Guia 48h Open House Barcelona 2019

PILAR CASAS MUR

Dones Arquitectes FEM

10 ANYS

FESTIVAL D’ARQUITECTURA 26 I 27 D’OCTUBRE 2019

DONES ARQUITECTES: DESCOBREIX QUI SOM Soc Pilar Casas Mur, arquitecta que representa, en aquesta desena edició del festival, el tema destacat de l’any: ‘Dones Arquitectes’. Per primera vegada el meu retrat passa per davant de la meva obra, un retrat alhora detallat i impersonal que representa una dona arquitecta de qualsevol edat i condició.

Guanyadors del 1r Premi de Turisme Responsable de Catalunya

EL FESTIVAL 48H OPEN HOUSE BCN ÉS LA PRINCIPAL CITA DE LA CIUTAT AMB L’ARQUITECTURA. ESTÀ ORGANITZAT PER L’ASSOCIACIÓ CULTURAL HOMÒNIMA, UNA ASSOCIACIÓ SENSE ÀNIM DE LUCRE QUE TREBALLA OFERINT PRODUCTES I SERVEIS CULTURALS EN L’ÀMBIT DE L’ARQUITECTURA, I LA PROMOU COM A COMPONENT IMPRESCINDIBLE DE LA CULTURA.

“AMICS” DEL FESTIVAL L’Associació 48h Open House Barcelona promou l’arquitectura com a fet cultural entre empreses i institucions amb responsabilitat social corporativa com una alternativa als models de patrocini tradicionals. Els beneficis es destinen íntegrament a projectes que ajudin a ampliar el coneixement en arquitectura per a la millora de la vida de les persones.

El programa Amics és un model de mecenatge per fomentar l’experiència arquitectònica com a part del consum cultural. Els Amics tindran un passi de cua ràpida per al cap de setmana i unes visites exclusives durant l’any.

Els passis es poden comprar a la seu de l’Associació i per internet, a www.48hopenhousebarcelona.org.

46 CIUTATS OPEN HOUSE Si vols continuar gaudint de l’Open House, tria entre les 46 ciutats de la xarxa internacional: LONDRES 1992 / NOVA YORK 2002 / DUBLÍN 2005 / TEL AVIV 2007 / JERUSALEM 2007 / HÈLSINKI 2007 / MELBOURNE 2008 / BARCELONA 2010 / BRISBANE 2010 / ESLOVÈNIA (tot el país) 2010 / CHICAGO 2011 / ROMA 2011 / LISBOA 2012 / PERTH 2012 / TESSALÒNICA 2012 / LIMERIK 2012 / GDYNIA 2012 / BUENOS AIRES 2012 / VIENA 2012 / ATENES 2013 / OSLO 2014 / MONTERREY 2014 / CORK 2014/ VÍLNUS 2014 / PRAGA 2014 / MADRID 2014 / PORTO 2015 / LAGOS 2016 / MILÀ 2016 / ZURIC 2016 / ESTOCOLM 2016 / SANTIAGO DE XILE 2017 / SAN DIEGO 2017 / TORÍ 2017 / BILBAO 2017 / GDANSK 2017 / ATLANTA 2017 / MEXICO CITY 2018 / BASEL 2018 / ROSARIO 2018 / MACAU 2018 / BRNO 2018 / TATLIN 2019 / VALÈNCIA 2019 / NÀPOLS 2019 / OSAKA 2019 www.openhouseworldwide.org

Enguany, amb l’objectiu de contribuir a naturalitzar la figura de la dona en el sector de l’arquitectura, hem escollit deu dones especialistes en diferents camps de la professió per a la imatge gràfica de l’esdeveniment. Cinc dones representen les diferents ciutats que participen al festival: Blanca Noguera, especialista en espai públic i autora del parc de Can Zam, amb l’AMB, a Santa Coloma de Gramenet; Montserrat Hosta, especialista en planejament urbanístic i arquitecta de l’edifici de Cal Notari, a Vilassar de Dalt; Natalia Ojeda, com a representant de l’equip de restauració de Torre de la Creu, a Sant Joan Despí; Pepita Teixidor, exredactora de la revista Quaderns d’Arquitectura i autora del projecte d’oficines municipals El Viver, a Badalona, i Meritxell Inaraja, especialista en rehabilitació del patrimoni i autora de l’obra de Can Colom, a l’Hospitalet de Llobregat. Cinc dones més representen les diferents seccions del festival: Imma Jansana, paisatgista que representa la secció Open Green; Carme Pinós, arquitecta de la plaça de la Gardunya, l’Escola Massana i els habitatges que configuren el conjunt de la plaça, com a representació de l’Open Infraestructures; Benedetta Tagliabue, autora de l’edifici Kalida Sant Pau, com a representant de l’Open Social; Natali Canas, com a representant de l’Open Kitchen, i Maria Sisternas, per a l’Arquitectura de l’aigua.

Al 20% dels 200 edificis que es podran visitar durant el festival han intervingut dones en el seu procés de disseny i execució: la campanya de comunicació les destaca i les dona a conèixer.

Aquestes dones arquitectes han transformat de forma útil i creativa, per exemple, fàbriques en desús, com l’edifici de La Ciba, a Santa Coloma de Gramenet; els Habitatges de Fabra i Coats, a Sant Andreu, o un espai de treball inclusiu i saludable al 22@.

Altres novetats d’aquesta edició són les cinc cases-fàbriques a Ciutat Vella, que ajuden a entendre la història de la ciutat i les connexions amb l’àrea metropolitana (l’any 1906 la fàbrica Vilumara del Raval es va traslladar a l’Hospitalet de Llobregat, i ambdues es poden visitar durant el festival); l’edifici EMAV de Can Batlló, a Sants-Montjuïc; l’església de la Concepció, a l’Eixample (producte del trasllat de dues esglésies de Ciutat Vella); els hotels Seventy Hotel, a l’Eixample, de l’estudi d’arquitectura OAB, i l’hotel Jean Nouvel, a l’Hospitalet de Llobregat. El festival també mostra una evolució de l’habitatge en tot el seu àmbit geogràfic amb visites a habitatges modernistes de l’Eixample (com els edificis de la Casa Enric Llorens, Frederic Ballet i Llopis Bofill); visites a habitatges expressionistes de camí cap al racionalisme (com la Casa Planells, de l’arquitecte Jujol, i el gratacel de Collblanc, de l’arquitecte Ramon Puig Gairalt, a l’Hospitalet de Llobregat), i també visites a nous models d’habitatges contemporanis (com l’edifici d’habitatges per a quatre amics de l’arquitecta Lola Domènech, a Ciutat Vella).

El cap de setmana del 26 i 27 d’octubre gaudirem del paisatge urbà de les nostres ciutats: us proposem 240 activitats arquitectòniques amb visites a edificis de diferents èpoques i estils que ens ajudaran a explicar com evoluciona la societat a través de l’arquitectura de Barcelona, Santa Coloma de Gramenet, Vilassar de Dalt, Sant Joan Despí, Badalona i l’Hospitalet de Llobregat. Us animem a participar en aquesta desena edició del festival, tant si sou un dels 1.000 voluntaris com un dels 61.000 visitants, i aprofitem per agrair la col·laboració als disset edificis que han obert les portes a la ciutadania en les deu edicions del festival.

www.48hopenhousebarcelona.org

2BMFG (78) À-tic (49) A&M arquitectes (115) Abalos & Herreros arquitectos (131) ACABADOMATE 22 (130) Aguilar i Borrás, Xavier (84) Aguirre, Alberto (104) aiRe (29) Alarma i Moragas (8) Alonso, Miquel (107) Álvarez i Minguillón (237) andrea + joan arquitectes (136) Andreu, Ramon (198) Archikubik (160) Argentí, Víctor (73) Armengós i Samarach, Josep (167) Arnal Huguet, Marc (110) Audet Puig, A. (228) Aulenti, Gae (147) b720 (164, 22) BAAS Arquitectura (83, 129, 243) Bagutti, Domenico (80) BAMMP (72, 107) Barbero, Manuel (151) Bassegoda i Amigó, Bonaventura (38, 89) Batlle i Roig arquitectes (93, 121, 196) Bayona + Valero i Cantallops + Vicente arquitectes (97) BCQ arquitectura (171, 211) Benedito, Josep (92, 147, 174) Bennasar, Isabel (223) Bestraten, Sandra (3) Betarq (111) Borrell i Sensat, Agustí (54) Bosch Cuspinera Associats (51) Botey, Jaume (208) Bou Bosch, Vicenç (143) Buïgas, Carles (141) Cabestany, Martí (226) Caldés, Gabriel (194) Canyelles, Núria (198) Carreras-Moysi, Borja (213) Casademont, Adrià (12) Castellà, Dora (213) Cazurra, Alex (117) Chinchilla Ballesta, Julio (106) Cinnamond, Norman (74) Cirici & amp; Bassó Arquitectura (127) Cirici, Cristian (149) Clotet, Lluís (120) Coll-Leclerc (126) Coma Arquitectura (165)

Cooperativa lacol (144) Cristiano Fanconi i Rodrigo González (244) Cuixart:Amorós (163) DATAAE (98) Daw Office (65) de Falguera, Antoni (45) de la Joya, Rafael (151) de Luna, Roberto (134) de Moragas i Gallissà, Antoni (69, 108) de Paula del Villar Lozano, Francisco (209) Dilmé i Fabré (188, 190) Domènech , Lola (122) Domènech i Estapà, Josep (56) Domènech i Montaner, Lluís (6, 44) Durán i Reynals, Raimon (158) Duran Ventosa, Claudi (231) Eixverd + Jaume Ferret (61) EMBT (21, 79) Equal Saree (178) Espeche, Horacio (117) Espinet-Ubach arquitectes (81, 83) Estudi d’Arquitectura MIM-A (174) Estudi PSP Arquitectura (83) Falqués, Pere (6) Feliu i Castelló, Jaume (9) Fernández Ponce, José Javier (99) Figueres, Enric (73) Florensa, Adolf (5) Font de Carreres, August (74) Fontserè, Josep (120) Forgas Arquitectes (23) Foster + Partners (166) Freixa, Jaume (142) Freixes Melero, Daniel (143) Gallissà, Antoni (41) Garcia Fària, Pere (59) Gaudí, Antoni (65, 88) Gironès, Antoni (189) González Masclans, Eulàlia (143) Granells, Jeroni (50) Graner i Prat, Jose (195) Guastavino i Moreno, Rafael (190, 188) Gustà, Jaume (135) H Arquitectes (87, 146) Hervàs i Arizmendi, J. J (158) Illescas i Mirosa, Sixte (66) Inaraja, Meritxell (227) Isozaki, Arata (134, 145) Izard Bas, Francisco (228) Jaume Sanmartí i Raimon Torres (102) José Antonio Martínez Lapeña

& Elías Torres Architects (5, 65) Jujol i Gibert, Josep Maria (4, 42, 67, 193, 194, 195, 199, 202) Julià, Josep Maria (89, 137) Lacasa, Luís (81) Lagranja Design (230) Leve projects (18, 28, 132) López Íñigo, Pedro (89) LoCa Studio, (152) Lussi, Thomas (122) Malavía, Albert (217) Marí Mayans, Marc (32) Marial i Tey, Juli (63) Marina Sezam (68) Martínez, Yolanda (92) Mas d’Ordal, Josep (2) Mas Morell, Ignasi (161) Masana, Judith (84) Masdeu i Puigdemasa, Josep (92) Masó, Rafael (174, 179) Massot, Josep Maria (209, 220) Mateu Barba Arquitectes (105) MBM arquitectes (70, 77) Mercader i Sacanella, Eduard (84) Mies van der Rohe, Ludwig (149) Milelire, Joan (107) Moretti, Cecilia (32) Muñoz López, Laura (32) Navarro Baldeweg, Juan (125) Noguera, Anna (99) Nouvel, Jean (233) NS Arquitectes (218) OAB Office of Architecture in Barcelona (57, 90, 91, 123) Oliver, Josep (193) Olmo, Yolanda (168) Ortiz-Echagüe, César (151) Padrós i Fornaguera, Joan (210) Paricio, Ignacio (120) Pérez Terraza, José (39) Pericas, Josep Maria (174, 179) Pich arquitectes (78) PMMT arquitectura (124) Pons i Traval, Joan Baptista (210) Puga, Cristina (174) Puig i Cadafalch, Josep (55, 134, 141, 157) Puig i Gairalt, Ramon (232, 236) Puig i Ribot, Manuel (229) Puig Janer, Santiago (229) Ramos, Fernando (149) Ravetllat Ribas Arquitectes (157, 243) Reventós i Farrarons, Ramon (154) Reyes Ventós, Maria (32)

RGA arquitectes (104, 216) Ribas Piera, Manuel (75) Ribas, Anna (84) Ricardo Bofill Taller de Arquitectura (58) Rio, Manel (174) Rodés Parés, Leopoldo (85) Rodríguez Arias, Germà (159) Rogent, Elies (80) Rogers, Richard (234) Roldan Berengué arquitectes (109, 139) Ruisánchez Arquitectes (107, 148) Sabaté, Joan (117) Safont, Marc (26) Sayrach i Carreras, Manuel (43) Seguí Arquitectura (102) Serra i Pujals, Antoni (54) Sert, Josep Lluís (81, 102, 142) SGA Sanchez Arquitectos (31) Sitjes, Joan (104) Siza, Álvaro (119) Solà-Morales, Ignasi (149, 190) Soler i Mestres, Joan (7) Soler y Ferrer, Tomás (201) Som Habitat (116) Steegmann, Enric (147) Steva i Planas, Felip (104) Studio PER (44) Subirana i Subirana, Joan Baptista (102) Sugrañes i Gras, Domènec (162) SUMO Arquitectes (168) Tarrasó, Olga (222) Tarrida, Josep (193) Teixidor, Pepita (214, 215) Terradas arquitectos (110, 158) Terrades i Via, Robert (101) The Hall Studio (64) Torres Clavé, Josep (102) Toyo Ito & Associates (235) Turull Ventosa, Xavier (103) Valeri Consultors (55) Valls, Xavier (175) VAM arquitectes (37) Vegué, Pere Ll. (209) Viaplana, Albert (231) Vilà i Geliu, Joan (10) Vila, Rafael (82) Vilaseca, Josep (1) Villanueva, Àngel (46) Vinyals i Sabaté, Salvador (56) Vitaller Arquitectura (113, 152) Xavier Vendrell Studio (98)

ABANS DEL FESTIVAL La compra de la guia contribueix a la valoració de la cultura arquitectònica i permet tenir una idea global de la dimensió del festival i la programació detallada dels espais, els itineraris i els concursos, així com de l’accessibilitat i les activitats amb restriccions d’edat, d’identitat (es demana DNI) o de seguretat física (amb calçat tancat i/o màniga llarga).

El festival és gratuït, però si vols donar-hi suport pots fer-te Amic del Festival.

Tant si voleu fer-vos Amics com si necessiteu alguna informació d’última hora, us recomanem que consulteu el web i les xarxes socials.

ACTIVITATS AMB INSCRIPCIÓ

De les 240 activitats programades, un 15% són amb inscripció, i n’hi ha cinc, a Barcelona, que són especialment per a persones amb diversitat funcional. Les inscripcions són gratuïtes, per aquest motiu recomanem la inscripció responsable i que l’anul·leu si veieu que no hi podreu assistir.

Informació per inscriure’s al web 48hopenhousebarcelona.org

DURANT/DESPRÉS DEL FESTIVAL Totes les activitats tenen voluntaris de suport i guies que us explicaran els horaris, la freqüència d’accés i/o l’arquitectura. En funció de les prioritats establertes per l’organització, ells disposen l’accés als edificis seguint aquest ordre: mecenes, Amics micromecenes, voluntaris i públic en general. També poden vetar el dret d’admissió.

Amb la finalitat de protegir els edificis que es visiten: no està permès tocar-ne els objectes ni les parets, no es poden fer les visites amb motxilles i bosses que no siguin de mà, no es pot córrer ni cridar durant les activitats del festival i els menors de 12 anys han d’anar agafats de la mà d’un adult. El visitant és el responsable dels desperfectes que pugui ocasionar.

ACTIVITATS CREATIVES: fins el dia 15 de novembre (consulta les bases* al web)

#OPENSKETCH19: Dibuixa qualsevol edifici del festival i comparteix el dibuix a Instagram amb l’etiqueta #openscketch19 i #ohb19. Si vols dibuixar en companyia, vine el diumenge 27 d’octubre a les 11 h a la nostra ruta pel Tibidabo. #OPENGRAM19 #OPENSTORIES19: El paisatgisme és una de les disciplines on les dones arquitectes ja són protagonistes, per això el tema dels dos concursos d’Instagram d’enguany serà el paisatge de la ciutat. Els participants podran presentar les seves fotografies a l’Opengram19 i, com a novetat, també les seves stories a l’Openstories19. Participa a l’Opengram amb les etiquetes #ohb19 i #Opengram19, el jurat del premi escollirà les deu millors i els instagramers votareu la guanyadora. Participa al nou concurs Openstories mencionant @48hopenhousebcn i @celsideES i amb l’etiqueta #openstories19.

OPEN FOTO 2019 - PREMI JOSEP LLOBET: Tria un edifici o un detall d’algun dels edificis programats, captura l’esperit de l’esdeveniment i participa a la setena edició de l’Open Foto.

Fes-nos arribar una única foto a: openfoto2019@48hopenhousebarcelona.org.

PARTICIPA ALS CONCURSOS DEL FESTIVAL!

ENQUESTA OHB19: Participa, explica la teva experiència a la nostra enquesta i entraràs al sorteig d’una bicicleta elèctrica cedida per AMB.

NOTA: Totes les imatges participants seran susceptibles de formar part de futures campanyes de l’Associació 48h Open House Barcelona.

4

Consulta les bases al web

*Consulta les bases de cada concurs al web 48hopenhousebarcelona.org 5

50

10

34 activitats ARC DE TRIOMF

2.

BASÍLICA DE LA MERCÈ

S 3.

S S

CA LA DONA

4.

CAMPANAR DE SANTA MARIA DEL PI

5.

CASA ADRET

6.

CASA DE LA CIUTAT

CASA-FÀBRICA LA PALOMA

9.

CASA-FÀBRICA LLOBERAS (ATENEU EL RAVAL)

P. OHB 1

28 27

3 19

9 17

34 5

13

13. CERCLE DEL LICEU

L A RA MB

16. ESCOLA LA SALLE COMTAL

24

17. ESCOLA MASSANA (CENTRE D’ART I DISSENY)

7

18. ESCOLA-TALLER LA TROBALLA (ARRELS FUNDACIÓ)

26

LA

10

14. COL·LEGI D’ARQUITECTES DE CATALUNYA

25

20. FACULTAT DE NÀUTICA DE BARCELONA UPC 21. FUNDACIÓ ENRIC MIRALLES 22. HABITATGE LLUÍS COMPANYS

32

24. MONESTIR ROMÀNIC DE SANT PAU DEL CAMP

DIUMENGE

25. PALAU CENTELLES

DISSABTE I DIUMENGE

27. PALAU MOJA

OPEN GREEN

28. PIS ZERO (ARRELS FUNDACIÓ)

OPEN INFRAESTRUCTURES

29. RESIDÈNCIA UNIVERSITÀRIA UNIHÀBIT

32. RESTAURANT MAREA ALTA (TORRE COLÓN) 33. TERRASSES DE SANTA MARIA DEL MAR 34. ITINERARI FALS GÒTIC 35. ITINERARI MORT DE LES BOTIGUES HISTÒRIQUES

S

OPEN SOCIAL OPEN KITCHEN DONES ARQUITECTES ARQUITECTURA DE L’AIGUA

P. OHB 6

125 SANT MARTÍ

DISSABTE

31. RESTAURANT ESTIMAR

120

PARC DE LA CIUTADELLA

SANTS MONTJUÏC

23. INSTAL·LACIÓ DELS ORANGUTANS –

ZOO DE BARCELONA

30. RESTAURANT DIREKTE BOQUERIA

6

33

26. PALAU DE LA GENERALITAT

S

22

31

19. EXPOSICIÓ THE ZONE OF HOPE

(REIAL CERCLE ARTÍSTIC)

S

14

4

12. CAVALLERISSES DE LA GUÀRDIA URBANA

11

30

11. CASA-FÀBRICA VILUMARA

S

16

29

10. CASA-FÀBRICA MUNTADAS

S

38

35

7. CASA-FÀBRICA ANTICS MAGATZEMS NADAL (IMPULSEM) 8.

EIXAMPLE

PLAÇA CATALUNYA

8

VIA LAIETANA

1.

PASSEIG DE SANT JOAN

Ciutat Vella

PUNT D’INFORMACIÓ I VENDA 48H OPEN HOUSE BCN

21

18

2 23 20 12

Eixample

DISSABTE DIUMENGE

26 activitats

DISSABTE I DIUMENGE OPEN GREEN OPEN INFRAESTRUCTURES

36. ANTIGA FÀBRICA D’ESTRELLA DAMM 37. ATENEU SAGRADA FAMÍLIA

168

38. BIBLIOTECA ARÚS 39. CASA ENRIC LLORENS DE GRAU

S

40. CASA FREDERIC VALLET XIRÓ II

S

65

OPEN SOCIAL

SARRIÀ - SANT GERVASI

OPEN KITCHEN

87

41. CASA LLOPIS BOFILL

J

73

DONES ARQUITECTES

42. CASA PLANELLS

J

43. CASA SAYRACH - CASA MONTSERRAT

LES CORTS

44. CASA THOMAS 45. CONSERVATORI MUNICIPAL DE MÚSICA

DE BARCELONA

ARQUITECTURA DE L’AIGUA

161

90

162 158 43 P. OHB

46. DIPÒSIT D’AIGÜES PLUVIALS DEL PARC JOAN MIRÓ 47. ESGLÉSIA DE LA CONCEPCIÓ 48. FÀBRICA LEHMANN

HORTA - GUINARDÓ

GRÀCIA 57 36

50. HOTEL GRANVIA

40

54. PALAU CASADES

(IL·LUSTRE COL·LEGI D’ADVOCATS DE BARCELONA) 55. PALAU MACAYA 56. PRESÓ LA MODEL

44 45 47

61

57. SEVENTY HOTEL

ON

AL

41

C. D’ARAGÓ

48

58. TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA

S

54

37

IAG

53

P. DE GRÀCIA

53. OFICINES FUNDACIÓ MIES VAN DER ROHE

61. ITINERARI COBERTES VERDES EIXAMPLE

AV .D

56 P. OHB

52. OFICINES CAFUR

46

52

51

62. ITINERARI MODERNISTA

GRAN VIA DE LES CORTS CATALANES

55 P. OHB 59 42

49

P. DE SANT JOAN

51. HOTEL VILLA EMILIA

59. XARXA DE CLAVEGUERAM

79

PUNT D’INFORMACIÓ I VENDA 48H OPEN HOUSE BCN

P. OHB

39

49. HABITATGE SOSTENIBLE PROJECTE À-TIC

77

JOSEP MARIA JUJOL

50 58

10 8

38

SANT MARTÍ

139

126 CIUTAT VELLA 16

SANTS - MONTJUÏC

1 124

9 116 8

120

130

Gràcia

64 160

10 activitats 244. ANTIGA FÀBRICA TÈXTIL MACSON

(IED BARCELONA)

164 67

63. CASA MARSANS

(ALBERG MARE DE DÉU DE MONTSERRAT)

157

64. CASA SA16

J

66. CASA VILARÓ 67. FINCA SANSALVADOR 68. HABITATGE VALLCARCA

S

63

69

65. CASA VICENS

163

69. HABITATGES GOMIS 70. HABITATGES ILLA ESCORIAL

S

71. ITINERARI LITERARI

SARRIÀ - SANT GERVASI

HORTA - GUINARDÓ

68

DISSABTE

168

DIUMENGE

66

65 244

DISSABTE I DIUMENGE

73 OPEN GREEN

77

S

OPEN SOCIAL OPEN KITCHEN

J

161

JOSEP MARIA JUJOL ARQUITECTURA DE L’AIGUA

10

TRAVESSERA

162 43

DE GRÀCIA

PG. SANT JOAN

DONES ARQUITECTES

70

GRAN DE GRÀCIA

OPEN INFRAESTRUCTURES

158

EIXAMPLE

57

80

74

HortaGuinardó 12 activitats

83

ALT ED

AD ND RO

72. CAN FARGAS 73. CASA DE LES ALTURES

81

74. CASA GALLART I PARC DE LES HEURES 75. CILINDRE D’HORTA 76. DIPÒSIT PLUVIAL DEL PARC DE LES RIERES D’HORTA 77. HABITATGES ‘LA CASA DEL PATI’ 78. INSTITUT DE RECERCA DE LA SANTA CREU I SANT PAU

S

79. KALIDA SANT PAU

75

EL

80. LABERINT D’HORTA

AR

M

81. PAVELLÓ DE LA REPÚBLICA

98

LC

82. REFUGI ANTIAERI - MAS GUINARDÓ

DE

NOU BARRIS

83. VALL D’HEBRON

RA

M

BL

A

67

96

63

76

69 72 99

68

66

DISSABTE DIUMENGE DISSABTE I DIUMENGE OPEN GREEN OPEN INFRAESTRUCTURES

S

GRÀCIA

OPEN SOCIAL

73

OPEN KITCHEN DONES ARQUITECTES ARQUITECTURA DE L’AIGUA

70

SANT ANDREU

77

82 RONDA GUINARDÓ

113

79 78

P. OHB 12

PUNT D’INFORMACIÓ I VENDA 48H OPEN HOUSE BCN

105

Les Corts

156

12 activitats

85

84. CAN DÉU

89

85. CASA BARTOMEU - JARDÍ DELS TARONGERS ALT ED

86. CENTRE DE CONTROL OPERATIU I LABORATORI

AIGÜES DE BARCELONA

AD ND RO

87. CRISTALERÍAS PLANELL 88. PAVELLONS GÜELL 89. REIAL MONESTIR DE SANTA MARIA DE PEDRALBES 90. RESTAURANT COCINA HERMANOS TORRES 91. ROCA BARCELONA GALLERY 92. SUPERCOMPUTADOR MARENOSTRUM

(TORRE GIRONA) 93. ITINERARI CONNEXIÓ METROPOLITANA #OPENBICI

165

94. ITINERARI FAD ETSAB 95. ITINERARI FAD L’ILLA

92 SARRIÀ - SANT GERVASI 88

86 AV .D

IAG

ON

AL

DISSABTE

RL

ES

III

DIUMENGE

VI

A

DE

CA

DISSABTE I DIUMENGE

RA

84

OPEN SOCIAL

232

OPEN KITCHEN DONES ARQUITECTES

TRAV. DE LES CO RTS

237 236

ARQUITECTURA DE L’AIGUA

P. OHB 14

87 P. OHB

G

OPEN INFRAESTRUCTURES

S

91 P. OHB

N

OPEN GREEN

PUNT D’INFORMACIÓ I VENDA 48H OPEN HOUSE BCN

SANTS - MONTJUÏC

90

LES CORTS

Nou Barris

81

5 activitats S

96. ANTIC INSTITUT MENTAL PI IMOLIST

(SEU DEL DISTRICTE)

97

97. CASAL TRINITAT NOVA - SOMLAPERA 98. CASERNA DE LA GUÀRDIA URBANA

75

99. CEM TURÓ DE LA PEIRA

98

100. ITINERARI REC COMTAL: PAISATGES

CULTURALS DE L’AIGUA

96

76

Sant Andreu

72 99

14 activitats

102

101. ANTIGA FÀBRICA ENMASA MERCEDES-BENZ

S

102. CASA BLOC - PIS MUSEU HABITATGE 1/11

(MUSEU DEL DISSENY)

S

103. CASES BARATES DEL BON PASTOR 104. CASES DE L’AIGUA (MUHBA) 105. ESCOLA BRESSOL LA MORERA 106. ESCOLA LA LLOTJA

S

111

107. FABRA I COATS 108. HABITATGES AL CARRER DE BISCAIA 109. HABITATGES FABRA I COATS

S

109

DISSABTE

110. INSTITUT MARTÍ POUS 111. LA LIRA

DIUMENGE

112. NAU BOSTIK

DISSABTE I DIUMENGE

101

105

82

107 P. OHB

113. NOU INSTITUT GUTTMANN 114. ITINERARI RECUPERACIÓ MEDIAMBIENTAL

EIX BESÒS

OPEN GREEN OPEN INFRAESTRUCTURES

S

106

113

OPEN SOCIAL

112

OPEN KITCHEN DONES ARQUITECTES ARQUITECTURA DE L’AIGUA

P. OHB 16

110

PUNT D’INFORMACIÓ I VENDA 48H OPEN HOUSE BCN

108

103

104

78

Sant Martí

HORTA - GUINARDÓ

DISSABTE DIUMENGE DISSABTE I DIUMENGE OPEN GREEN

SANT ANDREU

OPEN INFRAESTRUCTURES

19 activitats

S

36

OPEN SOCIAL

115. ANTIGA FÀBRICA CA L’ALIER 116. ANTIGA FINCA DE CAN PICÓ

108

EIXAMPLE

OPEN KITCHEN DONES ARQUITECTES

117. BANC DE SANG I TEIXITS 118. BETEVÉ

ARQUITECTURA DE L’AIGUA

119. DELEGACIÓ TERRITORIAL AEMET A CATALUNYA 120. DIPÒSIT DE LES AIGÜES (BIBLIOTECA DE LA UPF) 121. EDIFICI CNMC

P. OHB

122. HABITATGES PER A QUATRE AMICS

PUNT D’INFORMACIÓ I VENDA 48H OPEN HOUSE BCN

123. EDIFICI D’OFICINES DIAGONAL - LLACUNA

S S S

124. ESPAI DE TREBALL INCLUSIU I SALUDABLE AL 22@ GRAN VIA DE LES CORTS CATALANES

125. FUNDACIÓ PASQUAL MARAGALL 126. HABITATGES SOCIALS I ALLOTJAMENT

TEMPORAL TÀNGER

58

127. HABITATGES VAPOR LLULL 128. LA ESCOCESA

(FÀBRICA OBERTA DE CREACIÓ ANALÒGICA)

123

121

128

129. MUSEU CAN FRAMIS FUNDACIÓ VILA CASAS

126

131. PLANTA INTEGRAL DE VALORITZACIÓ

DE RESIDUS (PIVR)

P. OHB 118

132. RESTAURANT SANTA RITA EXPERIENCE

S

129

133. ITINERARI EN LLENGUA DE SIGNES SANT MARTÍ

124 116

120 125

23 12

119

18

132

AV .D

IAG

130

ON

AL

122 127

CIUTAT VELLA

RE IV

E PE

C. D

RAMBLA DEL POBLENOU

130. OFICINA AL POBLENOU

115

131

117

PG. DEL TAULAT

SantsMontjuïc

LES CORTS DISSABTE

DISSABTE I DIUMENGE OPEN GREEN OPEN INFRAESTRUCTURES

22 activitats

S

134. ANTIGA FÀBRICA CASARAMONA (CAIXAFORUM)

OPEN SOCIAL

56

OPEN KITCHEN C.

