris abonats, aquest pertany a la xarxa interior de l'edifici en què es realitza la connexió amb la connexió de la companyia subministradora. En la C.G.P., s'allotjaren els elements de protecció de la línia alimentadora, i un punt de posta a terra dotat d'un dispositiu de tall. Contindrà tres tallacircuits de fusibles de poder de tall en cas de fallada, maniobrables i un connector amb neutre, així com borns d'entrada i eixida per a connectar-ho directament o per terminals de les 3 fases+neutro. Se situa junt amb l'accés de cada espai a què donen servei, el més pròxim al mateix. El quadre es col·loca a una altura mínima d'1 m respecte al nivell del sòl. En la nostra intervenció, en tractar-se d'un local de pública concurrència hauran de prendre's les nes necessàries perquè no siga accessible al públic. S'instal·larà a les façanes dels blocs, de manera que siga fàcil el seu accés. En el nostre cas, com la connexió és subterrània, s'instal·larà un nínxol de paret que es tancarà amb una porta metàl·lica protegida contra la corrosió. La part inferior estarà a 30 cm del sòl. Les dimensions interiors del nínxol de la caixa general de protecció són determinades per a un esquema 10; tindrà les següents mesures. a. Les seues dimensions seran 0,70 x 1,40 m (b x h), i una profunditat de 30cm (segons NTE lEB–34) homologada per UNESA. b. Comptarà amb dos orificis de 15 cm. de diàmetre, amb accés de dos tubs de fibrociment per a l'entrada de les connexions. c. Quedarà protegida per porta d'acer protegida contra la corrosió. d. Comptarà amb fulles seccionadoras (a l'estar directament connectada amb el centre de transformació) en compte de tallacircuits fusibles. e. Disposarà d'un extintor mòbil d'eficàcia 21 B en la proximitat de la porta, segons NBE CPI. f. Les parets que emboliquen l'armari seran de formigó armat.

2J | T1 PFC

2. Línia general d'abastiment, LGA (ITC-BT-14) És la línia que enllaça la Caixa General de Protecció amb la Centralització de Comptadors. Està regulada pel capítol “Instal·lacions d'enllaç. Línia general d'alimentació” (ITC-BT 14). Per a enllaçar la caixa general de protecció amb la seua respectiva centralització de comptadors, s'ha previst la instal·lació de dos conductes, constituïda per conductor aïllat a l'interior del tub encastat. El subministrament és trifàsic. Conductors: Els conductors a utilitzar seran de coure, tres de fase i un de neutre, unipolars i aïllats per a una tensió nominal de 0´61/1 KV. No seran propagadors d'aïllament de “polipropileno”. a. La línia repartidora horitzontal unix per mitjà de tres conductors de fase, un neutre i un de protecció la caixa general de protecció amb el comptador (segons NTE IEB-35) amb resistència al xoc de grau superior a 7 (segons UNIX20324). b. El diàmetre dels tubs protectors de la línia repartidora permetrà l'ampliació dels conductors inicialment instal·lats en un 100%. 3. Dispositiu general de comandaments de protecció, DGCP. (ITC-BT-17) Es realitza una divisió del projecte per zones de tal forma que cada una disposarà d'un quadre general de distribució que comptarà segons NTE IEB-42 amb un interruptor diferencial, magnetotèrmic general i magnetotèrmico de protecció per a cada circuit de la instal·lació interior. 4.Derivacions Individuals Les derivacions individuals són les línies que partint des de la línia repartidora alimenten la instal·lació dels usuaris. S'inicia en l'enfangat general i comprèn els fusibles de seguretat i els dispositius generals de comandament i protecció. El subministrament és monofàsic, per tant, el potencial de càlcul serà 230 v. Cada derivació individual, s'instal·larà en un tub aïllant rígida auto extensible i no propagadora de la flama, de grau de protecció mecànica 5 si és rígid calent en calent o 7 sí que és flexible. La derivació estarà formada per un conductor de fase, un de neutre i un de protecció. El reglament, en el seu apartat ITC-BT 15, Formalitza com a secció mínima del cable, 6 mm2, i un diàmetre nominal del tub exterior, de 32 mm. El traçat d'aquesta part de la instal·lació es realitza per un eixida d'instal·lacions elèctriques situat junt amb l'ascensor. Es disposa d'un conducte de 30 cm de profunditat per 30 cm d'amplària. Cada 15 metres es disposaran tapes de registre, De mesures 30 x ample conducte (cm). Es col·locaran com a mínim a 0,20 metres del sòl.

3.2.INSTAL·LACIONS INTERIORS. 5. Càlcul a. La intensitat de la línia repartidora segons la potència (P), la diferència de potencial (U) i el factor de potència (Cos φ) és la següent:

I

DISSENY DE LA INSTAL·LACIÓ INTERIOR EN HABITATGES

P 3  U  cos b. La caiguda de tensió serà com a màxim 0,5%, i ve donada per l'expressió, amb la longitud del

conductor (L), la secció del conductor (S), i la conductivitat del coure (γ)



PL  U  S

Quadre general de Distribució Els mecanismes de comandament i protecció s'allotgen al quadre general de comandament i protecció on es munten tots els elements de seguretat, protecció i control, i que marquen el començament de la instal·lació interior. En el RBT (ITC-BT-17) S'indiquen les característiques que han de tenir aquests dispositius de protecció. En la dita instrucció s'estableix que s'ha de col·locar més prop possible del punt d'entrada de la derivació individual. Per açò, el quadre se situarà junt amb l'entrada de l'habitatge, a una altura compresa entre 1,4 i 2 m. Consta d'una caixa de material aïllant amb la seua corresponent tapa. A més dels dispositius de comandament i protecció, albergara l'interruptor de control de potència en compartiment independent. Els elements que com a mínim componen un quadre general de comandament i protecció, són: - Interruptor General automàtic - Interruptor diferencial General - Dispositius de tall omnipolar - Dispositiu de protecció contra sobretensions (Si fóra necessari) Segons la Instrucció ITC-BT-25 “Nombre de circuits i característiques” Ap. 2.3.1 tindrem:

Previsió de potència Els habitatges consten de sistema d'aire condicionat connectat a la xarxa elèctrica, degut a açò la potència prevista serà de 9200 W.

2J | T1 PFC

Circuits d'un habitatge tipus

c. Les connexions entre conductors es realitzaran per mitjà de caixes de derivació de material aïllant, amb una profunditat major que 1,5 vegades el diàmetre major, i amb una distància al sostre de

Circuit C1 – Enllumenat NÚM. preses = 30 (Usem el núm. màx. per al circuit)

20 cm. Les seues dimensions seran tals que permetran allotjar folgadament tots els conductors que hauran de contindre.

Circuit C2– Preses Generals NÚM. preses = 20 (Usem el núm. màx. per al circuit) Circuit C3– Forn i Cuina NÚM. preses = 2 (Usem el núm. màx. per al circuit) Circuit C4– Llavadora, Llavaplats i termos NÚM. preses = 3 (Usem el núm. màx. per al circuit)

d. El tub de protecció de la instal·lació interior, penetra mig centímetre en cada una de les caixes, i presenta els següents ràdis mínims de curvatura: Diàmetre Mínim

Radi Mínim

115

Circuit C5– Banys i Preses Auxiliars Cuina NÚM. preses = 6 (Usem el núm. màx. per al circuit) Circuit C9– Aire Condicionat

e. Qualsevol part de la instal·lació interior, quedarà a una distància superior a 5 cm. de les canalitzacions de telefonia, aigua i sanejament. La separació entre els quadres o xarxes elèctriques i les canalitzacions paral·leles d'aigua serà d'un mínim de 30 cm., i 5 cm. respecte de les instal·lacions de telefonia, interfonía o antenes. f. Els conductors seran de coure electrostàtic, amb doble capa aïllant, homologats segons les normes UNIX citades en la instrucció. Els tubs protectors seran de policlorur de vinil, aïllants i flexibles. Les seccions a utilitzar seran com a mínim, les que apareixen en la taula següent: TIPUS DE CONDUCTORS

SECCIONS (mm)

Per a punts d’enllumenat i endolls per a enllumenat

1.5

Endolls de 16 A de circuits de força

2.5

Circuits d’alimentació als endolls dels circuits de força

Endolls de 25 A de circuits de força g. Els conductors de protecció seran de coure, amb el mateix aïllament que els conductors actius o fases, instal·lats per la mateixa conducció que estos. La secció mínima de estos conductors serà fixada en funció a la secció dels conductors de la instal·lació. Amb el fi de distingir-los s'establix el següent codi de colors: Blau - neutre; groc-verd - protector o presa de terra; marró, negre o gris - fases. Vindran CARACTERISTIQUES APLICABLES ALS CIRCUITS:

definits per la seua secció nominal (S) en mm² especificada en projecte. Tota esta protecció es farà amb presa de terra en les preses de corrent.

a. Cada quadre de distribució compta amb un número determinat de circuits que discorren pel fals sostre i alimenten a cada un dels punts d'utilització d'energia elèctrica de l'edifici. b. Tots els circuits aniran separats, allotjats en tubs independents i discorrent en paral·lel a les línies verticals i horitzontals que limiten el local. Tota canalització de circuits es projectarà dintre de tubs amb possibilitat de registre per a facilitar la instal·lació i reparació de les línies.

2J | T1 PFC

h. Per a més de cinc conductors per tub o per a conductors de seccions diferents a instal·lar pel mateix tub, la secció d'esta serà, com a mínim, igual a tres vegades la secció total ocupada pels conductors. i. Els tubs de protecció hauran de ser estancs, estables fins a 60º C i no propagadors de flama, amb grau de protecció 3 o 5 contra danys mecànics.

j. Per a la resta de la instal·lació elèctrica projectada, interruptors (segons NTE IEB-48),

accessible. En aquests aparells d'enllumenat no es podran disposar interruptors ni preses de corrent a

commutadors (segons NTE IEB-49), bases d'endoll (segons NTE IEB-50,51), polsadors (segons NTE

menys que els últims siguen de seguretat.

IEB-46) i caixes (segons NTE IEB-45) s'empren productes de la marca NIELSEN.

Totes les masses metàl·liques existents a l'habitació de bany (canonades, desaigües, calefacció, portes,

k. Els interruptors o commutadors, així com els disjuntors, podran tallar el corrent màxima del

etc.) Hauran d'estar unides mitjançant un conductor de coure, formant una xarxa equipotencial, unint-se

circuit en què estan col·locats sense donar lloc a la formació d'arc permanent, obrint i tancant els circuits

aquesta xarxa al conductor de terra o protecció.

sense possibilitat de prendre una posició intermèdia.

En general, per a aconseguir una bona organització, tinguem en compte els següents aspectes:

l. Els interruptors o commutadors seran de tipus i material aïllant. La seua construcció serà tal

- Cada electrodomèstic ha de tenir la seua pròpia presa de corrent

que permeta realitzar un nombre de maniobres d'obertura i tancament de l'orde de 10.000, amb la seua

- Cada línia ha de dimensionar-se d'acord amb la potència que transport

càrrega nominal a la tensió de treball. Portaran marcada la seua intensitat i tensions nominals i estaran

- Les bases d'endoll s'adaptaran a la potència que requerisca l'aparell en qüestió, per la qual cosa

provades a una tensió de 500 a 1.000 V.

distingirem els valors quant a intensitat es refereix, de 10A, 16A i 25A.

m. Els disjuntors seran de tipus magnetotèrmic d'accionament manual. Quan els disjuntors i els interruptors diferencials no puguen suportar els corrents de curtcircuit, aniran adaptats amb fusibles calibrats. Portaran marcada la intensitat i tensió nominal de funcionament, així com el signe indicador del seu desconexionat. n. Els fusibles emprats per a protegir els circuits secundaris, seran calibrats a la intensitat del circuit que protegeixen. Es disposaran sobre material aïllant i incombustible i estaran constituïts de manera que no puguen projectar metall al fondre's. Es podran recanviar amb tensió sense cap perill i portaran marcada la intensitat i tensions nominals de treball. o. Qualsevol presa de corrent admetrà en projecte una intensitat mínima de 10 A en circuits d'enllumenat, 16 A en circuits destinats a usos de maquinària de oficina i 25 A en preses de corrent especial per a màquines especials.

SEGURETAT DE LA INSTAL·LACIÓ ELECTRIFICACIÓ DE NUCLIS HUMITS

3.2.1 CÀLCUL

BANYS: Les seccions dels conductes es calculen tenint en compte el que disposa la Taula 1 de la Instrucció MILa Instrucció ITC BT 24 estableix un volum de prohibició i un altre de protecció:

BT017 del reglament electrotècnic de baixa tensió, amb els coeficients de majoració i simultaneïtat,

- Volum de prohibició:

segons la potència (P), la diferència de potencial (U) i el factor de potència (cos φ ) segons es fórmules

És el limitat per plans verticals tangents als vores exteriors De la Banyera o dutxes i els horitzontals

següents:

constituïts pel sòl i un pla Situat a 2,25 m Per damunt del fons d'aquests, o per damunt del sòl si estigueren encastats en el mateix. En aquest volum no s'instal·laran interruptors, preses de corrent ni

I

P 3  U  cos



PL  U  S

aparells d'il·luminació. - Volum de protecció:

En les línies monofàsiques, no es consideren factors de potència, però conseqüentment es majoraran les

És el comprès entre els mateixos plans horitzontals assenyalats pel volum de prohibició i altres verticals

càrregues suposadament reactives. Els càlculs es realitzaran considerant alimentats tots els aparells que

situats a 1 m dels de l'esmentat volum. En aquest volum no s'instal·laran interruptors, però podran

puguen funcionar simultàniament. Ha de contemplar-se la possibilitat que els circuits d'enllumenat

instal·lar-se preses de corrent de seguretat, així com aparells d'enllumenat d'instal·lació fixament i

admeten una simultaneïtat d'ús del 100% en les zones comunes.

preferentment de protecció classe II d'aïllament o, si no n'hi ha, no presentarà cap part metàl·lica

2J | T1 PFC

3.3 PRESA A TERRA DE L’EDIFICI

Els punts de posada a terra seran de coure recobert de cadmi de 2.5 x 33 cm. i 0.4 cm. De grossària, amb suports de material aïllant.

