Guia 48h Open House Barcelona 2018 by 48H Open House Barcelona

Festival d’arquitectura de Barcelona 27 i 28 d’octubre 2018

ARC DE TRIOMF - BARCELONA

Desvestim l’arquitectura

Guanyadors del 1r Premi de Turisme Responsable de Catalunya

EL FESTIVAL 48H OPEN HOUSE BCN ÉS LA PRINCIPAL CITA DE LA CIUTAT AMB L’ARQUITECTURA. ESTÀ ORGANITZAT PER L’ASSOCIACIÓ CULTURAL HOMÒNIMA, UNA ASSOCIACIÓ SENSE ÀNIM DE LUCRE QUE TREBALLA OFERINT PRODUCTES I SERVEIS CULTURALS EN L’ÀMBIT DE L’ARQUITECTURA, I LA PROMOU COM A COMPONENT IMPRESCINDIBLE DE LA CULTURA.

AMICS DEL FESTIVAL L’Associació 48h Open House Barcelona promou l’arquitectura com a fet cultural a empreses i institucions amb responsabilitat social corporativa com una alternativa als models de patrocini tradicionals. El programa Amics és un model basat en la complicitat amb el públic, que té un component militant i de mecenatge, i en el foment de l’experiència arquitectònica com a part del consum cultural. L’Associació 48hOHB ofereix productes durant el festival i activitats tot l’any des d’Open Extra; els beneficis es destinen íntegrament a projectes que ajudin a millorar el coneixement en arquitectura, per a la millora de la vida de les persones. Més informació per fer-te’n amic al nostre web: 48hopenhousebarcelona.org/amics. 36 CIUTATS OPEN HOUSE Si vols continuar gaudint de l’Open House, tria entre les 41 ciutats de la xarxa internacional: LONDRES 1992 / NOVA YORK 2002 / DUBLÍN 2005 / TEL AVIV 2007 / JERUSALEM 2007 / HÈLSINKI 2007 / MELBOURNE 2008 / BARCELONA 2010 / BRISBANE 2010 / ESLOVÈNIA (tot el país) 2010 / CHICAGO 2011 / ROMA 2011 / LISBOA 2012 / PERTH 2012 / TESSALÒNICA 2012 / LIMERIK 2012 / GDYNIA 2012 / BUENOS AIRES 2012 / VIENA 2012 / ATENES 2013 / OSLO 2014 / MONTERREY 2014 / VÍLNUS 2014 / PRAGA 2014 / MADRID 2014 / BELFAST 2015 / PORTO 2015 / LAGOS 2016 / MILÀ 2016 / ZURIC 2016 / ESTOCOLM 2016 / SANTIAGO DE XILE 2017 / SAN DIEGO 2017 / TORÍ 2017 / BILBAO 2017 / GDANSK 2017 / ATLANTA 2017 / CIUTAT DE MÈXIC 2018 / BASEL 2018 / ROSARIO 2018 / MACAU 2018 www.openhouseworldwide.org

DESVESTIM L’ARQUITECTURA L’arquitectura és molt més que la seva aparença estètica, és art i és funcionalitat, però, el que és més important, és una suma d’espais estructurats i ordenats que tenen la capacitat d’emocionar-nos. Però quina és la imatge mental que tenim d’una obra arquitectònica? La imatge primigènia és la façana, l’element compositiu o el vestit que més la identifica, i el que està més sotmès a estils i modes. Enguany, desvestim l’arquitectura de més de 200 edificis, per descobrir-vos-en els interiors i promoure el coneixement arquitectònic des de l’experiència vivencial dels seus espais. Desvestir l’arquitectura és el que van fer els arquitectes europeus al començament del segle XX, desvestir-la d’ornamentació per pensar-la a escala humana i social. Aquí, durant la II República, un grup d’arquitectes catalans, el GATCPAC, va iniciar l’arquitectura moderna a Catalunya en portar aquests ideals d’avantguarda; volem reivindicar-los en el marc de l’Any Europeu del Patrimoni, incloent els edificis d’estil racionalista que van dissenyar dins la programació del 48h Open House BCN 2018. En aquesta novena edició del festival, volem reflexionar sobre la importància de l’experiència arquitectònica en l’aprenentatge de l’arquitectura i la necessitat de traspassar el límit de la façana per comprendre l’espai construït. Ho fem canviant gràficament l’aparença de sis edificis icònics de les sis ciutats que hi participen aquest any, amb vestits d’un altre estil o funció: l’Arc de Triomf i l’ajuntament de Barcelona, amb vestits racionalistes inspirats en el tema de l’any; l’Escola Municipal de Música Can Roig i Torres de Santa Coloma de Gramenet, amb un mur cortina de vidre; la Biblioteca de Can Manyer de Vilassar de Dalt, que vestim amb la increïble rajola hidràulica de l’interior; el vestit de la Torre de la Creu de Sant Joan Despí s’empelta de la casa Melnikov de Moscou per reivindicar un Jujol racionalista i avançat al seu temps; l’edifici de Capitania del Port de Badalona el vestim amb mosaics romans de Baetulo, i a l’Hospitalet de Llobregat vestim l’Hotel Toyo Ito com si fos una xemeneia del passat fabril de la ciutat. Si l’arquitectura ens explica també el potencial –social, de cohesió territorial i de respecte al medi ambient d’una època–, les seccions del festival ens mostren exemples de les respostes arquitectòniques que donen les nostres sis ciutats a aquests temes. A la secció Open Social, un projecte de sensibilització social per mitjà de l’anàlisi del fet arquitectònic, oferim itineraris adaptats per a la inclusió de públic i onze activitats inclusives d’usuaris, com, per exemple, a Badalona, l’itinerari El nou Sant Roc, de polígon a ciutat. Enguany, l’Open Green, la secció que destaca projectes pensats amb criteris de sostenibilitat mediambiental, inclou disset activitats; volem destacar-ne el recorregut en bicicleta per l’Eix Besòs i la reforma dels antics jutjats de l’Hospitalet en el centre de formació i innovació de Planeta. I, per la seva banda, l’Open Infraestructures ens proposa visitar vint instal·lacions que han donat o donen suport al desenvolupament de la ciutat i al seu creixement econòmic i social; les novetats d’enguany són les cotxeres de Can Zam, a Santa Coloma de Gramenet, i les del Tram, a Sant Joan Despí. Com a novetat de l’any, tenim una línia de programació que reivindica l’aigua com a agent generador de vida i del paisatge construït a l’àrea metropolitana de Barcelona, tant des del punt de vista tècnic com artístic. Us oferim vint activitats, entre les quals destaquem dues aproximacions ben diferents de l’arquitecte Arata Isozaki: la reforma i l’ampliació de Casaramona i La ciutat de l’aigua; i el Museu Agbar de les Aigües, un bon exemple de conservació del patrimoni industrial modernista. Què hi ha al darrere de les façanes de les nostres ciutats? En teniu la resposta el cap de setmana del 27 i 28 d’octubre, descobrint l’arquitectura de Barcelona, Santa Coloma de Gramenet, Vilassar de Dalt, Sant Joan Despí, Badalona i l’Hospitalet de Llobregat. Tot gràcies als més de mil voluntaris (arquitectes, usuaris i propietaris, guies i suport) que la desvesteixen per a vosaltres.

www.48hopenhousebarcelona.org

PARTICIPA. Abans/durant/després

ABANS DEL FESTIVAL Si et mires la programació, els espais per visitar, els itineraris i els concursos, et podràs planificar millor les visites. També pots consultar el web i les xarxes socials, que t’aniran informant i aconsellant de les activitats programades durant el cap de setmana del 27 i el 28 d’octubre. Per participar en algunes activitats, per raons de seguretat, es requereix mostrar el DNI i/o portar calçat tancat i màniga llarga. D’altra banda, alguna activitat té restriccions per edat. El festival és gratuït, però si vols donar-li suport te’n pots fer micromecenes fent-te Amic del Festival. Com? Pots adquirir un passi de cua ràpida per al cap de setmana, amb un retorn afegit durant tot l’any amb experiències arquitectòniques i visites exclusives. Els passis es poden comprar amb antelació a la seu de l’Associació i per internet, a 48hopenhousebarcelona.org/botiga D’altra banda, la compra de la guia et permetrà tenir una idea global de la dimensió del festival. L’app t’ajudarà a seleccionar les activitats que t’interessin, amb el valor afegit de veure quines són més a prop del lloc on et trobes. ACTIVITATS AMB INSCRIPCIÓ De les 200 activitats programades, només 39 són amb inscripció. Aquest any, les inscripcions són gratuïtes; per aquest motiu, recomanem fer una inscripció responsable i mirar bé els horaris perquè no se superposin i puguis anar a totes les visites a què t’hagis inscrit. Itineraris: Si vols tenir una visió urbanística i arquitectònica, apunta’t als nostres itineraris gratuïts, en tenim dinou. En concret, enguany es podran seguir itineraris a Ciutat Vella, les Corts, Sant Andreu, Sants-Montjuïc, Sarrià-Sant Gervasi, Santa Coloma de Gramenet, Badalona, l’Hospitalet de Llobregat (inscripcions al nostre web, 48hopenhousebarcelona.org/ itineraris) i Sant Joan Despí (inscripció a openhouse@sjdespi.net).Els itineraris dissenyats especialment per a persones amb diversitat funcional són quatre, tots amb inscripció al web 48hopenhousebarcelona.org. Dos dels itineraris són en bicicleta i formen part de la secció temàtica Open Green: l’itinerari Connexió Metropolitana i l’itinerari Recuperació Mediambiental Eix Besòs, per explicar la ciutat i reivindicar una mobilitat sostenible. Inscripcions al web: 48hopenhousebarcelona.org Edificis: L’accés a la majoria d’edificis és lliure, només per a dinou cal inscriure-s’hi prèviament. Inscripcions al web: 48hopenhousebarcelona.org

DURANT EL FESTIVAL Totes les activitats tenen voluntaris de suport que poden vetar el dret d’admissió i que t’explicaran com funciona l’activitat, els horaris i la freqüència d’accés. Ells organitzen l’accés en funció de les prioritats establertes per l’organització, en primer lloc i per aquest ordre: mecenes, micromecenes, voluntaris i públic en general. No es pot córrer ni cridar durant les visites i les activitats del festival, per evitar accidents i molèsties a la resta de visitants. Amb la finalitat de protegir els edificis que es visiten, no està permès tocar-ne els objectes ni les parets. 2

ACTIVITATS PER A LA INCLUSIÓ D’USUARIS Les activitats de l’Open Social, per a la inclusió d’usuaris, Gran Open Extra i Arquitectes a les Aules consisteixen en la formació arquitectònica dels usuaris perquè siguin ells mateixos qui expliquin els seus edificis al públic del festival. ACTIVITATS PER A LA INCLUSIÓ DE PÚBLICS EDIFICIS I ITINERARIS ACCESSIBLES S’ha fet la cartografia d’accessibilitat del festival, s’ha estudiat l’accessibilitat de més de 190 edificis i s’han establert tres categories: no accessible (sense icona), accessible (icona de cadira de rodes) i accessible amb condicions (icona de cadira de rodes amb asterisc (*)). En dos edificis de les Corts, s’explicarà la importància de l’accessibilitat en l’arquitectura. #OPENSKETCH18 És una proposta creativa: dibuixa qualsevol edifici del festival i comparteix el teu dibuix a Instagram amb les etiquetes #openscketch18 i #ohb18. Si vols dibuixar en companyia, vine al matí del diumenge 28 d’octubre a la nostra ruta pel Tibidabo. Punt de trobada i identificació a les 11 h, a l’entrada del Parc; consulta al web els edificis per dibuixar i les bases del concurs. #OPENGRAM18. DESVESTIM L’ARQUITECTURA

PARTICIPA. Abans/durant/després

No es poden fer les visites amb motxilles i bosses que no siguin de mà, per evitar cops i desperfectes. En cas de dubte, pregunteu-ho als voluntaris. Els menors de 12 anys han d’anar agafats de la mà d’un adult.

Desvestim l’arquitectura és el tema del concurs Opengram 2018 (del 15 d’octubre al 4 de novembre). Et deixem la frase de Mies Van der Rohe Less is more, que evoca com l’arquitectura moderna s’ha anat desvestint per trobar l’essència: descobreix-nos l’arquitectura que la descriu. Comparteix el teu punt de vista, fes servir les teves etiquetes d’arquitectura i afegeix-hi les nostres: #ohb18 i #Opengram18. Fes servir l’aplicació Instagram per compatir-les. OPEN FOTO 2018. PREMI JOSEP LLOBET Tria bé un edifici o un detall d’algun dels edificis que hagis visitat durant el cap de setmana, captura l’esperit de l’esdeveniment i podràs ser el guanyador de la sisena edició de l’Open Foto (del 28 d’octubre al 4 de novembre). Fes-nos arribar una única foto per participant a: openfoto2018@48hopenhousebarcelona.org.

DESPRÉS DEL FESTIVAL Pots continuar participant en els concursos enviant-nos propostes o compartint-les per Instagram. Si no et vols perdre les activitats que portem a terme tot l’any, registra’t al web 48hopenhousebarcelona.org.

NOTA: Totes les imatges participants seran susceptibles de formar part de futures campanyes de l’Associació 48h Open House Barcelona. Consulta les bases de cada concurs al web 48hopenhousebarcelona.org. 3

Ciutat Vella

33 activitats 1. ARC DE TRIOMF

2. CA LA DONA 3. CASA ADRET

18 27

4. CASA DE LA CIUTAT 5. CASA DE LA SEDA 25

6. CAVALLERISSES DE LA GUÀRDIA URBANA 7. CERCLE DEL LICEU

8. COL·LEGI D’ARQUITECTES DE CATALUNYA 9. CONFRARIA DE PESCADORS DE BARCELONA TORRE DEL RELLOTGE

10. DISPENSARI ANTITUBERCULÓS (CAP LLUÍS SAYÉ) 11. ESCOLA LA SALLE COMTAL 12. ESCOLA MASSANA (CENTRE D’ART I DISSENY)

L A RA MB

13. EXPOSICIÓ THE ZONE OF HOPE (REIAL CERCLE ARTÍSTIC) 14. FÀBRICA DEL SOL 15. FACULTAT DE NÀUTICA DE BARCELONA UPC 16. FUNDACIÓ ENRIC MIRALLES

17. HABITATGE COOPERATIU PRINCESA 49 18. HABITATGE REHABILITAT RAMELLERES 19. HOTEL REC

SANTS - MONTJUÏC

20. INSTAL·LACIÓ DELS ORANGUTANS (ZOO DE BARCELONA)

28 16

21. ONEOCEAN PORT VELL 22. PALAU CENTELLES 23. PALAU MOJA

24. PARC DE RECERCA BIOMÈDICA DE BARCELONA

Dissabte

25. PIS ZERO FUNDACIÓ ARRELS

Diumenge

26. REIAL CLUB MARÍTIM DE BARCELONA

Dissabte i DiUmenge

27. RESTAURANT DOS PALILLOS 28. RESTAURANT MAREA ALTA (TORRE COLÓN)

OPEN GREEN

29. ITINERARI FALS GÒTIC 30. ITINERARI ADAPTAT EN LLENGUA DE SIGNES CIUTAT VELLA 31. ITINERARI GÒTIC ACCESSIBLE 32. ITINERARI MORT DE LES BOTIGUES HISTÒRIQUES 33. ITINERARI ADAPTAT AMB AUDIODESCRIPCIÓ AL PORT

Open INfraestructures

Open social Open Kitchen RACIONALISME I GATCPAC

P. OHB

PUNT d’informació i venda 48H OPEN HOUSE BCN

36 EIXAMPLE

PLAÇA CATALUNYA

11 5

P. OHB 1 19

VIA LAIETANA

PASSEIG DE SANT JOAN

4 121

PARC DE LA CIUTADELLA

SANT MARTÍ

20 15 6

21 24 14

Eixample 21 activitats 34. ANTIGA FÀBRICA D’ESTRELLA DAMM 35. AUDITORI I MUSEU DE LA MÚSICA SARRIÀ - SANT GERVASI

36. BIBLIOTECA ARÚS 37. CAN SERRA 38. CASA SAYRACH - CASA MONTSERRAT 39. CONSERVATORI MUNICIPAL DE MÚSICA DE BARCELONA 40. DIPÒSIT D’AIGÜES PLUVIALS DEL PARC JOAN MIRÓ

159

LES CORTS

41. ESCOLA DELS ENCANTS 42. EXPOSICIÓ SUITE METROPOLITANA 43. FÀBRICA LEHMANN 45. HOTEL GRANVIA 134

46. HOTEL VILLA EMILIA 47. INSTITUT VILADOMAT 48. MERCAT DE SANT ANTONI

53 P. OHB

50. OFICINES FUNDACIÓ MIES VAN DER ROHE

51. PALAU CASADES (IL·LUSTRE COL·LEGI D’ADVOCATS DE BARCELONA) 52. PALAU MACAYA 53. PRESÓ LA MODEL 54. RESTAURANT DISFRUTAR 43 47

55. TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA 56. XARXA DE CLAVEGUERAM

GRAN VÍA DE LES CORTS CAT

146 131

135

143 136

141

SANTS - MONTJUÏC

Dissabte Diumenge Dissabte i DiUmenge

OPEN GREEN Open INfraestructures

165

Open social Open Kitchen

157

150

70 79

RACIONALISME I GATCPAC

P. OHB

152

PUNT d’informació i venda 48H OPEN HOUSE BCN

HORTA - GUINARDÓ 153

P. OHB

149

65 GRÀCIA 37 34

42 P. OHB 50

AV. DI

AG O

P. DE GRÀCIA

52 56

39 P. DE SANT JOAN

C. d’aragó

TALANES

45 55

124

SANT MARTÍ

122

129 127

CIUTAT VELLA 19

125

117 130 115 121

Gràcia

Dissabte Diumenge Dissabte i DiUmenge

12 activitats

OPEN GREEN Open INfraestructures

57. ANTIGA FÀBRICA TÈXTIL MACSON (IED BARCELONA) 58. CAN TITELLA HABITATGE I ESTUDI 59. CASA GALERIA

60. CASA MARSANS (ALBERG MARE DE DÉU DE MONTSERRAT)

Open Kitchen RACIONALISME I GATCPAC

61. CASA VICENS 62. CASA VILARÓ

63. FINCA SANSALVADOR 64. HABITATGE REHABILITAT A&A 65. HABITATGE A EDIFICI ROCA BARALLAT

Open social

Josep maria jujol

P. OHB

PUNT d’informació i venda 48H OPEN HOUSE BCN

66. HABITATGES GOMIS 67. HABITATGES ILLA ESCORIAL 68. ORATORI I RESIDÈNCIA DE SANT FELIP NERI 161

160

165

159 152 153 37

149

EIXAMPLE

156

HORTA - GUINARDÓ SARRIÀ - SANT GERVASI

166 155

ÀCIA

57 70

74 67

68 59 TRAVESSERA

DE GRÀCIA PG. SANT JOAN

GRAN DE GR

Horta Guinardó 12 activitats

69. CAN FARGAS 70. CASA DE LES ALTURES 71. CASA GALLART I PARC DE LES HEURES 72. CILINDRE D’HORTA 73. DIPÒSIT PLUVIAL DEL PARC DE LES RIERES D’HORTA

74. HABITATGES ‘LA CASA DEL PATI’ 75. LABERINT D’HORTA 76. MERCAT D’HORTA 77. PAVELLÓ DE LA REPÚBLICA 78. RECINTE MODERNISTA DE SANT PAU 63

79. REFUGI ANTIAERI - MAS GUINARDÓ 80. VALL D’HEBRÓN

60 66

62 64

Dissabte Diumenge Dissabte i DiUmenge

OPEN GREEN Open INfraestructures

Open social Open Kitchen RACIONALISME I GATCPAC

P. OHB

PUNT d’informació i venda 48H OPEN HOUSE BCN

GRÀCIA

ALT ED

D DA

N RO

72 96

NOU BARRIS

100 70

SANT ANDREU

79 RONDA GUINARDÓ

111

78 GRÀCIA

Les Corts 11 activitats 81. BIBLIOTECA MONTSERRAT ABELLÓ 82. CAN DÉU 83. CENTRE PERE QUART - SUPERILLA 84. CENTRE CONTROL OPERATIU - LABORATORI 85. CRISTALERÍAS PLANELL 87. REIAL MONESTIR DE SANTA MARIA DE PEDRALBES 88. RESTAURANT COCINA HERMANOS TORRES 89. ROCA BARCELONA GALLERY 90. SUPERCOMPUTADOR MARENOSTRUM (TORRE GIRONA) 91. ITINERARI ENTRE L’AGRESSIÓ I L’OBLIT: L’OBRA DE TOUS FARGAS ARQUITECTES 93. ITINERARI CONNEXIÓ METROPOLITANA #OPENBICI

Dissabte Diumenge Dissabte i DiUmenge

OPEN GREEN Open INfraestructures

Open social Open Kitchen RACIONALISME I GATCPAC

P. OHB

PUNT d’informació i venda 48H OPEN HOUSE BCN

87 ALT ED

D DA

SARRIÀ - SANT GERVASI

AV. DI

AG O

89 P. OHB

VI A

III

N RO

85 P. OHB 82 TRAV. DE LES COR TS

83 81 SANTS - MONTJUÏC

88 LES CORTS

Nou Barris

5 activitats 94. ATENEU POPULAR DE NOU BARRIS 95. CASAL TRINITAT NOVA 96. CASERNA DE LA GUÀRDIA URBANA

97. TORRE DEL BARÓ

98. ITINERARI REC COMTAL: PAISATGES CULTURALS DE L’AIGUA 73

Sant Andreu

15 activitats 99. CAN PORTABELLA 100. CANÒDROM MERIDIANA

101. CASA BLOC - PIS MUSEU HABITATGE 1/11 (Museu del Disseny) 102. CASAL TORRE DE LA SAGRERA

103. CASES BARATES DEL BON PASTOR 104. CASES DE L’AIGUA (MUHBA) 105. ESCOLA CAN FABRA 106. ESCOLA LA LLOTJA 107. FABRA I COATS

108. HABITATGES AL CARRER DE BISCAIA

Dissabte

109. LA LIRA

Diumenge

110. NAU BOSTIK

Dissabte i DiUmenge

111. NOU INSTITUT GUTTMANN OPEN GREEN

112. NOVA SEU INSTITUT MUNICIPAL DE MERCATS DE BARCELONA 113. ITINERARI EIX BESÒS

Open INfraestructures

Open social Open Kitchen RACIONALISME I GATCPAC

P. OHB

PUNT d’informació i venda 48H OPEN HOUSE BCN

108

101

109 105

100

106

111

102

110

112

107 P. OHB

103

Sant Martí 17 activitats

Dissabte

Dissabte i DiUmenge

OPEN GREEN Open INfraestructures

Open Kitchen

115. ANTIGA FINCA DE CAN PICÓ

RACIONALISME I GATCPAC

116. BANC DE SANG I TEIXITS

118. CASA NAU

Open social

114. ANTIGA FÀBRICA CA L’ALIER

117. BETEVÉ

Diumenge

P. OHB

PUNT d’informació i venda 48H OPEN HOUSE BCN

eixample

119. CENTRE MUNICIPAL DE VELA 120. DELEGACIÓ TERRITORIAL AEMET A CATALUNYA 121. DIPÒSIT DE LES AIGÜES (BIBLIOTECA DE LA UPF)

122. EDIFICI CNMC

123. HABITATGES ACCESSIBLES FUNDACIÓ PERE MITJANS

124. HABITATGES AMB SERVEIS PER A GENT GRAN GLÒRIES

125. HABITATGES SOCIALS I ALLOTJAMENT TEMPORAL TÀNGER

55 124

122

126. LA ESCOCESA (FÀBRICA OBERTA DE CREACIÓ ANALÒGICA)

125

127. MUSEU CAN FRAMIS FUNDACIÓ VILA CASAS

P. OHB 117

128. PLANTA INTEGRAL DE VALORITZACIÓ DE RESIDUS (PIVR)

130

129. RNE BARCELONA

115

130. SHOWROOM D’ACCESSIBILITAT AL POBLENOU

121

CIUTAT VELLA

20 6

120

119

horta - guinardรณ

116

sant andreu

108

gran via de les corts catalanes

126 129 127

114

pere

AV. diagonal

118

rambla del poblenou

c. de

128

116 123

pG. del taulat

Sants Montjuïc

Dissabte Diumenge Dissabte i DiUmenge

OPEN GREEN Open INfraestructures

18 activitats

Open social Open Kitchen

131. ANTIGA FÀBRICA CASARAMONA (CaixaForum)

RACIONALISME I GATCPAC

132. ANTIGA TINENÇA D’ALCALDIA D’HOSTAFRANCS (SEU DEL DISTRICTE) 133. ESTACIÓ DE DEPURACIÓ D’AIGÜES RESIDUALS (EDAR) DEL BAIX LLOBREGAT

P. OHB

PUNT d’informació i venda 48H OPEN HOUSE BCN

134. ESCOLA BRESSOL EL FIL 135. ESPAI BOMBERS (PARC DE LA PREVENCIÓ DE BARCELONA) 136. FONT MÀGICA DE MONTJUÏC 137. FUNDACIÓ JOAN MIRÓ 138. LA CIUTAT DE L’AIGUA 139. LLEIELTAT SANTSENCA 140. MUSEU D’ARQUEOLOGIA DE CATALUNYA 141. MUSEU NACIONAL D’ART DE CATALUNYA

133

142. PARC DE BOMBERS MONTJUÏC 143. PAVELLÓ ALEMANY MIES VAN DER ROHE 144. PISCINA MUNICIPAL DE MONTJUÏC 145. REFUGI ANTIAERI 307 (MUHBA) 138

146. TORRES VENECIANES

la zona

franca

147. ITINERARI ZONA FRANCA: EVOLUCIÓ DE L’HABITATGE SOCIAL

pg. de

Les corts

134

53 c. de sans

139 eixample

132

43 47 40

gran via de les corts catalanes

pl. espanya

146 P. OHB

131 143

135

136

141

140

ciutat vella

137

145 144

142 132

154

Sarrià Sant Gervasi

21 activitats 148. CASA MULEY AFID (CONSOLAT DE MÈXIC) 149. CASA PÉREZ SAMANILLO (CÍRCULO ECUESTRE) 150. CASA RODRIGUEZ ARIAS 151. DIPÒSIT DEL REI MARTÍ 152. EDIFICI DAVID 153. EDIFICI MAS DE MIQUEL (ANTIC HOTEL DIAGONAL TUSET) 90

154. ESTUDI PEL PINTOR ARRANZ-BRAVO 155. HABITATGE REHABILITAT AL CARRER VALLIRANA 156. HABITATGE REHABILITAT AL PUTXET 157. HABITATGE REHABILITAT CASA MARIANO

158. HABITATGES AMB SERVEIS PER A GENT GRAN QUATRE CAMINS les corts

159. RESTAURANT HISOP 160. LA CASA DE VIDRE

161. LOCAL FUNDACIÓ AURA 162. TORRE BELLESGUARD 163. TORRE DE LES AIGÜES DEL TIBIDABO 164. TRANSFORMACIÓ D’UN TALLER A SANT GERVASI 165. VIL·LA URÀNIA 166. BLOC D’HABITATGES REHABILITATS AL CARRER VALLIRANA

Dissabte

Diumenge

167. ITINERARI ADAPTAT EN LLENGUA DE SIGNES DIAGONAL

Dissabte i DiUmenge

168. ITINERARI RACIONALISTA OPEN GREEN Open INfraestructures

Open social Open Kitchen RACIONALISME I GATCPAC

P. OHB

PUNT d’informació i venda 48H OPEN HOUSE BCN

85 82

163

162 151

bonanova

148

156

164

via augusta

161 c. de muntaner

PG. de la

158 P. OHB

160

166 155

165

grĂ cia 150

157

159 152 eixample

153 38

149

Ciutat Vella

Diumenge de 10 a 13.30 h Pere Llobet, Arnau Bargués, segle xvi; Josep Mas Vila, Francesc Daniel Molina, segle xix; Domènech i Montaner, Pere Falqués, Adolf Florensa, Manuel Brullet, segle xx

Pg. de Lluís Companys / Pg. de Sant Joan / Rda. de Sant Pere Dissabte de 10.30 a 19 h i diumenge de 10.30 a 18 h

Metro: L3 (Liceu), L4 (Jaume I)

