PILAR CASAS MUR
Dones Arquitectes FEM
10 ANYS
FESTIVAL D’ARQUITECTURA 26 I 27 D’OCTUBRE 2019
DONES ARQUITECTES: DESCOBREIX QUI SOM Soc Pilar Casas Mur, arquitecta que representa, en aquesta desena edició del festival, el tema destacat de l’any: ‘Dones Arquitectes’. Per primera vegada el meu retrat passa per davant de la meva obra, un retrat alhora detallat i impersonal que representa una dona arquitecta de qualsevol edat i condició.
Guanyadors del 1r Premi de Turisme Responsable de Catalunya
EL FESTIVAL 48H OPEN HOUSE BCN ÉS LA PRINCIPAL CITA DE LA CIUTAT AMB L’ARQUITECTURA. ESTÀ ORGANITZAT PER L’ASSOCIACIÓ CULTURAL HOMÒNIMA, UNA ASSOCIACIÓ SENSE ÀNIM DE LUCRE QUE TREBALLA OFERINT PRODUCTES I SERVEIS CULTURALS EN L’ÀMBIT DE L’ARQUITECTURA, I LA PROMOU COM A COMPONENT IMPRESCINDIBLE DE LA CULTURA.
“AMICS” DEL FESTIVAL L’Associació 48h Open House Barcelona promou l’arquitectura com a fet cultural entre empreses i institucions amb responsabilitat social corporativa com una alternativa als models de patrocini tradicionals. Els beneficis es destinen íntegrament a projectes que ajudin a ampliar el coneixement en arquitectura per a la millora de la vida de les persones. El programa Amics és un model de mecenatge per fomentar l’experiència arquitectònica com a part del consum cultural. Els Amics tindran un passi de cua ràpida per al cap de setmana i unes visites exclusives durant l’any. Els passis es poden comprar a la seu de l’Associació i per internet, a www.48hopenhousebarcelona.org.
46 CIUTATS OPEN HOUSE Si vols continuar gaudint de l’Open House, tria entre les 46 ciutats de la xarxa internacional: LONDRES 1992 / NOVA YORK 2002 / DUBLÍN 2005 / TEL AVIV 2007 / JERUSALEM 2007 / HÈLSINKI 2007 / MELBOURNE 2008 / BARCELONA 2010 / BRISBANE 2010 / ESLOVÈNIA (tot el país) 2010 / CHICAGO 2011 / ROMA 2011 / LISBOA 2012 / PERTH 2012 / TESSALÒNICA 2012 / LIMERIK 2012 / GDYNIA 2012 / BUENOS AIRES 2012 / VIENA 2012 / ATENES 2013 / OSLO 2014 / MONTERREY 2014 / CORK 2014/ VÍLNUS 2014 / PRAGA 2014 / MADRID 2014 / PORTO 2015 / LAGOS 2016 / MILÀ 2016 / ZURIC 2016 / ESTOCOLM 2016 / SANTIAGO DE XILE 2017 / SAN DIEGO 2017 / TORÍ 2017 / BILBAO 2017 / GDANSK 2017 / ATLANTA 2017 / MEXICO CITY 2018 / BASEL 2018 / ROSARIO 2018 / MACAU 2018 / BRNO 2018 / TATLIN 2019 / VALÈNCIA 2019 / NÀPOLS 2019 / OSAKA 2019 www.openhouseworldwide.org
Enguany, amb l’objectiu de contribuir a naturalitzar la figura de la dona en el sector de l’arquitectura, hem escollit deu dones especialistes en diferents camps de la professió per a la imatge gràfica de l’esdeveniment. Cinc dones representen les diferents ciutats que participen al festival: Blanca Noguera, especialista en espai públic i autora del parc de Can Zam, amb l’AMB, a Santa Coloma de Gramenet; Montserrat Hosta, especialista en planejament urbanístic i arquitecta de l’edifici de Cal Notari, a Vilassar de Dalt; Natalia Ojeda, com a representant de l’equip de restauració de Torre de la Creu, a Sant Joan Despí; Pepita Teixidor, exredactora de la revista Quaderns d’Arquitectura i autora del projecte d’oficines municipals El Viver, a Badalona, i Meritxell Inaraja, especialista en rehabilitació del patrimoni i autora de l’obra de Can Colom, a l’Hospitalet de Llobregat. Cinc dones més representen les diferents seccions del festival: Imma Jansana, paisatgista que representa la secció Open Green; Carme Pinós, arquitecta de la plaça de la Gardunya, l’Escola Massana i els habitatges que configuren el conjunt de la plaça, com a representació de l’Open Infraestructures; Benedetta Tagliabue, autora de l’edifici Kalida Sant Pau, com a representant de l’Open Social; Natali Canas, com a representant de l’Open Kitchen, i Maria Sisternas, per a l’Arquitectura de l’aigua. Al 20% dels 200 edificis que es podran visitar durant el festival han intervingut dones en el seu procés de disseny i execució: la campanya de comunicació les destaca i les dona a conèixer. Aquestes dones arquitectes han transformat de forma útil i creativa, per exemple, fàbriques en desús, com l’edifici de La Ciba, a Santa Coloma de Gramenet; els Habitatges de Fabra i Coats, a Sant Andreu, o un espai de treball inclusiu i saludable al 22@. Altres novetats d’aquesta edició són les cinc cases-fàbriques a Ciutat Vella, que ajuden a entendre la història de la ciutat i les connexions amb l’àrea metropolitana (l’any 1906 la fàbrica Vilumara del Raval es va traslladar a l’Hospitalet de Llobregat, i ambdues es poden visitar durant el festival); l’edifici EMAV de Can Batlló, a Sants-Montjuïc; l’església de la Concepció, a l’Eixample (producte del trasllat de dues esglésies de Ciutat Vella); els hotels Seventy Hotel, a l’Eixample, de l’estudi d’arquitectura OAB, i l’hotel Jean Nouvel, a l’Hospitalet de Llobregat. El festival també mostra una evolució de l’habitatge en tot el seu àmbit geogràfic amb visites a habitatges modernistes de l’Eixample (com els edificis de la Casa Enric Llorens, Frederic Ballet i Llopis Bofill); visites a habitatges expressionistes de camí cap al racionalisme (com la Casa Planells, de l’arquitecte Jujol, i el gratacel de Collblanc, de l’arquitecte Ramon Puig Gairalt, a l’Hospitalet de Llobregat), i també visites a nous models d’habitatges contemporanis (com l’edifici d’habitatges per a quatre amics de l’arquitecta Lola Domènech, a Ciutat Vella). El cap de setmana del 26 i 27 d’octubre gaudirem del paisatge urbà de les nostres ciutats: us proposem 240 activitats arquitectòniques amb visites a edificis de diferents èpoques i estils que ens ajudaran a explicar com evoluciona la societat a través de l’arquitectura de Barcelona, Santa Coloma de Gramenet, Vilassar de Dalt, Sant Joan Despí, Badalona i l’Hospitalet de Llobregat. Us animem a participar en aquesta desena edició del festival, tant si sou un dels 1.000 voluntaris com un dels 61.000 visitants, i aprofitem per agrair la col·laboració als disset edificis que han obert les portes a la ciutadania en les deu edicions del festival.
www.48hopenhousebarcelona.org
2BMFG (78) À-tic (49) A&M arquitectes (115) Abalos & Herreros arquitectos (131) ACABADOMATE 22 (130) Aguilar i Borrás, Xavier (84) Aguirre, Alberto (104) aiRe (29) Alarma i Moragas (8) Alonso, Miquel (107) Álvarez i Minguillón (237) andrea + joan arquitectes (136) Andreu, Ramon (198) Archikubik (160) Argentí, Víctor (73) Armengós i Samarach, Josep (167) Arnal Huguet, Marc (110) Audet Puig, A. (228) Aulenti, Gae (147) b720 (164, 22) BAAS Arquitectura (83, 129, 243) Bagutti, Domenico (80) BAMMP (72, 107) Barbero, Manuel (151) Bassegoda i Amigó, Bonaventura (38, 89) Batlle i Roig arquitectes (93, 121, 196) Bayona + Valero i Cantallops + Vicente arquitectes (97) BCQ arquitectura (171, 211) Benedito, Josep (92, 147, 174) Bennasar, Isabel (223) Bestraten, Sandra (3) Betarq (111) Borrell i Sensat, Agustí (54) Bosch Cuspinera Associats (51) Botey, Jaume (208) Bou Bosch, Vicenç (143) Buïgas, Carles (141) Cabestany, Martí (226) Caldés, Gabriel (194) Canyelles, Núria (198) Carreras-Moysi, Borja (213) Casademont, Adrià (12) Castellà, Dora (213) Cazurra, Alex (117) Chinchilla Ballesta, Julio (106) Cinnamond, Norman (74) Cirici & amp; Bassó Arquitectura (127) Cirici, Cristian (149) Clotet, Lluís (120) Coll-Leclerc (126) Coma Arquitectura (165)
Cooperativa lacol (144) Cristiano Fanconi i Rodrigo González (244) Cuixart:Amorós (163) DATAAE (98) Daw Office (65) de Falguera, Antoni (45) de la Joya, Rafael (151) de Luna, Roberto (134) de Moragas i Gallissà, Antoni (69, 108) de Paula del Villar Lozano, Francisco (209) Dilmé i Fabré (188, 190) Domènech , Lola (122) Domènech i Estapà, Josep (56) Domènech i Montaner, Lluís (6, 44) Durán i Reynals, Raimon (158) Duran Ventosa, Claudi (231) Eixverd + Jaume Ferret (61) EMBT (21, 79) Equal Saree (178) Espeche, Horacio (117) Espinet-Ubach arquitectes (81, 83) Estudi d’Arquitectura MIM-A (174) Estudi PSP Arquitectura (83) Falqués, Pere (6) Feliu i Castelló, Jaume (9) Fernández Ponce, José Javier (99) Figueres, Enric (73) Florensa, Adolf (5) Font de Carreres, August (74) Fontserè, Josep (120) Forgas Arquitectes (23) Foster + Partners (166) Freixa, Jaume (142) Freixes Melero, Daniel (143) Gallissà, Antoni (41) Garcia Fària, Pere (59) Gaudí, Antoni (65, 88) Gironès, Antoni (189) González Masclans, Eulàlia (143) Granells, Jeroni (50) Graner i Prat, Jose (195) Guastavino i Moreno, Rafael (190, 188) Gustà, Jaume (135) H Arquitectes (87, 146) Hervàs i Arizmendi, J. J (158) Illescas i Mirosa, Sixte (66) Inaraja, Meritxell (227) Isozaki, Arata (134, 145) Izard Bas, Francisco (228) Jaume Sanmartí i Raimon Torres (102) José Antonio Martínez Lapeña
& Elías Torres Architects (5, 65) Jujol i Gibert, Josep Maria (4, 42, 67, 193, 194, 195, 199, 202) Julià, Josep Maria (89, 137) Lacasa, Luís (81) Lagranja Design (230) Leve projects (18, 28, 132) López Íñigo, Pedro (89) LoCa Studio, (152) Lussi, Thomas (122) Malavía, Albert (217) Marí Mayans, Marc (32) Marial i Tey, Juli (63) Marina Sezam (68) Martínez, Yolanda (92) Mas d’Ordal, Josep (2) Mas Morell, Ignasi (161) Masana, Judith (84) Masdeu i Puigdemasa, Josep (92) Masó, Rafael (174, 179) Massot, Josep Maria (209, 220) Mateu Barba Arquitectes (105) MBM arquitectes (70, 77) Mercader i Sacanella, Eduard (84) Mies van der Rohe, Ludwig (149) Milelire, Joan (107) Moretti, Cecilia (32) Muñoz López, Laura (32) Navarro Baldeweg, Juan (125) Noguera, Anna (99) Nouvel, Jean (233) NS Arquitectes (218) OAB Office of Architecture in Barcelona (57, 90, 91, 123) Oliver, Josep (193) Olmo, Yolanda (168) Ortiz-Echagüe, César (151) Padrós i Fornaguera, Joan (210) Paricio, Ignacio (120) Pérez Terraza, José (39) Pericas, Josep Maria (174, 179) Pich arquitectes (78) PMMT arquitectura (124) Pons i Traval, Joan Baptista (210) Puga, Cristina (174) Puig i Cadafalch, Josep (55, 134, 141, 157) Puig i Gairalt, Ramon (232, 236) Puig i Ribot, Manuel (229) Puig Janer, Santiago (229) Ramos, Fernando (149) Ravetllat Ribas Arquitectes (157, 243) Reventós i Farrarons, Ramon (154) Reyes Ventós, Maria (32)
RGA arquitectes (104, 216) Ribas Piera, Manuel (75) Ribas, Anna (84) Ricardo Bofill Taller de Arquitectura (58) Rio, Manel (174) Rodés Parés, Leopoldo (85) Rodríguez Arias, Germà (159) Rogent, Elies (80) Rogers, Richard (234) Roldan Berengué arquitectes (109, 139) Ruisánchez Arquitectes (107, 148) Sabaté, Joan (117) Safont, Marc (26) Sayrach i Carreras, Manuel (43) Seguí Arquitectura (102) Serra i Pujals, Antoni (54) Sert, Josep Lluís (81, 102, 142) SGA Sanchez Arquitectos (31) Sitjes, Joan (104) Siza, Álvaro (119) Solà-Morales, Ignasi (149, 190) Soler i Mestres, Joan (7) Soler y Ferrer, Tomás (201) Som Habitat (116) Steegmann, Enric (147) Steva i Planas, Felip (104) Studio PER (44) Subirana i Subirana, Joan Baptista (102) Sugrañes i Gras, Domènec (162) SUMO Arquitectes (168) Tarrasó, Olga (222) Tarrida, Josep (193) Teixidor, Pepita (214, 215) Terradas arquitectos (110, 158) Terrades i Via, Robert (101) The Hall Studio (64) Torres Clavé, Josep (102) Toyo Ito & Associates (235) Turull Ventosa, Xavier (103) Valeri Consultors (55) Valls, Xavier (175) VAM arquitectes (37) Vegué, Pere Ll. (209) Viaplana, Albert (231) Vilà i Geliu, Joan (10) Vila, Rafael (82) Vilaseca, Josep (1) Villanueva, Àngel (46) Vinyals i Sabaté, Salvador (56) Vitaller Arquitectura (113, 152) Xavier Vendrell Studio (98)
ABANS DEL FESTIVAL La compra de la guia contribueix a la valoració de la cultura arquitectònica i permet tenir una idea global de la dimensió del festival i la programació detallada dels espais, els itineraris i els concursos, així com de l’accessibilitat i les activitats amb restriccions d’edat, d’identitat (es demana DNI) o de seguretat física (amb calçat tancat i/o màniga llarga). El festival és gratuït, però si vols donar-hi suport pots fer-te Amic del Festival. Tant si voleu fer-vos Amics com si necessiteu alguna informació d’última hora, us recomanem que consulteu el web i les xarxes socials. ACTIVITATS AMB INSCRIPCIÓ
De les 240 activitats programades, un 15% són amb inscripció, i n’hi ha cinc, a Barcelona, que són especialment per a persones amb diversitat funcional. Les inscripcions són gratuïtes, per aquest motiu recomanem la inscripció responsable i que l’anul·leu si veieu que no hi podreu assistir. Informació per inscriure’s al web 48hopenhousebarcelona.org
DURANT/DESPRÉS DEL FESTIVAL Totes les activitats tenen voluntaris de suport i guies que us explicaran els horaris, la freqüència d’accés i/o l’arquitectura. En funció de les prioritats establertes per l’organització, ells disposen l’accés als edificis seguint aquest ordre: mecenes, Amics micromecenes, voluntaris i públic en general. També poden vetar el dret d’admissió. Amb la finalitat de protegir els edificis que es visiten: no està permès tocar-ne els objectes ni les parets, no es poden fer les visites amb motxilles i bosses que no siguin de mà, no es pot córrer ni cridar durant les activitats del festival i els menors de 12 anys han d’anar agafats de la mà d’un adult. El visitant és el responsable dels desperfectes que pugui ocasionar. ACTIVITATS CREATIVES: fins el dia 15 de novembre (consulta les bases* al web)
#OPENSKETCH19: Dibuixa qualsevol edifici del festival i comparteix el dibuix a Instagram amb l’etiqueta #openscketch19 i #ohb19. Si vols dibuixar en companyia, vine el diumenge 27 d’octubre a les 11 h a la nostra ruta pel Tibidabo. #OPENGRAM19 #OPENSTORIES19: El paisatgisme és una de les disciplines on les dones arquitectes ja són protagonistes, per això el tema dels dos concursos d’Instagram d’enguany serà el paisatge de la ciutat. Els participants podran presentar les seves fotografies a l’Opengram19 i, com a novetat, també les seves stories a l’Openstories19. Participa a l’Opengram amb les etiquetes #ohb19 i #Opengram19, el jurat del premi escollirà les deu millors i els instagramers votareu la guanyadora. Participa al nou concurs Openstories mencionant @48hopenhousebcn i @celsideES i amb l’etiqueta #openstories19. OPEN FOTO 2019 - PREMI JOSEP LLOBET: Tria un edifici o un detall d’algun dels edificis programats, captura l’esperit de l’esdeveniment i participa a la setena edició de l’Open Foto. Fes-nos arribar una única foto a: openfoto2019@48hopenhousebarcelona.org.