La presa de terra permet la connexió de les armadures de l'estructura de l'edifici, les conduccions d'aigua, l'antena (segons NTE IAA), l'acumulador, els lavabos i qualsevol altra massa metàl·lica important (segons NTE IEP) per mitjà de la línia principal de terra amb un elèctrode en contacte amb el terreny. La instal·lació no tindrà cap ús, sent en qualsevol cas la tensió de contacte interior a 24V i la resistència inferior a 20 Ohms. També resultarà necessària una presa a terra provisional per al període d'obra, des de l’elèctrode situat en contacte amb el terreny fins a la seua connexió amb les màquines elèctriques i masses metàl·liques que no disposen de doble aïllament i que hagen de posar-se a terra posteriorment una vegada finalitzada l'obra. 3.3.0

DESCRIPCIO: INSTAL·LACIÓ DE POSADA A TERRA

Per a evitar els contactes accidentals en determinades zones de la instal·lació es connecta Determinats elements o parts d'aquesta amb el potencial de terra. La presa de terra consta dels elements següents: - Elèctrode que és el cable de coure abans esmentat. - Línia d'enllaç amb la terra la qual uneix l'elèctrode amb el punt de posada a terra. - Punt de posada a terra, el qual està a la superfície del terreny i uneix la línia d'enllaç Amb terra i la línia principal de terra. - Línia principal de terra que part dels punts de posada a terra i a la que estan connectades Les derivacions necessàries per a la posada a terra de les masses a través dels Conductors de protecció. - Conductor de protecció el qual uneix elèctricament les masses d'una instal·lació a certs elements a fi d'assegurar la protecció contra els contactes indirectes. També es col·locaran elèctrodes en els espais exteriors del complex. Es disposarà una Arqueta de connexió per a fer enregistrable la conducció. La instal·lació no tindrà cap ús a banda de l'indicat, sent en qualsevol cas la tensió De contacte inferior a 24V i la resistència inferior a 20 ohms. Es connectarà a posada a terra: - La instal·lació de parallamps - La instal·lació d'antena de TV i FM - Les instal·lacions de lampisteria, calefacció, etc. - Els endolls elèctrics i les masses metàl·liques de neteges, banys, tallers, etc. - Els sistemes informàtics

2J | T1 PFC

Els elèctrodes de pica seran d'acer recobert de coure, de 1.4 cm. de diàmetre i 2 metres De longitud. Soldat al cable conductor mitjançant soldadura aluminotérmica. El clavat de La pica s'efectuarà amb colps curts i secs. Haurà de penetrar totalment al terreny sense trencar-se. Les dimensions aproximades de l'arqueta de connexió on se situarà el punt de posada a Terra seran de 75x60x40 cm. i quedarà a nivell enrasat del terreny per la seua banda superior. Els Conductes metàl·lics que serveixen a instal·lacions d'altres serveis, com a aigua, gas, no deuran Ser usats com preses de terra. A més, la canalització d'aigua, haurà de ser connectada al Born principal. Proteccions contra sobrecàrregues Una sobrecàrrega és produïda per un excés de potència en els aparells connectats. Aquesta potència És superior a qui admet el circuit. Les sobrecàrregues produeixen sobreintensitats que poden danyar la instal·lació. Per a això, se Utilitzen els següents dispositius de protecció: 1. Tallacircuits Fusibles Es col·locaren en la LGA (En la CGP) i en les derivacions individuals (abans del comptador) 2. Interruptor Automàtic de Tall Omnipolar (Magneto tèrmic) Se situaren al quadre de cada habitatge, per a cada circuit de la mateixa. Proteccions contra contactes directes i indirectes 1. Protecció contra contactes directes Haurà de garantir-se la integritat de l'aïllant (PVC i XLPE), i evitar el contacte de cables Defectuosos amb aigua. A més, estarà prohibit la substitució de pintures vernissos i semblants en lloc de l'aïllament. S'ha d'impedir el contacte involuntari amb parts actives de la instal·lació, garantint el seu traçat i situació, procedint a la col·locació de barreres si es dóna el cas. Per a evitar l'electrocució de persones i animals per fugues a l'instal·lació, es procedirà A la col·locació d'interruptors d'estil automàtic de corrent diferencial (Diferencials). En habitatges, es disposaran Diferencials d'Alta Sensibilitat, 30 ma. La col·locació d'aquests dispositius, serà complementària a la presa de terra.

CARACTERITZACIO

3.4 CÀLCUL DE LA INSTAL·LACIÓ D'IL·LUMINACIÓ

3.3.1. CONDUCCIÓ SOTERRADA (NTE IEP–4). Determinació de projecte. Davall el fons de la rasa de fonamentació, a una profunditat no inferior a 80 cm., es disposarà un Cable

L'elecció d'un correcte enllumenat per a cada tipus d'ambients és important, podent destacar els

rígid de coure nu amb secció mínima de 35 mm 2, i resistència elèctrica a 20º C no superior a 0,514

aspectes arquitectònics o decoratius que desitgem, així com els efectes emotius desitjats per a l'entorn.

Ohm/Km, formant un anell tancat exterior al perímetre de l'edifici. A este anell se li connectaran

Un dels paràmetres més importants per a controlar estos factors ho constituïx el color de la llum, on la

elèctrodes alineats verticalment. Es disposarà arquetes de connexió per a fer enregistrable la conducció.

temperatura de color de la font exercix un paper essencial.

3.3.2.PUNT DE PRESA A TERRA (NTE IEP-3).

Hi ha quatre categories a diferenciar: A. 2500-2800 K Càlida / acollidora

Al llarg de la línia alimentadora i dins de la mateixa canalització s'instal·lara un conductor rígid per a la

S'utilitza per a entorns íntims i agradables en els que l'interés està centrat en un ambient relaxat i

línia principal de terra de coure rígid i secció 35 mm2.

tranquil.

Seran de coure recobert de cadmi de 2.5 x 33 cm. i 0.4 cm. de grossària, amb suports de material aïllant.

B. 2800-3500 K Càlida / neutra. S'utilitza en zones on les persones realitzen activitats i requerisquen un ambient confortable i acollidor.

3.3.3. ELÈCTRODE DE PICA C. 3500-5000 K Neutra / fred. D'acer recobert de coure, de 1.4 cm. de diàmetre i 2 metres de longitud. Soldat al cable conductor per

Normalment s'utilitza en zones comercials i oficines on es desitja aconseguir un ambient de freda

mitjà de soldadura aluminotérmica. El clavat de la pica s'efectuarà amb colps curts i secs. Haurà de

eficàcia.

penetrar totalment en el terreny sense trencar-se. D. 5000 K i superior. Llum diürna / Llum diürna freda. 3.3.4.ARQUETA DE CONEXIÓ On es situarà el punt de posada a terra. Les seues dimensions aproximades seran de 75x60x40 cm. i quedarà a nivell enrasat del terreny per la seua banda superior.

2J | T1 PFC

El nivell d'il·luminació previst en cada una de les zones és:

Exterior. El nivell d’il·luminació per a les circulacions exteriors serà de 50 lux general.

A) ESCOLETA + VESTIBULS + RESTAURANT:

Per a il·luminar la zona exterior es col·locaran:

CAFETERIA :

300Lux.

1. Lightmark Balises d'Erco.

MAGATZEM I MANTENIMENT:

200Lux.

2. Lluminària empotrable de sòl model Tesi d'ERCO. Banyador de paret amb lent per a làmpades

ADMINISTRACIÓ:

300Lux.

d'halogenurs metàl·lics equipades amb làmpades HIT-CE 70W G12 7100 lm.

LAVABOS I VESTUARIS:

300Lux.

3. Indicadors de camí amb lluminàries empotrables de sòl amb LED model Tesi de ERCO.

RESTAURANT:

300Lux.

CUINES:

300Lux.

Instal·lació de comunicació.

CORREDORS:

300Lux.

En recepció s'ubicarà un telèfon públic.

ZONA DE TREBALL O ESTUDI

500lux Instal·lació d'alarma i seguretat. Es col·locarà un sistema d'alarma acústica amb connexió a la policia. Este sistema consistirà en detectors

B) HABITATGES:

d'infrarojos passius, amb processament dels diversos senyals rebuts des d'una central amb

HABITACIONS:

100Lux.

microprocessador, la terminal de control del qual se situarà en la zona de recepció de l’hotel.

BANY:

500Lux.

CORREDOR:

300Lux.

Il·luminació d'emergència.

ESTAR:

300Lux.

Enllumenat d’emergència: Les instal·lacions destinades a enllumenats especials tenen per objecte assegurar, encara faltant

Il·luminació exterior:

l’enllumenat general, la il·luminació en els locals i accessos fins a les eixides. Totes les lluminàries

Per al projecte d'il·luminació es triarà la marca ERCO i IGUZZINI per a l'interior. I per a L'exterior s'han

tindran una autonomia d’una hora. En les sales es disposen lluminàries d’emergència encastades en els

triat models de la marca ERCO.

sostres amb direccio vertical en els recorreguts i en les eixides d’evacuació

Escoleta, accés i usos comuns.

Aquest enllumenat d'emergència cumpleix la normativa CTE-DB-SI

a. Despatxos d'administració: lluminàries empotrables en el sostre model Lightcast de ERCO equipades amb làmpades halògenes incandescents QT-18 60W 230V

a) Les sortides de recinte, planta o edifici tindran un senyal amb el rètol “EIXIDA”, excepte en edificis

b. Vestíbul principal i zones de treball: Lightcast Downlights de doble focus per a làmpades de

d'ús Residencial Vivenda i, en altres usos, quan es tracte d'eixides de recintes la superfície del qual no

descàrrega d'alta pressió.

excedisca de 50 m², siguen fàcilment visibles des de tot punt dels dits recintes i els ocupants estiguen

c. Circulacions: lluminàries empotrables en el sostre model Downlight Cl d'ERCO equipades amb

familiaritzats amb l'edifici.

làmpades halògenes de baix voltatge QT-12-ax 100W 12V 2200 lm. d. Magatzems: són estades on la que col·locarem làmpades d'incandescència estàndard en una

b) El senyal amb el rètol “Eixida d'emergència” ha d'utilitzar-se en tota eixida prevista per a ús exclusiu

lluminària corrent. La il·luminació patix una gran intermitència d'accionament a causa de la quantitat

en cas d'emergència.

d'entrades i eixides de curta duració. Per tant no és recomanable l'ús de fluorescents al no tindre massa permanència.

c) Han de disposar-se senyals indicatius de direcció dels recorreguts, visibles des de tot origen

e. Banys: s'ha optat per una làmpades fluorescents T16.

d'evacuació des del que no es perceben directament les eixides o els seus senyals indicatius i, en particular, enfront de tota eixida d'un recinte amb ocupació major que 100 persones que accedisca lateralment a un corredor.

2J | T1 PFC

d) En els punts dels recorreguts d'evacuació en què existisquen alternatives que puguen induir a error,

3.0.5 TELECOMUNICACIONS

també es disposaran els senyals abans citats, de forma tal que quede clarament indicada l'alternativa correcta. Tal és el cas de determinats encreuaments o bifurcacions de corredors, així com d'aquelles

El programa exigeix la dotació d’infraestructures tals com a xarxes de telefonia i digitals d’informació o

escales que, en la planta d'eixida de l'edifici, continuen el seu traçat cap a plantes més baixes, etc.

circuits tancats de televisió. Es dotarà a el complexe universitari de les següents instal·lacions: - Xarxa de telefonia bàsica i línia ADSL.

e) En els dits recorreguts, junt amb les portes que no siguen eixida i que puguen induir a error en

- Sistemes d’alarma i seguretat.

l’evacuació ha de disposar-se el senyal amb el rètol “Sense eixida” en lloc fàcilment visible però en cap

- Antena de televisió

cas sobre els fulls de les portes. La xarxa de telefonia bàsica i línia ADSL donarà servei a totala universitat, la zona d’administració i les f) Els senyals es disposaran de forma coherent amb l'assignació d'ocupants que es pretenga fer a cada

vivendes. La instal·lació estarà constituïda pels següents elements:

eixida, d'acord amb el que establix el capítol 4 d'esta Secció.

- Xarxa d’alimentació, - Xarxa de distribució,

Els senyals han de ser visibles inclús en cas de fallada en el subministrament a l'enllumenat normal.

- Bases d’accés terminal.

Quan siguen fotoluminiscentes, les seues característiques d'emissió lluminosa ha de complir el que establix en la norma UNIX 23035-4:2003

La connexió de la instal·lació de l’edifici a la xarxa general TB+ ADSL es realitzarà a través d’una arqueta de formigó enregistrable situada en l’exterior de l’edifici, proper a l’accés de servei. Des de l’arqueta, la

Els nivells d'il·luminació d'emergència requerits seran de:

xarxa s’introduirà a l’escoleta per mitjà d’una canalització externa. En el punt d’entrada es disposarà un registre d’enllaç, des del qual partirà la canalització d’enllaç, formada per conductes de PVC allotjats en

1. L'enllumenat d'Emergència proporcionarà una iluminancia d'1 lux, com a mínim, en el nivell

una canaleta penjada del forjat, fins a i registre principal situat en el RITM (recinte modular d’instal·lació

del sòl en els recorreguts d'evacuació, mesura en l'eix dels corredors i escales, i en tot punt quan els dits

de telecomunicació), on se situarà el punt d’interconnexió de la xarxa d’alimentació amb la xarxa de

recorreguts discórreguen per espais diferents dels citats.

distribució. El recinte ha de comptar amb quadre de protecció elèctric i enllumenat d’emergència.

2. La iluminancia serà, com a mínim, de 5 lux en els punts en què estiguen situats els equips de

Del RITM arrancarà una canalització principal, de la qual partiran, a través de registres, les

les instal·lacions de protecció contra incendis que exigisquen una utilització manual i en els quadros de

canalitzacions que conduiran la xarxa fins a les bases d’accés terminal, on es connectaran els equips

distribució d'enllumenat, així com en els centres de treball segons l'orde del 9-3-71 (Ministeri de Treball)

terminals que permetran accedir als serveis de telecomunicació proporcionats per la xarxa. Les bases

sobre Seguretat i Higiene en el Treball.

aniran encastades en l’element de compartimentació i, al costat d’elles es disposaran preses de corrent.

3. Per a calcular el nivell d'il·luminació, es considerarà nul el factor de reflexió sobre parets i sostres. Cal considerar un factor de manteniment que englobe la reducció del rendiment lluminós per brutícia i envelliment de les làmpades.