1. ARC DE TRIOMF

Josep Vilaseca i Casanovas, 1888 Arc triomfal segons les proporcions clàssiques, però amb alguns materials i alguns elements ornamentals que permeten parlar de neomudèjar. Va ser projectat i construït el 1888, com a entrada a l’Exposició Universal d’aquell any. Són remarcables els relleus escultòrics de Josep Reynés (que representen la ciutat acollint els visitants) i de Josep Llimona (que simbolitzen el lliurament de guardons). També hi ha altres motius escultòrics, de Torquato Tasso, Antoni Vilanova, Manuel Fuxà i Pere Carbonell. Visita itinerari accessible dissabte a les 11 h Visita per micromecenes dissabte i diumenge a les 10 h (Per raons de seguretat, no poden pujar-hi menors de 18 anys)

Metro: L1 (Arc de Triomf)

* 2. CA LA DONA

* 5. CASA DE LA SEDA C. de Sant Pere Més Alt, 1 Dissabte d’11 a 14 h i de 15 a 19 h i diumenge d’11 a 14 h Juan Garrido i Bertrán, 1758 - 1763; Jeroni Martorell, 1928 - 1932 La seu actual del Col·legi de l’Art Major de la Seda la trobem a la planta principal de la Casa dels Velers, que destaca per la façana, treballada i solemne, en contrast amb un interior luxós i elegant. Tot i que durant l’obertura de la Via Laietana va patir per no ser enderrocada, els esgrafiats de la façana es consideren els millors de Barcelona del segle xviii, i el 1919 va ser declarada monument historicoartístic nacional. Metro: L4, L1 (Urquinaona)

* 6. CAVALLERISSES DE LA GUÀRDIA URBANA

C. de Ripoll, 25 Dissabte d’11 a 14 h i de 16 a 19 h Segle x; Sandra Bestraten Castells, 2013 Edifici medieval del segle xiii adossat a l’aqüeducte romà. Al segle xv va acollir les Escoles Majors, la primera Universitat laica, que depenia del Consell de Cent. El projecte de rehabilitació s’ha enfocat com un procés participatiu entre les sòcies i les entitats de Ca la Dona i un equip de dones arquitectes. Es fonamenta en l’aplicació de criteris innovadors de sostenibilitat. Cal destacar l’ús dels panells contralaminats de fusta que consoliden estructuralment l’edifici, amb una solució que pesa quatre vegades menys que les solucions convencionals de formigó. Metro: L1, L4 (Urquinaona), L1, L3, L6 i L7 (Catalunya)

C. de Wellington, 1 Dissabte i diumenge d’11 a 14 h Adrià Casademont, 1888 L’antic edifici de la Galeria de Màquines de l’Exposició Universal de Barcelona del 1888 es va construir segons els paràmetres de modernitat del moment (tres naus cobertes per una estructura metàl·lica). Però, després de l’Exposició, va ser parcialment enderrocat i es va veure afectat pel nou traçat del carrer de Wellington. Encara se’n conserven la façana principal (mirant al Parc de la Ciutadella) i la part anterior de les naus, que estableixen un diàleg curiós amb els seus nous habitants. És necessari mostrar document d’identitat per accedir a l’edifici

Metro: L4 (Ciutadella / Vila Olímpica)

* 3. CASA ADRET C. de Sant Domènec del Call, 6

7. CERCLE DEL LICEU

Dissabte d’11 a 14 h i de 16 a 19 h i diumenge d’11 a 14 h i de 16 a 18 h

La Rambla, 65

Segle

1847

xii;

Martínez Lapeña-Torres Arquitectos, 2000

Reforma d’una casa catalogada, situada en un dels carrers principals del call. La casa respon a una quarta part d’un antic palau del qual s’havien restaurat les façanes als anys seixanta i no es podien modificar. La intervenció ha volgut, sobretot, recuperar part del pati original: d’una banda, enderrocant forjats afegits que l’amagaven; de l’altra, construint-hi una nova escala d’acer que permet retrobar una presència imaginària de l’escala original medieval. Metro: L3 (Liceu), L4 (Jaume I) 22

C. de la Font de Sant Miquel, 2

Anomenat Edifici Vell, és una construcció marcada per la posició del Saló de Cent i el pati d’entrada, resultat d’adaptacions al llarg de sis-cents anys. El 1373, es va construir el Saló de Cent, primera edificació explícita per acollir les reunions del Consell de Cent Jurats. Era una sala al pati de la casa de l’escrivà del Consell i va ser encarregada al mestre Pere Llobet. A posteriori, l’arquitecte Arnau Bargués va fer la porta per a les noves dependències al carrer de la Ciutat. Al segle xix, es va dur a terme l’aixecament d’una nova façana, encarada a la plaça de Sant Jaume.

33 activitats

* 4. CASA DE LA CIUTAT

: Accesible

Diumenge de 10 a 13 h Inaugurat sis mesos després del Gran Teatre del Liceu, en destaquen les dependències, de decoració modernista. A més del mobiliari i de l’interiorisme, el Cercle és una mostra viva de l’art dels millors artistes catalans de l’època. Té un interès particular la decoració, amb murals d’Antoni Martí, i l’important conjunt modernista constituït pels vitralls d’Oleguer Junyent, els elements decoratius de Josep Pascó i Alexandre de Riquer i, sobretot, els dotze plafons de Ramon Casas al saló de la Rotonda. Metro: L3 (Liceu)

* : Accesible amb condicions (més info a la fitxa de cada edifici al web)

8. COL·LEGI D’ARQUITECTES DE CATALUNYA

11. ESCOLA LA SALLE COMTAL

Pl. Nova, 5

C. d’Amadeu Vives, 6

Dissabte d’11 a 14 h i de 16 a 19 h

Diumenge d’11 a 14 h i de 15 a 18 h

Xavier Busquets, Jorge Perea i Jordi Mansilla, 1962; Fuses Viader Arquitectes, Jordi Mansilla, Jorge Perea, 2018

Bonaventura Bassegoda i Amigó, 1905

Projecte que neix d’un concurs celebrat el 1958 i, per tant, desenvolupat després d’un període de mediocritat arquitectònica causat per la Guerra Civil que havia foragitat el moviment modern de Catalunya. El projecte es va concebre amb la voluntat de relacionar-se amb l’arquitectura moderna internacional i s’organitza en dos volums clarament diferenciats: un sòcol monumental amb esgrafiats de Picasso i un cos reculat en alçada. El projecte actual recupera l’esperit original del projecte tot millorant-ne les prestacions. Metro: L4 (Jaume I)

Edifici projectat per Bonaventura Bassegoda, dins d’un estil neogòtic d’inspiració modernista. El 1907 va ser premiat al concurs anual d’edificis artístics. Es tracta d’un edifici dissenyat per a la funció docent, on es valoren aspectes com la distribució de l’espai, l’ús de la llum i les solucions en matèria d’higiene. A l’interior, destaquen els ornaments florals, l’escala principal, de ferro forjat, els vitralls i el menjador, decorat amb ceràmica vidriada. Metro: L1, L4 (Urquinaona)

Duccio Malagamba

* 9. CONFRARIA DE PESCADORS DE BARCELONA TORRE DEL RELLOTGE Moll de Pescadors Diumenge d’11 a 14 h i de 16 a 18 h 1945

Metro: L4 (Barceloneta)

10. DISPENSARI ANTITUBERCULÓS (CAP LLUÍS SAYÉ) Ptge. de Sant Bernat, 10 Dissabte de 16 a 19 h GATCPAC (Josep Lluís Sert, Josep Torres Clavé, Joan Baptista Subirana), 1934-1938; Mario Corea, Francisco Gallardo-Bravo, Edgardo Mannino, 1990-1994 Edifici que s’entén, dins els estudis realitzats pel GATCPAC dedicats al sanejament de Ciutat Vella, amb un doble significat: un significat mèdic –l’edifici acollia una secció d’estudis antituberculosos per controlar una malaltia molt estesa al barri Xino– i un significat disciplinar, ja que l’edifici el formaven diferents cossos que entraven en diàleg amb el seu entorn immediat per tal d’organitzar la reparació arquitectònica d’aquesta part de la ciutat. La rehabilitació va preservar el vocabulari formal interior i exterior de l’edifici original, la seva estructura arquitectònica i l’esperit constructiu, i alhora el convertia en un nou CAP per al barri. Visita per micromecenes dissabte a les 16 h

Metro: L1, L2 (Universitat), FGC i RENFE (Catalunya)

12. ESCOLA MASSANA (CENTRE D’ART I DISSENY) Pl. de la Gardunya, 9 Dissabte d’11 a 14 h i de 16 a 19 h Estudio Carme Pinós, 2017 Projecte nascut de rastrejar el lloc que, tot i la geometria fragmentada de la parcel·la i la diversitat del context amb què dialoga, assoleix ser un edifici de forta presència unitària. L’escola, que representa una institució de futurs artesans i dissenyadors, es cobreix amb un material ceràmic de grans dimensions fet de manera artesanal i única per a l’edifici, la qual cosa ajuda a donar-li un caràcter singular i emblemàtic. Metro: L3 (Liceu)

ANTONIO NAVARRO WIJKMARK

La programació del Festival pot estar subjecta a canvis d’última hora aliens a l’organització.

L’any 1945, es va constituir l’actual Confraria de Pescadors de Barcelona. Els fundadors van ser els pescadors del port de Barcelona, que van construir l’edifici social per mitjà de recaptació popular. Aquest edifici, aixecat a l’actual passeig de Joan de Borbó, 54 (abans, passeig Nacional), es va convertir, des de llavors, en la seva seu social, oficines i administració. Malgrat els avatars de la història, i després dels segles transcorreguts des de la creació de la primera associació de pescadors, el seu esperit preval. Actualment, però, la Confraria de Pescadors de Barcelona, igual que la resta de confraries de pescadors de Catalunya, està sota la regulació de la Direcció General de Pesca de la Generalitat de Catalunya.

13. EXPOSICIÓ THE ZONE OF HOPE (REIAL CERCLE ARTÍSTIC)

* 17. HABITATGE COOPERATIU PRINCESA 49 C. de la Princesa, 49

C. dels Arcs, 5

Diumenge d’11 a 14 h

Dissabte d’11 a 19 h i diumenge d’11 a 18 h

Joan Barba Encarnación; Ángel Martín (assessor en participació i projecte), Daniel Molina (assessor en estalvi energètic i bioconstrucció), 2018

Manu Cermeron (comissari), 2018 The Zone of Hope és un projecte expositiu que permet viure en primera persona els efectes del canvi climàtic. Fa servir la tecnologia immersive extrem, única a Europa, per traslladar els visitants a diversos entorns on l’excés de CO2 a l’atmosfera ho està canviant tot.

14. FÀBRICA DEL SOL

Rehabilitació integral d’un edifici, concebuda des de la participació dels veïns de la cooperativa, que proporciona cinc habitatges i dos espais comunitaris. El projecte ha aconseguit millorar l’eficiència energètica de l’edifici, gràcies a la disposició de plaques solars, a un dipòsit d’aigües pluvials i un sistema d’aprofitament d’aigües grises per al reciclatge i la calefacció centralitzada de biomassa. A més, a l’interior dels habitatges s’ha aïllat la façana amb suro i argila, per regular-ne la temperatura i la humitat i minimitzar el soroll exterior.

Pg. de Salvat Papasseit, 1

Metro: L4 (Jaume I)

Metro: L3 (Liceu), L4 (Jaume I)

Dissabte i diumenge d’11 a 13.30 h Lluís Domènech i Estapà, 1907; Antoni Solanas Cànovas i Julio López Fernández, 2017

18. HABITATGE REHABILITAT RAMELLERES

El projecte de millora de la Fàbrica del Sol ha tingut com a objectiu convertir-se en un exemple que mostri el compromís amb la sostenibilitat, tant pel que fa al contenidor com al contingut del projecte, i assolir un nivell reproduïble per a altres promotors, administracions, etc. S’han resolt aspectes ambientals com les energies renovables, la qualitat de l’aire interior, la biodiversitat, l’aigua, els materials i el concepte smart, i s’han fet servir materials sense productes tòxics que segueixen els principis de la bioconstrucció.

Diumenge d’11 a 14 h i de 16 a 18 h

Metro: L4 (Barceloneta)

* 15. FACULTAT DE NÀUTICA DE BARCELONA UPC

C. de les Ramelleres, 3 DC.arquitectes i Laia Vilaubí, 2007 Projecte d’habitatge a Ciutat Vella que uneix dos apartaments i els converteix en un de sol. L’element principal del nou habitatge és el mur de càrrega divisori dels antics apartaments, que es transforma en un moble-llibreria, en office de cuina i en un pati que, d’una banda, il·lumina l’interior de l’habitatge i, de l’altra, connecta amb la terrassa superior. Aquest nou mur, per tant, es converteix en l’element central de la nova distribució. Metro: L1, L3 (Catalunya), FGC i RENFE (Catalunya) 19. HOTEL REC

Pla de Palau, 18

C. del Rec Comtal, 19

Dissabte de 16 a 19 h i diumenge d’11 a 14 h

Dissabte de 12 a 14 h i de 16 a 19 h i diumenge de 12 a 14 h i de 16 a 18 h

Joaquim Vilaseca i Adolf Florensa, 1930 - 1933 Edifici construït especialment per situar-hi l’Escola de Nàutica (fundada el 1769 per reprendre la tradició marítima), al lloc on hi havia hagut el Portal del Mar. Es tracta d’un edifici aïllat, de planta rectangular, que segueix un estil classicista inspirat en l’edifici de la Llotja de Mar. En aquest cas, l’edifici està envoltat de quatre pòrtics exteriors de columnes toscanes i un interior articulat al voltant d’un pati central. Visita itinerari accessible diumenge a les 11 h

Metro: L4 (Barceloneta)

16. FUNDACIÓ ENRIC MIRALLES Ptge. de la Pau, 10 bis, pral. Dissabte de 16 a 19 h i diumenge d’11 a 14 h i de 16 a 18 h

Alfredo Arribas, 2018 L’edifici, situat damunt l’antic Rec Comtal de Barcelona, s’integra al barri mitjançant traces fragmentades que tant generen un nou espai públic per oxigenar la trama urbana de la zona. L’hotel s’organitza principalment a partir de dues tipologies d’habitacions: una orientada al carrer (de distribució i caràcter curiós, amb una gelosia de formigó en façana) i l’altra orientada al pati (de distribució abstreta i caràcter introspectiu, que situa el bany a la façana principal mentre que la zona d’estar - dormitori es relaciona amb un pati urbà interior). En el projecte hi han participat diferents artistes que han ajudat a desenvolupar un projecte hoteler que ofereix, al mateix temps, allotjament i vivències integrades al barri. Visita itinerari accessible dissabte a les 11.45 h

Metro: L1 (Arc de Triomf) i RENFE (Arc de Triomf)

Benedetta Tagliabue, 2011 Laboratori internacional de creació nascut el 2011, situat al mateix edifici que acull l’estudi d’arquitectura Miralles Tagliabue EMBT, i on es troba el centre de documentació i l’arxiu Enric Miralles. La Fundació disposa de més de 500 metres quadrats per allotjar diferents exposicions que mostren l’arxiu i, en particular, la col·lecció de maquetes originals de l’arquitecte. L’entrada de l’edifici es caracteritza pel pati, amb un banc dissenyat per l’arquitecte Enric Miralles. Metro: L3 (Liceu i Drassanes)

: Accesible

* : Accesible amb condicions (més info a la fitxa de cada edifici al web)

Bea Schulze

20. INSTAL·LACIÓ DELS ORANGUTANS (ZOO DE BARCELONA)

* 23. PALAU MOJA

C. de Wellington cantonada c. de Villena

C. de la Portaferrissa, 1

Dissabte d’11 a 18 h i diumenge d’11 a 17 h

Dissabte d’11 a 19 h

Forgas Arquitectes, 2015

Josep Mas, 1774

Nou espai al Zoo de Barcelona, pioner amb les noves exigències ètiques, científiques, educatives i recreatives de les instal·lacions zoològiques. El projecte, finalista dels Premis FAD de Barcelona 2018 en la categoria de Ciutat i Paisatge, amb un total de 2.300 m², està format per un recorregut per al públic i quatre ambients per als orangutans. La proposta proporciona als visitants una visió intimista i complexa, sense renunciar a l’abstracció i a l’expressió de l’arquitectura i del paisatge que l’envolta. Interiors i exteriors es barregen buscant una relació propera i equilibrada entre visitants i orangutans.

Palau senyorial que va fer edificar el marquès de Moja i que ocupava una de les torres de la Porta Ferrissa, oberta a les muralles de la Rambla. El seu estil mostra els darrers moments del barroc, juntament amb influències del neoclassicisme francès. Al final del segle passat, el palau va ser adquirit pel marquès de Comillas i, després d’un llarg abandó, durant el qual va patir un parell d’incendis, el 1984 va ser rehabilitat i adaptat com a seu de la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. Metro: L3 (Liceu)

Metro: L4 (Ciutadella – Vila Olímpica)

* 24. PARC DE RECERCA BIOMÈDICA DE BARCELONA C. del Doctor Aiguader, 88 Diumenge d’11 a 13.30 h i de 16 a 17.30 h PINEARQ, Brullet-de Luna arquitectes, Xavier Llambrich, 2001 - 2006 El PRBB està situat al front marítim de Barcelona, al costat de l’Hospital del Mar, amb el qual, juntament amb la Universitat Pompeu Fabra i la Universitat Autònoma de Barcelona, compon una gran illa que uneix assistència sanitària, docència i investigació. L’edifici es planteja compacte per adaptar-se al solar, esglaonat cap al mar i aixecant-lo per la part posterior cap a la ciutat. El revestiment de la façana, de fusta natural, i la forma troncocònica fan que tregui pes a tot el conjunt. ANTONIO NAVARRO WIJKMARK

Metro: L4 (Ciutadella-Vila Olímpica)

C. del Carme, 84

Moll de la Barceloneta, 1 / Carrer de l’Escar, 26

Dissabte d’11 a 14 h i de 16 a 19 h

Diumenge de 12 a 14 h i de 16 de 18 h Scob Arquitectura i Paisatge i El Equipo Creativo, 2014 - 2015 OneOcean Port Vell, la marina del Port Vell de Barcelona, amplia els equipaments i millora les instal·lacions amb la construcció de dos edificis sobre l’aigua i l’ordenació de 16.000 metres quadrats de molls i pantalans. L’estratègia general del projecte aposta per aconseguir una bona integració paisatgística dels edificis i dels espais exteriors dins l’entorn singular en què estan situats, a mig camí entre el port industrial i el centre històric de Barcelona. El restaurant que inclou el complex presenta un espai càlid, suau i romàntic des d’on gaudir de les vistes exquisides que ofereix l’entorn. Metro: L4 (Barceloneta)

Elisava i Leve_projects, 2016

El Pis Zero és un habitatge temporal per a persones sense llar, un model de pis de baixa exigència i experimental, que es repetirà en altres situacions i emplaçaments. Per a la concepció d’aquest espai, es va tenir en compte el caràcter i la casuística dels usuaris, de manera que vestíbul, àgora i dormitori presenten una singularitat extrema. Les màrfegues, la peça clau de l’habitatge, estan dissenyades com una estructura contínua, flexible i funcional que s’estén per tot l’espai, i promouen que sigui l’habitant temporal qui triï, entre les diverses superfícies, el lloc on desplegar el matalàs. La recerca d’una experiència agradable i l’aproximació arquitectònica tan sensible fan d’aquest espai un lloc únic. Metro: L2 (Sant Antoni), L3 (Liceu)

* 22. PALAU CENTELLES Baixada de Sant Miquel, 8 Dissabte i diumenge d’11 a 14 h Segle

Aquest palau barceloní va ser elevat per Lluís de Centelles a final del segle xv sobre un altre edifici del segle xiii. Amb tres façanes de carreus de pedra de Montjuïc cedits de les pedreres municipals, destaca la de la baixada de Sant Miquel, amb portal adovellat i finestrals de traça gòtica convertits després en balcons. El pati rectangular, ordenat entre els segles xv i xvi, disposa d’escala allotjada al mur que, al segon tram, penetra per una de les crugies en forma de galeria. Metro: L3 (Liceu), L4 (Jaume I)

Juan Lemus Arrels FundaciÓ

La programació del Festival pot estar subjecta a canvis d’última hora aliens a l’organització.

25. PIS ZERO FUNDACIÓ ARRELS

21. ONEOCEAN PORT VELL

* 26. REIAL CLUB MARÍTIM DE BARCELONA Pg. d’Ítaca, 3

29. ITINERARI FALS GÒTIC

Diumenge d’11 a 14 h

Dissabte de 16 a 19 h i diumenge d’11 a 14 h

1959

Punt de trobada: Plaça Sant Felip Neri

El RCMB és un dels clubs més antics del país, ja que va iniciar l’activitat a finals del segle XIX. En aquest temps, la seva seu s’ha anat traslladant, passant d’edificis flotants amarrats al port, al pavelló octogonal amb cúpula modernista d’Enric Sagnier, per acabar, finalment, a l’edifici actual. Situat al Moll Espanya, les seves instal·lacions proporcionen als socis i els visitants tot el que necessiten per gaudir del mar i la navegació.

30. ITINERARI ADAPTAT EN LLENGUA DE SIGNES ARC DE TRIOMF

Metro: L4 (Barceloneta), L3 (Drassanes)

Dissabte a les 11 h

Autor: Elena del Hoyo

Punt de trobada: Arc de Triomf 27. RESTAURANT DOS PALILLOS C. d’Elisabets, 9

Inscripció a través del web: 48hopenhousebarcelona.org

Diumenge d’11 a 13 h Jordi Tió (arquitecte), Fernando Amat (interiorisme), 2007 Als baixos de l’Hotel Casa Camper se situa el Dos Palillos, un restaurant concebut per unir dues cultures gastronòmiques, l’asiàtica i l’espanyola. Està dividit en dos espais, el primer recrea un bar típic barceloní amb decoració kitsch, on es pot menjar dret al costat de la barra, i el segon, separat per les cortines, una barra asiàtica on es pot menjar assegut al costat de la cuina i servit pels cuiners mateix. Un disseny avantguardista i provocador per a una posada en escena carregada d’ironia.

31. ITINERARI GÒTIC ACCESSIBLE Diumenge a les 11 i a les 16 h Punt de trobada: C. Ciutat. 2Oficina d’Informació de Turisme de Barcelona. Autor: Easy walking Gotic tours Inscripció a través del web: 48hopenhousebarcelona.org

Visita per micromecenes diumenge a les 13.30 h

Metro: L1 i L2 (Universitat), L1, L3, L6 i L7 (Catalunya)

* 28. RESTAURANT MAREA ALTA (TORRE COLÓN) Av. de les Drassanes, 6-8 Dissabte i diumenge de 10.30 a 12.30 h Marc Marí Mayans, Cecilia Moretti, Laura Muñoz López, Maria Reyes Ventós, 2016 Les tres últimes plantes d’aquest gratacels es diferencien de la resta de l’edifici com si d’una embarcació navegant sobre la ciutat es tractés: Marea Alta, el restaurant de la planta 24, n’és la coberta, mentre que Marea Baja, el bar de la planta 23, n’és el saló. El projecte ha alliberat tot l’espai per obtenir una circulació i unes vistes de 360 º sobre la ciutat, i fa servir tres colors: el blanc i el blau, que identifiquen cadascun dels pisos, i el groc, que senyalitza els sectors de comunicació entre plantes tot recordant els molls de càrrega i descàrrega del port, i les seves grues i contenidors. Metro: L3 (Drassanes)

32. ITINERARI MORT DE LES BOTIGUES HISTÒRIQUES Diumenge a les 16 h Punt de trobada: Font de Canaletes, La Rambla. Autor: Mireia Banchs Inscripció a través del web: 48hopenhousebarcelona.org

33. ITINERARI ADAPTAT AMB AUDIODESCRIPCIÓ AL PORT Diumenge a les 10.30 h i a les 12.30 h Punt de trobada: Pla de Palau, 18 – Facultat de Nàutica Inscripció a través del web: 48hopenhousebarcelona.org

Meritxell Arjalaguer

: Accesible

* : Accesible amb condicions (més info a la fitxa de cada edifici al web)

21 activitats 34. ANTIGA FÀBRICA D’ESTRELLA DAMM C. del Rosselló, 515 Diumenge de 10 a 18 h 1905 El que va ser l’antiga fàbrica de cerveses Damm, i que actualment allotja les oficines de la seu de l’empresa, ocupa una illa completa de l’Eixample. El tractament de les façanes, que combina estucat i maó vist, i l’esvelta xemeneia de planta troncocònica són propis de l’arquitectura industrial de l’època. Aquest espai emblemàtic acull tota mena d’esdeveniments, com concerts o exposicions, cosa que el converteix en un espai cultural de referència a la ciutat. Metro: L5 (Sant Pau – 2 de Maig), L2 (Encants)

* 35. AUDITORI I MUSEU DE LA MÚSICA C. de Lepant, 150 Dissabte d’11 a 14 h i de 15 a 18 h Rafael Moneo (auditori), 1998; Dani Freixes (museu), 2007 Pont entre infraestructura i cultura, l’Auditori va ser clau en la renovació urbana de la ciutat el 1999, especialment la plaça de les Glòries. És el centre de la música a Barcelona, i combina la celebració de concerts musicals amb l’ensenyament i la difusió del coneixement de la música. L’espai s’articula al voltant de l’atri central d’accés a les sales, on hi ha una llanterna cúbica de vidre monumental en forma d’impluvi, decorada amb pintures ratllades de Pablo Palazuelo. El Museu de la Música, situat a la segona planta de l’Auditori, agrupa una col·lecció d’instruments musicals de tot el món i documents biogràfics, des de les antigues civilitzacions fins a les noves tecnologies del segle xxi. Situada a l’interior de l’Auditori, l’Escola Superior de Música de Catalunya s’afegeix al complex programa de l’edifici i acosta el conjunt a convertir-se en una veritable ciutat de la música autosuficient.

Rambla Catalunya, 126 Diumenge d’11 a 13.30 h i de 16 a 18 h Josep Puig i Cadafalch, 1903; Alfons Milà i Federico Correa, 1981 Edifici emblemàtic de l’avinguda Diagonal que, de quasi ser un palauet, va passar a ser la seu d’un col·legi de monges, fins a acollir, actualment, la seu de la Diputació de Barcelona. Can Serra, encarregada per Pere Serra i Pons a l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch, destaca per la façana gòtica catalana amb certes llicències de flamíger, que l’acosta a l’arquitectura renaixentista barcelonina. La distribució amb la torre com a eix central permet un ús molt ambivalent dels espais i l’adaptació a diferents usos al llarg del temps. Inscripció a través del web: 48hopenhousebarcelona.org

Metro: L3, L5 (Diagonal)

38. CASA SAYRACH - CASA MONTSERRAT Av. Diagonal, 423-425 Dissabte d’11 a 14 h i de 16 a 19 h i diumenge d’11 a 14 h i de 16 a 18 h Manuel Sayrach i Carreras, 1915 – 1918 Edifici d’habitatges en cantonada, construït seguint els esquemes modernistes, quan la majoria dels arquitectes ja havien abandonat aquesta estètica. Construït amb clares influències gaudinianes (finestres i coronament de l’edifici), en destaca la porta principal de l’avinguda Diagonal, coronada per una tribuna tancada per columnes esveltes, que formen una espècie de galeria al pis principal. També val la pena ressaltar-ne el sòcol exterior de pedra (que ressegueix les obertures), el vestíbul (que comunica amb el pati interior d’illa) i l’escala (treballada amb detall amb una decoració extraordinària). Visita itinerari accessible diumenge a les 12.45 h Es visitaran i s’explicaran els vestíbuls de la Casa Sayrach i de la Casa Montserrat. Visita per micromecenes dissabte i diumenge a les 10.30 h.

Metro: L3, L5 (Diagonal)

* 39. CONSERVATORI MUNICIPAL DE MÚSICA

Metro: L1 (Marina, Glòries)

DE BARCELONA

36. BIBLIOTECA ARÚS

Diumenge d’11 a 14 h i de 16 a 18 h

Pg. de Sant Joan, 26 Dissabte d’11 a 14 h Bonaventura Bassegoda i Amigó, 1895 El fanal modernista de vidre glaçat penjat a la façana assenyala l’accés a aquest edifici, que, originàriament, va ser construït com a edifici d’habitatges. El desig del propietari de fundar una biblioteca pública va fer que, quan va morir, es comencés un procés de transformacions de l’edifici per adequar-lo al nou ús. Un accés independent des del carrer, amb una escala de marbre de tres trams, i el treball amb materials nobles que donessin qualitat pública al que havien estat espais privats van ser els criteris seguits per l’arquitecte i els artesans que van participar en el projecte. Visita itinerari accessible dissabte a les 12.30 h

Metro: L1 (Arc de Triomf), L2 (Tetuan)

C. del Bruc, 110 - 112 Antoni de Falguera i Sivilla, 1928 Equipament a cavall entre els estils modernista i noucentista. Les torres cilíndriques amb cobertes punxegudes són una clara influència de Puig i Cadafalch, de qui l’arquitecte Antoni de Falguera va ser deixeble i col·laborador. En destaca, sobretot, l’espai interior anomenat la peixera, a partir del qual s’organitzen les aules i els passadissos. Aquesta espècie de celobert de 130 metres quadrats queda tancat amb una claraboia envitrallada i ofereix un espai polivalent per a concerts, presentacions i diferents esdeveniments. Metro: L4 (Girona)

La programació del Festival pot estar subjecta a canvis d’última hora aliens a l’organització.