PARTICIPA ALS CONCURSOS DEL FESTIVAL!
ENQUESTA OHB19: Participa, explica la teva experiència a la nostra enquesta i entraràs al sorteig d’una bicicleta elèctrica cedida per AMB.
NOTA: Totes les imatges participants seran susceptibles de formar part de futures campanyes de l’Associació 48h Open House Barcelona. 4
Consulta les bases al web
*Consulta les bases de cada concurs al web 48hopenhousebarcelona.org 5
50
10
34 activitats ARC DE TRIOMF
2.
BASÍLICA DE LA MERCÈ
S 3.
S S
CA LA DONA
4.
CAMPANAR DE SANTA MARIA DEL PI
5.
CASA ADRET
6.
CASA DE LA CIUTAT
CASA-FÀBRICA LA PALOMA
9.
CASA-FÀBRICA LLOBERAS (ATENEU EL RAVAL)
P. OHB 1
28 27
3 19
9 17
34 5
13
13. CERCLE DEL LICEU
L A RA MB
16. ESCOLA LA SALLE COMTAL
24
17. ESCOLA MASSANA (CENTRE D’ART I DISSENY)
7
18. ESCOLA-TALLER LA TROBALLA (ARRELS FUNDACIÓ)
26
LA
10
14. COL·LEGI D’ARQUITECTES DE CATALUNYA
25
20. FACULTAT DE NÀUTICA DE BARCELONA UPC 21. FUNDACIÓ ENRIC MIRALLES 22. HABITATGE LLUÍS COMPANYS
32
24. MONESTIR ROMÀNIC DE SANT PAU DEL CAMP
DIUMENGE
25. PALAU CENTELLES
DISSABTE I DIUMENGE
27. PALAU MOJA
OPEN GREEN
28. PIS ZERO (ARRELS FUNDACIÓ)
OPEN INFRAESTRUCTURES
29. RESIDÈNCIA UNIVERSITÀRIA UNIHÀBIT
32. RESTAURANT MAREA ALTA (TORRE COLÓN) 33. TERRASSES DE SANTA MARIA DEL MAR 34. ITINERARI FALS GÒTIC 35. ITINERARI MORT DE LES BOTIGUES HISTÒRIQUES
S
OPEN SOCIAL OPEN KITCHEN DONES ARQUITECTES ARQUITECTURA DE L’AIGUA
P. OHB 6
125 SANT MARTÍ
DISSABTE
31. RESTAURANT ESTIMAR
120
PARC DE LA CIUTADELLA
SANTS MONTJUÏC
23. INSTAL·LACIÓ DELS ORANGUTANS – ZOO DE BARCELONA
30. RESTAURANT DIREKTE BOQUERIA
6
33
26. PALAU DE LA GENERALITAT
S
22
31
19. EXPOSICIÓ THE ZONE OF HOPE (REIAL CERCLE ARTÍSTIC)
S
14
4
12. CAVALLERISSES DE LA GUÀRDIA URBANA
11
30
11. CASA-FÀBRICA VILUMARA
S
16
29
10. CASA-FÀBRICA MUNTADAS
S
38
35
7. CASA-FÀBRICA ANTICS MAGATZEMS NADAL (IMPULSEM) 8.
EIXAMPLE
PLAÇA CATALUNYA
8
VIA LAIETANA
1.
PASSEIG DE SANT JOAN
Ciutat Vella
PUNT D’INFORMACIÓ I VENDA 48H OPEN HOUSE BCN
21
18
2 23 20 12
Eixample
DISSABTE DIUMENGE
26 activitats
DISSABTE I DIUMENGE OPEN GREEN OPEN INFRAESTRUCTURES
36. ANTIGA FÀBRICA D’ESTRELLA DAMM 37. ATENEU SAGRADA FAMÍLIA
168
38. BIBLIOTECA ARÚS 39. CASA ENRIC LLORENS DE GRAU
S
40. CASA FREDERIC VALLET XIRÓ II
S
65
OPEN SOCIAL
SARRIÀ - SANT GERVASI
OPEN KITCHEN
87
41. CASA LLOPIS BOFILL
J
73
DONES ARQUITECTES
42. CASA PLANELLS
J
43. CASA SAYRACH - CASA MONTSERRAT
LES CORTS
44. CASA THOMAS 45. CONSERVATORI MUNICIPAL DE MÚSICA DE BARCELONA
ARQUITECTURA DE L’AIGUA
161
90
162 158 43 P. OHB
46. DIPÒSIT D’AIGÜES PLUVIALS DEL PARC JOAN MIRÓ 47. ESGLÉSIA DE LA CONCEPCIÓ 48. FÀBRICA LEHMANN
HORTA - GUINARDÓ
GRÀCIA 57 36
50. HOTEL GRANVIA
40
54. PALAU CASADES (IL·LUSTRE COL·LEGI D’ADVOCATS DE BARCELONA) 55. PALAU MACAYA 56. PRESÓ LA MODEL
44 45 47
61
57. SEVENTY HOTEL
ON
AL
41
C. D’ARAGÓ
48
58. TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA
S
54
37
IAG
53
P. DE GRÀCIA
53. OFICINES FUNDACIÓ MIES VAN DER ROHE
61. ITINERARI COBERTES VERDES EIXAMPLE
AV .D
56 P. OHB
52. OFICINES CAFUR
46
52
51
62. ITINERARI MODERNISTA
GRAN VIA DE LES CORTS CATALANES
55 P. OHB 59 42
49
P. DE SANT JOAN
51. HOTEL VILLA EMILIA
59. XARXA DE CLAVEGUERAM
79
PUNT D’INFORMACIÓ I VENDA 48H OPEN HOUSE BCN
P. OHB
39
49. HABITATGE SOSTENIBLE PROJECTE À-TIC
77
JOSEP MARIA JUJOL
50 58
10 8
38
SANT MARTÍ
139
126 CIUTAT VELLA 16
SANTS - MONTJUÏC
1 124
9 116 8
120
130
Gràcia
64 160
10 activitats 244. ANTIGA FÀBRICA TÈXTIL MACSON (IED BARCELONA)
164 67
63. CASA MARSANS (ALBERG MARE DE DÉU DE MONTSERRAT)
157
64. CASA SA16
J
66. CASA VILARÓ 67. FINCA SANSALVADOR 68. HABITATGE VALLCARCA
S
63
69
65. CASA VICENS
163
69. HABITATGES GOMIS 70. HABITATGES ILLA ESCORIAL
S
71. ITINERARI LITERARI
SARRIÀ - SANT GERVASI
HORTA - GUINARDÓ
68
DISSABTE
168
DIUMENGE
66
65 244
DISSABTE I DIUMENGE
73 OPEN GREEN
77
S
OPEN SOCIAL OPEN KITCHEN
J
161
JOSEP MARIA JUJOL ARQUITECTURA DE L’AIGUA
10
TRAVESSERA
162 43
DE GRÀCIA
PG. SANT JOAN
DONES ARQUITECTES
70
GRAN DE GRÀCIA
OPEN INFRAESTRUCTURES
158
EIXAMPLE
57
80
74
HortaGuinardó 12 activitats
83
ALT ED
AD ND RO
72. CAN FARGAS 73. CASA DE LES ALTURES
81
74. CASA GALLART I PARC DE LES HEURES 75. CILINDRE D’HORTA 76. DIPÒSIT PLUVIAL DEL PARC DE LES RIERES D’HORTA 77. HABITATGES ‘LA CASA DEL PATI’ 78. INSTITUT DE RECERCA DE LA SANTA CREU I SANT PAU
S
79. KALIDA SANT PAU
75
EL
80. LABERINT D’HORTA
AR
M
81. PAVELLÓ DE LA REPÚBLICA
98
LC
82. REFUGI ANTIAERI - MAS GUINARDÓ
DE
NOU BARRIS
83. VALL D’HEBRON
RA
M
BL
A
67
96
63
76
69 72 99
68
66
DISSABTE DIUMENGE DISSABTE I DIUMENGE OPEN GREEN OPEN INFRAESTRUCTURES
S
GRÀCIA
OPEN SOCIAL
73
OPEN KITCHEN DONES ARQUITECTES ARQUITECTURA DE L’AIGUA
70
SANT ANDREU
77
82 RONDA GUINARDÓ
113
79 78
P. OHB 12
PUNT D’INFORMACIÓ I VENDA 48H OPEN HOUSE BCN
105
Les Corts
156
12 activitats
85
84. CAN DÉU
89
85. CASA BARTOMEU - JARDÍ DELS TARONGERS ALT ED
86. CENTRE DE CONTROL OPERATIU I LABORATORI AIGÜES DE BARCELONA
AD ND RO
87. CRISTALERÍAS PLANELL 88. PAVELLONS GÜELL 89. REIAL MONESTIR DE SANTA MARIA DE PEDRALBES 90. RESTAURANT COCINA HERMANOS TORRES 91. ROCA BARCELONA GALLERY 92. SUPERCOMPUTADOR MARENOSTRUM (TORRE GIRONA) 93. ITINERARI CONNEXIÓ METROPOLITANA #OPENBICI
165
94. ITINERARI FAD ETSAB 95. ITINERARI FAD L’ILLA
92 SARRIÀ - SANT GERVASI 88
86 AV .D
IAG
ON
AL
DISSABTE
RL
ES
III
DIUMENGE
VI
A
DE
CA
DISSABTE I DIUMENGE
RA
84
OPEN SOCIAL
232
OPEN KITCHEN DONES ARQUITECTES
TRAV. DE LES CO RTS
237 236
ARQUITECTURA DE L’AIGUA
P. OHB 14
87 P. OHB
G
OPEN INFRAESTRUCTURES
S
91 P. OHB
N
OPEN GREEN
PUNT D’INFORMACIÓ I VENDA 48H OPEN HOUSE BCN
SANTS - MONTJUÏC
90
LES CORTS
Nou Barris
81
5 activitats S
96. ANTIC INSTITUT MENTAL PI IMOLIST (SEU DEL DISTRICTE)
97
97. CASAL TRINITAT NOVA - SOMLAPERA 98. CASERNA DE LA GUÀRDIA URBANA
75
99. CEM TURÓ DE LA PEIRA
98
100. ITINERARI REC COMTAL: PAISATGES CULTURALS DE L’AIGUA
96
76
Sant Andreu
72 99
14 activitats
102
101. ANTIGA FÀBRICA ENMASA MERCEDES-BENZ
S
102. CASA BLOC - PIS MUSEU HABITATGE 1/11 (MUSEU DEL DISSENY)
S
103. CASES BARATES DEL BON PASTOR 104. CASES DE L’AIGUA (MUHBA) 105. ESCOLA BRESSOL LA MORERA 106. ESCOLA LA LLOTJA
S
111
107. FABRA I COATS 108. HABITATGES AL CARRER DE BISCAIA 109. HABITATGES FABRA I COATS
S
109
DISSABTE
110. INSTITUT MARTÍ POUS 111. LA LIRA
DIUMENGE
112. NAU BOSTIK
DISSABTE I DIUMENGE
101
105
82
107 P. OHB
113. NOU INSTITUT GUTTMANN 114. ITINERARI RECUPERACIÓ MEDIAMBIENTAL EIX BESÒS
OPEN GREEN OPEN INFRAESTRUCTURES
S
106
113
OPEN SOCIAL
112
OPEN KITCHEN DONES ARQUITECTES ARQUITECTURA DE L’AIGUA
P. OHB 16
110
PUNT D’INFORMACIÓ I VENDA 48H OPEN HOUSE BCN
108
103
104
78
Sant Martí
HORTA - GUINARDÓ
DISSABTE DIUMENGE DISSABTE I DIUMENGE OPEN GREEN
SANT ANDREU
OPEN INFRAESTRUCTURES
19 activitats
S
36
OPEN SOCIAL
115. ANTIGA FÀBRICA CA L’ALIER 116. ANTIGA FINCA DE CAN PICÓ
108
EIXAMPLE
OPEN KITCHEN DONES ARQUITECTES
117. BANC DE SANG I TEIXITS 118. BETEVÉ
ARQUITECTURA DE L’AIGUA
119. DELEGACIÓ TERRITORIAL AEMET A CATALUNYA 120. DIPÒSIT DE LES AIGÜES (BIBLIOTECA DE LA UPF) 121. EDIFICI CNMC
P. OHB
122. HABITATGES PER A QUATRE AMICS
PUNT D’INFORMACIÓ I VENDA 48H OPEN HOUSE BCN
123. EDIFICI D’OFICINES DIAGONAL - LLACUNA
S S S
124. ESPAI DE TREBALL INCLUSIU I SALUDABLE AL 22@ GRAN VIA DE LES CORTS CATALANES
125. FUNDACIÓ PASQUAL MARAGALL 126. HABITATGES SOCIALS I ALLOTJAMENT TEMPORAL TÀNGER
58
127. HABITATGES VAPOR LLULL 128. LA ESCOCESA (FÀBRICA OBERTA DE CREACIÓ ANALÒGICA)
123
121
128
129. MUSEU CAN FRAMIS FUNDACIÓ VILA CASAS
126
131. PLANTA INTEGRAL DE VALORITZACIÓ DE RESIDUS (PIVR)
P. OHB 118
132. RESTAURANT SANTA RITA EXPERIENCE
S
129
133. ITINERARI EN LLENGUA DE SIGNES SANT MARTÍ
124 116
120 125
23 12
119
18
132
AV .D
IAG
130
ON
AL
122 127
CIUTAT VELLA
RE IV
E PE
C. D
RAMBLA DEL POBLENOU
130. OFICINA AL POBLENOU
115
131
117
PG. DEL TAULAT
SantsMontjuïc
LES CORTS DISSABTE
DISSABTE I DIUMENGE OPEN GREEN OPEN INFRAESTRUCTURES
22 activitats
S
134. ANTIGA FÀBRICA CASARAMONA (CAIXAFORUM)
OPEN SOCIAL
56
OPEN KITCHEN C.