135. ANTIGA TINENÇA D’ALCALDIA

D’HOSTAFRANCS (SEU DEL DISTRICTE)

DE

DONES ARQUITECTES

SA TS

N

136. CASA-TALLER A SANTS

ARQUITECTURA DE L’AIGUA

137. EMAV CAN BATLLÓ

S

90

DIUMENGE

138. ESCOLA CAL MAIOL

(ANTIGA MASIA CAN ROS DE MAYOL)

138 227

146 EIXAMPLE

139. ESPAI BOMBERS

(PARC DE LA PREVENCIÓ DE BARCELONA)

P. OHB

135

PUNT D’INFORMACIÓ I VENDA 48H OPEN HOUSE BCN

140. ESTACIÓ DEPURADORA D’AIGÜES RESIDUALS

(EDAR) DEL BAIX LLOBREGAT

144

136

48

141. FONT MÀGICA DE MONTJUÏC

46

142. FUNDACIÓ JOAN MIRÓ 143. INTERIORISME ESTACIÓ METRO

FONERIA L10 SUD S 144. LA BORDA

145. LA CIUTAT DE L’AIGUA

137

51

PLAÇA ESPANYA

GRAN VIA DE LES CORTS CATALANES

140

152

154 P. OHB

146. LLEIELTAT SANTSENCA 147. MUSEU NACIONAL D’ART DE CATALUNYA

134

148. PARC DE BOMBERS MONTJUÏC 149. PAVELLÓ ALEMANY

143

150. PAVELLONS DE LA SEAT COL·LECCIÓ DE COTXES HISTÒRICS

145

149

139

141

151. PAVELLONS DE LA SEAT - MENJADORS DE SEAT ANC

A

152. RECONVERSIÓ DE COMPLEX INDUSTRIAL

EN ESTUDIS

A FR

153. REFUGI ANTIAERI 307 (MUHBA)

E LA

155. ITINERARI ZONA FRANCA: EVOLUCIÓ

DE L’HABITATGE SOCIAL

PG. D

S

9

ZON

154. TORRES VENECIANES

CIUTAT VELLA 147

142

153

150 20

151

148 132

Sarrià Sant Gervasi

167

166

85 160 P. OHB

89

13 activitats PG. DE LA BONAN

157. CASA MULEY AFID (CONSOLAT DE MÈXIC)

164 OVA

158. CASA PÉREZ SAMANILLO (CÍRCULO ECUESTRE)

157

160. DIPÒSIT DEL REI MARTÍ

69

161. EDIFICI DAVID 162. EDIFICI MAS DE MIQUEL

(ANTIC HOTEL DIAGONAL TUSET)

165 163

163. HABITATGE REHABILITAT AL PUTXET 164. LYCÉE FRANÇAIS MATERNELLE

92

165. PAVELLONS D’ACCÉS AL LYCÉE FRANÇAIS 166. TORRE DE COLLSEROLA 167. TORRE DE LES AIGÜES DEL TIBIDABO

88 68

A

169. ITINERARI #OPENSKETCH

A ST

170. ITINERARI ADAPTAT EN LLENGUA

DE SIGNES SARRIÀ

U

LES CORTS

C. DE MUNTANER

G

AU

S

VI

168. VIL·LA URÀNIA

DISSABTE DIUMENGE DISSABTE I DIUMENGE OPEN GREEN OPEN INFRAESTRUCTURES

S

168 P. OHB

91

OPEN SOCIAL

87 84

GRÀCIA

OPEN KITCHEN DONES ARQUITECTES ARQUITECTURA DE L’AIGUA

161 P. OHB 22

PUNT D’INFORMACIÓ I VENDA 48H OPEN HOUSE BCN

65

90

EIXAMPLE

162 43

158

34 activitats 1. ARC DE TRIOMF Pg. de Lluís Companys / Pg. de Sant Joan / Rda. de Sant Pere Dissabte i diumenge de 10 a 19 h Josep Vilaseca i Casanovas, 1888 Arc triomfal segons les proporcions clàssiques, però amb alguns materials i alguns elements ornamentals que permeten parlar de neomudèjar. Va ser projectat i construït el 1888, com a entrada a l’Exposició Universal d’aquell any. Són remarcables els relleus escultòrics de Josep Reynés (que representen la ciutat acollint els visitants) i de Josep Llimona (que simbolitzen el lliurament de guardons). També hi ha altres motius escultòrics, de Torquato Tasso, Antoni Vilanova, Manuel Fuxà i Pere Carbonell.

Visita per a micromecenes dissabte i diumenge a les 10 h (Per raons de seguretat, no poden pujar-hi menors de 18 anys)

Metro: L1 (Arc de Triomf) 2. BASÍLICA DE LA MERCÈ Pl. de la Mercè, 1 Dissabte, visites a les 16, 17 i 18 h Segle XIII; església gòtica, 1336-1621; església clàssica-barroca: Josep Mas d’Ordal, 1765-1775; reconstrucció: 1939 Església amb marcades característiques classicistes i estructura en planta de creu llatina, cúpula al creuer i capelles laterals.

Es caracteritza, d’una banda, per la presència d’un cambril a l’altar major, com correspon a l’esquema d’un santuari marià, i d’altra banda, per tenir una façana que combina diversos plans i formes corbes plenament barroques. L’edifici va patir un gran incendi durant la Guerra Civil, però la restauració va mantenir l’estructura interior original. La visita permet passejar entre els pilars de marbre, les talles i les pintures, i pujar a la tribuna per veure de prop les gelosies daurades i l’orgue.

Inscripció a través del web www.48hopenhousebarcelona.org

Metro: L3 (Drassanes), L4 (Jaume I)

Pl. del Pi, 7 Diumenge, visites a les 10, 11 i 12 h

Inscripció a través del web www.48hopenhousebarcelona.org

Metro: L3 (Liceu)

* 5. CASA ADRET C. de Sant Domènec del Call, 6 Dissabte i diumenge d’11 a 14 h i de 16 a 19 h Segle

xii;

Martínez Lapeña-Torres Arquitectos, 2000

Reforma d’una casa catalogada, situada en un dels carrers principals del call. La casa respon a una quarta part d’un antic palau del qual s’havien restaurat les façanes als anys seixanta i no es podien modificar. La intervenció ha volgut, sobretot, recuperar part del pati original: d’una banda, enderrocant forjats afegits que l’amagaven; de l’altra, construint-hi una nova escala d’acer que permet retrobar una presència imaginària de l’escala original medieval.

Metro: L3 (Liceu), L4 (Jaume I)

* 6. CASA DE LA CIUTAT C. de la Font de Sant Miquel, 2 Diumenge de 10 a 13.30 h Pere Llobet, Arnau Bargués, segle xvi; Josep Mas Vila, Francesc Daniel Molina, segle xix; Domènech i Montaner, Pere Falqués, Adolf Florensa, Manuel Brullet, segle xx Anomenat Edifici Vell, és una construcció marcada per la posició del Saló de Cent i el pati d’entrada, resultat d’adaptacions al llarg de sis-cents anys. El 1373, es va construir el Saló de Cent, primera edificació explícita per acollir les reunions del Consell de Cent Jurats. Era una sala al pati de la casa de l’escrivà del Consell i va ser encarregada al mestre Pere Llobet. A posteriori, l’arquitecte Arnau Bargués va fer la porta per a les noves dependències al carrer de la Ciutat. Al segle xix, es va dur a terme l’aixecament d’una nova façana, encarada a la plaça de Sant Jaume.

Metro: L3 (Liceu), L4 (Jaume I)

* 3. CA LA DONA C. de Ripoll, 25 Dissabte d’11 a 14 h i de 16 a 19 h Segle x; Sandra Bestraten Castells, 2013

S

Edifici medieval del segle xiii adossat a l’aqüeducte romà. Al segle xv va acollir les Escoles Majors, la primera Universitat laica, que depenia del Consell de Cent. El projecte de rehabilitació s’ha enfocat com un procés participatiu entre les sòcies i les entitats de Ca la Dona i un equip de dones arquitectes. Es fonamenta en l’aplicació de criteris innovadors de sostenibilitat.

Cal destacar l’ús dels panells contralaminats de fusta que consoliden estructuralment l’edifici, amb una solució que pesa quatre vegades menys que les solucions convencionals de formigó.

Metro: L1, L4 (Urquinaona), L1, L3, L6 i L7 (Catalunya)

24

: Accessible

* : Accessible amb condicions (més info a la fitxa de cada edifici al web)

10. CASA-FÀBRICA MUNTADAS

C. de les Tàpies, 6

Diumenge d’11 a 14 h

Diumenge de 10 a 19 h

Jaume Fabre, Guillem Abiell (basílica), 1321-1391; Josep Maria Jujol (reforma de la rosassa), 1950 La visita al campanar d’aquesta església, exemplar imprescindible de l’arquitectura gòtica catalana, permetrà gaudir de les millors vistes sobre Ciutat Vella i entendre com la successió dels espais urbans que l’envolten són el resultat del creixement i la superposició de barris a través de més de 1.000 anys d’història.

Es tracta d’una de les millors estructures gòtiques de nau única del país, de ric contingut artístic i presidida per una de les rosasses més grans del sud d’Europa.

7. CASA-FÀBRICA ANTICS MAGATZEMS NADAL (IMPULSEM)

S

Jeroni Pedrerol, 1802; Joan Soler i Mestres (ampliació de la fàbrica), 1837

Joan Vilà i Geliu, 1839 (casa-fàbrica), 1847 (construcció de la quadra); autor desconegut, 1860 (construcció de la sala de vendes)

Antic magatzem de cotó de 50 m de façana i 22 m de profunditat, amb una façana tardobarroca de petites finestres i grans portalades que rebia influències dels enginyers militars de l’època. L’edifici representava un exemple de les primeres solucions de parets de fàbrica que establien arcades en planta baixa (tres arcs de mig punt que descansaven sobre pilars rectangulars amb base de pedra) i pilars de maó a la planta primera que aguantaven les jàsseres de fusta de la coberta. Popularment era conegut amb el sobrenom de La Patacada, pels balls populars i de màscares que hi organitzava la Junta de Comerç. En l’actualitat és la seu de la cooperativa d’iniciativa social Impulsem Raval.

Es tracta d’una de les construccions industrials més importants de la ciutat, amb 45 m de façana i 12 m de profunditat, doble tramada i línia central de pilars de fosa. La façana, totalment plana i construïda amb materials molt bàsics (paredat i estuc), seguia l’ordre neoclàssic en la composició horitzontal (basament, repetició d’obertures i cos de golfes i ràfecs horitzontals) i les influències de les escoles politècniques franceses en la composició vertical (divisió en tres parts, part central i dues ales laterals).

L’any 1860, la fàbrica es trasllada definitivament a l’Espanya Industrial i la seu del carrer Riereta es reforma per acollir la sala de vendes i les oficines de l’empresa.

Metro: L2, L3 (Paral·lel), L3 (Drassanes)

Metro: L2, L3 (Paral·lel)

8. CASA-FÀBRICA LA PALOMA C. del Tigre, 27 Diumenge d’11 a 19 h Abans de 1843 (fàbrica); Josep Calzada (mestre d’obres - reforma foneria), 1855; (reforma sala de ball), 1903; Alarma i Moragas (escenògrafs - reforma Sala de Ball La Paloma), 2019 Sala de ball que manté la fesomia de la foneria original, una nau de planta lliure i coberta d’encavallades circulars de 20 metres d’amplada atirantades amb ferro. El tret distintiu de l’espai és la decoració interior: el 1915 es va construir la galeria del primer pis amb quatre escales als angles per accedir a les llotges i es van encarregar les pintures del sostre; el 1919 es crea una ornamentació més luxosa amb motllures i relleus amb ribets daurats, i el 1928 es va col·locar el gran llum del sostre. Es tracta d’un exemple d’implantació a la vida ciutadana, a finals del segle xix, de les activitats de lleure, tal com va passar amb la sala de ball de La Patacada (vegeu la fitxa CASA-FÀBRICA ANTICS MAGATZEMS NADAL de la programació del festival).

Metro: L1, L2 (Universitat), L1 (Urgell)

9. CASA-FÀBRICA LLOBERAS (ATENEU DEL RAVAL) C. de la Reina Amàlia, 3 Diumenge d’11 a 19 h Jaume Feliu i Castelló, 1838 Edifici que manté la tipologia característica d’una casa-fàbrica: situat en una parcel·la de gran amplada i profunditat, manté el cos de la casa al front del carrer i la quadra i el pati de màquines a la part posterior. La façana, de composició molt austera, es caracteritza per una porta central amb arc de mig punt única a tot el carrer de la Reina Amàlia. Actualment, l’Associació Cultural Ateneu del Raval, un espai comunitari que busca l’intercanvi cultural per potenciar la cohesió del teixit social del barri, ocupa la planta baixa i la part de les quadres de la fàbrica.

Metro: L2 (Sant Antoni)

ARIADNA GUTIERREZ

C. de la Riereta, 32

11. CASA-FÀBRICA VILUMARA C. de Sant Pere Més Baix, 42 Dissabte de 16 a 19 h Finals s. xviii (casa-fàbrica d’indianes); 1819 (fàbrica de teixits de seda i mescla); aprox. 1860 (fàbrica); segle xix (reforma del tercer i coronament); segle xx (remunta) Antiga casa-fàbrica d’indianes comprada per la família Vilumara l’any 1846 per convertir-la en una pròspera indústria sedera. La família va anar a viure al pis principal i hi va fer reformes importants, com la construcció d’una remunta i una quadra a l’interior del pati de treball. L’edifici actual conserva el portal i les dues plantes originals (amb balcons de ferro forjat i rajoles i emmarcament de pedra), i la quadra interior d’estil historicista amb unes finestres coronelles estilitzades a la qual s’accedeix per un petit passatge. L’any 1907 la fàbrica es traslladava a l’Hospitalet de Llobregat (vegeu la programació de L’Hospitalet de Llobregat).

Metro: L1, L4 (Urquinaona)

* 12. CAVALLERISSES DE LA GUÀRDIA URBANA C. de Wellington, 1 Dissabte i diumenge de 10 a 14 h Adrià Casademont, 1888 L’antic edifici de la Galeria de Màquines de l’Exposició Universal de Barcelona del 1888 es va construir segons els paràmetres de modernitat del moment (tres naus cobertes per una estructura metàl·lica). Però, després de l’Exposició, va ser parcialment enderrocat i es va veure afectat pel nou traçat del carrer de Wellington. Encara se’n conserven la façana principal (mirant al Parc de la Ciutadella) i la part anterior de les naus, que estableixen un diàleg curiós amb els seus nous habitants. És necessari mostrar document d’identitat per accedir a l’edifici

Metro: L4 (Ciutadella / Vila Olímpica)

La programació del Festival pot estar subjecta a canvis d’última hora aliens a l’organització.

Ciutat Vella

4. CAMPANAR DE SANTA MARIA DEL PI

25

18. ESCOLA-TALLER LA TROBALLA (ARRELS FUNDACIÓ)

21. FUNDACIÓ ENRIC MIRALLES

La Rambla, 65

C. Ample, 3

Ptge. de la Pau, 10 bis, pral.

C. de Sant Pau, 101

Diumenge de 10 a 13 h

Dissabte de 16 a 19 h i diumenge d’11 a 14 h

Dissabte de 16 a 19 h i diumenge d’11 a 14 h

Dissabte, visites a les 10.15, 11.15 i 12.15 h

1847

Leve projects, 2018

Benedetta Tagliabue, 2011

Segle

Inaugurat sis mesos després del Gran Teatre del Liceu, en destaquen les dependències, de decoració modernista. A més del mobiliari i de l’interiorisme, el Cercle és una mostra viva de l’art dels millors artistes catalans de l’època. Té un interès particular la decoració, amb murals d’Antoni Martí, i l’important conjunt modernista constituït pels vitralls d’Oleguer Junyent, els elements decoratius de Josep Pascó i Alexandre de Riquer i, sobretot, els dotze plafons de Ramon Casas al saló de la Rotonda.

Situada en una antiga fàbrica de banderes, La Troballa forma part d’una proposta estratègica de la Fundació Arrels per a la millora de les instal·lacions, que atenen persones sense sostre, i per donar visibilitat a les activitats que s’hi fan. Inicialment, La Troballa oferia a aquestes persones l’oportunitat d’ocupar el temps lliure i recuperar hàbits personals i socials a través d’activitats artesanals, i amb els anys ha complementat l’oferta amb espais per a la formació i venda dels productes manufacturats.

El nou local destina l’espai interior a taller d’aprenentatge, i la sala gran, a àmbit de treball comú (amb taules i bancs de treball disposats en un espai diàfan).

Laboratori internacional de creació nascut el 2011, situat al mateix edifici que acull l’estudi d’arquitectura Miralles Tagliabue EMBT, i on es troba el centre de documentació i l’arxiu Enric Miralles. La Fundació disposa de més de 500 metres quadrats per allotjar diferents exposicions que mostren l’arxiu i, en particular, la col·lecció de maquetes originals de l’arquitecte. L’entrada de l’edifici es caracteritza pel pati, amb un banc dissenyat per l’arquitecte Enric Miralles.

Es tracta de l’església més antiga conservada a Barcelona, amb una planta de creu grega encapçalada per tres absis. La coberta està formada per voltes de canó i el creuer està coronat per una cúpula dins d’un impressionant cimbori octogonal. L’antic monestir destaca, però, pel seu petit claustre, una obra mestra del romànic català. Les galeries estan formades per una deliciosa col·lecció de capitells esculpits que sostenen uns arcs polilobulats d’herència visigoda que el converteixen en un element únic a Europa.

Metro: L3 (Liceu i Drassanes)

Inscripció a través del web www.48hopenhousebarcelona.org

14. COL·LEGI D’ARQUITECTES DE CATALUNYA

Metro: L3 (Drassanes)

Pg. de Lluís Companys, 12

Pl. Nova, 5 19. EXPOSICIÓ THE ZONE OF HOPE (REIAL CERCLE ARTÍSTIC)

Dissabte d’11 a 14 h i de 16 a 19h i diumenge d’11 a 14 h Xavier Busquets, Jorge Perea i Jordi Mansilla, 1962; Fuses Viader Arquitectes, Jordi Mansilla, Jorge Perea, 2018

C. dels Arcs, 5 Dissabte i diumenge d’11 a 14 h i de 15.30 a 19 h

Projecte que neix d’un concurs celebrat el 1958 i, per tant, desenvolupat després d’un període de mediocritat arquitectònica causat per la Guerra Civil que havia foragitat el moviment modern de Catalunya. El projecte es va concebre amb la voluntat de relacionar-se amb l’arquitectura moderna internacional i s’organitza en dos volums clarament diferenciats: un sòcol monumental amb esgrafiats de Picasso i un cos reculat en alçada. El projecte actual recupera l’esperit original del projecte tot millorant-ne les prestacions.

Metro: L4 (Jaume I)

Manu Cermeron (comissari), 2018 The Zone of Hope és un projecte expositiu que permet viure en primera persona els efectes del canvi climàtic. Fa servir la tecnologia immersive extrem, única a Europa, per traslladar els visitants a diversos entorns on l’excés de CO2 a l’atmosfera ho està canviant tot.

1940; ACABADOMATE, 2016 Reforma d’un habitatge amb característiques pròpies de la zona on s’ubica: un pis allargat amb àmplies habitacions a les dues façanes principals connectades per un llarg passadís. El projecte transforma aquest espai de circulació en un ambient més de la casa: trenca el perímetre lineal i hi ubica tres volums que recullen les funcions de cuina, instal·lacions i vestidor, de manera que s’aconsegueix un nou espai que flueix.

Metro: L1 (Arc de Triomf)

Per raons de seguretat, no recomanat a menors de 13 anys

Pla de Palau, 18

C. d’Amadeu Vives, 6

Dissabte de 16 a 19 h

Dissabte d’11 a 14 h i de 16 a 19 h

Joaquim Vilaseca i Adolf Florensa, 1930 - 1933

Edifici projectat per Bonaventura Bassegoda, dins d’un estil neogòtic d’inspiració modernista. El 1907 va ser premiat al concurs anual d’edificis artístics. Es tracta d’un edifici dissenyat per a la funció docent, on es valoren aspectes com la distribució de l’espai, l’ús de la llum i les solucions en matèria d’higiene. A l’interior, destaquen els ornaments florals, l’escala principal, de ferro forjat, els vitralls i el menjador, decorat amb ceràmica vidriada.

Metro: L1, L4 (Urquinaona)

* 17. ESCOLA MASSANA (CENTRE D’ART I DISSENY)

S

Inscripció a l’itinerari accessible a través del correu

miquel.zuzama@openhousebarcelona.org Metro: L4 (Barceloneta)

Estudio Carme Pinós, 2017 Projecte nascut de rastrejar el lloc que, tot i la geometria fragmentada de la parcel·la i la diversitat del context amb què dialoga, assoleix ser un edifici de forta presència unitària. L’escola, que representa una institució de futurs artesans i dissenyadors, es cobreix amb un material ceràmic de grans dimensions fet de manera artesanal i única per a l’edifici, la qual cosa ajuda a donar-li un caràcter singular i emblemàtic.

Metro: L3 (Liceu)

* : Accessible amb condicions (més info a la fitxa de cada edifici al web)

Baixada de Sant Miquel, 8 Dissabte i diumenge d’11 a 14 h Segle

xvi

Aquest palau barceloní va ser elevat per Lluís de Centelles a final del segle xv sobre un altre edifici del segle xiii. Amb tres façanes de carreus de pedra de Montjuïc cedits de les pedreres municipals, destaca la de la baixada de Sant Miquel, amb portal adovellat i finestrals de traça gòtica convertits després en balcons. El pati rectangular, ordenat entre els segles xv i xvi, disposa d’escala allotjada al mur que, al segon tram, penetra per una de les crugies en forma de galeria.

* 26. PALAU DE LA GENERALITAT Pl. de Sant Jaume, 4 Marc Safont, segle xv; Antoni Carbonell, Pau Mateu, Tomàs Barça, 1532-1547; Pere Ferrer, 1568; Pere Blai, 1596; Pere Pau Ferrer, 1610

SIMON GARCIA

Visita itinerari accessible dissabte a les 16 h

Dissabte de 10 a 19 h

* 25. PALAU CENTELLES

Dissabte i diumenge, visites a les 10, 11, 12 i 13 h

Edifici construït especialment per situar-hi l’Escola de Nàutica (fundada el 1769 per reprendre la tradició marítima), al lloc on hi havia hagut el Portal del Mar. Es tracta d’un edifici aïllat, de planta rectangular, que segueix un estil classicista inspirat en l’edifici de la Llotja de Mar. En aquest cas, l’edifici està envoltat de quatre pòrtics exteriors de columnes toscanes i un interior articulat al voltant d’un pati central.

Pl. de la Gardunya, 9

Metro: L2, L3 (Paral·lel)

Metro: L3 (Liceu), L4 (Jaume I)

Metro: L3 (Liceu), L4 (Jaume I)

16. ESCOLA LA SALLE COMTAL

: Accessible

Dissabte de 16 a 19 h

* 20. FACULTAT DE NÀUTICA DE BARCELONA UPC

Bonaventura Bassegoda i Amigó, 1905

26

* 22. HABITATGES LLUÍS COMPANYS

xii

23. INSTAL·LACIÓ DELS ORANGUTANS - ZOO DE BARCELONA

C. de Wellington cantonada c. de Villena Dissabte i diumenge de 10 a 17 h

DUCCIO MALAGAMBA

Forgas Arquitectes, 2015 Nou espai al Zoo de Barcelona, pioner d’acord amb les noves exigències ètiques, científiques, educatives i recreatives de les instal·lacions zoològiques. El projecte consta d’una superfície de 2.300 m² i està format per un recorregut per al públic i quatre ambients per als orangutans. La proposta proporciona als visitants una visió intimista i complexa: no renuncia a l’abstracció i a l’expressió de l’arquitectura i del paisatge que l’envolta, i barreja interiors i exteriors buscant una relació propera i equilibrada entre visitants i orangutans.

Metro: L4 (Ciutadella – Vila Olímpica)

Edifici d’origen medieval reformat contínuament al llarg de la seva història: adquirit el 1400, durant el segle xv, es converteix en palau gòtic (d’aquesta època es conserven la galeria gòtica i la capella de Sant Jordi); al segle xvi s’amplia el palau amb elements respectuosos amb l’estil gòtic emprat (Cambra Daurada i Pati dels Tarongers); a principis del segle xvii s’amplia l’edifici cap a la plaça de Sant Jaume amb una façana inspirada en el Renaixement italià que trenca la continuïtat d’estils interior-exterior; els darrers canvis importants es produeixen en l’etapa de la Mancomunitat de Catalunya, quan s’afegeixen l’escala d’honor i l’estàtua eqüestre de Sant Jordi.

Inscripció a través del web del Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya

Metro: L4 (Jaume I)

* 27. PALAU MOJA C. de la Portaferrissa, 1 Dissabte d’11 a 19 h Josep Mas, 1774 Palau senyorial que va fer edificar el marquès de Moja i que ocupava una de les torres de la Porta Ferrissa, oberta a les muralles de la Rambla. El seu estil mostra els darrers moments del barroc, juntament amb influències del neoclassicisme francès. Al final del segle passat, el palau va ser adquirit pel marquès de Comillas i, després d’un llarg abandó, durant el qual va patir un parell d’incendis, el 1984 va ser rehabilitat i adaptat com a seu de la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya.

Metro: L3 (Liceu)

La programació del Festival pot estar subjecta a canvis d’última hora aliens a l’organització.

S

Metro: L3 (Liceu)

S

* 24. MONESTIR ROMÀNIC DE SANT PAU DEL CAMP

13. CERCLE DEL LICEU

27

31. RESTAURANT ESTIMAR

C. del Carme, 84

C. de Sant Antoni dels Sombrerers, 3

Dissabte d’11 a 14 h i de 16 a 19 h

Dissabte de 17 a 20.30 h

Elisava i Leve projects, 2016

S. xvi-xvii; s. xviii (remunta tres plantes); Rafa Zafra (xef), Anna Gotanegra (cap de sala) i SGA Sanchez Arquitectos, 2016

El Pis Zero és un habitatge temporal per a persones sense llar, un model de pis de baixa exigència i experimental, que es repetirà en altres situacions i emplaçaments. Per a la concepció d’aquest espai, es va tenir en compte el caràcter i la casuística dels usuaris, de manera que vestíbul, àgora i dormitori presenten una singularitat extrema. Les màrfegues, la peça clau de l’habitatge, estan dissenyades com una estructura contínua, flexible i funcional que s’estén per tot l’espai, i promouen que sigui l’habitant temporal qui triï, entre les diverses superfícies, el lloc on desplegar el matalàs. La recerca d’una experiència agradable i l’aproximació arquitectònica tan sensible fan d’aquest espai un lloc únic.

Metro: L2 (Sant Antoni), L3 (Liceu)

Local situat als baixos d’un edifici entre mitgeres del segle xv en el qual es pot veure, a la planta principal, una esplèndida finestra gòtica molt ben conservada amb un cap masculí i un de femení que substitueixen les impostes. El projecte del restaurant dona protagonisme a l’experiència del client i, per aconseguir-ho, integra perfectament els espais de la cuina i la sala i posa una cura especial sobre els aspectes visuals (des de l’expositor de marisc fins a l’emplatat).

Metro: L4 (Jaume I)

* 32. RESTAURANT MAREA ALTA (TORRE COLÓN) * 29. RESIDÈCIA UNIVERSITÀRIA UNIHÀBIT CIUTAT VELLA

Av. de les Drassanes, 6-8

Pl. de les Caramelles, 5

Dissabte i diumenge de 10.30 a 12.30 h

Dissabte d’11 a 19 h

Marc Marí Mayans, Cecilia Moretti, Laura Muñoz López, Maria Reyes Ventós, 2016

aiRe, 2016 Projecte de reforma integral d’un edifici existent de sis plantes organitzades al voltant d’un pati central allargat. L’edifici es tanca sobre si mateix i només connecta amb l’espai públic a través d’un llarg passatge i una cantonada. L’actuació ha mantingut el volum exterior, ha consolidat l’estructura de fusta original (amb importants reforços estructurals) i ha millorat l’eficiència energètica de l’edifici (entre diferents actuacions, mitjançant una protecció solar dimensionada en funció de l’orientació de la façana per generar ombra en els mesos més assolellats).

Visita per a micromecenes dissabte a les 11 h

Metro: L1, L2 (Universitat), L2 (Sant Antoni)

Les tres últimes plantes d’aquest gratacel es diferencien de la resta de l’edifici com si d’una embarcació navegant sobre la ciutat es tractés: Marea Alta, el restaurant de la planta 24, n’és la coberta, mentre que Marea Baja, el bar de la planta 23, n’és el saló. El projecte ha alliberat tot l’espai per obtenir una circulació i unes vistes de 360 º sobre la ciutat, i fa servir tres colors: el blanc i el blau, que identifiquen cadascun dels pisos, i el groc, que senyalitza els sectors de comunicació entre plantes tot recordant els molls de càrrega i descàrrega del port, i les seves grues i contenidors.

Metro: L3 (Drassanes) 33. TERRASSES DE SANTA MARIA DEL MAR Pl. de Santa Maria, 1

ADRIÀ GOULA

Dissabte, visites a les 9.30, 10.30 i 11.30 h Berenguer de Montagut i Ramón Despuig, 1329-1383 Des d’aquest indret excepcional s’entén l’originalitat de l’edifici més famós del patrimoni gòtic català, recorrent les entranyes de les seves torres, trepitjant-ne les teulades i mirant de ben a prop les empremtes del pas del temps. Un tomb per la teulada més alta de la nau permet tenir una perspectiva de 360 graus del temple, del Born i de la ciutat de Barcelona.