Eixample

37. CAN SERRA

40. DIPÒSIT D’AIGÜES PLUVIALS DEL PARC JOAN MIRÓ C. de la Diputació / Carrer de Tarragona Dissabte, visites a les 9.30, 11 i 12.30 h Àngel Villanueva, 2003 Els dipòsits de regulació d’aigües pluvials de Barcelona, juntament amb una gestió avançada del sistema de drenatge i sanejament urbà, tenen com a objectiu minimitzar les inundacions a la ciutat i els desbordaments del clavegueram als medis receptors, enviant més aigües a les depuradores i reduint, per tant, la contaminació del riu Besòs i la mar Mediterrània. En cas de pluja o d’avís de pluja, s’anul·larà l’activitat. (Imprescindible dur calçat tancat i màniga llarga) Inscripció a través del web: www.48hopenhousebarcelona.org

Metro: L1, L3 (Espanya)

Laura Gonzalez

* 43. FÀBRICA LEHMANN C. del Consell de Cent, 159

* 41. ESCOLA DELS ENCANTS

Dissabte d’11 a 14 h i de 16 a 19 h

C. del Consell de Cent, 558-560 Diumenge d’11 a 14 h Roger Méndez, 2016 Una escola de nova construcció amb un projecte pedagògic de nivell avançat, referent a la xarxa pública d’ensenyament i un dels centres model d’Escola Nova 21. Situada en un entorn en transformació, el buit de Glòries, que obliga l’edifici a respondre a l’escala del lloc. Les dimensions reduïdes de la parcel·la conviden a optimitzar al màxim l’espai destinat a pati i a propiciar espais exteriors dins el volum edificat. L’interior és obert i lluminós, per estimular les relacions visuals i la lliure mobilitat dels alumnes pels diferents ambients d’aprenentatge.

Accedint-hi per un carreró central, s’arriba a un pati interior amb una xemeneia de 25 metres d’alçada, al voltant del qual es duien a terme totes les operacions de la fàbrica. Se’n coneixen diferents usos originals: des de subministrament de plats i coberts per a l’exèrcit, fins al treball de caps de nines de llauna i de porcellana, o el de teixits per a disfresses de peluix. Actualment, l’espai el comparteixen una vintena d’estudis taller, amb un aire atractivament decadent. Metro: L1 (Urgell, Rocafort)

45. HOTEL GRANVIA

Metro: L1 (Glòries)

Gran Via de les Corts Catalanes, 642 Marcela Grassi

Dissabte de 12 a 14 h i de 16 a 19 h i diumenge d’12 a 14 h i de 16 a 18 h Jeroni Granells, 1870 L’any 1870, Josep Maria Serra i Dorotea de Chopitea, fundadors del Banc de Barcelona, van encarregar al mestre d’obres Jeroni Granells la construcció de la seva residència al nou centre de Barcelona. L’edifici es va convertir en el primer palauet fora muralles de la ciutat. El 1935, el palauet va ser objecte d’una profunda reforma per convertir-lo en l’Hotel Granvia. La intervenció va respectar els principals elements del palau (façana, escalinata principal i un gran saló) i avui l’hotel ha recuperat a la terrassa un agradable espai d’acollida, tant per als hostes com per als ciutadans, recollint el testimoni de les grans recepcions viscudes. Metro: L2, L3, L4 (Passeig de Gràcia), L1, L4 (Urquinaona)

42. EXPOSICIÓ SUITE METROPOLITANA

46. HOTEL VILLA EMILIA

C. del Rosselló, 202 (Espai Mercè Sala, vestíbul de connexió L3, L5 de l’estació Diagonal)

C. de Calàbria, 115

Dissabte d’11 a 19 h i diumenge d’11 a 18 h Sota el títol Suite metropolitana, l’exposició recull els projectes d’arquitectura i urbanisme realitzats per l’AMB els darrers anys i els presenta amb material inèdit dels autors. A través d’un recorregut per les diferents sales que componen la suite, la mostra vol acostar al públic la dimensió de l’espai metropolità des d’una òptica domèstica, com si el visitant es trobés en espais quotidians de casa seva a mesura que va descobrint els projectes a escala metropolitana. Metro: L3, L5 (Diagonal) 28

: Accesible

Dissabte de 12 a 14 h i de 17 a 19 h i diumenge de 12 a 14 h i de 17 a 18 h Bosch Cuspinera Associats, 2007 Uns nous propietaris, de tradició hotelera, han convertit una finca familiar en un hotel que vol transmetre als hostes la sensació d’allotjar-se en una casa particular. Per aconseguir-ho, s’ha moblat cada racó amb peces úniques de la col·lecció familiar, amb un estil eclèctic en què conviuen peces d’antiquari amb peces contemporànies. Metro: L1 (Rocafort)

* : Accesible amb condicions (més info a la fitxa de cada edifici al web)

47. INSTITUT VILADOMAT C. del Consell de Cent, 159 Dissabte de 16 a 19 h tac arquitectes, 2015 Edifici organitzat en forma de T per adaptar-se a l’Eixample i per facilitar que el sol i la vegetació s’incorporin com a ingredients en la definició del paisatge interior de l’institut. És a dir, un costat llarg defineix l’alineació al carrer, i un volum perpendicular dibuixa dos grans patis orientats al migdia i oberts a l’interior d’illa. A més, un buit en planta primera del volum perpendicular permet l’aparició d’un gran espai cobert que relaciona, a mode de balcó, els dos grans àmbits oberts de l’institut. Metro: L1 (Urgell) 48. MERCAT DE SANT ANTONI C. Comte d’Urgell, 1

51. PALAU CASADES (IL·LUSTRE COL·LEGI D’ADVOCATS DE BARCELONA) C. de Mallorca, 283 Dissabte de 15 a 19 h Antoni Serra i Pujals, 1883; Agustí Borrell i Sensat, 1950 Palauet classicista de planta rectangular que s’organitza al voltant d’un pati central, cobert per una claraboia i format per columnes de marbre multicolors. L’ampliació al carrer de Roger de Llúria replica la façana original i relliga el conjunt amb una façana aixamfranada, lleugerament enretirada de la línia del carrer, que esdevé l’entrada principal. Està presidida, al coronament, per quatre escultures de cos sencer. És la seu del Col·legi d’Advocats des de l’any 1921. Metro: L3 (Diagonal), L5 (Verdaguer)

* 52. PALAU MACAYA

Dissabte de 16 a 19 h

Pg. de Sant Joan, 108

Antoni Rovira i Trias, 1882; Ravetllat Ribas Arquitectura, 2017

Dissabte de 16 a 19 h i diumenge de 10 a 14 h

L’edifici del Mercat de Sant Antoni, construït segons un projecte de l’arquitecte Antoni Rovira i Trias i l’enginyer Josep M. Cornet i Mas, l’any 1882, és un dels edificis públics més emblemàtics de l’Eixample barceloní. Ocupa una illa sencera i s’organitza en forma de creu grega, reproduint en geometria i dimensió el traçat de les alineacions de l’Eixample. El projecte de rehabilitació inclou una nova zona de museu amb el jaciment romà subterrani, espais d’ús cívic i pacificació dels carrers del voltant. Metro: L2 (Sant Antoni)

Josep Puig i Cadafalch, 1901 Aquest edifici constitueix l’homenatge que Josep Puig i Cadafalch fa a la tipologia de palau medieval barceloní, distribuint l’espai mitjançant un pati interior amb una escala que ens condueix al pis principal. En destaquen la pedra treballada de les façanes estucades blanques, la tribuna, d’estil gòtic, la porta principal i les dues torres laterals, cobertes amb teulada a quatre vessants. L’edifici, propietat de la fundació ”la Caixa” i reformat el 2012, és un espai per impulsar el diàleg i el coneixement entre tots els agents que impacten en el món social. Metro: L4, L5 (Verdaguer) 53. PRESÓ LA MODEL Dissabte d’11 a 14 h i de 16 a 19 h i diumenge d’11 a 14 h i de 16 a 18 h Salvador Vinyals i Sabaté i Josep Domènech i Estapà, 1904

ADRIÀ Goula

50. OFICINES FUNDACIÓ MIES VAN DER ROHE C. de Provença, 318 Diumenge d’11 a 14 h La Fundació Mies van der Rohe va ser creada el 1983 per l’Ajuntament de Barcelona. A més d’atendre la conservació i el coneixement del Pavelló, la Fundació impulsa el debat, la difusió i la sensibilització sobre temes d’arquitectura i urbanisme contemporanis. D’acord amb les seves finalitats, la Fundació organitza nombrosos esdeveniments, molts del quals es duen a terme al mateix Pavelló i a l’espai de treball del carrer de Provença. Aquest és un espai obert a tothom que estigui interessat en el desenvolupament i la millora del territori, i on es pot visitar una part de la col·lecció de maquetes; l’arxiu de 2.881 projectes d’arquitectura contemporània, que inclou esbossos, plànols, fotos i vídeos; la biblioteca, i documents històrics. Metro: L3, L5 (Diagonal)

La Model havia de ser un model de reforma del sistema penitenciari del moment i era un edifici on la forma mostrava la seva funció: les façanes transmetien serietat i austeritat als ciutadans i la funció s’evidenciava amb una distribució innovadora en planta de sis naus distribuïdes radialment al voltant d’un panòptic central que permetia controlar els presos des d’un punt central d’observació. La història demostra que la vida de la presó va tenir ben poc de modèlica i, tal com diu el mural contigu, esperarem que el nou espai passi a ser “de presó model a model de transformació”. És necessari mostrar document d’identitat per accedir a l’edifici

Metro: L5 (Entença), L3, L5 (Sants Estació)

ANTONIO NAVARRO WIJKMARK

La programació del Festival pot estar subjecta a canvis d’última hora aliens a l’organització.

C. d’Entença, 155

* 54. RESTAURANT DISFRUTAR C. de Villarroel, 163 Dissabte de 10 a 14 h Oliver Franz Schmidt, Natali Canas del Pozo i Lucas Echeveste Lacy, 2014 Un local singular i arriscat tant en la forma com en la situació. Un espai amb una façana petita i estreta en un carrer actiu de l’Eixample barceloní: un espai que s’amplia, es relaxa i s’omple de llum fins a arribar al pati d’illa, on el local s’obre a una terrassa espaiosa. La proposta pretén transmetre l’essència del Mediterrani, des del respecte a la història i l’herència dels seus pobles, fins a l’admiració pels artesans, els artistes i els arquitectes que han transformat aquesta essència en peces de gran bellesa. Metro: L5 (Hospital Clínic)

55. TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA Pl. de les Arts, 1 Dissabte de 10 a 16 h i diumenge de 10 a 14 h Ricardo Bofill, 1997 El disseny del Teatre Nacional de Catalunya segueix la tradició arquitectònica del teatre grec, combinant dos arquetips clàssics: el temple i l’hemicicle. L’edifici principal conté una sala clàssica amb capacitat per a 870 persones, i una sala petita per a 450 persones, ambdues unides per un ampli hall d’entrada. Tot el volum queda cobert per un gran sostre metàl·lic i de vidre a dues aigües que es recolza sobre 26 columnes. La façana de vidre obre l’edifici a l’exterior, on l’escalinata d’accés fa de grada per a actuacions a l’aire lliure sobre la nova plaça de les Arts. Existeix, també, un segon edifici amb una sala per a teatre experimental i avantguardista amb una capacitat de fins a 400 localitats.

Gràcia 12 activitats

57. ANTIGA FÀBRICA TÈXTIL MACSON (IED BARCELONA) C. de Biada, 11 Dissabte de 16 a 19 h i diumenge d’11 a 14 h i de 16 a 18 h Cristiano Franconi i Rodrigo González, 2010-2012, amb Alessandro Scarnato (1a fase) La seu de l’IED Barcelona, Escola Superior de Disseny, conserva l’estructura original i l’aspecte industrial de l’antiga fàbrica tèxtil construïda el 1952. L’edifici està format per quatre plantes, que integren els valors del Design For All, amb espais amplis i flexibles, que faciliten la intervenció i el treball col·lectiu entre estudiants i docents. La reorganització de l’antic pati de càrregues, que es cobreix amb un revestiment de fusta, amb una sèrie de rampes i escales, permet accedir als diferents punts de l’escola. Metro: L3 (Fontana)

58. CAN TITELLA - HABITATGE I ESTUDI C. d’Astúries, 40 Dissabte de 16 a 18 h i diumenge de 12 a 14 h 1900, Daniel Tigges 2014

Dissabte, visites a les 9, 10.15 i 11.30 h

Rehabilitació de la famosa Can Titella, una casa de la ciutat del segle xix, coneguda àmpliament per la seva activitat com a sala de festes de Gràcia. La nova proposta s’ha convertit en un projecte pilot d’edifici de baix consum, fins i tot d’energia zero a distància. L’edifici compleix els requisits de l’estàndard suís de construcció de baix consum Minergie, que combina sistemes d’alta eficiència energètica (com ara sòl radiant) amb fonts passives d’energia (com el pou canadenc).

Pere Garcia Fària, 1894

Metro: L3 (Fontana)

La xarxa de clavegueram de Barcelona recull les aigües residuals produïdes a la ciutat i les transporta fins a les depuradores. Les clavegueres garanteixen la higiene i la salut pública, eviten possibles inundacions i faciliten el sanejament de les aigües residuals.

59. CASA GALERIA

Metro: L1 (Glòries) 56. XARXA DE CLAVEGUERAM Pg. de Sant Joan, 91

(Imprescindible dur calçat tancat i màniga llarga) És necessari mostrar document d’identitat per accedir a l’edifici Inscripció a través del web: 48hopenhousebarcelona.org Visita per micromecenes amb inscripció prèvia dissabte a les 12.45 h

Metro: L4, L5 (Verdaguer)

C. de Ramon i Cajal, 40 Diumenge d’11 a 12.30 h Carles Enrich, 2017 Reforma d’un habitatge amb pati que entén l’edifici com una galeria permeable entre el carrer i els patis interiors mitjançant una seqüència de llindars habitables. El projecte amplia els passos entre estances amb intervencions als murs de càrrega per ampliar les visuals; recicla el paviment hidràulic i maons dels antics envans; redistribueix amb un sistema constructiu lleuger per permetre possibles modificacions futures, i potencia les estratègies passives de climatització aprofitant la situació i les característiques del pati. Inscripció a través del web: 48hopenhousebarcelona.org

Metro: L4 (Joanic)

: Accesible

* : Accesible amb condicions (més info a la fitxa de cada edifici al web)

60. CASA MARSANS (ALBERG MARE DE DÉU DE MONTSERRAT)

63. FINCA SANSALVADOR

Pg. de la Mare de Déu del Coll, 41-51

Pg. de la Mare de Déu del Coll, 79

Diumenge d’11 a 14 h

Diumenge, visites a les 11, 12 i 13 h

Juli Marial i Tey, 1907

Josep Maria Jujol i Gibert, 1910

Antic habitatge unifamiliar de planta quadrada que s’organitza al voltant d’un pati centralitzat, que a l’interior es tradueix en un espai a manera de claustre desenvolupat a la primera planta amb arcades de disseny neoàrab. La decoració interior modernista confereix a l’espai un joc de llum i color espectacular. Una rehabilitació recent ha reconvertit l’edifici en alberg, tot afegint-hi un edifici de nova planta.

Jujol va construir el mur de tancament de la finca i gran part de l’habitatge del porter, decorats amb elements de maó vist, ceràmica i esgrafiats. La troballa d’una mina d’aigua, que el propietari va voler explotar econòmicament, va fer aturar les obres, que preveien, també, l’edificació d’una torre a la part més alta, que no es va arribar a construir. A les galeries subterrànies de la planta embotelladora, Jujol va dissenyar diversos arcs parabòlics de maó vist amb una funció estructural.

Metro: L5 (El Coll-La Teixonera)

Metro: L5 (El Coll - La Teixonera)

* 61. CASA VICENS Dissabte a les 18 h i diumenge a les 18 i 20 h

* 64. HABITATGE REHABILITAT A&A

Antoni Gaudí, 1883-1885; Joan Baptista Serra de Martínez, 1925 (ampliació); Martínez Lapeña-Torres Arquitectos i Daw Office, 2018

Rbla. de Mercedes, 26

La casa Vicens és la primera casa construïda d’Antoni Gaudí. Concebuda inicialment com a casa d’estiueig per a Manel Vicens, corredor de borsa i canvi, és un dels primers edificis que inaugura el modernisme a Catalunya i a Europa. A la casa apareix l’essència de l’univers Gaudí, amb els elements constructius, decoratius i simbòlics que seran recurrents en tota la seva obra posterior. L’edifici s’ha recuperat gràcies a un treball de restauració i rehabilitació rigorós i meticulós d’un equip interdisciplinari format per arquitectes, restauradors, historiadors de l’art, experts en l’obra de Gaudí, que ha permès recuperar tant com ha estat possible la casa tal com Gaudí la va projectar.

El projecte resol l’espai central de l’habitatge plantejant-lo com un espai de transició entre la zona privada i la pública, situant-hi la cuina i l’espai d’emmagatzematge. Per mitjà de la geometria d’aquest espai, s’aconsegueix crear noves directrius que acompanyen els recorreguts de connexió entre les diferents zones i permeten estirar la llum exterior fins al centre de l’habitatge. La zona nord correspon a la zona de nit i té un estudi obert vinculat a l’espai d’entrada, mentre que a la sud se situa la zona de dia, directament relacionada amb la cuina i l’espai exterior.

Inscripció a través del web: 48hopenhousebarcelona.org

Metro: L3 (Fontana), FGC (Pl. Molina i Pl. de Gal·la Placídia)

Dissabte de 16 a 19 h Hiha Studio, 2017

Metro: L3 (PL. Lesseps)

* 65. HABITATGE A EDIFICI ROCA BARALLAT Via Augusta, 12

@rojo

Diumenge d’11 a 14 h Carles Martínez Sánchez,1935; OP TEAM arquitectura, 2018 Reforma d’un habitatge en un dels pocs edificis de Gràcia que van assumir els principis del moviment modern, i que es caracteritza per un ritme intens d’entrants i sortints formats per tribunes, finestres horitzontals i terrasses cobertes de manera atzarosa. La intervenció ha explorat les possibilitats funcionals d’una planta gairebé lliure en un edifici de parets de càrrega, i també ha aplicat criteris de rehabilitació energètica respectuosos amb l’esperit original de l’edifici. Metro: L3 (Diagonal); FGC (Provença i Gràcia)

* 62. CASA VILARÓ Av. del Coll del Portell, 67 Dissabte de 16 a 19 h Sixte Illescas i Mirosa, 1929 Popularment coneguda com la casa vaixell, es tracta de la primera obra racionalista d’Espanya que segueix l’estil nàutic de les primeres obres del Moviment Modern, i es caracteritza per l’ús de finestres apaïsades, per un porxo que fa de para-sol i una volumetria corba. L’habitatge se situa a la part superior d’una parcel·la amb fort pendent, de tal manera que, si mirem des de la planta principal sobre la piscina, protegits per una característica barana tubular, és com si miréssim al mar des de la coberta d’un vaixell. Visita per micromecenes dissabte a les 15.30 h

Metro: L3 (Lesseps)

ANTONIO NAVARRO WIJKMARK

La programació del Festival pot estar subjecta a canvis d’última hora aliens a l’organització.

C. de les Carolines, 20

66. HABITATGES GOMIS C. de Gomis, 32 / Avingdua de Vallcarca, 125 Diumenge d’11 a 14 h Antoni de Moragas i Gallissà, 1953

Edifici d’habitatges socials esglaonat sobre la falda del turó de Vallcarca. Aquest edifici exemplifica la voluntat de lligar l’arquitectura del moviment modern amb les possibilitats constructives del moment mitjançant sistemes de construcció artesanals. Es va plantejar com una unitat residencial en la qual els propietaris adquirien l’habitatge i els drets d’utilització dels espais comuns de l’edifici i el jardí, amb la voluntat de conscienciar els veïns de la necessitat de conservar la finca. Es visitaran els espais comuns, que l’arquitecte va dissenyar amb el màxim detall, i un habitatge que presenta l’esquema de distribució original. Metro: L3 (Vallcarca)

Horta Guinardó 12 activitas 69. CAN FARGAS g. de Maragall, 383-389 Dissabte d’11 a 14 h

Jose Hevia

segle

xiii;

segle

xviii;

BAMMP Arquitectes, 2016

L’edifici que actualment forma la propietat de Can Fargas és el resultat de diverses modificacions i addicions que s’han anat fent al llarg del temps. Organitzada, bàsicament, al segle XVIII, està constituïda per un cos central de cronologia anterior, amb planta rectangular i coberta a quatre aigües, al voltant del qual s’agrupen tot un seguit d’afegits de diferents moments, entre els quals destaca la façana sud-oest, amb una galeria d’arcs rebaixats. Les façanes són de maçoneria i estan arrebossades només en part. A la part posterior, hi ha un petit jardí de gust romàntic, amb brollador i estàtua, separat del carrer amb un mur d’obra no gaire alt i un tancament de xiprers retallat. La torre alt-medieval de la masia està declarada bé cultural d’interès nacional. Metro: L5 (Vilapicina)

* 67. HABITATGES ILLA ESCORIAL

Rda. del Guinardó, 49

C. de l’Escorial, 50

Diumenge d’11 a 14 h

Enric Figueres, 1890; Víctor Argentí, 1991

Oriol Bohigas, Josep M. Martorell, Francesc Mitjans, Manuel Ribas, Josep Alemany, Josep M. Ribas, 1952 1955 / 1958 – 1962

Projectada amb un llenguatge neoàrab, inicialment havia de ser l’habitatge de l’enginyer director de la Societat General d’Aigües de Barcelona. Es diu Casa de les Altures perquè al costat hi havia els motors d’elevació d’aigua cap als dipòsits situats al turó de la Rovira. El 1991 es va rehabilitar com a seu del districte d’Horta-Guinardó. Es tracta d’un edifici de base rectangular, amb un buit central que correspon a un pati i amb un cos adossat a la façana sud en forma de porxo.

Aquesta unitat residencial a base de blocs es va plantejar com a alternativa a l’illa tancada, trencant l’esquema i obrint l’interior com a espai públic relacionat amb els carrers circumdants, tot i que posteriorment es va tancar. Gràcies a la poca profunditat dels habitatges i a la doble ventilació, es va aconseguir millorar molt les condicions higièniques dels habitatges, eliminant els patis interiors i dotant tots els habitatges de molt d’assolellament. L’habitatge que es visitarà s’ha reformat conservant al màxim l’esquema de distribució original en dúplex. Metro: L4 (Joanic)

C. del Sol, 2-10 Dissabte de 16 a 19 h Josep Artigas i Ramoneda, 1891 – 1894 Aquest conjunt arquitectònic està format, d’una banda, per una part residencial, destinada a l’ús exclusiu de la congregació de l’oratori, on les dependències s’organitzen al voltant d’un claustre central, i, de l’altra, per l’edifici corresponent a l’oratori, del qual destaca la voluntat mimètica, especialment de les façanes externes, respecte de la casa mare, situada a la barcelonina plaça de Sant Felip Neri. Metro: L3 (Fontana) : Accesible

Metro: L4 (Alfons X) 71. CASA GALLART I PARC DE LES HEURES C. de l’Harmonia, s/n Diumenge d’11 a 14 h i de 16 a 18 h

* 68. ORATORI I RESIDÈNCIA DE SANT FELIP NERI

* 70. CASA DE LES ALTURES

August Font de Carreres, 1895; Norman Cinnamond, 1993 Josep Gallart Forgas es va fer construir un palau d’estil château francès envoltat d’un jardí majestuós de gran valor paisatgístic, per competir amb el palau veí de la finca del Laberint d’Horta. Durant la Guerra Civil, hi va residir el president de la Generalitat, Lluís Companys, i s’hi va construir un refugi antiaeri, actualment en un estat de conservació magnífic. Amb la rehabilitació per adequar l’edifici en seu universitària, se’n van reproduir els elements més significatius per retornar-los a l’estat original: l’escala principal, amb la barana, el sòl, amb dibuix de tauler d’escacs, les motllures als passadissos, etc. Metro: L3 (Mundet)

* : Accesible amb condicions (més info a la fitxa de cada edifici al web)

* 72. CILINDRE D’HORTA

76. MERCAT D’HORTA

C. de Lisboa, 27

C. del Tajo, 75

Dissabte d’11 a 14 h

Dissabte de 10 a 14 h

Manuel Ribas Piera, 1985

Ramon Térmens Mauri, 1951

Projecte que responia a la doble voluntat de donar continuïtat al túnel de la Rovira per la boca nord i de construir un pas vertical per a vianants que salvés el relleu accidentat propi del barri. Amb una alçada màxima de 24,88 m i un diàmetre de 19,35 m, la construcció fa de mur de contenció de la Rambla, al mateix temps que una rampa interior de formigó armat connecta els dos punts de desnivell i fa de trava estructural del mateix edifici.

“L’emoció més gran de la meva vida va ser la que vaig sentir en veure acabat el cindri que havia de suportar la cúpula i les bigues Wierendeel de formigó armat de l’obra que havia projectat.” Aquestes paraules de l’arquitecte demostren la complexitat que requeria construir l’estructura projectada: van caldre 5.000 taulons per poder encofrar el quadrat de la cúpula, de 25 m de costat i situada a 20 m d’alçària. Un veritable laberint de fustes que s’uneixen, es recolzen i s’encreuen en totes les direccions.

Metro: L5 (Horta)

Metro: L5 (Horta) didac guxens

73. DIPÒSIT PLUVIAL DEL PARC DE LES RIERES D’HORTA C. de Jerez, 14 Dissabte, visites a les 9.30, 11 i 12.30 h 2010 Dipòsit que permet la retenció i el posterior desguàs controlat d’aigües pluvials minimitzant els desbordaments i la contaminació dels medis receptors finals. Per tant, el dipòsit protegeix la trama urbana en cas de pluges intenses garantint el funcionament correcte de la xarxa de clavegueram i la millora ambiental de les aigües de les nostres platges, del riu Besòs i del port. Inscripció a través del web: www.48hopenhousebarcelona.org

Metro: L3 (Valldaura), L5 (Horta)

* 77. PAVELLÓ DE LA REPÚBLICA

Rda. del Guinardó, 44 Diumenge d’11 a 14 h MBM arquitectes, 1962 - 1964

C. de Berruguete, 126 Dissabte d’11 a 14 h i diumenge d’11 a 18 h Josep Lluís Sert i Luís Lacasa, 1937; Espinet-Ubach arquitectes, 1992

Aquest edifici emblemàtic dels anys seixanta va significar una aposta innovadora dels joves arquitectes Josep Martorell, Oriol Bohigas i David Mackay, i dels seus promotors. També cal ressaltar-ne una construcció impecable, a càrrec de Famadas. La innovació està marcada per la situació del pati, amb una font central, al voltant de la qual es plega l’edifici. Aquest va ser un paradigma de l’habitatge col·lectiu a Barcelona.

L’edifici del Pavelló de la República és una rèplica de l’edifici que la República Espanyola va encarregar als arquitectes Josep Lluís Sert i Luís Lacasa, per tal de representar-la, en plena Guerra Civil espanyola, a l’Exposició Internacional de París del 1937. Construït amb una gran limitació de materials, d’acord amb les circumstàncies d’aquell moment difícil, va suposar una fita arquitectònica important. Al pati obert, Picasso va exposar el famós Gernika, i avui en podem veure una reproducció.