135. ANTIGA TINENÇA D’ALCALDIA D’HOSTAFRANCS (SEU DEL DISTRICTE)
DE
DONES ARQUITECTES
SA TS
N
136. CASA-TALLER A SANTS
ARQUITECTURA DE L’AIGUA
137. EMAV CAN BATLLÓ
S
90
DIUMENGE
138. ESCOLA CAL MAIOL (ANTIGA MASIA CAN ROS DE MAYOL)
138 227
146 EIXAMPLE
139. ESPAI BOMBERS (PARC DE LA PREVENCIÓ DE BARCELONA)
P. OHB
135
PUNT D’INFORMACIÓ I VENDA 48H OPEN HOUSE BCN
140. ESTACIÓ DEPURADORA D’AIGÜES RESIDUALS (EDAR) DEL BAIX LLOBREGAT
144
136
48
141. FONT MÀGICA DE MONTJUÏC
46
142. FUNDACIÓ JOAN MIRÓ 143. INTERIORISME ESTACIÓ METRO FONERIA L10 SUD S 144. LA BORDA
145. LA CIUTAT DE L’AIGUA
137
51
PLAÇA ESPANYA
GRAN VIA DE LES CORTS CATALANES
140
152
154 P. OHB
146. LLEIELTAT SANTSENCA 147. MUSEU NACIONAL D’ART DE CATALUNYA
134
148. PARC DE BOMBERS MONTJUÏC 149. PAVELLÓ ALEMANY
143
150. PAVELLONS DE LA SEAT COL·LECCIÓ DE COTXES HISTÒRICS
145
149
139
141
151. PAVELLONS DE LA SEAT - MENJADORS DE SEAT ANC
A
152. RECONVERSIÓ DE COMPLEX INDUSTRIAL EN ESTUDIS
A FR
153. REFUGI ANTIAERI 307 (MUHBA)
E LA
155. ITINERARI ZONA FRANCA: EVOLUCIÓ DE L’HABITATGE SOCIAL
PG. D
S
9
ZON
154. TORRES VENECIANES
CIUTAT VELLA 147
142
153
150 20
151
148 132
Sarrià Sant Gervasi
167
166
85 160 P. OHB
89
13 activitats PG. DE LA BONAN
157. CASA MULEY AFID (CONSOLAT DE MÈXIC)
164 OVA
158. CASA PÉREZ SAMANILLO (CÍRCULO ECUESTRE)
157
160. DIPÒSIT DEL REI MARTÍ
69
161. EDIFICI DAVID 162. EDIFICI MAS DE MIQUEL (ANTIC HOTEL DIAGONAL TUSET)
165 163
163. HABITATGE REHABILITAT AL PUTXET 164. LYCÉE FRANÇAIS MATERNELLE
92
165. PAVELLONS D’ACCÉS AL LYCÉE FRANÇAIS 166. TORRE DE COLLSEROLA 167. TORRE DE LES AIGÜES DEL TIBIDABO
88 68
A
169. ITINERARI #OPENSKETCH
A ST
170. ITINERARI ADAPTAT EN LLENGUA DE SIGNES SARRIÀ
U
LES CORTS
C. DE MUNTANER
G
AU
S
VI
168. VIL·LA URÀNIA
DISSABTE DIUMENGE DISSABTE I DIUMENGE OPEN GREEN OPEN INFRAESTRUCTURES
S
168 P. OHB
91
OPEN SOCIAL
87 84
GRÀCIA
OPEN KITCHEN DONES ARQUITECTES ARQUITECTURA DE L’AIGUA
161 P. OHB 22
PUNT D’INFORMACIÓ I VENDA 48H OPEN HOUSE BCN
65
90
EIXAMPLE
162 43
158
34 activitats 1. ARC DE TRIOMF Pg. de Lluís Companys / Pg. de Sant Joan / Rda. de Sant Pere Dissabte i diumenge de 10 a 19 h Josep Vilaseca i Casanovas, 1888 Arc triomfal segons les proporcions clàssiques, però amb alguns materials i alguns elements ornamentals que permeten parlar de neomudèjar. Va ser projectat i construït el 1888, com a entrada a l’Exposició Universal d’aquell any. Són remarcables els relleus escultòrics de Josep Reynés (que representen la ciutat acollint els visitants) i de Josep Llimona (que simbolitzen el lliurament de guardons). També hi ha altres motius escultòrics, de Torquato Tasso, Antoni Vilanova, Manuel Fuxà i Pere Carbonell. Visita per a micromecenes dissabte i diumenge a les 10 h (Per raons de seguretat, no poden pujar-hi menors de 18 anys)
Metro: L1 (Arc de Triomf) 2. BASÍLICA DE LA MERCÈ Pl. de la Mercè, 1 Dissabte, visites a les 16, 17 i 18 h Segle XIII; església gòtica, 1336-1621; església clàssica-barroca: Josep Mas d’Ordal, 1765-1775; reconstrucció: 1939 Església amb marcades característiques classicistes i estructura en planta de creu llatina, cúpula al creuer i capelles laterals. Es caracteritza, d’una banda, per la presència d’un cambril a l’altar major, com correspon a l’esquema d’un santuari marià, i d’altra banda, per tenir una façana que combina diversos plans i formes corbes plenament barroques. L’edifici va patir un gran incendi durant la Guerra Civil, però la restauració va mantenir l’estructura interior original. La visita permet passejar entre els pilars de marbre, les talles i les pintures, i pujar a la tribuna per veure de prop les gelosies daurades i l’orgue. Inscripció a través del web www.48hopenhousebarcelona.org
Metro: L3 (Drassanes), L4 (Jaume I)
Pl. del Pi, 7 Diumenge, visites a les 10, 11 i 12 h
Inscripció a través del web www.48hopenhousebarcelona.org
Metro: L3 (Liceu)
* 5. CASA ADRET C. de Sant Domènec del Call, 6 Dissabte i diumenge d’11 a 14 h i de 16 a 19 h Segle
xii;
Martínez Lapeña-Torres Arquitectos, 2000
Reforma d’una casa catalogada, situada en un dels carrers principals del call. La casa respon a una quarta part d’un antic palau del qual s’havien restaurat les façanes als anys seixanta i no es podien modificar. La intervenció ha volgut, sobretot, recuperar part del pati original: d’una banda, enderrocant forjats afegits que l’amagaven; de l’altra, construint-hi una nova escala d’acer que permet retrobar una presència imaginària de l’escala original medieval. Metro: L3 (Liceu), L4 (Jaume I)
* 6. CASA DE LA CIUTAT C. de la Font de Sant Miquel, 2 Diumenge de 10 a 13.30 h Pere Llobet, Arnau Bargués, segle xvi; Josep Mas Vila, Francesc Daniel Molina, segle xix; Domènech i Montaner, Pere Falqués, Adolf Florensa, Manuel Brullet, segle xx Anomenat Edifici Vell, és una construcció marcada per la posició del Saló de Cent i el pati d’entrada, resultat d’adaptacions al llarg de sis-cents anys. El 1373, es va construir el Saló de Cent, primera edificació explícita per acollir les reunions del Consell de Cent Jurats. Era una sala al pati de la casa de l’escrivà del Consell i va ser encarregada al mestre Pere Llobet. A posteriori, l’arquitecte Arnau Bargués va fer la porta per a les noves dependències al carrer de la Ciutat. Al segle xix, es va dur a terme l’aixecament d’una nova façana, encarada a la plaça de Sant Jaume. Metro: L3 (Liceu), L4 (Jaume I)
* 3. CA LA DONA C. de Ripoll, 25 Dissabte d’11 a 14 h i de 16 a 19 h Segle x; Sandra Bestraten Castells, 2013
S
Edifici medieval del segle xiii adossat a l’aqüeducte romà. Al segle xv va acollir les Escoles Majors, la primera Universitat laica, que depenia del Consell de Cent. El projecte de rehabilitació s’ha enfocat com un procés participatiu entre les sòcies i les entitats de Ca la Dona i un equip de dones arquitectes. Es fonamenta en l’aplicació de criteris innovadors de sostenibilitat. Cal destacar l’ús dels panells contralaminats de fusta que consoliden estructuralment l’edifici, amb una solució que pesa quatre vegades menys que les solucions convencionals de formigó. Metro: L1, L4 (Urquinaona), L1, L3, L6 i L7 (Catalunya)
24
: Accessible
* : Accessible amb condicions (més info a la fitxa de cada edifici al web)
10. CASA-FÀBRICA MUNTADAS
C. de les Tàpies, 6
Diumenge d’11 a 14 h
Diumenge de 10 a 19 h
Jaume Fabre, Guillem Abiell (basílica), 1321-1391; Josep Maria Jujol (reforma de la rosassa), 1950 La visita al campanar d’aquesta església, exemplar imprescindible de l’arquitectura gòtica catalana, permetrà gaudir de les millors vistes sobre Ciutat Vella i entendre com la successió dels espais urbans que l’envolten són el resultat del creixement i la superposició de barris a través de més de 1.000 anys d’història. Es tracta d’una de les millors estructures gòtiques de nau única del país, de ric contingut artístic i presidida per una de les rosasses més grans del sud d’Europa.
7. CASA-FÀBRICA ANTICS MAGATZEMS NADAL (IMPULSEM)
S
Jeroni Pedrerol, 1802; Joan Soler i Mestres (ampliació de la fàbrica), 1837
Joan Vilà i Geliu, 1839 (casa-fàbrica), 1847 (construcció de la quadra); autor desconegut, 1860 (construcció de la sala de vendes)
Antic magatzem de cotó de 50 m de façana i 22 m de profunditat, amb una façana tardobarroca de petites finestres i grans portalades que rebia influències dels enginyers militars de l’època. L’edifici representava un exemple de les primeres solucions de parets de fàbrica que establien arcades en planta baixa (tres arcs de mig punt que descansaven sobre pilars rectangulars amb base de pedra) i pilars de maó a la planta primera que aguantaven les jàsseres de fusta de la coberta. Popularment era conegut amb el sobrenom de La Patacada, pels balls populars i de màscares que hi organitzava la Junta de Comerç. En l’actualitat és la seu de la cooperativa d’iniciativa social Impulsem Raval.
Es tracta d’una de les construccions industrials més importants de la ciutat, amb 45 m de façana i 12 m de profunditat, doble tramada i línia central de pilars de fosa. La façana, totalment plana i construïda amb materials molt bàsics (paredat i estuc), seguia l’ordre neoclàssic en la composició horitzontal (basament, repetició d’obertures i cos de golfes i ràfecs horitzontals) i les influències de les escoles politècniques franceses en la composició vertical (divisió en tres parts, part central i dues ales laterals). L’any 1860, la fàbrica es trasllada definitivament a l’Espanya Industrial i la seu del carrer Riereta es reforma per acollir la sala de vendes i les oficines de l’empresa.
Metro: L2, L3 (Paral·lel), L3 (Drassanes)
Metro: L2, L3 (Paral·lel)
8. CASA-FÀBRICA LA PALOMA C. del Tigre, 27 Diumenge d’11 a 19 h Abans de 1843 (fàbrica); Josep Calzada (mestre d’obres - reforma foneria), 1855; (reforma sala de ball), 1903; Alarma i Moragas (escenògrafs - reforma Sala de Ball La Paloma), 2019 Sala de ball que manté la fesomia de la foneria original, una nau de planta lliure i coberta d’encavallades circulars de 20 metres d’amplada atirantades amb ferro. El tret distintiu de l’espai és la decoració interior: el 1915 es va construir la galeria del primer pis amb quatre escales als angles per accedir a les llotges i es van encarregar les pintures del sostre; el 1919 es crea una ornamentació més luxosa amb motllures i relleus amb ribets daurats, i el 1928 es va col·locar el gran llum del sostre. Es tracta d’un exemple d’implantació a la vida ciutadana, a finals del segle xix, de les activitats de lleure, tal com va passar amb la sala de ball de La Patacada (vegeu la fitxa CASA-FÀBRICA ANTICS MAGATZEMS NADAL de la programació del festival). Metro: L1, L2 (Universitat), L1 (Urgell)
9. CASA-FÀBRICA LLOBERAS (ATENEU DEL RAVAL) C. de la Reina Amàlia, 3 Diumenge d’11 a 19 h Jaume Feliu i Castelló, 1838 Edifici que manté la tipologia característica d’una casa-fàbrica: situat en una parcel·la de gran amplada i profunditat, manté el cos de la casa al front del carrer i la quadra i el pati de màquines a la part posterior. La façana, de composició molt austera, es caracteritza per una porta central amb arc de mig punt única a tot el carrer de la Reina Amàlia. Actualment, l’Associació Cultural Ateneu del Raval, un espai comunitari que busca l’intercanvi cultural per potenciar la cohesió del teixit social del barri, ocupa la planta baixa i la part de les quadres de la fàbrica. Metro: L2 (Sant Antoni)
ARIADNA GUTIERREZ
C. de la Riereta, 32
11. CASA-FÀBRICA VILUMARA C. de Sant Pere Més Baix, 42 Dissabte de 16 a 19 h Finals s. xviii (casa-fàbrica d’indianes); 1819 (fàbrica de teixits de seda i mescla); aprox. 1860 (fàbrica); segle xix (reforma del tercer i coronament); segle xx (remunta) Antiga casa-fàbrica d’indianes comprada per la família Vilumara l’any 1846 per convertir-la en una pròspera indústria sedera. La família va anar a viure al pis principal i hi va fer reformes importants, com la construcció d’una remunta i una quadra a l’interior del pati de treball. L’edifici actual conserva el portal i les dues plantes originals (amb balcons de ferro forjat i rajoles i emmarcament de pedra), i la quadra interior d’estil historicista amb unes finestres coronelles estilitzades a la qual s’accedeix per un petit passatge. L’any 1907 la fàbrica es traslladava a l’Hospitalet de Llobregat (vegeu la programació de L’Hospitalet de Llobregat). Metro: L1, L4 (Urquinaona)
* 12. CAVALLERISSES DE LA GUÀRDIA URBANA C. de Wellington, 1 Dissabte i diumenge de 10 a 14 h Adrià Casademont, 1888 L’antic edifici de la Galeria de Màquines de l’Exposició Universal de Barcelona del 1888 es va construir segons els paràmetres de modernitat del moment (tres naus cobertes per una estructura metàl·lica). Però, després de l’Exposició, va ser parcialment enderrocat i es va veure afectat pel nou traçat del carrer de Wellington. Encara se’n conserven la façana principal (mirant al Parc de la Ciutadella) i la part anterior de les naus, que estableixen un diàleg curiós amb els seus nous habitants. És necessari mostrar document d’identitat per accedir a l’edifici
Metro: L4 (Ciutadella / Vila Olímpica)
La programació del Festival pot estar subjecta a canvis d’última hora aliens a l’organització.
Ciutat Vella
4. CAMPANAR DE SANTA MARIA DEL PI
25
18. ESCOLA-TALLER LA TROBALLA (ARRELS FUNDACIÓ)
21. FUNDACIÓ ENRIC MIRALLES
La Rambla, 65
C. Ample, 3
Ptge. de la Pau, 10 bis, pral.
C. de Sant Pau, 101
Diumenge de 10 a 13 h
Dissabte de 16 a 19 h i diumenge d’11 a 14 h
Dissabte de 16 a 19 h i diumenge d’11 a 14 h
Dissabte, visites a les 10.15, 11.15 i 12.15 h
1847
Leve projects, 2018
Benedetta Tagliabue, 2011
Segle
Inaugurat sis mesos després del Gran Teatre del Liceu, en destaquen les dependències, de decoració modernista. A més del mobiliari i de l’interiorisme, el Cercle és una mostra viva de l’art dels millors artistes catalans de l’època. Té un interès particular la decoració, amb murals d’Antoni Martí, i l’important conjunt modernista constituït pels vitralls d’Oleguer Junyent, els elements decoratius de Josep Pascó i Alexandre de Riquer i, sobretot, els dotze plafons de Ramon Casas al saló de la Rotonda.
Situada en una antiga fàbrica de banderes, La Troballa forma part d’una proposta estratègica de la Fundació Arrels per a la millora de les instal·lacions, que atenen persones sense sostre, i per donar visibilitat a les activitats que s’hi fan. Inicialment, La Troballa oferia a aquestes persones l’oportunitat d’ocupar el temps lliure i recuperar hàbits personals i socials a través d’activitats artesanals, i amb els anys ha complementat l’oferta amb espais per a la formació i venda dels productes manufacturats. El nou local destina l’espai interior a taller d’aprenentatge, i la sala gran, a àmbit de treball comú (amb taules i bancs de treball disposats en un espai diàfan).
Laboratori internacional de creació nascut el 2011, situat al mateix edifici que acull l’estudi d’arquitectura Miralles Tagliabue EMBT, i on es troba el centre de documentació i l’arxiu Enric Miralles. La Fundació disposa de més de 500 metres quadrats per allotjar diferents exposicions que mostren l’arxiu i, en particular, la col·lecció de maquetes originals de l’arquitecte. L’entrada de l’edifici es caracteritza pel pati, amb un banc dissenyat per l’arquitecte Enric Miralles.
Es tracta de l’església més antiga conservada a Barcelona, amb una planta de creu grega encapçalada per tres absis. La coberta està formada per voltes de canó i el creuer està coronat per una cúpula dins d’un impressionant cimbori octogonal. L’antic monestir destaca, però, pel seu petit claustre, una obra mestra del romànic català. Les galeries estan formades per una deliciosa col·lecció de capitells esculpits que sostenen uns arcs polilobulats d’herència visigoda que el converteixen en un element únic a Europa.
Metro: L3 (Liceu i Drassanes)
Inscripció a través del web www.48hopenhousebarcelona.org
14. COL·LEGI D’ARQUITECTES DE CATALUNYA
Metro: L3 (Drassanes)
Pg. de Lluís Companys, 12
Pl. Nova, 5 19. EXPOSICIÓ THE ZONE OF HOPE (REIAL CERCLE ARTÍSTIC)
Dissabte d’11 a 14 h i de 16 a 19h i diumenge d’11 a 14 h Xavier Busquets, Jorge Perea i Jordi Mansilla, 1962; Fuses Viader Arquitectes, Jordi Mansilla, Jorge Perea, 2018
C. dels Arcs, 5 Dissabte i diumenge d’11 a 14 h i de 15.30 a 19 h
Projecte que neix d’un concurs celebrat el 1958 i, per tant, desenvolupat després d’un període de mediocritat arquitectònica causat per la Guerra Civil que havia foragitat el moviment modern de Catalunya. El projecte es va concebre amb la voluntat de relacionar-se amb l’arquitectura moderna internacional i s’organitza en dos volums clarament diferenciats: un sòcol monumental amb esgrafiats de Picasso i un cos reculat en alçada. El projecte actual recupera l’esperit original del projecte tot millorant-ne les prestacions. Metro: L4 (Jaume I)
Manu Cermeron (comissari), 2018 The Zone of Hope és un projecte expositiu que permet viure en primera persona els efectes del canvi climàtic. Fa servir la tecnologia immersive extrem, única a Europa, per traslladar els visitants a diversos entorns on l’excés de CO2 a l’atmosfera ho està canviant tot.