Diumenge d’11 a 13 h 1850; Arnau Muñío (xef), 2018 Petit local situat al pas dels pòrtics del mercat de la Boqueria que, apartat del bullici de les parades i l’oferta turística, permet gaudir d’una proposta gastronòmica entre mediterrània i asiàtica. Consta d’una barra d’estil japonès per a vuit comensals que inunda tot l’espai i connecta el comensal amb la tradició del bar i el mercat. Es tracta d’un establiment minimalista en concordança amb una proposta gastronòmica basada en plats elaborats amb pocs ingredients.

Metro: L3 (Liceu)

: Accessible

Diumenge de 10 a 19 h

Metro: L3, L5 (Diagonal) // FGC (Provença)

1905 El que va ser l’antiga fàbrica de cerveses Damm, i que actualment allotja les oficines de la seu de l’empresa, ocupa una illa completa de l’Eixample. El tractament de les façanes, que combina estucat i maó vist, i l’esvelta xemeneia de planta troncocònica són propis de l’arquitectura industrial de l’època. Aquest espai emblemàtic acull tota mena d’esdeveniments, com concerts o exposicions, cosa que el converteix en un espai cultural de referència a la ciutat.

Metro: L5 (Sant Pau – 2 de Maig), L2 (Encants)

37. ATENEU SAGRADA FAMÍLIA C. de Nàpols, 268 Diumenge d’11 a 14 h i de 16 a 19 h 1886; Jordi Bizar i Miquel Roca, 2006; VAM Arquitectos SLP, 2019 Equipament de barri situat a la planta baixa d’una antiga fàbrica de passamaneria que seguia la tipologia pròpia de l’època: activitat industrial als baixos, habitatges a les plantes pis i construcció de tallers diàfans a l’interior d’illa. La intervenció consisteix en una rehabilitació interior que allibera la planta de les construccions afegides al llarg de la història; aprofita els volums de l’interior d’illa i en conserva els elements característics de l’estructura (pilars de fosa, biguetes d’acer i forjats de revoltó ceràmic), i estructura les noves funcions seguint les crugies existents per tal de mantenir la identitat compositiva de l’edifici original.

Metro: L4, L5 (Verdaguer), L2, L5 (Sagrada Família)

Dissabte d’11 a 14 h Bonaventura Bassegoda i Amigó, 1895

35. ITINERARI MORT DE LES BOTIGUES HISTÒRIQUES

El fanal modernista de vidre glaçat penjat a la façana assenyala l’accés a aquest edifici, que, originàriament, va ser construït com a edifici d’habitatges. El desig del propietari de fundar una biblioteca pública va fer que, quan va morir, es comencés un procés de transformacions de l’edifici per adequar-lo al nou ús. Un accés independent des del carrer, amb una escala de marbre de tres trams, i el treball amb materials nobles que donessin qualitat pública al que havien estat espais privats van ser els criteris seguits per l’arquitecte i els artesans que van participar en el projecte.

Diumenge d’11 a 14 h i de 16 a 19 h

Metro: L1 (Arc de Triomf), L2 (Tetuan)

Autora: Elena del Hoyo

Punt de trobada: Font de Canaletes, La Rambla.

Autora: Mireia Banchs Gual

28

C. del Rosselló, 515

Pg. de Sant Joan, 26

Punt de trobada: Pl. de Sant Felip Neri

* : Accessible amb condicions (més info a la fitxa de cada edifici al web)

Josep Pérez i Terraza, 1904-1906; Antoni Millàs Figuerola, 1916; Javier Trilla Garcia, 2018

36. ANTIGA FÀBRICA D’ESTRELLA DAMM

38. BIBLIOTECA ARÚS

Diumege d’11 a 14 h i de 16 a 19 h

Dissabte d’11 a 14 h i de 16 a 19 h

26 activitats

Metro: L4 (Jaume I)

34. ITINERARI FALS GÒTIC

C. de Còrsega, 261

Edifici construït amb una barreja dels estils historicista i modernista. La façana es caracteritza, d’una banda, per tres tribunes a la planta primera (antic pis principal) amb elements de pedra que emmarquen grans superfícies vidriades, i d’altra banda, per l’ornamentació (amb decoració floral, balcons formats per lloses corbes, brancals i guardapols molt ornamentats i disseny de les persianes de llibret). L’escala i la decoració original, que encara es mantenen al vestíbul de l’edifici, mostren la barreja de llenguatge i materials.

Inscripció a través del web www.48hopenhousebarcelona.org

30. RESTAURANT DIREKTE BOQUERIA C. de les Cabres, 13

Eixample

39. CASA ENRIC LLORENS DE GRAU

* 40. CASA FREDERIC BALLET XIRÓ II C. de Mallorca, 207 Dissabte i diumenge de 16 a 19 h Josep Pérez i Terraza, 1906

S

Edifici modernista, ubicat dins el Quadrat d’Or de l’Eixample, que es caracteritza per una façana amb una gran tribuna central. Els balcons, individuals i dobles, adquireixen moviment gràcies a les baranes sinuoses de ferro forjat, aquelles baranes a què Montserrat Roig es referia de la següent manera a Digues que m’estimes encara que sigui mentida: “També em vaig avesar a la diversitat dels dibuixos dels ferros dels balcons. […] A mi m’agradava contemplar-los –ben aviat em vaig acostumar, a l’Eixample, a mirar cap amunt, i pensava que l’originalitat de cada ferro amagava una vida diferent de les altres més enllà del balcó. Darrera de cada porticó, hi havia una història per a narrar”. Actualment, al pis principal hi trobem l’associació Amics de la Unesco Barcelona (AUB), que promou la justícia, la llibertat i la pau al món.

Metro: L3, L5 (Diagonal) // FGC (Provença) 41. CASA LLOPIS BOFILL C. de Bailèn, 113 Dissabte d’11 a 14 h i de 16 a 19 h Antoni M. Gallissà i Soqué, Josep M. Jujol (esgrafiats), 1902 Es tracta d’un exemple d’arquitectura modernista de l’Eixample barceloní amb influències d’arquitectura neoàrab. L’arquitecte resol la composició de la façana mitjançant la ubicació de tribunes a les cantonades i al centre, i mostra el seu domini sobre materials i el coneixement de les tècniques constructives, fet que aporta una gran plasticitat al conjunt de l’edifici. Actualment, tot i les obres de reconstrucció que es van fer després de la Guerra Civil, l’edifici conserva un aspecte molt semblant al del projecte original.

Metro: L4, L5 (Verdaguer)

La programació del Festival pot estar subjecta a canvis d’última hora aliens a l’organització.

S

28. PIS ZERO (ARRELS FUNDACIÓ)

29

* 45. CONSERVATORI MUNICIPAL DE MÚSICA DE BARCELONA

J

51. HOTEL VILLA EMILIA

Av. Diagonal, 322

C. del Bruc, 110 - 112

C. del Consell de Cent, 159

C. de Calàbria, 115

Diumenge de 10 a 14 h

Dissabte d’11 a 14 h i de 16 a 18 h

Dissabte d’11 a 14 h i de 16 a 19 h

Dissabte i diumenge de 12 a 14 h i de 17 a 19 h

Josep Maria Jujol, 1923-1924

Antoni de Falguera i Sivilla, 1928

Bosch Cuspinera Associats, 2007

Les línies sinuoses del volum de la planta principal i de les lloses dels balcons són els elements més característics d’aquest edifici, amb una interessantíssima combinació de buits i plens. Les petites dimensions del solar van obligar a adoptar solucions imaginatives a l’interior. Les dues façanes en cantonada mostren el conflicte entre l’adaptació a la geometria rectilínia de l’Eixample —façana al carrer de Sicília— i la febre jujoliana per les formes corbes —façana a la Diagonal.

Equipament a cavall entre els estils modernista i noucentista. Les torres cilíndriques amb cobertes punxegudes són una clara influència de Puig i Cadafalch, de qui l’arquitecte Antoni de Falguera va ser deixeble i col·laborador. En destaca, sobretot, l’espai interior anomenat la peixera, a partir del qual s’organitzen les aules i els passadissos. Aquesta espècie de celobert de 130 metres quadrats queda tancat amb una claraboia envitrallada i ofereix un espai polivalent per a concerts, presentacions i diferents esdeveniments.

Accedint-hi per un carreró central, s’arriba a un pati interior amb una xemeneia de 25 metres d’alçada, al voltant del qual es duien a terme totes les operacions de la fàbrica. Se’n coneixen diferents usos originals: des de subministrament de plats i coberts per a l’exèrcit, fins al treball de caps de nines de llauna i de porcellana, o el de teixits per a disfresses de peluix. Actualment, l’espai el comparteixen una vintena d’estudis taller, amb un aire atractivament decadent.

Metro: L2 (Monumental)

Metro: L4 (Girona) ANTONIO NAVARRO WIJKMARK

46. DIPÒSIT D’AIGÜES PLUVIALS DEL PARC JOAN MIRÓ

Els dipòsits de regulació d’aigües pluvials de Barcelona, juntament amb una gestió avançada del sistema de drenatge i sanejament urbà, tenen com a objectiu minimitzar les inundacions a la ciutat i els desbordaments del clavegueram als medis receptors, enviant més aigües a les depuradores i reduint, per tant, la contaminació del riu Besòs i la mar Mediterrània. En cas de pluja o d’avís de pluja, s’anul·larà l’activitat.

43. CASA SAYRACH - CASA MONTSERRAT

Imprescindible dur calçat tancat i màniga llarga

Av. Diagonal, 423-425

Inscripció a través del web www.48hopenhousebarcelona.org

Edifici d’habitatges en cantonada, construït seguint els esquemes modernistes, quan la majoria dels arquitectes ja havien abandonat aquesta estètica. Construït amb clares influències gaudinianes (finestres i coronament de l’edifici), en destaca la porta principal de l’avinguda Diagonal, coronada per una tribuna tancada per columnes esveltes, que formen una espècie de galeria al pis principal. També val la pena ressaltar-ne el sòcol exterior de pedra (que ressegueix les obertures), el vestíbul (que comunica amb el pati interior d’illa) i l’escala (treballada amb detall amb una decoració extraordinària).

Es visitaran i s’explicaran els vestíbuls de la Casa Sayrach i de la Casa Montserrat.

Visita per a micromecenes dissabte i diumenge a les 10.30 h

Metro: L3, L5 (Diagonal) 44. CASA THOMAS C. Mallorca, 293 Dissabte d’11 a 14 h i de 16 a 18 h

C. de Sardenya, 261

Freire Arquitectes Associats, 2018

Metro: L2 (Monumental, Sagrada Família), L5 (Sagrada Família)

Metro: L1, L2 (Universitat), L2, L3, L4 (Passeig de Gràcia) 53. OFICINES FUNDACIÓ MIES VAN DER ROHE C. de Provença, 318 Diumenge d’11 a 14 h

C. de Roger de Llúria, 70 Dissabte de 14 a 17 h Jeroni Granell i Mundet, final segle xiii; trasllat 1871 (església), 1879 (campanar) i 1888 (claustre); Antoni Serrallach (capella del Santíssim), 1869 El fet que al mig de l’Eixample de Cerdà hi puguem trobar una església, un claustre i un campanar gòtics és possible perquè l’església de la Concepció és el resultat del trasllat del monestir de Santa Maria de Junqueres (temple gòtic situat on ara hi ha la plaça Urquinaona) i de l’església de Sant Miquel (situada darrere la Casa de la Ciutat). El trasllat, però, no va seguir una restitució fidel de les pedres: va canviar la ubicació de la porta original (abans lateral), va retallar el claustre en les quatre ales i es van va obrir noves finestres anacròniques.

50. HOTEL GRANVIA

Metro: L4 (Girona)

Gran Via de les Corts Catalanes, 642

PALOMA MARTIN VIDAL

Jeroni Granell, 1870 L’any 1870, Josep Maria Serra i Dorotea de Chopitea, fundadors del Banc de Barcelona, van encarregar al mestre d’obres Jeroni Granells la construcció de la seva residència al nou centre de Barcelona. L’edifici es va convertir en el primer palauet fora muralles de la ciutat. El 1935, el palauet va ser objecte d’una profunda reforma per convertir-lo en l’Hotel Granvia. La intervenció va respectar els principals elements del palau (façana, escalinata principal i un gran saló) i avui l’hotel ha recuperat a la terrassa un agradable espai d’acollida, tant per als hostes com per als ciutadans, recollint el testimoni de les grans recepcions viscudes.

Metro: L2, L3, L4 (Passeig de Gràcia), L1, L4 (Urquinaona) GEMMA MARTÍ

La Fundació Mies van der Rohe va ser creada el 1983 per l’Ajuntament de Barcelona. A més d’atendre la conservació i el coneixement del Pavelló, la Fundació impulsa el debat, la difusió i la sensibilització sobre temes d’arquitectura i urbanisme contemporanis. D’acord amb les seves finalitats, la Fundació organitza nombrosos esdeveniments, molts del quals es duen a terme al mateix Pavelló i a l’espai de treball del carrer de Provença. Aquest és un espai obert a tothom que estigui interessat en el desenvolupament i la millora del territori, i on es pot visitar una part de la col·lecció de maquetes; l’arxiu de 2.881 projectes d’arquitectura contemporània, que inclou esbossos, plànols, fotos i vídeos; la biblioteca, i documents històrics.

Metro: L3, L5 (Diagonal)

Dissabte de 12 a 14 h i de 16 a 19 h i diumenge de 12 a 14 h i de 16 a 18 h

Es tracta de la primera obra de Lluís Domènech i Montaner en la qual combina en el mateix edifici l’habitatge familiar i el negoci, la Fototípia Thomas, una de les empreses gràfiques més importants de l’Estat. Entre el repertori decoratiu destaca, principalment, el gran arc escarser de la planta baixa i la façana revestida amb rajoles de ceràmica de reflex metàl·lic, fruit de l’afany de recuperació de les arts decoratives i industrials, que caracteritzen l’obra domenequiana. L’any 1912 s’encarrega al gendre de Domènech i Montaner l’ampliació de l’edifici amb tres pisos més, respectant en tot moment l’obra original, fins al punt de traslladar la cresteria escultòrica del segon pis a la part superior de la nova construcció.

* : Accessible amb condicions (més info a la fitxa de cada edifici al web)

Diumenge d’11 a 14 h i de 16 a 18 h

Paloma Martín i Pablo Pérez, després de dos anys d’investigació i reforma, van crear un projecte pilot d’habitatge sostenible a Barcelona. Projecte À‐tic neix per transformar un habitatge urbà convencional en un espai saludable i d’alt confort, de baix impacte mediambiental i rendible econòmicament mitjançant solucions innovadores i de disseny. Els arquitectes, que viuen en aquest habitatge, continuen investigant, difonent i, sobretot, pensant projectes per a tots els que, com ells, volen viure de manera sostenible.

47. ESGLÉSIA DE LA CONCEPCIÓ

Metro: L4 (Verdaguer, Girona), L5 (Verdaguer)

C. de Balmes, 30

Reforma d’una antiga finca noucentista de l’Eixample de Barcelona basada en la recuperació de la identitat de l’antic edifici eliminant les diferents modificacions que havia patit al llarg dels anys. El projecte deixa a la vista l’estructura original, formada per jàsseres d’acer que suportaven els murs de les plantes superiors i forjats de biguetes d’acer amb revoltons ceràmics enguixats i pintats; i descobreix elements ocults, com pous de llum per a la planta soterrani i murs de contenció construïts amb pedra reforçada amb matxons de maó massís. La nova distribució evita, en la mesura que pugui, els espais tancats per garantir diferents perspectives de l’espai interior.

Metro: L1, L3 (Espanya)

Lluís Domènech i Montaner, 1895 -1898; Francesc Guàrdia Vidal (reforma), 1912; Cristian Cirici Studio PER (BD Shop), 1979

: Accessible

49. HABITATGE SOSTENIBLE PROJECTE À-TIC

Paloma Martín Vidal i Pablo Pérez Villanueva, 2018

Àngel Villanueva, 2003

Manuel Sayrach i Carreras, 1915 – 1918

Metro: L1 (Rocafort)

Metro: L1 (Urgell, Rocafort)

Dissabte d’11 a 14 h i de 16 a 19 h

Dissabte, visites a les 9.30, 11 i 12.30 h

Dissabte i diumenge d’11 a 19 h

Uns nous propietaris, de tradició hotelera, han convertit una finca familiar en un hotel que vol transmetre als hostes la sensació d’allotjar-se en una casa particular. Per aconseguir-ho, s’ha moblat cada racó amb peces úniques de la col·lecció familiar, amb un estil eclèctic en què conviuen peces d’antiquari amb peces contemporànies.

52. OFICINES CAFUR

C. de la Diputació / C. de Tarragona

30

* 48. FÀBRICA LEHMANN

54. PALAU CASADES (IL·LUSTRE COL·LEGI D’ADVOCATS DE BARCELONA) C. de Mallorca, 283 Dissabte de 15 a 19 h Antoni Serra i Pujals, 1883; Agustí Borrell i Sensat, 1950 Palauet classicista de planta rectangular que s’organitza al voltant d’un pati central, cobert per una claraboia i format per columnes de marbre multicolors. L’ampliació al carrer de Roger de Llúria replica la façana original i relliga el conjunt amb una façana aixamfranada, lleugerament enretirada de la línia del carrer, que esdevé l’entrada principal. Està presidida, al coronament, per quatre escultures de cos sencer. És la seu del Col·legi d’Advocats des de l’any 1921.

Metro: L3 (Diagonal), L5 (Verdaguer)

La programació del Festival pot estar subjecta a canvis d’última hora aliens a l’organització.

42. CASA PLANELLS

31

58. TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA Pl. de les Arts, 1

Dissabte de 16 a 19 h i diumenge de 10 a 14 h i de 16 a 19 h

Dissabte de 10 a 16 h i diumenge de 10 a 14 h

Josep Puig i Cadafalch, 1901

El disseny del Teatre Nacional de Catalunya segueix la tradició arquitectònica del teatre grec, combinant dos arquetips clàssics: el temple i l’hemicicle. L’edifici principal conté una sala clàssica amb capacitat per a 870 persones, i una sala petita per a 450 persones, ambdues unides per un ampli hall d’entrada. Tot el volum queda cobert per un gran sostre metàl·lic i de vidre a dues aigües que es recolza sobre 26 columnes. La façana de vidre obre l’edifici a l’exterior, on l’escalinata d’accés fa de grada per a actuacions a l’aire lliure sobre la nova plaça de les Arts. Existeix, també, un segon edifici amb una sala per a teatre experimental i avantguardista amb una capacitat de fins a 400 localitats.

10 activitats

Metro: L1 (Glòries)

Cristiano Franconi i Rodrigo González, 2010-2012, amb Alessandro Scarnato (1a fase)

Aquest edifici constitueix l’homenatge que Josep Puig i Cadafalch fa a la tipologia de palau medieval barceloní, distribuint l’espai mitjançant un pati interior amb una escala que ens condueix al pis principal. En destaquen la pedra treballada de les façanes estucades blanques, la tribuna, d’estil gòtic, la porta principal i les dues torres laterals, cobertes amb teulada a quatre vessants. L’edifici, propietat de la fundació ”la Caixa” i reformat el 2012, és un espai per impulsar el diàleg i el coneixement entre tots els agents que impacten en el món social.

Metro: L4, L5 (Verdaguer)

Ricardo Bofill, 1997

56. PRESÓ LA MODEL Dissabte i diumenge d’11 a 19 h Salvador Vinyals i Sabaté i Josep Domènech i Estapà, 1904 La Model havia de ser un model de reforma del sistema penitenciari del moment i era un edifici on la forma mostrava la seva funció: les façanes transmetien serietat i austeritat als ciutadans i la funció s’evidenciava amb una distribució innovadora en planta de sis naus distribuïdes radialment al voltant d’un panòptic central que permetia controlar els presos des d’un punt central d’observació. La història demostra que la vida de la presó va tenir ben poc de modèlica i, tal com deia el mural contigu, esperarem que el nou espai passi a ser “de presó model a model de transformació”.

ANTONIO NAVARRO WIJKMARK

59. XARXA DE CLAVEGUERAM Pg. de Sant Joan, 91

* 57. SEVENTY HOTEL

Dissabte, visites a les 9, 10.15, 11.30 i 12.45 h

C. de Còrsega, 344-352 Dissabte de 12 a 14 h i de 16 a 19 h i diumenge de 12 a 14 h i de 16 a 18 h OAB Office of Architecture in Barcelona, 2019 Edifici situat en un solar entre mitgeres on hi havia hagut les oficines de la fàbrica Bayer. A la façana principal trobem unes obertures que volen mitjançant unes caixes de llautó i unes galeries que recorden l’skyline de l’antiga fàbrica: de dia, les caixes i les galeries creen un joc de llum i ombra que disminueix l’efecte pantalla de l’edifici i l’adapten a una escala de ciutat més ajustada; de nit, s’il·luminen i sembla que flotin sobre un llenç negre.

Aquests mecanismes ajuden a fraccionar la visió longitudinal de la façana, que gairebé ocupa la totalitat de l’illa.

Metro: L3, L5 (Diagonal) // FGC (Provença)

Pere Garcia Fària, 1894 La xarxa de clavegueram de Barcelona recull les aigües residuals produïdes a la ciutat i les transporta fins a les depuradores. Les clavegueres garanteixen la higiene i la salut pública, eviten possibles inundacions i faciliten el sanejament de les aigües residuals.

Imprescindible dur calçat tancat i màniga llarga Inscripció a través del web www.48hopenhousebarcelona.org Visita per a micromecenes amb inscripció prèvia dissabte a les 12.45 h

Metro: L4, L5 (Verdaguer)

Diumenge d’11 a 14 h i de 16 a 19 h Punt de trobada: C. d’Aragó, 174 62. ITINERARI MODERNISTA (EN ANGLÈS) Dissabte a les 16 h

S

Punt de trobada: Pl. de Catalunya / Portal de l’Àngel, davant del Banc d’Espanya A càrrec de: Turisme de Barcelona

: Accessible

Dissabte de 10 a 14 h Manu Pagès i Carolina Cunill, 2018 Projecte de recuperació, reforma i ampliació d’un habitatge unifamiliar d’una antiga iniciativa del Patronat de l’Habitatge dels anys 50 que creava, al peu de la muntanya de Collserola, un barri per a artesans. La proposta, respectuosa amb la casa i el barri, aporta aquelles virtuts a l’habitatge que, segurament a causa del baix pressupost, no s’havien pogut afegir al projecte inicial: d’una banda, manté l’aspecte original de la casa (emprant materials tradicionals com fusteria i porticons de fusta, tova ceràmica o coberta de teula) i, d’altra banda, s’obre a les vistes privilegiades de la ciutat i absorbeix la intensitat de l’entorn verd del parc de Collserola.

C. de Biada, 11 Dissabte d’11 a 14 h i de 16 a 19 h

Metro: L3 (Penitents)

* 66. CASA VILARÓ Av. del Coll del Portell, 67 Diumenge de 15 a 18 h Sixte Illescas i Mirosa, 1929 Popularment coneguda com la casa vaixell, es tracta de la primera obra racionalista d’Espanya que segueix l’estil nàutic de les primeres obres del Moviment Modern, i es caracteritza per l’ús de finestres apaïsades, per un porxo que fa de para-sol i una volumetria corba. L’habitatge se situa a la part superior d’una parcel·la amb fort pendent, de tal manera que, si mirem des de la planta principal sobre la piscina, protegits per una característica barana tubular, és com si miréssim al mar des de la coberta d’un vaixell.

63. CASA MARSANS (ALBERG MARE DE DÉU DE MONTSERRAT) Pg. de la Mare de Déu del Coll, 41-51 Dissabte i diumenge de 10 a 14 h

Inscripció a través del web www.48hopenhousebarcelona.org

* : Accessible amb condicions (més info a la fitxa de cada edifici al web)

Metro: L3 (Lesseps)

Juli Marial i Tey, 1907 Antic habitatge unifamiliar de planta quadrada que s’organitza al voltant d’un pati centralitzat, que a l’interior es tradueix en un espai a manera de claustre desenvolupat a la primera planta amb arcades de disseny neoàrab. La decoració interior modernista confereix a l’espai un joc de llum i color espectacular. Una rehabilitació recent ha reconvertit l’edifici en alberg, tot afegint-hi un edifici de nova planta.

Metro: L5 (El Coll - La Teixonera)

És necessari mostrar document d’identitat per accedir a la visita

61. ITINERARI COBERTES VERDES EIXAMPLE

BEATRIZ SCHULZE

C. de Salvador Alarma, 16

Metro: L3 (Fontana)

És necessari mostrar document d’identitat per accedir a l’edifici

Metro: L5 (Entença), L3, L5 (Sants Estació)

64. CASA SA16

244. ANTIGA FÀBRICA TÈXTIL MACSON (IED BARCELONA)

La seu de l’IED Barcelona, Escola Superior de Disseny, conserva l’estructura original i l’aspecte industrial de l’antiga fàbrica tèxtil construïda el 1952. L’edifici està format per quatre plantes, que integren els valors del Design For All, amb espais amplis i flexibles, que faciliten la intervenció i el treball col·lectiu entre estudiants i docents. La reorganització de l’antic pati de càrregues, que es cobreix amb un revestiment de fusta, amb una sèrie de rampes i escales, permet accedir als diferents punts de l’escola.

C. d’Entença, 155

32

Gràcia

Pg. de Sant Joan, 108

65. CASA VICENS C. de les Carolines, 20 Dissabte i diumenge de 9 a 10.30 h i de 18.30 a 20 h Antoni Gaudí, 1883-1885; Joan Baptista Serra de Martínez, 1925 (ampliació); Martínez Lapeña-Torres Arquitectos i Daw Office, 2018 La casa Vicens és la primera casa construïda d’Antoni Gaudí.

Concebuda inicialment com a casa d’estiueig per a Manel Vicens, corredor de borsa i canvi, és un dels primers edificis que inaugura el modernisme a Catalunya i a Europa. A la casa apareix l’essència de l’univers Gaudí, amb els elements constructius, decoratius i simbòlics que seran recurrents en tota la seva obra posterior. L’edifici s’ha recuperat gràcies a un treball de restauració i rehabilitació rigorós i meticulós d’un equip interdisciplinari format per arquitectes, restauradors, historiadors de l’art, experts en l’obra de Gaudí, que ha permès recuperar tant com ha estat possible la casa tal com Gaudí la va projectar.

Inscripció a través del web www.48hopenhousebarcelona.org

Metro: L3 (Fontana), FGC (Pl. Molina i Pl. de Gal·la Placídia)

67. FINCA SANSALVADOR Pg. de la Mare de Déu del Coll, 79 Diumenge, visites a les 11, 12 i 13 h Josep Maria Jujol i Gibert, 1910

J

Jujol va construir el mur de tancament de la finca i gran part de l’habitatge del porter, decorats amb elements de maó vist, ceràmica i esgrafiats. La troballa d’una mina d’aigua, que el propietari va voler explotar econòmicament, va fer aturar les obres, que preveien, també, l’edificació d’una torre a la part més alta, que no es va arribar a construir. A les galeries subterrànies de la planta embotelladora, Jujol va dissenyar diversos arcs parabòlics de maó vist amb una funció estructural.

Metro: L5 (El Coll - La Teixonera)

68. HABITATGE VALLCARCA Av. de Vallcarca, 30 Diumenge de 16 a 18 h Marina Sezam, 2018 Reforma integral d’un habitatge en dúplex i terrassa per a una parella amb dos fills. El projecte allibera l’espai de les zones comunes i dormitoris ubicant les zones d’emmagatzematge de manera que s’aprofiten els racons del pis (rere els miralls, sota l’escala, etc.). Mitjançant una decoració senzilla i cromàticament equilibrada, s’aconsegueix crear un espai harmònic i ple de llum que, a més a més, comunica perfectament l’interior amb l’exterior.

Metro: L3 (Lesseps)

La programació del Festival pot estar subjecta a canvis d’última hora aliens a l’organització.

* 55. PALAU MACAYA

33

Amb el suport de: Obra Social “la Caixa”

69. HABITATGES GOMIS C. de Gomis, 32 / Av. de Vallcarca, 125

BENEDETTA TAGLIABUE

Diumenge d’11 a 14 h Antoni de Moragas i Gallissà, 1953

S

Edifici d’habitatges socials esglaonat sobre la falda del turó de Vallcarca. Aquest edifici exemplifica la voluntat de lligar l’arquitectura del moviment modern amb les possibilitats constructives del moment mitjançant sistemes de construcció artesanals. Es va plantejar com una unitat residencial en la qual els propietaris adquirien l’habitatge i els drets d’utilització dels espais comuns de l’edifici i el jardí, amb la voluntat de conscienciar els veïns de la necessitat de conservar la finca. Es visitaran els espais comuns, que l’arquitecte va dissenyar amb el màxim detall, i un habitatge que presenta l’esquema de distribució original.

HortaGuinardó 12 activitats

* 75. CILINDRE D’HORTA C. de Lisboa, 27 Diumenge d’11 a 18 h Manuel Ribas Piera, 1985 Projecte que responia a la doble voluntat de donar continuïtat al túnel de la Rovira per la boca nord i de construir un pas vertical per a vianants que salvés el relleu accidentat propi del barri.

Amb una alçada màxima de 24,88 m i un diàmetre de 19,35 m, la construcció fa de mur de contenció de la Rambla, al mateix temps que una rampa interior de formigó armat connecta els dos punts de desnivell i fa de trava estructural del mateix edifici.

Metro: L5 (Horta)

72. CAN FARGAS

Metro: L3 (Vallcarca)

Dones Arquitectes FEM

10

ANYS

OPEN SOCIAL 26 I 27 D’OCTUBRE 2019

Pg. de Maragall, 383-389

76. DIPÒSIT PLUVIAL DEL PARC DE LES RIERES D’HORTA

Dissabte d’11 a 14 h

C. de Jerez, 14

segle

Dissabte, visites a les 9.30, 11 i 12.30 h

xiii;

segle

xviii;

BAMMP Arquitectes, 2016

L’edifici que actualment forma la propietat de Can Fargas és el resultat de diverses modificacions i addicions que s’han anat fent al llarg del temps. Organitzada, bàsicament, al segle XVIII, està constituïda per un cos central de cronologia anterior, amb planta rectangular i coberta a quatre aigües, al voltant del qual s’agrupen tot un seguit d’afegits de diferents moments, entre els quals destaca la façana sud-oest, amb una galeria d’arcs rebaixats.