Metro: L4 (Alfons X)

Metro: L3 (Montbau)

* 78. RECINTE MODERNISTA DE SANT PAU C. de Sant Antoni Maria Claret, 167 75. LABERINT D’HORTA

Dissabte de 16 a 18 h

Pg. dels Castanyers, 1

Lluís Domènech i Montaner; Pere Domènech i Roura, 1905 - 1930; ONL Arquitectura i Guitart Arquitectura i Ass, 2014

Dissabte d’11 a 14 h i de 16 a 19 h i diumenge d’11 a 14 h i de 16 a 18 h Domenico Bagutti, 1792 Conjunt de jardins de diverses èpoques, situats al voltant del millor exemplar barceloní de jardí neoclàssic, construït per Joan Desvalls, marquès de Llupià i Alfarràs. Està distribuït en tres nivells esglaonats, el més baix dels quals conté un laberint de xiprers retallats, i el completen un petit canal navegable i escultures abundants de marbre italià amb temàtica mitològica. L’edifici és una antiga casa de pagès del segle xviii decorada amb motius àrabs en època romàntica. Adossada a la casa, trobem una torre de defensa del segle xiv, anomenada Torre Sobirana. Metro: L3 (Mundet) / Bus: 27, 60, 73, 76

Es tracta d’una de les obres més emblemàtiques del Modernisme, per les dimensions, la idea de ciutat que proposa, la lectura del Pla Cerdà i la relació peculiar amb la Sagrada Família. Avui, s’està aconseguint regenerar una sèrie d’edificis de gran valor històric i patrimonial, la rehabilitació i l’adaptació a nous usos, que sovint no és gens fàcil. El procés ha establert la recuperació de l’obra original de Domènech i Montaner i l’aplicació de criteris d’eficiència i estalvi energètic. El tractament com a conjunt monumental ha determinat molt els marges de maniobra dels arquitectes, al mateix temps que l’envergadura ha permès una instal·lació d’energia geotèrmica de gran eficiència. Inscripció a través del correu: visites.recinte@santpau.cat

Metro: L5 (Sant Pau-Dos de Maig)

La programació del Festival pot estar subjecta a canvis d’última hora aliens a l’organització.

74. HABITATGES ‘LA CASA DEL PATI’

79. REFUGI ANTIAERI - MAS GUINARDÓ Pl. de Salvador Riera, 2 Dissabte d’11 a 14 h Segle

xv;

Rafael Vila, 2011

Durant la reforma del casal d’entitats, es va descobrir un refugi de la Guerra Civil en molt bon estat que es troba just a sota de l’equipament. Les parets i el sostre són de maons de diferents tipus, per l’escassetat de materials, i disposava de llum elèctrica i pou. El Mas Guinardó, ara un casal d’entitats, era una masia del segle xv que deu la fesomia actual, amb un llenguatge classicista, a les intervencions fetes a finals del segle xix, tot i que el capcer és modernista. Aquest edifici, amb sis-cents anys d’història, des d’on es van dirigir els atacs a Barcelona durant la Guerra de Successió, s’integra avui dins els Jardins de Frederica Montseny. Metro: L4 (Guinardó-Hospital de Sant Pau)

Les Corts 11 activitats

81. BIBLIOTECA MONTSERRAT ABELLÓ C. dels Comtes de Bell-lloc, 192-200 Dissabte de 16 a 19 h Ricard Mercadé i Aurora Fernández arquitectes, 2017 Rehabilitació d’uns antics edificis industrials que manté el caràcter original dels espais i els aprofita de suport per a les noves funcions. La intervenció estructural, sobre una estructura molt degradada, aconsegueix mantenir les proporcions dels espais mitjançant reforços a la coberta i a l’estructura porticada de formigó, que en mantenen l’elegant esveltesa. A més, la intervenció també crea un atri lluminós central que recull l’accés principal de l’edifici, i es converteix en l’eix vertebrador del projecte articulant visualment tots els espais del nou equipament. Metro: L3 (Pl. del centre)

* 82. CAN DÉU Pl. de la Concòrdia, 13 Diumenge d’11 a 13.30 h Eduard Mercader i Sacanella, 1897; Xavier Aguilar i Borrás, 1984-1986; Judith Masana i Anna Ribas, 2003 L’edifici reflecteix la convivència i la interacció de les arts decoratives, tant artesanals com industrials, amb la construcció, com podem veure en les solucions decoratives, de sostres, parets, paviments i elements de tancament. L’edifici fa cantonada i consta de dos cossos amb diferents alçades i un jardí. Al cos principal destaca la tribuna de ferro i vidre a l’angle. La coberta és a tres vessants amb ràfec prominent i hi sobresurt una torre mirador de planta quadrada.

David Cardelus

Metro: L3 (Les Corts) 80. VALL D’HEBRÓN Pg. de la Vall d’Hebron, 119-130 Dissabte de 15.30 a 19.30 h i diumenge de 11 a 14 h BAAS Arquitectura i Espinet Ubach arquitectes i associats (projecte de millora del complex), 2017 El Vall d’Hebron Barcelona Hospital Campus és un parc sanitari de referència mundial on assistència, recerca, docència i innovació es donen la mà. A banda, és una icona de l’arquitectura del barri i és l’origen de la construcció del seu voltant. Recentment s’ha iniciat un projecte de transformació d’aquest gran complex per convertir-lo en un espai més agradable, accessible i saludable, i obert a l’entorn i als veïns. La visita permetrà conèixer aquest projecte, el Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), el Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO) i les sales d’operacions del Bloc Quirúrgic de l’Hospital General, i participar en el taller infantil Descobreix com es fan els medicaments, dirigit per l’equip de Farmàcia Pediàtrica de l’hospital. Inscripció a través del web: 48hopenhousebarcelona.org

83. CENTRE PERE QUART - SUPERILLA C. del Comandant Benítez, 6 Diumenge d’11 a 14 h Toni Toscano i Paul Calleja, 1999; Pich Architects, 2015; Peris+Toral Arquitectes, 2018 Edifici guanyador dels Premis AJAC de Joves Arquitectes l’any 1998, que s’ha reformat amb criteris de màxima eficiència constructiva i gestió eficient basats en l’ús d’una construcció lleugera i industrialitzada. S’hi aprecia una estructura metàl·lica que cobreix les grans llums i una coberta de xapa grecada autoportant i multicapa que vol recordar la volta catalana. Les façanes són de fusta contralaminada, de panells de gran format amb acabats d’aïllament integrats. Actualment, s’ha obert el projecte cap a la nova superilla de les Corts, amb una façana porosa que relaciona el centre amb la plaça de nova creació. Metro: L5 (Badal)

Metro: L3 (Vall d’Hebron i Montbau), L5 (Vall d’Hebron)

: Accesible

* : Accesible amb condicions (més info a la fitxa de cada edifici al web)

* 88. RESTAURANT COCINA HERMANOS TORRES C. del Taquígraf Serra, 20 Dissabte de 10 a 13 h i de 17 a 20 h OAB Office of Architecture in Barcelona, Carlos Ferrater, Borja Ferrater, 2018 Cocina Hermanos Torres és un projecte que neix a partir de la voluntat de generar una nova experiència amb relació al món de la cuina i la restauració. Un nou espai que serveix per viure una nova experiència culinària. Contenidor i continent s’uneixen en pro d’una experiència única.

84. CENTRE CONTROL OPERATIU - LABORATORI C. del General Batet, 1-7 Dissabte de 16 a 18.30 h Leopoldo Rodés Parés El Centre de Control Operatiu supervisa de manera contínua, les 24 hores del dia i els 365 dies de l’any, els paràmetres clau del servei d’abastament d’aigua a Barcelona i la seva àrea metropolitana. El laboratori d’Aigües de Barcelona ofereix, també de manera contínua i ininterrompuda, serveis d’anàlisi d’aigua i de gestió de plans de control en infraestructures relacionades amb els processos del cicle integral de l’aigua, així com un servei analític a clients externs destinat a analitzar tot tipus de paràmetres. És necessari mostrar document d’identitat per accedir a l’edifici Inscripció a través del web: www.48hopenhousebarcelona.org

Metro: L3 (Zona Universitària) 85. CRISTALERÍAS PLANELL C. del Dr. Ibáñez, 48 Diumenge d’11 a 14 h H Arquitectes, 2016 Equipament públic en una parcel·la triangular que presenta les façanes de l’antiga Cristalería Planell, que es va establir al carrer d’Anglesola l’any 1913. L’edifici, com a peça urbana, aprofita la parcel·la en la seva totalitat, però la forma triangular i les façanes catalogades impedeixen una ocupació completa del solar. L’edifici reparteix el programa en quatre plantes que s’enretiren de la façana patrimonial sud, i el pati cobert resultant permet compatibilitzar edificació i patrimoni, millorant les condicions de llum natural dels espais d’aulari, i alhora aporta un coixí tèrmic i acústic respecte a l’entorn.

Metro: L3, L5 (Sants Estació)

89. ROCA BARCELONA GALLERY C. de Joan Güell, 211-213 Dissabte d’11 a 19 h OAB Office of Architecture in Barcelona, 2009 Un espai únic i obert a la ciutat, de 2.400 metres quadrats, que es converteix en un punt de trobada de referència per celebrar esdeveniments i exposicions temporals relacionats amb l’arquitectura, la innovació, el disseny i la sostenibilitat. La façana de vidre, de dia i en funció de la llum, crea diferents efectes visuals a l’interior, mentre que de nit queda totalment il·luminada, mitjançant un centenar de LED col·locats a l’estructura. Metro: L3 (Maria Cristina, Les Corts) 90. SUPERCOMPUTADOR MARENOSTRUM (TORRE GIRONA) C. de Jordi Girona, 31 Dissabte d’11 a 19 h Josep Masdéu i Puigdemasa, 1860; Yolanda Martínez i Josep Benedito, 2004 A la capella de Can Girona, s’allotja el supercomputador Mare Nostrum, un dels més potents d’Europa, amb la missió d’investigar i desenvolupar tecnologies de la informació per al progrés científic. La casa i els jardins de Can Girona van ser encarregats pel conegut banquer, financer i polític Manuel Girona i Agrafel. Actualment, en resten l’edifici principal, la capella, la zona de les cotxeres i les cavallerisses. Metro: L3 (Palau Reial)

* 91. ITINERARI ENTRE L’AGRESSIÓ I L’OBLIT: L’OBRA DE TOUS FARGAS ARQUITECTES Dissabte a les 16 h

Metro: L3 (Les Corts, Maria Cristina)

Punt de trobada: Av. Diagonal 662. Edifici Planeta

* 87. REIAL MONESTIR DE SANTA MARIA DE PEDRALBES

Autor: Arquitectes per l’Arquitectura

Baixada del Monestir, 9

Inscripció a través del web: 48hopenhousebarcelona.org

Diumenge de 10 a 15 h Han intervingut en la restauració, els darrers 120 anys: Joan Martorell, Geroni Martorell, Pallàs, Basegoda, Ros de Ramis, Casanoves, López Íñigo i, des de l’any 1988, Josep M. Julià Aquesta joia del gòtic català té un important valor afegit: el conjunt el va fer servir la comunitat de les clarisses des de la seva fundació i fins a l’any 1983, any en què es va obrir al públic. Gràcies a aquest ús ininterromput, avui ens podem atansar a la vida d’aquesta comunitat religiosa femenina tot recorrent-ne els espais més quotidians. El museu monestir conté nombroses obres d’art, objectes litúrgics i mobiliari que la comunitat ha anat aplegant al llarg dels segles. Metro: L6 (Reina Elisenda)

93. ITINERARI CONNEXIÓ METROPOLITANA #OPENBICI Diumenge a les 10 h Punt de trobada: Av. Diagonal 695. Connexió ciclable i peatonal entre Barcelona i Esplugues de Llobregat Autor: BiciCultura Inscripció a través del web: 48hopenhousebarcelona.org

La programació del Festival pot estar subjecta a canvis d’última hora aliens a l’organització.

Joan Guillamat

Nou Barris

5 activitats

ADRIÀ GOULA

94. ATENEU POPULAR DE NOU BARRIS C. de Portlligat, 11-15 Dissabte de 15 a 17 h Fornari + Rojas Arquitectos, 2012 Reforma d’una antiga fàbrica d’asfalt ocupada pels veïns a finals dels anys setanta per convertir-la en la primera fàbrica de creació de la ciutat i en una de les escoles de circ més importants del món. El projecte manté l’estructura de l’edifici original, confirmant-ne la versatilitat i convertint-la en la clau generadora. El projecte se centra a millorar l’organització i la funcionalitat existents; tanca l’espai de transició entre les naus convertint-lo en el vestíbul principal de l’edifici; crea un nou tancament unitari modulat, i combina tres materials (fusteria d’alumini, vidre U-Glass i revestiment de xapa grecada llisa o perforada, segons la posició i la necessitat). Metro: L3, L4, L11 (Trinitat Nova)

* 95. CASAL TRINITAT NOVA C. Garbí, 3

96. CASERNA DE LA GUÀRDIA URBANA C. Marie Curie 20 Diumenge de 10 a 13 h DataAE i

Studio, 2014

Projecte de reforma i ampliació d’una caserna existent situada a l’antic Institut mental de la Santa Creu (1886-1910), a Nou Barris. L’edifici ocupa una extensió menor a la dimensió global del complex, a causa de les demolicions produïdes al llarg del temps. Actualment, concentra quasi la totalitat dels serveis municipals del barri: les oficines del districte, la biblioteca, els serveis tècnics i la caserna de la Guàrdia Urbana. L’edifici s’organitza a través d’una seqüència de patis amb estructura de claustres envoltats per naus longitudinals i transversals. És necessari mostrar document d’identitat per accedir a l’edifici Visita per micromecenes diumenge a les 12 h

Metro: L4 (Llucmajor)

Diumenge d’11 a 14 h Bayona /Valero i Cantallops/Vicente Arquitectes, 2017 L’edifici sorgeix i s’integra en la urbanització existent aprofitant el desnivell de la topografia per captar llum natural a tots els espais: el Casal esdevé una prolongació del carrer i transforma l’espai lliure exterior en un espai social vertebrador que aporta allò que faltava (activitat i gent), al mateix temps que dilueix la línia entre l’interior i l’exterior creant una continuïtat visual i física que fomenta l’ús col·lectiu del conjunt. Tot i així, la compacitat del volum permet establir accessos controlables i fàcilment segregables. Metro: L11 (Casa de l’aigua)

* 97. TORRE DEL BARÓ Ctra. Alta de les Roquetes, 328 Dissabte de 10 a 13 h i de 15 a 17 h 1904; Jordi Farrando, 2014 Aquest edifici residencial, tot un símbol de Nou Barris, és un bon mirador que acull un punt d’informació del Parc de Collserola. L’edifici també es coneix popularment com a castell, per l’aire medievalista, que es manifesta en les obertures de mig punt i el coronament a base de merlets, que evoquen una fortificació. Van ser els primers elements que es van recuperar, quan es va rehabilitar. Metro: L3 (Roquetes)

* 98. ITINERARI REC COMTAL:

PAISATGES CULTURALS DE L’AIGUA Diumenge a les 10 h Punt de trobada: Casa de l’aigua de Montcada i Reixach Autor: Museu de Montcada Inscripció enviant mail a: museumunicipal@montcada.org

Jordi Surroca i Gael del Rio

: Accesible

* : Accesible amb condicions (més info a la fitxa de cada edifici al web)

Sant Andreu

102. CASAL TORRE DE LA SAGRERA C. de Berenguer de Palou, 64-66 Diumenge d’11 a 14 h i de 16 a 18 h 1875; if arquitectos, 2018 Projecte d’ampliació d’una torre d’estil neoclàssic, segurament, la casa del director de la fàbrica tèxtil La Española, que formava part de l’antic complex Fabra i Coats. La intervenció ha conservat els elements característics de la façana històrica i es connecta a l’edifici existent per la façana est; al mateix temps, planteja un edifici nou amb flexibilitat funcional i d’ús en el temps amb un nou llenguatge que dóna resposta a les necessitats de control solar i visuals.

15 activitats

Metro: L1, L5, L9N, L10 (La Sagrera) 99. CAN PORTABELLA C. de Virgili, 18

103. CASES BARATES DEL BON PASTOR

Diumenge d’11 a 14 h i de 16 a 18 h

C. de Tàrrega, cantonada amb el c. de Bellmunt

Josep Bunyesc, 2015 El casal de barri, ja existent però notablement deteriorat, es rehabilita conservant-ne les façanes i el sostre de la planta baixa, mentre que la resta es reconstrueix i s’amplia cap a l’est. El projecte busca el màxim estalvi energètic i aconsegueix ser un edifici de balanç zero: produeix tanta energia com la que consumeix al cap de l’any. Aquest fet s’aconsegueix, principalment, amb un aïllament perimetral d’entre 12 i 24 cm i una captació solar activa i passiva amb proteccions solars. Metro: L9N, L10 (Onze de setembre) 100. CANÒDROM MERIDIANA

Diumenge d’11 a 14 h Xavier Turull Ventosa, 1896-1934

Les Cases Barates del Bon Pastor es van construir en els moments previs a l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929, per eliminar barraques de la muntanya de Montjuïc i donar aixopluc als seus habitants. Es visitarà un habitatge que conserva el particular aspecte extern amb escasses modificacions, com també l’interior, on es podran copsar els canvis introduïts al llarg dels anys. També s’explicarà el projecte de conservació d’una illa de Cases Barates, en el context de remodelació del barri, i la seva futura rehabilitació per convertir-la en un espai patrimonial. Metro: L9, L10 (Bon Pastor)

Diumenge d’11 a 14 h i de 16 a 18 h Antoni Bonet Castellana i J. Puig Torné, 1963; Xavier Monteys i Josep M. de Lecea, 2010

104. CASES DE L’AIGUA (MUHBA)

Antic canòdrom (avui Parc de Recerca Creativa de l’Ajuntament de Barcelona) que ocupa la totalitat d’una parcel·la rectangular on, sobre el costat més llarg, es recolza l’edifici principal, i en la resta se situava la pista de curses (avui una plaça pública). L’edifici es resol amb un llenguatge coherent i propi del moviment modern, amb una estructura esvelta d’acer, perfectament pensada i travada en el global de l’edifici, que recull un gran brise-soleil penjat sobre les graderies.

Diumenge d’11 a 14 h

Metro: L1 (Fabra i Puig) 101. CASA BLOC - PIS MUSEU HABITATGE 1/11 (Museu del Disseny)

Ctra. de Ribes, 103-111 Pere Falqués, 1916; Alberto Aguirre, 2007 (edifici Sant Andreu); Felip Steva i Planas, Joan Sitjes, 1916; rga arquitectes, 2015 (edifici Nou Barris) Conjunt patrimonial que explica la història de la ciutat per intentar establir i consolidar un sistema públic d’abastiment d’aigua al segle XX: des de l’actual barri de la Trinitat Vella s’impulsava l’aigua fins al dipòsit situat a la Trinitat Nova, on es clorava i des d’on es conduïa al nucli antic de la ciutat. Avui, ambdós edificis tornen a estar connectats pel túnel que els unia sota l’avinguda Meridiana, fet que permet, finalment, mostrar el conjunt complet. Metro: L11 (Casa de l’aigua)

C. de l’Almirall Pròixida, 1 Dissabte de 16 a 19 h i diumenge d’11 a 14 h i de 16 a 18 h GATCPAC (Josep Lluís Sert, Josep Torres Clavé i Joan Baptista Subirana), 1933-1939; Jaume Sanmartí i Raimon Torres, 1986 (rehabilitació bloc 1); Seguí Arquitectura, 1997-2008 (rehabilitació blocs 2, 3, 4 i 5)

Edifici d’habitatges per a obrers impulsat per l’Administració catalana durant la Segona República i considerat, avui, un símbol de l’arquitectura racionalista a Barcelona. El projecte representava una nova manera de pensar l’habitatge per als més necessitats i adaptava les propostes internacionals, que trencaven amb la tradició i apostaven per noves solucions, a l’àmbit local. Després d’una restauració acurada, es pot visitar un pis museïtzat que permet veure’n l’estructura i l’aspecte originals, com també una proposta de mobiliari i equipament que ha seguit l’ideari del GATCPAC. Metro: L1 (Torres i Bages)

105. ESCOLA CAN FABRA C. de Sant Adrià, 20 Dissabte de 16 a 19 h Brullet - de Luna Arquitectes, 2017 Escola situada als antics espais de ram d’aigua, tint i blanqueig del recinte de la Fabra i Coats. El nou edifici, tot i tractar-se d’una construcció de nova planta, vol participar en l’atmosfera arquitectònica i industrial del recinte: la composició de buits i plens dels vells edificis fabrils hi troben el contrapunt d’un ordre geomètric que li aporta una estructura vista de formigó armat; al mateix temps, la nova edificació incorpora el totxo vist, col·locat a sardinell, com a material principal per a la pell de l’edifici. Metro: L1 (Sant Andreu)

La programació del Festival pot estar subjecta a canvis d’última hora aliens a l’organització.

C. de Concepció Arenal, 165

106. ESCOLA LA LLOTJA

* 109. LA LIRA

C. del Pare Manyanet, 40

C. de Coroleu, 15

Diumenge de 12 a 14 h i de 16 a 18 h

Dissabte d’11 a 14 h

1775; Julio Chinchilla; 2018

1895; Betarq, 2014

Seu de l’Escola La Llotja, situada a la zona destinada a l’Escola de Formació Professional Accelerada de l’antiga fàbrica Pegaso. El programa original de la fàbrica distingia dues agrupacions perfectament diferenciades, la representativa-administrativa i la de tallers, separades per una zona verda de silenci. Tot i la separació de volums, el conjunt procurava que la relació entre les diferents dependències seguís un ordre lògic i funcional i, per tant, es pot veure com tota la zona administrativa es connecta interiorment entre ella però estableix uns passos exteriors coberts que connectaven les aules amb els tallers.

Les obres de rehabilitació integral de la seu de la Societat Cultural i Esportiva La Lira han consistit a consolidar estructuralment l’interior de l’edifici amb una nova estructura independent dels murs de càrrega originals. La façana catalogada s’ha ancorat a la nova estructura i la nova fonamentació, amb micropilotis, va tenir una cura especial per mantenir el refugi subterrani de la Guerra Civil, al qual es podrà accedir durant la visita. L’interior mostra les parets originals i les successives ampliacions de l’edifici al llarg de la seva història, i els nous materials es mostren amb l’acabat natural: formigó vist, fusta industrial i fusteria d’acer.

Metro: L9N, L10 (Onze de Setembre)

Metro: L1 (Sant Andreu)

* 107. FABRA I COATS C. de Sant Adrià, 20 Dissabte d’11 a 14 h i de 16 a 19 h i diumenge d’11 a 14 h i de 16 a 18 h Manuel Ruisánchez i Francesc Bacardit (edificis D+L: Fàbrica de Creació, 2011 i Centre d’Art Contemporani, 2015); Glòria Duran (edifici A: espai per a entitats, 2011); Joan Milelire - Miquel Alonso (edifici E: Centre d’Interpretació dels Tres Tombs, 2015). Antic complex industrial obsolet, format per una dotzena d’edificis inclosos al Catàleg de protecció del patrimoni de Barcelona, que s’està rehabilitant en diferents fases i per a diferents usos. Enguany es podran visitar: la peça central, convertida en la Fàbrica de Creació i Centre d’Art Contemporani; una de les naus laterals, equipada per a diferents entitats; l’antiga quadra de Can Fontanet, dedicada al nou Centre d’Interpretació dels Tres Tombs; la Sala de Calderes, amb cinc calderes i una màquina de vapor, avui convertida en espai museístic; l’Escola Fabra, i la nova seu de l’Institut de Mercats de Barcelona (veure descripcions dels edificis 105 i 112).

* 110. NAU BOSTIK C. de Ferran Turné, 1-11 Diumenge d’11 a 14 h i de 16 a 18 h La Nau Bostik, fins al 2006, va ser una de les cinquanta fàbriques d’una important multinacional especialitzada en la producció d’adhesius. L’empresa, que té els orígens a Chelsea, Massachusetts, es va fundar el 1889 amb el nom de The Boston Blacking Co. Aquesta productora de cola per a la indústria sabatera va arribar a Espanya com a Bostik l’any 1923, en els moments en què la companyia es va internacionalitzar i va començar a diversificar els productes. La seva presència a Catalunya, ininterrompuda des del 1923, va agafar una forta embranzida en començar la dècada del 1960. La nau, que va estar abandonada deu anys, ara està en ple procés de convertir-se en tot un referent cultural. Elements d’ara i d’abans: ciment, naus industrials, grafits i un pati ampli i assolellat al districte de Sant Andreu. Metro: L9N, L10 (Onze de Setembre)

Metro: L9N, L10 (Onze de Setembre) gerard duran

108. HABITATGES AL CARRER DE BISCAIA C. de Biscaia, 340 Dissabte d’11 a 13 h Antoni de Moragas i Gallissà, 1967 – 1970 Aquest conjunt d’habitatges és un bon exemple de la funció del fundador del Grup R, i alhora de defensar la industrialització davant de l’artesania. El llenguatge emprat es basa en la sistematització d’elements domèstics: finestres, balcons, forjats, murs..., tots traçats rigorosament i de manera que cada element s’expressa amb un material diferent. Concilia les noves tecnologies (estructura de formigó armat) amb materials tradicionals (maó, ceràmica i fusta). Metro: L1 (Navas)

: Accesible

* : Accesible amb condicions (més info a la fitxa de cada edifici al web)

111. NOU INSTITUT GUTTMANN C. de Garcilaso, 67 Diumenge d’11 a 14 h i de 16 a 18 h Vitaller Arquitectura, 2018 Es tracta d’un edifici híbrid que conté, d’una banda, un conjunt d’apartaments –Guttmann, Barcelona Life– per al desenvolupament i la promoció d’un model de vida independent per a persones amb discapacitat i/o mobilitat reduïda, i, de l’altra, una neuroclínica –Barcelona Brain Health– per oferir serveis de neurorehabilitació especialitzada, integral i personalitzada. El nou edifici està pensat, des de l’inici del projecte, amb una arquitectura inclusiva (apartaments que responen a criteris d’accessibilitat universal) i sostenible (des d’una perspectiva econòmica, social i ambiental). Metro: L1, L5, L9N, L10 (La Sagrera), L5 (Congrés)

ADRIÀ GOULA

17 activitats * 114. ANTIGA FÀBRICA CA L’ALIER C. de Pere IV, 362 Diumenge d’11 a 14 h i de 16 a 18 h A+M / arquitectes, 2018 En un context, impulsat per l’Ajuntament de Barcelona, de regenerar la zona nord del 22@, es rehabilita aquesta antiga nau industrial per reconvertir-la en un centre d’innovació i investigació sobre l’entorn de les smart cities. La intervenció s’ha dut a terme amb la finalitat de ser un prototipus d’hàbitat autosuficient en el qual es produeixen els recursos necessaris per a l’activitat i de construcció sostenible i respectuosa amb el medi ambient, amb certificació energètica LEED PLATINUM / NET ZERO. Metro: L4 (Selva de mar); TRAM: T5, T6 (Espronceda)

112. NOVA SEU INSTITUT MUNICIPAL DE MERCATS DE BARCELONA

115. ANTIGA FINCA DE CAN PICÓ

C. Gran de Sant Andreu, 200

Diumenge d’11 a 14 h i de 16 a 18 h

Dissabte de 11 a 14 h Melcior Vinyals i Salvador Vinyals, 1910-1925 (suposat); Jordi Morros Cardona, 2018

C. de Pere IV, 58 Som Habitat, 2018

Situat dins el recinte de l’antiga fàbrica Fabra i Coats, es tracta d’un edifici de configuració fabril, tant pel que fa a les dimensions dels espais com a la composició de l’estructura i els paraments. Sobretot, la nau s’ha restaurat conservant els elements portadors de valors patrimonials i s’ha adaptat per encabir-hi un nou programa administratiu que compleixi tots els requeriments actuals d’accessibilitat, funcionalitat i normatius.

Reforma de l’antiga fàbrica de Can Picó per a l’entitat Biciclot, cooperativa amb una llarga trajectòria en l’impuls de la bicicleta com a mitjà de desplaçament urbà i com a eina de transformació social. La tipologia i les dimensions dels edificis existents, amb una gran nau lliure i un habitatge sense parets interiors que en condicionessin la distribució, ha facilitat la implantació d’un ampli ventall de programes funcionals. A més, l’alçada lliure de la planta baixa ha permès construir-hi un altell que n’intensifica l’aprofitament.

Metro: L1 (Sant Andreu)

Metro: L4 (Bogatell)

* 113. ITINERARI EIX BESÒS

116. BANC DE SANG I TEIXITS Pg. del Taulat, 116

Dissabte a les 10 h

Dissabte de 10 a 14 h

Punt de trobada: Casa de l’aigua de Montcada i Reixach

J. Sabaté, A. Cazurra, H. Espeche, 2010

Autor: BiciCultura Inscripció a través del web: 48hopenhousebarcelona.org

Les tecnologies aplicades a aquest edifici i el control de la seva relació amb l’exterior han induït a una gran reducció del consum energètic i, per aquesta raó, té una classificació energètica A. Els terres conductius i els materials aplicats contribueixen a crear un clima interior confortable i saludable. L’arquitectura resultant és serena i acompanya l’activitat científica que es duu a terme a l’interior. És necessari mostrar document d’identitat per accedir a l’edifici

Metro: L4 (Poblenou)

La programació del Festival pot estar subjecta a canvis d’última hora aliens a l’organització.