1940; ACABADOMATE, 2016 Reforma d’un habitatge amb característiques pròpies de la zona on s’ubica: un pis allargat amb àmplies habitacions a les dues façanes principals connectades per un llarg passadís. El projecte transforma aquest espai de circulació en un ambient més de la casa: trenca el perímetre lineal i hi ubica tres volums que recullen les funcions de cuina, instal·lacions i vestidor, de manera que s’aconsegueix un nou espai que flueix. Metro: L1 (Arc de Triomf)
Per raons de seguretat, no recomanat a menors de 13 anys
Pla de Palau, 18
C. d’Amadeu Vives, 6
Dissabte de 16 a 19 h
Dissabte d’11 a 14 h i de 16 a 19 h
Joaquim Vilaseca i Adolf Florensa, 1930 - 1933
Edifici projectat per Bonaventura Bassegoda, dins d’un estil neogòtic d’inspiració modernista. El 1907 va ser premiat al concurs anual d’edificis artístics. Es tracta d’un edifici dissenyat per a la funció docent, on es valoren aspectes com la distribució de l’espai, l’ús de la llum i les solucions en matèria d’higiene. A l’interior, destaquen els ornaments florals, l’escala principal, de ferro forjat, els vitralls i el menjador, decorat amb ceràmica vidriada. Metro: L1, L4 (Urquinaona)
* 17. ESCOLA MASSANA (CENTRE D’ART I DISSENY)
S
Inscripció a l’itinerari accessible a través del correu
miquel.zuzama@openhousebarcelona.org Metro: L4 (Barceloneta)
Estudio Carme Pinós, 2017 Projecte nascut de rastrejar el lloc que, tot i la geometria fragmentada de la parcel·la i la diversitat del context amb què dialoga, assoleix ser un edifici de forta presència unitària. L’escola, que representa una institució de futurs artesans i dissenyadors, es cobreix amb un material ceràmic de grans dimensions fet de manera artesanal i única per a l’edifici, la qual cosa ajuda a donar-li un caràcter singular i emblemàtic. Metro: L3 (Liceu)
* : Accessible amb condicions (més info a la fitxa de cada edifici al web)
Baixada de Sant Miquel, 8 Dissabte i diumenge d’11 a 14 h Segle
xvi
Aquest palau barceloní va ser elevat per Lluís de Centelles a final del segle xv sobre un altre edifici del segle xiii. Amb tres façanes de carreus de pedra de Montjuïc cedits de les pedreres municipals, destaca la de la baixada de Sant Miquel, amb portal adovellat i finestrals de traça gòtica convertits després en balcons. El pati rectangular, ordenat entre els segles xv i xvi, disposa d’escala allotjada al mur que, al segon tram, penetra per una de les crugies en forma de galeria.
* 26. PALAU DE LA GENERALITAT Pl. de Sant Jaume, 4 Marc Safont, segle xv; Antoni Carbonell, Pau Mateu, Tomàs Barça, 1532-1547; Pere Ferrer, 1568; Pere Blai, 1596; Pere Pau Ferrer, 1610
SIMON GARCIA
Visita itinerari accessible dissabte a les 16 h
Dissabte de 10 a 19 h
* 25. PALAU CENTELLES
Dissabte i diumenge, visites a les 10, 11, 12 i 13 h
Edifici construït especialment per situar-hi l’Escola de Nàutica (fundada el 1769 per reprendre la tradició marítima), al lloc on hi havia hagut el Portal del Mar. Es tracta d’un edifici aïllat, de planta rectangular, que segueix un estil classicista inspirat en l’edifici de la Llotja de Mar. En aquest cas, l’edifici està envoltat de quatre pòrtics exteriors de columnes toscanes i un interior articulat al voltant d’un pati central.
Pl. de la Gardunya, 9
Metro: L2, L3 (Paral·lel)
Metro: L3 (Liceu), L4 (Jaume I)
Metro: L3 (Liceu), L4 (Jaume I)
16. ESCOLA LA SALLE COMTAL
: Accessible
Dissabte de 16 a 19 h
* 20. FACULTAT DE NÀUTICA DE BARCELONA UPC
Bonaventura Bassegoda i Amigó, 1905
26
* 22. HABITATGES LLUÍS COMPANYS
xii
23. INSTAL·LACIÓ DELS ORANGUTANS - ZOO DE BARCELONA
C. de Wellington cantonada c. de Villena Dissabte i diumenge de 10 a 17 h
DUCCIO MALAGAMBA
Forgas Arquitectes, 2015 Nou espai al Zoo de Barcelona, pioner d’acord amb les noves exigències ètiques, científiques, educatives i recreatives de les instal·lacions zoològiques. El projecte consta d’una superfície de 2.300 m² i està format per un recorregut per al públic i quatre ambients per als orangutans. La proposta proporciona als visitants una visió intimista i complexa: no renuncia a l’abstracció i a l’expressió de l’arquitectura i del paisatge que l’envolta, i barreja interiors i exteriors buscant una relació propera i equilibrada entre visitants i orangutans. Metro: L4 (Ciutadella – Vila Olímpica)
Edifici d’origen medieval reformat contínuament al llarg de la seva història: adquirit el 1400, durant el segle xv, es converteix en palau gòtic (d’aquesta època es conserven la galeria gòtica i la capella de Sant Jordi); al segle xvi s’amplia el palau amb elements respectuosos amb l’estil gòtic emprat (Cambra Daurada i Pati dels Tarongers); a principis del segle xvii s’amplia l’edifici cap a la plaça de Sant Jaume amb una façana inspirada en el Renaixement italià que trenca la continuïtat d’estils interior-exterior; els darrers canvis importants es produeixen en l’etapa de la Mancomunitat de Catalunya, quan s’afegeixen l’escala d’honor i l’estàtua eqüestre de Sant Jordi. Inscripció a través del web del Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya
Metro: L4 (Jaume I)
* 27. PALAU MOJA C. de la Portaferrissa, 1 Dissabte d’11 a 19 h Josep Mas, 1774 Palau senyorial que va fer edificar el marquès de Moja i que ocupava una de les torres de la Porta Ferrissa, oberta a les muralles de la Rambla. El seu estil mostra els darrers moments del barroc, juntament amb influències del neoclassicisme francès. Al final del segle passat, el palau va ser adquirit pel marquès de Comillas i, després d’un llarg abandó, durant el qual va patir un parell d’incendis, el 1984 va ser rehabilitat i adaptat com a seu de la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. Metro: L3 (Liceu)
La programació del Festival pot estar subjecta a canvis d’última hora aliens a l’organització.
S
Metro: L3 (Liceu)
S
* 24. MONESTIR ROMÀNIC DE SANT PAU DEL CAMP
13. CERCLE DEL LICEU
27
31. RESTAURANT ESTIMAR
C. del Carme, 84
C. de Sant Antoni dels Sombrerers, 3
Dissabte d’11 a 14 h i de 16 a 19 h
Dissabte de 17 a 20.30 h
Elisava i Leve projects, 2016
S. xvi-xvii; s. xviii (remunta tres plantes); Rafa Zafra (xef), Anna Gotanegra (cap de sala) i SGA Sanchez Arquitectos, 2016
El Pis Zero és un habitatge temporal per a persones sense llar, un model de pis de baixa exigència i experimental, que es repetirà en altres situacions i emplaçaments. Per a la concepció d’aquest espai, es va tenir en compte el caràcter i la casuística dels usuaris, de manera que vestíbul, àgora i dormitori presenten una singularitat extrema. Les màrfegues, la peça clau de l’habitatge, estan dissenyades com una estructura contínua, flexible i funcional que s’estén per tot l’espai, i promouen que sigui l’habitant temporal qui triï, entre les diverses superfícies, el lloc on desplegar el matalàs. La recerca d’una experiència agradable i l’aproximació arquitectònica tan sensible fan d’aquest espai un lloc únic. Metro: L2 (Sant Antoni), L3 (Liceu)
Local situat als baixos d’un edifici entre mitgeres del segle xv en el qual es pot veure, a la planta principal, una esplèndida finestra gòtica molt ben conservada amb un cap masculí i un de femení que substitueixen les impostes. El projecte del restaurant dona protagonisme a l’experiència del client i, per aconseguir-ho, integra perfectament els espais de la cuina i la sala i posa una cura especial sobre els aspectes visuals (des de l’expositor de marisc fins a l’emplatat). Metro: L4 (Jaume I)
* 32. RESTAURANT MAREA ALTA (TORRE COLÓN) * 29. RESIDÈCIA UNIVERSITÀRIA UNIHÀBIT CIUTAT VELLA
Av. de les Drassanes, 6-8
Pl. de les Caramelles, 5
Dissabte i diumenge de 10.30 a 12.30 h
Dissabte d’11 a 19 h
Marc Marí Mayans, Cecilia Moretti, Laura Muñoz López, Maria Reyes Ventós, 2016
aiRe, 2016 Projecte de reforma integral d’un edifici existent de sis plantes organitzades al voltant d’un pati central allargat. L’edifici es tanca sobre si mateix i només connecta amb l’espai públic a través d’un llarg passatge i una cantonada. L’actuació ha mantingut el volum exterior, ha consolidat l’estructura de fusta original (amb importants reforços estructurals) i ha millorat l’eficiència energètica de l’edifici (entre diferents actuacions, mitjançant una protecció solar dimensionada en funció de l’orientació de la façana per generar ombra en els mesos més assolellats). Visita per a micromecenes dissabte a les 11 h
Metro: L1, L2 (Universitat), L2 (Sant Antoni)
Les tres últimes plantes d’aquest gratacel es diferencien de la resta de l’edifici com si d’una embarcació navegant sobre la ciutat es tractés: Marea Alta, el restaurant de la planta 24, n’és la coberta, mentre que Marea Baja, el bar de la planta 23, n’és el saló. El projecte ha alliberat tot l’espai per obtenir una circulació i unes vistes de 360 º sobre la ciutat, i fa servir tres colors: el blanc i el blau, que identifiquen cadascun dels pisos, i el groc, que senyalitza els sectors de comunicació entre plantes tot recordant els molls de càrrega i descàrrega del port, i les seves grues i contenidors. Metro: L3 (Drassanes) 33. TERRASSES DE SANTA MARIA DEL MAR Pl. de Santa Maria, 1
ADRIÀ GOULA
Dissabte, visites a les 9.30, 10.30 i 11.30 h Berenguer de Montagut i Ramón Despuig, 1329-1383 Des d’aquest indret excepcional s’entén l’originalitat de l’edifici més famós del patrimoni gòtic català, recorrent les entranyes de les seves torres, trepitjant-ne les teulades i mirant de ben a prop les empremtes del pas del temps. Un tomb per la teulada més alta de la nau permet tenir una perspectiva de 360 graus del temple, del Born i de la ciutat de Barcelona.
Diumenge d’11 a 13 h 1850; Arnau Muñío (xef), 2018 Petit local situat al pas dels pòrtics del mercat de la Boqueria que, apartat del bullici de les parades i l’oferta turística, permet gaudir d’una proposta gastronòmica entre mediterrània i asiàtica. Consta d’una barra d’estil japonès per a vuit comensals que inunda tot l’espai i connecta el comensal amb la tradició del bar i el mercat. Es tracta d’un establiment minimalista en concordança amb una proposta gastronòmica basada en plats elaborats amb pocs ingredients. Metro: L3 (Liceu)
: Accessible
Diumenge de 10 a 19 h
Metro: L3, L5 (Diagonal) // FGC (Provença)
1905 El que va ser l’antiga fàbrica de cerveses Damm, i que actualment allotja les oficines de la seu de l’empresa, ocupa una illa completa de l’Eixample. El tractament de les façanes, que combina estucat i maó vist, i l’esvelta xemeneia de planta troncocònica són propis de l’arquitectura industrial de l’època. Aquest espai emblemàtic acull tota mena d’esdeveniments, com concerts o exposicions, cosa que el converteix en un espai cultural de referència a la ciutat. Metro: L5 (Sant Pau – 2 de Maig), L2 (Encants)
37. ATENEU SAGRADA FAMÍLIA C. de Nàpols, 268 Diumenge d’11 a 14 h i de 16 a 19 h 1886; Jordi Bizar i Miquel Roca, 2006; VAM Arquitectos SLP, 2019 Equipament de barri situat a la planta baixa d’una antiga fàbrica de passamaneria que seguia la tipologia pròpia de l’època: activitat industrial als baixos, habitatges a les plantes pis i construcció de tallers diàfans a l’interior d’illa. La intervenció consisteix en una rehabilitació interior que allibera la planta de les construccions afegides al llarg de la història; aprofita els volums de l’interior d’illa i en conserva els elements característics de l’estructura (pilars de fosa, biguetes d’acer i forjats de revoltó ceràmic), i estructura les noves funcions seguint les crugies existents per tal de mantenir la identitat compositiva de l’edifici original. Metro: L4, L5 (Verdaguer), L2, L5 (Sagrada Família)
Dissabte d’11 a 14 h Bonaventura Bassegoda i Amigó, 1895
35. ITINERARI MORT DE LES BOTIGUES HISTÒRIQUES
El fanal modernista de vidre glaçat penjat a la façana assenyala l’accés a aquest edifici, que, originàriament, va ser construït com a edifici d’habitatges. El desig del propietari de fundar una biblioteca pública va fer que, quan va morir, es comencés un procés de transformacions de l’edifici per adequar-lo al nou ús. Un accés independent des del carrer, amb una escala de marbre de tres trams, i el treball amb materials nobles que donessin qualitat pública al que havien estat espais privats van ser els criteris seguits per l’arquitecte i els artesans que van participar en el projecte.
Diumenge d’11 a 14 h i de 16 a 19 h
Metro: L1 (Arc de Triomf), L2 (Tetuan)
Autora: Elena del Hoyo
Punt de trobada: Font de Canaletes, La Rambla. Autora: Mireia Banchs Gual
28
C. del Rosselló, 515
Pg. de Sant Joan, 26
Punt de trobada: Pl. de Sant Felip Neri
* : Accessible amb condicions (més info a la fitxa de cada edifici al web)
Josep Pérez i Terraza, 1904-1906; Antoni Millàs Figuerola, 1916; Javier Trilla Garcia, 2018
36. ANTIGA FÀBRICA D’ESTRELLA DAMM
38. BIBLIOTECA ARÚS
Diumege d’11 a 14 h i de 16 a 19 h
Dissabte d’11 a 14 h i de 16 a 19 h
26 activitats
Metro: L4 (Jaume I)
34. ITINERARI FALS GÒTIC
C. de Còrsega, 261
Edifici construït amb una barreja dels estils historicista i modernista. La façana es caracteritza, d’una banda, per tres tribunes a la planta primera (antic pis principal) amb elements de pedra que emmarquen grans superfícies vidriades, i d’altra banda, per l’ornamentació (amb decoració floral, balcons formats per lloses corbes, brancals i guardapols molt ornamentats i disseny de les persianes de llibret). L’escala i la decoració original, que encara es mantenen al vestíbul de l’edifici, mostren la barreja de llenguatge i materials.
Inscripció a través del web www.48hopenhousebarcelona.org
30. RESTAURANT DIREKTE BOQUERIA C. de les Cabres, 13
Eixample
39. CASA ENRIC LLORENS DE GRAU
* 40. CASA FREDERIC BALLET XIRÓ II C. de Mallorca, 207 Dissabte i diumenge de 16 a 19 h Josep Pérez i Terraza, 1906
S
Edifici modernista, ubicat dins el Quadrat d’Or de l’Eixample, que es caracteritza per una façana amb una gran tribuna central. Els balcons, individuals i dobles, adquireixen moviment gràcies a les baranes sinuoses de ferro forjat, aquelles baranes a què Montserrat Roig es referia de la següent manera a Digues que m’estimes encara que sigui mentida: “També em vaig avesar a la diversitat dels dibuixos dels ferros dels balcons. […] A mi m’agradava contemplar-los –ben aviat em vaig acostumar, a l’Eixample, a mirar cap amunt, i pensava que l’originalitat de cada ferro amagava una vida diferent de les altres més enllà del balcó. Darrera de cada porticó, hi havia una història per a narrar”. Actualment, al pis principal hi trobem l’associació Amics de la Unesco Barcelona (AUB), que promou la justícia, la llibertat i la pau al món. Metro: L3, L5 (Diagonal) // FGC (Provença) 41. CASA LLOPIS BOFILL C. de Bailèn, 113 Dissabte d’11 a 14 h i de 16 a 19 h Antoni M. Gallissà i Soqué, Josep M. Jujol (esgrafiats), 1902 Es tracta d’un exemple d’arquitectura modernista de l’Eixample barceloní amb influències d’arquitectura neoàrab. L’arquitecte resol la composició de la façana mitjançant la ubicació de tribunes a les cantonades i al centre, i mostra el seu domini sobre materials i el coneixement de les tècniques constructives, fet que aporta una gran plasticitat al conjunt de l’edifici. Actualment, tot i les obres de reconstrucció que es van fer després de la Guerra Civil, l’edifici conserva un aspecte molt semblant al del projecte original. Metro: L4, L5 (Verdaguer)
La programació del Festival pot estar subjecta a canvis d’última hora aliens a l’organització.
S
28. PIS ZERO (ARRELS FUNDACIÓ)
29
* 45. CONSERVATORI MUNICIPAL DE MÚSICA DE BARCELONA
J
51. HOTEL VILLA EMILIA
Av. Diagonal, 322
C. del Bruc, 110 - 112
C. del Consell de Cent, 159
C. de Calàbria, 115
Diumenge de 10 a 14 h
Dissabte d’11 a 14 h i de 16 a 18 h
Dissabte d’11 a 14 h i de 16 a 19 h
Dissabte i diumenge de 12 a 14 h i de 17 a 19 h
Josep Maria Jujol, 1923-1924
Antoni de Falguera i Sivilla, 1928
Bosch Cuspinera Associats, 2007
Les línies sinuoses del volum de la planta principal i de les lloses dels balcons són els elements més característics d’aquest edifici, amb una interessantíssima combinació de buits i plens. Les petites dimensions del solar van obligar a adoptar solucions imaginatives a l’interior. Les dues façanes en cantonada mostren el conflicte entre l’adaptació a la geometria rectilínia de l’Eixample —façana al carrer de Sicília— i la febre jujoliana per les formes corbes —façana a la Diagonal.