Les façanes són de maçoneria i estan arrebossades només en part. A la part posterior, hi ha un petit jardí de gust romàntic, amb brollador i estàtua, separat del carrer amb un mur d’obra no gaire alt i un tancament de xiprers retallat. La torre alt-medieval de la masia està declarada bé cultural d’interès nacional.

2010 Dipòsit que permet la retenció i el posterior desguàs controlat d’aigües pluvials minimitzant els desbordaments i la contaminació dels medis receptors finals. Per tant, el dipòsit protegeix la trama urbana en cas de pluges intenses garantint el funcionament correcte de la xarxa de clavegueram i la millora ambiental de les aigües de les nostres platges, del riu Besòs i del port.

Inscripció a través del web www.48hopenhousebarcelona.org

Metro: L3 (Valldaura), L5 (Horta)

Metro: L5 (Vilapicina)

* 70. HABITATGES ILLA ESCORIAL

77. HABITATGES ‘LA CASA DEL PATI’

* 73. CASA DE LES ALTURES Rda. del Guinardó, 49

EDIFICIS VISITABLES: 1. CA LA DONA

Dissabte d’11 a 14 h

Oriol Bohigas, Josep M. Martorell, Francesc Mitjans, Manuel Ribas, Josep Alemany, Josep M. Ribas, 1952 1955 / 1958 – 1962

2.

CASA-FÀBRICA ANTICS MAGATZEMS NADAL - IMPULSEM

3.

ESCOLA-TALLER LA TROBALLA - ARRELS FUNDACIÓ

Aquesta unitat residencial a base de blocs es va plantejar com a alternativa a l’illa tancada, trencant l’esquema i obrint l’interior com a espai públic relacionat amb els carrers circumdants, tot i que posteriorment es va tancar. Gràcies a la poca profunditat dels habitatges i a la doble ventilació, es va aconseguir millorar molt les condicions higièniques dels habitatges, eliminant els patis interiors i dotant tots els habitatges de molt d’assolellament.

L’habitatge que es visitarà s’ha reformat conservant al màxim l’esquema de distribució original en dúplex.

4.

FACULTAT DE NÀUTICA DE BARCELONA – UPC ***

5.

PIS ZERO - ARRELS FUNDACIÓ

6.

CASA FREDERIC VALLET XIRÓ II

7.

HABITATGES GOMIS

Projectada amb un llenguatge neoàrab, inicialment havia de ser l’habitatge de l’enginyer director de la Societat General d’Aigües de Barcelona. Es diu Casa de les Altures perquè al costat hi havia els motors d’elevació d’aigua cap als dipòsits situats al turó de la Rovira. El 1991 es va rehabilitar com a seu del districte d’Horta-Guinardó. Es tracta d’un edifici de base rectangular, amb un buit central que correspon a un pati i amb un cos adossat a la façana sud en forma de porxo.

8.

KALIDA SANT PAU

Metro: L4 (Alfons X)

9.

ANTIC INSTITUT MENTAL PI I MOLIST SEU DEL DISTRICTE

74. CASA GALLART I PARC DE LES HEURES

C. de l’Escorial, 50 Diumenge d’11 a 14 h

Metro: L4 (Joanic)

S

C. de l’Harmonia, s/n

11. NOU INSTITUT GUTTMANN

Diumenge d’11 a 14 h i de 16 a 19 h

12. ESPAI DE TREBALL INCLUSIU I SALUDABLE AL 22@

August Font de Carreres, 1895; Norman Cinnamond, 1993

13. FUNDACIÓ PASQUAL MARAGALL

Josep Gallart Forgas es va fer construir un palau d’estil château francès envoltat d’un jardí majestuós de gran valor paisatgístic, per competir amb el palau veí de la finca del Laberint d’Horta.

Durant la Guerra Civil, hi va residir el president de la Generalitat, Lluís Companys, i s’hi va construir un refugi antiaeri, actualment en un estat de conservació magnífic. Amb la rehabilitació per adequar l’edifici en seu universitària, se’n van reproduir els elements més significatius per retornar-los a l’estat original: l’escala principal, amb la barana, el sòl, amb dibuix de tauler d’escacs, les motllures als passadissos, etc.

14. CASA BUENOS AIRES

Diumenge a les 11 h

15. CAN COLOM

Punt de trobada: C. Gran de Gràcia amb C. d’Astúries (Metro L3 Fontana)

16. TORRE BARRINA

A càrrec de: Turisme de Barcelona

* consulteu al web les condicions especials d’accés a l’edifici

miquel.zuzama@openhousebarcelona.org

: Accessible

Enric Figueres, 1890; Víctor Argentí, 1991

10. CASA BLOC - PIS MUSEU HABITATGE 1/11

71. ITINERARI LITERARI

Inscripció a través del correu:

34

OPEN SOCIAL analitza l’arquitectura que millora la capacitat de resposta del conjunt de la ciutat davant els desafiaments d’inclusió social.

** inscripció al web 48hopenhousebarcelona.org *** activitat inclusiva

* : Accessible amb condicions (més info a la fitxa de cada edifici al web)

Metro: L3 (Mundet)

Rda. del Guinardó, 44 Dissabte de 16 a 19 h MBM arquitectes, 1962 - 1964 Aquest edifici emblemàtic dels anys seixanta va significar una aposta innovadora dels joves arquitectes Josep Martorell, Oriol Bohigas i David Mackay, i dels seus promotors. També cal ressaltar-ne una construcció impecable, a càrrec de Famadas.

La innovació està marcada per la situació del pati, amb una font central, al voltant de la qual es plega l’edifici. Aquest va ser un paradigma de l’habitatge col·lectiu a Barcelona.

Metro: L4 (Alfons X)

JUAN MIGUEL PLA JORRÍN

La programació del Festival pot estar subjecta a canvis d’última hora aliens a l’organització.

MARIA ALONSO

35

Les Corts

DE LA SANTA CREU I SANT PAU C. de Sant Quintí, 77

Dissabte d’11 a 14 i de 16 a 19 h PICHarchitects_Pich-Aguilera, 2BMFG Arquitectes (estructura), 2018 Edifici que, d’una banda, s’integra al recinte històric de Sant Pau a través d’una arquitectura contemporània (mitjançant una gelosia translúcida de ceràmica que, per la cara exterior, té el color de les façanes del recinte històric i canvia d’aparença constantment al llarg del dia), i d’altra banda, incorpora els paràmetres més exigents en termes de sostenibilitat i economia circular (edifici desmuntable i convertible, dissenyat amb criteris d’arquitectura bioclimàtica i edifici saludable i assequible).

Metro: L4 (Guinardó/Hospital de Sant Pau), L5 (Camp de l’Arpa)

S

C. de Sant Antoni Maria Claret, 167

82. REFUGI ANTIAERI - MAS GUINARDÓ

Dissabte d’11 a 14 h i de 16 a 19 h

Pl. de Salvador Riera, 2

Miralles Tagliabue EMBT, 2017

Dissabte, visites a les 10.30, 11, 11.30, 12.30, 13 i 13.30 h

Ubicat en una parcel·la entre el nou Hospital de la Santa Creu i Sant Pau i el recinte modernista, el centre Kàlida és un edifici de 400 m² amb un jardí de 650 m² que ofereix una atmosfera acollidora i relaxada a les persones que es troben en circumstàncies difícils (persones amb càncer, els seus familiars i cuidadors). El centre ofereix un refugi que contrasta amb l’ambient clínic de l’hospital mitjançant espais pensats d’acord amb el concepte “arquitectura per cuidar” per a la millora del benestar físic i emocional d’aquestes persones. La façana es materialitza amb un mur ceràmic que filtra la llum, ajuda a ventilar i preserva la intimitat, al mateix temps que s’integra al recinte històric a través del color, la textura i la composició.

Visita per a micromecenes dissabte a les 11 h

Segle

xv;

Rafael Vila, 2011

Durant la reforma del casal d’entitats, es va descobrir un refugi de la Guerra Civil en molt bon estat que es troba just a sota de l’equipament. Les parets i el sostre són de maons de diferents tipus, per l’escassetat de materials, i disposava de llum elèctrica i pou. El Mas Guinardó, ara un casal d’entitats, era una masia del segle xv que deu la fesomia actual, amb un llenguatge classicista, a les intervencions fetes a finals del segle xix, tot i que el capcer és modernista. Aquest edifici, amb sis-cents anys d’història, des d’on es van dirigir els atacs a Barcelona durant la Guerra de Successió, s’integra avui dins els Jardins de Frederica Montseny.

Metro: L4 (Guinardó/ Hospital de Sant Pau), L5 (Sant Pau/Dos de Maig)

Inscripció a través del web www.48hopenhousebarcelona.org

80. LABERINT D’HORTA

Metro: L4 (Guinardó-Hospital de Sant Pau)

Pg. dels Castanyers, 1 Dissabte d’11 a 14 h i de 16 a 19 h i diumenge d’11 a 14 h i de 16 a 18 h Domenico Bagutti, 1792 Conjunt de jardins de diverses èpoques, situats al voltant del millor exemplar barceloní de jardí neoclàssic, construït per Joan Desvalls, marquès de Llupià i Alfarràs. Està distribuït en tres nivells esglaonats, el més baix dels quals conté un laberint de xiprers retallats, i el completen un petit canal navegable i escultures abundants de marbre italià amb temàtica mitològica. L’edifici és una antiga casa de pagès del segle xviii decorada amb motius àrabs en època romàntica. Adossada a la casa, trobem una torre de defensa del segle xiv, anomenada Torre Sobirana.

Metro: L3 (Mundet) / Bus: 27, 60, 73, 76

* 81. PAVELLÓ DE LA REPÚBLICA C. de Berruguete, 126 Diumenge de 10 a 19 h Josep Lluís Sert i Luís Lacasa, 1937; Espinet-Ubach arquitectes, 1992 L’edifici del Pavelló de la República és una rèplica de l’edifici que la República Espanyola va encarregar als arquitectes Josep Lluís Sert i Luís Lacasa, per tal de representar-la, en plena Guerra Civil espanyola, a l’Exposició Internacional de París del 1937.

Construït amb una gran limitació de materials, d’acord amb les circumstàncies d’aquell moment difícil, va suposar una fita arquitectònica important. Al pati obert, Picasso va exposar el famós Gernika, i avui en podem veure una reproducció.

Metro: L3 (Montbau) 36

: Accessible

83. VALL D’HEBRÓN Pg. de la Vall d’Hebron, 119-129 Dissabte de 16 a 18 h i diumenge d’11 a 13 h BAAS Arquitectura i Espinet Ubach Arquitectes i Associats (projecte de millora del complex), 2017; Estudi PSP Arquitectura (projecte Bloc Quirúrgic), 2016 El Vall d’Hebron Barcelona Hospital Campus és un parc sanitari de referència mundial en assistència, recerca, docència i innovació. A banda, és una icona de l’arquitectura del barri i és l’origen de la construcció del seu voltant. En aquesta línia, ha iniciat un projecte de transformació d’aquest gran complex per convertir-lo en un espai més agradable, accessible, saludable i obert a l’entorn i als veïns. La visita permetrà conèixer aquest projecte, el Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), el Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO) i les sales d’operacions del Bloc Quirúrgic de l’Hospital General, i els més petits podran participar en un taller infantil on descobriran de prop algunes de les tasques que es fan a l’hospital.

Inscripció a través del web www.48hopenhousebarcelona.org

Metro: L3, L5 (Vall d’Hebron), L3 (Montbau)

* : Accessible amb condicions (més info a la fitxa de cada edifici al web)

Diumenge de 10 a 14 h i de 16 a 19 h H Arquitectes, 2016

Pl. de la Concòrdia, 13 Diumenge d’11 a 13.30 h

Metro: L3 (Les Corts, Maria Cristina)

* 84. CAN DÉU

79. KALIDA SANT PAU

C. del Dr. Ibáñez, 48

Equipament públic en una parcel·la triangular que presenta les façanes de l’antiga Cristalería Planell, que es va establir al carrer d’Anglesola l’any 1913. L’edifici, com a peça urbana, aprofita la parcel·la en la seva totalitat, però la forma triangular i les façanes catalogades impedeixen una ocupació completa del solar. L’edifici reparteix el programa en quatre plantes que s’enretiren de la façana patrimonial sud, i el pati cobert resultant permet compatibilitzar edificació i patrimoni, millorant les condicions de llum natural dels espais d’aulari, i alhora aporta un coixí tèrmic i acústic respecte a l’entorn.

12 activitats

ALDO AMORETTI

87. CRISTALLERIES PLANELL

Eduard Mercader i Sacanella, 1897; Xavier Aguilar i Borrás, 1984-1986; Judith Masana i Anna Ribas, 2003 L’edifici reflecteix la convivència i la interacció de les arts decoratives, tant artesanals com industrials, amb la construcció, com podem veure en les solucions decoratives, de sostres, parets, paviments i elements de tancament. L’edifici fa cantonada i consta de dos cossos amb diferents alçades i un jardí. Al cos principal destaca la tribuna de ferro i vidre a l’angle. La coberta és a tres vessants amb ràfec prominent i hi sobresurt una torre mirador de planta quadrada.

* 88. PAVELLONS GÜELL Av. de Pedralbes, 7 Dissabte de 10 a 13.30 h Antoni Gaudí i Cornet, 1884-1887

C. de la Ràbida, 5

De la mateixa època que el Palau Güell del carrer Nou de la Rambla, l’encàrrec certifica la bona entesa de Gaudí amb els senyors Güell. La construcció és de poca entitat i per tant Gaudí aprofita per experimentar amb diferents tècniques que van des de la policromia sobre ceràmica, les diverses maneres de col·locar l’obra vista o el treball en forja. De fet, és precisament la tanca realitzada en forja la que popularment dóna nom al conjunt: “el drac de Pedralbes”.

Diumenge de 10 a 14 h

Metro: L3 (Maria Cristina) // TRAM (Diagonal 682-Pius XII A)

Metro: L3 (Les Corts)

* 85. CASA BARTOMEU - JARDÍ DELS TARONGERS

Josep M. Martirio Arroyo, 1942 L’any 1942 Josep Bartomeu i Granell va comprar part d’una finca a Pedralbes, aleshores una zona poc poblada i de difícil accés, amb una casa construïda abans del 1866 que va remodelar al seu gust: va deixar les instal·lacions vistes, va utilitzar materials senzills i tradicionals i va organitzar les peces interiors al voltant de la Sala de Música (que rebia un tractament material diferenciat de la resta de la casa). El jardí va mantenir el caràcter d’hort de Sarrià o de caseta de Sant Gervasi, però es va convertir en un jardí frondós.

FGC (Reina Elisenda)

86. CENTRE DE CONTROL OPERATIU I LABORATORI AIGÜES DE BARCELONA

ANTONIO NAVARRO WIJKMARK

C. del General Batet, 1-7 Dissabte, visites a les 16, 17 i 18 h Leopoldo Rodés Parés El Centre de Control Operatiu supervisa de manera contínua, les 24 hores del dia i els 365 dies de l’any, els paràmetres clau del servei d’abastament d’aigua a Barcelona i la seva àrea metropolitana. El laboratori d’Aigües de Barcelona ofereix, també de manera contínua i ininterrompuda, serveis d’anàlisi d’aigua i de gestió de plans de control en infraestructures relacionades amb els processos del cicle integral de l’aigua, així com un servei analític a clients externs destinat a analitzar tot tipus de paràmetres.

No es permet fer fotografies És necessari mostrar document d’identitat per accedir a l’edifici Inscripció a través del web www.48hopenhousebarcelona.org

Metro: L3 (Zona Universitària)

* 89. REIAL MONESTIR DE SANTA MARIA DE PEDRALBES Baixada del Monestir, 9 Diumenge de 10 a 15 h Segle xiv; han intervingut en la restauració, els darrers 120 anys: Joan Martorell, Geroni Martorell, Pallàs, Basegoda, Ros de Ramis, Casanoves, López Íñigo i, des de l’any 1988, Josep M. Julià Aquesta joia del gòtic català té un important valor afegit: el conjunt el va fer servir la comunitat de les clarisses des de la seva fundació i fins a l’any 1983, any en què es va obrir al públic.

Gràcies a aquest ús ininterromput, avui ens podem atansar a la vida d’aquesta comunitat religiosa femenina tot recorrent-ne els espais més quotidians. El museu monestir conté nombroses obres d’art, objectes litúrgics i mobiliari que la comunitat ha anat aplegant al llarg dels segles.

Metro: L6 (Reina Elisenda)

La programació del Festival pot estar subjecta a canvis d’última hora aliens a l’organització.

* 78. INSTITUT DE RECERCA DE L’HOSPITAL

37

Amb el suport de: AMB

* 90. RESTAURANT COCINA HERMANOS TORRES

Nou Barris

C. del Taquígraf Serra, 20 Dissabte de 10 a 12 h i de 18 a 19.30 h

IMMA JANSANA

OAB Office of Architecture in Barcelona, Carlos Ferrater, Borja Ferrater, 2018 Cocina Hermanos Torres és un projecte que neix a partir de la voluntat de generar una nova experiència amb relació al món de la cuina i la restauració. Un nou espai que serveix per viure una nova experiència culinària. Contenidor i continent s’uneixen en pro d’una experiència única.

97. CASAL DE BARRI DE TRINITAT NOVA - SOMLAPERA C. Garbí, 3 Dissabte de 17 a 19 h Bayona+Valero i Cantallops/Vicente Arquitectes, 2017 L’edifici sorgeix i s’integra en la urbanització existent aprofitant el desnivell de la topografia per captar llum natural a tots els espais: el Casal esdevé una prolongació del carrer i transforma l’espai lliure exterior en un espai social vertebrador que aporta allò que faltava (activitat i gent), al mateix temps que dilueix la línia entre l’interior i l’exterior creant una continuïtat visual i física que fomenta l’ús col·lectiu del conjunt. Tot i així, la compacitat del volum permet establir accessos controlables i fàcilment segregables.

5 activitats

Metro: L3, L5 (Sants Estació) 91. ROCA BARCELONA GALLERY C. de Joan Güell, 211-213 Dissabte d’11 a 19 h OAB Office of Architecture in Barcelona, 2009

Pl. Major de Nou Barris, 1

Un espai únic i obert a la ciutat, de 2.400 metres quadrats, que es converteix en un punt de trobada de referència per celebrar esdeveniments i exposicions temporals relacionats amb l’arquitectura, la innovació, el disseny i la sostenibilitat. La façana de vidre, de dia i en funció de la llum, crea diferents efectes visuals a l’interior, mentre que de nit queda totalment il·luminada, mitjançant un centenar de LED col·locats a l’estructura.

Diumenge d’11 a 14 h Josep Oriol Bernadet, 1860-89; Ricardo Pérdigo (Biblioteca), 1993-95; Cristian Cirici (Seu el Districte), 2006-2009

Dones Arquitectes

92. SUPERCOMPUTADOR MARENOSTRUM (TORRE GIRONA)

FEM

10 ANYS

OPEN GREEN 26 I 27 D’OCTUBRE 2019

C. de Jordi Girona, 31 Dissabte d’11 a 19 h

A la capella de Can Girona, s’allotja el supercomputador Mare Nostrum, un dels més potents d’Europa, amb la missió d’investigar i desenvolupar tecnologies de la informació per al progrés científic. La casa i els jardins de Can Girona van ser encarregats pel conegut banquer, financer i polític Manuel Girona i Agrafel.

Actualment, en resten l’edifici principal, la capella, la zona de les cotxeres i les cavallerisses.

Metro: L3 (Palau Reial)

Inscripció a través del web www.48hopenhousebarcelona.org

* 93. ITINERARI CONNEXIÓ

METROPOLITANA #OPENBICI Diumenge a les 10 h Punt de trobada: Av. Diagonal, 706 Autor: BiciCultura 94. ITINERARI FAD: EDUCACIÓ, HABITATGE I ESPAI PÚBLIC

Metro: L4 (Llucmajor)

* 99. CEM TURÓ DE LA PEIRA C. de Sant Iscle, 50-54

EDIFICIS VISITABLES 1. CA LA DONA

98. CASERNA DE LA GUÀRDIA URBANA

2.

COL·LEGI D'ARQUITECTES DE CATALUNYA

Diumenge de 10 a 13 h

3.

EXPOSICIÓ THE ZONE OF HOPE

DATAAE i Xavier Vendrell Studio, 2014

4.

RESIDÈNCIA UNIVERSITÀRIA UNIHÀBIT

5.

HABITATGE SOSTENIBLE PROJECTE À-TIC

6.

INSTITUT DE RECERCA DE L'HOSPITAL DE LA SANTA CREU I SANT PAU

7.

CRISTALLERIES PLANELL

8.

CASAL DE BARRI DE TRINITAT NOVA

9.

CEM TURÓ DE LA PEIRA

Projecte de reforma i ampliació d’una caserna existent situada a l’antic Institut Mental de la Santa Creu (1886-1910), a Nou Barris. L’edifici ocupa una extensió menor a la dimensió global del complex, a causa de les demolicions produïdes al llarg del temps. Actualment, concentra quasi la totalitat dels serveis municipals del barri: les oficines del districte, la biblioteca, els serveis tècnics i la caserna de la Guàrdia Urbana. L’edifici s’organitza a través d’una seqüència de patis amb estructura de claustres envoltats per naus longitudinals i transversals.

10. HABITATGES FABRA I COATS

Diumenge de 10 a 14 h

C. de Marie Curie 20

11. ANTIGA FÀBRICA CA L'ALIER

És necessari mostrar document d’identitat per accedir a l’edifici

12. ANTIGA FINCA DE CAN PICÓ

Metro: L4 (Llucmajor)

ENRIC DUCH

Anna Noguera i José Javier Fernández Ponce, 2018 Projecte que proposa una regeneració integral de l’entorn urbanístic on es troba mitjançant la concentració de dos equipaments (pista poliesportiva i piscina) en un únic edifici per tal de crear un gran jardí de preàmbul que aporta un entorn de relació social al barri. L’edifici es pensa amb criteris de sostenibilitat; a tall d’exemple, es construeix amb una estructura de fusta prefabricada que redueix la petjada ecològica; s’hi planten espècies autòctones per a l’estalvi d’aigua i s’hi preveu un gran dipòsit per recollir i reaprofitar les aigües pluvials; introdueix sistemes eficients d’aerotèrmia i sensors per optimitzar les instal·lacions, i incorpora plaques fotovoltaiques que generen el 90% de l’energia que consumeix l’edifici.

Metro: L5 (Virrei Amat)

13. BANC DE SANG I TEIXITS 14. EDIFICI D'HABITATGES PER A QUATRE AMICS 15. LA BORDA

ADRIÀ GOULA

* 100. ITINERARI REC COMTAL: PAISATGES

Dissabte a les 10 h

16. LLEIALTAT SANTSENCA

CULTURALS DE L’AIGUA

Punt de trobada: Av. Diagonal 649

17. VIL·LA URÀNIA

Diumenge a les 10 h

Autor: FAD

18. AULA K

Punt de trobada: Casa de l’aigua de Montcada i Reixach

95. ITINERARI FAD: OFICINES I ESPAI PÚBLIC Dissabte a les 12 h

38

OPEN GREEN destaca els edificis pensats amb criteris de sostenibilitat mediambiental.

L’Institut Mental de la Santa Creu, construït per cobrir les mancances que tenien els serveis psiquiàtrics del vell Hospital de la Santa Creu, es va fer realitat gràcies a la constància del doctor Emili Pi i Molist. En un terreny de 20 hectàrees es va construir un vast complex ortogonal d’edificacions comunicades entre si que formen amplis patis interiors de planta rectangular. A partir de 1955 es va iniciar un procés especulatiu que va afectar l’edifici, que va començar a perdre pavellons. Actualment solament sobreviu el cos central de l’antic recinte, que acull les dependències de la seu del districte de Nou Barris i la Biblioteca de Nou Barris.

19. 19. LA VINYA D’EN SABATER** 20. 20. FUNDACIÓ GERMINA 21. 21. EDIFICI PLANETA

Punt de trobada: Av. Diagonal / C. de Numància

22. 22. ESCOLA DE RESTAURACIÓ DE TORRIBERA AMB TALLER CULINARI I TAST

Autor: FAD

** inscripció al web 48hopenhousebarcelona.org

: Accessible

* : Accessible amb condicions (més info a la fitxa de cada edifici al web)

Autor: Museu de Montcada Inscripció a través del correu museumunicipal@montcada.org

La programació del Festival pot estar subjecta a canvis d’última hora aliens a l’organització.

S

Metro: L3 (Maria Cristina, Les Corts)

Josep Masdéu i Puigdemasa, 1860; Yolanda Martínez i Josep Benedito, 2004

Metro: L11 (Casa de l’aigua)

96. ANTIC INSTITUT MENTAL PI I MOLIST (SEU DEL DISTRICTE)

39

14 activitats

* 101. ANTIGA FÀBRICA ENMASA MERCEDES-BENZ C. de Sant Adrià, 65 Diumenge de 10 a 18 h Robert Terrades, 1957 Edifici projectat en una època en què la producció industrial introduïa nous sistemes de construcció, fet que l’arquitecte va aprofitar per experimentar amb tota mena d’innovacions formals i tecnològiques: introdueix un disseny de finestres corregudes que incorporen els elements resistents a la fusteria metàl·lica; utilitza, per primera vegada, la solució de forjat col·laborant per resistir càrregues de 2000 kg/m²; aplica panys de gressite a les escales i a la concepció del tester, i dissenya el mobiliari tot reivindicant la figura de l’arquitecte com a director total de l’obra.

Metro: L9N, L10N (Bon Pastor); RENFE (Sant Andreu Comtal)

S

C. de Sant Adrià, 20

C. de Sant Adrià, 20

Diumenge d’11 a 14 h

Dissabte i diumenge d’11 a 14 h i de 16 a 19 h

Diumenge d’11 a 14 h i de 16 a 19 h

Xavier Turull Ventosa, 1896-1934

Manuel Ruisánchez i Francesc Bacardit (Fàbrica de Creació, 2011 i Centre d’Art Contemporani, 2015); Glòria Duran (espai per a entitats, 2011); Joan Milelire - Miquel Alonso (Centre d’Interpretació dels Tres Tombs, 2015).

Terradas Arquitectos + Marc Arnal Huguet, 2019

Les Cases Barates del Bon Pastor es van construir en els moments previs a l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929, per eliminar barraques de la muntanya de Montjuïc i donar aixopluc als seus habitants. Es visitarà un habitatge que conserva el particular aspecte extern amb escasses modificacions, com també l’interior, on es podran copsar els canvis introduïts al llarg dels anys. També s’explicarà el projecte de conservació d’una illa de Cases Barates, en el context de remodelació del barri, i la seva futura rehabilitació per convertir-la en un espai patrimonial.

Metro: L9, L10 (Bon Pastor) 104. CASES DE L’AIGUA (MUHBA) Ctra. de Ribes, 103-111 Dissabte de 16 a 19 h Pere Falqués, 1916; Alberto Aguirre, 2007 (edifici Sant Andreu); Felip Steva i Planas, Joan Sitjes, 1916; rga arquitectes, 2015 (edifici Nou Barris) Conjunt patrimonial que explica la història de la ciutat per intentar establir i consolidar un sistema públic d’abastiment d’aigua al segle XX: des de l’actual barri de la Trinitat Vella s’impulsava l’aigua fins al dipòsit situat a la Trinitat Nova, on es clorava i des d’on es conduïa al nucli antic de la ciutat. Avui, ambdós edificis tornen a estar connectats pel túnel que els unia sota l’avinguda Meridiana, fet que permet, finalment, mostrar el conjunt complet.

* 105. ESCOLA BRESSOL LA MORERA C. del Cardenal Tedeschini, 24

S

Antic complex industrial obsolet, format per una dotzena d’edificis inclosos al Catàleg de protecció del patrimoni de Barcelona, que s’està rehabilitant en diferents fases i per a diferents usos.

Enguany es podran visitar: la peça central, convertida en la Fàbrica de Creació i Centre d’Art Contemporani; una de les naus laterals, equipada per a diferents entitats; l’antiga quadra de Can Fontanet, dedicada al nou Centre d’Interpretació dels Tres Tombs; la Sala de Calderes, amb cinc calderes i una màquina de vapor, avui convertida en espai museístic; l’Escola Fabra, i la nova seu de l’Institut de Mercats de Barcelona (veure descripcions dels edificis 105 i 112).

Rehabilitació de l’edifici més antic del complex industrial de Fabra i Coats, on antigament hi havia magatzems de llana i departaments de fer rodets i polir els fils. El nou projecte, en el qual ha participat el professorat, es distribueix en tres plantes i unes golfes: a la primera planta hi ha el vestíbul, l’administració i una sala diàfana polivalent; a la segona planta hi ha ubicades les aules, sales de professors i espai de tutories; a la tercera, més aules, tallers i laboratoris, i a les golfes, una àrea artística amb sales de dibuix i música, i la biblioteca. L’edifici manté elements arquitectònics i decoratius de l’antiga fàbrica, de manera que els alumnes podran ser coneixedors de la seva història.

Metro: L1 (Sant Andreu), L9 Nord, L10 Nord (Onze de Setembre)

Metro: L9N, L10 (Onze de Setembre) 108. HABITATGES AL CARRER DE BISCAIA C. de Biscaia, 340 Dissabte d’11 a 13 h Antoni de Moragas i Gallissà, 1967 – 1970 Aquest conjunt d’habitatges és un bon exemple de la funció del fundador del Grup R, i alhora de defensar la industrialització davant de l’artesania. El llenguatge emprat es basa en la sistematització d’elements domèstics: finestres, balcons, forjats, murs..., tots traçats rigorosament i de manera que cada element s’expressa amb un material diferent. Concilia les noves tecnologies (estructura de formigó armat) amb materials tradicionals (maó, ceràmica i fusta).

Metro: L1 (Navas)

GERARD DURAN

* 111. LA LIRA C. de Coroleu, 15

Dissabte de 16 a 19 h

Dissabte d’11 a 14 h

Mateu Barba arquitectos i Sergi Serra, 2019

1895; Betarq, 2014

102. CASA BLOC - PIS MUSEU HABITATGE 1/11 (MUSEU DEL DISSENY)

Edifici de dues plantes situat sobre un aparcament existent. El projecte posa èmfasi en tres decisions: compactar l’edifici i retirar-lo a la zona nord del solar per tal d’aconseguir la màxima superfície de pati i l’orientació millor de les aules; adaptar la nova estructura metàl·lica als elements estructurals de l’aparcament inferior i buscar una gran flexibilitat interior (mitjançant unes grans portes corredisses s’aconsegueix un espai continu entre les aules i les sales que permeten diversitat d’usos), i controlar la llum i la foscor de tots els espais (mitjançant lamel·les orientables i persianes a les claraboies).