2J | T1 PFC

4. CODI TÈCNIC SALUBRITAT. CTE DB HS 4.0 OBJECTIUS Este Document Bàsic (DB) té com a objectius establir regles i procediments que permeten complir les exigències bàsiques de salubritat. Les seccions d'este DB es corresponen amb les exigències bàsiques HS-1 a HS-5. La correcta aplicació de cada secció suposa el compliment de l'exigència bàsica corresponent. La correcta aplicació del conjunt del DB suposa que se satisfà el requisit bàsic "Higiene, Salut i Protecció del Mig Ambient". Tant l'objectiu del requisit bàsic "Higiene, salut i protecció del medi ambient ", com les exigències bàsiques s'establixen l'article 13 de la Part I d'este CTE i són els següents:

Article 13. Exigències bàsiques de salubritat (HS) 1. L'objectiu del requisit bàsic “Higiene, salut i protecció del medi ambient”, tractat en avant davall el terme salubritat, consisteix a reduir a límits acceptables el risc de que els usuaris, dins dels edificis i en condicions normals d'utilització, patisquen molèsties o malalties, així com el risc que els edificis es deterioren i que deterioren el medi ambient en el seu entorn immediat, com a conseqüència de les característiques del seu projecte, construcció, ús i manteniment. 2. Per a satisfer este objectiu, els edificis es projectaran, construiran, mantindran i utilitzaran de tal forma que es complisquen les exigències bàsiques que s'establixen en els apartats següents. 3. El Document Bàsic “DB HS Salubritat” especifica paràmetres objectius i procediments el compliment

Article 13.3 Exigència bàsica HS 3: Qualitat de l'aire interior Els edificis disposaran de mitjans perquè els seus recintes es puguen ventilar adequadament, eliminant els contaminants que es produïsquen de forma habitual durant l'ús normal dels edificis, de manera que s'aportació una cabal suficient d'aire exterior i es garantisca l'extracció i expulsió de l'aire viciat pels contaminants. Per a limitar el risc de contaminació de l'aire interior dels edificis i de l'entorn exterior en façanes i patis, l'evacuació de productes de combustió de les instal·lacions tèrmiques es produirà, amb caràcter general, per la coberta de l'edifici, amb independència del tipus de combustible i de l'aparell que s'utilitze, d'acord amb la reglamentació específica sobre instal·lacions tèrmiques.

Article 13.4 Exigència bàsica HS 4: Subministrament d'aigua Els edificis disposaran de mitjans adequats per a subministrar a l'equipament higiènic previst aigua apta per al consum de forma sostenible, aportant cabals suficients per al seu funcionament, sense alteració de les propietats d'aptitud per al consum i impedint els possibles retorns que puguen contaminar la xarxa, incorporant mitjans que permeten el estalvi i el control de l'aigua. Els equips de producció d'aigua calenta dotats de sistemes d'acumulació i els punts terminals d'utilització tindran unes característiques tals que eviten el desenrotllament de gèrmens patògens.

Article 13.5 Exigència bàsica HS 5: Evacuació d'aigües Els edificis disposaran de mitjans adequats per a extraure les aigües residuals generades en ells de forma independent o conjunta amb les precipitacions atmosfèriques i amb les escolaments.

del qual assegura la satisfacció de les exigències bàsiques i la superació dels nivells mínims de qualitat propis del requisit bàsic de salubritat.

Article 13.1 Exigència bàsica HS 1: Protecció front de la humitat Es limitarà el risc previsible de presència inadequada d'aigua o humitat en l'interior de els edificis i en els seus tancaments com a conseqüència de l'aigua procedent de precipitacions atmosfèriques, d'escolaments, del terreny o de condensacions, disposant mitjans que impedisquen la seua penetració o, si és el cas permeten la seua evacuació sense producció de danys.

Article 13.2 Exigència bàsica HS 2: Arreplega i evacuació de residus Els edificis disposaran d'espais i mitjans per a extraure els residus ordinaris generats en ells de forma d'acord amb el sistema públic d'arreplega de tal forma que es facilite la adequada separació en origen dels dits residus, l'arreplega selectiva dels mateixos i el seu posterior gestió.

2J | T1 PFC

ÀMBIT D’APLICACIÓ L'àmbit d'aplicació en este DB s'especifica, per a cada secció de què es compon el Mateix, en els seus respectius apartats. El contingut d'este DB es referix únicament a les exigències bàsiques relacionades amb el requisit bàsic "Higiene, salut i protecció del medi ambient". També han de complir-se les exigències bàsiques dels altres requisits bàsics, la qual cosa es possibilita per mitjà de l’aplicació del DB corresponent a cada un d'ells.

CRITERIS GENERALS D’APLICACIÓ Poden utilitzar-se altres solucions diferents de les contingudes en este DB, i en este cas deurà seguir-se

2 Caracterització i quantificació de les exigències

el procediment establit en l'article 5 del CTE, i haurà de documentar-se en el projecte el compliment de les exigències bàsiques.

2.1 Propietats de la instal·lació

Les cites a disposicions reglamentàries contingudes en este DB es referixen a les seues versions vigents

2.1.1 Qualitat de l'aigua

en cada moment en què s'aplique el Codi. Les cites a normes UNIX, UNIX EN o UNIX EN ISO s'han de

L'aigua de la instal·lació ha de complir el que establix la legislació vigent sobre l'aigua per a consum

relacionar amb la versió que s'indica en cada cas, encara que existisca una versió posterior, excepte

humà.

quan es tracte de normes equivalents a normes EN la de referència la qual haja sigut publicada en el

Les companyies subministradores facilitaran les dades de cabal i pressió que serviran de base per al

Diari Oficial de la Comunitat Europea, en el marc de la aplicació de la Directiva 89/106/CEE sobre

dimensionat de la instal·lació.

productes de construcció, i en este cas la cita s’haurà de relacionar amb la versió de la dita referència.

Els materials que es vagen a utilitzar en la instal·lació, en relació amb la seua afectació a l'aigua que subministren, han d'ajustar-se als requisits següents:

CONDICIONS PARTICULARS PER AL COMPLIMENT DEL DB-HS

a) per a les canonades i accessoris han d'emprar-se materials que no produïsquen concentracions de substàncies nocives que excedisquen els valors permesos per la el Reial

L'aplicació dels procediments d'este DB es durà a terme d'acord amb les condicions particulars que en el

Decret 140/2003, de 7 de febrer;

mateix s'establixen i amb les condicions generals per al compliment del CTE, les condicions del projecte,

b) no han de modificar la potabilitat, l'olor, el color ni el sabor de l'aigua;

les condicions en l'execució de les obres i les condicions de l'edifici que figuren en els articles 5, 6, 7 i 8

c) han de ser resistents a la corrosió interior;

respectivament de la Part I del CTE.

d) han de ser capaços de funcionar eficaçment en les condicions de servei previstes; e) no han de presentar incompatibilitat electroquímica entre si;

4.1 SECCIÓ HS 4 SUBMINISTRAMENT D’AIGUA

f) han de ser resistents a temperatures de fins a 40ºC, i a les temperatures exteriors del seu entorn immediat;

0. Generalitats

g) han de ser compatibles amb l'aigua subministrada i no han d'afavorir la migració de substàncies dels materials en quantitats que siguen un risc per a la salubritat i neteja de l'aigua

1.1 Àmbit d'aplicació

de consum humà;

Esta secció s'aplica a la instal·lació de subministrament d'aigua en els edificis inclosos en l'àmbit

h) el seu envelliment, fatiga, durabilitat i les restants característiques mecàniques, físiques o

d'aplicació general del CTE. Les ampliacions, modificacions, reformes o rehabilitacions de les

químiques, no han de disminuir la vida útil prevista de la instal·lació.

instal·lacions existents es consideren incloses quan s'amplia el número o la capacitat dels aparells receptors existents en la instal·lació.

Per a complir les condicions anteriors poden utilitzar-se revestiments, sistemes de protecció o sistemes de tractament d'aigua.

1.2 Procediment de verificació

La instal·lació de subministrament d'aigua ha de tindre característiques adequades per a evitar el

Per a l'aplicació d'esta secció ha de seguir-se la seqüència de verificacions que s'exposa a continuació.

desenrotllament de gèrmens patògens i no afavorir el desenrotllament de la biocapa (biofilm).

Compliment de les condicions de disseny de l'apartat 3. Compliment de les condicions de dimensionat de l'apartat 4. Compliment de les condicions d'execució, de l'apartat 5. Compliment de les condicions dels productes de construcció de l'apartat 6. Compliment de les condicions d'ús i manteniment de l'apartat 7.

2J | T1 PFC

2.1.2 Protecció contra retorns Es disposaran sistemes antiretorn per a evitar la inversió del sentit del flux en els punts que figuren a

En els punts de consum la pressió mínima ha de ser:

continuació, així com en qualsevol altre que siga necessari:

a) 100 kPa per a aixetes comunes;

a) després dels comptadors;

b) 150 kPa per a fluxors i calfadors.

b) en la base de les ascendents; c) abans de l'equip de tractament d'aigua;

La pressió en qualsevol punt de consum no ha de superar 500 kPa.

d) en els tubs d'alimentació no destinats a usos domèstics.

La temperatura d'ACS en els punts de consum ha d'estar compresa entre 50ºC i 65ºC excepte en les

e) abans dels aparells de refrigeració o climatització.

instal·lacions ubicades en edificis dedicats a ús exclusiu de vivenda sempre que estes no afecten

Les instal·lacions de subministrament d'aigua no podran connectar-se directament a instal·lacions de

l'ambient exterior dels dits edificis.

evacuació ni a instal·lacions de subministrament d'aigua provinent d'un altre origen que la xarxa pública. En els aparells i equips de la instal·lació, l'arribada d'aigua es realitzarà de tal manera que no es

3 Esquema general de la instal·lació

produïsquen retorns. Els antiretorns es disposaran combinats amb aixetes de buidatge de tal forma que sempre siga possible buidar qualsevol tram de la xarxa.

L'esquema general de la instal·lació consta de: a) Xarxa amb comptador general únic, segons l'esquema de la figura 3.1, i composta per la connexió, la instal·lació general que conté un armari o arqueta del comptador general, un tub

2.1.3 Condicions mínimes de subministrament La instal·lació ha de subministrar als aparells i equips de l'equipament higiènic els cabals que figuren en la taula 2.1.

2J | T1 PFC

d'alimentació i un distribuïdor principal; i les derivacions col·lectives.

3.1 Situació de l'equip

grup de pressió d'aigua freda. En el cas de les instal·lacions individuals podrà estar incorporada a l'equip de producció.

El local en què s'instal·le l'equip de tractament d'aigua ha de ser preferentment d'ús exclusiu, encara

Per a suportar adequadament els moviments de dilatació per efectes tèrmics han de prendre's les

que si existira un sistema de sobreelevació podrà compartir l'espai d'instal·lació amb este. En qualsevol

precaucions següents:

cas el seu accés es produirà des de l'exterior o des de zones comunes de l’edifici, estant restringit al

a) en les distribucions principals han de disposar-se les canonades i els seus ancoratges de tal

personal autoritzat. Les dimensions del local seran les adequades per a allotjar els dispositius necessaris,

manera que dilaten lliurement, segons el que estableix el Reglament d'Instal·lacions Tèrmiques en els

així com per a realitzar un correcte manteniment i conservació dels mateixos. Disposarà de desguàs a la

Edificis i les seues Instruccions Tècniques Complementàries ITE per a les xarxes de calefacció;

xarxa general de sanejament de l'immoble, així com un aixeta o toma de subministrament d'aigua.

b) en els trams rectes es considerarà la dilatació lineal del material, preveient dilatadors si fos necessari, complint-se per a cada tipus de tub les distàncies que s'especifiquen en el Reglament abans

4. Instal·lacions d'aigua calenta sanitària (ACS)

citat.

4.1 Distribucióbució (impulsió i retorn)

L'aïllament de les xarxes de canonades, tant en impulsió com en retorn, ha d'ajustar-se al disposat en el

En el disseny de les instal·lacions d'ACS han d'aplicar-se condicions anàlogues a les de les xarxes d'aigua

Reglament d'Instal·lacions Tèrmiques en els Edificis i les seues Instruccions Tècniques Complementàries

freda.

ITE.

En els edificis en què s'aplique la contribució mínima d'energia solar per a la producció d'aigua calenta sanitària, d'acord amb la secció HE-4 del DB-HE, han de disposar-se, a més de les preses d'aigua freda, previstes per a la connexió de la llavadora i el llavaplats, sengles preses d'aigua calenta per a permetre la instal·lació d'equips bitèrmics. Tant en instal·lacions individuals com en instal·lacions de producció centralitzada, la xarxa de distribució ha d'estar dotada d'una xarxa de retorn quan la longitud de la canonada d'anada al punt de consum més allunyat siga igual o major que 15 m. La xarxa de retorn es compondrà de a) un col·lector de retorn en les distribucions per grups múltiples de columnes. El col·lector deu tindre canalització amb pendent descendent des de l'extrem superior de les columnes de anada fins a la columna de retorn. Cada col·lector pot arreplegar totes o diverses de les columnes d'anada, que tinguen la mateixa pressió. b) columnes de retorn: des de l'extrem superior de les columnes d'anada, o des del col·lector de retorn, fins a l'acumulador o escalfador centralitzat. Les xarxes de retorn discorreran paral·lelament a les d'impulsió. En els muntants, ha de realitzar-se el retorn des de la seua part superior i per davall de l'última derivació particular. En la base dels dits muntants es disposaran vàlvules d'assentament per a regular i equilibrar hidràulicament el retorn. Excepte en vivendes unifamiliars o en instal·lacions xicotetes, es disposarà una bomba de recirculació doble, de muntatge paral·lel o “bessones”, funcionant de forma anàloga a com s'especifica per a les del

2J | T1 PFC

BLOC NORD- SANEJAMENT I FONTANERIA, AFS i ACS

-Els materials de les instal.lacions interiors d’aigua estaran homologades per a treballar, com a

Aplicacio:

mínim, a la pressió de 150 KPa. -El suport dels contadors serà de fosa gris amb acabat de pintura antioxidant homologat per la Delegació d’Indústria.

1 Descripció de l’edifici.

-Es indispensable col.locar un filtre corrector de malla disposat a continuació de la clau Al nostre projecte hi ha tres edificis de vivendes, una escola infantil i una cafeteria al que hem de

general d’escomesa interior de l’edifici. Preferiblement del tipus integral, que elimina les partícules

garantir un subministrament dels serveis bàsics per al seu correcte ús i funcionament. A grans trets,

contingudes en l’aigua.

podem dir que la instal.lació dels tres edificis de vivendes es realitzarà d’una manera anàloga llevat de la

-La canalització horitzontal ( fins a peu de muntant) anirà vista i agafada als paraments o

situacio dels contadors. Així mateix, farem la descripció de la instal.lació de fontaneria només d’un dels

suspesa del forjat; la canalització vertical serà en una càmera registrable i la canalització horitzontal

blocs.

o derivació ( tan sols des del muntant fins als punts de consum) aniran suspesos del forjat superior i

BLOC NORD:

protegits pel sostre falç registrable.

Es tracta d’un edifici de PB +4 plantes. A la planta baixa hi ha els halls d'acces als nuclis verticals

-Es col.locaran claus de pas al principi de cada derivació, en cada local humit i abans dels

, a les plantes 1 a la 4 hi ha apartaments. La coberta és ajardinada i es d’accés públic per als

sanitaris , rentaplats i rentadora.

residents. En total hi ha 40 vivendes i totes son de regim de renta lliure.

- Al peu de cada columna s’utilitzà una clau de pas amb aixeta de buidat.

Els locals per a instal.lacions es situen en la planta baixa.