Equipament a cavall entre els estils modernista i noucentista. Les torres cilíndriques amb cobertes punxegudes són una clara influència de Puig i Cadafalch, de qui l’arquitecte Antoni de Falguera va ser deixeble i col·laborador. En destaca, sobretot, l’espai interior anomenat la peixera, a partir del qual s’organitzen les aules i els passadissos. Aquesta espècie de celobert de 130 metres quadrats queda tancat amb una claraboia envitrallada i ofereix un espai polivalent per a concerts, presentacions i diferents esdeveniments.
Accedint-hi per un carreró central, s’arriba a un pati interior amb una xemeneia de 25 metres d’alçada, al voltant del qual es duien a terme totes les operacions de la fàbrica. Se’n coneixen diferents usos originals: des de subministrament de plats i coberts per a l’exèrcit, fins al treball de caps de nines de llauna i de porcellana, o el de teixits per a disfresses de peluix. Actualment, l’espai el comparteixen una vintena d’estudis taller, amb un aire atractivament decadent.
Metro: L2 (Monumental)
Metro: L4 (Girona) ANTONIO NAVARRO WIJKMARK
46. DIPÒSIT D’AIGÜES PLUVIALS DEL PARC JOAN MIRÓ
Els dipòsits de regulació d’aigües pluvials de Barcelona, juntament amb una gestió avançada del sistema de drenatge i sanejament urbà, tenen com a objectiu minimitzar les inundacions a la ciutat i els desbordaments del clavegueram als medis receptors, enviant més aigües a les depuradores i reduint, per tant, la contaminació del riu Besòs i la mar Mediterrània. En cas de pluja o d’avís de pluja, s’anul·larà l’activitat. 43. CASA SAYRACH - CASA MONTSERRAT
Imprescindible dur calçat tancat i màniga llarga
Av. Diagonal, 423-425
Inscripció a través del web www.48hopenhousebarcelona.org
Edifici d’habitatges en cantonada, construït seguint els esquemes modernistes, quan la majoria dels arquitectes ja havien abandonat aquesta estètica. Construït amb clares influències gaudinianes (finestres i coronament de l’edifici), en destaca la porta principal de l’avinguda Diagonal, coronada per una tribuna tancada per columnes esveltes, que formen una espècie de galeria al pis principal. També val la pena ressaltar-ne el sòcol exterior de pedra (que ressegueix les obertures), el vestíbul (que comunica amb el pati interior d’illa) i l’escala (treballada amb detall amb una decoració extraordinària). Es visitaran i s’explicaran els vestíbuls de la Casa Sayrach i de la Casa Montserrat. Visita per a micromecenes dissabte i diumenge a les 10.30 h
Metro: L3, L5 (Diagonal) 44. CASA THOMAS C. Mallorca, 293 Dissabte d’11 a 14 h i de 16 a 18 h
C. de Sardenya, 261
Freire Arquitectes Associats, 2018
Metro: L2 (Monumental, Sagrada Família), L5 (Sagrada Família)
Metro: L1, L2 (Universitat), L2, L3, L4 (Passeig de Gràcia) 53. OFICINES FUNDACIÓ MIES VAN DER ROHE C. de Provença, 318 Diumenge d’11 a 14 h
C. de Roger de Llúria, 70 Dissabte de 14 a 17 h Jeroni Granell i Mundet, final segle xiii; trasllat 1871 (església), 1879 (campanar) i 1888 (claustre); Antoni Serrallach (capella del Santíssim), 1869 El fet que al mig de l’Eixample de Cerdà hi puguem trobar una església, un claustre i un campanar gòtics és possible perquè l’església de la Concepció és el resultat del trasllat del monestir de Santa Maria de Junqueres (temple gòtic situat on ara hi ha la plaça Urquinaona) i de l’església de Sant Miquel (situada darrere la Casa de la Ciutat). El trasllat, però, no va seguir una restitució fidel de les pedres: va canviar la ubicació de la porta original (abans lateral), va retallar el claustre en les quatre ales i es van va obrir noves finestres anacròniques.
50. HOTEL GRANVIA
Metro: L4 (Girona)
Gran Via de les Corts Catalanes, 642
PALOMA MARTIN VIDAL
Jeroni Granell, 1870 L’any 1870, Josep Maria Serra i Dorotea de Chopitea, fundadors del Banc de Barcelona, van encarregar al mestre d’obres Jeroni Granells la construcció de la seva residència al nou centre de Barcelona. L’edifici es va convertir en el primer palauet fora muralles de la ciutat. El 1935, el palauet va ser objecte d’una profunda reforma per convertir-lo en l’Hotel Granvia. La intervenció va respectar els principals elements del palau (façana, escalinata principal i un gran saló) i avui l’hotel ha recuperat a la terrassa un agradable espai d’acollida, tant per als hostes com per als ciutadans, recollint el testimoni de les grans recepcions viscudes. Metro: L2, L3, L4 (Passeig de Gràcia), L1, L4 (Urquinaona) GEMMA MARTÍ
La Fundació Mies van der Rohe va ser creada el 1983 per l’Ajuntament de Barcelona. A més d’atendre la conservació i el coneixement del Pavelló, la Fundació impulsa el debat, la difusió i la sensibilització sobre temes d’arquitectura i urbanisme contemporanis. D’acord amb les seves finalitats, la Fundació organitza nombrosos esdeveniments, molts del quals es duen a terme al mateix Pavelló i a l’espai de treball del carrer de Provença. Aquest és un espai obert a tothom que estigui interessat en el desenvolupament i la millora del territori, i on es pot visitar una part de la col·lecció de maquetes; l’arxiu de 2.881 projectes d’arquitectura contemporània, que inclou esbossos, plànols, fotos i vídeos; la biblioteca, i documents històrics. Metro: L3, L5 (Diagonal)
Dissabte de 12 a 14 h i de 16 a 19 h i diumenge de 12 a 14 h i de 16 a 18 h
Es tracta de la primera obra de Lluís Domènech i Montaner en la qual combina en el mateix edifici l’habitatge familiar i el negoci, la Fototípia Thomas, una de les empreses gràfiques més importants de l’Estat. Entre el repertori decoratiu destaca, principalment, el gran arc escarser de la planta baixa i la façana revestida amb rajoles de ceràmica de reflex metàl·lic, fruit de l’afany de recuperació de les arts decoratives i industrials, que caracteritzen l’obra domenequiana. L’any 1912 s’encarrega al gendre de Domènech i Montaner l’ampliació de l’edifici amb tres pisos més, respectant en tot moment l’obra original, fins al punt de traslladar la cresteria escultòrica del segon pis a la part superior de la nova construcció.
* : Accessible amb condicions (més info a la fitxa de cada edifici al web)
Diumenge d’11 a 14 h i de 16 a 18 h
Paloma Martín i Pablo Pérez, després de dos anys d’investigació i reforma, van crear un projecte pilot d’habitatge sostenible a Barcelona. Projecte À‐tic neix per transformar un habitatge urbà convencional en un espai saludable i d’alt confort, de baix impacte mediambiental i rendible econòmicament mitjançant solucions innovadores i de disseny. Els arquitectes, que viuen en aquest habitatge, continuen investigant, difonent i, sobretot, pensant projectes per a tots els que, com ells, volen viure de manera sostenible.
47. ESGLÉSIA DE LA CONCEPCIÓ
Metro: L4 (Verdaguer, Girona), L5 (Verdaguer)
C. de Balmes, 30
Reforma d’una antiga finca noucentista de l’Eixample de Barcelona basada en la recuperació de la identitat de l’antic edifici eliminant les diferents modificacions que havia patit al llarg dels anys. El projecte deixa a la vista l’estructura original, formada per jàsseres d’acer que suportaven els murs de les plantes superiors i forjats de biguetes d’acer amb revoltons ceràmics enguixats i pintats; i descobreix elements ocults, com pous de llum per a la planta soterrani i murs de contenció construïts amb pedra reforçada amb matxons de maó massís. La nova distribució evita, en la mesura que pugui, els espais tancats per garantir diferents perspectives de l’espai interior.
Metro: L1, L3 (Espanya)
Lluís Domènech i Montaner, 1895 -1898; Francesc Guàrdia Vidal (reforma), 1912; Cristian Cirici Studio PER (BD Shop), 1979
: Accessible
49. HABITATGE SOSTENIBLE PROJECTE À-TIC
Paloma Martín Vidal i Pablo Pérez Villanueva, 2018
Àngel Villanueva, 2003
Manuel Sayrach i Carreras, 1915 – 1918
Metro: L1 (Rocafort)
Metro: L1 (Urgell, Rocafort)
Dissabte d’11 a 14 h i de 16 a 19 h
Dissabte, visites a les 9.30, 11 i 12.30 h
Dissabte i diumenge d’11 a 19 h
Uns nous propietaris, de tradició hotelera, han convertit una finca familiar en un hotel que vol transmetre als hostes la sensació d’allotjar-se en una casa particular. Per aconseguir-ho, s’ha moblat cada racó amb peces úniques de la col·lecció familiar, amb un estil eclèctic en què conviuen peces d’antiquari amb peces contemporànies.
52. OFICINES CAFUR
C. de la Diputació / C. de Tarragona
30
* 48. FÀBRICA LEHMANN
54. PALAU CASADES (IL·LUSTRE COL·LEGI D’ADVOCATS DE BARCELONA) C. de Mallorca, 283 Dissabte de 15 a 19 h Antoni Serra i Pujals, 1883; Agustí Borrell i Sensat, 1950 Palauet classicista de planta rectangular que s’organitza al voltant d’un pati central, cobert per una claraboia i format per columnes de marbre multicolors. L’ampliació al carrer de Roger de Llúria replica la façana original i relliga el conjunt amb una façana aixamfranada, lleugerament enretirada de la línia del carrer, que esdevé l’entrada principal. Està presidida, al coronament, per quatre escultures de cos sencer. És la seu del Col·legi d’Advocats des de l’any 1921. Metro: L3 (Diagonal), L5 (Verdaguer)
La programació del Festival pot estar subjecta a canvis d’última hora aliens a l’organització.
42. CASA PLANELLS
31
58. TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA Pl. de les Arts, 1
Dissabte de 16 a 19 h i diumenge de 10 a 14 h i de 16 a 19 h
Dissabte de 10 a 16 h i diumenge de 10 a 14 h
Josep Puig i Cadafalch, 1901
El disseny del Teatre Nacional de Catalunya segueix la tradició arquitectònica del teatre grec, combinant dos arquetips clàssics: el temple i l’hemicicle. L’edifici principal conté una sala clàssica amb capacitat per a 870 persones, i una sala petita per a 450 persones, ambdues unides per un ampli hall d’entrada. Tot el volum queda cobert per un gran sostre metàl·lic i de vidre a dues aigües que es recolza sobre 26 columnes. La façana de vidre obre l’edifici a l’exterior, on l’escalinata d’accés fa de grada per a actuacions a l’aire lliure sobre la nova plaça de les Arts. Existeix, també, un segon edifici amb una sala per a teatre experimental i avantguardista amb una capacitat de fins a 400 localitats.
10 activitats
Metro: L1 (Glòries)
Cristiano Franconi i Rodrigo González, 2010-2012, amb Alessandro Scarnato (1a fase)
Aquest edifici constitueix l’homenatge que Josep Puig i Cadafalch fa a la tipologia de palau medieval barceloní, distribuint l’espai mitjançant un pati interior amb una escala que ens condueix al pis principal. En destaquen la pedra treballada de les façanes estucades blanques, la tribuna, d’estil gòtic, la porta principal i les dues torres laterals, cobertes amb teulada a quatre vessants. L’edifici, propietat de la fundació ”la Caixa” i reformat el 2012, és un espai per impulsar el diàleg i el coneixement entre tots els agents que impacten en el món social. Metro: L4, L5 (Verdaguer)
Ricardo Bofill, 1997
56. PRESÓ LA MODEL Dissabte i diumenge d’11 a 19 h Salvador Vinyals i Sabaté i Josep Domènech i Estapà, 1904 La Model havia de ser un model de reforma del sistema penitenciari del moment i era un edifici on la forma mostrava la seva funció: les façanes transmetien serietat i austeritat als ciutadans i la funció s’evidenciava amb una distribució innovadora en planta de sis naus distribuïdes radialment al voltant d’un panòptic central que permetia controlar els presos des d’un punt central d’observació. La història demostra que la vida de la presó va tenir ben poc de modèlica i, tal com deia el mural contigu, esperarem que el nou espai passi a ser “de presó model a model de transformació”.
ANTONIO NAVARRO WIJKMARK
59. XARXA DE CLAVEGUERAM Pg. de Sant Joan, 91
* 57. SEVENTY HOTEL
Dissabte, visites a les 9, 10.15, 11.30 i 12.45 h
C. de Còrsega, 344-352 Dissabte de 12 a 14 h i de 16 a 19 h i diumenge de 12 a 14 h i de 16 a 18 h OAB Office of Architecture in Barcelona, 2019 Edifici situat en un solar entre mitgeres on hi havia hagut les oficines de la fàbrica Bayer. A la façana principal trobem unes obertures que volen mitjançant unes caixes de llautó i unes galeries que recorden l’skyline de l’antiga fàbrica: de dia, les caixes i les galeries creen un joc de llum i ombra que disminueix l’efecte pantalla de l’edifici i l’adapten a una escala de ciutat més ajustada; de nit, s’il·luminen i sembla que flotin sobre un llenç negre. Aquests mecanismes ajuden a fraccionar la visió longitudinal de la façana, que gairebé ocupa la totalitat de l’illa. Metro: L3, L5 (Diagonal) // FGC (Provença)
Pere Garcia Fària, 1894 La xarxa de clavegueram de Barcelona recull les aigües residuals produïdes a la ciutat i les transporta fins a les depuradores. Les clavegueres garanteixen la higiene i la salut pública, eviten possibles inundacions i faciliten el sanejament de les aigües residuals. Imprescindible dur calçat tancat i màniga llarga Inscripció a través del web www.48hopenhousebarcelona.org Visita per a micromecenes amb inscripció prèvia dissabte a les 12.45 h
Metro: L4, L5 (Verdaguer)
Diumenge d’11 a 14 h i de 16 a 19 h Punt de trobada: C. d’Aragó, 174 62. ITINERARI MODERNISTA (EN ANGLÈS) Dissabte a les 16 h
S
Punt de trobada: Pl. de Catalunya / Portal de l’Àngel, davant del Banc d’Espanya A càrrec de: Turisme de Barcelona
: Accessible
Dissabte de 10 a 14 h Manu Pagès i Carolina Cunill, 2018 Projecte de recuperació, reforma i ampliació d’un habitatge unifamiliar d’una antiga iniciativa del Patronat de l’Habitatge dels anys 50 que creava, al peu de la muntanya de Collserola, un barri per a artesans. La proposta, respectuosa amb la casa i el barri, aporta aquelles virtuts a l’habitatge que, segurament a causa del baix pressupost, no s’havien pogut afegir al projecte inicial: d’una banda, manté l’aspecte original de la casa (emprant materials tradicionals com fusteria i porticons de fusta, tova ceràmica o coberta de teula) i, d’altra banda, s’obre a les vistes privilegiades de la ciutat i absorbeix la intensitat de l’entorn verd del parc de Collserola.
C. de Biada, 11 Dissabte d’11 a 14 h i de 16 a 19 h
Metro: L3 (Penitents)
* 66. CASA VILARÓ Av. del Coll del Portell, 67 Diumenge de 15 a 18 h Sixte Illescas i Mirosa, 1929 Popularment coneguda com la casa vaixell, es tracta de la primera obra racionalista d’Espanya que segueix l’estil nàutic de les primeres obres del Moviment Modern, i es caracteritza per l’ús de finestres apaïsades, per un porxo que fa de para-sol i una volumetria corba. L’habitatge se situa a la part superior d’una parcel·la amb fort pendent, de tal manera que, si mirem des de la planta principal sobre la piscina, protegits per una característica barana tubular, és com si miréssim al mar des de la coberta d’un vaixell.
63. CASA MARSANS (ALBERG MARE DE DÉU DE MONTSERRAT) Pg. de la Mare de Déu del Coll, 41-51 Dissabte i diumenge de 10 a 14 h
Inscripció a través del web www.48hopenhousebarcelona.org
* : Accessible amb condicions (més info a la fitxa de cada edifici al web)
Metro: L3 (Lesseps)
Juli Marial i Tey, 1907 Antic habitatge unifamiliar de planta quadrada que s’organitza al voltant d’un pati centralitzat, que a l’interior es tradueix en un espai a manera de claustre desenvolupat a la primera planta amb arcades de disseny neoàrab. La decoració interior modernista confereix a l’espai un joc de llum i color espectacular. Una rehabilitació recent ha reconvertit l’edifici en alberg, tot afegint-hi un edifici de nova planta. Metro: L5 (El Coll - La Teixonera)
És necessari mostrar document d’identitat per accedir a la visita
61. ITINERARI COBERTES VERDES EIXAMPLE
BEATRIZ SCHULZE
C. de Salvador Alarma, 16
Metro: L3 (Fontana)
És necessari mostrar document d’identitat per accedir a l’edifici
Metro: L5 (Entença), L3, L5 (Sants Estació)
64. CASA SA16
244. ANTIGA FÀBRICA TÈXTIL MACSON (IED BARCELONA)
La seu de l’IED Barcelona, Escola Superior de Disseny, conserva l’estructura original i l’aspecte industrial de l’antiga fàbrica tèxtil construïda el 1952. L’edifici està format per quatre plantes, que integren els valors del Design For All, amb espais amplis i flexibles, que faciliten la intervenció i el treball col·lectiu entre estudiants i docents. La reorganització de l’antic pati de càrregues, que es cobreix amb un revestiment de fusta, amb una sèrie de rampes i escales, permet accedir als diferents punts de l’escola.