Sant Martí

117. BETEVÉ Pl. de Tísner, 1 Dissabte d’11 a 14 h i de 16 a 19 h i diumenge d’11 a 14h i de 16 a 18 h Betevé és un creador de continguts de qualitat de tot tipus (informatius, divulgatius, culturals, d’entreteniment...) amb vocació de servei públic. Aquests continguts es distribueixen en diferents suports (TDT, HbbTV, ràdio, web, xarxes socials...). L’edifici on desenvolupa l’activitat betevé no és singular per l’arquitectura, sinó pel que s’hi fa a dins. Així, doncs, hi trobareu sales d’edició i postproducció, de sonorització, platós, maquillatge, estudis de ràdio, cabines d’edició, càmeres, micros, mòbils... Tot el necessari per crear continguts de qualitat orientats al servei públic.

Jose Hevia

121. DIPÒSIT DE LES AIGÜES (BIBLIOTECA DE LA UPF)

Metro: L1 (Sant Andreu)

C. de Wellington, 48 Dissabte d’11 a 14 h i de 16 a 19 h Josep Fontserè, 1888; Lluís Clotet, Ignacio Paricio, 1993 – 1999

118. CASA NAU

Seixanta anys separen aquesta antiga fàbrica de filatures, de grans finestrals, voltes i enormes estructures metàl·liques, del lluminós habitatge actual. Un espai organitzat per volums i passadissos laberíntics a dos nivells que permeten, des de qualsevol racó, mirar tot el conjunt. Una successió de funcions que giren al voltant d’una zona cèntrica, i alhora ben comunicada, de servei. Un lloc que combina el passat i el present en harmonia.

La cascada del Parc de la Ciutadella necessitava un gran dipòsit d’aigua que l’abastís, i Fontserè va idear una gran bassa elevada sostinguda per una estructura de pilars i arcades de maó vist: l’espai de suport semblava una nau impressionant d’església romànica i actualment allotja una biblioteca. El nou projecte es va pensar amb la intenció de no ferir l’edifici original i es va materialitzar amb l’ús d’uns mòduls prefabricats (escales, forjats, instal·lacions i prestatgeries) que se separen subtilment dels murs d’obra vista. Com a resultat, la nova intervenció sembla que pugui ser extreta en qualsevol moment sense deixar cap rastre d’aquest nou ús.

Metro: L4 (Poblenou)

Per raons de seguretat no es visitarà el dipòsit de la coberta

C. de Lope de Vega, 106 Diumenge de 10 a 14 h Carol Iborra Arquitectura, 1999

Metro: L4 (Ciutadella-Vila Olímpica) 119. CENTRE MUNICIPAL DE VELA Moll de Gregal, s/n

* 122. EDIFICI CNMC C. de Bolívia, 56

Diumenge de 10 a 14 h

Diumenge d’11 a 15 h

MBM Arquitectes, 1991

Batlle i Roig Arquitectes, 2010

Aquest edifici, discret i sensible en un entorn inhòspit, reflecteix el compromís que l’equip d’arquitectes tenia amb la ciutat. Es tracta d’una peça blanca amb un marcat caràcter portuari, que exposa en façana la clara organització i el funcionalisme de la planta, al mateix temps que es pot remarcar un treball acurat en secció del conjunt. S’hi poden veure uns espais de gran riquesa, on el tractament de la llum i l’exposició han tingut una funció important.

Raresa moderna en la transformació del 22@ negant angles rectes i paral·lelepípedes, i fugint de la cromàtica gris, fosca i vidriada. La pell exterior, formada per grans lames que protegeixen les oficines de la radiació solar, ajuda a annexar l’edifici nou amb les restes de Can Tiana, l’antiga fàbrica, catalogada com a patrimoni industrial, on se situen diferents equipaments. La Comissió Nacional dels Mercats i la Competència és l’organisme que vetlla per la competència, i supervisa i controla el funcionament correcte dels mercats de comunicacions electròniques i de comunicació audiovisual, del sector energètic i del gas natural, del mercat postal i del sector ferroviari a Espanya.

Metro: L4 (Ciutadella–Vila Olímpica)

Metro: L1 (Glòries)

120. DELEGACIÓ TERRITORIAL AEMET A CATALUNYA C. de l’Arquitecte Sert, 1

123. HABITATGES ACCESSIBLES FUNDACIÓ PERE MITJANS

Diumenge de 10 a 14 h Álvaro Siza, 1992 Edifici pensat com a centre meteorològic dels Jocs Olímpics de Barcelona, que es caracteritza per la forma cilíndrica (tallada pels laterals per donar pas als vianants i a la circulació rodada) i una imatge massissa. Aquesta simplicitat, però, és enganyosa, ja que, a l’interior, vuit obertures radials i una claraboia central proporcionen i tamisen la llum per a les oficines actuals. Metro: L4 (Ciutadella-Vila Olímpica)

C. de Lope de Vega, 7-5 Dissabte de 12 a 14 h i de 16 a 19 h Joan Sabaté, Álex Cazurra, Horacio Espeche, 2010; a!a, arquitectura i accessibilitat, 2017

Adaptació de dues de les plantes de l’edifici del Banc de Sang i Teixits de Catalunya per acollir un centre de dia i residència de la Fundació Pere Mitjans. Amb trenta-quatre places, es tracta d’una residència que reprodueix l’estructura d’un habitatge, amb sis unitats de convivència que tenen habitacions, cuines, sales d’estar-menjador, etc. Aquest model innovador permet als residents gaudir de més autonomia i millorar les relacions internes entre ells. Metro: L4 (Poblenou)

: Accesible

* : Accesible amb condicions (més info a la fitxa de cada edifici al web)

124. HABITATGES AMB SERVEIS PER A GENT GRAN GLÒRIES

127. MUSEU CAN FRAMIS FUNDACIÓ VILA CASAS

C. de Bolívia, 45

Dissabte d’11 a 18 h i diumenge d’11 a 14 h

Bonell i Gil Arquitectes i Peris+Toral arquitectes, 2018

El projecte organitza tres volums en forma de ventall que alberguen 105 habitatges i que es recolzen sobre un únic basament de doble alçada, que conté les dependències d’un CAP i un casal de barri. Segons el bloc, cada edifici disposa de set o vuit habitatges per replà, distribuïts per un corredor central. La tipologia de lloguer per a gent gran s’organitza mitjançant un nucli central que aglutina els espais servidors, mentre que al seu voltant, l’habitació i la sala d’estar es llegeixen com un espai continu i flexible, articulat per la terrassa. Metro: L1 (Glòries)

125. HABITATGES SOCIALS I ALLOTJAMENT TEMPORAL TÀNGER C. de Tànger, 38 Diumenge d’11 a 14 h Coll-Leclerc, 2018

Projecte de construcció d’un edifici plurifamiliar amb 46 habitatges públics que s’organitza en tres blocs verticals seguint els criteris bàsics següents: responsabilitat urbana (generant espai públic amb un passatge interior i equipant la planta baixa), responsabilitat social (dignificant els allotjaments sense augmentar-ne el cost, tot creant comunitats per planta) i responsabilitat energètica (amb una actitud ambiental passiva, que redueix la demanda energètica, amb bona ventilació i captació solar a tots els habitatges). Metro: L1 (Glòries)

BAAS Arquitectura, 2007 La intervenció a l’antiga fàbrica de Can Framis per convertir-la en espai expositiu de la Fundació Vila Casas mostra la seva pell deteriorada formant un collage contemporani i construeix un nou edifici que connecta les dues naus existents, coincidint a la vegada amb el traçat d’una altra antiga nau. D’aquesta manera, els tres edificis configuren un pati que es converteix en un vestíbul polivalent per al museu. Metro: L1 (Glòries), L4 (Llacuna)

* 128. PLANTA INTEGRAL DE VALORITZACIÓ DE RESIDUS (PIVR)

C. de la Pau, s/n (Sant Adrià de Besòs) Dissabte d’11 a 14 h Valorització energètica (PVE), 1975; tractament mecànic - biològic (PTMB), 2006 La Planta Integral de Valorització de Residus (PIVR) és una instal·lació de tractament integral dels residus municipals de l’AMB en la qual conviuen dues instal·lacions amb dos processos de tractament diferenciats i complementaris: la del tractament mecànic - biològic (que separa els materials recuperables de la matèria orgànica, de la qual es produeix biogàs) i la de la valorització energètica (que condueix tot el que no s’ha pogut valoritzar a una línia de recuperació energètica per incineració que també genera electricitat i calor). És necessari mostrar document d’identitat per accedir a l’edifici

TRAM: T4 (Port Fòrum) 129. RNE BARCELONA C. Roc Boronat, 127 Dissabte i diumenge de 10 a 14 h Ravetllat Ribas Arquitectura, 2007 Seu de RNE a Barcelona. Traslladats del passeig de Gràcia al centre del 22@, tenen àmplies instal·lacions d’un programa bàsicament administratiu, de redacció i d’emissió de programes. Es tracta d’un volum en planta baixa i quatre pisos de geometria rectangular, amb façana doble de brie-soleil, que permet el control solar. L’estructura i la disposició del nucli permeten l’ús diàfan de les plantes, tant en oficines com en platós.

Roland Halbe

Metro: L4 (Llacuna), L1 (Glòries), T4 (Ca l’Aranyó)

126. LA ESCOCESA (FÀBRICA OBERTA DE CREACIÓ ANALÒGICA)

130. SHOWROOM D’ACCESSIBILITAT AL POBLENOU

C. de Pere IV, 345

Diumenge d’11 a 14 h i de 16 a 18 h

Diumenge d’11 a 14 h i de 16 a 18 h 1885

C. de Pamplona, 96, local 2 PMMT Arquitectura, 2017

Antiga fàbrica tèxtil d’estampats de la família Paul que, a partir del 1877, va ser ocupada per diferents empreses, entre les quals hi havia l’empresa Johnston, Shields i Cia - La Escocesa (18941984), que li va acabar donant el nom. Avui és una fàbrica oberta de creació analògica que dóna cobertura a les necessitats dels artistes en les diverses fases de la seva trajectòria, oferint espais de treball i recursos per desenvolupar projectes. El context de creació analògica comporta la reutilització de la baixa tecnologia com a element clau per a la reapropiació dels processos creatius i de la seva temporalitat orgànica.

Rehabilitació d’una antiga fàbrica de galetes situada al Poblenou industrial per convertir-la en la oficina de PMMT Arquitectura, una oficina 100% accessible, dissenyada amb els criteris Clear Code Architecture (rampa, terra podo tàctil, bucle magnètic, bany adaptat, senyalística inclusiva, etc.). Les oficines tenen una superfície de 460 m², la meitat dels quals s’organitzen en una àrea diàfana de treball, sense jerarquies, i l’altra meitat es destina a biblioteca, zona d’impressions, office i diverses tipologies de sales de reunions. En general, es tracta d’un espai flexible per crear dinàmiques de treball que generin intel·ligència col·lectiva.

Tram: T4 (Fluvià)

Metro: L1 (Marina)

La programació del Festival pot estar subjecta a canvis d’última hora aliens a l’organització.

Dissabte d’11 a 13 h

C. de Roc Boronat, 116-126

Sants Montjuïc

17 activitats

131. ANTIGA FÀBRICA CASARAMONA (CaixaForum) Av. de Francesc Ferrer i Guàrdia, 6-8 Dissabte d’11 a 19 h i diumenge d’11 a 14 h Josep Puig i Cadafalch, 1910 - 1912; Roberto de Luna, Arata Isozaki, Robert Brufau, 1997 - 2001 La fàbrica tèxtil que Casimir Casaramona va fer construir als peus de la muntanya de Montjuïc constitueix una peça única de l’arquitectura modernista industrial catalana de principis del segle xx. Tota la construcció es va fer de maó, emprant la ceràmica i la pedra artificial per ornamentar les parts nobles. Després d’una llarga temporada d’inactivitat, el 2002 ”la Caixa” va crear el CaixaForum, i el va dotar de les infraestructures pròpies d’un equipament cultural modern, mantenint l’esperit original de l’obra. Metro: L1, L3 (Espanya)

132. ANTIGA TINENÇA D’ALCALDIA D’HOSTAFRANCS (SEU DEL DISTRICTE) C. de la Creu Coberta, 104-106 Dissabte d’11 a 14 h Jaume Gustà i Bondia, 1895 La façana, de grans dimensions i de notable riquesa ornamental, representava el municipi independent de Sants, encara que va ser annexionat a Barcelona el 1897, quan l’obra encara no estava enllestida, cosa que explica que sigui ja l’escut barceloní el que presideix la façana. A la planta noble, trobem el saló de Plens, molt ornamentat i il·luminat pels vitralls, clarament noucentistes. Recentment, s’ha recuperat l’espai del soterrani per allotjar-hi l’arxiu del districte i unes sales d’exposicions. Metro: L1 (Hostafrancs) 133. ESTACIÓ DE DEPURACIÓ D’AIGÜES RESIDUALS (EDAR) DEL BAIX LLOBREGAT C. 100, s/n. Polígon Pratenc. El Prat de Llobregat Dissabte de 10 a 14 h La depuradora del Baix Llobregat està situada al Polígon Pratenc, al Prat de Llobregat, i és una de les plantes de sanejament d’aigües residuals més grans i modernes d’Europa. En pot tractar 420 milions de litres al dia, l’equivalent a l’ús d’aigua de dos milions d’habitants i les activitats econòmiques associades (habitants equivalents). A més, aquesta depuradora inclou una de les estacions de regeneració d’aigua més importants del món: l’aigua regenerada en aquesta planta augmenta els recursos hídrics de la regió en 50 milions de litres l’any. Accés amb vehicle privat.

Jordi Surroca

134. ESCOLA BRESSOL EL FIL C. de Nicaragua, 45 Dissabte de 16 a 19 h Batlle i Roig Arquitectes, 2010 Projecte situat en un petit solar d’un interior d’illa limitat per una llarga mitgera. Aquest fet determina el desenvolupament de l’edifici en dues plantes, i s’organitza per mitjà d’un ampli passadís recolzat sobre la mitgera, que dóna accés a les aules, obertes al jardí. L’edifici té un joc de volums matisats amb una elecció sòbria dels materials exteriors: formigó vist per als elements estructurals i de tancament (a les cares de menys acció solar), i planxes metàl·liques perforades i opaques (en les zones més ben orientades). Metro: L3, L5 (Sants Estació) 135. ESPAI BOMBERS (PARC DE LA PREVENCIÓ DE BARCELONA) C. de Lleida, 30 Dissabte de 16 a 19 h i diumenge d’11 a 14 h Roldán + Berengué arquitectes, 2014 - 2016 Antic parc de bombers del Poble-sec, aixecat per a l’Exposició Internacional del 1929, i reconvertit en un nou equipament, part de la xarxa d’espais culturals Montjuïc, Muntanya dels Museus. El nou projecte suposa una rehabilitació integral per aconseguir la major transparència entre els diferents espais expositius, fent servir, majoritàriament, el vidre en el nou cos i amb noves obertures als murs interiors, emmarcant així l’estructura de maó i acer. Metro: L1, L3, L8 (Plaça Espanya) 136. FONT MÀGICA DE MONTJUÏC Av. de Rius i Taulet, 11 (punt de trobada sota la passarel·la est) Dissabte de 10 a 13 h i de 18.30 a 21 h Carles Buïgas, 1929 Aquesta instal·lació, projectada per a l’Exposició Universal del 1929 per l’enginyer Carles Buïgas, va ser una de les últimes que es van construir en aquella ocasió, i es va fer gràcies a l’esforç de 3.000 treballadors. El projecte es va detallar amb 460 plànols i 70 dibuixos. Tres vasos concèntrics i uns sistemes de vàlvules i mecanismes hidràulics, juntament amb un sistema d’il·luminació batejat com a aiguallum, van permetre que la font brollés per primera vegada el 19 de maig del 1929. Per raons de seguretat, no poden accedir-hi menors de 16 anys. Visita per micromecenes dissabte a les 18 h

Metro: L1, L3, L8 (Plaça Espanya) 42

: Accesible

* : Accesible amb condicions (més info a la fitxa de cada edifici al web)

137. FUNDACIÓ JOAN MIRÓ

140. MUSEU D’ARQUEOLOGIA DE CATALUNYA

Parc de Montjuïc, s/n

Pg. de Santa Madrona, 39-41

Dissabte de 16 a 19 h i diumenge d’11 a 14 h

Josep Lluís Sert, 1975; Jaume Freixa, 1986 i 2000

Raimon Duran i Reynals i Pelai Martínez Paricio, 1929

Josep Lluís Sert, un dels artífexs del GATCPAC i gran amic de Joan Miró, va projectar un museu racionalista que emfasitzava els trets principals de l’arquitectura mediterrània (el pati, les cobertes amb ús de terrat i el control de la llum), al mateix temps que demostrava un control de les formes i les proporcions amb gran imaginació i fantasia. L’ampliació la va dur a terme Jaume Freixa, deixeble i amic de Sert, basant-se, sobretot, a aconseguir una circulació contínua que unís els antics espais amb les noves zones del museu. Metro: L1, L3, L8 (Plaça Espanya) + Bus 150

El Palau de les Arts Gràfiques, actualment seu del Museu d’Arqueologia de Catalunya, és un edifici d’inspiració renaixentista, amb les façanes d’estil brunellestià. La seva construcció, prevista amb un caràcter efímer per a l’Exposició Internacional del 1929, conserva visible, avui dia, la composició general dels volums de l’edifici, l’estructura perifèrica i de la façana i la disposició de les cobertes, sostingudes per estructures de fusta. Metro: L3 (Poble Sec)

141. MUSEU NACIONAL D’ART DE CATALUNYA Palau Nacional (Parc de Montjuïc) Dissabte de 10 a 18 h Eugenio Pere Cendoya, Enric Catà i Pere Domènech Roura, 1929; Gae Aulenti i Enric Steegmann, 1990; Gae Aulenti i Josep Benedito, 2002

138. LA CIUTAT DE L’AIGUA

El Palau Nacional, construït per a l’Exposició Internacional de l’any 1929, és un edifici de gairebé 50.000 m2 que s’adscriu als models del classicisme acadèmic imperants a l’època. La decoració interior del palau es va encarregar a reconeguts pintors i escultors del moment, representants, majoritàriament, del moviment estètic i cultural del noucentisme. Actualment, després d’una reforma important, a càrrec de Gae Aulenti, que va tenir lloc als anys noranta, acull la seu del Museu Nacional d’Art de Catalunya.

Pg. de la Zona Franca, 38

Metro: L1, L3 (Espanya)

Arxiu Aigües de Barcelona

Diumenge d’11 a 14 h Arata Isozaki, 2011 La Ciutat de l’Aigua s’ha concebut com un espai modern, intel·ligent, sostenible i ecoeficient que l’arquitecte va crear com un espai lliure, sense lligams a l’interior i completament integrat en el seu entorn. La façana de vidre permet treballar en un entorn estimulant, amb llum natural i espais diàfans; i les terrasses i les zones enjardinades contribueixen a crear un ambient urbà. Es pensa un edifici respectuós amb el medi ambient, conscienciat amb l’eficiència energètica, agradable per als usuaris i connectat amb el present, però, sobretot, amb el futur. D’aquest somni, neix la Ciutat de l’Aigua.

adrià goula

És necessari mostrar document d’identitat per accedir a l’edifici

FGC: L8, S33, S4, S8 (Magòria - La Campana) + Bus H16, V3, 109 139. LLEIELTAT SANTSENCA C. d’Olzinelles, 31 Dissabte d’11 a 14 h i de 16 a 19 h H Arquitectes, 2017 Projecte guardonat amb el Premi Ciutat de Barcelona 2017 que parteix de tres premisses: entendre el valor de la història de la Lleialtat Santsenca (un antiga cooperativa obrera del barri de Sants situada en aquest edifici des del 1928); conèixer amb precisió l’estat físic de l’edifici per aprofitar tot allò utilitzable; ser sensibles amb tot el procés de col·laboració que van iniciar les entitats del barri el 2009 per recuperar-lo. L’edifici funciona tèrmicament per estratègies passives basades en la inèrcia i l’aïllament, i tres cobertes lleugeres en permeten la il·luminació natural i en faciliten la ventilació. Metro: L1, L5 (Plaça de Sants) 43

142. PARC DE BOMBERS MONTJUÏC

* 145. REFUGI ANTIAERI 307 (MUHBA)

Pg. de Josep Carner, 48-56

C. Nou de la Rambla, 175

Diumenge d’11 a 14 h i de 16 a 18 h

Dissabte d’11 a 14 h i de 16 a 19 h

Ruisánchez arquitectes, 2012

Veïns del barri del Poble-sec, 1936

La implantació de l’edifici en aquesta parcel·la, en una cruïlla de carrers a la falda de la muntanya de Montjuïc, resol la seva connectivitat amb la ciutat tenint en compte aspectes funcionals i paisatgístics. Cal destacar-ne l’horitzontalitat (marcada per un volum de formigó de 100 metres de longitud amb un voladís de 10 metres), que únicament queda contrastada per la lleugera i vidriada torre de pràctiques exempta del conjunt.

Som davant la construcció de 200 metres de túnels d’una alçada de 2,10 metres i una amplada variable d’entre 1,5 i 2 metres, que disposava de lavabos, font, infermeria, sala d’infants i llar de foc, entre altres peces. És un bon exemple dels refugis construïts durant la Guerra Civil a Barcelona, i permet sentir la brutalitat de les guerres i l’esforç dels ciutadans en la cerca de la supervivència.

Metro: L3 (Drassanes)

Metro: L2, L3 (Paral·lel)

143. PAVELLÓ ALEMANY MIES VAN DER ROHE Av. de Francesc Ferrer i Guàrdia, 7 Dissabte d’11 a 14 h i de 16 a 19 h i diumenge d’11 a 14 h i de 16 a 18 h Ludwig Mies Van der Rohe, 1929; Cristian Cirici, Fernando Ramos, Ignasi Solà-Morales, 1986 El Pavelló de Barcelona, obra simbòlica del moviment modern, es va dissenyar com a pavelló nacional d’Alemanya per a l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929. Construït amb vidre, travertí i diferents classes de marbre, el Pavelló es va concebre per allotjar-hi la recepció oficial, presidida pel rei Alfons xiii amb les autoritats alemanyes. Un cop passada la clausura de l’Exposició, el 1930, el Pavelló es va desmuntar. La significació i el reconeixement del Pavelló van fer pensar en la seva possible reconstrucció, que es va consumar el 1986. Metro: L1, L3 (Espanya) 144. PISCINA MUNICIPAL DE MONTJUÏC Av. Miramar, 31 Dissabte de 16 a 19 h i diumenge d’11 a 14 h A. de Moragas, I. Sánchez, 1992 Situada a l’est de l’Anella Olímpica de la muntanya de Montjuïc, es tracta d’un complex esportiu de dues piscines exteriors, una de 25 metres i una de salts. Es va inaugurar l’any 1929 i va sofrir diverses ampliacions fins a la remodelació del 1990, per esdevenir la seu de les competicions de salts i la fase preliminar del torneig de waterpolo dels Jocs Olímpics d’estiu del 1992. La comunicació vertical es resol amb un mur de formigó vist que configura el teló de fons dels salts, fent de marc de les vistes panoràmiques cap a la ciutat. Metro: L1, L3, L8 (Plaça Espanya) + Bus 150

Pepo Segura

146. TORRES VENECIANES Av. de la Reina Maria Cristina / Plaça d’Espanya Dissabte de 10.30 a 19 h i diumenge de 10.30 a 18 h Ramon Reventós i Farrarons, 1929 Aquestes dues torres de planta quadrada i 44 metres d’alçada es van concebre com la porta d’entrada a l’Exposició Internacional de Barcelona i estan inspirades en el campanar de la catedral de Sant Marc de Venècia (d’aquí ve el seu nom). Fidels als principis arquitectònics del moment, es van construir amb pedra artificial i obra vista, materials poc nobles, però coherents amb la voluntat de ser enderrocades un cop acabada l’Exposició. La visita inclourà, també, l’explicació de la font commemorativa de l’Exposició a la plaça d’Espanya, obra de Josep Maria Jujol (1929). Visita per micromecenes dissabte i diumenge a les 10 h

Metro: L1, L3, L5 (Plaça Espanya)

147. ITINERARI ZONA FRANCA: EVOLUCIÓ DE L’HABITATGE SOCIAL Dissabte a les 16h Punt de trobada: metro Foneria (L9/L10) Autor: Emili Hormias i Jaime Pérez Inscripció i consultes a través del web: 48hopenhousebarcelona.org

ANTONIO NAVARRO WIJKMARK

: Accesible

* : Accesible amb condicions (més info a la fitxa de cada edifici al web)

Sarrià Sant Gervasi

21 activitats

151. DIPÒSIT DEL REI MARTÍ C. del Bellesguard, 14 Dissabte i diumenge d’11 a 15 h Archikubik, 2016 Una troballa va ser el que va passar amb el dipòsit del Rei Martí, un antic dipòsit de retenció d’aigua situat a l’antiga finca de la torre i viaducte de Bellesguard, obra d’Antoni Gaudí. Un dipòsit soterrat de més de 600 metres quadrats i datat a la fi del segle XIX que havia quedat oblidat sota un bosc de pins fins que, fa vint anys, es va redescobrir de manera accidental. A l’interior del dipòsit, els arcs i les voltes ceràmiques mantenen el caràcter original i l’empremta de l’aigua i la calç. Uns elements constructius que s’emfasitzen amb la il·luminació per convertir-los en els únics protagonistes. FGC: L7 (Avinguda Tibidabo)

148. CASA MULEY AFID (CONSOLAT DE MÈXIC) adrià goula

Pg. de la Bonanova, 55 Dissabte d’11 a 14 h Josep Puig i Cadafalch, 1914; Ravetllat Ribas Arquitectura, 2002 Aquesta casa modernista, que va encarregar el sultà Muley Afid, exiliat a Barcelona a principis del segle xx, és un edifici aïllat i envoltat de jardí, organitzat segons una complexa volumetria, amb terrasses i miradors prominents i amb una torreta amb coronament agut que domina el conjunt. Exteriorment, els paraments blancs es complementen amb l’ús del maó com a element decoratiu aplicat puntualment, al costat de les teules vidrades de color verd i els plafons esgrafiats damunt les obertures. L’any 2002 es va restaurar per tal d’acollir el Consolat de Mèxic.

* 149. CASA PÉREZ SAMANILLO (CÍRCULO ECUESTRE)

152. EDIFICI DAVID C. d’Aribau, 230-240

C. de Balmes, 169 bis

Diumenge d’11 a 14 h i de 15 a 18 h

Diumenge de 10 a 18 h

Ignasi Mas Morell, 1929

J.J. Hervàs i Arizmendi, 1910; Raimon Duran i Reynals, 1948; Robert i Esteve Terradas, 1993

Seu de l’empresa Fábrica Nacional de Cyclecars David. Concebuda inicialment com una fàbrica de cotxes, actualment és un espai multidisciplinari amb comerços i oficines. Amb inspiració en l’escola de Chicago, l’arquitecte Ignasi Mas i Morell va projectar un edifici de 70 metres de llargada i estil classicista acadèmic, un autèntic garatge de vuit plantes, a les quals s’arriba per una rampa inscrita en un cilindre de 21,20 metres de diàmetre. A la darrera planta, abunden els estudis d’arquitectura i disseny gràfic o industrial.

Projectat com a residència unifamiliar, és un exemple atípic d’edifici exempt, emplaçat seguint l’alineació de la cantonada. Les façanes estan plantejades de manera eclèctica i afrancesada, sense excloure, però, elements de caire modernista, com el gran finestral ovalat del menjador, obert sobre la Diagonal. Arran de la instal·lació del Círculo Ecuestre a l’edifici, el 1948, s’hi va construir un cos adossat amb planta baixa i terrat, actualment modificat. Visita itinerari accessible diumenge a les 12 h

Visita itinerari accessible diumenge a les 11 h

Metro: L3, L5 (Diagonal)

Metro: L3, L5 (Diagonal) / TRAM: T1, T2, T3 (L’illa, Francesc Macià)

* 150. CASA RODRIGUEZ ARIAS

153. EDIFICI MAS DE MIQUEL (ANTIC HOTEL DIAGONAL TUSET)

Via Augusta, 61

Av. Diagonal, 520

Diumenge d’11 a 14 h

Dissabte d’11 a 14 h i de 16 a 19 h i diumenge d’11 a 14 h i de 16 a 18 h

Germà Rodríguez Arias, 1931, 1958 i 1968 (ampliació planta superior)

Domènec Sugrañes i Gras, 1929

Edifici d’habitatges entre mitgeres, amb dos habitatges per replà i dúplex a les plantes superiors, que, responent a la bona orientació de la parcel·la, concentra les zones de nit dels habitatges a la façana de Via Augusta i les zones de dia a l’interior d’illa. L’edifici va crear polèmica perquè, tot i que l’arquitecte era soci fundador del GATCPAC, trencava amb els cànons racionalistes del moviment: la façana manifestava una lleugera variació rítmica i asimètrica de les obertures i els àtics reculaven en zig-zag.