- El local de contadors, (en el nostre cas armari), de instal.lacions, han d’anar provistos de punts de recollida d’aigua amb sifò hidràulic ( pels olors), pera a evitar possibles inundacions. - Al final de cada columna es prolongarà aquesta amb una tuberia d’igual secció i d’una longitud mínima de 60 cm, formant una càmera d’aire que absorbeixca el colp d’ariet - Velocitats: Derivacions individuals:

0.5 – 1 m/s

Muntants:

1 – 1.5 m/s

Escomesa:

2 – 2.5 m/s

2 Descripció de la instal.lació d’aigua freda. Un cop consultada la companyia Distribuidora d’aigua de la ciutat de València sobre la pressió de

3 Instal.lació d’aigua calenta sanitària.

xarxa, podrem prendre la decisió adient sobre el disseny de la instal.lació. Suposem que la pressió de xarxa no es suficient per abastir el total de les altures dels diferents blocs aixi que disposem un grup

L’aigua calenta sanitària es produeix per un sistema combinat de col.lectors solars en la coberta i

de pressió en planta baixa del bloc de vivendes. Els muntants discorreran per llocs comuns de

escalfadors electrics per planta. Les canalitzacions d’ACS aniran correctament aïllades sempre que

l’edifici i hi hauran contadors divisionaris per planta, ubicats a un armari asociat amb la part posterior de

passen per espais no calefactats i separades de la instal.lació d’aigua freda almenys 4cm, perquè

l’escala. D’aquí es dividiran en tants ramals com nombre de vivendes (3 o 4) i ja s’introduiran en

aquesta no es veja afectada.

aquestes.

La producció d’aigua calenta serà utilitzada tant per a ús sanitari com per ús de calefacció per mitjà

-Els materials que s’utilitzaran per a les diferents parts de la instal.lació son:

de sol radiant. Cada vivenda disposarà d’un acumulador propi a mes de la caldera on podrà ajustar el

Escomesa:

Polietilè

Instal.lació interior general:

Coure

Muntants:

Coure

Derivació interior particular:

Coure

Claus i vàlvules ( col.lectors i distribuïdors):

2J | T1 PFC

Llautó

termòstat tant de l’aigua calenta sanitària com per a la calefacció.

4 Dimensionat

a) determinar la pèrdua de pressió del circuit sumant les pèrdues de pressió total de cada tram. Les perdudes de càrrega localitzades podran estimar-se en un 20% al 30% de la produïda sobre la

4.1 Reserva d'espai en l'edifici

longitud real del tram o avaluar-se a partir dels elements de la instal·lació. b) comprovar la suficiència de la pressió disponible: una vegada obtinguts els valors de les

En els edificis dotats amb comptador general únic es preveurà un espai per a un armari o una cambra

pèrdues de pressió del circuit, es comprova si són sensiblement iguals a la pressió disponible que queda

per a allotjar el comptador general de les dimensions indicades en la taula 4.1.

després de descomptar a la pressió total, l'altura geomètrica i la residual del punt de consum més desfavorable. En el cas que la pressió disponible en el punt de consum fóra inferior a la pressió mínima exigida seria necessària la instal·lació d'un grup de pressió.

4.3 Dimensionat de les derivacions a cambres humides i ramals d'enllaç Els ramals d'enllaç als aparells domèstics es dimensionaran d'acord amb el que s'estableix en les taula

4.2 Dimensionat de les xarxes de distribució

4.2. En la resta, es prendran en compte els criteris de subministrament donats per les característiques

El càlcul es realitzarà amb un primer dimensionat seleccionant el tram més desfavorable i obtenint-se

de cada aparell i es dimensionarà en conseqüència.

uns diàmetres previs que posteriorment caldrà comprovar en funció de la pèrdua de càrrega que s'obtinga amb els mateixos.

4.2.1 Dimensionat dels trams El dimensionat de la xarxa es farà a partir del dimensionat de cada tram, i per a això es partirà del circuit considerat com més desfavorable que serà aquell que compte amb la major pèrdua de pressió deguda tant al fregament com a la seua altura geomètrica. El dimensionat dels trams es farà d'acord al procediment següent: a) el cabal màxim de cada trams serà igual a la suma dels cabals dels punts de consum alimentats pel mateix d'acord amb la taula 2.1. b) establiment dels coeficients de simultaneïtat de cada tram d'acord amb un criteri adequat. c) determinació del cabal de càlcul en cada tram com a producte del cabal màxim pel coeficient de simultaneïtat corresponent. d) elecció d'una velocitat de càlcul compresa dins dels intervals següents: i) canonades metàl·liques: entre 0,50 i 2,00 m/s ii) canonades termoplàstiques i multicapa: entre 0,50 i 3,50 m/s e) Obtenció del diàmetre corresponent a cada tram en funció del cabal i de la velocitat.

4.2.2 Comprovació de la pressió Es comprovarà que la pressió disponible en el punt de consum més desfavorable supera amb els valors mínims indicats en l'apartat 2.1.3 i que en tots els punts de consum no se supera el valor màxim indicat en el mateix apartat, d'acord amb el següent:

2J | T1 PFC

Els diàmetres dels diferents trams de la xarxa de subministrament es dimensionaran conforme al procediment establert en l'apartat 4.2, adoptant-se com a mínim els valors de la taula 4.3:

g) seran compatibles amb l'aigua a transportar i contindre i no han d'afavorir la migració de substàncies dels materials en quantitats que siguen un risc per a la salubritat i neteja de l'aigua del consum humà; h) el seu envelliment, fatiga, durabilitat i tot tipus de factors mecànics, físics o químics, no disminuiran la vida útil prevista de la instal·lació. Perquè es complisquen les condicions anteriors, es podran utilitzar revestiments, sistemes de protecció o els ja esmentats sistemes de tractament d'aigua. 7 Condicions particulars de les conduccions En funció de les condicions exposades en l'apartat anterior, es consideren adequats per a les instal·lacions d'aigua potable els tubs següents: a) tubs d'acer galvanitzat, segons Norma UNIX 19 047:1996; b) tubs de coure, segons Norma UNIX EN 1 057:1996; c) tubs d'acer inoxidable, segons Norma UNIX 19 049-1:1997; 5 Construcció

d) tubs de fosa dúctil, segons Norma UNIX EN 545:1995; e) tubs de policlorur de vinil no plastificat (PVC), segons Norma UNIX EN 1452:2000;

La instal·lació de subministrament d'aigua s'executarà amb subjecció al projecte, a la legislació aplicable,

f) tubs de policlorur de vinil clorat (PVC-C), segons Norma UNIX EN ISO 15877:2004;

a les normes de la bona construcció i a les instruccions del director d'obra i del director de l'execució de

g) tubs de polietilé (PE), segons Normes UNIX EN 12201:2003;

l'obra.

h) tubs de polietilé reticulat (PE-X), segons Norma UNIX EN ISO 15875:2004;

Durant l'execució i instal·lació dels materials, accessoris i productes de construcció en la instal·lació

i) tubs de polibutilé (PB), segons Norma UNIX EN ISO 15876:2004;

interior, s'utilitzaran tècniques apropiades per a no empitjorar l'aigua subministrada i en cap cas

j) tubs de polipropilé (PP) segons Norma UNIX EN ISO 15874:2004;

incomplir els valors paramètrics establerts en l'annex I del Reial Decret 140/2003.

k) tubs multicapa de polímer / alumini / polietilé resistent a temperatura (PERT), segons Norma UNIX 53 960 EX:2002;

6 Productes de construcció

l) tubs multicapa de polímer / alumini / polietilé reticulat (PE-X), segons Norma UNIX 53 961 EX:2002.

De forma general, tots els materials que es vagen a utilitzar en les instal·lacions d'aigua potable compliran els requisits següents : a) tots els productes empleats han de complir allò que s'ha especificat en la legislació vigent per a aigües de consum humà; b) no han de modificar les característiques organolèptiques ni la salubritat de l'aigua subministrada;

No podran emprar-se per a les canonades ni per als accessoris, materials que puguen produir concentracions de substàncies nocives que excedisquen els valors permesos pel Reial Decret 140/2003, de 7 de febrer. L'ACS es considera igualment aigua per al consum humà i complirà per tant amb tots els requisits respecte d'això.

c) seran resistents a la corrosió interior;

Donada l'alteració que produïxen en les condicions de potabilitat de l'aigua, queden prohibits

d) seran capaços de funcionar eficaçment en les condicions previstes de servei;

expressament els tubs d'alumini i aquells la composició dels quals continga plom.

e) no presentaran incompatibilitat electroquímica entre si;

Tots els materials utilitzats en els tubs, accessoris i components de la xarxa, incloent també les juntes

f) han de ser resistents, sense presentar danys ni deteriorament, a temperatures de fins a 40ºC,

elàstiques i productes usats per a l'estanqueidad, així com els materials d'aportació i fundents per a

sense que tampoc els afecte la temperatura exterior del seu entorn immediat;

2J | T1 PFC

soldadures, compliran igualment les condicions exposades.

7.1.2 Aïllants tèrmics

b) una vegada plenes i llavades les conduccions i amb totes les claus de presa tancades, es comprovarà l’estanquitat de la instal·lació per control visual de totes les conduccions accessibles,

L'aïllament tèrmic de les canonades utilitzat per a reduir pèrdues de calor, evitar condensacions i

connexions i dispositius de consum.

congelació de l'aigua en l'interior de les conduccions, es realitzarà amb coquetes resistents a la temperatura d'aplicació.

8.3 Manteniment de les instal·lacions

7.1.3 Vàlvules i claus

Les operacions de manteniment relatives a les instal·lacions de llanterneria arreplegaran detalladament les prescripcions contingudes per a estes instal·lacions en el Reial Decret 865/2003 sobre criteris

El material de vàlvules i claus no serà incompatible amb les canonades en què s'intercalen.

higienico-sanitaris per a la prevenció i control de la legionel·losi, i particularment tot el referit en el seu

El cos de la clau o vàlvula serà d'una sola peça de fosa o fosa en bronze, llautó, acer, acer inoxidable,

annex 3.

aliatges especials o plàstic.

Els equips que necessiten operacions periòdiques de manteniment, com ara elements de mesura,

Només poden emprar-se vàlvules de tancament per gir de 90º com a vàlvules de canonada si servixen

control, protecció i maniobra, així com vàlvules, comportes, unitats terminals, que hagen de quedar

com a òrgan de tancament per a treballs de manteniment.

ocults, se situaran en espais que permeten l'accessibilitat.

Seran resistents a una pressió de servei de 10 bar.

S'aconsella situar les canonades en llocs que permeten l'accessibilitat al llarg del seu recorregut per a facilitar la inspecció de les mateixes i dels seus accessoris.

8 Manteniment i conservació

En cas de comptabilització del consum per mitjà de bateria de comptadors, les muntants fins a cada derivació particular es considerarà que formen part de la instal·lació general, a l'efecte de conservació i

8.1 Interrupció del servei En les instal·lacions d'aigua de consum humà que no es posen en servei després de 4 setmanes des de la seua finalització, o aquelles que romanguen fora de servei més de 6 mesos, es tancarà la seua connexió i es procedirà al seu buidatge. Les connexions que no siguen utilitzades immediatament darrere de la seua finalització o que estiguen parades temporalment, han de tancar-se en la conducció d'abastiment. Les connexions que no s'utilitzen durant 1 any han de ser taponades. 8.2 Nova posada en servei En instal·lacions de descalcificació caldrà iniciar una regeneració per arrancada manual. Les instal·lacions d'aigua de consum humà que hagen sigut posades fora de servei i buidades provisionalment han de ser llavades a fons per a la nova posada en servei. Per a això es podrà seguir el procediment següent: a) per a l'ompliment de la instal·lació s'obriran al principi només un poc les claus de tancament, començant per la clau de tancament principal. A continuació, per a evitar colps d'ariet i danys, es porgaran d'aire durant un temps les conduccions per obertura lenta de cada una de les claus de presa, començant per la més allunyada o la situada més alta, fins que no isca més aire. A continuació s'obriran totalment les claus de tancament i llavaran les conduccions;

2J | T1 PFC

manteniment ja que discorren per zones comunes de l'edifici;

4.2 SECCIÓ HS 5 EVACUACIÓ D’AIGÜES 1 GENERALITATS 1.1 Àmbit d'aplicació Esta secció s'aplica a la instal·lació d'evacuació d'aigües residuals i pluvials en els edificis inclosos en l'àmbit d'aplicació general del CTE. Les ampliacions, modificacions, reformes o rehabilitacions de les instal·lacions existents es consideren incloses quan s'amplia el número o la capacitat dels aparells receptors existents en la instal·lació. 1.2 Procediment de verificació Per a l'aplicació d'esta secció ha de seguir-se la seqüència de verificacions que s'exposa a continuació. a) Compliment de les condicions de disseny de l'apartat 3. b) Compliment de les condicions de dimensionat de l'apartat 4. c) Compliment de les condicions d'execució de l'apartat 5. d) Compliment de les condicions dels productes de construcció de l'apartat 6. e) Compliment de les condicions d'ús i manteniment de l'apartat 7. 2 CARACTERITZACIÓ I QUANTIFICACIÓ DE LES EXIGÈNCIES Han de disposar-se tancaments hidràulics en la instal·lació que impedisquen el pas de l'aire contingut en ella als locals ocupats sense afectar el flux de residus. Les canonades de la xarxa d'evacuació han de tindre el traçat més senzill possible, amb unes distàncies i pendents que faciliten l'evacuació dels residus i ser autorentables. Ha d'evitar-se la retenció d'aigües en el seu interior. Els diàmetres de les canonades han de ser els apropiats per a transportar els cabals previsibles en condicions segures. Les xarxes de canonades han de dissenyar-se de tal forma que siguen accessibles per al seu manteniment i reparació, per a la qual cosa han de disposar-se a la vista o allotjades en buits o eixides enregistrables. En cas contrari han de comptar amb arquetes o registres. Es disposaran sistemes de ventilació adequats que permeten el funcionament dels tancaments hidràulics i l'evacuació de gasos mefítics. La instal·lació no ha d'utilitzar-se per a l'evacuació d'un altre tipus de residus que no siguen aigües residuals o pluvials.

2J | T1 PFC

3 DISSENY 3.1 Condicions generals de l'evacuació Els col·lectors de l'edifici han de desaiguar, preferentment per gravetat, en el pou o arqueta general que constitueix el punt de connexió entre la instal·lació d'evacuació i la xarxa de clavegueram públic, a través de la corresponent connexió. Quan no existisca xarxa de clavegueram públic, han d'utilitzar-se sistemes individualitzats separats, un d'evacuació d'aigües residuals dotat d'una estació depuradora particular i un altre de evacuació d'aigües pluvials al terreny. Els residus agressius industrials requerixen un tractament previ a l'abocament a la xarxa de clavegueram o sistema de depuració. Els residus procedents de qualsevol activitat professional exercida en l'interior de les vivendes diferents dels domèstics, requerixen un tractament previ per mitjà de dispositius com ara depòsits de decantació, separadors o depòsits de neutralització. 3.2 Configuracions dels sistemes d'evacuació Com hi ha una única xarxa de clavegueram públic ha de disposar-se un sistema mixt o un sistema separatiu amb una connexió final de les aigües pluvials i les residuals, abans de la seua eixida a la xarxa exterior. La connexió entre la xarxa de pluvials i la de residuals ha de fer-se amb interposició d'un tancament hidràulic que impedisca la transmissió de gasos d'una a una altra i la seua eixida pels punts de captació com ara calderetes, reixetes o albellons. El dit tancament pot estar incorporat als punts de captació de les aigües o ser un sifó final en la pròpia connexió.