Les obres de rehabilitació integral de la seu de la Societat Cultural i Esportiva La Lira han consistit a consolidar estructuralment l’interior de l’edifici amb una nova estructura independent dels murs de càrrega originals. La façana catalogada s’ha ancorat a la nova estructura i la nova fonamentació, amb micropilotis, va tenir una cura especial per mantenir el refugi subterrani de la Guerra Civil, al qual es podrà accedir durant la visita. L’interior mostra les parets originals i les successives ampliacions de l’edifici al llarg de la seva història, i els nous materials es mostren amb l’acabat natural: formigó vist, fusta industrial i fusteria d’acer.

Pg. de Torras i Bages, 101

Metro: L1 (Fabra i Puig), L5 (Congrés)

Dissabte de 16 a 19 h i diumenge d’11 a 14 h i de 16 a 18 h

106. ESCOLA LA LLOTJA

MIQUEL ZUZAMA

40

* 110. INSTITUT MARTÍ POUS

C. de Tàrrega / c. de Bellmunt

Metro: L11 (Casa de l’aigua)

S

* 107. FABRA I COATS

GATCPAC (Josep Lluís Sert, Josep Torres Clavé i Joan Baptista Subirana), 1933-1939; Jaume Sanmartí i Raimon Torres, 1986 (rehabilitació bloc 1); Seguí Arquitectura, 1997-2008 (rehabilitació blocs 2, 3, 4 i 5)

C. del Pare Manyanet, 40

Edifici d’habitatges per a obrers impulsat per l’Administració catalana durant la Segona República i considerat, avui, un símbol de l’arquitectura racionalista a Barcelona. El projecte representava una nova manera de pensar l’habitatge per als més necessitats i adaptava les propostes internacionals, que trencaven amb la tradició i apostaven per noves solucions, a l’àmbit local. Després d’una restauració acurada, es pot visitar un pis museïtzat que permet veure’n l’estructura i l’aspecte originals, com també una proposta de mobiliari i equipament que ha seguit l’ideari del GATCPAC.

Seu de l’Escola La Llotja, situada a la zona destinada a l’Escola de Formació Professional Accelerada de l’antiga fàbrica Pegaso.

El programa original de la fàbrica distingia dues agrupacions perfectament diferenciades, la representativa-administrativa i la de tallers, separades per una zona verda de silenci. Tot i la separació de volums, el conjunt procurava que la relació entre les diferents dependències seguís un ordre lògic i funcional i, per tant, es pot veure com tota la zona administrativa es connecta interiorment entre ella però estableix uns passos exteriors coberts que connectaven les aules amb els tallers.

Metro: L1 (Torres i Bages)

Metro: L9N, L10 (Onze de Setembre)

: Accessible

Diumenge d’11 a 14 h i de 16 a 19 h 1775; Julio Chinchilla; 2018

* : Accessible amb condicions (més info a la fitxa de cada edifici al web)

JORDI SURROCA I GAEL DEL RIO

* 109. HABITATGES FABRA I COATS C. de Parellada, 7-11 Diumenge d’11 a 19 h Roldan + Berengué Arquitectes, 2018 Projecte situat a la nau G de l’antiga fàbrica de Fabra i Coats que inclou 46 habitatges de lloguer social per a gent jove i la nova seu de la Colla Castellera Jove de Barcelona. L’espai central comunitari és un gran porxo a quatre nivells que es connecta amb la plaça interior del recinte industrial i on les escales i els espais de circulació actuen com a zones d’estada i trobada veïnal. Des del vestíbul es percep la volumetria interior sencera de la nau, que connecta visualment l’accés amb les encavallades de la coberta. Les solucions constructives responen a la dimensió i el pes mínim dels materials, l’economia i el moviment independent respecte de la nau existent.

Es tracta d’una construcció lleugera, de muntatge en sec, amb estructura de fusta per als habitatges i d’acer als vestíbuls centrals.

Metro: L1 (Sant Andreu), L9 Nord, L10 Nord (Onze de Setembre)

Metro: L1 (Sant Andreu)

* 112. NAU BOSTIK C. de Ferran Turné, 1-11 Diumenge d’11 a 14 h i de 16 a 19 h La Nau Bostik, fins al 2006, va ser una de les cinquanta fàbriques d’una important multinacional especialitzada en la producció d’adhesius. L’empresa, que té els orígens a Chelsea, Massachusetts, es va fundar el 1889 amb el nom de The Boston Blacking Co. Aquesta productora de cola per a la indústria sabatera va arribar a Espanya com a Bostik l’any 1923, en els moments en què la companyia es va internacionalitzar i va començar a diversificar els productes. La seva presència a Catalunya, ininterrompuda des del 1923, va agafar una forta embranzida en començar la dècada del 1960. La nau, que va estar abandonada deu anys, ara està en ple procés de convertir-se en tot un referent cultural.

Elements d’ara i d’abans: ciment, naus industrials, grafits i un pati ampli i assolellat al districte de Sant Andreu.

Metro: L9N, L10 (Onze de Setembre)

La programació del Festival pot estar subjecta a canvis d’última hora aliens a l’organització.

Sant Andreu

103. CASES BARATES DEL BON PASTOR

41

113. NOU INSTITUT GUTTMANN

* 114. ITINERARI RECUPERACIÓ

C. de Garcilaso, 67

MEDIAMBIENTAL EIX BESÒS #OPENBICI

Diumenge d’11 a 14 h i de 16 a 19 h

Dissabte a les 10 h

Es tracta d’un edifici híbrid que conté, d’una banda, un conjunt d’apartaments –Guttmann, Barcelona Life– per al desenvolupament i la promoció d’un model de vida independent per a persones amb discapacitat i/o mobilitat reduïda, i, de l’altra, una neuroclínica –Barcelona Brain Health– per oferir serveis de neurorehabilitació especialitzada, integral i personalitzada.

El nou edifici està pensat, des de l’inici del projecte, amb una arquitectura inclusiva (apartaments que responen a criteris d’accessibilitat universal) i sostenible (des d’una perspectiva econòmica, social i ambiental).

Punt de trobada: Casa de l’aigua de Montcada i Reixac Autor: BiciCultura Inscripció a través del web www.48hopenhousebarcelona.org

19 activitats * 115. ANTIGA FÀBRICA CA L’ALIER C. de Pere IV, 362

EDIFICIS VISITABLES

A+M / arquitectes, 2018

1.

DIPÒSIT D'AIGÜES PLUVIALS DEL PARC J. MIRÓ**

2.

XARXA DE CLAVEGUERAM**

3.

CILINDRE D'HORTA

4.

DIPÒSIT PLUVIAL DEL PARC DE LES RIERES D’HORTA**

5.

INSTITUT DE RECERCA DE L'HOSPITAL DE LA SANTA CREU I SANT PAU

6.

CENTRE DE CONTROL OPERATIU I LABORATORI AGBAR**

7.

SUPERCOMPUTADOR MARENOSTRUM TORRE GIRONA

C. de Pere IV, 58

8.

CASES DE L'AIGUA - MUHBA

Som Habitat, 2018

9.

DELEGACIÓ TERRITORIAL A CATALUNYA DE L'AGÈNCIA ESTATAL DE METEOROLOGIA

En un context, impulsat per l’Ajuntament de Barcelona, de regenerar la zona nord del 22@, es rehabilita aquesta antiga nau industrial per reconvertir-la en un centre d’innovació i investigació sobre l’entorn de les smart cities. La intervenció s’ha dut a terme amb la finalitat de ser un prototipus d’hàbitat autosuficient en el qual es produeixen els recursos necessaris per a l’activitat i de construcció sostenible i respectuosa amb el medi ambient, amb certificació energètica LEED PLATINUM / NET ZERO. Metro: L4 (Selva de mar); TRAM: T5, T6 (Espronceda)

Metro: L4 (Bogatell)

13. INTERIORISME ESTACIÓ METRO FONERIA L10 SUD

117. BANC DE SANG I TEIXITS

14. LA CIUTAT DE L'AIGUA**

Pg. del Taulat, 116

15. DIPÒSIT DEL REI MARTÍ

Diumenge de 10 a 14 h

16. TORRE DE COLLSEROLA

J. Sabaté, A. Cazurra, H. Espeche, 2010

* consulteu al web les condicions especials d’accés a l’edifici

17. TORRE D'AIGUES DEL TIBIDABO**

** inscripció al web 48hopenhousebarcelona.org

18. COTXERES DE CAN ZAM - TMB**

Les tecnologies aplicades a aquest edifici i el control de la seva relació amb l’exterior han induït a una gran reducció del consum energètic i, per aquesta raó, té una classificació energètica A. Els terres conductius i els materials aplicats contribueixen a crear un clima interior confortable i saludable. L’arquitectura resultant és serena i acompanya l’activitat científica que es duu a terme a l’interior.

10 ANYS

OPEN INFRAESTRUCTURES 26 I 27 D’OCTUBRE 2019

OPEN INFRAESTRUCTURES proposa visitar les instal·lacions que donen suport al desenvolupament de la ciutat.

*** activitat inclusiva

19. TRAM – COTXERES 20. ESTACIÓ DE TRACTAMENT D'AIGÜES POTABLES (ETAP) DE SANT JOAN DESPÍ** 21. EDIFICI DE CAPITANIA PORT DE BADALONA 22. EL VIVER, NOVES OFICINES MUNICIPALS 23. EDIFICI BOMBERS DE BADALONA

: Accessible

* : Accessible amb condicions (més info a la fitxa de cada edifici al web)

119. DELEGACIÓ TERRITORIAL AEMET A CATALUNYA C. de l’Arquitecte Sert, 1 Diumenge de 10 a 14 h Álvaro Siza, 1992 Edifici pensat com a centre meteorològic dels Jocs Olímpics de Barcelona, que es caracteritza per la forma cilíndrica (tallada pels laterals per donar pas als vianants i a la circulació rodada) i una imatge massissa. Aquesta simplicitat, però, és enganyosa, ja que, a l’interior, vuit obertures radials i una claraboia central proporcionen i tamisen la llum per a les oficines actuals.

Metro: L4 (Ciutadella-Vila Olímpica) MARIA DOCE

Diumenge d’11 a 14 h i de 16 a 19 h

12. FONT MÀGICA DE MONTJUÏC

FEM

Betevé és un creador de continguts de qualitat de tot tipus (informatius, divulgatius, culturals, d’entreteniment...) amb vocació de servei públic. Aquests continguts es distribueixen en diferents suports (TDT, HbbTV, ràdio, web, xarxes socials...). L’edifici on desenvolupa l’activitat betevé no és singular per l’arquitectura, sinó pel que s’hi fa a dins. Així, doncs, hi trobareu sales d’edició i postproducció, de sonorització, platós, maquillatge, estudis de ràdio, cabines d’edició, càmeres, micros, mòbils... Tot el necessari per crear continguts de qualitat orientats al servei públic.

116. ANTIGA FINCA DE CAN PICÓ

11. ESTACIÓ DE DEPURACIÓ D'AIGÜES RESIDUALS (EDAR) DEL BAIX LLOBREGAT

10. PLANTA INTEGRAL DE VALORITZACIÓ DE RESIDUS

42

Diumenge d’11 a 14 h i de 16 a 19 h

Reforma de l’antiga fàbrica de Can Picó per a l’entitat Biciclot, cooperativa amb una llarga trajectòria en l’impuls de la bicicleta com a mitjà de desplaçament urbà i com a eina de transformació social. La tipologia i les dimensions dels edificis existents, amb una gran nau lliure i un habitatge sense parets interiors que en condicionessin la distribució, ha facilitat la implantació d’un ampli ventall de programes funcionals. A més, l’alçada lliure de la planta baixa ha permès construir-hi un altell que n’intensifica l’aprofitament.

Dones Arquitectes

Dissabte i diumenge de 12 a 15 h i de 16 a 19 h

Metro: L1 (Sant Andreu)

Metro: L1, L5, L9N, L10 (La Sagrera), L5 (Congrés)

CARME PINÓS

Pl. de Tísner, 1

120. DIPÒSIT DE LES AIGÜES (BIBLIOTECA DE LA UPF) C. de Wellington, 48

És necessari mostrar document d’identitat per accedir a l’edifici

Metro: L4 (Poblenou)

Dissabte d’11 a 19 h Josep Fontserè, 1888; Lluís Clotet, Ignacio Paricio, 1993 – 1999 La cascada del Parc de la Ciutadella necessitava un gran dipòsit d’aigua que l’abastís, i Fontserè va idear una gran bassa elevada sostinguda per una estructura de pilars i arcades de maó vist: l’espai de suport semblava una nau impressionant d’església romànica i actualment allotja una biblioteca. El nou projecte es va pensar amb la intenció de no ferir l’edifici original i es va materialitzar amb l’ús d’uns mòduls prefabricats (escales, forjats, instal·lacions i prestatgeries) que se separen subtilment dels murs d’obra vista.

Com a resultat, la nova intervenció sembla que pugui ser extreta en qualsevol moment sense deixar cap rastre d’aquest nou ús.

Per raons de seguretat no es visitarà el dipòsit de la coberta

Metro: L4 (Ciutadella-Vila Olímpica)

La programació del Festival pot estar subjecta a canvis d’última hora aliens a l’organització.

S

Vitaller Arquitectura, 2018

Sant Martí

118. BETEVÉ

43

124. ESPAI DE TREBALL INCLUSIU I SALUDABLE AL 22@

* 131. PLANTA INTEGRAL DE VALORITZACIÓ DE RESIDUS (PIVR)

C. de Bolívia, 56

C. de Pamplona, 96

C. de Llull, 133

Dissabte d’11 a 14 h i de 16 a 19 h

Diumenge d’11 a 14 h i de 16 a 19 h

Diumenge d’11 a 13 h

Batlle i Roig Arquitectes, 2010

PMMT Arquitectura, 2017

Carlos Bassó Arquitectura, 1997

Raresa moderna en la transformació del 22@ negant angles rectes i paral·lelepípedes, i fugint de la cromàtica gris, fosca i vidriada. La pell exterior, formada per grans lames que protegeixen les oficines de la radiació solar, ajuda a annexar l’edifici nou amb les restes de Can Tiana, l’antiga fàbrica, catalogada com a patrimoni industrial, on se situen diferents equipaments. La Comissió Nacional dels Mercats i la Competència és l’organisme que vetlla per la competència, i supervisa i controla el funcionament correcte dels mercats de comunicacions electròniques i de comunicació audiovisual, del sector energètic i del gas natural, del mercat postal i del sector ferroviari a Espanya.

Rehabilitació d’una antiga fàbrica de galetes situada al Poblenou industrial per convertir-la en la oficina de PMMT Arquitectura, una oficina 100% accessible, dissenyada amb els criteris Clear Code Architecture (rampa, terra podo tàctil, bucle magnètic, bany adaptat, senyalística inclusiva, etc.). Les oficines tenen una superfície de 460 m², la meitat dels quals s’organitzen en una àrea diàfana de treball, sense jerarquies, i l’altra meitat es destina a biblioteca, zona d’impressions, office i diverses tipologies de sales de reunions. En general, es tracta d’un espai flexible per crear dinàmiques de treball que generin intel·ligència col·lectiva.

Abans de començar les obres de reforma, el solar presentava un conjunt de construccions industrials de l’empresa Massó i Carol.

De tots els edificis existents, el que reunia més bones condicions per fer-hi lofts era la llarga nau alineada amb el passatge Masoliver. El projecte preserva la xemeneia com a testimoni històric d’una època en què el Poblenou era el barri industrial mogut per la força del vapor, i divideix la nau industrial en 18 mòduls i tres torres de comunicació vertical (cadascuna, constituïda per una escala i un muntacàrregues panoràmic que donen accés independent a cada mòdul).

Metro: L1 (Marina)

Metro: L4 (Llacuna)

La Planta Integral de Valorització de Residus (PIVR) és una instal·lació de tractament integral dels residus municipals de l’AMB en la qual conviuen dues instal·lacions amb dos processos de tractament diferenciats i complementaris: la del tractament mecànic - biològic (que separa els materials recuperables de la matèria orgànica, de la qual es produeix biogàs) i la de la valorització energètica (que condueix tot el que no s’ha pogut valoritzar a una línia de recuperació energètica per incineració que també genera electricitat i calor).

C. de Wellington, 30

128. LA ESCOCESA (FÀBRICA OBERTA DE CREACIÓ ANALÒGICA)

TRAM: T4 (Port Fòrum)

Dissabte d’11 a 14 h i de 16 a 19 h

C. de Pere IV, 345

Juan Navarro Baldeweg i Isabel López Vilalta (interiorisme), 2016

Diumenge d’11 a 19 h

L’any 2016, la Fundació Pasqual Maragall trasllada la seu al Campus de la Ciutadella de la UPF, en un solar ocupat originalment per habitatges militars, i hi ubica un centre de recerca per vèncer l’Alzheimer pioner a nivell internacional. L’edifici, obra de l’arquitecte Juan Navarro Baldeweg (Premi Nacional d’Arquitectura 2014), consta de 4.276 m² distribuïts en sis plantes.

La façana la compon un mur cortina embotit dins una estructura reticular de formigó vist, i l’interiorisme fa servir un llenguatge minimalista que demostra que aquest estil no és incompatible amb l’obtenció d’espais càlids, fluids i acollidors.

Antiga fàbrica tèxtil d’estampats de la família Paul que, a partir del 1877, va ser ocupada per diferents empreses, entre les quals hi havia l’empresa Johnston, Shields i Cia - La Escocesa (18941984), que li va acabar donant el nom. Avui és una fàbrica oberta de creació analògica que dóna cobertura a les necessitats dels artistes en les diverses fases de la seva trajectòria, oferint espais de treball i recursos per desenvolupar projectes.

El context de creació analògica comporta la reutilització de la baixa tecnologia com a element clau per a la reapropiació dels processos creatius i de la seva temporalitat orgànica.

És necessari mostrar document d’identitat per accedir a l’edifici

Metro: L1 (Glòries)

S

* 125. FUNDACIÓ PASQUAL MARAGALL

S

Visita per a micromecenes dissabte a les 16 h

* 122. EDIFICI D’HABITATGES PER A QUATRE AMICS

Metro: L4 (Ciutadella-Vila Olímpica) // TRAM (Marina)

C. de Pujades, 251

ADRIÀ GOULA

Lola Domènech / Thomas Lussi, Lussi+Partner AG_arquitectes, 2019

És necessari mostrar document d’identitat per accedir a l’edifici

1885

Tram: T4 (Fluvià)

C. de Roc Boronat, 116-126

La intervenció a l’antiga fàbrica de Can Framis per convertir-la en espai expositiu de la Fundació Vila Casas mostra la seva pell deteriorada formant un collage contemporani i construeix un nou edifici que connecta les dues naus existents, coincidint a la vegada amb el traçat d’una altra antiga nau. D’aquesta manera, els tres edificis configuren un pati que es converteix en un vestíbul polivalent per al museu.

Metro: L1 (Glòries), L4 (Llacuna)

* 130. OFICINA AL POBLENOU

123. EDIFICI D’OFICINES DIAGONAL-LLACUNA Av. Diagonal, 177 Dissabte de 12 a 18 h

126. HABITATGES SOCIALS I ALLOTJAMENT TEMPORAL TÀNGER

C. de Pere IV, 78

C. de Tànger, 38

ACABADOMATE, 2017

Diumenge d’11 a 14 h

Nova seu d’un estudi creatiu, un espai poc convencional fet amb recursos continguts i dos espais diferenciats: d’una banda, una zona de concentració ubicada al llarg de la façana, amb un caràcter més aviat neutre i amb àmplies taules iguals de color blanc; d’altra banda, una zona de relació, experimentació i exposició organitzada per àmbits diferenciats mitjançant els colors i els materials. Ambdós espais se separen amb un mur contenidor fet de panells de policarbonat cel·lular que es desmaterialitza a través de la llum i genera profunditat a l’espai i múltiples circulacions.

Coll-Leclerc, 2018

Carlos Ferrater OAB, 2008

: Accessible

Valorització energètica (PVE), 1975; tractament mecànic - biològic (PTMB), 2006

DÍDAC GUXENS

BAAS Arquitectura, 2007

Metro: L4 (Poblenou) // TRAM (Fluvià)

Metro: L4 (Poblenou) // TRAM (Pere IV)

Dissabte d’11 a 14 h

Dissabte d’11 a 17.30 h i diumenge d’11 a 13.30 h

Quatre parelles d’amics s’uneixen en un projecte comú per construir un edifici de cinc habitatges amb espais d’ús comunitari. El pati d’accés com a vestíbul obert i la piscina a coberta conviden a compartir activitats entre els usuaris. La combinació de materials com la fusta, el totxo i el formigó donen la textura, tonalitat i calidesa als diferents àmbits. El sistema de persianes de fusta, plegables i orientables, que tanquen terrasses i permeten tamisar la llum solar, contribueix a millorar el confort tèrmic, alhora que genera una relació de buits i plens dinàmica a les façanes testeres. L’edifici, amb classificació energètica A, incorpora també altres sistemes passius en el seu disseny i un sistema d’energia renovable que permet reduir considerablement el consum energètic.

Torre d’oficines al districte 22@, la façana de la qual dóna a l’avinguda Diagonal. Macla entre el volum de la torre i del sòcol.

El cos baix i transparent alleugereix la vista des del carrer de Bolívia i ofereix un espai públic (lobby) com a continuació de la plaça, amb un paviment continu. La solució estructural aprofundeix el model d’entramat tubular, similar al del Hancock o al de la torre Sears a Chicago i, a part de resoldre el sosteniment de l’edifici, també soluciona la composició de la façana.

C. de la Pau, s/n (Sant Adrià de Besòs)

129. MUSEU CAN FRAMIS FUNDACIÓ VILA CASAS

Diumenge d’11 a 14 h i de 16 a 19 h

44

* 127. HABITATGES VAPOR LLULL

S

Projecte de construcció d’un edifici plurifamiliar amb 46 habitatges públics que s’organitza en tres blocs verticals seguint els criteris bàsics següents: responsabilitat urbana (generant espai públic amb un passatge interior i equipant la planta baixa), responsabilitat social (dignificant els allotjaments sense augmentar-ne el cost, tot creant comunitats per planta) i responsabilitat energètica (amb una actitud ambiental passiva, que redueix la demanda energètica, amb bona ventilació i captació solar a tots els habitatges).

Metro: L1 (Glòries)

* : Accessible amb condicions (més info a la fitxa de cada edifici al web)

Diumenge de 16 a 19 h

Metro: L4 (Llacuna, Bogatell)

* 132. RESTAURANT SANTA RITA EXPERIENCE C. de Veneçuela, 16 Dissabte d’11 a 14 h Leve projects, 2019 El projecte d’aquest restaurant col·loca a peu de carrer el dia a dia d’un cuiner que, amb les olles i els tomàquets, manegant productes i utensilis mentre cuina, afable, obert a les converses i àvid de ser un veí més, ensenya la seva feina i fa barri. La cuina és tant un aparador que facilita la vocació urbana del projecte com un element més a travessar pels clients que volen entaular-se a l’interior del local. En fer-ho, l’observaran, la rodejaran, en sentiran l’olor... I no ho deixaran de fer al llarg de la vetllada.

Metro: L4 (Selva de Mar); TRAM (Fluvià)

133. ITINERARI LLENGUA DE SIGNES GLÒRIES Diumenge a les 11 h

S

Punt de trobada: C. de Tànger, 42 Inscripció a través del correu miquel.zuzama@openhousebarcelona.org

La programació del Festival pot estar subjecta a canvis d’última hora aliens a l’organització.

* 121. EDIFICI CNMC

45

Gran Via de les Corts Catalanes, 173-175 Dissabte de 10 a 14 h Josep M. Julià, 2019 La ubicació de l’Escola de Mitjans Audiovisuals de Barcelona (EMAV) a la nau número 7 de Can Batlló la converteix en la pedra angular del procés d’obertura definitiu de tot el recinte a la ciutat. La proposta respecta els trets tipològics originals i ubica el programa de menys dimensió i més repetició en planta baixa (adaptant-se a una estructura de pilars densa i modular) i els espais de més dimensió a la planta primera (aprofitant una estructura d’encavallades que permetia espais més diàfans). Al mateix temps, la proposta ofereix una lectura clara i diferenciada entre l’arquitectura industrial preexistent i la implantació dels nous usos.

22 activitats 134. ANTIGA FÀBRICA CASARAMONA (CaixaForum)

FGC (Magòria-La Campana)

Av. de Francesc Ferrer i Guàrdia, 6-8

C. 100, s/n. Polígon Pratenc (El Prat de Llobregat) Dissabte i diumenge d’11 a 14 h La depuradora del Baix Llobregat està situada al Polígon Pratenc, al Prat de Llobregat, i és una de les plantes de sanejament d’aigües residuals més grans i modernes d’Europa. En pot tractar 420 milions de litres al dia, l’equivalent a l’ús d’aigua de dos milions d’habitants i les activitats econòmiques associades (habitants equivalents). A més, aquesta depuradora inclou una de les estacions de regeneració d’aigua més importants del món: l’aigua regenerada en aquesta planta augmenta els recursos hídrics de la regió en 50 milions de litres l’any.

No es permet fer fotografies Imprescindible dur calçat tancat Inscripció a través del web

C. de la Constitució, 85-89 Dissabte, visites a les 11, 12.15, 13.30, 16, 17.15 i 18.30 h LACOL, 2018

Av. de Rius i Taulet, 11 Dissabte de 10 a 13 h i de 18 a 21 h

La fàbrica tèxtil que Casimir Casaramona va fer construir als peus de la muntanya de Montjuïc constitueix una peça única de l’arquitectura modernista industrial catalana de principis del segle xx. Tota la construcció es va fer de maó, emprant la ceràmica i la pedra artificial per ornamentar les parts nobles. Després d’una llarga temporada d’inactivitat, el 2002 ”la Caixa” va crear el CaixaForum, i el va dotar de les infraestructures pròpies d’un equipament cultural modern, mantenint l’esperit original de l’obra.

Carles Buïgas, 1929

Metro: L1, L3 (Espanya) ADRIÀ GOULA

135. ANTIGA TINENÇA D’ALCALDIA D’HOSTAFRANCS (SEU DEL DISTRICTE) C. de la Creu Coberta, 104-106

138. ESCOLA CAL MAIOL (ANTIGA MASIA CAN ROS DE MAYOL)

Dissabte d’11 a 13.30 h

C. de Sagunt, 92-94

Jaume Gustà i Bondia, 1895

Dissabte de 10 a 13 h

La façana, de grans dimensions i de notable riquesa ornamental, representava el municipi independent de Sants, encara que va ser annexionat a Barcelona el 1897, quan l’obra encara no estava enllestida, cosa que explica que sigui ja l’escut barceloní el que presideix la façana. A la planta noble, trobem el saló de Plens, molt ornamentat i il·luminat pels vitralls, clarament noucentistes. Recentment, s’ha recuperat l’espai del soterrani per allotjar-hi l’arxiu del districte i unes sales d’exposicions.

Aprox. 1892

S

Antiga masia transformada en residència l’any 1890 i adaptada a escola pública a partir de l’any 1937. Es tracta d’un edifici amb una composició força acadèmica amb els espais nobles remarcats a la façana mitjançant un balcó corregut, obertures de dimensions menors a les plantes pis i una cornisa recolzada sobre mènsules de coronament de l’edifici.

Metro: L1 (Hostafrancs)

Metro: L1 (Mercat Nou), L1, L5 (Plaça de Sants)

136. CASA-TALLER A SANTS

139. ESPAI BOMBERS (PARC DE LA PREVENCIÓ DE BARCELONA)

C. del Vint-i-sis de Gener de 1641, 4

C. de Lleida, 30

Dissabte d’11 a 14 h i 16 a 19 h

Diumenge de 10 a 14 h i de 16 a 19 h

Andrea + Joan arquitectes, 2018

Roldán + Berengué arquitectes, 2014 - 2016 Antic parc de bombers del Poble-sec, aixecat per a l’Exposició Internacional del 1929, i reconvertit en un nou equipament, part de la xarxa d’espais culturals Montjuïc, Muntanya dels Museus. El nou projecte suposa una rehabilitació integral per aconseguir la major transparència entre els diferents espais expositius, fent servir, majoritàriament, el vidre en el nou cos i amb noves obertures als murs interiors, emmarcant així l’estructura de maó i acer.

Metro: L1, L3, L8 (Plaça Espanya)

Metro: L1 (Hostafrancs); FGC (Plaça Espanya)

Aquesta instal·lació, projectada per a l’Exposició Universal del 1929 per l’enginyer Carles Buïgas, va ser una de les últimes que es van construir en aquella ocasió, i es va fer gràcies a l’esforç de 3.000 treballadors. El projecte es va detallar amb 460 plànols i 70 dibuixos. Tres vasos concèntrics i uns sistemes de vàlvules i mecanismes hidràulics, juntament amb un sistema d’il·luminació batejat com a aiguallum, van permetre que la font brollés per primera vegada el 19 de maig del 1929.

Per raons de seguretat, no poden accedir-hi menors de 16 anys.

Visita per a micromecenes dissabte a les 18 h

Metro: L1, L3, L8 (Plaça Espanya) 142. FUNDACIÓ JOAN MIRÓ Parc de Montjuïc, s/n Dissabte de 16 a 19 h Josep Lluís Sert, 1975; Jaume Freixa, 1986 i 2000 Josep Lluís Sert, un dels artífexs del GATCPAC i gran amic de Joan Miró, va projectar un museu racionalista que emfasitzava els trets principals de l’arquitectura mediterrània (el pati, les cobertes amb ús de terrat i el control de la llum), al mateix temps que demostrava un control de les formes i les proporcions amb gran imaginació i fantasia. L’ampliació la va dur a terme Jaume Freixa, deixeble i amic de Sert, basant-se, sobretot, a aconseguir una circulació contínua que unís els antics espais amb les noves zones del museu.