Tot i que sovint és més conegut per les col·laboracions amb Antoni Gaudí, l’obra de Domènec Sugrañes i Gras és ben lliure de tota imitació gaudiniana. A Barcelona, en podem trobar diversos exemples, però un dels més interessants és aquest edifici d’estil noucentista que Sugrañes va construir per als marquesos de la Pobla de Claramunt, a la cantonada de la Diagonal amb el carrer de Tuset. A Barcelona, és la primera casa que es construeix amb ciment armat, i en destaca l’esplèndid pati interior ovalat.

FGC: Gràcia

Metro: L3, L5 (Diagonal)

La programació del Festival pot estar subjecta a canvis d’última hora aliens a l’organització.

FGC: L6 (Sarrià, Les Tres Torres)

154. ESTUDI PEL PINTOR ARRANZ-BRAVO

* 157. HABITATGE REHABILITAT CASA MARIANO

C. de la Ginestera, 9

C. de Marià Cubí, 195

Diumenge d’11 a 14 h

Dissabte de 16 a 19 h

Garcés, De Seta i Bonet Arquitectes, 2013

Víctor Bergnes de las Casas i Marcos Catalán, 2015

Edifici dedicat a una sola activitat: creativa, abstreta i solitària. Es tracta d’un volum d’una forma compacta amb un exterior uniforme, per establir relacions de caràcter familiar. L’interior és una fluida i múltiple cavitat de formigó, conseqüència directa del concepte estructural monolític de la construcció i la cerca d’espais severs i nus al servei del treball artístic que s’hi fa. L’estudi rep llum, principalment, per la coberta, amb una gran claraboia situada a la trobada dels quatre plans inclinats que defineixen l’espai.

Una dona s’independitza dels seus fills i adquireix un petit entresòl amb terrassa al centre de la ciutat que requereix una reforma per gaudir de la màxima amplitud: tres mobles disposats en H organitzen un espai final continu i fluid sense passadissos ni portes; un estintolament en façana permet incorporar l’exterior dins l’habitatge, i un nou llenguatge arquitectònic recupera els materials preexistents que havien quedat ocults. FGC: Muntaner

FGC: Funicular Vallvidrera Superior + Bus 111 158. HABITATGES AMB SERVEIS PER A GENT GRAN QUATRE CAMINS C. Vista Bella, 7-9 Dissabte d’11 a 13 h Ravetllat Ribas Arquitectura, 2018

adrià goula

* 155. HABITATGE REHABILITAT AL CARRER VALLIRANA

Proposta que s’integra a les diferents escales de l’entorn mitjançant una volumetria en forma de L: la façana nord, alineada al carrer, conté els passadissos d’accés als habitatges, que generen un filtre energètic; la façana sud es relaciona amb la domesticitat dels patis veïns mitjançant un escalonament i descomposició de l’edifici, i alberga els habitatges. El projecte incorpora el sistema Passivhaus de millora d’eficiència energètica, que redueix el consum energètic total un 75%, amb mesures com l’ús d’un aïllament exterior de 15 cm de gruix i calefacció per aerotèrmia. FGC: Avinguda del Tibidabo

C. de Vallirana, 42 Diumenge d’11 a 14 h i de 16 a 18 h

159. RESTAURANT HISOP

Hiha Studio, 2017

Ptge. de Marimon, 9

Reforma d’un apartament molt fragmentat en petites estances i zones de pas, que responia a una estructura familiar del seu moment, que es planteja amb dos objectius principals: crear un espai com més ampli possible, eliminant tot tipus de zones de pas i portes convencionals, i permetre que la il·luminació natural accedeixi a la zona central de l’apartament. Ambdós objectius s’aconsegueixen per mitjà d’un sistema de tres grans murs corredissos que fraccionen l’espai a necessitat de l’usuari i que, al mateix temps, es revesteixen amb miralls estratègicament situats per obtenir profunditat.

Dissabte d’11 a 14 h

Metro: L3 (Lesseps) / FGC: Plaça Molina, Pàdua

Yoos - Yolanda Bondia i Oscar Rognoni, 2011 La barreja de sabors que s’elaboren a la cuina de l’Hisop, aconseguint que cada plat sigui un equilibri perfecte i harmònic, ens va portar a construir un espai basat en dos principis. Un era que el plat era el protagonista de l’obra i, en conseqüència, l’espai havia de ser quasi imperceptible, discret, i l’altre era que l’espai havia de reflectir d’alguna manera aquesta simfonia de sabors, colors i olors, transformat espacialment en unes peces de fusta que marquen aquest moviment i que, a més, són els contenidors de tots els estris necessaris per oferir l’espectacle. Bus: 27, 32, 6, 7, 33, 34

* 156. HABITATGE REHABILITAT AL PUTXET C. de Roca i Batlle, 18 Dissabte de 16 a 19 h i diumenge d’11 a 14 h Cuixart Amorós, 2018 El projecte s’organitza per mitjà d’un cos central vertebrador, on se situen zones humides i d’emmagatzematge, que permet fer un recorregut circular a l’habitatge enllaçant un gran espai comú amb mesurats espais privats i semiprivats. Aquesta solució afavoreix la fluïdesa espacial, amb llargues visuals entre estances i cap a l’exterior, i amb l’estirament de la llum natural cap a l’interior. El confort climàtic passiu s’aconsegueix amb ventilació encreuada i llum solar tamisada, i la climatització, l’aigua calenta sanitària i la calefacció amb energia renovable, com és l’aerotèrmia. FGC: El Putxet, Avinguda del Tibidabo 46

: Accesible

* 160. LA CASA DE VIDRE C. de Pàdua, 96 Diumenge d’11 a 14 h Sixte Illescas i Mirosa, 1933 Aquesta obra icònica del racionalisme en la tipologia d’habitatge col·lectiu s’organitza amb tres habitatges per replà, i dúplexs als pisos superiors que connecten amb una terrassa i quatre estudis endarrerits en façana. La casa va crear impacte pels detalls exteriors (parament de vidre de color verd ampolla als baixos, fixat amb perfils de ferro); per l’interiorisme (ascensor amb caixa metàl·lica glacejada), i per l’ús d’elements constructius propis de la tradició constructiva vernacular (estructura de maó, volta catalana i ceràmica de vidre). FGC: Pàdua

* : Accesible amb condicions (més info a la fitxa de cada edifici al web)

164. TRANSFORMACIÓ D’UN TALLER A SANT GERVASI C. d’Arimón, 64 Dissabte de 16 a 19 h i diumenge d’11 a 14 h TdB Arquitectura, 2018 La intervenció consisteix en la transformació d’un antic taller de vehicles de barri per destinar-lo a la oficina de TdB Arquitectura, i se centra bàsicament en dues actuacions: el reforç estructural de les encavallades i l’obertura de dos patis als extrems de la nau. Aquestes actuacions plantegen una divisió longitudinal de l’espai porticat que permet desenvolupar-hi activitats en petits subàmbits, creant múltiples percepcions diagonals dins d’un únic espai. adrià goula

FGC: El Putxet 165. VIL·LA URÀNIA

Rda. del General Mitre, 174 Diumenge d’11 a 14 h Miba Architects, 2017

La nova seu de la Fundació Aura, organització que es dedica a la integració de persones amb discapacitat intel·lectual en el món laboral ordinari, se situa en una planta baixa d’una antiga oficina bancària amb 63 metres de façana, principalment de vidre. La rehabilitació resol les necessitats funcionals tot buscant el major confort ambiental possible i el menor consum energètic. Aquests objectius s’assoleixen mitjançant dues membranes que organitzen el programa i gestionen la llum, el clima i el condicionament acústic. Les solucions emprades han permès reduir la demanda energètica un 56% i el consum energètic un 64%, assolint nivells de confort molt elevats. FGC: Pàdua 162. TORRE BELLESGUARD C. de Bellesguard, 16 Dissabte i diumenge de 10 a 15 h Antoni Gaudí, 1900 - 1909 També coneguda com a casa Figueres, és una casa construïda al peu de la muntanya del Tibidabo on hi havia les restes de la torre de Vallblanc. Aquesta torre va ser habitada durant el segle XV pel qui va ser l’últim rei de la dinastia catalana, Martí l’Humà. Aquest noble edifici, fet de pedra i maó, presenta una torre prominent coronada amb la creu de quatre braços tan típica de Gaudí, que està ornada amb ceràmica i mostra els colors de la bandera catalana, en homenatge al sobirà. Es visitaran els exteriors i els jardins de la Torre.

C. de Saragossa, 27-29 Diumenge d’11 a 14 h i de 15 a 18 h Segle

xix;

SUMO Arquitectes i Yolanda Olmo, 2017

Petita residència del segle xix, construïda per a l’astrònom Josep Comas i Solà, reconvertida en equipament. Al nou projecte se li ha reconegut, en diferents ocasions, el baix impacte ambiental i el consum energètic reduït, fet que apareix, sobretot, en la creació d’un espai intermedi amb diferent comportament climàtic a l’estiu i a l’hivern: a l’estiu, l’espai funciona com un umbracle amb un tancament de vidre obert, un espai molt ventilat i dens en vegetació, que protegeix l’edifici del sobreescalfament; a l’hivern, el tancament resta tancat per crear efecte d’hivernacle i acumular la calor a les lloses de formigó massís del nou edifici, i la vegetació es poda per permetre la màxima captació solar. FGC: S1, S2 (Gràcia) 166. BLOC D’HABITATGES REHABILITATS AL CARRER VALLIRANA C. de Vallirana, 47 Diumenge d’11 a 14 h Vora Arquitectura, 2018 Reforma recent d’un petit edifici entre mitgeres amb cinc habitatges, de principis del segle xx. El nou i el vell s’entreteixeixen en una estratègia d’hibridació, alhora atrevida i respectuosa. L’obra està plena de detalls de gran sensibilitat que aprofiten elements preexistents i n’afegeixen de nous, per iniciativa del mateix promotor que va guanyar el Premi FAD d’interiorisme del 2017. FGC: S1, S2 (Gràcia) 167. ITINERARI ADAPTAT EN LLENGUA DE SIGNES DIAGONAL

Visita per micromecenes diumenge a les 14 h

Diumenge a les 11 h

FGC: L7 (Avinguda Tibidabo)

Punt de trobada: Mas de Miquel

163. TORRE DE LES AIGÜES DEL TIBIDABO Ctra. de Vallvidrera al Tibidabo, 107

Inscripció a través del web: www.48hopenhousebarcelona.org

168. ITINERARI RACIONALISTA

Diumenge d’11 a 14 h

Diumenge a les 11 h

Josep Amargós i Samaranch, 1905

Punt de trobada: Plaça Molina (monument Joan Maragall)

Guanyadora, l’any 1905, del Premi d’Edificis Artístics de l’Ajuntament de Barcelona, aquesta torre abastia d’aigua la Colònia del Dr. Andreu. La seva ubicació, al punt més alt de la ciutat (532 m sobre el nivell del mar), va fer que l’arquitecte optés per una solució emblemàtica (torre de 40 m d’alçada) i ornamental, descartant l’opció lògica d’un dipòsit soterrat. La torre, per tal de poder accedir més còmodament al dipòsit, amb capacitat de 100 m³, incorpora un dels primers ascensors elèctrics de l’Estat espanyol. FGC: Funicular Vallvidrera Superior + Bus 111

Autor: El Globus Vermell. Inscripció a través del web: www.48hopenhousebarcelona.org

ITINERARI #OPENSKETCH Diumenge a les 11 h Punt de trobada: entrada del Parc d’atraccions del Tibidabo.

La programació del Festival pot estar subjecta a canvis d’última hora aliens a l’organització.

161. LOCAL FUNDACIÓ AURA

Santa Coloma de Gramenet

Montcada i Reixac

13 activitats 169. COTXERES DE CAN ZAM (TMB) Av. de l’Anselm de Riu, 1 Dissabte, visites a les 11, 11.45 i 12.30 h Mai no diríeu què hi ha sota les pistes de futbol de la Pallaresa: més de 13.000 metres quadrats soterrats per acollir les cotxeres de la L9 del metro. Hi arriben un total de 7 vies: dues amb funció de cotxeres per a la conducció automàtica i cinc destinades a tallers de les quals dues són elevades sobre pilars per a manteniment general. Inscripció a través del web: 48hopenhousebarcelona.org

Metro: L1 (Santa Coloma), L9N (Can Zam)

171. ESCOLA DE MÚSICA i AUDITORI CAN ROIG I TORRES, amb TALLER DE SONORITZACIÓ EXPERIMENTAL C. de Rafael De Casanova, 5 Dissabte de 9 a 13 h 1910 - 1913; Carles Llinàs, 2005 - 2007

* 170. ESCOLA DE RESTAURACIÓ DE TORRIBERA, AMB TALLER CULINARI I TAST

C. de Prat de la Riba, 171 Diumenge de 10 a 13 h Rafael Masó i Josep Maria Pericas, 1936; Estudi d’Arquitectura MIM-A (Martí Sanz i Mariona Benedito), Manel Rio i Cristina Puga i Josep Benedito (renovació), 2016 - 2017

A la ciutat del 1915, destacaven el campanar de l’església major i el pinacle de la torre de la residència del cònsol de l’Uruguai, Rafael Roig i Torres, que es va fer dins d’un jardí que l’aïllava del poble. Avui, l’Auditori i l’Escola Municipal de Música de Santa Coloma formen un conjunt dins del pati interior d’illa en què s’ha convertit aquest jardí, gairebé secret i vigilat per una multitud atapeïda i bigarrada d’habitatges. El casal eclèctic ha estat hospital, col·legi i, darrerament, escola de música; aquest ús es va completar el 2007 amb un auditori semisoterrat i adaptat al relleu, creant un recorregut per diverses placetes, en què apreciareu el diàleg entre arquitectures molt diverses. Activitat amb inscripció a través del web: 48hopenhousebarcelona.org

Metro: L1 (Santa Coloma), L9 (Església Major)

Es tracta del projecte de canvi d’ús del pavelló noucentista Canigó, al recinte Torribera, dels arquitectes Masó i Pericas. L’edifici s’havia destinat principalment a l’atenció i la residència de malalts mentals, i ara se’n proposa un nou ús, com a escola de restauració. El projecte és atent als espais i els acabats originals i busca emfatitzar l’estructura de voltes i arcs de l’arquitectura noucentista. Els espais del pavelló són prou versàtils i generosos per permetre la ubicació del nou programa de manera folgada i d’acord amb els requeriments funcionals actuals. El tractament interior és molt neutre i busca l’expressió més clara i neta possible de les instal·lacions. Activitat amb inscripció a través del web: 48hopenhousebarcelona.org

Metro: L9 (Singuerlín), L9 (Església Major) 48

: Accesible

* : Accesible amb condicions (més info a la fitxa de cada edifici al web)

Adrià goula

173

208 175

170

176. ITINERARI NOCTURN A CAN FRANQUESA + CONCURS FOTOGRÀFIC

174 169 177. ITINERARI TEATRALITZAT CENTRE

171 178. ITINERARI XAVIER VALLS

172 113. ITINERARI EIX BESÒS

169. COTXERES DE CAN ZAM (TMB) 170. ESCOLA DE RESTAURACIÓ DE TORRIBERA, AMB TALLER CULINARI I TAST

Dissabte Diumenge

171. ESCOLA DE MÚSICA i AUDITORI CAN ROIG I TORRES, amb TALLER DE SONORITZACIÓ EXPERIMENTAL

173. LA VINYA D’EN SABATER

OPEN GREEN

174. RESTAURANT LLUERNA

Open INfraestructures

175. TORRE PALLARESA 208. SANT JERONI DE LA MURTRA

Dissabte i DiUmenge

172. ESCOLA ROSSELLÓ PÒRCEL / SALVAT PAPASSEIT

Open social

176. ITINERARI NOCTURN A CAN FRANQUESA + CONCURS FOTOGRÀFIC

Open Kitchen

177. ITINERARI TEATRALITZAT CENTRE

RACIONALISME I GATCPAC

178. ITINERARI XAVIER VALLS 113. ITINERARI EIX BESÒS

172. ESCOLA ROSSELLÓ PÒRCEL / SALVAT PAPASSEIT Rbla. de Sant Sebastià, 92 Diumenge de 10.30 a 12 h Xavier Valls, 1984

Entre els barris del Centre i Fondo, les escoles Rosselló Pòrcel i Salvat-Papasseit comparteixen edifici. Xavier Valls va fer el projecte d’adaptació dels espais de l’antiga fàbrica tèxtil Casadesport per a l’ús actual. Un projecte ambiciós que buscava generar nous espais per a la ciutat proposant la recuperació del centre d’illa com a jardí del barri. Activitat Arquitectes a les Aules Pas de l’Itinerari Xavier Valls --> Dissabte de 16 a 19 h

Metro: L1, L9 (Fondo) musaranya

174. RESTAURANT LLUERNA Av. Pallaresa, 104 Dissabte d’11.30 a 12.30 h Pere Cortacans, 2017 Espai diàfan de 430 metres quadrats que acull el nou local del restaurant Lluerna i un bar de tapes, el Bar Verat. Són negocis independents que comparteixen certs espais, i que a vegades funcionen de manera complementària i d’altres antagònica. Un dels aspectes més interessants del projecte és la resposta donada a les diferents necessitats funcionals, en ocasions contraposades. Al Lluerna, el celler és protagonista en un espai d’estètica allunyada d’allò rabiosament actual i que cerca allò permanent en el temps. Metro: L9 (Singuerlín) 175. TORRE PALLARESA Camí de Sant Jeroni de la Murtra, s/n Diumenge de 10 a 13 h (dos torns de visita, un a les 10 h i un a les 11.30 h) Segles

173. LA VINYA D’EN SABATER

xvi

xvii

Situada als afores de la ciutat, a la vall Carcerenya, la torre és representativa de l’arquitectura catalana del segle xvi. Se’n data l’origen als voltants de l’alta edat mitjana i va ser declarada monument historicoartístic d’interès nacional el 1931. A finals del segle xiv, va passar de mans de la família Carcereny a les dels Pallarès, adoptant-ne el nom. L’any 1520, la vídua Pallarès la va vendre als Cardona, que la van transformar en el casal que trobem avui: una planta gòtica amb dues torres laterals desiguals, tot plegat coronat per galeries i guarnit amb una decoració mixta gòtica i renaixentista.

C. de Prat de la Riba, 171

Activitat amb inscripció a través del web: 48hopenhousebarcelona.org

Diumenge, visites a les 11 i a les 13 h

Metro: L9 (Singuerlín), L9 (Església Major)

Projecte experimental de recuperació del patrimoni vitivinícola de la ciutat. Amb l’objectiu de recuperar la vinya, que fa uns anys era molt present a la ciutat, el projecte ha adaptat els terrenys que formen part del que es coneixia com la vinya d’en Sabater, dins del Recinte Torribera. L’espai està dividit en tres zones situades a diferents alçades i seguint el desnivell de la muntanya. Un total de vint alumnes són els encarregats de fer el conreu, el manteniment i la cura de les vinyes. Metro: L9 (Singuerlín), L9 (Església Major)

: Accesible

* : Accesible amb condicions (més info a la fitxa de cada edifici al web)

176. ITINERARI NOCTURN A CAN FRANQUESA + CONCURS FOTOGRÀFIC Dissabte de 19.30 a 22.30 h Punt de trobada: Parc d’Europa (davant de l’av. Pallaresa, 154)

antonio guillén

Activitat per a tots els públics.

208. SANT JERONI DE LA MURTRA (Badalona)

L’itinerari inclou una pujada a Can Franquesa en transport públic i amb llanternes. Cal portar roba i calçat còmode. Per als que porteu càmera: es recomana portar trípode.

Camí del Monestir, s/n Diumenge de 10 a 13 h xv

dC - segle

xvi

Antic monestir situat a la vall de Betlem, dins del Parc de la Serralada de Marina. Obra del gòtic català, va ser fundat el 1416 i va pertànyer a l’orde dels jerònims, que el van habitar fins al 1835, quan es va veure afectat per la desamortització de Mendizábal. El 1947, Francesca Güell i López el va adquirir per convertir-lo en recinte de solitud i silenci, per al repòs religiós i cultural. En destaca el claustre, pels capitells i les claus de volta, encara policromats, on es retraten personatges il·lustres que van contribuir a la prosperitat del monestir. El 1974 va ser declarat BCIN.

177. ITINERARI TEATRALITZAT CENTRE Dissabte de 10 a 12.30 h Punt de trobada: pl. de l’Església

- Església Major - Auditori - Escola de Música Can Roig i Torres - Ajuntament - pl. de la Vila

Coordenades GPS: 41.46992, 2.220258

178. ITINERARI XAVIER VALLS Dissabte de 16 a 19 h Punt de trobada: c. de Milà i Fontanals, 14-18

Can Mariner i plaça Habitatges Saladrigas Can Saladrigas (ampliació) Escola Rosselló Pòrcel / Salvat Papasseit

* 113. ITINERARI EIX BESÒS Diumenge a les 10 h Punt de trobada: Casa de les Aigües de Montcada i Reixac

Casa de les Aigües de Montcada i Reixac Pont del Molinet Planta de valorització energètica Parc de la Pau (Fòrum) Pots inscriure’t als itineraris al web: 48hopenhousebarcelona.org

arnau andreu

La programació del Festival pot estar subjecta a canvis d’última hora aliens a l’organització.

Segle

Parc d’Europa Mural del carrer de Còrdova Torre vigia dels Bombers Poblat Ibèric

Vilassar de Dalt

8 activitats

Data: Diumenge 28 d’octubrE

185

Punt d’informació Open House: Museu Arxiu de Vilassar de Dalt (C. Marquès de Barberà, 9 – 08339 Vilassar de Dalt)

181 184

Transport: Línia C3-C4: Ronda Universitat, 21 – Vilassar de Dalt Cotxe particular: Aparcament reservat als forn romans de Vilassar (C. Eduard Calvet i Pintó s/n)

182 183 180

Diumenge GUASTAVINO

179

* 179. FORNS ROMANS DE LA FORNACA

184. CAL NOTARI

C. d’Eduard Calvet i Pintó, s/n - passeig de la Fornaca

C. de Sant Miquel, 9

Diumenge d’11 a 14 i de 17 a 20 h

Diumenge d’11 a 14 h i de 17 a 20 h

Segle

dC; Antoni Gironès, 2003-2004

Terrisseria romana amb edifici de protecció amb interès.

Segle

xviii

Masia senyorial de tres cossos reconvertida per a diversos habitatges. Visita al distribuïdor.

180. EL CELLER DE CAN BRUGUERA C. d’Ignasi Iglesias, s/n - pàrquing de La Quintana Diumenge d’11 a 14 h i de 17 a 20 h Segles

xvii-xviii

Diferents espais amb volta catalana de rajola i arcs a plec de llibre. 181. CARRER DE CASES DE CÓS C. de Santa Engràcia Visita lliure Segle

185. CAN BANÚS (MUSEU ARXIU DE VILASSAR DE DALT) C. del Marquès de Barberà, 9 Diumenge d’11 a 14 h i de 17 a 20 h Segles

xiv-xix

Visita a la planta baixa de la masia, distribuïdor i cuina i el jardí romàntic on s’ubica la Fira del Bolet i la natura. 186. ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES

xix

Vista exterior d’un carrer de cases de cós, tipologia tradicional local.

Exposició

182. FÀBRICA DE CAN MANYER

5a Mostra d’Arquitectura del Maresme i 2a Edició Premi Puig i Cadafalch del Maresme

Pl. de Miquel Martí i Pol, 6

Del 13 al 28 d’octubre de 2018

Diumenge d’11 a 14 h i de 17 a 20 h

Lloc: Museu Arxiu de Vilassar de Dalt

Nau antiga atribuïda a la patent Guastavino, 1881; biblioteca, Dilmé i Fabré, 2010 - 2014

Conferència:

Seu de la Biblioteca amb voltes sobre pilars de fosa i la superfície amb pavimetn hidràulic més gran de Catalunya. 183. TEATRE DE LA MASSA

Les cases de cós del Maresme Dimecres 10 d’octubre de 2018 a les 20 h. A càrrec d’Antoni Paricio, arquitecte Lloc: Museu Arxiu de Vilassar

Pl. del Teatre, s/n Diumenge d’11 a 14 h Rafael Guastavino i Moreno, 1881; Solà Morales i Dilmé i Fabré, 2002 Màxim esplendor de la volta catalana amb una cúpula de 17 metres de diàmetre. 52

: Accesible

* : Accesible amb condicions (més info a la fitxa de cada edifici al web)

Participa en els concursos del festival 2018! #opensketch18 #ohb18

Open Foto Del 27 d’octubre al 4 de novembre

Opengram #opengram18 #ohb18 Del 15 d’octubre al 4 de novembre

La programació del Festival pot estar subjecta a canvis d’última hora aliens a l’organització.