C. d’Entença, 155
32
Gràcia
Pg. de Sant Joan, 108
65. CASA VICENS C. de les Carolines, 20 Dissabte i diumenge de 9 a 10.30 h i de 18.30 a 20 h Antoni Gaudí, 1883-1885; Joan Baptista Serra de Martínez, 1925 (ampliació); Martínez Lapeña-Torres Arquitectos i Daw Office, 2018 La casa Vicens és la primera casa construïda d’Antoni Gaudí. Concebuda inicialment com a casa d’estiueig per a Manel Vicens, corredor de borsa i canvi, és un dels primers edificis que inaugura el modernisme a Catalunya i a Europa. A la casa apareix l’essència de l’univers Gaudí, amb els elements constructius, decoratius i simbòlics que seran recurrents en tota la seva obra posterior. L’edifici s’ha recuperat gràcies a un treball de restauració i rehabilitació rigorós i meticulós d’un equip interdisciplinari format per arquitectes, restauradors, historiadors de l’art, experts en l’obra de Gaudí, que ha permès recuperar tant com ha estat possible la casa tal com Gaudí la va projectar. Inscripció a través del web www.48hopenhousebarcelona.org
Metro: L3 (Fontana), FGC (Pl. Molina i Pl. de Gal·la Placídia)
67. FINCA SANSALVADOR Pg. de la Mare de Déu del Coll, 79 Diumenge, visites a les 11, 12 i 13 h Josep Maria Jujol i Gibert, 1910
J
Jujol va construir el mur de tancament de la finca i gran part de l’habitatge del porter, decorats amb elements de maó vist, ceràmica i esgrafiats. La troballa d’una mina d’aigua, que el propietari va voler explotar econòmicament, va fer aturar les obres, que preveien, també, l’edificació d’una torre a la part més alta, que no es va arribar a construir. A les galeries subterrànies de la planta embotelladora, Jujol va dissenyar diversos arcs parabòlics de maó vist amb una funció estructural. Metro: L5 (El Coll - La Teixonera)
68. HABITATGE VALLCARCA Av. de Vallcarca, 30 Diumenge de 16 a 18 h Marina Sezam, 2018 Reforma integral d’un habitatge en dúplex i terrassa per a una parella amb dos fills. El projecte allibera l’espai de les zones comunes i dormitoris ubicant les zones d’emmagatzematge de manera que s’aprofiten els racons del pis (rere els miralls, sota l’escala, etc.). Mitjançant una decoració senzilla i cromàticament equilibrada, s’aconsegueix crear un espai harmònic i ple de llum que, a més a més, comunica perfectament l’interior amb l’exterior. Metro: L3 (Lesseps)
La programació del Festival pot estar subjecta a canvis d’última hora aliens a l’organització.
* 55. PALAU MACAYA
33
Amb el suport de: Obra Social “la Caixa”
69. HABITATGES GOMIS C. de Gomis, 32 / Av. de Vallcarca, 125
BENEDETTA TAGLIABUE
Diumenge d’11 a 14 h Antoni de Moragas i Gallissà, 1953
S
Edifici d’habitatges socials esglaonat sobre la falda del turó de Vallcarca. Aquest edifici exemplifica la voluntat de lligar l’arquitectura del moviment modern amb les possibilitats constructives del moment mitjançant sistemes de construcció artesanals. Es va plantejar com una unitat residencial en la qual els propietaris adquirien l’habitatge i els drets d’utilització dels espais comuns de l’edifici i el jardí, amb la voluntat de conscienciar els veïns de la necessitat de conservar la finca. Es visitaran els espais comuns, que l’arquitecte va dissenyar amb el màxim detall, i un habitatge que presenta l’esquema de distribució original.
HortaGuinardó 12 activitats
* 75. CILINDRE D’HORTA C. de Lisboa, 27 Diumenge d’11 a 18 h Manuel Ribas Piera, 1985 Projecte que responia a la doble voluntat de donar continuïtat al túnel de la Rovira per la boca nord i de construir un pas vertical per a vianants que salvés el relleu accidentat propi del barri. Amb una alçada màxima de 24,88 m i un diàmetre de 19,35 m, la construcció fa de mur de contenció de la Rambla, al mateix temps que una rampa interior de formigó armat connecta els dos punts de desnivell i fa de trava estructural del mateix edifici. Metro: L5 (Horta)
72. CAN FARGAS
Metro: L3 (Vallcarca)
Dones Arquitectes FEM
10
ANYS
OPEN SOCIAL 26 I 27 D’OCTUBRE 2019
Pg. de Maragall, 383-389
76. DIPÒSIT PLUVIAL DEL PARC DE LES RIERES D’HORTA
Dissabte d’11 a 14 h
C. de Jerez, 14
segle
Dissabte, visites a les 9.30, 11 i 12.30 h
xiii;
segle
xviii;
BAMMP Arquitectes, 2016
L’edifici que actualment forma la propietat de Can Fargas és el resultat de diverses modificacions i addicions que s’han anat fent al llarg del temps. Organitzada, bàsicament, al segle XVIII, està constituïda per un cos central de cronologia anterior, amb planta rectangular i coberta a quatre aigües, al voltant del qual s’agrupen tot un seguit d’afegits de diferents moments, entre els quals destaca la façana sud-oest, amb una galeria d’arcs rebaixats. Les façanes són de maçoneria i estan arrebossades només en part. A la part posterior, hi ha un petit jardí de gust romàntic, amb brollador i estàtua, separat del carrer amb un mur d’obra no gaire alt i un tancament de xiprers retallat. La torre alt-medieval de la masia està declarada bé cultural d’interès nacional.
2010 Dipòsit que permet la retenció i el posterior desguàs controlat d’aigües pluvials minimitzant els desbordaments i la contaminació dels medis receptors finals. Per tant, el dipòsit protegeix la trama urbana en cas de pluges intenses garantint el funcionament correcte de la xarxa de clavegueram i la millora ambiental de les aigües de les nostres platges, del riu Besòs i del port. Inscripció a través del web www.48hopenhousebarcelona.org
Metro: L3 (Valldaura), L5 (Horta)
Metro: L5 (Vilapicina)
* 70. HABITATGES ILLA ESCORIAL
77. HABITATGES ‘LA CASA DEL PATI’
* 73. CASA DE LES ALTURES Rda. del Guinardó, 49
EDIFICIS VISITABLES: 1. CA LA DONA
Dissabte d’11 a 14 h
Oriol Bohigas, Josep M. Martorell, Francesc Mitjans, Manuel Ribas, Josep Alemany, Josep M. Ribas, 1952 1955 / 1958 – 1962
2.
CASA-FÀBRICA ANTICS MAGATZEMS NADAL - IMPULSEM
3.
ESCOLA-TALLER LA TROBALLA - ARRELS FUNDACIÓ
Aquesta unitat residencial a base de blocs es va plantejar com a alternativa a l’illa tancada, trencant l’esquema i obrint l’interior com a espai públic relacionat amb els carrers circumdants, tot i que posteriorment es va tancar. Gràcies a la poca profunditat dels habitatges i a la doble ventilació, es va aconseguir millorar molt les condicions higièniques dels habitatges, eliminant els patis interiors i dotant tots els habitatges de molt d’assolellament. L’habitatge que es visitarà s’ha reformat conservant al màxim l’esquema de distribució original en dúplex.
4.
FACULTAT DE NÀUTICA DE BARCELONA – UPC ***
5.
PIS ZERO - ARRELS FUNDACIÓ
6.
CASA FREDERIC VALLET XIRÓ II
7.
HABITATGES GOMIS
Projectada amb un llenguatge neoàrab, inicialment havia de ser l’habitatge de l’enginyer director de la Societat General d’Aigües de Barcelona. Es diu Casa de les Altures perquè al costat hi havia els motors d’elevació d’aigua cap als dipòsits situats al turó de la Rovira. El 1991 es va rehabilitar com a seu del districte d’Horta-Guinardó. Es tracta d’un edifici de base rectangular, amb un buit central que correspon a un pati i amb un cos adossat a la façana sud en forma de porxo.
8.
KALIDA SANT PAU
Metro: L4 (Alfons X)
9.
ANTIC INSTITUT MENTAL PI I MOLIST SEU DEL DISTRICTE
74. CASA GALLART I PARC DE LES HEURES
C. de l’Escorial, 50 Diumenge d’11 a 14 h
Metro: L4 (Joanic)
S
C. de l’Harmonia, s/n
11. NOU INSTITUT GUTTMANN
Diumenge d’11 a 14 h i de 16 a 19 h
12. ESPAI DE TREBALL INCLUSIU I SALUDABLE AL 22@
August Font de Carreres, 1895; Norman Cinnamond, 1993
13. FUNDACIÓ PASQUAL MARAGALL
Josep Gallart Forgas es va fer construir un palau d’estil château francès envoltat d’un jardí majestuós de gran valor paisatgístic, per competir amb el palau veí de la finca del Laberint d’Horta. Durant la Guerra Civil, hi va residir el president de la Generalitat, Lluís Companys, i s’hi va construir un refugi antiaeri, actualment en un estat de conservació magnífic. Amb la rehabilitació per adequar l’edifici en seu universitària, se’n van reproduir els elements més significatius per retornar-los a l’estat original: l’escala principal, amb la barana, el sòl, amb dibuix de tauler d’escacs, les motllures als passadissos, etc.
14. CASA BUENOS AIRES
Diumenge a les 11 h
15. CAN COLOM
Punt de trobada: C. Gran de Gràcia amb C. d’Astúries (Metro L3 Fontana)
16. TORRE BARRINA
A càrrec de: Turisme de Barcelona
* consulteu al web les condicions especials d’accés a l’edifici
miquel.zuzama@openhousebarcelona.org
: Accessible
Enric Figueres, 1890; Víctor Argentí, 1991
10. CASA BLOC - PIS MUSEU HABITATGE 1/11
71. ITINERARI LITERARI
Inscripció a través del correu:
34
OPEN SOCIAL analitza l’arquitectura que millora la capacitat de resposta del conjunt de la ciutat davant els desafiaments d’inclusió social.
** inscripció al web 48hopenhousebarcelona.org *** activitat inclusiva
* : Accessible amb condicions (més info a la fitxa de cada edifici al web)
Metro: L3 (Mundet)
Rda. del Guinardó, 44 Dissabte de 16 a 19 h MBM arquitectes, 1962 - 1964 Aquest edifici emblemàtic dels anys seixanta va significar una aposta innovadora dels joves arquitectes Josep Martorell, Oriol Bohigas i David Mackay, i dels seus promotors. També cal ressaltar-ne una construcció impecable, a càrrec de Famadas. La innovació està marcada per la situació del pati, amb una font central, al voltant de la qual es plega l’edifici. Aquest va ser un paradigma de l’habitatge col·lectiu a Barcelona. Metro: L4 (Alfons X)
JUAN MIGUEL PLA JORRÍN
La programació del Festival pot estar subjecta a canvis d’última hora aliens a l’organització.
MARIA ALONSO
35
Les Corts
DE LA SANTA CREU I SANT PAU C. de Sant Quintí, 77
Dissabte d’11 a 14 i de 16 a 19 h PICHarchitects_Pich-Aguilera, 2BMFG Arquitectes (estructura), 2018 Edifici que, d’una banda, s’integra al recinte històric de Sant Pau a través d’una arquitectura contemporània (mitjançant una gelosia translúcida de ceràmica que, per la cara exterior, té el color de les façanes del recinte històric i canvia d’aparença constantment al llarg del dia), i d’altra banda, incorpora els paràmetres més exigents en termes de sostenibilitat i economia circular (edifici desmuntable i convertible, dissenyat amb criteris d’arquitectura bioclimàtica i edifici saludable i assequible). Metro: L4 (Guinardó/Hospital de Sant Pau), L5 (Camp de l’Arpa)
S
C. de Sant Antoni Maria Claret, 167
82. REFUGI ANTIAERI - MAS GUINARDÓ
Dissabte d’11 a 14 h i de 16 a 19 h
Pl. de Salvador Riera, 2
Miralles Tagliabue EMBT, 2017
Dissabte, visites a les 10.30, 11, 11.30, 12.30, 13 i 13.30 h
Ubicat en una parcel·la entre el nou Hospital de la Santa Creu i Sant Pau i el recinte modernista, el centre Kàlida és un edifici de 400 m² amb un jardí de 650 m² que ofereix una atmosfera acollidora i relaxada a les persones que es troben en circumstàncies difícils (persones amb càncer, els seus familiars i cuidadors). El centre ofereix un refugi que contrasta amb l’ambient clínic de l’hospital mitjançant espais pensats d’acord amb el concepte “arquitectura per cuidar” per a la millora del benestar físic i emocional d’aquestes persones. La façana es materialitza amb un mur ceràmic que filtra la llum, ajuda a ventilar i preserva la intimitat, al mateix temps que s’integra al recinte històric a través del color, la textura i la composició. Visita per a micromecenes dissabte a les 11 h
Segle
xv;
Rafael Vila, 2011
Durant la reforma del casal d’entitats, es va descobrir un refugi de la Guerra Civil en molt bon estat que es troba just a sota de l’equipament. Les parets i el sostre són de maons de diferents tipus, per l’escassetat de materials, i disposava de llum elèctrica i pou. El Mas Guinardó, ara un casal d’entitats, era una masia del segle xv que deu la fesomia actual, amb un llenguatge classicista, a les intervencions fetes a finals del segle xix, tot i que el capcer és modernista. Aquest edifici, amb sis-cents anys d’història, des d’on es van dirigir els atacs a Barcelona durant la Guerra de Successió, s’integra avui dins els Jardins de Frederica Montseny.
Metro: L4 (Guinardó/ Hospital de Sant Pau), L5 (Sant Pau/Dos de Maig)
Inscripció a través del web www.48hopenhousebarcelona.org
80. LABERINT D’HORTA
Metro: L4 (Guinardó-Hospital de Sant Pau)
Pg. dels Castanyers, 1 Dissabte d’11 a 14 h i de 16 a 19 h i diumenge d’11 a 14 h i de 16 a 18 h Domenico Bagutti, 1792 Conjunt de jardins de diverses èpoques, situats al voltant del millor exemplar barceloní de jardí neoclàssic, construït per Joan Desvalls, marquès de Llupià i Alfarràs. Està distribuït en tres nivells esglaonats, el més baix dels quals conté un laberint de xiprers retallats, i el completen un petit canal navegable i escultures abundants de marbre italià amb temàtica mitològica. L’edifici és una antiga casa de pagès del segle xviii decorada amb motius àrabs en època romàntica. Adossada a la casa, trobem una torre de defensa del segle xiv, anomenada Torre Sobirana. Metro: L3 (Mundet) / Bus: 27, 60, 73, 76
* 81. PAVELLÓ DE LA REPÚBLICA C. de Berruguete, 126 Diumenge de 10 a 19 h Josep Lluís Sert i Luís Lacasa, 1937; Espinet-Ubach arquitectes, 1992 L’edifici del Pavelló de la República és una rèplica de l’edifici que la República Espanyola va encarregar als arquitectes Josep Lluís Sert i Luís Lacasa, per tal de representar-la, en plena Guerra Civil espanyola, a l’Exposició Internacional de París del 1937. Construït amb una gran limitació de materials, d’acord amb les circumstàncies d’aquell moment difícil, va suposar una fita arquitectònica important. Al pati obert, Picasso va exposar el famós Gernika, i avui en podem veure una reproducció. Metro: L3 (Montbau) 36
: Accessible
83. VALL D’HEBRÓN Pg. de la Vall d’Hebron, 119-129 Dissabte de 16 a 18 h i diumenge d’11 a 13 h BAAS Arquitectura i Espinet Ubach Arquitectes i Associats (projecte de millora del complex), 2017; Estudi PSP Arquitectura (projecte Bloc Quirúrgic), 2016 El Vall d’Hebron Barcelona Hospital Campus és un parc sanitari de referència mundial en assistència, recerca, docència i innovació. A banda, és una icona de l’arquitectura del barri i és l’origen de la construcció del seu voltant. En aquesta línia, ha iniciat un projecte de transformació d’aquest gran complex per convertir-lo en un espai més agradable, accessible, saludable i obert a l’entorn i als veïns. La visita permetrà conèixer aquest projecte, el Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), el Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO) i les sales d’operacions del Bloc Quirúrgic de l’Hospital General, i els més petits podran participar en un taller infantil on descobriran de prop algunes de les tasques que es fan a l’hospital. Inscripció a través del web www.48hopenhousebarcelona.org
Metro: L3, L5 (Vall d’Hebron), L3 (Montbau)
* : Accessible amb condicions (més info a la fitxa de cada edifici al web)
Diumenge de 10 a 14 h i de 16 a 19 h H Arquitectes, 2016
Pl. de la Concòrdia, 13 Diumenge d’11 a 13.30 h
Metro: L3 (Les Corts, Maria Cristina)
* 84. CAN DÉU
79. KALIDA SANT PAU
C. del Dr. Ibáñez, 48
Equipament públic en una parcel·la triangular que presenta les façanes de l’antiga Cristalería Planell, que es va establir al carrer d’Anglesola l’any 1913. L’edifici, com a peça urbana, aprofita la parcel·la en la seva totalitat, però la forma triangular i les façanes catalogades impedeixen una ocupació completa del solar. L’edifici reparteix el programa en quatre plantes que s’enretiren de la façana patrimonial sud, i el pati cobert resultant permet compatibilitzar edificació i patrimoni, millorant les condicions de llum natural dels espais d’aulari, i alhora aporta un coixí tèrmic i acústic respecte a l’entorn.