4.DIMENSIONAT DE LA XARXA D'EVACUACIÓ D'AIGÜES RESIDUALS 4.1.Xarxa d’vacuació d'aigües residuals 4.1.1.Derivacions individuals L'adjudicació d'UD a cada tipus d'aparell i els diàmetres mínims dels sifons i les derivacions individuals corresponents s'establixen en la taula 4.1 en funció de l'ús. Per als desaigües de tipus continu o semicontinu, com ara els dels equips de climatització, les safates de condensació, etc., ha de prendre's 1 UD per a 0,03 dm3/s de cabal estimat.

Les desviacions respecte a la vertical, es dimensionen amb el criteri següent: a) Si la desviació forma un angle amb la vertical menor que 45º, no es requerix cap canvi de secció. b) Si la desviació forma un angle major que 45º, es procedix de la manera següent. i) el tram de la baixant situat per damunt de la desviació es dimensiona com s'ha especificat de forma general; ii) el tram de la desviació, es dimensiona com un col·lector horitzontal, aplicant un pendent del 4% i considerant que no ha de ser menor que el tram anterior; iii) per al tram situat per davall de la desviació s'adoptarà un diàmetre igual o major al de la desviació. 4.1.3 Col·lectors horitzontals d'aigües residuals Els col·lectors horitzontals es dimensionen per a funcionar a mitja de secció, fins a un màxim de tres quarts de secció, sota condicions de flux uniforme. El diàmetre dels col·lectors horitzontals s'obté en la taula 4.5 en funció del màxim número d'UD i del pendent. Aigües residuals. La unitat de descàrrega i diàmetre mínim del sifó i del ramal de desaigüe de cada aparell sanitari són:

4.1.2 Baixants d'aigües residuals

APARELLS

UNITATS DE DESCÀRREGA (ús públic)

DIÀMETRE MÍNIM (mm.)

El dimensionat de les baixants ha de realitzar-se de forma tal que no es sobrepasse el límit de ± 250 Pa

Lavabo

de variació de pressió i per a un cabal tal que la superfície ocupada per l'aigua no siga major que 1/3 de

Inodor

la secció transversal de la canonada.

Fluxor

Urinari

Dutxa

El diàmetre de les baixants s'obté en la taula 4.4 com el major dels valors obtinguts considerant el màxim número d'UD en la baixant i el màxim número d'UD en cada ramal en funció del nombre de plantes.

2J | T1 PFC

Per a un règim amb intensitat publiomètrica diferent de 100 mm/h (veure l'annex B), ha d'aplicar-se Un factor f de correcció a la superfície servida tal que: F = i / 100 (4.1) 4.2 Dimensionat de la xarxa d'evacuació d'aigües pluvials 4.2.1 Xarxa de’vacuació d'aigües pluvials L'àrea de la superfície de pas de l'element filtrant d'una caldereta ha d'estar compresa entre 1,5 i 2 vegades la secció recta de la canonada a què es connecta. El nombre mínim d'albellons que han de disposar-se és l'indicat en la taula 4.6, en funció de la superfície projectada horitzontalment de la coberta a la que serveixen.

Sent I - la intensitat publiomètrica que es vol considerar. Si la secció adoptada per al canaló no fóra semicircular, la secció quadrangular equivalent ha de ser un 10 % superior a l'obtinguda com a secció semicircular. 4.2.3 Baixants d'aigües pluvials El diàmetre corresponent a la superfície, en projecció horitzontal, servida per cada baixant d’aigües pluvials s'obté en la taula 4.8:

El nombre de punts d'arreplega ha de ser suficient perquè no hi haja desnivells majors que 150 mm i pendents màximes del 0,5 %, i per a evitar una sobrecàrrega excessiva de la coberta. Quan per raons de disseny no s'instal·len estos punts d'arreplega ha de preveure's d'algun mode l'evacuació de les aigües de precipitació, com per exemple col·locant sobreeixidors.

4.2.4 Col·lectors d'aigües pluvials Els col·lectors d'aigües pluvials es calculen a secció plena en règim permanent. El diàmetre dels

4.2.2 Canalons

col·lectors d'aigües pluvials s'obté en la taula 4.9, en funció del seu pendent i de la superfície a què

El diàmetre nominal del canaló d'evacuació d'aigües pluvials de secció semicircular per a una intensitat

serveix.

pluviomètrica de 100 mm/h s'obté en la taula 4.7 en funció del seu pendent i de la superfície a què serveix.

2J | T1 PFC

APLICACIO PARTICULAR AL NOSTRE PROJECTE: INSTAL·LACIÓ DE SANEJAMENT La memòria té com a objecte la definició de les característiques tècniques necessàries per a la Instal·lació del sistema d'evacuació d'aigües pluvials i residuals segons els criteris del CTE. 0. Introducció El mètode que es proposa és el d'unitats de descàrrega per a les aigües fecals i les taules proporcionades pel CTE per a l'evacuació de les aigües pluvials. Quant al primer es referix, el mètode de les unitats de descàrrega permet fixar els diàmetres de les canonades d'acord amb una pràctica de molts anys, així com experimentació en laboratori. Les taules proporcionades pel CTE són una manera ràpida de determinar diàmetres de baixants seguint unes senzilles taules. La realitat és que, per la seua mateixa naturalesa, la producció d'aigües negres i pluvials en els edificis és molt variable depenent tant del tipus d'edificació i ús com de la importància del nucli urbà on s'assenten, sistemes d'abastiment d'aigua, lloc geogràfic, etc. A més, la carència de dades climatològiques fiables fa que, pel que fa a les aigües pluvials, les dades bàsiques puguen oferir alteracions, no obstant això, la gran experiència empírica existent respecte d'això produïx uns resultats finals vàlids. Al ser el sistema separatiu tenim dos tipus de baixants: pluvials i fecals. Hem realitzat el càlcul de les primeres en el bloc només, ja que en la resta de cobertes, la coberta enjardinada assimila gran part de la precipitació i acumula aigua al mateix temps, per lo que el càlcul exacte l’hauríem de consultar amb la casa subministradora d’aquest tipus de coberta extensiva (Greentex) , ja que cada una evacua diferents El Cabanyal es troba a la zona B. Obtenim de la taula i el mapa, una intensitat pluviomètrica de 135

cabals. S'obviaran els càlculs de la vivenda de conserge.

mm/h. Així, aplicant un factor de correcció a la superfície servida tal que: F = i / 100

sent i la intensitat pluviomètrica que es vol considerar

F = 135 / 100 = 1.35

1. Descripció de la instal.lació i sistema proposat. El sistema que triem és el semi separatiu o mixte, es a dir, que es separen l’evacuació d’aigües pluvials de les fecals i grises. En canvi, els col.lectors seran unitaris, recollint els dos tipus d’aigües, pluvials i residuals. Les baixants d’aigües residuals inclouran una xarxa de ventil.lació primària, aquest conducte es prolongarà a nivell de coberta per al seu correcte funcionament. Les derivacions que s’enganxen a les baixants seran de dos tipus: be a través d’un bot sifònic comú a tots els aparells o be mitjançant sifons individuals. En quant a materials, les baixants d’aigües residuals seran de polipropilè reforçat, mentre que les d’aigües pluvial seran del mateix material però sense reforçar. Els col.lectors, que uneixen les diferents columnes i condueixen les aigües a l’exterior, seran de ciment centrifugat sobre llit de formigó. En la base de cada baixant, hi haurà una arqueta de totxo massís, enfoscat i brunyit interiorment, recolzat sobre una solera de formigó de 10cm de gruix i estarà coberta amb una tapa de formigó prefabricat de 5cm. Abans de treure les aigües a la escomesa general, es col.locarà una arqueta sifònica i un separador de grasses ( donat que al nostre projecte

2J | T1 PFC

hi ha una superfície important d’aparcament soterrat en el bloc sud i torre.

Les Baixants es calcularan segons la taula 4.4 de la normativa, el tamany dependrà de les altures de l’edifici i el nombre d’Unitats de Desaigua.

Hem de tenir en consideració, per la correcte disseny de la nostra xarxa de sanejament, a quina cota esta situada la de la ciutat. Si es troba per davall de la cota mes baixa de l’aparcament soterrat,

-Al bloc d’estudi tenim per baixant:

disposarem d’una bomba que porte les aigües a la xarxa general. Si no es així, la connexió amb la xarxa general es farà per gravetat. Les aigües pluvials es recullen en cobertes i espai públic i s’emmagatzemen

B1: 1aseo+( 1wc+1 pica) x 4 :

41 UD 75 Ø mínim

a la planta d’aparcament.

B2: ( 1 pica+1 dutxa + 1 bidet) x 4 :

35 UD 63 Ø mínim

Aquestes seran utilitzades per la neteja i manteniment d’espais exteriors i pel rec.

B3: (1aseo+1p)+(1wc+1p+1rentadora)x4:

54 UD 90 Ø mínim

B4: ( 1p+1dx+1bidet)x4 + ((1rentaplats+1p)+Bany complet )x4 : 72 UD 90 Ø mínim 2 Predimensionament i determinació dels consums.

Adoptarem en tots els casos Ø 90mm per uniformitzar la instal.lació i que no hagen errors d’execució. Adoptem les següents dimensions per a les derivacions individuals dels distints apartats:

XARXA D'AIGÜES PLUVIALS

Bloc Nord d’habitatges S’ha dividit la coberta segons el mòdul estructural que tenim al projecte. Per cada mòdul estructural, segons la Taula 4.6 s’ha de col.locar 1 punt de recollida d’aigua cada 150m2. La coberta del Bloc

 Dutxa

40 mm

 Lavabo

40 mm

 inodor

80mm

Nord medeix 1500m2, aixi tenim que com a mínim necessitem 10 punts pero instalarem no menys de 20. Feta la distribució en planta tenim punts que absorbeix d’entre 25m2-75.5m2 de superfície. En els pitjor dels cassos el diàmetre de la baixant és 63mm de Ø nominal. Com que ens troben a la zona pluviomètrica B, en la ciutat de Valencia, i això li correspon un règim de 135 mm/h sobre dimensionarem la baixant adoptant Ø 75mm en tots els cassos. XARXA D'AIGÜES FECALS

Bloc Nord d’habitatges, cel.lula 2 dormitoris i Restaurant S’ha d’adjudicar un nombre d’unitats de desaigua (UD) a cada aparell sanitari en funció de que l’ús siga públic o privat ( Taula 4.1 de la normativa abans nomenada). Per a longitud R 1.5m Lavabo 1 UD

32 Ø mínim

Bidet

2 UD

32 Ø mínim

Dutxa

2 UD

40 Ø mínim

Banyera 3 UD

40 Ø mínim

Sanitari 4 UD

100 Ø mínim

Pica

40 Ø mínim

3 UD

Rentaplats 3 UD

40 Ø mínim

Rentadora 3 UD

40 Ø mínim

Bany complet

7 UD 100 Ø mínim

Aseo

6 UD 100 Ø mínim

taula 1 : Càlcul de les unitats de descàrrega. Aparell

Unitats de descàrrega

(Ús privat)

(Ús públic)

Lavabo

Dutxa

Inodor

Pica

Llavaplats

Llavadora

- Edifici restaurant, baixant ( cuina, cafeteria i vestuari): 12 inodor

60 UDs

16 lavabo

32 UDs

6 Dutxa

18 Uds

2 Rentadores

12Uds

2 Piques de rentat

4 Uds

Total = 126 Uds   125 mm Comercial:  125 mm

2J | T1 PFC

COL·LECTORS AIGÜES FECALS El diàmetre dels col·lectors sempre ha de correspondre's amb el de les bajantes, sense arribar a tindre en cap moment un diàmetre inferior al de l'abaixente respectiva. Les seccions mínimes seran de 125 mm

5.2.1 Prova amb aigua

per a evitar obstruccions. La pendent mínima a adoptar serà de l'1%, tenint en compte que en els primers ramals es prendrà el 2%.

La prova amb aigua s'efectuarà sobre les xarxes d'evacuació d'aigües residuals i pluvials. Per a això, es taponaran tots els terminals de les canonades d'evacuació, excepte els de coberta, i s'omplirà la xarxa

CÀLCUL DE LES ARQUETES

amb aigua fins a sobreeixir. La pressió a què ha d'estar sotmesa qualsevol part de la xarxa no ha de ser inferior a 0,3 bar, ni superar

Les arquetes es dimensionen amb una taula que està en funció del col·lector d'eixida d'estes.

el màxim d'1 bar.

Diàmetre del

Si el sistema tinguera una altura equivalent més alta d'1 bar, s'efectuaran les proves per fases,

col·lector

subdividint la xarxa en parts en sentit vertical.

d'eixida(mm)

100

125

150

200

250

300

Si la xarxa de ventilació està realitzada en el moment de la prova, se li sotmetrà al mateix règim que a la

Dimensions AxB

Si es prova la xarxa per parts, es farà amb pressions entre 0,3 i 0,6 bar, suficients per a detectar fugues.

38x26

38x38

51x38

51x51

63x51

63x63

resta de la xarxa d'evacuació. La prova es donarà per acabada només quan cap de les unions acusen pèrdua d’aigua.

5 PROVES

5.6.4 Prova amb aire

5.1 Proves d’estanquitat parcial

La prova amb aire es realitzarà de forma semblant a la prova amb aigua, llevat que la pressió a què es

Es realitzaran proves d'estanquitat parcial descarregant cada aparell aïllat o simultàniament, verificant

sotmetrà la xarxa serà entre 0,5 i 1 bar com a màxim.

els temps de desguàs, els fenòmens de sifonat que es produïsquen en el propi aparell o en els altres

Esta prova es considerarà satisfactòria quan la pressió es mantinga constant durant tres minuts.

connectats a la xarxa, sorolls en desaigües i canonades i comprovació de tancaments hidràulics. No s'admetrà que quede en el sifó d'un aparell una altura de tancament hidràulic inferior a 25 mm.

5.6.5 Prova amb fum

Les proves de buidatge es realitzaran obrint les aixetes dels aparells, amb els cabals mínims considerats per a cada un d'ells i amb la vàlvula de desguàs així mateix oberta; no s'acumularà aigua en l'aparell en

La prova amb fum s'efectuarà sobre la xarxa d'aigües residuals i la seua corresponent xarxa de

el temps mínim d'1 minut.

ventilació.