Open Sketch

Carretera de Laure

mso

Sant Joan Despí ir

Carretera

Com

del

Pla

del

Avin

rer Car

al vers rans

gud

pan Com

Lluí

Avin

oig

ontserrat

del re all

Carrer del Correu

del Foment

e asti

Ven

ant

del

Petit

Pla

del

Carrer

Carrer de

Carrer

gud

Carrer

Avin

etem

Carrer

de la

vila

Avin

eial

Ven

gud

Lluí

oig

Carrer del Comer

ontserrat

Pla a de

11 activitats

gud

Avin

Pla a de

Carrer del Comer

ert

orre

del Foment

vers rans

rer Car

Carrer

lanc

a Pa ss

rer

Passatge

pan

iera de

Car

Passatge de ant oan

Pla a del Casal de oves

gud

Avin

ada

ove

Gen

rer

del

eral

Car

rer

arin

itat

Car

Carrer

Car

cnica

rer

Ferro

de la

lies roda

vers

rans

l de carri

ose

orre

ant ordi

aci

cesc Fran rer

dels

Car

Carrer

C-4

Carr

rer

a lanc

Car

Pla a de la Pau Carrer

Car rer

192

del Carrilet

de u i i udur í

Carrer

del Pont

ei at

Pla a de aria Aur lia Capmany

irador del Pla

Lluí

pan Com

gud Avin

rer

Avin

ada

guda de

rer

les

Viny

Car

arin

Dissabte

Car

Gen erali

tat

cesc Fran

rer

Car

Carr

oan

del

Pla

del

t Ven

les

Viny

gud

Avin

aci

re etem

gud

Diumenge

Avin

190

Dissabte i DiUmenge

ardins de les renetes

V de la

Carrer

ric

ompo

Frede

r de

Carre

Carrer

V de la

Carre r de tituci

a or

Cons

Carre

Open INfraestructures guer

nt amo del

rer

Carre

Car

a al de Les egudes

Carrer de

Verda acint

oss

r de

oss n acint Verdaguer

Carr er a r o Car rer de

Feder

nes

i Pla

ico

Garci

are de Carrer de Fructu s Gela ert

r de Carre osep

osep

rueta

gud a de

Carrer d Antoni Gaudí

ontserrat

ellas arrad

Carre

la Gen era litat

rer Car

a or

artí

ant

r de

Carre

Josep maria jujol Carrer de

ant

artí de l rm

del

al Can

r del

eig de

Carre

Pass artí

ant

s de

rer

Car

rer

Fon

193

a Lorca

u de

Carrer de osep arradellas

Avin acin

tsan

ast

Avinguda de la

rd Carre

p ose

Open Kitchen Pla a de l statut

uer

dag

t Ver n oss rer

Car

onistr

Car

u Cre la ner de unta rer ne Car d

ar del ol uda onistr Avingde

Pla a de Lluís Companys artí ant

189

iera

carri

anta

r de

are de

les

196 A. Itinerari “Canal de la Infanta”

orres nec

u de

ontserrat

entir

Avin

í del

Pla a de

r de

Gen

dura

r de

ant Farncesc Carrer de

Feliu ant regat

r de

Carre la

Cata

la Llum ia de ravess

dela Llum

ose uny de i rer Pi Car aria

a Famíl

agrad

illet

Car

rer

del ipol

Carr

Val

Guim er

Lluís

are

ncia

ngel

Carr

erc

Antic

illet

Camí

del

Carr

ari

Gran

uny

Fort

Cap

Car

Carrer

rer

scle oler

Can

Carr

del

eig

Pass

rega

ont

Llo

Viatge

ensat

les

Plan

Carrer

l de

r de

Cerv

rdova

Carre

ante

arrid

iguel

de Cervante

Pla a del Pallars

r de

nec i

onta

ner

ruc

d e les Aig

del

Can

Ptge

s Cort

Carrer de la

arca

del

rer

guda

Carr Pla a de Campru í

Pla a de Campreci s rer

aria

onrat Vall nde

Cor

i ages

Fern

rer Car

oan

asgrau

Alm

osep Carrer

rcia

Cort

Car

Can

evil rer

Carrer

nasi g gl

sias

Car

rer

Aur aria y de man er Cap

nasi g

Carr

rer

Pass

Car de

elon a

riole

* 188. CAN NEGRE Pl. de Catalunya, s/n

Dissabte de 17 a 19.30 h i diumenge d’11 a 13.30 i de 17 a 19.30 h

Dissabte de 17 a 20 h i diumenge d’11 a 14 i de 17 a 20 h

1848 (inscripció a la façana)

Josep Maria Jujol i Gibert, 1915 - 1930; Josep Olivé (manyà), Josep Tarrida (fuster); Josep Llobet arquitectes (restauració), 2010

RENFE: R1, R4 (Sant Joan Despí) / Tram T1, T2 (Bon Viatge)

Tot i no ser un edifici de nova planta de l’arquitecte, ha esdevingut un dels símbols jujolians per excel·lència de Sant Joan Despí. Jujol va adaptar aquesta antiga masia del segle XVII a casa d’estiueig per al seu propietari, Pere Negre. A l’exterior, té una gran façana dedicada a la Mare de Déu decorada amb una carrossa a la part central. A l’interior, destaca l’explosió plàstica de la capella i de l’escala. La darrera restauració, el 2010, va estar dirigida per l’arquitecte Josep Llobet. RENFE: R1, R4 (Sant Joan Despí) / Tram: T1, T2 (Bon viatge)

* : Accesible amb condicions (més info a la fitxa de cada edifici al web)

les s

Pla a de osep arradellas

c/ de Rius i Taulet, 4

Mas de planta rectangular format per tres cossos, el central dels quals és més alt que els laterals i té la porta d’accés principal. La part lateral dreta està voltada d’una galeria arcada. Els pilars de les arcades estan fets a base de maons superposats. La teulada és a doble vessant. Al cos principal se n’hi ha afegit un altre a la part posterior, fent teulada a dos vessants i també la teulada sota la qual es troba la galeria arcada del primer pis.

a uelv

s Lluí

des unta

lia

187. CAN MALUQUER

es satg Pas

rer

Car

rer

Car

Carr

Car

cobert Parc Agrari del ai Llo regat

Fiter

Passatg

rcia eria

guda

oig

Aig

os ep

Avin

Fat de

les

Almer

Cor

de onts rer

Can ts

erra

Pau

Pas

Carr

rer

Car

Pla a de Pau Casals

ente

satg

Llor

satg

Pas

Car

Pas

arrid

olet

rer

oig

satg

eod

195 e satg

aria

enlliure

Pas

228

ari

osep Fite

Pla a del

rer

tova

ose

cobert

Carr

Car

Fon

Carrer

Lle

de rer

Car

Gra

ose

Carr

irga

nad

erra

onts de

Fiter

Carr

í de

Cam

u ont ral

Lito

i elles

orras

satg

Pas

Carrer

rer

Car

atiport

osep

regat

Viny

e de

Litoral

el Llo

sias

del

Car

osa Pla a del

oli oan rer

Car

: Accesible

laga

Car

Avin

Camí

iu í del

toni An

est

Carrer

Lluís

ari

Pla a d ngel Guimer

Flors

Carre

atge

aria

Litora

les

Aving

Cam

í del

igue

Car rer

ent

aura

cobert

Cam

i Codina

Carr

Pon

cobert

227

Feliu

iguePas l desatg Cerve de ante

lo tiso

nya spa

cobert

Carr

oma

ram

Goy

Pla a de odoreda

uda

Carr

stín Agu

Avin

lona de

ls Casa

arce

Pau

guda

erra

Passa

onts

tge

osa

Carr

erc

sar

ateu

Grup

Carr

rer Car

Pla a

onda

Carr

Pla a de la Ciutat Gegantera

del

are

rer

Car

egre

Llo

arrid

A-

l de

e n

Pass

aria

A-

latera

irga

orre

regat

atge

gud

Camí

í de

Cam

cobert cobert

í del

Avin

Carr

de er Carr ncia Val

al i es

Cam

liv

Litor en

alta

Gran

Carr

ls Casa

del

í del

rer

15,79

trema

r de Carrede Llo

Lluís

de uny er Carr Fort ari

Pau

Via

r del

os Agustín Goytisolo

Can

Car

obert

nric

rer ipol del l s

stria

Carr

Cam

í de

cobert

Car

nric

ontilla

Carre

cobertcobert

ados

Carr

Plan

rega

erc les

Carre

Carr

uol

Llo

ados

r de

Carr

C-4

aria

Car

Carr

Carre

cobert

Clav

d Ans

de uny er Carr Fort ari

Anto

ant

lies

Vico

Passa

Pla a del ercat

Carr

roda

osep

Corn

Pla a

are

ni Anto

Carr

ant

i uel

Carr

it Cap

ril

ant

elm

Gran

ocar

rer

Ferr

t rega

dels

Ferr

aule

i mic

Car

Pla a de

cobert

d en

Llo

eis er

Carr

er Carr

stria

Galí

Carr

tge

cobert

cobert cobert

iera

rgell

oi de

erc

are

del er Carr or am ruc del

visi

spa

orre

la de la er Carr u de

del

ruc

ius

Pre

am rer

d en

cobert

ant

osa

del

o tisol

Goy

nya

sar alta

del

egre

rer

stín er

Carr

er Carr

orre

Can

Cam

Camp de l A at

Car

rer Car

Agu egre

esver

anta

Carr

os nt

e n

itges

Viat

cobert

cia

de ni er Carr Anto ant

acint

ell

Carr

lics

Cat

Carr

Pla a de la de Constituci

Carr

alies

Can í de

187

del

a arrid er

Pla a del Carme

osep

Pla a de l rmita r ague

Verd

Carr

i ida

Carre

Carr

rer

aria Pla a de l rmita

cobert

r del

Pla a de ant oan

Carr

Car

est cobert

cobert

arra

rias

del

aule

visi

Pre

ral Lito cobert

cobert cobert

gon

er Carr

span

altas

t erca

er Carr

ius

egre

e d n

del orrent

rer

del

aria

Carrer

rer

Pla a de sgl asi

a cobert

cobert

Car

osep

Car

Carr

odoreda

a or

o tisol Goy

i lioteca

erc

Carr

stín Agu

ond

cobert

alus

d And

Carr

cobert

araga

oan

Pen

er Carr

ral

cobert

r de

Carre

del

Carr

Casa

Fred

anta

ranc

tina Cris e

satg

Pas la

ontil

188

196 B. Itinerari “Modernista Jujol” de

Pla a d spanya

arcelona

Avinguda

Pla a de Catalunya

eric

Carr

Cam

Franc

Carr

194

Flora

r de

Vila

esc

Carre

Cor

Carr

del

rdia

cobert

ell

i Gu

Casa

Carr

A-

Vendr

rer

eric

Carr

Fer

Fred

Lleida

Carre

Carr cobert

í late

r de

Pened

nce

cobert

Cam

r del Carre

Fra

s ral

A-

al del

cobert

Lito

n Ara

191

rer

i del

ues splug r d regat Llo Carre de

r de

satg

rega

Car

cobert

Cam

anta

satg

Pas

regat

Carre

r de Carre

Pas

Llo

la Vall

r de Carre

rdia

del

o d iera

hiv.

ust

r de

i Gu

er Carr

Camí

hiv.

cobert

Llo

ant

Carre

rer Fer

aci

rm artí de l

cesc Fran

ria

r del

tina Cris

Pla a de l staci

cobert

ant

u de

Carre

cobert cobert

cobert

la Fontsanta Carrer de

nce

Carr

are de

rega

Carre

Fra

cobert cobert

cobert

let

r de

del

cobert

ospita

litat

Carre

era

satg

Pas

Font

Carrer de

de la

ern nde

Carre

gud

Carrer de Catalunya

Carrer

Llo

r de

iguel

Cem

Cam

d A ssís

ardana

Pla a de la

ig om

enned

del

d en

o n F

Via

cobert

la Fonts

Carre

Carr

Carre

Cre

Car

ruïnes

splugu se

Avinguda de la

er Carr

rer

hiv.

unta

Ferro

ner ne

rer

del

Carr

rer

Car

cobert

189. CAN PO CARDONA Camí del Mig / c. Disseminat, 4 Dissabte de 17 a 20 h i diumenge d’11 a 14 h

Segle xviii; Juli M. Fossas, 1927 (reforma); Josep Maria Jujol i Gabriel Caldés, 1927 (esgrafiats) Masia del segle xviii transformada en casa residencial el 1927. En aquesta reforma, l’arquitecte Fossas va modificar la façana i hi va afegir el cos lateral, l’escala interior i la torre. A les façanes anterior i posterior, s’observa el perfil ondulant típic del barroc català, i els esgrafiats presenten temàtiques diferents en cadascuna de les façanes i els laterals: les quatre estacions, músics famosos de l’època i instruments musicals, o personatges públics catalans. RENFE: R1, R4 (Sant Joan Despí) 190. CAN TOUS C/ Disseminat, 16 Dissabte de 17 a 20 h i diumenge d’11 a 14 h Masia de planta rectangular amb planta baixa i dos pisos. Teulada plana amb torratxa rematada amb merlets piramidals. A ambdós costats hi té adossats uns cossos annexos rematats per terrats i balconada balustrada a l’alçada de la primera planta. A la banda esquerra de la casa i sota la balconada, hi ha la següent inscripció: Jesús, Maria, any 1504, Pere Famades. Anteriorment anomenada Casa Ramoneda. RENFE: R1, R4 (Sant Joan Despí)

194. TORRE DE LA CREU Pg. de Canalies, 14 Dissabte de 17 a 20 h i diumenge d’11 a 14 i de 17 a 20 h Josep Maria Jujol i Gibert, 1916 La casa, encarregada per Josefa Romeu, fou la primera obra de Josep Maria Jujol a Sant Joan Despí i està formada per cinc cilindres de diferents alçades. La característica principal i la més atractiva és el cobriment d’aquests cilindres formant un teulat de cúpules parabòliques. La darrera intervenció de l’arquitecte Josep Llobet l’any 2007 va recuperar elements i l’esperit original de l’edifici, sobretot a l’interior. RENFE: R1, R4 (Sant Joan Despí) 195. TRAM - COTXERES Av. de Barcelona, s/n (cantonada rbla. de Josep M. Jujol) Dissabte de 17 a 20 h i diumenge d’11 a 14 i de 17 a 20 h 2001; 2004 TRAM és una empresa de transport públic que gestiona les dues xarxes actuals de tramvies a la Regió Metropolitana de Barcelona. El tramvia de Barcelona és un Citadis Alstom sèrie 302, té una llargada de 32 m i pot transportar fins a 218 persones, de les quals 64 poden viatjar asseguts. Es visitaran les cotxeres, que disposen d’una zona de manteniment, reparació i neteja dels tramvies; el Centre de control on es fa el seguiment de les operacions per garantir la qualitat i seguretat del servei; i un tramvia. Tram: T2 (Bon viatge)

C. de Jacint Verdaguer, 27

196. ITINERARIS

Dissabte de 17 a 20 h i diumenge d’11 a 14 h i de 17 a 20 h

Es realitza la inscripció a través del correu: openhouse@sjdespi.net

Josep Graner i Prat, Lluís G. Colomer, 1930 (ampliació); Josep Maria Jujol, 1926 (esgrafiats)

A. CANAL DE LA INFANTA Inici al passeig del Canal, 1

La intervenció de Jujol es va centrar en la decoració de la façana principal, que dedica a sant Antoni de Pàdua. Hi trobem esgrafiats dedicats al camp i a la fruita, i la datació a la part superior (Anno domini 1926). S’observa també la signatura de Jujol acompanyada per l’anagrama ARQ, referint-se a ‘arquitecte’.

Dissabte i diumenge a les 10 h Tomás Soler i Ferrer, 1819 Itinerari guiat per l’actual passeig del Canal, per conèixer la història d’aquesta infraestructura: origen, construcció, usos agrícoles, industrials i urbans... d’una canalització que va suposar la transformació econòmica del marge esquerre del riu Llobregat. RENFE: R1, R4 (Sant Joan Despí) / Tram: T1, T2 (Bon viatge)

RENFE: R1, R4 (Sant Joan Despí) / Tram: T1, T2 (Bon viatge)

192. CIUTAT ESPORTIVA FC BARCELONA - JOAN GAMPER Av. de l’Onze de Setembre, s/n Dissabte de 16.30 a 18.30 h i diumenge d’11 a 13 h i de 16.30 a 18.30 h Batlle i Roig, 2000 La Ciutat Esportiva té una superfície de 136.893 m 2 i s’organitza al voltant del camp central. La resta de camps són de lliure accés i estan comunicats entre si per diversos passeigs arbrats. Els equipaments estan formats per camps de gespa natural i de gespa artificial, un pavelló poliesportiu, un edifici de tribuna del camp 1, un edifici de serveis i un edifici de vestidors. Tram: T3 (Sant Feliu / Consell Comarcal) 193. RESTAURANT FOLLIA C. de la Creu d’en Muntaner, 17 Dissabte de 18 a 20 h i diumenge d’11 a 13 h Ramon Andreu i Núria Canyelles Antiga masia de Sant Joan Despí reformada amb un compendi de fusta, metall i vidre, que forma un dels edificis més interessants de l’arquitectura més actual de la ciutat. RENFE: R1, R4 / Tram: T1, T2 (Bon viatge)

B. MODERNISTA JUJOL Inici a Can Negre (pl. de Catalunya, s/n) Dissabte i diumenge a les 10 i les 12 h

Josep Maria Jujol L’itinerari mostra l’important patrimoni a Sant Joan Despí del qui va ser, durant més de vint anys, el seu arquitecte municipal, Josep Maria Jujol (Tarragona, 1879 - Barcelona, 1949). A cada casa descobrirem l’esperit renovador de l’arquitectura, que crea i, sobretot, transforma l’espai i la matèria creant un món propi, quasi màgic. El traç enèrgic, el color intens, l’associació d’objectes inexperts i la creació de metàfores visuals fan de la seva arquitectura una sorpresa, una explosió plàstica. -

CAN NEGRE (1915-1930) TORRE DE LA CREU (1913) FAÇANA TORRE JUJOL (1932) FAÇANA TORRE SERRA-XAUS (1921) FAÇANA CASA ROVIRA (1926) PORTA DEL TALLER DEL MANYÀ JOSEP OLIVER (1889 - 1966)

RENFE: R1, R4 (Sant Joan Despí) / Tram: T1, T2 (Bon viatge)

La programació del Festival pot estar subjecta a canvis d’última hora aliens a l’organització.

191. CASA ROVIRA

227. ESTACIÓ DE TRACTAMENT D’AIGÜES POTABLES (ETAP) DE SANT JOAN DESPÍ

228. MUSEU AGBAR DE LES AIGÜES Ctra. de Sant Boi, 4 (Cornellà de Llobregat) Diumenge, visites a les 10, 11 i 12 h Josep Amargós i Samaranch el 1905 El Museu Agbar de les Aigües és un museu contemporani dedicat a l’aigua que va obrir les portes el 2004 com una iniciativa de la Fundació Agbar. Situat a la central de Cornellà d’Aigües de Barcelona, a Cornellà de Llobregat, el Museu és un exemple de patrimoni industrial històric ben conservat i alhora actiu.

C-245, s/n, ctra. de Sant Boi Diumenge d’11 a 14 h La potabilitzadora de Sant Joan Despí, que va entrar en funcionament el 1955, és una de les estacions de tractament més avançades d’Europa. L’ETAP de Sant Joan Despí potabilitza les aigües del riu Llobregat, procedents del riu i de l’aqüífer subterrani, i subministra 450 milions de litres d’aigua cada dia, més del 50% de l’aigua potable produïda per satisfer la demanda d’abastament d’Aigües de Barcelona.

És necessari mostrar document d’identitat per accedir a l’edifici i dur sabates tancades

Metro L5 Cornellà Centre / Tram: T1 i T2 Les Aigües / RENFE: Rodalies R1 R4 Cornellà

Inscripció a través del web: 48hopenhousebarcelona.org

Accés amb vehicle privat.

L’ARQUITECTURA DE L’AIGUA El festival d’arquitectura 48h Open House BCN dedica una línia de programació a la reivindicació de l’aigua com a agent generador de vida i del paisatge construït. Des d’un punt de vista tècnic, es podran visitar edificis i infraestructures concebuts a escala metropolitana per proveir la població d’aigua potable i sanejament; i, des d’un punt de vista artístic, ens endinsarem en espais que han fet servir l’aigua com a element de composició arquitectònica amb la finalitat de generar edificis singulars per a la ciutat i experiències enriquidores sensorials per als visitants. EDIFICIS VISITABLES: 1. LA CIUTAT DE L’AIGUA (SANTS - MONTJUÏC)* 2. CENTRE DE CONTROL OPERATIU - LABORATORI (LES CORTS)** 3. TORRE DE LES AIGÜES DEL TIBIDABO (SARRIÀ - SANT GERVASI) 4. EXPOSICIÓ THE ZONE OF HOPE - REIAL CERCLE ARTÍSTIC (CIUTAT VELLA) 5. ESTACIÓ DE TRACTAMENT D’AIGÜES POTABLES (ETAB) (SANT JOAN DESPÍ) ** 6. MUSEU AGBAR DE LES AIGÜES (CORNELLÀ DE LLOBREGAT) 7. ESTACIÓ DE DEPURACIÓ D’AIGÜES RESIDUALS (EDAR) DEL BAIX LLOBREGAT (EL PRAT DEL LLOBREGAT)** 8. DIPÒSIT D’AIGÜES PLUVIALS DEL PARC DE JOAN MIRÓ (EIXAMPLE)** 9. XARXA DE CLAVEGUERAM (EIXAMPLE)** 10. FONT MÀGICA DE MONTJUÏC (SANTS - MONTJUÏC) 11. DIPÒSIT DEL REI MARTÍ (SARRIÀ - SANT GERVASI) 12. PAVELLÓ ALEMANY MIES VAN DER ROHE (SANTS - MONTJUÏC) 13. CASES DE L’AIGUA - MUHBA (SANT ANDREU)

Arquitectura de l’aigua

14. DIPÒSIT PLUVIAL DEL PARC DE LES RIERES D’HORTA (HORTA - GUINARDÓ)** 15. DIPÒSIT DE LES AIGÜES - BIBLIOTECA DE LA UPF (SANT MARTÍ)

16. ANTIGA FÀBRICA CASARAMONA - CaixaForum (SANTS - MONTJUÏC) 17. FINCA SANSALVADOR (GRÀCIA)

18. ITINERARI REC COMTAL: PAISATGES CULTURALS DE L’AIGUA (NOU BARRIS)** 19. ITINERARI CANAL DE LA INFANTA (SANT JOAN DESPÍ)** 20. ITINERARI EIX BESÒS (ITINERARI #OPENBICI)**

(Amb el suport de: Aigües de Barcelona)

* Consulteu al web les condicions especials d’accés a l’edifici ** Inscripció al web 48hopenhousebarcelona.org

OPEN GREEN OPEN GREEN destaca els edificis pensats amb criteris de sostenibilitat mediambiental. EDIFICIS VISITABLES 1. CA LA DONA (CIUTAT VELLA)

10. BANC DE SANG I TEIXITS (SANT MARTÍ)

2. FÀBRICA DEL SOL (CIUTAT VELLA)

11. LLEIELTAT SANTSENCA (SANTS - MONTJUÏC)

3. CAN TITELLA - HABITATGE I ESTUDI (GRÀCIA)

12. VIL·LA URÀNIA (SARRIÀ – SANT GERVASI)

4. RECINTE MODERNISTA DE SANT PAU (HORTA – GUINARDÓ)

13. EDIFICI PLANETA (L’HOSPITALET DE LLOBREGAT)

5. CENTRE CÍVIC PERE QUART + SUPERILLA (LES CORTS)

14. ESCOLA DE RESTAURACIÓ DE TORRIBERA (SANTA

6. CRISTALLERIES PLANELL (LES CORTS)

COLOMA DE GRAMENET)

7. CAN PORTABELLA (SANT ANDREU)

15. VINYA D’EN SABATER (SANTA COLOMA DE GRAMENET)

8. ANTIGA FÀBRICA CA L’ALIER (SANT MARTÍ)

16. ITINERARI CONNEXIÓ METROPOLITANA #OPENBICI**

9. ANTIGA FINCA DE CAN PICÓ (SANT MARTÍ)

17. ITINERARI EIX BESÒS #OPENBICI**

(Amb el suport de: AMB) OPEN INFRAESTRUCTURES OPEN INFRAESTRUCTURES proposa visitar les instal·lacions que donen suport al desenvolupament de la ciutat. EDIFICIS VISITABLES 1. CONFRARIA DE PESCADORS (CIUTAT VELLA)

11. PLANTA INTEGRAL DE VALORITZACIÓ DE RESIDUS (SANT MARTÍ)*

2. DIPÒSIT D’AIGÜES PLUVIALS DEL PARC DE JOAN MIRÓ (EIXAMPLE)**

12. ESTACIÓ DE DEPURACIÓ D’AIGÜES RESIDUALS (EDAR) DEL BAIX LLOBREGAT (SANTS - MONTJUÏC)*

4. CILINDRE D’HORTA (HORTA – GUINARDÓ) 5. DIPÒSIT PLUVIAL DEL PARC DE LES RIERES D’HORTA (HORTA – GUINARDÓ)**

13. FONT MÀGICA DE MONTJUÏC (SANTS - MONTJUÏC) 14. LA CIUTAT DE L’AIGUA (SANTS - MONTJUÏC)* 15. DIPÒSIT DEL REI MARTÍ (SARRIÀ – SANT GERVASI)

6. VALL D’HEBRON (HORTA – GUINARDÓ)**

16. TORRE D’AIGÜES DEL TIBIDABO (SARRIÀ – SANT GERVASI)

7. CENTRE DE CONTROL OPERATIU I LABORATORI AGBAR (LES CORTS)**

17. COTXERES CAN ZAM DE SANTA COLOMA DE GRAMENET

8. SUPERCOMPUTADOR MARENOSTRUM - TORRE GIRONA (LES CORTS) 9. CASES DE L’AIGUA – MUHBA (SANT ANDREU)

19. ESTACIÓ DE TRACTAMENT D’AIGÜES POTABLES (ETAP) DE SANT JOAN DESPÍ **

10. DELEGACIÓ TERRITORIAL AEMET A CATALUNYA (SANT MARTÍ)

20. EDIFICI CAPITANIA PORT DE BADALONA

18. TRAM COTXERES DE SANT JOAN DESPÍ

(Amb el suport de: Gerència Urbanística Port Vell)

OPEN SOCIAL OPEN SOCIAL analitza l’arquitectura que millora la capacitat de resposta del conjunt de la ciutat davant els desafiaments d’inclusió social. EDIFICIS VISITABLES 1. CA LA DONA (CIUTAT VELLA) 2. DISPENSARI ANTITUBERCULÓS (CIUTAT VELLA) 3. HABITATGE COOPERATIU PRINCESA 49 (CIUTAT VELLA) 4. PIS ZERO ARRELS FUNDACIÓ (CIUTAT VELLA) 5. HABITATGES GOMIS (GRÀCIA) 6. HABITATGES ‘LA CASA DEL PATI’ (HORTA – GUINARDÓ) 7. CASA BLOC - PIS MUSEU HABITATGE 1/11 - MUSEU DEL DISSENY (SANT ANDREU)

12. HABITATGES SOCIALS I ALLOTJAMENT TEMPORAL TÀNGER (SANT MARTÍ) 13. HABITATGES AMB SERVEIS PER A GENT GRAN QUATRE CAMINS (SARRIÀ – SANT GERVASI) 14. LOCAL FUNDACIÓ AURA (SARRIÀ – SANT GERVASI) 15. CAN COLOM (L’HOSPITALET DE LLOBREGAT) 16. TORRE BARRINA (L’HOSPITALET DE LLOBREGAT) 17. CENTRE D’ESTUDIS JOAN XXIII (L’HOSPITALET DE LLOBREGAT)

8. CASES BARATES DEL BON PASTOR (SANT ANDREU)

18. ESCOLA JUNGFRAU (BADALONA)

9. NOU INSTITUT GUTTMANN (SANT ANDREU)

19. ESCOLA ARTUR MARTORELL (BADALONA)

10. HABITATGES ACCESSIBLES FUNDACIÓ PERE MITJANS (SANT MARTÍ)

20. ITINERARI ZONA FRANCA: EVOLUCIÓ DE L’HABITATGE SOCIAL**

11. HABITATGES AMB SERVEIS PER A GENT GRAN GLÒRIES (SANT MARTÍ)

(Amb el suport de: Obra Social “la Caixa”)

* Consulteu al web les condicions especials d’accés a l’edifici ** Inscripció al web 48hopenhousebarcelona.org

La programació del Festival pot estar subjecta a canvis d’última hora aliens a l’organització.

3. XARXA DE CLAVEGUERAM (EIXAMPLE)**

Badalona

16 activitats 197. ANÍS DEL MONO

200. CASA PRAT - CASA RACIONALISTA

C. d’Eduard Maristany, 115

Av. de Martí Pujol, 180

Diumenge d’11 a 14 h i de 16 a 19 h

Dissabte de 16 a 19 h i diumenge d’11 a 14 h

Jaume Botey, 1882

Joan Amigó i Barriga, 1941 - 1944

Vicenç Bosch Grau, únic propietari d’Anís del Mono després de la mort del seu germà Josep, el 1897, va donar un gran impuls a l’empresa i va destacar per la relació amb el modernisme per mitjà del cartellisme i l’arquitectura. La fàbrica, que avui encara funciona, conserva espais d’un gran valor patrimonial, com la sala de destil·lació, l’arxiu i el despatx del gerent. També s’hi poden veure còpies dels cartells del concurs que va guanyar el pintor Ramon Casas el 1898. Cal esmentar que a l’estació del ferrocarril de Badalona hi va haver un quiosc de venda d’anís, avui desaparegut, projectat el 1896 per Puig i Cadafalch.

La casa Prat es una de les últimes obres de l’arquitecte Joan Amigó i Barriga, en què s’aproxima més a l’arquitectura racionalista que a l’estil modernista que el caracteritza. Habitatge unifamiliar, a la cantonada de l’avinguda de Martí Pujol amb la Via Augusta, s’organitza en forma de L al voltant d’un gran pati amb un pi, distribuït en planta baixa i primer pis. Les finestres apaïsades i un ràfec que recorre tota la façana remarquen l’horitzontalitat de l’edifici. A l’interior, destaca l’escala semicircular, que articula i il·lumina tot l’habitatge per mitjà d’un vitrall i una lluerna que es troben a l’angle interior de la parcel·la.