Metro: L1, L3, L8 (Plaça Espanya) + Bus 150

* : Accessible amb condicions (més info a la fitxa de cada edifici al web)

S

Promoció d’habitatge col·lectiu basat en l’autopromoció (integra la participació activa de l’usuari en el disseny, la construcció i la gestió de l’edifici), la cessió d’ús (l’administració pública cedeix l’ús del solar a la cooperativa, que es converteix en propietària, únicament, de l’edifici), la vida comunitària (s’entén l’edifici com un tot compartit i no com la suma d’unitats individuals), la sostenibilitat (es redueix la demanda energètica i s’aconsegueix un edifici molt passiu) i l’assequibilitat (es redueix el cost global de construcció de manera que es possibilita que la comunitat completi el procés constructiu al llarg del temps).

Metro: L1 (Mercat Nou); FGC (Magòria-La Campana) 145. LA CIUTAT DE L’AIGUA Pg. de la Zona Franca, 38 Diumenge, visites a les 11, 11.45, 12.30 i 13.15 h Arata Isozaki, 2011 La Ciutat de l’Aigua s’ha concebut com un espai modern, intel·ligent, sostenible i ecoeficient que l’arquitecte va crear com un espai lliure, sense lligams a l’interior i completament integrat en el seu entorn. La façana de vidre permet treballar en un entorn estimulant, amb llum natural i espais diàfans; i les terrasses i les zones enjardinades contribueixen a crear un ambient urbà.

Es pensa un edifici respectuós amb el medi ambient, conscienciat amb l’eficiència energètica, agradable per als usuaris i connectat amb el present, però, sobretot, amb el futur. D’aquest somni, neix la Ciutat de l’Aigua.

No es permet fer fotografies És necessari mostrar document d’identitat per accedir a l’edifici

143. INTERIORISME ESTACIÓ METRO FONERIA L10 SUD

Inscripció a través del web www.48hopenhousebarcelona.org

Pg. de la Zona Franca, 182-200

FGC: L8, S33, S4, S8 (Magòria - La Campana) + Bus H16, V3, 109

Dissabte de 16 a 19 h Dani Freixes, Eulàlia González i Vicenç Bou, 2018 Projecte que tracta el vestíbul, els espais de comunicació vertical i les andanes com un espai unitari i que mostra l’estructura que els envolta (les dovelles que formen el túnel, els murs del pou cilíndric, l’encofrat de les lloses i els murs de contenció dels vestíbuls). La il·luminació es resol mitjançant uns anells lluminosos de 4 i de 2 m de diàmetre que acompanyen el viatger des del vestíbul fins a les andanes i que, altre cop, ressalten l’estructura d’aquesta obra d’enginyeria. La instal·lació busca crear un ambient escènic no uniforme que, gràcies a l’ús d’una tecnologia avançada de leds, garanteix un consum mínim, una gran durabilitat i un bon manteniment.

Metro: L10S (Foneria)

: Accessible

144. LA BORDA

141. FONT MÀGICA DE MONTJUÏC

Josep Puig i Cadafalch, 1910 - 1912; Roberto de Luna, Arata Isozaki, Robert Brufau, 1997 - 2001

46

LLUC MIRALLES

Accés amb vehicle privat.

Dissabte i diumenge d’11 a 19 h

Reforma d’un habitatge situat en un xamfrà en planta baixa per funcionar com a casa-taller. El projecte enderroca els envans originals per deixar vista una estructura de murs de càrrega i acomodar les noves estances a l’esquelet (se suprimeixen els espais de circulació i es fan obertures puntuals per tal de portar llum natural a l’interior de l’habitatge). L’interior es distribueix a partir de la ubicació dels banys i les zones d’emmagatzematge al perímetre de la casa i jugant amb l’aparició d’altells (possible gràcies a la gran altura interior de l’espai original).

140. ESTACIÓ DEPURADORA D’AIGÜES RESIDUALS (EDAR) DEL BAIX LLOBREGAT

PEP HERRERO

La programació del Festival pot estar subjecta a canvis d’última hora aliens a l’organització.

SantsMontjuïc

137. EMAV CAN BATLLÓ

47

146. LLEIELTAT SANTSENCA

149. PAVELLÓ ALEMANY

152. RECONVERSIÓ DE COMPLEX INDUSTRIAL EN ESTUDIS

C. d’Olzinelles, 31

Av. de Francesc Ferrer i Guàrdia, 7

C. de Mèxic, 17-19

Dissabte d’11 a 14 h i de 16 a 19 h

Dissabte i diumenge d’11 a 19 h

Diumenge de 10 a 14 h i 16 a 19 h

H Arquitectes, 2017

Lilly Reich i Ludwig Mies Van der Rohe, 1929; Cristian Cirici, Fernando Ramos, Ignasi Solà-Morales, 1986

Daniel Lorenzo i Carlota Casanova, 2018; Vitaller arquitectura, 2019

El Pavelló de Barcelona, obra simbòlica del moviment modern, es va dissenyar com a pavelló nacional d’Alemanya per a l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929. Construït amb vidre, travertí i diferents classes de marbre, el Pavelló es va concebre per allotjar-hi la recepció oficial, presidida pel rei Alfons xiii amb les autoritats alemanyes. Un cop passada la clausura de l’Exposició, el 1930, el Pavelló es va desmuntar. La significació i el reconeixement del Pavelló van fer pensar en la seva possible reconstrucció, que es va consumar el 1986.

Visita a dos estudis d’arquitectura situats en una antiga nau de servei de l’Exposició Universal de 1929 reconvertida en un complex de galeries i estudis d’art i disseny. La intervenció en un dels locals consisteix en la connexió de dos altells existents mitjançant una passarel·la i en l’obertura de la façana (aprofitant el descobriment d’un arc de descàrrega) per obtenir llum natural a l’interior. El segon local busca la llum natural a través d’un antic aparcament fosc i de la creació d’un espai diàfan de treball que mira a l’exterior. Ambdós projectes coincideixen a mantenir les característiques de l’espai industrial original per posar-lo en valor.

Metro: L1, L3 (Plaça Espanya); FGC (Plaça Espanya)

Metro: L1, L5 (Plaça de Sants)

Metro: L1, L3 (Espanya)

147. MUSEU NACIONAL D’ART DE CATALUNYA

150. PAVELLONS DE LA SEAT COL·LECCIÓ DE COTXES HISTÒRICS

Palau Nacional (Parc de Montjuïc)

C. Lletra A de la Zona Franca, 87

Dissabte de 10 a 18 h

Dissabte i diumenge, 2 visites a les 10 h i a les 11.45 h

Eugenio Pere Cendoya, Enric Catà i Pere Domènech Roura, 1929; Gae Aulenti i Enric Steegmann, 1990; Gae Aulenti i Josep Benedito, 2002

A la NAU A122, situada als terrenys de la Zona Franca on es va establir la primera planta de la SEAT, hi trobem una col·lecció de cotxes històrics de la marca amb, aproximadament, 200 dissenys de cotxes recuperats i restaurats: des del SEAT 1400 (el primer cotxe que fabrica l’empresa als anys 50, que tant motoritzava les classes adinerades com els serveis públics de taxi o ambulància) fins a l’exposició de cotxes de competició (ral·lis i circuits) i de prototips que no han arribat mai a veure la llum, passant per diferents versions dels icònics 600, 127 o Panda.

El Palau Nacional, construït per a l’Exposició Internacional de l’any 1929, és un edifici de gairebé 50.000 m2 que s’adscriu als models del classicisme acadèmic imperants a l’època. La decoració interior del palau es va encarregar a reconeguts pintors i escultors del moment, representants, majoritàriament, del moviment estètic i cultural del noucentisme. Actualment, després d’una reforma important, a càrrec de Gae Aulenti, que va tenir lloc als anys noranta, acull la seu del Museu Nacional d’Art de Catalunya.

Metro: L1, L3 (Espanya)

Av. de la Reina Maria Cristina / Pl. d’Espanya Dissabte i diumenge de 10 a 18 h

Dissabte i diumenge, 2 visites a les 10 h i a les 11.45 h

Ramon Reventós i Farrarons, 1929

EDIFICIS VISITABLES

César Ortiz-Echagüe, Manuel Barbero Rebolledo, Rafael de la Joya, 1953-1956

Aquestes dues torres de planta quadrada i 44 metres d’alçada es van concebre com la porta d’entrada a l’Exposició Internacional de Barcelona i estan inspirades en el campanar de la catedral de Sant Marc de Venècia (d’aquí ve el seu nom). Fidels als principis arquitectònics del moment, es van construir amb pedra artificial i obra vista, materials poc nobles, però coherents amb la voluntat de ser enderrocades un cop acabada l’Exposició. La visita inclourà, també, l’explicació de la font commemorativa de l’Exposició a la plaça d’Espanya, obra de Josep Maria Jujol (1929).

1.

RESTAURANT DIREKTE BOQUERIA

2.

RESTAURANT ESTIMAR

3.

RESTAURANT MAREA ALTA - TORRE COLÓN

4.

RESTAURANT COCINA HERMANOS TORRES

5.

RESTAURANT SANTA RITA EXPERIENCE

6.

RESTAURANT FOLLIA

7.

HOTEL RICHARD ROGERS - RESTAURANT OVNEW

Pg. de Josep Carner, 48-56

Accés amb vehicle privat

: Accessible

Visita per a micromecenes dissabte i diumenge a les 10 h

Metro: L1, L3, L5 (Plaça Espanya)

* 155. ITINERARI ZONA FRANCA: EVOLUCIÓ DE L’HABITATGE SOCIAL

* 153. REFUGI ANTIAERI 307 (MUHBA) C. Nou de la Rambla, 175 Dissabte d’11 a 14 h i de 16 a 19 h Veïns del barri del Poble-sec, 1936 Som davant la construcció de 200 metres de túnels d’una alçada de 2,10 metres i una amplada variable d’entre 1,5 i 2 metres, que disposava de lavabos, font, infermeria, sala d’infants i llar de foc, entre altres peces. És un bon exemple dels refugis construïts durant la Guerra Civil a Barcelona, i permet sentir la brutalitat de les guerres i l’esforç dels ciutadans en la cerca de la supervivència.

Metro: L2, L3 (Paral·lel)

48

OPEN KITCHEN aprofundeix en la relació entre arquitectura i cuina, i entre arquitectura i percepció sensorial del menjar.

C. Lletra A de la Zona Franca, 87

148. PARC DE BOMBERS MONTJUÏC

Metro: L3 (Drassanes)

154. TORRES VENECIANES

151. PAVELLONS DE LA SEAT - MENJADORS DE SEAT

Inscripció a través del web. La visita a aquest edifici es farà conjuntament amb la visita a la col·lecció de cotxes històrics de la SEAT.

La implantació de l’edifici en aquesta parcel·la, en una cruïlla de carrers a la falda de la muntanya de Montjuïc, resol la seva connectivitat amb la ciutat tenint en compte aspectes funcionals i paisatgístics. Cal destacar-ne l’horitzontalitat (marcada per un volum de formigó de 100 metres de longitud amb un voladís de 10 metres), que únicament queda contrastada per la lleugera i vidriada torre de pràctiques exempta del conjunt.

OPEN KITCHEN 26 I 27 D’OCTUBRE 2019

CARLOS GARMENDIA

Visita per a micromecenes diumenge a les 10 h

Edifici de menjadors per als treballadors de la fàbrica SEAT que s’organitza en forma de pinta per crear una sèrie de patis enjardinats i connectats mitjançant unes pèrgoles que aportaven un ambient càlid als treballadors que trencava amb la monotonia pròpia del sistema de producció en sèrie. La construcció d’aquest edifici va ser molt innovadora: per primer cop, degut al fet que l’edifici s’havia de construir sobre terrenys de reblert de baixa densitat, es va fer servir l’alumini com a material estructural (un material lleuger que fins al moment únicament s’havia utilitzat en la indústria aeronàutica).

Ruisánchez arquitectes, 2012

10 ANYS

Inscripció a través del web. La visita a aquest edifici es farà conjuntament amb la visita als menjadors de SEAT.

Accés amb vehicle privat

Diumenge d’10 a 14 h i de 16 a 19 h

Dones Arquitectes FEM

* : Accessible amb condicions (més info a la fitxa de cada edifici al web)

Dissabte a les 16 h

S

ACTIVITATS 8.

ITINERARI ARQUITECTE PUIG I GAIRALT COLLBLANC LA TORRASSA**

9.

ESCOLA DE RESTAURACIÓ DE TORRIBERA AMB TALLER CULINARI I TAST

10. LA VINYA D’EN SABATER

Punt de trobada: Metro Foneria (L9/L10) A càrrec de: Emili Hormias i Jaime Pérez Inscripció i consultes a través del web www.48hopenhousebarcelona.org

* consulteu al web les condicions especials d’accés a l’edifici ** inscripció al web 48hopenhousebarcelona.org *** activitat inclusiva

La programació del Festival pot estar subjecta a canvis d’última hora aliens a l’organització.

Projecte guardonat amb el Premi Ciutat de Barcelona 2017 que parteix de tres premisses: entendre el valor de la història de la Lleialtat Santsenca (un antiga cooperativa obrera del barri de Sants situada en aquest edifici des del 1928); conèixer amb precisió l’estat físic de l’edifici per aprofitar tot allò utilitzable; ser sensibles amb tot el procés de col·laboració que van iniciar les entitats del barri el 2009 per recuperar-lo. L’edifici funciona tèrmicament per estratègies passives basades en la inèrcia i l’aïllament, i tres cobertes lleugeres en permeten la il·luminació natural i en faciliten la ventilació.

NATALI CANAS

49

13 activitats

157. CASA MULEY AFID (CONSOLAT DE MÈXIC) Pg. de la Bonanova, 55 Dissabte d’11 a 14 h Josep Puig i Cadafalch, 1914; Ravetllat Ribas Arquitectura, 2002 Aquesta casa modernista, que va encarregar el sultà Muley Afid, exiliat a Barcelona a principis del segle xx, és un edifici aïllat i envoltat de jardí, organitzat segons una complexa volumetria, amb terrasses i miradors prominents i amb una torreta amb coronament agut que domina el conjunt. Exteriorment, els paraments blancs es complementen amb l’ús del maó com a element decoratiu aplicat puntualment, al costat de les teules vidrades de color verd i els plafons esgrafiats damunt les obertures. L’any 2002 es va restaurar per tal d’acollir el Consolat de Mèxic.

FGC: L6 (Sarrià, Les Tres Torres)

* 158. CASA PÉREZ SAMANILLO (CÍRCULO ECUESTRE) C. de Balmes, 169 bis Diumenge de 10 a 18 h J.J. Hervàs i Arizmendi, 1910; Raimon Duran i Reynals, 1948; Terradas Arquitectes, 1993 Projectat com a residència unifamiliar, és un exemple atípic d’edifici exempt, emplaçat seguint l’alineació de la cantonada. Les façanes estan plantejades de manera eclèctica i afrancesada, sense excloure, però, elements de caire modernista, com el gran finestral ovalat del menjador, obert sobre la Diagonal. Arran de la instal·lació del Círculo Ecuestre a l’edifici, el 1948, s’hi va construir un cos adossat amb planta baixa i terrat, actualment modificat.

Metro: L3, L5 (Diagonal) / TRAM: T1, T2, T3 (L’illa, Francesc Macià)

Ctra. de Vallvidrera al Tibidabo, 107

Dissabte d’11 a 14 h i de 16 a 19 h

Diumenge d’11 a 14 h

b720 Fermín Vázquez Arquitectos, 2017

Josep Amargós i Samaranch, 1905

Reforma i ampliació del centre escolar que proposa un diàleg entre un edifici històric (una vil·la de principis del segle xx) i un nou edifici (representatiu i extremament funcional) connectats per un nou porxo i un gran pati central de jocs. La proposta situa totes les aules a l’edifici nou, i els usos comuns (mediateca, sala de música i àrees d’administració), a la vil·la restaurada. La façana es forma amb planxes verticals que aporten una protecció solar òptima i eficient en el comportament tèrmic, mediambiental i de durabilitat, gràcies a un estudi de la seva posició, orientació i separació.

Guanyadora, l’any 1905, del Premi d’Edificis Artístics de l’Ajuntament de Barcelona, aquesta torre abastia d’aigua la Colònia del Dr. Andreu. La seva ubicació, al punt més alt de la ciutat (532 m sobre el nivell del mar), va fer que l’arquitecte optés per una solució emblemàtica (torre de 40 m d’alçada) i ornamental, descartant l’opció lògica d’un dipòsit soterrat. La torre, per tal de poder accedir més còmodament al dipòsit, amb capacitat de 100 m³, incorpora un dels primers ascensors elèctrics de l’Estat espanyol.

FGC: L7 (Av. Tibidabo)

FGC: Funicular Vallvidrera Superior + Bus 111

161. EDIFICI DAVID C. d’Aribau, 230-240

165. PAVELLONS D’ACCÉS AL LYCÉE FRANÇAIS

Diumenge d’11 a 19 h

C. de Bosch i Gimpera, 6-10

Ignasi Mas Morell, 1929

Dissabte d’11 a 19 h

Seu de l’empresa Fábrica Nacional de Cyclecars David. Concebuda inicialment com una fàbrica de cotxes, actualment és un espai multidisciplinari amb comerços i oficines. Amb inspiració en l’escola de Chicago, l’arquitecte Ignasi Mas i Morell va projectar un edifici de 70 metres de llargada i estil classicista acadèmic, un autèntic garatge de vuit plantes, a les quals s’arriba per una rampa inscrita en un cilindre de 21,20 metres de diàmetre. A la darrera planta, abunden els estudis d’arquitectura i disseny gràfic o industrial.

COMA Arquitectura, Juanjo Puig i Laia Mestre, 2018

Metro: L3, L5 (Diagonal) 162. EDIFICI MAS DE MIQUEL (ANTIC HOTEL DIAGONAL TUSET)

Inscripció a través del web www.48hopenhousebarcelona.org

Projecte que unifica grans necessitats de seguretat d’un recinte d’alta ocupació amb el dia a dia d’un recinte escolar i l’estètica pròpia d’una arquitectura de pavellons i jardins. La intervenció modula els fluxos de circulació de vianants i de transport rodat i crea uns pavellons d’accés formats per un nucli blindat de panells d’acer, formigó i vidre envoltats de panells lleugers de fusta que aporten aïllament i impermeabilització a l’edificació. L’espai exterior s’organitza a partir de murs de contenció de gabions que zigzaguegen i delimiten diferents espais i a partir de la plantació de noves espècies arbustives i el manteniment de l’arbrat preexistent.

AITOR ESTEVEZ

Metro: L3 (Maria Cristina); FGC (Reina Elisenda); TRAM (Pius XII)

Av. Diagonal, 520

168. VIL·LA URÀNIA

Dissabte i diumenge d’11 a 14 h i de 16 a 19 h

C. de Saragossa, 27-29

Domènec Sugrañes i Gras, 1929

Dissabte d’11 a 14 h i de 16 a 19 h

Tot i que sovint és més conegut per les col·laboracions amb Antoni Gaudí, l’obra de Domènec Sugrañes i Gras és ben lliure de tota imitació gaudiniana. A Barcelona, en podem trobar diversos exemples, però un dels més interessants és aquest edifici d’estil noucentista que Sugrañes va construir per als marquesos de la Pobla de Claramunt, a la cantonada de la Diagonal amb el carrer de Tuset. A Barcelona, és la primera casa que es construeix amb ciment armat, i en destaca l’esplèndid pati interior ovalat.

Segle

Només es visitarà el vestíbul

Metro: L3, L5 (Diagonal)

JOSE HEVIA

* 163. HABITATGE REHABILITAT AL PUTXET

xix;

SUMO Arquitectes i Yolanda Olmo, 2017

Petita residència del segle xix, construïda per a l’astrònom Josep Comas i Solà, reconvertida en equipament. Al nou projecte se li ha reconegut, en diferents ocasions, el baix impacte ambiental i el consum energètic reduït, fet que apareix, sobretot, en la creació d’un espai intermedi amb diferent comportament climàtic a l’estiu i a l’hivern: a l’estiu, l’espai funciona com un umbracle amb un tancament de vidre obert, un espai molt ventilat i dens en vegetació, que protegeix l’edifici del sobreescalfament; a l’hivern, el tancament resta tancat per crear efecte d’hivernacle i acumular la calor a les lloses de formigó massís del nou edifici, i la vegetació es poda per permetre la màxima captació solar.

FGC: S1, S2 (Gràcia)

C. de Roca i Batlle, 18

166. TORRE DE COLLSEROLA

160. DIPÒSIT DEL REI MARTÍ

Diumenge d’11 a 14 h i de 16 a 19 h

Ctra. de Vallvidrera a Tibidabo, S/N

C. del Bellesguard, 14

Cuixart Amorós, 2018

Dissabte i diumenge, visites a les 10, 11 i 12 h

169. ITINERARI #OPENSKETCH

Dissabte i diumenge d’11 a 15 h

L’habitatge s’organitza amb la posició d’un cos central on s’agrupen zones humides i d’emmagatzematge que creen un recorregut circumdant que enllaça un gran espai comú amb mesurats espais privats i semiprivats. Aquesta solució afavoreix la fluïdesa espacial i genera llargues visuals entre estances i cap a l’exterior, i l’estirament màxim de la llum natural cap a l’interior. El confort climàtic passiu s’aconsegueix amb ventilació encreuada i llum solar tamisada; la climatització, l’aigua calenta sanitària i la calefacció, amb l’energia renovable d’aerotèrmia.

Norman Foster, 1989-1992

Diumenge d’11 a 14 h

La torre, de 288 m d’alçada, és l’element més emblemàtic de la serra de Collserola, teló de fons i límit de Barcelona. L’esvelt fust es troba amb tres puntals col·locats a 120º l’un respecte l’altre i amb uns altres tres tirants postensats que s’ancoren en la muntanya. El fust de formigó sosté uns forjats modulars en forma de triangle equilàter amb els costats corbats.

Punt de trobada: entrada del Parc d’atraccions del Tibidabo.

Visita per a micromecenes diumenge a les 12 h

Punt de trobada: C. de Bellesguard, 14

Visita per a micromecenes diumenge a les 16 h

Inscripció a través del web www.48hopenhousebarcelona.org

Inscripció a través del correu miquel.zuzama@openhousebarcelona.org

Archikubik, 2016 Una troballa va ser el que va passar amb el dipòsit del Rei Martí, un antic dipòsit de retenció d’aigua situat a l’antiga finca de la torre i viaducte de Bellesguard, obra d’Antoni Gaudí. Un dipòsit soterrat de més de 600 metres quadrats i datat a la fi del segle XIX que havia quedat oblidat sota un bosc de pins fins que, fa vint anys, es va redescobrir de manera accidental. A l’interior del dipòsit, els arcs i les voltes ceràmiques mantenen el caràcter original i l’empremta de l’aigua i la calç. Uns elements constructius que s’emfasitzen amb la il·luminació per convertir-los en els únics protagonistes.

FGC: L7 (Avinguda Tibidabo) 50

SIMON GARCIA

167. TORRE DE LES AIGÜES DEL TIBIDABO

C. de Munner, 5

FGC (Av. Tibidabo, El Putxet)

Accés amb vehicle privat

170. ITINERARI EN LLENGUA DE SIGNES SARRIÀ Dissabte a les 11 h

La programació del Festival pot estar subjecta a canvis d’última hora aliens a l’organització.

Sarrià Sant Gervasi

164. LYCÉE FRANÇAIS MATERNELLE

51

Santa Coloma de Gramenet

172. COTXERES TMB L9 - CAN ZAM Av. Pallaresa, s/n (SCG)

176

MONTCADA I REIXAC

212 177

Dissabte, visites a les 10.30, 11, 11.45, 12.30 i 13.15 h 2009 Sota les pistes de futbol de la Pallaresa i en el límit de les pistes d’atletisme Antonio Amorós, de l’arquitecta Blanca Noguera, hi ha més de 13.000 metres quadrats soterrats per acollir les cotxeres de la L9 del metro. Hi arriben un total de 7 vies: dues amb funció de cotxeres per a la conducció automàtica i cinc de destinades a tallers, de les quals dues són elevades sobre pilars per al manteniment general. Una visita obligada per a qualsevol amant dels transports ferroviaris.

181. ITINERARI NOCTURN A CAN FRANQUESA + CONCURS FOTOGRÀFIC

Inscripció a través del web www.48hopenhousebarcelona.org

13 activitats

179 174

181

Metro: L1 (Santa Coloma), L9N (Can Zam)

180. ITINERARI SANTA COLOMA VIOLETA, URBANISME AMB PERSPECTIVA DE GÈNERE

171 171. AULA AMBIENTAL ISABEL MUÑOZ (AULA K) AL PARC DE CAN ZAM 172

Parc de Can Zam. C. de Victor Hugo, s/n) Dissabte i diumenge d’11.30 a 13.30 h BCQ arquitectura Barcelona, 2018; Blanca Noguera (AMB), 2013-2016 Pavelló situat al parc de Can Zam, espai públic dissenyat per l’arquitecta Blanca Noguera. Es tracta d’una aula prototip d’educació ambiental instal·lable en diferents ubicacions de la xarxa de Parcs de l’Àrea Metropolitana. Consisteix en un mòdul prefabricat de fusta, flexible i prou econòmic, combinable en diferents configuracions i orientacions per satisfer les necessitats de cada lloc o programa d’activitats escolars i/o familiars. Optimitza temps de construcció i incorpora criteris de sostenibilitat centrats en els materials emprats, cicle de l’aigua, il·luminació i ventilació natural. Els pendents invertits de la construcció permeten instal·lar plaques solars i captar l’aigua de pluja per al reg o retornar-la als aqüífers subterranis. L’espai afavoreix la biodiversitat de la fauna local, integra casetes d’ocells, un hotel d’insectes i un refugi de ratpenats a la façana.

Metro: L9 (Can Zam)

182

182. ITINERARI TEATRALITZAT CENTRE

178

175. ESCOLA ROSSELLÓ PÒRCEL Rbla. de Sant Sebastià, 92

175

Diumenge, visita a les 11.30 h

173

Xavier Valls, 1984

S

Entre els barris del Centre i Fondo, les escoles Rosselló Pòrcel i Salvat-Papasseit comparteixen edifici. Xavier Valls va fer el projecte d’adaptació dels espais de l’antiga fàbrica tèxtil Casadesport per a l’ús actual. Un projecte ambiciós que buscava generar nous espais per a la ciutat proposant la recuperació del centre d’illa com a jardí del barri.

212 211

Arquitectes a les aules

171. AULA AMBIENTAL ISABEL MUÑOZ

(AULA K) AL PARC DE CAN ZAM

Metro: L1, L9 (Fondo)

177. TORRE PALLARESA Camí de Sant Jeroni de la Murtra, s/n

172. COTXERES TMB L9 - CAN ZAM

S

xvi

-

xvii

Situada als afores de la ciutat, a la vall Carcerenya, la torre és representativa de l’arquitectura catalana del segle xvi. Se’n data l’origen als voltants de l’alta edat mitjana i va ser declarada monument historicoartístic d’interès nacional el 1931. A finals del segle xiv, va passar de mans de la família Carcereny a les dels Pallarès, adoptant-ne el nom. L’any 1520, la vídua Pallarès la va vendre als Cardona, que la van transformar en el casal que trobem avui: una planta gòtica amb dues torres laterals desiguals, tot plegat coronat per galeries i guarnit amb una decoració mixta gòtica i renaixentista.

Inscripció a través del web

www. 48hopenhousebarcelona.org

Metro: L9 (Singuerlín), L9 (Església Major) 52

: Accessible

* : Accessible amb condicions (més info a la fitxa de cada edifici al web)

DISSABTE

174. ESCOLA DE RESTAURACIÓ SANTA COLOMA

AMB TAST I COPA DE VI

Diumenge, visites a les 10 i a les 11.30 h Segles

173. EDIFICI LA CIBA

S

DIUMENGE DISSABTE I DIUMENGE

175. ESCOLA ROSSELLÓ PORCEL 176. LA VINYA D’EN SABATER

OPEN GREEN

177. TORRE PALLARESA

S

212. SANT JERONI DE LA MURTRA 179. ECOMETROPOLI

S

OPEN INFRAESTRUCTURES

178. PLAÇA D’EN BARÓ

180. ITINERARI SANTA COLOMA VIOLETA,

URBANISME AMB PERSPECTIVA DE GÈNERE 181. ITINERARI NOCTURN A CAN FRANQUESA +

CONCURS FOTOGRÀFIC 182. ITINERARI TEATRALITZAT CENTRE

S

OPEN SOCIAL OPEN KITCHEN DONES ARQUITECTES

53

178. PLAÇA D’EN BARÓ

Pg. de Llorenç Serra, 64

Pl. d’en Baró. Àmbit del Jardí de José Berruezo.

Dissabte de 10 a 14 h i de 16 a 18 h

Dissabte d’11 a 13 h

Cristina Sáez, 2019 (en construcció)

Equal Saree (Julia Goula Mejón, Helena Cardona Tamayo, Dafne Saldaña Blasco), 2019

El projecte La Ciba, espai de recursos per a dones i d’innovació i economia feminista, serà un nou equipament públic que estarà ubicat a l’actual espai en desús de la que fou l’emblemàtica fàbrica de productes químics i farmacèutics d’aquesta ciutat, Ciba-Geigy. Aquest antic espai serà rehabilitat, però per fora se’n conservarà l’aspecte industrial i històric actual, perquè continuï sent la tradicional façana de benvinguda a la ciutat des del pont de Santa Coloma. Neix amb l’objectiu de millorar les oportunitats de les dones, lluitar contra l’atur femení a la ciutat i per endegar projectes i iniciatives que ajudin a fomentar la igualtat de gènere a través de la innovació i l’economia social, solidària i feminista.

S

Metro: L1 (Santa Coloma), L9N (Can Zam)

MEDIAMBIENTAL EIX BESÒS #OPENBICI

Metro: L1 (Santa Coloma)

Dissabte a les 10, 12 i 16 h

www.48hopenhousebarcelona.org

- Matí: Metro Can Zam - Tarda: Pl. Safareig / Montserrat Roig

Diumenge de 10 a 13 h

Recorregut:

Segle

· Aula Ambiental Isabel Muñoz (Aula K) al parc de Can Zam

xv

dC - segle

xvi

dC

Coordenades GPS: 41.46992, 2.220258

Rafael Masó i Josep Maria Pericas, 1936; Estudi d’Arquitectura MIM-A (Martí Sanz i Mariona Benedito), Manel Rio i Cristina Puga i Josep Benedito (renovació), 2016 - 2017 Es tracta del projecte de canvi d’ús del pavelló noucentista Canigó, al recinte Torribera, dels arquitectes Masó i Pericas. L’edifici s’havia destinat principalment a l’atenció i la residència de malalts mentals, i ara se’n proposa un nou ús, com a escola de restauració. El projecte és atent als espais i els acabats originals i busca emfatitzar l’estructura de voltes i arcs de l’arquitectura noucentista.