En la xarxa horitzontal es provarà cada tram de canonada, per a garantir el seu estanquitat introduint

Ha d'utilitzar-se un producte que produïsca un fum espés i que, a més, tinga una forta olor.

aigua a pressió (entre 0,3 i 0,6 bar) durant deu minuts.

La introducció del producte es farà per mitjà de màquines o bombes i s'efectuarà en la part baixa del

Les arquetes i pous de registre es sotmetran a idèntiques proves omplint-los prèviament d’aigua i

sistema, des de distints punts si és necessari, per a inundar completament el sistema, després d'haver

observant si s'adverteix o no un descens de nivell.

omplit amb aigua tots els tancaments hidràulics.

Es controlaran al 100 % les unions, entroncaments i/o derivacions.

Quan el fum comence a aparéixer pels terminals de coberta del sistema, es taponaran estos amb la finalitat de mantindre una pressió de gasos de 250 Pa.

5.2 Proves d'estanquitat total

El sistema ha de resistir durant el seu funcionament fluctuacions de ± 250 PA, per a les quals ha sigut

Les proves han de fer-se sobre el sistema total, bé d'una sola vegada o per parts podran segons les

dissenyat, sense pèrdua d'estanquitat en els tancaments hidràulics.

prescripcions següents.

La prova es considerarà satisfactòria quan no es detecte presència de fum i olors en l'interior de l'edifici.

2J | T1 PFC

5. CTE DB HR PROTECCIÓ FRONT AL SOROLL 6 MANTENIMENT I CONSERVACIÓ

Introducció

Per a un funcionament correcte de la instal·lació de sanejament, s'ha de comprovar periòdicament

1 Objectius

l'estanquitat general de la xarxa amb les seues possibles fugues, l'existència d'olors i el manteniment de

Este Document Bàsic (DB) té com a objectius establir regles i procediments que permeten complir les

la resta d'elements.

exigències bàsiques de protecció front al soroll. La correcta aplicació del DB suposa que se satisfà el

Es revisaran i desembossaran els sifons i vàlvules, cada vegada que es produïsca una disminució

requisit bàsic "Protecció front al soroll".

apreciable del cabal d'evacuació, o hi haja obstruccions.

Tant l'objectiu del requisit bàsic "Protecció front al soroll", com les exigències bàsiques s'establixen en

Cada 6 mesos es netejaran els albellons de locals humits i cobertes transitables, i els sifons. Els albellons

l'article 14 de la Part I d'este CTE i són els següents:

i calderetes de cobertes no transitables es netejaran, almenys, una vegada a l'any. Una vegada a l'any es revisaran els col·lectors suspesos, es netejaran les arquetes dels albellons i la

Article 14. Exigències bàsiques de protecció front del soroll (HR)

resta de possibles elements de la instal·lació com ara pous de registre, bombes d'elevació.

L'objectiu del requisit bàsic “Protecció front al soroll” consistix a limitar, dins dels edificis i en condicions

Cada 10 anys es procedirà a la neteja d'arquetes de peu de baixant, de pas i sifòniques o abans si

normals d'utilització, el risc de molèsties o malalties que el soroll puga produir als usuaris com a

s'apreciaren olors.

conseqüència de les característiques del seu projecte, construcció, ús i manteniment.

Cada 6 mesos es netejarà el separador de greixos i fangs si este existira.

Per a satisfer este objectiu, els edificis es projectaran, construiran i mantindran de tal forma que els

Es mantindrà l'aigua permanentment en els albellons, bots sifònics i sifons individuals per a evitar males

elements constructius que conformen els seus recintes tinguen unes característiques acústiques

olors, així com es netejaran els de terrasses i cobertes.

adequades per a reduir la transmissió del soroll aeri, del soroll d'impactes i del soroll i vibracions de les instal·lacions pròpies de l'edifici, i per a limitar el soroll reverberant dels recintes. El Document Bàsic “DB HR Protecció Front al Soroll” especifica paràmetres objectius i sistemes de verificació el compliment del qual assegura la satisfacció de les exigències bàsiques i la superació dels nivells mínims de qualitat propis del requisit bàsic de protecció front del soroll. 2 Àmbit d'aplicació L'àmbit d'aplicació d'este DB és el que s'establix amb caràcter general per al CTE en l'article 2 (Part I) exceptuant-ne els casos que s'indiquen a continuació: a) els recintes sorollosos, que es regiran per la seua reglamentació específica; b) els recintes i edificis destinats a espectacles, com ara auditoris, sales de música, teatres, cines, etc., que seran objecte d'estudi especial quant al seu disseny, i es consideraran recintes d'activitat respecte als recintes protegits i als recintes habitables limítrofs; c) les aules i les sales de conferències el volum de les quals siga major que 350 m3, que seran objecte d’un estudi especial quant al seu disseny, i es consideraran recintes protegits respecte d’altres recintes i de l'exterior; d) les obres d'ampliació, modificació, reforma o rehabilitació en els edificis existents, excepte quan es tracte de rehabilitació integral. Així mateix queden excloses les obres de rehabilitació integral dels edificis protegits oficialment quant a la seua catalogació, com béns d'interés cultural, quan el

2J | T1 PFC

compliment de les exigències supose alterar la configuració de la seua façanada o la seua distribució o

5.1.1.GENERALITATS

acabat interior, de manera incompatible amb la conservació dels esmentats edificis. 5.1.1.1 Procediment de verificació El contingut d'este DB es referix únicament a les exigències bàsiques relacionades amb el requisit bàsic "Protecció Front al Soroll". També han de complir-se les exigències bàsiques dels altres requisits bàsics,

Per a satisfer les exigències del C pel que fa a la protecció front del soroll deuen:

la qual cosa es possibilita per mitjà de l'aplicació del DB corresponent a cada un d'ells.

a) aconseguir-se els valors límit d'aïllament acústic a soroll aeri i no superar-se els valors límit de nivell de pressió de soroll d'impactes (aïllament acústic a soroll d'impactes) que s'establixen en l'apartat 2.1;

3 Criteris generals d'aplicació

b) no superar-se els valors límit de temps de reverberació que s'establixen en l'apartat 2.2;

Poden utilitzar-se altres solucions diferents de les contingudes en este DB, i en este cas haurà de seguir-

c) complir-se les especificacions de l'apartat 2.3 referents al soroll i a les vibracions de les

se el procediment establit en l'article 5 del CTE i haurà de documentar-se en el projecte el compliment

instal·lacions.

de les exigències bàsiques. Les cites a disposicions reglamentàries contingudes en este DB es referixen a les seues versions vigents

Per a la correcta aplicació d'este document ha de seguir-se la seqüència de verificacions que s’exposa a

en cada moment en què s'aplique el Codi. Les cites a normes equivalents a normes EN la referència de

continuació:

les quals haja sigut publicada en el Diari Oficial de la Unió Europea, en el marc de l'aplicació de la

a) compliment de les condicions de disseny i de dimensionat de l'aïllament acústic a soroll aeri i

Directiva 89/106/CEE sobre productes de construcció o d'altres Directives, hauran de correspondre a la

de l'aïllament acústic a soroll d'impactes dels recintes dels edificis; esta verificació pot dur-se a terme per

versió de la dita referència.

qualsevol dels procediments següents: i) per mitjà de l'opció simplificada, comprovant que s'adopta alguna de les solucions de aïllament proposades en l'apartat 3.1.2. ii) per mitjà de l'opció general, aplicant els mètodes de càlcul especificats per a cada

4 Condicions particulars per al compliment del DB-HR

tipus de soroll, definits en l'apartat 3.1.3;

L'aplicació dels procediments d'este DB es durà a terme d'acord amb les condicions particulars que en el

Independentment de l'opció triada, han de complir-se les condicions de disseny de les unions entre

mateix s'establixen i amb les condicions generals per al compliment del CTE, les condicions de projecte,

elements constructius especificades en l'apartat 3.1.4.

les condicions en l'execució de les obres i les condicions de l'edifici que figuren en els articles 5, 6, 7 i 8, respectivament, de la Part I del CTE.

b) compliment de les condicions de disseny i dimensionat del temps de reverberació i d’absorció acústica dels recintes afectats per esta exigència, per mitjà de l'aplicació del mètode de càlcul especificat en l'apartat 3.2. c) compliment de les condicions de disseny i dimensionat de l'apartat 3.3 referents al soroll i a les vibracions de les instal·lacions. d) compliment de les condicions relatives als productes de construcció exposades en el Apartat 4. e) compliment de les condicions de construcció exposades en l'apartat 5. f) compliment de les condicions de manteniment i conservació exposades en l'apartat 6. Per a satisfer la justificació documental del projecte, han d'omplir-se les fitxes justificatives de l'annex L, que s'inclouran en la memòria del projecte.

2J | T1 PFC

5.1.1.2 Caracterització i quantificació de les exigències

v) Protecció front del soroll procedent de l'exterior: - L'aïllament acústic a soroll aeri, D2m, nT, Atr, entre un recinte protegit i

Per a satisfer les exigències bàsiques previstes en l'article 14 d'este Codi han de complir-se les

l'exterior no serà menor que els valors indicats en la taula 2.1, en funció de l'ús de l’edifici i

condicions que s'indiquen a continuació, tenint en compte que estes condicions s’aplicaran als elements

dels valors de l'índex de soroll dia, Ld, definit en l'annex I del Reial Decret 1513/2005, de 16 de

constructius totalment acabats, és a dir, albergant les instal·lacions de l'edifici o incloent qualsevol

desembre, de la zona on s'ubica l'edifici.

actuació que puga modificar les característiques acústiques de els dits elements. Amb el compliment de les exigències anteriors s'entendrà que l'edifici és conforme amb les exigències acústiques derivades de l'aplicació dels objectius de qualitat acústica a l'espai interior de les edificacions incloses en la Llei 37/2003, de 17 de novembre, del Soroll i els seus desenrotllaments reglamentaris. 5.1.2 VALORS LÍMIT D’AÏLLAMENT 5.1.2.1 Aïllament acústic a soroll aeri Els elements constructius interiors de separació, així com les fatxades, les cobertes, les parets mitgeres i els sòls en contacte amb l'aire exterior que conformen cada recinte d'un edifici han de tindre, en conjunció amb els elements constructius adjacents, unes característiques tals que es complisca:

5.1.2.2 Aïllament acústic a soroll d'impactes

En els recintes protegits: i) Protecció front del soroll generat en la mateixa unitat d'ús: - L'índex global de reducció acústica, ponderat A, RA, dels envans no serà menor que 33dBA. ii) Protecció front del soroll procedent d'altres unitats d'ús: - L'aïllament acústic a soroll aeri, DnT, A, entre un recinte protegit i qualsevol altre de l'edifici, limítrof vertical o horitzontalment amb ell, que pertanya a una unitat d'ús diferent, no serà menor que 50 dBA. iii) Protecció front del soroll procedent de zones comunes: - L'aïllament acústic a soroll aeri, DnT, A, entre un recinte protegit i una zona comú, limítrof vertical o horitzontalment amb ell, sempre que no compartisca portes o finestres,

constructius adjacents, unes característiques tals que es complisca per als recintes protegits: a) Protecció front del soroll procedent d'altres unitats d'ús: El nivell global de pressió de soroll d'impactes, l'nT,w, en un recinte protegit limítrof vertical, horitzontalment o que tinga una aresta horitzontal comuna amb qualsevol altre que pertanguen a una unitat d'ús diferent, no serà major que 65 dB. b) Protecció front del soroll procedent de zones comunes: El nivell global de pressió de soroll d'impactes, l'nT,w, en un recinte protegit limítrof vertical, horitzontalment o que tinga una aresta horitzontal comuna amb una zona comuna de l'edifici no serà major que 65 dB.

no serà menor que 50 dBA. Quan sí les compartisquen, l'índex global de reducció

Esta exigència no és d'aplicació en el cas de recintes protegits limítrofs horitzontalment amb una escala

acústica, RA, d'estes, no serà menor que 30 dBA i l'índex global de reducció acústica,

situada en una zona comuna.

RA, del mur no serà menor que 50 dBA. iv) Protecció front del soroll procedent de recintes d'instal·lacions i de recintes d'activitat: - L'aïllament acústic a soroll aeri, DnT,A, entre un recinte protegit i un recinte d'instal·lacions o un recinte d'activitat, limítrof vertical o horitzontalment amb ell, no serà menor que 55 dBA.

2J | T1 PFC

Els elements constructius de separació horitzontals han de tindre, en conjunció amb els elements

c) Protecció front del soroll procedent de recintes d'instal·lacions o de recintes d'activitat el nivell global de pressió de soroll d'impactes, l'nT,w, en un recinte protegit limítrof vertical, horitzontalment o que tinga una aresta horitzontal comuna amb un recinte d'activitat o amb un recinte d'instal·lacions no serà major que 60 dB.

5.1.3 VALORS LÍMIT DE TEMPS DE REVERBERACIÓ

mitjà de mesuraments en laboratori segons els procediments indicats en la normativa corresponent continguda en l'annex C, per mitjà de tabulacions incloses en documents Reconeguts del CTE o per mitjà

En conjunt els elements constructius, acabats superficials i revestiments que delimiten un aula o una

d'altres mètodes de càlcul sancionats per la pràctica.

sala de conferències, un menjador i un restaurant, tindran l'absorció acústica suficient de tal manera que:

També ha de conéixer-se el valor de l'índex de soroll dia, Ld, de la zona on s'ubique l'edifici, com a) El temps de reverberació en aules i sales de conferències buides (sense ocupació i sense

s'establix en l'apartat 2.1.1.

mobiliari), el volum del qual siga menor que 350 m3, no serà major que 0,7 s. b) El temps de reverberació en aules i en sales de conferències buides, però incloent el total de

1.2 Opció simplificada: Solucions d'aïllament acústic

les butaques, el volum del qual siga menor que 350 m3, no serà major que 0,5 s.

L'opció simplificada proporciona solucions d'aïllament que donen conformitat a les exigències d'aïllament

c) El temps de reverberació en restaurants i menjadors buits no serà major que 0,9 s.

a soroll aeri i a soroll d'impactes. Per a cada un dels dits elements constructius s'establixen en taules els valors mínims de es paràmetres

Per a limitar el soroll reverberant en les zones comunes els elements constructius, els acabats

acústics que els definixen, perquè junt amb la resta de condicions establides en este DB, particularment

superficials i els revestiments que delimiten una zona comuna d'un edifici d'ús residencial o docent

en el punt 3.1.4, es satisfacen els valors límit d'aïllament establerts en l'apartat 2.1.

limítrof amb recintes habitables amb què compartixen portes, tindran l'absorció acústica suficient de tal manera que l'àrea d'absorció acústica equivalent, A, siga almenysa0,2 m2 per cada metre cúbic del

1.2.1 Definició i composició dels elements de separació

volum del recinte.