12 activitats
ALDO AMORETTI
87. CRISTALLERIES PLANELL
Eduard Mercader i Sacanella, 1897; Xavier Aguilar i Borrás, 1984-1986; Judith Masana i Anna Ribas, 2003 L’edifici reflecteix la convivència i la interacció de les arts decoratives, tant artesanals com industrials, amb la construcció, com podem veure en les solucions decoratives, de sostres, parets, paviments i elements de tancament. L’edifici fa cantonada i consta de dos cossos amb diferents alçades i un jardí. Al cos principal destaca la tribuna de ferro i vidre a l’angle. La coberta és a tres vessants amb ràfec prominent i hi sobresurt una torre mirador de planta quadrada.
* 88. PAVELLONS GÜELL Av. de Pedralbes, 7 Dissabte de 10 a 13.30 h Antoni Gaudí i Cornet, 1884-1887
C. de la Ràbida, 5
De la mateixa època que el Palau Güell del carrer Nou de la Rambla, l’encàrrec certifica la bona entesa de Gaudí amb els senyors Güell. La construcció és de poca entitat i per tant Gaudí aprofita per experimentar amb diferents tècniques que van des de la policromia sobre ceràmica, les diverses maneres de col·locar l’obra vista o el treball en forja. De fet, és precisament la tanca realitzada en forja la que popularment dóna nom al conjunt: “el drac de Pedralbes”.
Diumenge de 10 a 14 h
Metro: L3 (Maria Cristina) // TRAM (Diagonal 682-Pius XII A)
Metro: L3 (Les Corts)
* 85. CASA BARTOMEU - JARDÍ DELS TARONGERS
Josep M. Martirio Arroyo, 1942 L’any 1942 Josep Bartomeu i Granell va comprar part d’una finca a Pedralbes, aleshores una zona poc poblada i de difícil accés, amb una casa construïda abans del 1866 que va remodelar al seu gust: va deixar les instal·lacions vistes, va utilitzar materials senzills i tradicionals i va organitzar les peces interiors al voltant de la Sala de Música (que rebia un tractament material diferenciat de la resta de la casa). El jardí va mantenir el caràcter d’hort de Sarrià o de caseta de Sant Gervasi, però es va convertir en un jardí frondós. FGC (Reina Elisenda)
86. CENTRE DE CONTROL OPERATIU I LABORATORI AIGÜES DE BARCELONA
ANTONIO NAVARRO WIJKMARK
C. del General Batet, 1-7 Dissabte, visites a les 16, 17 i 18 h Leopoldo Rodés Parés El Centre de Control Operatiu supervisa de manera contínua, les 24 hores del dia i els 365 dies de l’any, els paràmetres clau del servei d’abastament d’aigua a Barcelona i la seva àrea metropolitana. El laboratori d’Aigües de Barcelona ofereix, també de manera contínua i ininterrompuda, serveis d’anàlisi d’aigua i de gestió de plans de control en infraestructures relacionades amb els processos del cicle integral de l’aigua, així com un servei analític a clients externs destinat a analitzar tot tipus de paràmetres. No es permet fer fotografies És necessari mostrar document d’identitat per accedir a l’edifici Inscripció a través del web www.48hopenhousebarcelona.org
Metro: L3 (Zona Universitària)
* 89. REIAL MONESTIR DE SANTA MARIA DE PEDRALBES Baixada del Monestir, 9 Diumenge de 10 a 15 h Segle xiv; han intervingut en la restauració, els darrers 120 anys: Joan Martorell, Geroni Martorell, Pallàs, Basegoda, Ros de Ramis, Casanoves, López Íñigo i, des de l’any 1988, Josep M. Julià Aquesta joia del gòtic català té un important valor afegit: el conjunt el va fer servir la comunitat de les clarisses des de la seva fundació i fins a l’any 1983, any en què es va obrir al públic. Gràcies a aquest ús ininterromput, avui ens podem atansar a la vida d’aquesta comunitat religiosa femenina tot recorrent-ne els espais més quotidians. El museu monestir conté nombroses obres d’art, objectes litúrgics i mobiliari que la comunitat ha anat aplegant al llarg dels segles. Metro: L6 (Reina Elisenda)
La programació del Festival pot estar subjecta a canvis d’última hora aliens a l’organització.
* 78. INSTITUT DE RECERCA DE L’HOSPITAL
37
Amb el suport de: AMB
* 90. RESTAURANT COCINA HERMANOS TORRES
Nou Barris
C. del Taquígraf Serra, 20 Dissabte de 10 a 12 h i de 18 a 19.30 h
IMMA JANSANA
OAB Office of Architecture in Barcelona, Carlos Ferrater, Borja Ferrater, 2018 Cocina Hermanos Torres és un projecte que neix a partir de la voluntat de generar una nova experiència amb relació al món de la cuina i la restauració. Un nou espai que serveix per viure una nova experiència culinària. Contenidor i continent s’uneixen en pro d’una experiència única.
97. CASAL DE BARRI DE TRINITAT NOVA - SOMLAPERA C. Garbí, 3 Dissabte de 17 a 19 h Bayona+Valero i Cantallops/Vicente Arquitectes, 2017 L’edifici sorgeix i s’integra en la urbanització existent aprofitant el desnivell de la topografia per captar llum natural a tots els espais: el Casal esdevé una prolongació del carrer i transforma l’espai lliure exterior en un espai social vertebrador que aporta allò que faltava (activitat i gent), al mateix temps que dilueix la línia entre l’interior i l’exterior creant una continuïtat visual i física que fomenta l’ús col·lectiu del conjunt. Tot i així, la compacitat del volum permet establir accessos controlables i fàcilment segregables.
5 activitats
Metro: L3, L5 (Sants Estació) 91. ROCA BARCELONA GALLERY C. de Joan Güell, 211-213 Dissabte d’11 a 19 h OAB Office of Architecture in Barcelona, 2009
Pl. Major de Nou Barris, 1
Un espai únic i obert a la ciutat, de 2.400 metres quadrats, que es converteix en un punt de trobada de referència per celebrar esdeveniments i exposicions temporals relacionats amb l’arquitectura, la innovació, el disseny i la sostenibilitat. La façana de vidre, de dia i en funció de la llum, crea diferents efectes visuals a l’interior, mentre que de nit queda totalment il·luminada, mitjançant un centenar de LED col·locats a l’estructura.
Diumenge d’11 a 14 h Josep Oriol Bernadet, 1860-89; Ricardo Pérdigo (Biblioteca), 1993-95; Cristian Cirici (Seu el Districte), 2006-2009
Dones Arquitectes
92. SUPERCOMPUTADOR MARENOSTRUM (TORRE GIRONA)
FEM
10 ANYS
OPEN GREEN 26 I 27 D’OCTUBRE 2019
C. de Jordi Girona, 31 Dissabte d’11 a 19 h
A la capella de Can Girona, s’allotja el supercomputador Mare Nostrum, un dels més potents d’Europa, amb la missió d’investigar i desenvolupar tecnologies de la informació per al progrés científic. La casa i els jardins de Can Girona van ser encarregats pel conegut banquer, financer i polític Manuel Girona i Agrafel. Actualment, en resten l’edifici principal, la capella, la zona de les cotxeres i les cavallerisses. Metro: L3 (Palau Reial)
Inscripció a través del web www.48hopenhousebarcelona.org
* 93. ITINERARI CONNEXIÓ
METROPOLITANA #OPENBICI Diumenge a les 10 h Punt de trobada: Av. Diagonal, 706 Autor: BiciCultura 94. ITINERARI FAD: EDUCACIÓ, HABITATGE I ESPAI PÚBLIC
Metro: L4 (Llucmajor)
* 99. CEM TURÓ DE LA PEIRA C. de Sant Iscle, 50-54
EDIFICIS VISITABLES 1. CA LA DONA
98. CASERNA DE LA GUÀRDIA URBANA
2.
COL·LEGI D'ARQUITECTES DE CATALUNYA
Diumenge de 10 a 13 h
3.
EXPOSICIÓ THE ZONE OF HOPE
DATAAE i Xavier Vendrell Studio, 2014
4.
RESIDÈNCIA UNIVERSITÀRIA UNIHÀBIT
5.
HABITATGE SOSTENIBLE PROJECTE À-TIC
6.
INSTITUT DE RECERCA DE L'HOSPITAL DE LA SANTA CREU I SANT PAU
7.
CRISTALLERIES PLANELL
8.
CASAL DE BARRI DE TRINITAT NOVA
9.
CEM TURÓ DE LA PEIRA
Projecte de reforma i ampliació d’una caserna existent situada a l’antic Institut Mental de la Santa Creu (1886-1910), a Nou Barris. L’edifici ocupa una extensió menor a la dimensió global del complex, a causa de les demolicions produïdes al llarg del temps. Actualment, concentra quasi la totalitat dels serveis municipals del barri: les oficines del districte, la biblioteca, els serveis tècnics i la caserna de la Guàrdia Urbana. L’edifici s’organitza a través d’una seqüència de patis amb estructura de claustres envoltats per naus longitudinals i transversals.
10. HABITATGES FABRA I COATS
Diumenge de 10 a 14 h
C. de Marie Curie 20
11. ANTIGA FÀBRICA CA L'ALIER
És necessari mostrar document d’identitat per accedir a l’edifici
12. ANTIGA FINCA DE CAN PICÓ
Metro: L4 (Llucmajor)
ENRIC DUCH
Anna Noguera i José Javier Fernández Ponce, 2018 Projecte que proposa una regeneració integral de l’entorn urbanístic on es troba mitjançant la concentració de dos equipaments (pista poliesportiva i piscina) en un únic edifici per tal de crear un gran jardí de preàmbul que aporta un entorn de relació social al barri. L’edifici es pensa amb criteris de sostenibilitat; a tall d’exemple, es construeix amb una estructura de fusta prefabricada que redueix la petjada ecològica; s’hi planten espècies autòctones per a l’estalvi d’aigua i s’hi preveu un gran dipòsit per recollir i reaprofitar les aigües pluvials; introdueix sistemes eficients d’aerotèrmia i sensors per optimitzar les instal·lacions, i incorpora plaques fotovoltaiques que generen el 90% de l’energia que consumeix l’edifici. Metro: L5 (Virrei Amat)
13. BANC DE SANG I TEIXITS 14. EDIFICI D'HABITATGES PER A QUATRE AMICS 15. LA BORDA
ADRIÀ GOULA
* 100. ITINERARI REC COMTAL: PAISATGES
Dissabte a les 10 h
16. LLEIALTAT SANTSENCA
CULTURALS DE L’AIGUA
Punt de trobada: Av. Diagonal 649
17. VIL·LA URÀNIA
Diumenge a les 10 h
Autor: FAD
18. AULA K
Punt de trobada: Casa de l’aigua de Montcada i Reixach
95. ITINERARI FAD: OFICINES I ESPAI PÚBLIC Dissabte a les 12 h
38
OPEN GREEN destaca els edificis pensats amb criteris de sostenibilitat mediambiental.
L’Institut Mental de la Santa Creu, construït per cobrir les mancances que tenien els serveis psiquiàtrics del vell Hospital de la Santa Creu, es va fer realitat gràcies a la constància del doctor Emili Pi i Molist. En un terreny de 20 hectàrees es va construir un vast complex ortogonal d’edificacions comunicades entre si que formen amplis patis interiors de planta rectangular. A partir de 1955 es va iniciar un procés especulatiu que va afectar l’edifici, que va començar a perdre pavellons. Actualment solament sobreviu el cos central de l’antic recinte, que acull les dependències de la seu del districte de Nou Barris i la Biblioteca de Nou Barris.
19. 19. LA VINYA D’EN SABATER** 20. 20. FUNDACIÓ GERMINA 21. 21. EDIFICI PLANETA
Punt de trobada: Av. Diagonal / C. de Numància
22. 22. ESCOLA DE RESTAURACIÓ DE TORRIBERA AMB TALLER CULINARI I TAST
Autor: FAD
** inscripció al web 48hopenhousebarcelona.org
: Accessible
* : Accessible amb condicions (més info a la fitxa de cada edifici al web)
Autor: Museu de Montcada Inscripció a través del correu museumunicipal@montcada.org
La programació del Festival pot estar subjecta a canvis d’última hora aliens a l’organització.
S
Metro: L3 (Maria Cristina, Les Corts)
Josep Masdéu i Puigdemasa, 1860; Yolanda Martínez i Josep Benedito, 2004
Metro: L11 (Casa de l’aigua)
96. ANTIC INSTITUT MENTAL PI I MOLIST (SEU DEL DISTRICTE)
39
14 activitats
* 101. ANTIGA FÀBRICA ENMASA MERCEDES-BENZ C. de Sant Adrià, 65 Diumenge de 10 a 18 h Robert Terrades, 1957 Edifici projectat en una època en què la producció industrial introduïa nous sistemes de construcció, fet que l’arquitecte va aprofitar per experimentar amb tota mena d’innovacions formals i tecnològiques: introdueix un disseny de finestres corregudes que incorporen els elements resistents a la fusteria metàl·lica; utilitza, per primera vegada, la solució de forjat col·laborant per resistir càrregues de 2000 kg/m²; aplica panys de gressite a les escales i a la concepció del tester, i dissenya el mobiliari tot reivindicant la figura de l’arquitecte com a director total de l’obra. Metro: L9N, L10N (Bon Pastor); RENFE (Sant Andreu Comtal)
S
C. de Sant Adrià, 20
C. de Sant Adrià, 20
Diumenge d’11 a 14 h
Dissabte i diumenge d’11 a 14 h i de 16 a 19 h
Diumenge d’11 a 14 h i de 16 a 19 h
Xavier Turull Ventosa, 1896-1934
Manuel Ruisánchez i Francesc Bacardit (Fàbrica de Creació, 2011 i Centre d’Art Contemporani, 2015); Glòria Duran (espai per a entitats, 2011); Joan Milelire - Miquel Alonso (Centre d’Interpretació dels Tres Tombs, 2015).
Terradas Arquitectos + Marc Arnal Huguet, 2019
Les Cases Barates del Bon Pastor es van construir en els moments previs a l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929, per eliminar barraques de la muntanya de Montjuïc i donar aixopluc als seus habitants. Es visitarà un habitatge que conserva el particular aspecte extern amb escasses modificacions, com també l’interior, on es podran copsar els canvis introduïts al llarg dels anys. També s’explicarà el projecte de conservació d’una illa de Cases Barates, en el context de remodelació del barri, i la seva futura rehabilitació per convertir-la en un espai patrimonial. Metro: L9, L10 (Bon Pastor) 104. CASES DE L’AIGUA (MUHBA) Ctra. de Ribes, 103-111 Dissabte de 16 a 19 h Pere Falqués, 1916; Alberto Aguirre, 2007 (edifici Sant Andreu); Felip Steva i Planas, Joan Sitjes, 1916; rga arquitectes, 2015 (edifici Nou Barris) Conjunt patrimonial que explica la història de la ciutat per intentar establir i consolidar un sistema públic d’abastiment d’aigua al segle XX: des de l’actual barri de la Trinitat Vella s’impulsava l’aigua fins al dipòsit situat a la Trinitat Nova, on es clorava i des d’on es conduïa al nucli antic de la ciutat. Avui, ambdós edificis tornen a estar connectats pel túnel que els unia sota l’avinguda Meridiana, fet que permet, finalment, mostrar el conjunt complet.
* 105. ESCOLA BRESSOL LA MORERA C. del Cardenal Tedeschini, 24
S
Antic complex industrial obsolet, format per una dotzena d’edificis inclosos al Catàleg de protecció del patrimoni de Barcelona, que s’està rehabilitant en diferents fases i per a diferents usos. Enguany es podran visitar: la peça central, convertida en la Fàbrica de Creació i Centre d’Art Contemporani; una de les naus laterals, equipada per a diferents entitats; l’antiga quadra de Can Fontanet, dedicada al nou Centre d’Interpretació dels Tres Tombs; la Sala de Calderes, amb cinc calderes i una màquina de vapor, avui convertida en espai museístic; l’Escola Fabra, i la nova seu de l’Institut de Mercats de Barcelona (veure descripcions dels edificis 105 i 112).