Metro: L2 (Badalona Pompeu Fabra) / Renfe: R1 (Badalona)

Metro: L2 (Pompeu Fabra) / Renfe: R1 (Badalona)

* 198. CASA DE LA VILA I SALA D’EXPOSICIONS EL REFUGI

201. BADALONA, CIUTAT ROMANA: TERMES I DECUMANUS, JARDÍ QUINT LICINI I CASA DELS DOFINS

Pl. de la Vila, 1

Pl. de l’Assemblea de Catalunya, 1 i 3; C. de Lladó, 45-53

Dissabte de 16 a 19 h i diumenge d’11 a 14 h i de 16 a 19 h

Dissabte de 10 a 14 h i de 17 a 20 h i diumenge de 10 a 14 h

Francisco de Paula del Villar Lozano, 1860; reforma, 1928; Josep M. Massot i Pere Ll. Vegué; Xavier Vitòria (saló de plens), 2003

Malavía (arquitectura), 2008 - 2010

Casa consistorial de planta baixa i tres pisos que, en els orígens, també va tenir funcions d’escola elemental, jutjat municipal i dipòsit de detinguts. Amb el pas del temps, els equipaments es van traslladar i s’hi ha afegit una remunta de dos pisos enretirats de les façanes. L’edifici actual permet la integració dels porxos amb la plaça i hi conviuen nous materials amb elements històrics i patrimonials, com el saló de plens i el despatx de l’alcaldia. També connecta amb una sala d’exposicions al subsòl de la plaça de la Vila, construïda com a refugi durant la Guerra Civil, i que va ser rehabilitada el 1982 i utilitzada com a oficina de la subseu de Badalona per als Jocs Olímpics de Barcelona del 1992. Metro: L2 (Badalona Pompeu Fabra) / Renfe: R1 (Badalona) 199. CASA I TALLER JOAN TOLRÀ - ORFEÓ BADALONÍ

El Museu de Badalona, edificat sobre part de l’antiga ciutat romana de Baetulo, té 3.400 metres quadrats de restes visitables al subsòl, en la que és una de les superfícies arqueològiques cobertes més grans de Catalunya. La museïtzació d’aquest circuit minimitza la presència de l’arquitectura contemporània per ressaltar les restes de Baetulo, i fa servir recursos com la il·luminació, el so o les ambientacions amb mobiliari i objectes per tal que els visitants se sentin immersos en la vida quotidiana de la ciutat. Museografiats amb els mateixos criteris, el Jardí de Quint Licini (que conserva l’estany del peristil d’una gran casa del final del segle I dC) i la Casa dels Dofins (casa benestant romana que conserva diverses estances entorn de l’atri) són un exemple de la gran quantitat de restes de l’època que complementen la visita a l’exposició permanent. Metro: L2 (Badalona Pompeu Fabra) / Renfe: R1 (Badalona)

* 202. CONJUNT D’HABITATGES CAN MERCADER

C. d’Enric Borràs, 19-25

C. de Sant Bru / C. de Jovellar / C. del Triomf / C. de Rivero

Dissabte de 16 a 19 h i diumenge d’11 a 14 h i de 16 a 19 h

Dissabte de 16 a 19 h i diumenge d’11 a 14 h

Joan Amigó i Barriga, 1909 Construït l’any 1909 per Joan Amigó i Barriga, era l’habitatge i la fàbrica de teixits i gèneres de punt de Joan Tolrà. És un conjunt de dos edificis catalogat com a patrimoni historicoartístic. Del cos de l’habitatge destaca la façana, amb motllures d’inspiració vegetal sota el balcó i carreus a la part inferior. El cos de taller té dues plantes i tres crugies, de volta catalana al soterrani i amb encavallades de fusta al pis superior. El coronament ondulat de la façana, amb pinacles esglaonats, és un referent modernista. Metro: L2 (Pompeu Fabra) / Renfe: R1 (Badalona)

F.J. Barba Corsini, J.A. Padrós Galera i Margarita Brender Rubira, 1966 - 1973 Situat al centre de Badalona, al costat de la N-II, el conjunt d’habitatges agafa el nom de Can Mercader del fundador de la fàbrica de teixits, després adquirida per Fabra i Coats, que hi va haver fins als anys seixanta del segle xx. Els arquitectes aposten per una volumetria amb una orientació pura nord - sud amb dos tipus d’agrupacions diferents: el front nord, amb volums de gran alçada, agafant la mida de la ciutat, proporcional a la importància de la N-II, i, a la resta de l’illa, volums amb alçades inferiors que s’apropen a la vida quotidiana del centre, complementats amb un entramat de carrers i places interiors, i la generació d’espais verds i equipaments. Bus: B2, B4, B7, B29 i B30

: Accesible

* : Accesible amb condicions (més info a la fitxa de cada edifici al web)

197. ANÍS DEL MONO 198. CASA DE LA VILA I SALA D’EXPOSICIONS EL REFUGI 199. CASA I TALLER JOAN TOLRÀ - ORFEÓ BADALONÍ 200. CASA PRAT - CASA RACIONALISTA 201. BADALONA, CIUTAT ROMANA: TERMES I DECUMANUS, JARDÍ QUINT LICINI I CASA DELS DOFINS 202. CONJUNT D’HABITATGES CAN MERCADER 203. EDIFICI DE CAPITANIA PORT DE BADALONA 204. EDIFICI D’HABITATGES GAMA

208

205. ESCOLA ARTUR MARTORELL

206. ESCOLA JUNGFRAU 207. EDIFICI D’HABITATGES PROGRÉS 208. SANT JERONI DE LA MURTRA

209. ITINERARI ‘EL NOU SANT ROC’, DE POLÍGON A CIUTAT 210. ITINERARI EL NOU CENTRE DE LA BADALONA DEL FUTUR? L’EIX MAR MUNTANYA: RAMBLA-CANAL-PORT 211. ITINERARI ‘UN VIATGE EN EL TEMPS A DALT DE LA VILA’ 212. ITINERARI ‘MODERNISME A BAIX A MAR’

211.Itinerari ‘A Dalt de la Vila’ 206 200

205 204 201

202

198

212.Itinerari ‘Modernista’ 199

Dissabte Diumenge

207

Dissabte i DiUmenge

209. Itinerari ‘El Nou Sant Roc’ 197

OPEN GREEN Open INfraestructures

210. Itinerari ‘Ramble-Canal-Port’

S 203

Open social Open Kitchen RACIONALISME I GATCPAC

203. EDIFICI DE CAPITANIA PORT DE BADALONA

* 206. ESCOLA JUNGFRAU

Port Esportiu i Pesquer Marina de Badalona

C. de la Vila Vall-Llebrera, s/n

Dissabte de 16 a 19 h i diumenge d’11 a 14 h

Diumenge d’11 a 14 h

Dora Castellà i Borja Carreras-Moysi, 2005

SOLDEVILASSS arquitectes: Alfons Soldevila i Barbosa, Alfons Soldevila i Riera, David Soldevila i Riera, 1996

La transformació de la façana marítima ha permès substituir l’antiga zona industrial de Badalona i trencar la barrera que separa la ciutat del mar. Un projecte unitari que s’obre cap a l’interior de la ciutat convertint-se en un extraordinari port urbà amb punts d’atracció i de serveis que abasteixen a una ciutat de tradició pesquera i marinera. Dins de la Marina, l’edifici de capitania, amb el seu joc de volums i materials, deixa de ser un petit edifici d’oficines per convertir-se en un punt d’atracció al Port de Badalona. Metro: L2 (Gorg) / Bus: BD7

L’Escola Jungfrau, fundada el 1963 com a escola catalana i situada inicialment a Ca l’Amigó, des del 1996 es troba en un nou edifici, projectat per Alfons Soldevila. L’edifici s’organitza al voltant d’un gran espai central polivalent mitjançant rampes que donen accés a totes les estances i serveis. La planta de l’edifici, en forma d’H, situa les aules disposant-les de manera esglaonada i permetent l’entrada de llum de nord. L’espai central és l’espai lliure cobert no esportiu més gran de la ciutat i permet fer-hi actes comunitaris durant tot l’any. Metro: L2 (Pompeu Fabra) / RENFE: R1 (Badalona) 207. EDIFICI D’HABITATGES PROGRÉS C. del Progrés, 127 Dissabte de 16 a 19 h i diumenge d’11 a 14 h Lagula Arquitectes: Toni Alonso Ortega, Martín Ezquerro Fernández, Ignacio López Alonso, Manel Morante Mediavilla, Marc Zaballa Camprubí, 2005 - 2010

Cristophe Duguied

* 204. EDIFICI D’HABITATGES GAMA C. de Laietània, 16-18 Dissabte de 16 a 19 h i diumenge d’11 a 14 h MBM: Josep Martorell, Oriol Bohigas i David Mackay, 1965

El volum de l’edifici s’adapta al canvi de secció i les alçades del carrer del Progrés, jugant amb les alienacions de la normativa actual. El programa s’organitza amb una àrea comuna en planta baixa i quatre nivells d’apartaments, concebent les àrees comunes de l’edifici, incloent-hi l’escala de cargol, com a espais habitables. Les dues façanes tenen un disseny d’alt contrast: la façana sud és senzilla, amb grans obertures per captar el sol a l’hivern i amb proteccions per a l’estiu; en canvi, la façana principal és de ceràmica foradada brillant i acolorida, formant una gelosia que protegeix els apartaments del sol d’oest d’estiu i oferint privacitat als habitants. Metro: L2 (Pep Ventura) / RENFE: R1 (Badalona)

Edifici dels anys seixanta que va significar una aposta clara per l’habitatge de qualitat, dels aleshores joves arquitectes Josep Martorell, Oriol Bohigas i David Mackay, amb una construcció impecable a càrrec de Famadas. És un edifici entre mitgeres amb una seqüència de patis de dimensions generoses amb els quals doten de ventilació i llum totes les estances dels habitatges. Cal destacar-ne l’escala, de graons prefabricats sense contrapetja, i també els tancaments solars verticals, separats de la façana principal. Metro: L2 (Pompeu Fabra) / Renfe: R1 (Badalona) / Bus: B2, B3, B4, B7, B8, B17, B25, B27, B29, B30

* 205. ESCOLA ARTUR MARTORELL

ADRIÀ GOULA

C. de la Seu d’Urgell, 34 Diumenge d’11 a 14 h Marc Binefa i Vilà, Montserrat Fusano, Francesc Xavier Sans, 2013

L’escola porta el nom del mestre i pedagog Artur Martorell i Bisbal (Barcelona, 1894 - 1967), i va ser fundada al 1969 com a escola catalana. Inicialment es va situar a la casa d’estiueig de la família Coma-Cros, a la finca de Can Solei de Badalona. Des del 2007, se situa en un nou edifici en un terreny limítrof a Can Solei, perquè els alumnes no perdin el contacte amb la natura. El volum es trenca en planta i en secció, reduint l’impacte visual i absorbint les diferències del terreny. Una xapa d’alumini grecada i microperforada serveix de protecció solar a les aules que miren al parc, amb una orientació sud-est, i alhora permet la visual del paisatge, millorant el rendiment tèrmic transventilant la façana. Metro: L2 (Pompeu Fabra) / Bus: B3, B25

: Accesible

208. SANT JERONI DE LA MURTRA Camí del Monestir, s/n Diumenge de 10 a 13 h Segle

dC - segle

xvi

* : Accesible amb condicions (més info a la fitxa de cada edifici al web)

209. ITINERARI ‘EL NOU SANT ROC’, DE POLÍGON A CIUTAT Dissabte a les 16 i a les 18 h A càrrec de Pere Serra, arquitecte, i Pere Picorelli, coordinador de projectes de remodelació urbana Punt de trobada: av. del Marquès de Montroig (davant la sortida de metro de Sant Roc, del costat de muntanya)

Oficina Associació de veïns de Sant Roc Edifici fase 1 (B i C) Edificis H I J K Edificis E F El sant Roc no afectat Plaça Roja (AMB) El front de l’Av. Marquès de Montroig

El recorregut transcorre principalment per la zona del barri de Sant Roc subjecta a la remodelació des de l’any 2001, i, per contrastar amb l’estat original, el recorregut també passarà per la zona de Sant Roc no afectada pel programa. 210. ITINERARI EL NOU CENTRE DE LA BADALONA DEL FUTUR? L’EIX MAR MUNTANYA: RAMBLA-CANAL-PORT Dissabte a les 16.30 h i diumenge a les 11 h A càrrec de Josep M. Massot, arquitecte Punt de trobada: c. de Monturiol amb c. Indústria

Canal del Port CAP del Progrés-Raval Pont vermell de Juli Batllevell Antiga fàbrica CACI Port Marina de Badalona Quetx Ciutat de Badalona i Open Arms Edifici de Capitania Port

Des del terrat d’un dels primers edificis en alçada construït en el marc del nou eix Rambla-Canal-Port, visualitzarem des d’un lloc privilegiat el conjunt de la gran operació de transformació de la zona projectada pel gran arquitecte-urbanista en Manuel de Solà-Morales, lligada amb la recuperació del litoral. Després d’aquesta introducció baixarem cap al pantalà del canal. Reprendrem la trama urbana passant pel davant del Centre de Salut Progrés-Raval de Jordi Badia Arquitecte. Creuarem el pont de ferro sobre la línia del tren, inaugurat el 1912 i apreciarem des de dalt una perspectiva diferent del conjunt, marcada per l’origen industrial de la zona, pel mar i pel tren. Aprofitarem per visitar la nau del patrimoni industrial anomenada CACI, construïda amb un mètode de prefabricació revolucionari a finals del segle XIX. Seguirem cap al Port, tot passant per la peça on s’ha d’alçar l’hotel. Visitarem l’edifici de Capitania, obra dels arquitectes Dora Castellà i Borja Carreras. Clourem

el recorregut passejant fins on es troba amarrat el quetx Ciutat de Badalona, una embarcació clàssica. Si el veler Astral, de l’ONG Proactiva Open Arms no ha salpat en una nova missió, també hi serem convidats. 211. ITINERARI ‘UN VIATGE EN EL TEMPS A DALT DE LA VILA’ Dissabte a les 17 h i diumenge a les 11 h A càrrec de Joan Mayné, antropòleg i museòleg Punt de trobada: Torre Vella, davant de l’església de Santa Maria

Torre Vella Església de Santa Maria Plaça de la Constitució Carrer de Vilamajor i carrer de Dalt Rectoria Casa dels Dofins Casa Folch i Torres (hipogeu, aqüeducte)

El Dalt de la Vila és el barri més antic de Badalona. Conserva, al subsòl, les restes de la ciutat romana de Baetulo. El barri ha tingut una continuïtat de vida des de l’època romana fins als nostres dies. Tanmateix, el traçat dels carrers i les places obeeix sobretot a l’època medieval. Un element característic de la zona són els hipogeus que conserven encara moltes cases. 212. ITINERARI ‘MODERNISME A BAIX A MAR’ Dissabte a les 16.30 h i diumenge a les 11 h A càrrec de Margarida Abras Pou, directora del Museu de Badalona Punt de trobada: pl. de la Vila de Badalona

Casa Prat Farmàcia Serentill Casa Andreu Clarós Can Boter Farmàcia Surroca Cases d’en Ribes Casa Pavillard Casa Mir Casa i taller Joan Tolrà (visita a l’interior) Casa Paquín Casa Gafarel·lo Can Casacuberta

El modernisme a Badalona es troba, sobretot, a la zona de l’Eixample, que es va començar a habitar a principis del segle xx, i s’identifica amb l’arquitecte Joan Amigó i Barriga, un modernista de segona generació, molt influït per la Sezession, que va projectar cases per a la burgesia i també alguns edificis destinats a fàbriques.

La programació del Festival pot estar subjecta a canvis d’última hora aliens a l’organització.

L’Hospitalet de Llobregat 14 activitats

213. CAN COLOM C. de Martí Codolar, 2-4 - c. de Can Pujadas Dissabte de 16 a 19 h i diumenge d’11 a 13 h Segle xviii; Meritxell Inaraja, 2008 - 2010, urbanització cap al 2011 Antiga masia clàssica que ha patit transformacions importants i de la qual únicament es conserven les façanes principal i laterals (tot i que, probablement, les obertures d’aquestes façanes són fruit de reformes posteriors). Les diverses transformacions van afegir un nou volum rectangular al tercer pis; una capella d’estil neogòtic amb vitralls adossada a la façana est; una galeria a la façana oest, i un celler amb terrassa a la façana nord. Es tracta d’un edifici catalogat com a bé cultural d’interès local. Actualment, l’edifici s’ha rehabilitat per acollir-hi la seu del Programa Municipal per a la Dona. Metro: L1 (Santa Eulàlia) // FGC: L8, R5, R6, S3, S4, S8, S9 (Magòria - La Campana) 214. CA N’ARÚS Rbla. de la Marina, 415-427 Dissabte de 16 a 19 h i diumenge d’11 a 13 h Segle xix; Martí Cabestany, 2007 Ca n’Arús és una residència senyorial del 1851 construïda per Jaume Arús Cuxart. Els seus cossos mantenen una certa simetria. L’edifici principal, de planta baixa, pis i golfes i tres crugies, té la coberta a dos vessants paral·lels a la façana. A la façana principal, destaca l’acroteri, decorat amb terracota i medalló ovalat amb decoració vegetal i l’anagrama S i A (probablement, d’una restauració del 1900 - 1910 de Santiago Arús, nét de Jaume Arús). L’edifici està catalogat com a bé cultural d’interès local. La restauració de l’edifici respecta els espais més emblemàtics com l’escala, la boisserie de la planta baixa i la sala principal de la primera planta, amb decoració pintada a les parets i sostres i paviments hidràulics. Els jardins són un espai de descans que preserven la forma original i contenen una gran varietat d’espècies botàniques de la Mediterrània. Metro: L1 (av. del Carrilet) // FGC: L8, R5, R6, R50, R60, S3, S4, S8, S9; (L’Hospitalet - Av. del Carrilet)

MARTA PIERA

: Accesible

* 215. ESCOLA JOAN xxiii JESUÏTES BELLVITGE

Av. de la Mare de Déu de Bellvitge, 100-110 Diumenge de 10 a 13 h 1977; Segle xxi L’Escola Joan XXIII de Bellvitge és un centre educatiu pioner amb la transformació educativa de tota la xarxa d’escoles jesuïtes de Catalunya: Horitzó 2020. L’edifici racional construït per L35 el 1977 està adaptant els espais interiors per donar resposta a aquest nou plantejament educatiu. Aquest curs, se celebra el cinquantè aniversari de l’escola, una història intensa de múltiples col·laboracions de moltes famílies de Bellvitge, però també de Barcelona, que han fet possible que el Joan XXIII sigui un referent a Catalunya. Metro: L1 (Bellvitge) // Renfe: R2 (Bellvitge) // FGC: L8, R5, R6, R50, R60, S3, S4, S8, S9; (L’Hospitalet - Av. del Carrilet)

216. EDIFICI PLANETA Av. de Josep Tarradellas i Joan, 171-177 Dissabte de 16 a 19 h i diumenge d’11 a 14 h 1985; Lagranja Design, 2017 L’activitat judicial es va desenvolupar en aquest edifici des del 1985 fins al 2008, quan els òrgans judicials de l’Hospitalet es van traslladar a la Ciutat de la Justícia (inaugurada el 2009). Cedit al Grupo Planeta, l’edifici s’ha convertit en un centre de formació i innovació que ha adaptat l’edifici existent a les necessitats del nou ús, i obert a un ampli ventall d’usuaris. Projecte de reforma dut a terme per Lagranja Design, que ha creat un centre modern, funcional i connectat amb l’entorn immediat. Alguns dels equipaments estan oberts a l’activitat i l’oci de la ciutadania. La façana, revestida amb una pell metàl·lica, li aporta un aspecte tecnològic a la fita visual del barri. Conté un gran auditori per a diferents cites culturals de la ciutat, com també un aulari, sales de reunions, una biblioteca i una cafeteria. Metro: L1 (Rambla de Just Oliveras; Can Serra) // Renfe: R1, R3, R4 (L’Hospitalet de Llobregat)

* : Accesible amb condicions (més info a la fitxa de cada edifici al web)

221

223. Itinerari “Puig i Gairalt”

213

225. Itinerari “Districte cultural”

222. Itinerari “Industrial” 216

226. Itinerari “Històric”

210

214

219

226. Itinerari “Bellvige”

215

Dissabte

217

Diumenge

218

Dissabte i DiUmenge

OPEN GREEN Open INfraestructures

Open social Open Kitchen RACIONALISME I GATCPAC

214. CA N’ARÚS

220. LA REMUNTA

213. CAN COLOM

221. TORRE BARRINA

215. ESCOLA JOAN XXIII JESUÏTES BELLVITGE

222. ITINERARI INDUSTRIAL

216. EDIFICI PLANETA

223. ITINERARI ARQUITECTE PUIG GAIRALT

217. ERMITA DE BELLVITGE

224. ITINERARI HISTÒRIC

218. HOTEL RICHARD ROGERS

225. ITINERARI DISTRICTE CULTURAL

219. HOTEL TOYO ITO

226. BELLVITGE 63

217. ERMITA DE BELLVITGE C. de l’Ermita de Bellvitge, 6 Dissabte de 16 a 19 h i diumenge d’11 a 14 h Segle xiii; segle xv; segle xvii; segle xviii; segle xx La primera menció a la capella de Santa Maria de Bellvitge és del 1279. Es tracta d’una ermita d’una única nau amb capçalera plana i coberta a dues aigües, i campanar de planta quadrada amb arcs apuntats al pis superior i coronament piramidal a quatre vessants. En destaca la façana, amb coronament barroc, portal amb llinda adovellada i obertura superior de perímetre hexagonal. L’edifici es completa amb un porxo lateral sobre pilars. Els desbordaments successius del riu Llobregat i els conflictes bèl·lics han portat l’ermita a múltiples reconstruccions des del segle xv i fins l’actualitat. Les excavacions del 1979 - 1981 van documentar els murs de l’ermita romànica sota l’edifici actual. Es tracta d’un edifici catalogat com a bé cultural d’interès local. Metro: L1 (Bellvitge) // Renfe: R2 (Bellvitge) // FGC: L8, R5, R6, R50, R60, S3, S4, S8, S9; (L’Hospitalet - Av. del Carrilet)

220. LA REMUNTA C. de la Carles Martí Feced, s/n (porta principal del Parc de La Remunta) Dissabte d’11 a 13 h Segle xvii; xix; BAAS Arquitectura, 2013 - 2014; Ravetllat Ribas; 2013 - 2016 La masia de La Remunta, que encara no s’ha rehabilitat, està catalogada com a bé cultural d’interès local. Es tracta d’una masia d’estil clàssic que data del segle xvii, de planta basilical amb escales frontals dobles. L’exèrcit va comprar aquesta propietat al segle xix i li va donar diversos usos fins a convertir-la en una caserna per a remunta cavallar. Les intervencions arqueològiques han permès documentar part d’un recinte fortificat del qual desconeixem l’estructura i la totalitat. El Consorci per a la Reforma de la Granvia duu a terme els treballs per a la urbanització de l’Àrea Residencial Estratègica de La Remunta adaptant els edificis a nous usos i equipaments, com l’esplai Xixell o l’Escola Bressol Patufet. Metro: L1 (Rambla de Just Oliveras; Av. del Carrilet) // Renfe: R1, R3, R4 (L’Hospitalet de Llobregat) // FGC: L8, R5, R6, R50, R60, S3, S4, S8, S9; (L’Hospitalet - Av. del Carrilet)

218. HOTEL RICHARD ROGERS Av. de la Granvia de l’Hospitalet, 144 Diumenge d’11 a 14 h Richard Rogers, 2006 Edifici amb forma d’L distribuït, d’una banda, en una torre de 110 metres d’alçada que conté l’hotel i se situa a la part vertical de la L; d’altra banda, en un sòcol de vidre de 30 metres d’alçada que conté l’auditori i un centre esportiu, i que formen la part baixa de la lletra. Ambdós elements queden connectats per una plaça pública que s’estén per sota la torre i la vincula amb els edificis adjacents. Fins l’any 2012, la part superior de la torre va allotjar un restaurant, cobert per una cúpula d’acer i vidre que es va construir a terra per elevar-la, un cop feta, fins a la coberta de l’edifici. Metro: L1 (Hospital de Bellvitge) // Renfe: R2, R2N, R2S (Bellvitge) // FGC: L8, R5, R6, R50, R60, S3, S4, S8, S9 (Ildefons Cerdà) mario martínez

ADRIÀ GOULA

219. HOTEL TOYO ITO Pl. d’Europa, 45 Dissabte de 16 a 19 h i diumenge d’11 a 14 h i de 16 a 19 h Toyo Ito & Associates Architects, Fermín Vázquez, 2009 Aquesta torre hotel de 26 plantes s’ha dissenyat de manera orgànica, provocant que la seva percepció canviï a mesura que el visitant s’hi acosta. La façana s’ha dividit en dues pells: la pell interior és un tancament lleuger estanc, un mur cortina amb panells d’alumini i vidre pensat per garantir les necessitats acústiques i tèrmiques de l’edifici; l’exterior, formada per tubs independents d’alumini vermell, es planteja com una pell per donar textura a l’edifici i absorbir-ne la geometria variable. Metro: L9S (Europa - Fira) // FGC: L8, R5, R6, R50, R60, S3, S4, S8, S9 (Europa - Fira) 64

: Accesible

221. TORRE BARRINA Ptge. d’Amat, 9-13 - Parc de la Marquesa Dissabte de 16 a 19 h i diumenge d’11 a 13 h 1836 - 1845; 1867; 1920; 1939; Álvarez i Minguillón, 2006 Aquesta antiga casa de pagesia transformada en finca d’estiueig del segle XIX és, en l’actualitat, el centre municipal de creació multimèdia de l’Hospitalet i el motor de la innovació social de la ciutat. L’edifici actual es caracteritza per la porxada de la façana sud, amb columnes octogonals i un fort ritme compositiu, que la diferencia de la resta de la construcció. Se situa al Parc de la Marquesa, nom popular donat als jardins pels moviments de reivindicació veïnal dels anys setanta, que en van reclamar l’ús públic quan l’antiga casa era un espai en decadència i en desús. El projecte de reforma i el programa d’usos inclou un plató de televisió, un estudi de gravació i un de ràdio, i aules amb ordinadors Mac i PC per desenvolupar projectes multimèdia. Metro: L5, L9S, L10S (Collblanc)

* : Accesible amb condicions (més info a la fitxa de cada edifici al web)

222. ITINERARI INDUSTRIAL

225. ITINERARI DISTRICTE CULTURAL

Dissabte a les 16 h i diumenge a les 12 h

A càrrec de l’Ajuntament de l’Hospitalet

Durada: 1 hora 30 minuts

Punt de Trobada: Can Vilumara (av. de Josep Tarradellas i Joan, 153)

Punt de Trobada: Pont d’en Jordà (c. de Ramon i Cajal, cantonada av. del Metro)

El Districte Cultural és un projecte estratègic de ciutat que té la cultura i la creativitat com a motors de transformació i creixement social i econòmic. Aquesta ruta presenta algun dels edificis industrials amb més potencial a la ciutat i permet veure com treballen les empreses culturals i els artistes locals, que estan fent de l’Hospitalet un punt neuràlgic i de referència en l’impuls de la creativitat, el talent i la innovació dins l’entorn metropolità.

223. ITINERARI ARQUITECTE PUIG GAIRALT Dissabte a les 11 h i diumenge a les 16 h

A càrrec de l’Ajuntament de l’Hospitalet Durada: 1 hora Punt de Trobada: Pont d’en Jordà (ronda de la Via, cantonada c. de Rafael Campalans)

Pont d’en Jordà Teatre Joventut Casa dels Cargols Plaça Espanyola Parc de la Marquesa (Torre Barrina) Gratacels de Collblanc Mercat de Collblanc

Pont d’en Jordà Can Trinxet - Can Gras Vitralls Bonet Edifici Freixas

226. BELLVITGE Diumenge a les 11 h

S A càrrec de Sandra Bestraten - Emilio Hormías Durada: 1 hora 30 minuts

224. ITINERARI HISTÒRIC Dissabte a les 16 h i diumenge a les 12 h

A càrrec de l’Ajuntament de l’Hospitalet Durada: 1 hora Punt de Trobada: Casa Espanya - Museu de l’Hospitalet (c. de Joan Pallarès, 38)

Casa Espanya Casa dels Finestrals Gòtics La Talaia L’Harmonia Can Riera Can Sumarro Carrer Major Cal Pau de l’Arna Mercat Ajuntament Església de Santa Eulàlia de Mèrida Plaça del Repartidor

Punt de Trobada: av. d’Europa, 55 - despatx F

- Primera planta dels edificis comercials situats entre els blocs d’habitatges - Mercat Vell - Passeig de vianants - Centre Cultural Bellvitge - Gornal - Rambla Marina - Metro - Mercat Nou - Parc Metropolità Bellvitge - Ermita de la Mare de Déu de Bellvitge - Escola Joan XXIII, Jesuïtes Bellvitge - Poliesportiu Sergio Manzano - Hotel Ricard Rogers

La programació del Festival pot estar subjecta a canvis d’última hora aliens a l’organització.

Can Vilumara Germans Albert CosmeToda Tecla Sala

Disseny gràfic: susana de castro TORRE

www.dortoka.com

Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès

VOLUNTARIAT Gràcies a les més de 1000 persones que aporten el seu temps, el seus coneixements i el seu entusiasme per tal de fer possible el 48H OPEN HOUSE BCN EDIFICIS Gràcies als 200 edificis que obriran les seves portes durant el 48H OPEN HOUSE BCN

Guia 48h Open House Barcelona 2018

Articles inside

Guia 48h Open House Barcelona 2018