Els elements de separació verticals són aquelles particions verticals que separen unitats d'ús diferents o una unitat d'ús d'una zona comuna, d'un recinte d'instal·lacions o d'un recinte d'activitat (Veure figura

5.1.4 SOROLL I VIBRACIONS DE LES INSTAL·LACIONS

3.2). En esta opció es contemplen els tipus següents: a) tipus 1: Elements composts per un element base d'una o dos fulls de fàbrica, formigó o

Es limitaran els nivells de soroll i de vibracions que les instal·lacions puguen transmetre als recintes

panells prefabricats pesats (Eb), sense trasdosado o amb un trasdosado per ambdós costats

protegits i habitables de l'edifici a través de les subjeccions o punts de contacte d'aquelles amb els

(TR);

elements constructius, de tal forma que no s'augmenten perceptiblement els nivells deguts a les restants fonts de soroll de l'edifici. Les exigències quant a soroll i vibracions de les instal·lacions es consideren satisfetes si es complix allò que s'ha especificat en l'apartat 3.3, en les seues reglamentacions específiques i les condicions especificades en els apartats 3.1.4.1.2, 3.1.4.2.2 i 5.1.4. 5.1.5 DISSENY I DIMENSIONAT 1 Aïllament acústic a soroll aeri i a soroll d'impactes 1.1 Dades prèvies i procediment Per al disseny i dimensionat dels elements constructius, pot triar-se una de les dos opcions, simplificada o general, que figuren en els apartats 3.1.2 i 3.1.3 respectivament. En ambdós casos, per a la definició dels elements constructius que proporcionen l'aïllament acústic a

b) tipus 2: Elements de dos fulles de fàbrica o panells prefabricats pesats (Eb), amb bandes

soroll aeri, han de conéixer-se els seus valors de massa per unitat de superfície, m, i l'índex global de

elàstiques en el perímetre disposades en els encontres de, al menys, una de les fulles am els

reducció acústica, ponderat A, RA, i, per al cas de soroll d'impactes, a més dDels anteriors, el nivell

forjats, solats, sostres, pilars i façanes.

global de pressió de soroll d'impactes normalitzat, LN,w. Els valors de RA i de LN,w poden obtindre's per

c) tipus 3: Elements de dos fulles d’entramat autoportant (Ee).

2J | T1 PFC

En el cas d'elements de separació verticals de tipus 1, l’extradossat ha d'aplicar-se per ambdós cares de Els elements de separació horitzontals són aquells que separen unitats d'ús diferents, o una unitat d'ús

l'element constructiu base. Si no fóra possible extradossar per ambdós cares i la transmissió de soroll es

d'una zona comuna, d'un recinte d'instal·lacions o d'un recinte d'activitat.

produïra principalment a través de l'element de separació vertical, com és el cas de caixes d'escales o

Els elements de separació horitzontals estan formats pel forjat (F), el sòl flotant (SF) i, en alguns casos,

d'ascensors, podrà extradossar-se l'element constructiu base només per una cara, incrementant-se en 4

el sostre suspés (TS). (Veja figura 3.2).

dBA el millor ΔRA de l’extradossat especificat en la taula 3.2.

Els envans estan formats pel conjunt de particions interiors d'una unitat d'ús. En esta opció es

En el cas que una unitat d'ús no tinguera envans interiors, com per exemple una aula, pot triar-se

contemplen els tipus següents (Veja figura 3.3):

qualsevol element de separació vertical de la taula 3.2. D'acord amb el que estableix l'apartat 1.1.1, les portes que comuniquen un recinte protegit d'una unitat d'ús amb una zona comuna, han de tindre un índex global de reducció acústica, ponderat A, RA, no menor que 30 dBA i si comuniquen un recinte habitable d'una unitat d'ús amb una zona comuna, el seu índex global de reducció acústica, ponderat A, RA no serà menor que 20 dBA. A fi de limitar les transmissions indirectes per flancs i en el cas que algun element de separació vertical escometera a una paret mitgera o a una façana d'un full, ventilada o façana amb l'aïllament per l'exterior, ha de complir-se:

1.2.2 Condicions mínimes dels envans

a) en el cas d'elements de separació verticals de tipus 1, l'índex global de reducció acústica, ponderat A, RA, de la paret mitgera o la façana ha de ser almenys 41 dBA i la seua massa per

En la taula 3.1 s'expressen els valors mínims de la massa per unitat de superfície, m, i de l'índex global

unitat de superfície, m, almenys 130 kg/m2;

de reducció acústica, ponderat A, RA, que han de tindre els diferents tipus d'envans.

b) en el cas d'elements de separació verticals de tipus 2 la massa del qual per unitat de superfície, M, siga menor que 170 kg/m2, no està permés que estos escometen a parets mitgeres o a façanes d'una sola full, ventilades o que tinguen l'aïllament per l'exterior; c) en el cas d'elements de separació verticals de tipus 2 la massa del qual per unitat de superfície, M, siga major que 170 kg/m2, l'índex global de reducció acústica, ponderat A, RA, de la paret mitgera o la façana a què escometen ha de ser almenys 50 dBA i la seua massa per unitat de superfície, m, almenys 225 kg/m2; d) en el cas d'elements de separació verticals de tipus 3, índex global de reducció acústica, ponderat A, RA, de la paret mitgera o la façana a què escometen ha de ser almenys 50 dBA i la

1.2.3 Condicions mínimes dels elements de separació verticals

seua massa per unitat de superfície, m, almenys 225 kg/m2.

En la taula 3.2 s'expressen els valors mínims que ha de complir cada un dels paràmetres acústics que

Independentment d'allò que s'ha indicat, les parets mitgeres i les fatxades han de complir allò que s'ha

definixen els elements de separació verticals entre unitats d'ús diferents o entre una unitat d'ús i una

establit en els apartats 1.1.2.4 i 1.1.2.5, respectivament.

zona comuna. Entre parèntesis figuren els valors que han de complir els elements de separació verticals que delimiten un recinte d'instal·lacions o un recinte d'activitat. Les caselles ombrejades es referixen a elements constructius inadequats. Les caselles amb guió es refereixen a elements de separació verticals que no necessiten extradossats.

2J | T1 PFC

Els paràmetres acústics que defineixen els components d'una façana, una coberta o un sòl en contacte amb l'aire exterior són: a) RA, índex global de reducció acústica, ponderat A, de la part cega; b) RA,tr, índex global de reducció acústica, ponderat A, per a soroll exterior dominant d'automòbils o d'aeronaus, del buit; c) Dn,e,Atr, diferència de nivells normalitzada, ponderada A, per a soroll exterior dominant d'automòbils o d'aeronaus, dels airejadors; Per a limitar la influència dels airejadors en l'aïllament acústic de la façana, el valor mínim de la diferència de nivells normalitzada ponderada A, Dn,e,Atr dels mateixos ha de ser el que figura en la taula 3.4.

1.2.4 Condicions mínimes de les façanes, les cobertes i els sòls en contacte amb l'aire exterior. En la taula 3.4 s'expressen els valors mínims que han de complir els buits i la part cega de la façana, la coberta o el sòl en contacte amb l'aire exterior i, en el cas que els haguera, els airejadors i les caixes de persiana, en funció dels valors límit d'aïllament acústic entre un recinte protegit i l'exterior indicats en la taula 2.1 i del percentatge de buits expressat com la relació entre la superfície del buit i la superfície total de la façana vista des de l'interior de cada recinte protegit.

2J | T1 PFC

1.3 Construcció

En el cas d’extradossats autoportants aplicats a un element base de fàbrica, es raspallarà la fàbrica per a eliminar rebaves i es deixaran almenys 10 mm de separació entre la fàbrica i els canals de la perfilería.

En el projecte es definiran i justificaran les característiques tècniques mínimes que han de reunir els productes, així com les condicions d'execució de cada unitat d'obra, amb les verificacions i controls

1.3.2 Elements de separació horitzontals

especificats per a comprovar la seua conformitat amb allò que s'ha indicat en el dit projecte, segons allò que s'ha indicat en el Article 6 de la part I del CTE.

Sostres suspesos i sòls enregistrables Quan discórreguen conductes d'instal·lacions pel sostre suspés o pel sòl enregistrable, ha d'evitar-se que

1.3.1 Execució

els dits conductes connecten rígidament el forjat i les capes que formen el sostre o el sòl. En el cas que en el sostre haguera lluminàries encastades, estes no han de formar una connexió rígida

Les obres de construcció de l'edifici s'executaran amb subjecció al projecte, a la legislació aplicable, a les

entre les plaques del sostre i el forjat i la seua execució no ha de disminuir l'aïllament acústic inicialment

normes de la bona pràctica constructiva i a les instruccions del director d'obra i del director de la

previst.

execució de l'obra, d'acord amb allò que s'ha indicat en l'article 7 de la Part I del CTE. En el plec de

En el cas de sostres suspesos disposaren d'un material absorbent en la cambra, este deu omplir de

condicions s'indicaran les condicions particulars d'execució dels elements constructius. En especial es

forma contínua tota la superfície de la cambra i reposar en el dors de les plaques i zones superiors de

tindran en compte les consideracions següents:

l'estructura portant. Han de segellar-se totes les juntes perimètriques o tancar-se el plenum del sostre suspés o el sòl

a) Elements de separació verticals i envans

enregistrable, especialment les trobades amb elements de separació verticals entre unitats d'ús

Els endolls, interruptors i caixes de registre d'instal·lacions contingudes en els elements de separació

diferents.

verticals no seran passants. Quan es disposen per les dos cares d'un element de separació vertical, no seran coincidents, excepte quan s'interpose entre ambdós un full de fàbrica o una placa d'algeps

Façaness i cobertes

laminat.

La fixació dels cércols de les fusteries que formen els buits (portes i finestres) i claraboies, així com la

Les juntes entre l'element de separació vertical i les caixes per a mecanismes elèctrics deuen ser

fixació de les caixes de persiana, ha de realitzar-se de tal manera que quede garantida la estanquitat a

estanques, per a això se segellaran o s'empraran caixes especials per a mecanismes en el cas dels

la permeabilitat de l'aire.

elements de separació verticals d'entramat autoportant.

Instal·lacions b) D'entramat autoportant i extradossat d'entramat

Han d'utilitzar-se elements elàstics i sistemes antivibradors en les subjeccions o punts de contacte entre

Els elements de separació verticals d'entramat autoportant han de muntar-se en obra segons les

les instal·lacions que produïsquen vibracions i els elements constructius.

especificacions de la UNIX 102040 IN i els extradossats, bé d'entramat autoportant, o be adherits, han de muntar-se en obra segons les especificacions de la UNIX 102041 IN. En ambdós casos han d'utilitzarse els materials d'ancoratge, tractament de juntes i bandes d'estanquitat establits pel fabricant dels sistemes. Les juntes entre les plaques d'algeps laminat i de les plaques amb altres elements constructius han de tractar-se amb pastes i cintes per a garantir l'estanquitat de la solució. En el cas d'elements formats per unes quantes capes superposades de plaques d'algeps laminat, deuen desplaçar-se les plaques, de tal forma que no coincidisquen les juntes entre plaques ancorades a un mateix costat de la perfilería autoportant. El material absorbent acústic o amortidor de vibracions lloc en la cambra ha d'omplir-la en tota la seua superfície, amb un grossària de material adequat a l'ample de la perfileria utilitzada.

2J | T1 PFC

1.3.3 Control de l'execució El control de l'execució de les obres es realitzarà d'acord amb les especificacions del projecte, els seus annexos i les modificacions autoritzades pel director d'obra i les instruccions del director de l'execució de l'obra, d'acord amb allò que s'ha indicat en l'article 7.3 de la Part I del CTE i la resta de normativa vigent d'aplicació. Es comprovarà que l'execució de l'obra es realitza d'acord amb els controls establerts en el plec de condicions del projecte i amb la freqüència indicada en el mateix. S'inclourà en la documentació de l'obra executada qualsevol modificació que puga introduir-se durant l'execució, sense que en cap cas deixen de complir-se les condicions mínimes assenyalades en este Document Bàsic. 1.3.4 Control de l'obra acabada En el control se seguiran els criteris indicats en l'article 7.4 de la Part I del CTE. En el cas que es realitzen mesuraments in situ per a comprovar les exigències d'aïllament acústic a soroll aeri, d'aïllament acústic a soroll d'impactes i de limitació del temps de reverberació, es realitzaran per laboratoris acreditats i d'acord amb el que establixen les UNIX EN ISO 140-4 i UNIX EN ISO 140-5 per a soroll aeri, en la UNIX EN ISO 140-7 per a soroll d'impactes i en la UNIX EN ISO 3382 per a temps de reverberació. La valoració global de resultats de les mesuraments d'aïllament es realitzarà d'acord amb les definicions de diferència de nivells estandarditzada per a cada tipus de soroll segons el que establix l'annex H. Per al compliment de les exigències d'este DB s'admeten toleràncies entre els valors obtinguts per mesuraments in situ i els valors límit establits en l'apartat 2.1 d'este DB, de 3 dBA per a aïllament a soroll aeri, de 3 dB per a aïllament a soroll d'impacte i de 0,1 s per a temps de reverberació. 1.3.5 Manteniment i conservació Els edificis han de mantindre's de tal forma que en els seus recintes es conserven les condicions acústiques exigides inicialment. Quan en un edifici es realitze alguna reparació, modificació o substitució dels materials o productes que componen els seus elements constructius, estes han de realitzar-se amb materials o productes de propietats semblants, i de tal forma que no es menyscaben les característiques acústiques del mateix. Ha de tindre's en compte que la modificació en la distribució dins d'una unitat d'ús, com per exemple la desaparició o el desplaçament dels envans, modifica substancialment les condicions acústiques de la unitat.