Els espais del pavelló són prou versàtils i generosos per permetre la ubicació del nou programa de manera folgada i d’acord amb els requeriments funcionals actuals. El tractament in- terior és molt neutre i busca l’expressió més clara i neta possible de les instal·lacions.

Inscripció a través del web www.48hopenhousebarcelona.org

* : Accessible amb condicions (més info a la fitxa de cada edifici al web)

· Plaça safareig - Montserrat Roig · Plaça d’en Baró · Edifici La CIBA Inscripció a través del correu lacibainfo@gramenet.cat

* 181. ITINERARI NOCTURN A Dissabte de 19.30 a 22 h

Punt de trobada: Parada de metro L9-Can Zam - Parc d’Europa - Mural del carrer de Còrdova - Torre vigia dels Bombers - Poblat Ibèric Activitat per a tots els públics.

ANTONIO GUILLÉN

Inscripció a través del web www.48hopenhousebarcelona.org

Diumenge d’11 a 14 h

(Itineraris del matí)

CAN FRANQUESA + CONCURS FOTOGRÀFIC

La visita es farà conjuntament amb la visita a l’Escola de restauració Santa coloma amb tast i copa de vi

Metro: L9 (Singuerlín), L9 (Església Major)

S

Projecte experimental de recuperació del patrimoni vitivinícola de la ciutat. Amb l’objectiu de recuperar la vinya, que fa uns anys era molt present a la ciutat, el projecte ha adaptat els terrenys que formen part del que es coneixia com la vinya d’en Sabater, dins del Recinte Torribera. L’espai està dividit en tres zones situades a diferents alçades i seguint el desnivell de la muntanya. Un total de vint alumnes són els encarregats de fer el conreu, el manteniment i la cura de les vinyes.

: Accessible

Inscripcions a través de:

Diumenge d’11 a 14 h

54

Autor: BiciCultura

Camí del Monestir, s/n

C. de Prat de la Riba, 171

Metro: L9 (Singuerlín), L9 (Església Major)

Montcada i Reixac

Punt de trobada:

176. LA VINYA D’EN SABATER

C. de Prat de la Riba, 171

Punt de trobada: Casa de l’aigua de

180. ITINERARI SANTA COLOMA VIOLETA, URBANISME AMB PERSPECTIVA DE GÈNERE

Antic monestir situat a la vall de Betlem, dins del Parc de la Serralada de Marina. Obra del gòtic català, va ser fundat el 1416 i va pertànyer a l’orde dels jerònims, que el van habitar fins al 1835, quan es va veure afectat per la desamortització de Mendizábal.

El 1947, Francesca Güell i López el va adquirir per convertir-lo en recinte de solitud i silenci, per al repòs religiós i cultural. En destaca el claustre, pels capitells i les claus de volta, encara policromats, on es retraten personatges il·lustres que van contribuir a la prosperitat del monestir. El 1974 va ser declarat BCIN.

AMB TAST I COPA DE VI

Dissabte a les 10 h

És un projecte de remodelació urbana cocreat amb les nenes i els nens del barri del Riu Nord de Santa Coloma de Gramenet.

L’enfocament feminista ha sigut clau, tant en el desenvolupament del procés participatiu com en el disseny del projecte tècnic, i s’hi han integrat els valors de la corresponsabilitat i el respecte a la diversitat. El resultat és una plaça permeable i oberta al barri, un espai lúdic en la seva totalitat que fomenta un joc divers i no estereotipat amb espais confortables en relació amb la natura.

La seva essència alegre i colorista li dona un caràcter únic.

212. SANT JERONI DE LA MURTRA (BADALONA)

* 174. ESCOLA DE RESTAURACIÓ SANTA COLOMA

* 114. ITINERARI RECUPERACIÓ

L’itinerari inclou una baixaada en transport públic.

* 179. ECOMETROPOLI C. de Prat de la Riba, 171 Diumenge d’11.30 a 13.30 h Rafael Masó i Josep Maria Pericas, 1936

Cal portar roba i calçat còmode i llanternes.

Per als que porteu càmera: es recomana portar trípode.

Inscripcions a través de:

Ecometropoli, ubicat al Pavelló Montserrat del Recinte Torribera, és el Centre d’Educació Ambiental Municipal. Es tracta del projecte de canvi d’ús del pavelló noucentista preexistent, que adapta els espais per ubicar-hi els aularis per als tallers i les activitats escolars i familiars que s’hi realitzen, així com l’exposició permanent BOSC, que mostra els ecosistemes de la Serra de Marina, del riu Besòs i el mateix ecosistema urbà. També hi conviuen altres usos, com l’espai de recerca sobre paleontologia Joan Vicente i Castells o el Parc de Mobilitat Sostenible i Educació Viària, que ofereixen els seus recursos a les escoles i ciutadans colomencs.

www.48hopenhousebarcelona.org

Metro: L9 (Singuerlín), L9 (Església Major)

Inscripció a través del correu

182. ITINERARI TEATRALITZAT CENTRE SANTA COLOMA Diumenge de 10 a 12.30 h Punt de trobada: Pl. de l’Església - Església Major - Auditori - Escola de Música Can Roig i Torres - Ajuntament - Pl. de la Vila grameneturisme@gramenet.cat

La programació del Festival pot estar subjecta a canvis d’última hora aliens a l’organització.

S

173. EDIFICI LA CIBA

55

Forns romans de Vilassar

188. FÀBRICA DE CAN MANYER Diumenge d’11 a 14 h i de 17 a 20 h Nau antiga atribuïda a la patent Guastavino, 1881; biblioteca, Dilmé i Fabré, 2010 - 2014

Montserrat Hosta, 1997

* 189. FORNS ROMANS DE LA FORNACA

184. CAN BANÚS (MUSEU ARXIU DE VILASSAR DE DALT)

C. d’Eduard Calvet i Pintó, s/n - Pg. de la Fornaca Diumenge d’11 a 14 i de 17 a 20 h

C. del Marquès de Barberà, 9

Segle

Diumenge d’11 a 14 h i de 17 a 20 h

ii

dC; Toni Gironès, 2003-2004

Dones Arquitectes

Terrisseria romana amb edifici de protecció amb interès.

xiv-xix

FEM

Aparcament disponible

Visita a la planta baixa de la masia, distribuïdor i cuina i el jardí romàntic on s’ubica la Fira del Bolet i la natura.

P. OHB

Accés amb vehicle privat.

* 206. MUSEU DE LES AIGÜES

Seu de la Biblioteca amb voltes sobre pilars de fosa i la superfície amb paviment hidràulic més gran de Catalunya.

Masia senyorial de tres cossos reconvertida per a diversos habitatges. Visita al distribuïdor.

Segles

Imprescindible dur calçat tancat No es permet fer fotografies Inscripció a través del web

Pl. de Miquel Martí i Pol, 6

Diumenge d’11 a 14 h i de 17 a 20 h xviii;

La potabilitzadora de Sant Joan Despí, que va entrar en funcionament el 1955, és una de les estacions de tractament més avançades d’Europa. L’ETAP de Sant Joan Despí potabilitza les aigües del riu Llobregat, procedents del riu i de l’aqüífer subterrani, i subministra 450 milions de litres d’aigua cada dia, més del 50% de l’aigua potable produïda per satisfer la demanda d’abastament d’Aigües de Barcelona.

Posada en valor i activació de cinc jaciments arqueològics de diferents períodes, entesos com a nous llocs que transmeten el patrimoni a la societat actual i hi interaccionen amb programes i necessitats contemporànies..

C. de Sant Miquel, 9

10 ANYS

L’ARQUITECTURA DE L’AIGUA 26 I 27 D’OCTUBRE 2019

Punt d’informació 48h Open House BCN

L’ARQUITECTURA DE L’AIGUA dedica una línia de programació a la reivindicació de l’aigua com a agent generador de vida i del paisatge construït.

185. CARRER DE CASES DE CÓS C. de Santa Engràcia Visita lliure

EDIFICIS VISITABLES

Segle

1.

CASCADA DE LA CASA VICENS AL MUSEU DE LES AIGÜES**

2.

EXPOSICIÓ THE ZONE OF HOPE - REIAL CERCLE ARTÍSTIC

3.

CENTRE DE CONTROL OPERATIU I LABORATORI AIGÜES DE BARCELONA**

xix

Vista exterior d’un carrer de cases de cós, tipologia tradicional local.

186. EL CELLER DE CAN BRUGUERA

190. TEATRE DE LA MASSA

C. d’Ignasi Iglesias, s/n - pàrquing de La Quintana

Pl. del Teatre, s/n

Diumenge d’11 a 14 h i de 17 a 20 h

Diumenge d’11 a 14 h i de 16 a 18 h

4.

Segles

Rafael Guastavino i Moreno, 1881; Solà Morales i Dilmé i Fabré, 2002

ESTACIÓ DEPURADORA D’AIGÜES RESIDUALS (EDAR) DEL BAIX LLOBREGAT**

5.

LA CIUTAT DE L’AIGUA**

6.

TORRE DE LES AIGÜES DEL TIBIDABO**

7.

ESTACIÓ DE TRACTAMENT D’AIGUA POTABLE SANT JOAN DESPÍ**

xvii-xviii

Diferents espais amb volta catalana de rajola i arcs a plec de llibre.

P. OHB

184

Màxim esplendor de la volta catalana amb una cúpula de 17 metres de diàmetre.

8.

MUSEU DE LES AIGÜES**

DIUMENGE 27 D’OCTUBRE

9.

GUASTAVINO

DIPÒSIT D’AIGÜES PLUVIALS DEL PARC JOAN MIRÓ**

10. XARXA DE CLAVEGUERAM**

185 183

11. FINCA SANSALVADOR

188 P. OHB

190

12. DIPÒSIT PLUVIAL DEL PARC DE LES RIERES D’HORTA**

PUNT D’INFORMACIÓ 48H OPEN HOUSE BCN

13. CASES DE L’AIGUA – MUHBA 14. DIPÒSIT DE LES AIGÜES - BIBLIOTECA DE LA UPF

186

15. ANTIGA FÀBRICA CASARAMONA – CAIXAFORUM 16. FONT MÀGICA DE MONTJUÏC 17. DIPÒSIT DEL REI MARTÍ Transport: Línia C3-C4: Ronda Universitat, 21- Vilassar de Dalt 56

: Accessible

* : Accessible amb condicions (més info a la fitxa de cada edifici al web)

POTABLE SANT JOAN DESPÍ

Diumenge, visites a les 11, 11.30, 12 i 12.30 h

Toni Gironès, 2019

183. CAL NOTARI

* 205.ESTACIÓ DE TRACTAMENT D’AIGUA C-245, de Cornellà a St. Boi (al costat del riu)

Diumenge d’11 a 14 i de 17 a 20 h

8 activitats Segle

MARIA SISTERNAS

189 187

** inscripció al web 48hopenhousebarcelona.org

Ctra. de Sant Boi, 4 (Cornellà de Llobregat) Diumenge de 10.30 a 14 h Josep Amargós i Samaranch, 1905 Museu contemporani dedicat a l’aigua que va obrir les portes el 2004 com una iniciativa de la Fundació Agbar.

Situat a la central de Cornellà d’Aigües de Barcelona, a Cornellà de Llobregat, el Museu és un exemple de patrimoni industrial històric ben conservat i alhora actiu. Es visitarà l’exposició permanent, el soterrani de l’edifici Amargós i la rèplica de la cascada de Gaudí de la Casa Vicens. És necessari mostrar document d’identitat per accedir a l’edifici i dur calçat tancat Inscripció a través del web

Metro L5 Cornellà Centre // Tram: T1 i T2 Les Aigües // RENFE: Rodalies R1 R4 Cornellà 207. CASCADA DE LA CASA VICENS AL MUSEU DE LES AIGÜES Ctra. de Sant Boi, 4 (Cornellà de Llobregat) Diumenge d’10.30 a 14 h Antoni Gaudí, 1883-1885; Daniel Giralt-Miracle, 2019 Rèplica de la font dissenyada per al jardí de la casa d’estiueig de la família Vicens a la vila de Gràcia. La cascada fa deu metres d’altura per deu metres d’amplada, té un arc parabòlic sobre el qual hi ha un pas interior i, al damunt dels dos pilars situats a cada extrem hi ha els dipòsits que permeten que l’aigua brolli i recreï els efectes naturals ideats per Antoni Gaudí. Per a la nova construcció, es va fer una maqueta de paraboloides hiperbòlics per buscar solucions constructives de la part més complicada i singular de la font, feta amb 27.000 maons fabricats artesanalment i 3.000 rajoles.

Inscripció a través del web

La programació del Festival pot estar subjecta a canvis d’última hora aliens a l’organització.

Vilassar de Dalt

Amb el suport de: Aigües de Barcelona

187. EXPOSICIÓ “TOPOGRAFIES EN EL TEMPS, ARQUEOLOGIA I ARQUITECTURA: CINC PROJECTES VINCULATS A RESTES”

57

Pla a de la Pau

Carrer

rer Car

del Carrilet

de u i i udu rí

s

a

de

Com

Lluí

gud

Avin

Avin guda de

rer

de

arin

la

rer

ada

de

les

la Gen erali tat

Car

er Carr

rer de

Fran

del

Pla

del

t Ven

C

de

les

es Viny

oan

cesc

gud

ir

Avin

aci

195. CAN TOUS

DISSABTE

re etem

a

de

l

n

e

de

gud Avin

C. Disseminat, 16

DIUMENGE

Dissabte de 17 a 20 h i diumenge d’11 a 14 h José Graner i Prat amb modificacións de la façana de Josep Maria Jujol, 1926

ardins de les renetes

u

ompo

Carrer

rer de s

r de Carre

ontserrat

osep

osep

en

Carrer d Antoni Gaudí

rueta

ant

artí

ant

r de Carre

de

rm

l

rm

r del ar

al

u

J

ol

ar del ol uda onistr Avingde

u s

er del Ferr ocar ril Avinguda de la

er

Carr

Carre

r de

la Fonts

anta

de are de

les

er

orres

del

om

201. ITINERARI CANAL DE LA INFANTA

nec

ontserrat

d en

u de

ig

ardana

Pla a de la

entir

í del

Avi

i

Pla

Cem

Cam

da

Carre

ngu

Carrer de Catalunya

la

r de

de

l

Gen

ant

d

r de Carrede Llo Feliu ant regat

s r de Carre la agrad

p

Cata l

de

uny

d

nric

Gra

Carr

Plan

er Carr

Lluís

de

de

are

ncia

d

nge

ue s

la

er Carr

de

Val

er l Guim

er

splug

la Llum ravess ia de

re Gra

rer ipol del l s

rer Car Fort ari

les

de

Carr

u

d

erc

stria

Camí

ari

n

nd

Gra

uny

it

Fort

Cap

la

de

del

de

Antic

la

illet

de

er Carr

er

als

Via

c

del

Carrer

ontilla

de

del

Car rer

eig

de

Pass

t

rega

ont

u

Llo

Can al

Viatge

arce lona

es

de

osa

als

Cas

ensat

er

-

les

Plan

Carrer

de

er

Cerv

de

C

rdov

om ari

a

Carr ante

Pla a d ngel Guimer

es

a arrid

Carrer

iguel

de

de Cervant

Pla a del Pallars

r de

laga

Car rer ruc

d e les Aig

del

es

or

Can

Carr

Ptge

s Cort

Pla a de Campru í

Carrer de la

am

de

arca

del

toni An

a

Pla a de Campreci s rer

Carrer

nad

rer

de

onrat

rcia

s

Carr

er

a

d

nasi g sias

C

de

orras

i ages

Fern

de

asgrau

de

Pas

rer

Car

satg

e

d

Aur aria y de man rer Cap

nasi g

Car

na

a uelv

s Lluí

des unta

de

lia

Pla a

Inscripcions a través del correu: openhouse@sjdespi.net 201. ITINERARI CANAL DE LA INFANTA Dissabte a les 11 h i diumenge a les 11 i 12.30 h Punt de trobada: Passeig del Canal, 1

La casa, encarregada per Josefa Romeu, fou la primera obra de Josep Maria Jujol a Sant Joan Despí i està formada per cinc cilindres de diferents alçades. La característica principal i la més atractiva és el cobriment d’aquests cilindres formant un teulat de cúpules parabòliques. La darrera intervenció de l’arquitecte Josep Llobet l’any 2007 va recuperar elements i l’esperit original de l’edifici, sobretot a l’interior.

RENFE: R1, R4 (Sant Joan Despí)

202. ITINERARI MODERNISTA JUJOL Dissabte a les 11 i 12 h i diumenge a les 9.30 h Punt de trobada: Can Negre (Pl. de Catalunya, s/n) 203. ITINERARI EXTERIOR TEATRALITZAT AMB VISITA A CAN NEGRE Diumenge a les 11 h

J

Punt de trobada: Can Negre (Pl. de Catalunya, s/n) 204. ITINERARI EXTERIOR TEATRALITZAT AMB VISITA A LA TORRE DE LA CREU Diumenge a les 11 h

J

Punt de trobada: Torre de la Creu (Pg. de Canalies, 14)

La programació del Festival pot estar subjecta a canvis d’última hora aliens a l’organització.

elo

de osep arradellas

199. TORRE DE LA CREU Pg. de Canalies, 14 Dissabte de 17 a 20 h i diumenge d’11.30 a 14 i de 17 a 20 h Josep Maria Jujol i Gibert, 1916

TRAM és una empresa de transport públic que gestiona les dues xarxes actuals de tramvies a la Regió Metropolitana de Barcelona. El tramvia de Barcelona és un Citadis Alstom sèrie 302, té una llargada de 32 m i pot transportar fins a 218 persones, de les quals 64 poden viatjar asseguts. Es visitaran les cotxeres, que disposen d’una zona de manteniment, reparació i neteja dels tramvies; el Centre de control on es fa el seguiment de les operacions per garantir la qualitat i seguretat del servei; i un tramvia.

Tram: T2 (Bon viatge)

osep

de

Cort

de

Carrer

rer

la

Carrer

Car

Can

evil rer

Car

de

rcia

d

Carrer

satg Pas

de

rer

Car

oan

Fite

eria Alm

Car

200. TRAM - COTXERES Av. de Barcelona, s/n (cantonada Rbla. de Josep M. Jujol) Dissabte de 17 a 20 h i diumenge d’11.30 a 14 i de 17 a 20 h 2001; 2004

nde

es Aig les

ia

os ep

rer

de

oig

de r

a gud Avin

Fat

de

er

Car

Cor

de

onts rer

Carr

Almer

ente

e

erra

Pau

d

Llor

satg

Pas

la

Pla a de Pau Casals

e satg

or

eod

ol

Pas

de

u

de

Can

Vall

rer

tova

p ose

ol e satg

Pas

enlliure

Fite

Car

Fon

u olet

n

de

gl

Parc Agrari del ai Llo regat

ari

ose

r

de

rer

Fiter

p

Lle

ose

arrid

ol

de

p

e

de

ts

cobert

de

Car

Car

Pas satg

erra

t

Pla a del

Gra

a

oig

onts C

de

aria

P

200

a

t

de

rer

de

rer

206 207

Car

de

A

de

de

satg Pas

e

la

de

er Carr

irga

A

e

la c

ont ral

i elles

de

Car

rer Car

am

am

í de

Cam

u

Lito

aria

atiport

osep

l Viny

e de

Litora

regat

de

Passatg

del

Car osa

Pla a del oli oan rer

Car

sias

Camí

iu í del Cam

d

gud

er

Avin

aura

gl

est

s

Flors

spa

de

cobert

í del

les

Carre

cobert

Cam

er

igue l de

de

de

Carr

Pon ent

rer

de

59

Car

er

Aving

cobert

205

i Codina

s

Carr

Pla a de odoreda

alta

cobert

Feliu

iguePas l desatg Cerve de ante

ram

lo tiso Goy

aria

l

d

de

as

Avin

de

Carr

ai

stín Agu

de

Litora

sar

ateu

t

Pau

os

guda

erra

de

de

Pla a

erc

rer

de

del

onts

er

rer

rer

onda Cam

Passa tge

de

or

Carr

a

Car

Pla a de la Ciutat Gegantera

Car

la

egre

Grup

u

rer

Car

a

de

arrid

are

i es

A-

l de e n

regat

la

en

de

aria

A-

-

latera d

orre

Llo

a

de

-

Camí cobert cobert

nt

í del

Pass atge

gud

rer

Avin

Car

de er Carr ncia Val

al

Can

liv

a

Litor rd

er

í de Cam

Car

J

nric

erc

dela Llum

er

la

rv

ose uny de i rer Pi Car aria

illet

de

er

Cas

uol

er

on

uda

15,79

ia a Famíl

Lluís

u

de uny rer Car Fort ari

Carr

de

Carr

r del

Carre

nya

cobert

d

Car

er

es

er

Carr

Carr

Pau

Vico

Car

os Agustín Goytisolo

Ferr

obert

Pla a del ercat

os

nad

er

Carr

de

de

Pla a

os nad

er

aria

rer

Clav

d Ans

Carr

de

de

Anto

Carr

i mic

de

i uel

l

are

ant

er

er

la

it

de

Anto

Carr

C-4

osep

rer

ant

de

Carr

de

Cap

del er Carr or am ruc del

lies

de

Car

de

er

elm

rer

Gran

ruc

ant

tge

Carr

Car

del

del

roda

de

Galí

de ni er Carr Anto ant

ni

de

t

aule

la d en

orre

Carre

í del Cam

cobert

er

cobertcobert

regat

ed

lics

Cat

dels

ni

er

de

Passa

Carr

eis er

Carr

er

Carr

Pla a de

cobert

o

Llo

itges

Pen

de

erc

are

er Carr

or

stria

o

cobert

cobert cobert

d en

rgell

oi de

ell

de

del

la de la rer Car u de

am

nd

ril ocar

i

visi

am

sar

spa

cobert

cobert

iera

eu

ant

Vendr

d s

er Carr

a ranc

osa

del

la

Ferr

ius

Pre

nya

d

alta

del

de

la

egre

egre nt

er

rer

de

o tisol

e n

de

del

Carr

Camp de l A at

Car

rer Car

Goy

d

cia

er

visi

stín Agu

nt

er Carr

orre er

rer

Pla a del Carme

er

tge Via

os

cobert

Can

Cam

Car

i ida

Carre

osep

de

Carr

Carr

t

Pre

192

on

de

s

d And

Carr

rer

t Verd

alie

Can

span

Carr

del

Car

acin

araga

oan

r del

Pla a de ant oan

arra

de

rias

rer

a

er Carr

de

rer

Car

er

Car

arrid

Pla a de l rmita

Pla a de la de Constituci

r

ague

í de

d

aule

ar altas

i

la

de

ius

de

t erca

uol

er

de

egre

e d n

rer

aria

del orrent

197

Pla a de l rmita

cobert

Pla a d spanya

ll

r de

Carre

a

gon

anta

ia alus

er

ya

Pla a de sgl asi Carrer

aria

cobert

anta

de

de

Carr

rer Car

l

del

odoreda

de

cobert

cobert cobert

Car

er Carr

p

ose

i lioteca erc

C

cobert

tina

Cris e satg

Pas la ontil

de

o tisol Goy

de

la

cobert

Cam

Franc

er

a or

stín Agu

193

la

de

Avinguda

Carr

rer

os

Pla a de Catalunya

s Casa

Fred

esc

r de

Carre

Vila

Flora

splug r d regat Llo Carre de

Lleida

de

la

er

de

Carr

Cor

er

Car

de

de

del

rdia

er

Carr

am

ral

Pene

i Gu

Carr

rer

eric

er

cobert

r del Carre

rer

as

Cas

Carr

cobert

al del

Fer

eric

Car

cobert

A-

í late

r de

Carre

sc

Fred

de

MODERNISTA JUJOL

-

Cam

cobert

nce Fra

er

Carr

cobert

dura trema

la

is

de

t

cobert

A-

anta

de

n Ara

r de

la

e

rega

or

ral

arcelona

de

ues

d

r de

r de

satg Pas

Llo

ig

199

a

cobert

Lito

n

Carre

Carre

aci

del

del

rer Car

i del

-

e

satg Pas

la Vall

Carre

rdia

cesc

rm artí de l

Fran

er Carr

Camí

re

en

202. ITINERARI

cobert

Cam

rd

r de

i Gu

de

ria

r del

o d iera

hiv.

esver

Carre

Carre

rer

Fer

er

u de

Carre

hiv.

cobert

cobert

tina

Cris

Pla a de l staci

cobert

ust

sc

la Fontsanta Carrer de

ant

are de

t

rega

cobert cobert

cobert

d

e

nce Fra

del

cobert cobert

cobert

cobert

let

r de

de

Font

Carr

la

Carrer de

de la

Llo

r de

Carre

cobert

cobert

cobert

ospita

litat

Carre

era

e satg Pas

Carrer

Via

cobert

cobert

cobert

JOSEP MARIA JUJOL

re

Carr

unt

onistr

mr

de

s de

l

Car rer

de

la

Fon

tsa

nta

artí de l rm

Carre

Can

ne

d

Cre

ruïnes

el Llo

* : Accessible amb condicions (més info a la fitxa de cada edifici al web)

Carrer de Fructu s Gela ert

u de

litat

del

la

o

er

irga

198. RESTAURANT FOLLIA C. de la Creu d’en Muntaner, 17 Dissabte de 18 a 20 h i diumenge d’11 a 13 h Ramon Andreu i Núria Canyelles Jo Baixas, un cuiner amb ànima d’arquitecte, va restaurar una antiga masia amb fusta, pedra, ferro i vidre per transformar-la en el seu restaurant somiat: amb la cuina oberta, el menjador amb vistes a una vinya i un hort (amb tomaqueres, enciams, arbres fruiters i plantes aromàtiques), i un celler amb més de 200 referències.

RENFE: R1, R4 / Tram: T1, T2 (Bon viatge)

a Lorca Garci

are de

era

seig Pas

de

Carr

rer

en

d

iera

r

Carr

í de

Segle xviii; Juli M. Fossas, 1927 (reforma); Josep Maria Jujol i Gabriel Caldés, 1927 (esgrafiats)

: Accessible

ico Feder

nes

Gen

or Car

Cam

ALBERT GIFREU

Dissabte de 17 a 20 h i diumenge d’11 a 14 h

58

en

i Pla

la

a de

194

cobert

Camí del Mig, 54 / C. Disseminat, 4

RENFE: R1, R4 (Sant Joan Despí)

rd

Avinguda de la

ast

de

rer u

hiv.

cobert

194. CAN PO CARDONA

Masia del segle xviii transformada en casa residencial el 1927.

En aquesta reforma, l’arquitecte Fossas va modificar la façana i hi va afegir el cos lateral, l’escala interior i la torre. A les façanes anterior i posterior, s’observa el perfil ondulant típic del barroc català, i els esgrafiats presenten temàtiques diferents en cadascuna de les façanes i els laterals: les quatre estacions, músics famosos de l’època i instruments musicals, o personatges públics catalans.

or

ane

196. CIUTAT ESPORTIVA FC BARCELONA - JOAN GAMPER Av. de l’Onze de Setembre, s/n Dissabte de 16.30 a 18.30 h i diumenge d’11 a 13 h i de 16.30 a 18.30 h Batlle i Roig, 2006 La Ciutat Esportiva té una superfície de 136.893 m2 i s’organitza al voltant del camp central. La resta de camps són de lliure accés i estan comunicats entre si per diversos passeigs arbrats.

Els equipaments estan formats per camps de gespa natural i de gespa artificial, un pavelló poliesportiu, un edifici de tribuna del camp 1, un edifici de serveis i un edifici de vestidors.

Tram: T3 (Sant Feliu / Consell Comarcal)

RENFE: R1, R4 (Sant Joan Despí) / Tram: T1, T2 (Bon viatge)

J

l

artí

est

gut un dels símbols jujolians per excel·lència de Sant Joan Despí.

Jujol va adaptar aquesta antiga masia del segle XVII a casa d’estiueig per al seu propietari, Pere Negre. A l’exterior, té una gran façana dedicada a la Mare de Déu decorada amb una carrossa a la part central. A l’interior, destaca l’explosió plàstica de la capella i de l’escala. La darrera restauració, el 2010, va estar dirigida per l’arquitecte Josep Llobet.

de

ant rer

a

ral

J Tot i no ser un edifici de nova planta de l’arquitecte, ha esdevin-

Carre

p ose

da

Car

artí de

Car

rer

Lito

Segle xvii; Josep Maria Jujol i Gibert, 1915 - 1930; Josep Olivé (manyà), Josep Tarrida (fuster); Josep Llobet arquitectes (restauració), 2010

ellas

arrad rd Carre

OPEN KITCHEN Carrer de

a

Dissabte de 17 a 20 h i diumenge d’11.30 a 14 i de 17 a 20 h

osep arradellas

ant

Pla a de Lluís Companys

Car

1262 Estil romànic. Utilitzada per documentar el pas dels vianants que s’hi aturaven per demanar a la Verge un bon viatge. La capella actual és un edifici de tradició gòtica que evidencia diver- ses reformes sofertes modernament, tal com està documentat: el 1727 va ser enrunada; el 1740 s’estava restaurant; a partir del 1818 havia servit de presó i magatzem; el 1833 estava, segons el rector, en un estat deplorable, i el 1851 es diu que la capella s’ha reparat i es demana autorització per reobrir-la al culte.

RENFE: R1, R4 / Tram: T1, T2 (Bon Viatge) / Autobús: L79

Carrer de

198

ond

Pl. de Catalunya, s/n

tituci Cons

Car

ngu Avi

acin

de

Car

197. ERMITA DE LA MARE DE DÉU DEL BON VIATGE C. del Bon Viatge Dissabte de 17 a 20 h i diumenge d’11.30 a 14 h i de 17 a 20 h

la

a or

* 193. CAN NEGRE

Pla a de l statut

uer

dag

t Ver n oss rer

Car

u Cre la ner de unta rer ne Car d

cobert

RENFE: R1, R4 (Sant Joan Despí) / Tram T1, T2 (Bon Viatge)

OPEN INFRAESTRUCTURES

er

195

Verda acint

n

oss

r de

oss n acint Verdaguer

Carr

Mas de planta rectangular format per tres cossos, el central dels quals és més alt que els laterals i té la porta d’accés principal. La part lateral dreta està voltada d’una galeria arcada. Els pilars de les arcades estan fets a base de maons superposats. La teulada és a doble vessant. Al cos principal se n’hi ha afegit un altre a la part posterior, fent teulada a dos vessants i també la teulada sota la qual es troba la galeria arcada del primer pis.

r de Carre

Carre

Carrer de

cobert

1848 (inscripció a la façana)

eric

guer

ont

am del

rer

a al de Les egudes

cobert

Dissabte de 17 a 19.30 h i diumenge d’11 a 13.15 i de 17 a 19.30 h

Fred

r de

Carre

V de la

Car

Masia de planta rectangular amb planta baixa i dos pisos.