2J | T1 PFC

5. CLIMATITZAICÓ

Però, apart d´això, en un intervencio amb les dimensions de la nostra resulta necessari tindre instl·lat un sistema de climatització que reforce el funcionament dels paràmetres bioclimàtics en les estacions de

5.0. INTRODUCCIÓ La instal·lació de climatització té com a objectiu mantenir la temperatura, humitat i qualitat de l’aire dins dels límits aplicables en cada cas. El disseny de la instal·lació ha de complir les disposicions establides en el Reglament d’Instal·lacions Tèrmiques en els Edificis (RITE) i en les seues Instruccions Tècniques Complementàries (ITE). 5.1. BIOCLIMATISME Sens dubte algun, el millor sistema de climatització és “aquell que no està”, és adir, si es tenen en compte paràmetres bioclimàtics a l´hora de dissenyar i construir un edifici, aquest tindrà un comportament correcte amb una mínima intervenció aritificial. Alguns d’aquests paràmetres s’han tingut en compte a l´hora de projectar les peces: - les orientacions: els blocs principals, com ja hem dit, les cel.lules tenen orientació Est – Oest. És per açò que haurem de dissenyar les proteccions necessàries per a que aquestes orientacions (sobretot la Oest, molt dura) no ens resulten perjudicials. És per això que a les façanes hem dissenyat una sèrie de lames verticals de fusta amb bastidor d'acer que ens haurien d’ajudar a aquest propòsit. Per una banda, tenint en compte la Carta de Fisher hem intentat que el sol irradie directament sobre el tancament de vidre amb les terrasses. Per altra banda, les lames a sud son horitzontals, que juntament a la separació de la façana (per la qual cosa poden ventilar) evita en la mesura del possible guanys energètics perjudicials. A la façanes hem dispost uns sistemes similars, integrat en panells mòbils que permeten als veins “personalitzar” la entrada de sol a la seua vivenda. El restaurant i l'escoleta queden orientats a Sud, una orientació òptima i molt fàcil de controlar, amb un voladís en el cas de l'escoleta a mes de teldams i panells plegables i amb lames horitzontals en el cas del restaurant. Es preten: - ventilació creuada, els tancaments són practicales. Els edificis, tant els de vivendes com l’escola infantil s’han orientat de manera que s’afavoreix la ventil.lació creuada. A més a l’orientació sud i també est s’han disposat a les zones acristalades sistemes de protecció solar, cosa que redueix l’aport de calor a l’estiu i afavoreix l’efecte hivernacle a l’hivern - vegetació, són grans amortiguadors de les condicions de tempartura extremes tant per al fred com per a la calor.

2J | T1 PFC

l´any en què es necessite i ventile de forma mecànic. 5.2. CARACTERÍSTIQUES DE LA INSTAL·LACIÓ DE CLIMATITZACIÓ Per al disseny de la instal·lació de climatització és necessari determinar primer les característiques de l’edifici: ubicació, orientació, distribució, superfície, materials de construcció i tancaments. Es tracta d’un edificis destinats a concurrència pública i residencial públic, de planta baixa en l'escoleta i de planta baixa mes 4 en bloc nord, 8 bloc sud i 13 en la torre. Les condicions interiors de confort s’estableixen en 24ºC de temperatura i 50% d’humitat relativa a l’estiu per a les estances interiors de l’edifici, i 22ºC i 50% d’humitat relativa a l’hivern. Basant-se en açò, es dissenya la instal·lació per a assegurar que es superen les condicions més desfavorables possibles tant a l’estiu com a l’hivern. A l’estiu, les càrregues tèrmiques són degudes a la transmissió, la infiltració, l’ocupació, la il·luminació, els equips i principalment, a la radiació solar, que depèn de l’orientació. Aquest últim punt s’ha atès des del punt de vista del disseny arquitectònic de les façanes, dotant l’edifici de proteccións solars a base de lamel·les de fusta per a disminuir la radiació solar directa en les orientacions més severes. A l’hivern, els factors que alteren les condicions de confort són la transmissió i les infiltracions, ja que la resta contribueixen a afavorir la situació. Igualment, és necessari establir les necessitats de ventilació en funció del nivell d’ocupació. Així, anem calculant les càrregues totals d’estiu i d’hivern per cada local i zona de circulacions, establint els requisits de potència o de refrigeració dels equips, segons siga el cas. Per a procedir al càlcul de la instal·lació, seguirem els següents passos, per a cadascuna de les zones tipologiques a climatitzar en les quals es divideix la intervencio: - Càlcul dels coeficients de transmissió dels diferents tancaments que componen el espai - Càlcul de les pèrdues i guanys de calor de cada estaça, incloses els guanys deguts a la radiació solar. - Càlcul de la calor sensible i calor latent en les situacions d’hivern i d’estiu. - Càlcul de la càrrega total a l’hivern i a l’estiu. Es prendrà la més desfavorable dels dos valors per a escollir un model de climatitzador.

infantil, a més de proporcionar una temperatura uniforme. Donat que els xiquets poden passar molt Zones publiques i comunals:

de temps al terra, aquest és un sistema adient.

- Zona 1 _ despatxos d’administració i sala profesors. Cada despatx i/o aula podrà regular la seva temperatura en funció de l’aforament.

-Al restaurant utilitzem un sistema de climatització líquid aire. Aquest sistema consisteix en un

- Zona 2 _ zones comunes cota 0 dels blocs i restaurant. Sistema centralitzat controlat des d’ún punt.

condensador exterior que refreda un líquid refrigerant que es condueix fins als fan-coils ubicats al fals

- Zona 3 _ Sala menjador escoleta. Aforament molt variable, podrà regular la seva temperatura en

sostre. Aquests, agafen aire exterior, el tracten i l’envien a la sala a traves de conductes d’impulsió amb

funció de l’aforament.

difusors. Per tal d’estalviar energia , els tubs d’impulsió d’aire barregen l’aire exterior amb l’aire de les

- Zona 4 _ Volum de aules. Zona específica, amb activitats que requerixen que es puga regular la

estances a través de recuperadors entàlpics.

temperadura en funció de les necessitats.

Els conductes d’impulsió i tornada d’aire discorren per espais enregistrables i es ramifiquen per el fals

Descripció dels sistemes utilitzats.

sostre amb les degudes subjeccions al forjat que eviten les vibracions. En els conductes d’anada es disposen difusors per a la impulsió de l’aire de forma homogènia, mentre que en els conductes de

Hem de dir que s’han utilitzat diferents sistemes, tant de climatització com de renovació d’aire

tornada es col·loquen reixetes. Tots els conductes han de ser fàcilment enregistrables per a fer possible

interior depenent dels requeriments i el confort dessitjat.

el seu manteniment. Portaran el corresponent aïllant termoacústic interior que minimitze les pèrdues de càrrega. La impulsió es realitza a través de difusors lineals integrats en les línies que apareixen en el fals

-Condicionament Natural ja especificats

sostre Hunter Douglas. D’aquesta forma es guanya suficient flexibilitat en la distribució dels difusors sense condicionar l’aspecte estètic dels espais.

-Ventilació mecànica de cuines i banys. Aquestos locals es ventilen mecànicament a través de sistemes de conductes verticals de vent il.lació amb un extractor mecànic d’aire ubicat a coberta. Per evitar el pas de l’aire d’un local al superior cal que es conductes verticals siguen de doble cambra. -Aparcament: Es proposa un sistema de ventilació per extracció mecànica, com diu la normativa CTE-HS 3 per aparcament de més de 15 places ha de disposar de almenys dos punts d’extracció amb aspiració mecànica. Donat el gran tamany del nostre aparcament, aquestos dos punts es realitzaran per els dos nuclis de comunicació vertical que accedeixen a ell. A més es disposaran obertures al sostre que permeta la ventilació natural, donat que part de l’aparcament te a sobre espai urbà.

- A les cafeteries i locals en cota 0 dels edificis de vivendes s’opta per un sistema analeg de menor capacitat per situar el Fancoil en cadascuna de les estances del que partiran els conductes d’aire.

-Calefacció i climatitzacio per sol radiant d’aigua calenta provinent dels col.lectors solars per a les

Aquests Fancoils estaran connectats amb les unitats refredadores (situades en coberta del bloc o sobre

vivendes.

peces mateixa donant a l'exterior) mitjançant conductes de fluids tèrmics calorifugats utilitzant el sol tecnic, fals sostre i /o nuclis verticals.

-En quant a l’escola infantil s’utilitzarà tambe l’aigua calenta per a calefactar els espais, en un sistema de sòl radiant. -El sistema de sòl radiant té l’avantatge que es pot utilitzar com a calefacció a l’hivern i refrigeració a l’estiu. Ens ofereix les prestacions de silenci i sobretot d’higiene que requereix l’escola

2J | T1 PFC

Aixi doncs en general en cota 0 dels blocs ,torre i restaurant ;

S’instal·laran dipòsits d’inèrcia construïts en xapa de ferro negre, aïllats exteriorment amb poliuretà, protegits amb xapa d’alumini, de les dimensions necessàries per un correcte funcionament del sistema .

Tindrem un sistema de climatització no centralitzat, tipus aigua-aire, amb plantes de producció d’aigua freda i/o calenta, climatitzadors d’aire primari i unitats terminals tipus fan-coil. Es preveu la instal·lació dels fan-coil al fals sostre amb 4 tubs a cada local, dos d´aigua freda i dos

RESTAURANT , definicio particular:

d´aigua calenta. A més de les unitats terminals fan-coil, es preveuen climatitzadors d’aire primari per proveir la ventilació necessària als locals equipats amb unitats fan-coil i per als vestibuls anexes dels edificis de vivendes . Els climatitzadors es preveuen per obtenir una impulsió-extracció de l’aire exterior i es dimensionaran per a obtenir la ventilació en funció de les persones i maquinària que puguen tindre (cas les cuines del restaurant, per exemple). Es tindrà compte en proveir dels punts de registre necessaris per la posterior neteja de la xarxa de conductes.

BASES DE CÀLCUL Les condicions de càlcul s’obtindran del RITE i per tant en el projecte es preveuen:

A l´Hivern seran de 22 ± 1ºC a l’interior, per +2ºC a l’exterior A l’estiu de 24±1ºC -55% H.R. al’nterior per 31ºC- 68% H.R. a l’exterior. CIMATITZACIÓ Cada unitat disposarà d’un horari de funcionament seleccionable des del sistema de gestió centralitzada. Amb l’equip connectat es permetrà la regulació de les vàlvules de tres vies de les bateries de fred i de calor. FAN-COILS El control seu control serà autònom. EXTRACCIONS

Els

climatitzadors, treballaran amb tot aire exterior. La ventilació contemplarà les extraccions de

lavabos, sales sevides i locals tècnics. Per la producció d’aigua freda i/o calenta al restaurant es muntaran en la planta coberta, plantes refredadores d’aigua, condensades per aire, d’accionament elèctric; unes amb inversió de cicle ( bomba de calor ) i una de fred amb recuperació de calor, dimensionades per les necessitats del restaurant. Hi haurà fan-coils un o més depenent de les necessitats de cada espai. Els circuits d’aigua freda i calenta es realitzaran amb canonades d’acer negre estirat. Per evitar es pèrdues d’energia, les canonades als recorreguts per zones exteriors s’aïllaran exteriorment amb camises aïllants acabades amb alumini. A la resta de les zones s’aïllarà amb camisa aïllant amb pintura de protecció. L’aïllament dels circuits d’aigua freda incorporarà barrera de vapor. Als punts mes elevats dels circuits d’aigua s’instal·laran purgadors manuals d’aire amb clau de pas. En els col·lectors de retorn dels diferents circuits hidràulics s’incorporaran escomeses d’aigua per l’omplert inicial i posteriors càrregues. Aquestes escomeses estaran formades per manegues de connexionat ràpid, vàlvules de tall, filtre i vàlvula de retenció. Per absorbir les dilatacions volumètriques de l’aigua al escalfar-se o refredar-se dins dels circuits tancats d’aigua, es preveurà la instal·lació d’acumuladors hidroneumàtics.

2J | T1 PFC

Cada unitat disposarà d’un horari de funcionament seleccionable des del sistema de gestió centralitzat.

ALARMES I PROTECCIONS

5.3. CÀLCUL DE LA POTÈNCIA NECESSÀRIA

Es recollirà un estat d’alarma de proteccions saltades a tots els circuits de generació i serveis preferents. També es recollirà alarma de ventilació de l’estació transformadora i sala de baixa tensió.

Per a procedir al càlcul de la instal·lació de climatització del restaurant, seguirem els següents passos, per a cadascuna de la quatre zones a climatitzar en les quals es divideix la instal·lació:

NORMATIVA

- Càlcul dels coeficients de transmissió dels diferents tancaments que componen l’Universitat.

Els materials i l'execució de les instal·lacions, compliran amb el contingut del Vigent Reglament

- Càlcul de les pèrdues i guanys de calor de cada estaça, incloses els guanys deguts a la radiació solar.

d’Instal·lacions Tèrmiques en els edificis (RITE) , i les instruccions tècniques complementàries.

- Càlcul de la calor sensible i calor latent en les situacions d’hivern i d’estiu. - Càlcul de la càrrega total a l’hivern i a l’estiu. Es prendrà la més desfavorable dels dos valors per a

En esta part de la memòria tan sols es pretén descriure de forma breu i concisa en què consisteix i què

escollir un model de climatitzador.

forma la instal·lació de climatització.

- Càlcul del cabal màxim de l’aire. - Dimensionament dels conductes de secció circular, per a posteriorment traduir el diàmetre calculat a la

CARACTERÍSTIQUES

secció rectangular equivalent.

La climatització de l´edifici tant pel fred com per al calor, la realitza una bomba de calor reversible.

- Càlcul i elecció de les unitats fan-coil.

Com més avant es pot veure en el càlcul, la potència a instal·lar en aquest edifici és superior a 70 KW,

Es calculen les frigories i calories necessàries per a climatitzar els dierents espais tenint en compte

per tant es requereix la previsió d´una sala de màquines.

paràmetres com el clima i les dimensions de cada espai (llarg, ample i alt). 1 kcal = 1.163 W.

Per a la ubicació de la sala de màquines s´ha considerat el lloc s´ha considerat un lloc que ocasiones les mínimes molèsties als usuaris. El sistema descentralitzat ens permetrà tindre una climatització augmentar el rendiment global de la instal·lació, estalviar energèticament, minimitzar l´espai ocupat i simplificar la instal·lació. Comptarà amb una unitat exterior que distribuirà el refrigerant a les unitats interiors adaptant-se a la potència necessària per a climatitzar cadascun dels espais. Aquesta unitat generarà i consumirà

* La potència a instal·lar és superior a 70 kW per tant, en aquest tipus d´instal·lació s´hauran de seguir

únicament l´energia que la instal·lació li demane en cada moment.

les exigències tècniques de benestar, higiène, eficiència energètica i seguretat que estableix el nou RITE (Reglament d´Instal·lacions Tèrmiques en Edificis).

Les unitats interiors climatitzaran els espais de forma independent i d´acord amb la demanda. Des de la sala de màquines, la instal·lació discorrerà verticalment pel conducte previst dins del nuclis

El model trial serà de la casa Mitsubishi Electric de la gama City Multi. És els sistema de climtització més

humits i després horitzontalment pels espais de circulació per dins del fals sostre fins arribar als espais a

avançat del mercat que incorpora els últims avanços tecnològics per conseguir una climatització més

climatitzar. L´edifici tindrà diversos sectors a climatitzar de forma independent.

inteligent i òptima que s´adapta des d´oficines fins a la climatització total de grans edificis.

2J | T1 PFC

FITXES TÈCNIQUES DELS ELEMENTS DE LA INSTAL·LACIÓ DE CLIMATITZACIÓ

2J | T1 PFC

MEMÒRIA GRÀFICA

2J | T1 PFC