Teulada plana amb torratxa rematada amb merlets piramidals.

A ambdós costats hi té adossats uns cossos annexos rematats per terrats i balconada balustrada a l’alçada de la primera planta. A la banda esquerra de la casa i sota la balconada, hi ha la següent inscripció: Jesús, Maria, any 1504, Pere Famades.

Anteriorment anomenada Casa Ramoneda.

RENFE: R1, R4 (Sant Joan Despí)

C. de Rius i Taulet, 4

V de la

Carrer

DISSABTE I DIUMENGE

rer

192. CAN MALUQUER

ei at

del Pont

yes Vin

Car

Car

a

a or

14 activitats

Carrer ys pan

Pla a de aria Aur lia Capmany

irador del Pla

r Carre

Sant Joan Despí

196

de

C

Badalona

208. ANÍS DEL MONO C. d’Eduard Maristany, 115 Dissabte de 16 a 19 h i diumenge d’11 a 14 h Jaume Botey, 1882

16 activitats

Vicenç Bosch Grau, únic propietari d’Anís del Mono després de la mort del seu germà Josep, el 1897, va donar un gran impuls a l’empresa i va destacar per la relació amb el modernisme per mitjà del cartellisme i l’arquitectura. La fàbrica, que avui encara funciona, conserva espais d’un gran valor patrimonial, com la sala de destil·lació, l’arxiu i el despatx del gerent. També s’hi poden veure còpies dels cartells del concurs que va guanyar el pintor Ramon Casas el 1898. Cal esmentar que a l’estació del ferrocarril de Badalona hi va haver un quiosc de venda d’anís, avui desaparegut, projectat el 1896 per Puig i Cadafalch.

219

208. ANÍS DEL MONO 209. CASA DE LA VILA I SALA

D’EXPOSICIONS EL REFUGI 210. COR DE MARINA

Metro: L2 (Badalona Pompeu Fabra) / Renfe: R1 (Badalona)

211. DOTZE HABITATGES A L’AVINGUDA

D’EN CARITG

218

212. FUNDACIÓ GERMINA 213. EDIFICI DE CAPITANIA PORT DE BADALONA 214. EL VIVER, NOVES OFICINES MUNICIPALS

S

215. ESCOLA PLANAS I CASALS

215

216. HABITATGE UNIFAMILIAR DE BAIX

CONSUM ENERGÈTIC 217. MUSEU DE BADALONA: ESPAI TERMES DECUMANUS I JARDÍ QUINT LICINI

219. SANT JERONI DE LA MURTRA

MARIBEL MATA

220. ITINERARI CICATRIUS DE BADALONA

218. PARC DE BOMBERS DE BADALONA

212 211

209. CASA DE LA VILA I SALA D’EXPOSICIONS EL REFUGI

220. ITINERARI CICATRIUS DE BADALONA

Pl. de la Vila, 1

221. ITINERARI DE L’ARQUITECTURA

TRADICIONAL AL MODERNISME

Dissabte de 16 a 19 h i diumenge d’11 a 14 h

222. ITINERARI LA NOVA FAÇANA MARÍTIMA

DE LA CIUTAT GUANYADA A LA INDÚSTRIA

221. ITINERARI DE L’ARQUITECTURA TRADICIONAL AL MODERNISME

217

223. ITINERARI UNA RIERA, UN JARDÍ I UNA PLAÇA

DIUMENGE

Casa consistorial de planta baixa i tres pisos que, en els orígens, també va tenir funcions d’escola elemental, jutjat municipal i dipòsit de detinguts. Amb el pas del temps, els equipaments es van traslladar i s’hi ha afegit una remunta de dos pisos enretirats de les façanes. L’edifici actual permet la integració dels porxos amb la plaça i hi conviuen nous materials amb elements històrics i patrimonials, com el saló de plens i el despatx de l’alcaldia. També connecta amb una sala d’exposicions al subsòl de la plaça de la Vila, construïda com a refugi durant la Guerra Civil, i que va ser rehabilitada el 1982 i utilitzada com a oficina de la subseu de Badalona per als Jocs Olímpics de Barcelona del 1992.

DISSABTE I DIUMENGE

Metro: L2 (Badalona Pompeu Fabra) / Renfe: R1 (Badalona)

223. ITINERARI UNA RIERA, UN JARDÍ I UNA PLAÇA

214

209 216

DISSABTE

210

208

OPEN GREEN OPEN INFRAESTRUCTURES

S

OPEN SOCIAL

DONES ARQUITECTES

: Accessible

210. COR DE MARINA Pg. de la Rambla, 12 Dissabte de 16 a 19 h i diumenge d’11 a 14 h

OPEN KITCHEN

60

Francisco de Paula del Villar Lozano, 1860; reforma, 1928; Josep M. Massot i Pere Ll. Vegué; Xavier Vitòria (saló de plens), 2003

213

* : Accessible amb condicions (més info a la fitxa de cada edifici al web)

222. ITINERARI LA NOVA FAÇANA MARÍTIMA DE LA CIUTAT GUANYADA A LA INDÚSTRIA

Joan Baptista Pons i Traval, 1896; Joan Padrós i Fornaguera, 1956 L’edifici del Cor de Marina construït l’any 1896 per l’arquitecte Joan Baptista Pons i Traval, amb estructura de ferro, té una façana principal que dona a la Rambla i al mar, amb una composició d’elements formals típics de l’eclecticisme. El 1956, l’arquitecte Joan Padrós i Fornaguera va dur a terme una reforma que consistí en la construcció d’un altell, cosa que va provocar la modificació de la porta d’entrada i la supressió dels finestrals dels baixos. Des de 1984 està protegit com a BCIL. Metro: L2 (Pompeu Fabra) // RENFE (Badalona) 61

211. DOTZE HABITATGES A L’AVINGUDA D’EN CARITG

213. EDIFICI DE CAPITANIA PORT DE BADALONA

Av. d’en Caritg, 96

Port Esportiu i Pesquer Marina de Badalona

Dissabte de 16 a 19 h

Dissabte de 16 a 19 h i diumenge d’11 a 14 h

Diumenge d’11 a 14 h

BCQ arquitectura: David Baena, Toni Casamor, Manel Peribáñez, Maria Taltavull, 2011

Dora Castellà i Borja Carreras-Moysi, 2005

NS arquitectes: M. Àngels Negre, 2010

La transformació de la façana marítima ha permès substituir l’antiga zona industrial de Badalona i trencar la barrera que separa la ciutat del mar. Un projecte unitari que s’obre cap a l’interior de la ciutat convertint-se en un extraordinari port urbà amb punts d’atracció i de serveis que abasteixen a una ciutat de tradició pesquera i marinera. Dins de la Marina, l’edifici de capitania, amb el seu joc de volums i materials, deixa de ser un petit edifici d’oficines per convertir-se en un punt d’atracció al Port de Badalona.

El nou parc de Bombers de Badalona, ubicat prop de l’autopista B-20 al barri del Canyet, permet establir una relació suau amb el terreny en configurar-se en una “L” a partir de tres nivells de plataformes que minimitzaran l’impacte al paisatge. A la planta inferior hi ha les zones comunes d’entrenament; a la planta intermèdia hi ha l’accés, el garatge, l’oficina i els dormitoris, i la planta superior és on hi ha la sala d’estar i el menjador. L’encàrrec demana una ràpida execució que fa optar per un ordre i un sistema constructiu en sec.

Bus: B2, B4, B15, B23, B29

Metro: L2 (Gorg) // Bus: BD7 MARC GOODWIN

215. ESCOLA PLANAS I CASALS

S

219. SANT JERONI DE LA MURTRA

Diumenge d’11 a 14 h

Pl. de l’Assemblea de Catalunya, 1 i 3; C. de Lladó, 45-53

Pepita Teixidor,1995-1997

Diumenge de 10 a 13 h

Dissabte de 10 a 14 h i de 17 a 20 h i diumenge de 10 a 14 h

Segle

Malgrat que la presència de grues al voltant parlava d’un barri en ràpida expansió, la sensació d’estar fora de la ciutat (era l’any 95) va dur l’arquitecta a estirar el programa escolar com una goma elàstica, resseguint les tres cares urbanes del perímetre del solar, per aconseguir façana, per fer ciutat. Les entrades, a les cantonades, i l’espai de joc, ben embolicat i protegit, a l’interior. El mateix maó groc dels habitatges públics que hi havia com a únics veïns va ser una picada d’ullet còmplice que es va utilitzar per integrar-se al barri.

Pl. de l’Assamblea de Catalunya, 9-12 Dissabte de 16 a 19 h i diumenge d’11 a 14 h Pepita Teixidor, 2002-2007 Aquest projecte és un contenidor sobri i funcional que reagrupa serveis municipals diversos i dispersos. L’edifici, de quatre plantes d’oficines, s’organitza de la part pública a la privada i s’aprofita de la topografia per aixecar-se sobre un sòcol que recull la zona d’atenció al ciutadà en un espai a doble altura que omple tot el volum de llum natural. Tant les oficines com les reserves d’espais per a instal·lacions donen flexibilitat en la distribució evolutiva del projecte. Per unir el projecte, es col·loquen amb cura les comunicacions verticals i es defineix una gradació necessària entre els espais servidors i els que han de ser servits.

Metro: L2 (Badalona Pompeu Fabra); RENFE (Badalona)

C. de Vallvidrera, 4 B720 Arquitectos: Fermín Vázquez i Ana Bassat, 2018 El projecte de la Fundació Germina es configura amb tres grans caixes apilades a dos nivells que distribueixen el programa des dels espais més públics fins als més privats i silenciosos. Un gran moble com a espai servidor és el que dona unitat al conjunt.

Les connexions entre aquests volums generen paisatges interiors que enriqueixen i caracteritzen els espais interiors, els donen flexibilitat i s’obren a l’exterior.

Bus: B2, B4, B15, B23, B29

Bus: B8, B9, M6, M19, M26, M28 217. MUSEU DE BADALONA: TERMES-DECUMANUS I JARDÍ QUINT LICINI

214. EL VIVER, NOVES OFICINES MUNICIPALS

Dissabte de 16 a 19 h

Ctra. de Canyet, 1-3

C. de Muntaner, 2-18

Bus: B2, B24, M19

212. FUNDACIÓ GERMINA

218. PARC DE BOMBERS DE BADALONA

216. HABITATGE UNIFAMILIAR DE BAIX CONSUM ENERGÈTIC C. Lleó, 49-51 Dissabte de 16 a 19 h RGA arquitectes: Barto Busom, Montserrat Batlle, Pere Riera, Josep Sotorres, 2018 Situat a la zona de Baix a Mar, el nou habitatge es construeix íntegrament amb fusta i s’eleva sobre un soterrani amb voltes existents, que es mantenen pel seu valor arquitectònic. En planta baixa se situen els espais de dia de l’habitatge i a la primera planta els dormitoris i un gran espai comú com a zona de jocs orientada al doble espai connectat a la zona del menjador de la planta baixa.

Metro: L2 (Badalona Pompeu Fabra) // RENFE (Badalona) // Bus: B2, B3, B4, B7, B9, B29, M1, M6, M26, M27

Malavía (arquitectura), 2008 - 2010 El Museu de Badalona, edificat sobre part de l’antiga ciutat romana de Baetulo, té 3.400 metres quadrats de restes visitables al subsòl, en la que és una de les superfícies arqueològiques cobertes més grans de Catalunya. La museïtzació d’aquest circuit minimitza la presència de l’arquitectura contemporània per ressaltar les restes de Baetulo, i fa servir recursos com la il·luminació, el so o les ambientacions amb mobiliari i objectes per tal que els visitants se sentin immersos en la vida quotidiana de la ciutat. Museografiats amb els mateixos criteris, el Jardí de Quint Licini (que conserva l’estany del peristil d’una gran casa del final del segle I dC) i la Casa dels Dofins (casa benestant romana que conserva diverses estances entorn de l’atri) són un exemple de la gran quantitat de restes de l’època que complementen la visita a l’exposició permanent.

Metro: L2 (Badalona Pompeu Fabra) / Renfe: R1 (Badalona)

Camí del Monestir, s/n xv

dC - segle

xvi

dC

Antic monestir situat a la vall de Betlem, dins del Parc de la Serralada de Marina. Obra del gòtic català, va ser fundat el 1416 i va pertànyer a l’orde dels jerònims, que el van habitar fins al 1835, quan es va veure afectat per la desamortització de Mendizábal.

El 1947, Francesca Güell i López el va adquirir per convertir-lo en recinte de solitud i silenci, per al repòs religiós i cultural. En destaca el claustre, pels capitells i les claus de volta, encara policromats, on es retraten personatges il·lustres que van contribuir a la prosperitat del monestir. El 1974 va ser declarat BCIN. Coordenades GPS: 41.46992, 2.220258 Inscripcions a través del web www.48hopenhousebarcelona.org

220. ITINERARI CICATRIUS DE BADALONA Dissabte a les 16.30 h i diumenge a les 11.30 h

ARXIU MUNICIPAL. ALBERT LEAL

A càrrec de Josep Maria Massot Beltran, arquitecte Punt de trobada: Ctra. de Canyet, 10 221. ITINERARI DE L’ARQUITECTURA TRADICIONAL AL MODERNISME Dissabte a les 16 h i diumenge a les 11 h A càrrec de Margarida Abras Pou, directora Museu de Badalona Punt de trobada: Torre Vella, davant de l’església de Santa Maria Visita per a micromecenes dissabte a les 17 h

222. ITINERARI LA NOVA FAÇANA MARÍTIMA DE LA CIUTAT GUANYADA A LA INDÚSTRIA Dissabte a les 16 h i diumenge a les 11 h A càrrec d’Olga Tarrasó Climent, arquitecta Punt de trobada: Cor de Marina (Pg. de la Rambla, 12) 223. ITINERARI UNA RIERA, UN JARDÍ I UNA PLAÇA Dissabte a les 16.30 h i diumenge a les 11.30 h A càrrec d’Isabel Bennasar Félix, arquitecta Punt de trobada: C. Riera de Canyadó /Av. de Pomar

62

: Accessible

* : Accessible amb condicions (més info a la fitxa de cada edifici al web)

La programació del Festival pot estar subjecta a canvis d’última hora aliens a l’organització.

L’edifici d’habitatges pretén donar una solució que dignifiqui un buit urbà amb el color viu de la façana, que s’integra amb el paviment de la plaça i hi dona continuïtat. Així, converteix la plaça en una extensió de la façana en horitzontal i alhora que genera nous usos amb un paviment flexible i un gran local en planta baixa, on actualment es troba la Fundació Germina.

CRISTOPHE DUGUIED

63

86

L’Hospitalet de Llobregat

232 237

18 activitats

236

239. ITINERARI PUIG I GAIRALT COLLBLANC LA TORRASSA

144

226. CA N’ARÚS

S

226. CA N’ARÚS Rbla. de la Marina, 415-427 Dissabte de 16 a 19 h i diumenge d’11 a 13 h Segle xix; Martí Cabestany, 2007 Ca n’Arús és una residència senyorial del 1851 construïda per Jaume Arús Cuxart. Els seus cossos mantenen una certa simetria.

L’edifici principal, de planta baixa, pis i golfes i tres crugies, té la coberta a dos vessants paral·lels a la façana. A la façana principal, destaca l’acroteri, decorat amb terracota i medalló ovalat amb decoració vegetal i l’anagrama S i A (probablement, d’una restauració del 1900 - 1910 de Santiago Arús, nét de Jaume Arús). L’edifici està catalogat com a bé cultural d’interès local. La restauració de l’edifici respecta els espais més emblemàtics com l’escala, la boisserie de la planta baixa i la sala principal de la primera planta, amb decoració pintada a les parets i sostres i paviments hidràulics. Els jardins són un espai de descans que preserven la forma original i contenen una gran varietat d’espècies botàniques de la Mediterrània.

Metro: L1 (av. del Carrilet) // FGC: L8, R5, R6, R50, R60, S3, S4, S8, S9; (L’Hospitalet - Av. del Carrilet)

137

227. CAN COLOM 228. CAN VILUMARA 229. DISTRICTE CULTURAL EDIFICI FREIXAS

231

230. EDIFICI PLANETA

238. ITINERARI INDUSTRIAL

231. FÀBRICA TECLA SALA 232. GRATACELS DE COLLBLANC

230

233. HOTEL JEAN NOUVEL

227

229

242. ITINERARI DISTRICTE CULTURAL ART URBÀ SANTA EULÀLIA

228

234. HOTEL RICHARD ROGERS RESTAURANT OVNEW

S

240. ITINERARI HISTÒRIC

235. HOTEL TOYO ITO

145

236. TEATRE JOVENTUT

S

237. TORRE BARRINA

241. ITINERARI

238. ITINERARI INDUSTRIAL

LA REMUNTA

143

226

233

239. ITINERARI ARQUITECTE PUIG GAIRALT COLLBLANC LA TORRASSA

235

240. ITINERARI HISTÒRIC

* 228. CAN VILUMARA

241. ITINERARI LA REMUNTA 242. ITINERARI DISTRICTE CULTURAL ART URBÀ SANTA EULÀLIA

243. ITINERARI BELLVITGE

243. ITINERARI BELLVITGE

DISSABTE DIUMENGE DISSABTE I DIUMENGE

234

150 151

OPEN GREEN OPEN INFRAESTRUCTURES

S

227. CAN COLOM C. de Martí Codolar, 2-4 - c. de Can Pujadas Dissabte de 16 a 19 h i diumenge d’11 a 13 h Segle xviii; Meritxell Inaraja, 2008 - 2010, urbanització cap al 2011 Antiga masia clàssica que ha patit transformacions importants i de la qual únicament es conserven les façanes principal i laterals (tot i que, probablement, les obertures d’aquestes façanes són fruit de reformes posteriors). Les diverses transformacions van afegir un nou volum rectangular al tercer pis; una capella d’estil neogòtic amb vitralls adossada a la façana est; una galeria a la façana oest, i un celler amb terrassa a la façana nord. Es tracta d’un edifici catalogat com a bé cultural d’interès local. Actualment, l’edifici s’ha rehabilitat per acollir-hi la seu del Programa Municipal per a la Dona.

Metro: L1 (Santa Eulàlia) // FGC: L8, R5, R6, S3, S4, S8, S9 (Magòria - La Campana)

Av. de Josep Tarradellas i Joan, 147-169 Dissabte de 16 a 18 h i diumenge d’11 a 13 h A. Audet Puig, 1906; Francisco Izard Bas, 1928; 1982 Francesc Vilumara, descendent de moliners del segle xvii, va construir aquesta fàbrica de seda natural el 1906. Va tancar el 1982 i es va rehabilitar com a institut. El conjunt que coneixem ara és fruit de moltes transformacions per adaptar-lo a les necessitats escolars. L’edifici, construït per l’arquitecte A. Audet Puig i ampliat per l’enginyer industrial Francisco Izard Bas el 1928, està catalogat com a Bé Cultural d’Interès Local. Una casa-porteria modernista, una nau amb coberta de dent de serra, un edifici en planta en L que havia allotjat la tintoreria, un edifici on hi havia la sala de màquines i una xemeneia componen el conjunt.

El sistema d’energia i el control de les condicions climàtiques és essencial per entendre’n el funcionament fabril.

Metro: L1 (Rambla Just Oliveras; Can Serra) // Renfe: R1, R3, R4 (L’Hospitalet de Llobregat)

OPEN SOCIAL OPEN KITCHEN DONES ARQUITECTES

140

64

: Accessible

* : Accessible amb condicions (més info a la fitxa de cada edifici al web)

65

C. de la Glòria, 5-7 Diumenge d’11 a 14 h Manuel Puig i Ribot, Santiago Puig Janer, 1964-1967 El Districte Cultural és un projecte estratègic de ciutat que té la cultura i la creativitat com a motors de transformació i desenvolupament social i econòmic. Es tracta d’un dels edificis industrials amb més potencial de la ciutat, i permet veure com treballen artistes i creatius que estan fent de l’Hospitalet un punt neuràlgic i de referència en l’impuls de la creativitat, el talent i la innovació dins l’entorn metropolità.

Metro: L1 (Torrassa), L9 Sud i L10 Sud (Torrassa) // FGC (Europa - Fira)

230. EDIFICI PLANETA Av. de Josep Tarradellas i Joan, 171-177 Dissabte de 16 a 19 h i diumenge d’11 a 14 h 1985; Lagranja Design, 2017 L’activitat judicial es va desenvolupar en aquest edifici des del 1985 fins al 2008, quan els òrgans judicials de l’Hospitalet es van traslladar a la Ciutat de la Justícia (inaugurada el 2009).

Cedit al Grupo Planeta, l’edifici s’ha convertit en un centre de formació i innovació que ha adaptat l’edifici existent a les necessitats del nou ús, i obert a un ampli ventall d’usuaris. Projecte de reforma dut a terme per Lagranja Design, que ha creat un centre modern, funcional i connectat amb l’entorn immediat.

Alguns dels equipaments estan oberts a l’activitat i l’oci de la ciutadania. La façana, revestida amb una pell metàl·lica, li aporta un aspecte tecnològic a la fita visual del barri. Conté un gran auditori per a diferents cites culturals de la ciutat, com també un aulari, sales de reunions, una biblioteca i una cafeteria.

Metro: L1 (Rambla Just Oliveras; Can Serra) // Renfe: R1, R3, R4 (L’Hospitalet de Llobregat) 231. FÀBRICA TECLA SALA Av. de Josep Tarradellas i Joan, 44 Dissabte de 16 a 19 h i diumenge d’11 a 13 h Claudi Duran Ventosa (edifici manchesterià); Albert Viaplana, 2000 Complex industrial que té l’origen en un molí paperer, que es va ampliar i transformar en fàbrica de filats, fins que va ser adquirit per la senyora Tecla Sala, que en va canviar la producció i la font d’energia (el vapor per l’electricitat). L’edifici principal és d’estil manchesterià, amb murs de maó vist, grans finestrals, columnes de ferro colat i sostre de volta catalana atirantada. Al recinte trobem una casa modernista i uns antics camps d’esports per als treballadors que envoltaven la fàbrica. Actualment és un centre cultural de l’Hospitalet.

Metro: L1, L9 Sud i L10 Sud (Torrassa) 66

: Accessible

232. GRATACELS DE COLLBLANC Ctra. de Collblanc, 43-45 Dissabte, visites a les 16 i a les 17 h, i diumenge, visites a les 11 i a les 12 h Ramon Puig i Gairalt, 1931 L’edifici Gratacels de Collblanc s’erigí entre 1931 i 1933. L’augment massiu de fluxos migratoris va portar l’arquitecte municipal Ramon Puig Gairalt a projectar aquest model d’habitacle innovador tant perquè representa el concepte de densificació en altura (de 44,50 m d’altura, insòlita a l’època i, aleshores, la casa més alta de Catalunya), com per les innovacions tecnològiques i avantguardistes properes al moviment racionalista (expressivitat mitjançant fórmules volumètriques i una estructura piramidal).

Onze pisos, 34 cèl·lules d’habitatge, escala lateral amb caixa d’ascensor i patis de ventilació de forma poligonal o rectangulars configuren aquest Gratacel, un emblema de la ciutat, símbol de progrés i modernitat.

Metro: L5, L9 Sud, L10 Sud (Collblanc) 233. HOTEL JEAN NOUVEL Pl. d’Europa, 50-52 Diumenge de 11 a 14 h i de 16 a 19 h Jean Nouvel, 2005-2012 A la plaça d’Europa i al costat de la Fira Barcelona Gran Via s’aixeca aquest original hotel de 27 pisos d’altura. L’edifici està compost per dues torres de 110 metres i un espectacular restaurant panoràmic, Palmer Restaurant, i al capdamunt, una terrassa amb piscina. Palmeres i vegetació s’integren en el disseny de l’edifici per construir un autèntic refugi natural en plena ciutat. A més, l’efecte cromàtic del blanc i el negre es manté fins i tot a les habitacions. Disposa d’11 sales de reunió, dos bars i una àrea de fitnes amb piscina interior, solàrium i aparcament.

Metro: L9S (Europa - Fira) // FGC: L8, R5, R6, R50, R60, S3, S4, S8, S9 (Europa - Fira)

MARIO MARTÍNEZ

Inscripcions a través del web www.48hopenhousebarcelona.org

238. ITINERARI INDUSTRIAL Dissabte a les 17 h i diumenge a les 12 h A càrrec de l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat Punt de Trobada: Tecla Sala (Av. de Josep Tarradellas i Joan, 44) 235. HOTEL TOYO ITO Pl. d’Europa, 45 Diumenge d’11 a 14 h i de 16 a 19 h Toyo Ito & Associates Architects, Fermín Vázquez, 2009 Aquesta torre hotel de 26 plantes s’ha dissenyat de manera orgànica, provocant que la seva percepció canviï a mesura que el visitant s’hi acosta. La façana s’ha dividit en dues pells: la pell interior és un tancament lleuger estanc, un mur cortina amb panells d’alumini i vidre pensat per garantir les necessitats acústiques i tèrmiques de l’edifici; l’exterior, formada per tubs independents d’alumini vermell, es planteja com una pell per donar textura a l’edifici i absorbir-ne la geometria variable.

Metro: L9S (Europa - Fira) // FGC: L8, R5, R6, R50, R60, S3, S4, S8, S9 (Europa - Fira)

* : Accessible amb condicions (més info a la fitxa de cada edifici al web)

Dissabte i diumenge a les 11 h A càrrec de l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat Punt de Trobada: Pont d’en Jordà (Ronda de la Via, cantonada C. de Rafael Campalans)

240. ITINERARI HISTÒRIC Dissabte a les 16 h i diumenge a les 12 h A càrrec de l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat

* 236. TEATRE JOVENTUT C. de la Joventut, 2-10 Dissabte i diumenge d’11 a 13 h Ramon Puig i Gairalt, 1931 S L’edifici va ser construït per l’arquitecte municipal Ramon Puig i Gairalt el 1931 com a cinema, i va ser transformat com a teatre municipal el 1991, després d’anys d’abandó. L’edifici està catalogat com a Bé Cultural d’Interès Local i es troba dins el Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de l’Hospitalet. El joc volumètric de línies rectes i corbes i la simetria de la façana principal contrasta amb un interior completament reformat de planta baixa i pis apte per a les activitats teatrals i musicals de la ciutat.

Metro: L1 (Torrassa), L5 (Collblanc), L9 Sud, L10 Sud (Torrassa / Collblanc)

ÀLEX BLANCO

234. HOTEL RICHARD ROGERS - RESTAURANT OVNEW Av. de la Gran Via de l’Hospitalet, 144 Dissabte de 17 a 20 h Richard Rogers, 2006 Edifici en forma de L distribuït, d’una banda, en una torre de 110 metres d’altura que conté l’hotel i se situa a la part vertical de la L, i d’altra banda, en un sòcol de vidre de 30 metres d’altura amb l’auditori i un centre esportiu, i que formen la part baixa de la lletra. Ambdós elements queden connectats per una plaça pública que s’estén per sota la torre i la vincula amb els edificis adjacents. Fins a l’any 2012, la part superior de la torre va allotjar un restaurant cobert per una cúpula d’acer i vidre que es va construir a terra per elevar-la, un cop feta, fins a la coberta de l’edifici, i després d’uns quants anys tancat, enguany hi ha tornat a obrir les portes un nou restaurant.

Metro: L1 (Hospital de Bellvitge) // Renfe: R2, R2N, R2S (Bellvitge)

239. ITINERARI ARQUITECTE PUIG GAIRALT COLLBLANC LA TORRASSA

S

237. TORRE BARRINA Ptge. d’Amat, 9-13 - Parc de la Marquesa Dissabte de 16 a 19 h i diumenge d’11 a 13 h 1836 - 1845; 1867; 1920; 1939; Álvarez i Minguillón, 2006 Aquesta antiga casa de pagesia transformada en finca d’estiueig del segle XIX és, en l’actualitat, el centre municipal de creació multimèdia de l’Hospitalet i el motor de la innovació social de la ciutat. L’edifici actual es caracteritza per la porxada de la façana sud, amb columnes octogonals i un fort ritme compositiu, que la diferencia de la resta de la construcció. Se situa al Parc de la Marquesa, nom popular donat als jardins pels moviments de reivindicació veïnal dels anys setanta, que en van reclamar l’ús públic quan l’antiga casa era un espai en decadència i en desús. El projecte de reforma i el programa d’usos inclou un plató de televisió, un estudi de gravació i un de ràdio, i aules amb ordinadors Mac i PC per desenvolupar projectes multimèdia.

Metro: L5, L9S, L10S (Collblanc)

Punt de Trobada: Casa Espanya - Museu de l’Hospitalet (C. de Joan Pallarès, 38)

241. ITINERARI LA REMUNTA Dissabte a les 11 i a les 12 h Punt de Trobada: c. de Carles Martí Feced, s/n (porta principal del Parc del La Remunta) Sense inscripció prèvia

242. ITINERARI DISTRICTE CULTURAL ART URBÀ SANTA EULÀLIA Dissabte a les 16 h A càrrec dels artistes de les intervencions visitables Punt de Trobada: Pont Metro Santa Eulàlia (C. de la Riera Blanca)

243. ITINERARI BELLVITGE Diumenge a les 11 h

S

A càrrec de Sandra Bestraten i Emili Hormías, arquitectes Punt de Trobada: Av. d’Europa, 55 - despatx F

La programació del Festival pot estar subjecta a canvis d’última hora aliens a l’organització.

* 229. DISTRICTE CULTURAL - EDIFICI FREIXAS

67

www.dortoka.com

Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès

VOLUNTARIAT Gràcies a les més de 1.000 persones que aporten el seu temps, els seus coneixements i el seu entusiasme per tal de fer possible el 48H OPEN HOUSE BCN

EDIFICIS Gràcies als 200 edificis que obriran les seves portes durant el 48H OPEN HOUSE BCN​