Rehabilitació de l’edifici més antic del complex industrial de Fabra i Coats, on antigament hi havia magatzems de llana i departaments de fer rodets i polir els fils. El nou projecte, en el qual ha participat el professorat, es distribueix en tres plantes i unes golfes: a la primera planta hi ha el vestíbul, l’administració i una sala diàfana polivalent; a la segona planta hi ha ubicades les aules, sales de professors i espai de tutories; a la tercera, més aules, tallers i laboratoris, i a les golfes, una àrea artística amb sales de dibuix i música, i la biblioteca. L’edifici manté elements arquitectònics i decoratius de l’antiga fàbrica, de manera que els alumnes podran ser coneixedors de la seva història. Metro: L1 (Sant Andreu), L9 Nord, L10 Nord (Onze de Setembre)
Metro: L9N, L10 (Onze de Setembre) 108. HABITATGES AL CARRER DE BISCAIA C. de Biscaia, 340 Dissabte d’11 a 13 h Antoni de Moragas i Gallissà, 1967 – 1970 Aquest conjunt d’habitatges és un bon exemple de la funció del fundador del Grup R, i alhora de defensar la industrialització davant de l’artesania. El llenguatge emprat es basa en la sistematització d’elements domèstics: finestres, balcons, forjats, murs..., tots traçats rigorosament i de manera que cada element s’expressa amb un material diferent. Concilia les noves tecnologies (estructura de formigó armat) amb materials tradicionals (maó, ceràmica i fusta). Metro: L1 (Navas)
GERARD DURAN
* 111. LA LIRA C. de Coroleu, 15
Dissabte de 16 a 19 h
Dissabte d’11 a 14 h
Mateu Barba arquitectos i Sergi Serra, 2019
1895; Betarq, 2014
102. CASA BLOC - PIS MUSEU HABITATGE 1/11 (MUSEU DEL DISSENY)
Edifici de dues plantes situat sobre un aparcament existent. El projecte posa èmfasi en tres decisions: compactar l’edifici i retirar-lo a la zona nord del solar per tal d’aconseguir la màxima superfície de pati i l’orientació millor de les aules; adaptar la nova estructura metàl·lica als elements estructurals de l’aparcament inferior i buscar una gran flexibilitat interior (mitjançant unes grans portes corredisses s’aconsegueix un espai continu entre les aules i les sales que permeten diversitat d’usos), i controlar la llum i la foscor de tots els espais (mitjançant lamel·les orientables i persianes a les claraboies).
Les obres de rehabilitació integral de la seu de la Societat Cultural i Esportiva La Lira han consistit a consolidar estructuralment l’interior de l’edifici amb una nova estructura independent dels murs de càrrega originals. La façana catalogada s’ha ancorat a la nova estructura i la nova fonamentació, amb micropilotis, va tenir una cura especial per mantenir el refugi subterrani de la Guerra Civil, al qual es podrà accedir durant la visita. L’interior mostra les parets originals i les successives ampliacions de l’edifici al llarg de la seva història, i els nous materials es mostren amb l’acabat natural: formigó vist, fusta industrial i fusteria d’acer.
Pg. de Torras i Bages, 101
Metro: L1 (Fabra i Puig), L5 (Congrés)
Dissabte de 16 a 19 h i diumenge d’11 a 14 h i de 16 a 18 h
106. ESCOLA LA LLOTJA
MIQUEL ZUZAMA
40
* 110. INSTITUT MARTÍ POUS
C. de Tàrrega / c. de Bellmunt
Metro: L11 (Casa de l’aigua)
S
* 107. FABRA I COATS
GATCPAC (Josep Lluís Sert, Josep Torres Clavé i Joan Baptista Subirana), 1933-1939; Jaume Sanmartí i Raimon Torres, 1986 (rehabilitació bloc 1); Seguí Arquitectura, 1997-2008 (rehabilitació blocs 2, 3, 4 i 5)
C. del Pare Manyanet, 40
Edifici d’habitatges per a obrers impulsat per l’Administració catalana durant la Segona República i considerat, avui, un símbol de l’arquitectura racionalista a Barcelona. El projecte representava una nova manera de pensar l’habitatge per als més necessitats i adaptava les propostes internacionals, que trencaven amb la tradició i apostaven per noves solucions, a l’àmbit local. Després d’una restauració acurada, es pot visitar un pis museïtzat que permet veure’n l’estructura i l’aspecte originals, com també una proposta de mobiliari i equipament que ha seguit l’ideari del GATCPAC.
Seu de l’Escola La Llotja, situada a la zona destinada a l’Escola de Formació Professional Accelerada de l’antiga fàbrica Pegaso. El programa original de la fàbrica distingia dues agrupacions perfectament diferenciades, la representativa-administrativa i la de tallers, separades per una zona verda de silenci. Tot i la separació de volums, el conjunt procurava que la relació entre les diferents dependències seguís un ordre lògic i funcional i, per tant, es pot veure com tota la zona administrativa es connecta interiorment entre ella però estableix uns passos exteriors coberts que connectaven les aules amb els tallers.
Metro: L1 (Torres i Bages)
Metro: L9N, L10 (Onze de Setembre)
: Accessible
Diumenge d’11 a 14 h i de 16 a 19 h 1775; Julio Chinchilla; 2018
* : Accessible amb condicions (més info a la fitxa de cada edifici al web)
JORDI SURROCA I GAEL DEL RIO
* 109. HABITATGES FABRA I COATS C. de Parellada, 7-11 Diumenge d’11 a 19 h Roldan + Berengué Arquitectes, 2018 Projecte situat a la nau G de l’antiga fàbrica de Fabra i Coats que inclou 46 habitatges de lloguer social per a gent jove i la nova seu de la Colla Castellera Jove de Barcelona. L’espai central comunitari és un gran porxo a quatre nivells que es connecta amb la plaça interior del recinte industrial i on les escales i els espais de circulació actuen com a zones d’estada i trobada veïnal. Des del vestíbul es percep la volumetria interior sencera de la nau, que connecta visualment l’accés amb les encavallades de la coberta. Les solucions constructives responen a la dimensió i el pes mínim dels materials, l’economia i el moviment independent respecte de la nau existent. Es tracta d’una construcció lleugera, de muntatge en sec, amb estructura de fusta per als habitatges i d’acer als vestíbuls centrals. Metro: L1 (Sant Andreu), L9 Nord, L10 Nord (Onze de Setembre)
Metro: L1 (Sant Andreu)
* 112. NAU BOSTIK C. de Ferran Turné, 1-11 Diumenge d’11 a 14 h i de 16 a 19 h La Nau Bostik, fins al 2006, va ser una de les cinquanta fàbriques d’una important multinacional especialitzada en la producció d’adhesius. L’empresa, que té els orígens a Chelsea, Massachusetts, es va fundar el 1889 amb el nom de The Boston Blacking Co. Aquesta productora de cola per a la indústria sabatera va arribar a Espanya com a Bostik l’any 1923, en els moments en què la companyia es va internacionalitzar i va començar a diversificar els productes. La seva presència a Catalunya, ininterrompuda des del 1923, va agafar una forta embranzida en començar la dècada del 1960. La nau, que va estar abandonada deu anys, ara està en ple procés de convertir-se en tot un referent cultural. Elements d’ara i d’abans: ciment, naus industrials, grafits i un pati ampli i assolellat al districte de Sant Andreu. Metro: L9N, L10 (Onze de Setembre)
La programació del Festival pot estar subjecta a canvis d’última hora aliens a l’organització.
Sant Andreu
103. CASES BARATES DEL BON PASTOR
41
113. NOU INSTITUT GUTTMANN
* 114. ITINERARI RECUPERACIÓ
C. de Garcilaso, 67
MEDIAMBIENTAL EIX BESÒS #OPENBICI
Diumenge d’11 a 14 h i de 16 a 19 h
Dissabte a les 10 h
Es tracta d’un edifici híbrid que conté, d’una banda, un conjunt d’apartaments –Guttmann, Barcelona Life– per al desenvolupament i la promoció d’un model de vida independent per a persones amb discapacitat i/o mobilitat reduïda, i, de l’altra, una neuroclínica –Barcelona Brain Health– per oferir serveis de neurorehabilitació especialitzada, integral i personalitzada. El nou edifici està pensat, des de l’inici del projecte, amb una arquitectura inclusiva (apartaments que responen a criteris d’accessibilitat universal) i sostenible (des d’una perspectiva econòmica, social i ambiental).
Punt de trobada: Casa de l’aigua de Montcada i Reixac Autor: BiciCultura Inscripció a través del web www.48hopenhousebarcelona.org
19 activitats * 115. ANTIGA FÀBRICA CA L’ALIER C. de Pere IV, 362
EDIFICIS VISITABLES
A+M / arquitectes, 2018
1.
DIPÒSIT D'AIGÜES PLUVIALS DEL PARC J. MIRÓ**
2.
XARXA DE CLAVEGUERAM**
3.
CILINDRE D'HORTA
4.
DIPÒSIT PLUVIAL DEL PARC DE LES RIERES D’HORTA**
5.
INSTITUT DE RECERCA DE L'HOSPITAL DE LA SANTA CREU I SANT PAU
6.
CENTRE DE CONTROL OPERATIU I LABORATORI AGBAR**
7.
SUPERCOMPUTADOR MARENOSTRUM TORRE GIRONA
C. de Pere IV, 58
8.
CASES DE L'AIGUA - MUHBA
Som Habitat, 2018
9.
DELEGACIÓ TERRITORIAL A CATALUNYA DE L'AGÈNCIA ESTATAL DE METEOROLOGIA
En un context, impulsat per l’Ajuntament de Barcelona, de regenerar la zona nord del 22@, es rehabilita aquesta antiga nau industrial per reconvertir-la en un centre d’innovació i investigació sobre l’entorn de les smart cities. La intervenció s’ha dut a terme amb la finalitat de ser un prototipus d’hàbitat autosuficient en el qual es produeixen els recursos necessaris per a l’activitat i de construcció sostenible i respectuosa amb el medi ambient, amb certificació energètica LEED PLATINUM / NET ZERO. Metro: L4 (Selva de mar); TRAM: T5, T6 (Espronceda)
Metro: L4 (Bogatell)
13. INTERIORISME ESTACIÓ METRO FONERIA L10 SUD
117. BANC DE SANG I TEIXITS
14. LA CIUTAT DE L'AIGUA**
Pg. del Taulat, 116
15. DIPÒSIT DEL REI MARTÍ
Diumenge de 10 a 14 h
16. TORRE DE COLLSEROLA
J. Sabaté, A. Cazurra, H. Espeche, 2010
* consulteu al web les condicions especials d’accés a l’edifici
17. TORRE D'AIGUES DEL TIBIDABO**
** inscripció al web 48hopenhousebarcelona.org
18. COTXERES DE CAN ZAM - TMB**
Les tecnologies aplicades a aquest edifici i el control de la seva relació amb l’exterior han induït a una gran reducció del consum energètic i, per aquesta raó, té una classificació energètica A. Els terres conductius i els materials aplicats contribueixen a crear un clima interior confortable i saludable. L’arquitectura resultant és serena i acompanya l’activitat científica que es duu a terme a l’interior.
10 ANYS
OPEN INFRAESTRUCTURES 26 I 27 D’OCTUBRE 2019
OPEN INFRAESTRUCTURES proposa visitar les instal·lacions que donen suport al desenvolupament de la ciutat.
*** activitat inclusiva
19. TRAM – COTXERES 20. ESTACIÓ DE TRACTAMENT D'AIGÜES POTABLES (ETAP) DE SANT JOAN DESPÍ** 21. EDIFICI DE CAPITANIA PORT DE BADALONA 22. EL VIVER, NOVES OFICINES MUNICIPALS 23. EDIFICI BOMBERS DE BADALONA
: Accessible
* : Accessible amb condicions (més info a la fitxa de cada edifici al web)
119. DELEGACIÓ TERRITORIAL AEMET A CATALUNYA C. de l’Arquitecte Sert, 1 Diumenge de 10 a 14 h Álvaro Siza, 1992 Edifici pensat com a centre meteorològic dels Jocs Olímpics de Barcelona, que es caracteritza per la forma cilíndrica (tallada pels laterals per donar pas als vianants i a la circulació rodada) i una imatge massissa. Aquesta simplicitat, però, és enganyosa, ja que, a l’interior, vuit obertures radials i una claraboia central proporcionen i tamisen la llum per a les oficines actuals. Metro: L4 (Ciutadella-Vila Olímpica) MARIA DOCE
Diumenge d’11 a 14 h i de 16 a 19 h
12. FONT MÀGICA DE MONTJUÏC
FEM
Betevé és un creador de continguts de qualitat de tot tipus (informatius, divulgatius, culturals, d’entreteniment...) amb vocació de servei públic. Aquests continguts es distribueixen en diferents suports (TDT, HbbTV, ràdio, web, xarxes socials...). L’edifici on desenvolupa l’activitat betevé no és singular per l’arquitectura, sinó pel que s’hi fa a dins. Així, doncs, hi trobareu sales d’edició i postproducció, de sonorització, platós, maquillatge, estudis de ràdio, cabines d’edició, càmeres, micros, mòbils... Tot el necessari per crear continguts de qualitat orientats al servei públic.
116. ANTIGA FINCA DE CAN PICÓ
11. ESTACIÓ DE DEPURACIÓ D'AIGÜES RESIDUALS (EDAR) DEL BAIX LLOBREGAT
10. PLANTA INTEGRAL DE VALORITZACIÓ DE RESIDUS
42
Diumenge d’11 a 14 h i de 16 a 19 h
Reforma de l’antiga fàbrica de Can Picó per a l’entitat Biciclot, cooperativa amb una llarga trajectòria en l’impuls de la bicicleta com a mitjà de desplaçament urbà i com a eina de transformació social. La tipologia i les dimensions dels edificis existents, amb una gran nau lliure i un habitatge sense parets interiors que en condicionessin la distribució, ha facilitat la implantació d’un ampli ventall de programes funcionals. A més, l’alçada lliure de la planta baixa ha permès construir-hi un altell que n’intensifica l’aprofitament.
Dones Arquitectes
Dissabte i diumenge de 12 a 15 h i de 16 a 19 h
Metro: L1 (Sant Andreu)
Metro: L1, L5, L9N, L10 (La Sagrera), L5 (Congrés)
CARME PINÓS
Pl. de Tísner, 1
120. DIPÒSIT DE LES AIGÜES (BIBLIOTECA DE LA UPF) C. de Wellington, 48
És necessari mostrar document d’identitat per accedir a l’edifici
Metro: L4 (Poblenou)
Dissabte d’11 a 19 h Josep Fontserè, 1888; Lluís Clotet, Ignacio Paricio, 1993 – 1999 La cascada del Parc de la Ciutadella necessitava un gran dipòsit d’aigua que l’abastís, i Fontserè va idear una gran bassa elevada sostinguda per una estructura de pilars i arcades de maó vist: l’espai de suport semblava una nau impressionant d’església romànica i actualment allotja una biblioteca. El nou projecte es va pensar amb la intenció de no ferir l’edifici original i es va materialitzar amb l’ús d’uns mòduls prefabricats (escales, forjats, instal·lacions i prestatgeries) que se separen subtilment dels murs d’obra vista. Com a resultat, la nova intervenció sembla que pugui ser extreta en qualsevol moment sense deixar cap rastre d’aquest nou ús. Per raons de seguretat no es visitarà el dipòsit de la coberta
Metro: L4 (Ciutadella-Vila Olímpica)
La programació del Festival pot estar subjecta a canvis d’última hora aliens a l’organització.
S
Vitaller Arquitectura, 2018
Sant Martí
118. BETEVÉ
43
124. ESPAI DE TREBALL INCLUSIU I SALUDABLE AL 22@
* 131. PLANTA INTEGRAL DE VALORITZACIÓ DE RESIDUS (PIVR)
C. de Bolívia, 56
C. de Pamplona, 96
C. de Llull, 133
Dissabte d’11 a 14 h i de 16 a 19 h
Diumenge d’11 a 14 h i de 16 a 19 h
Diumenge d’11 a 13 h
Batlle i Roig Arquitectes, 2010
PMMT Arquitectura, 2017
Carlos Bassó Arquitectura, 1997
Raresa moderna en la transformació del 22@ negant angles rectes i paral·lelepípedes, i fugint de la cromàtica gris, fosca i vidriada. La pell exterior, formada per grans lames que protegeixen les oficines de la radiació solar, ajuda a annexar l’edifici nou amb les restes de Can Tiana, l’antiga fàbrica, catalogada com a patrimoni industrial, on se situen diferents equipaments. La Comissió Nacional dels Mercats i la Competència és l’organisme que vetlla per la competència, i supervisa i controla el funcionament correcte dels mercats de comunicacions electròniques i de comunicació audiovisual, del sector energètic i del gas natural, del mercat postal i del sector ferroviari a Espanya.
Rehabilitació d’una antiga fàbrica de galetes situada al Poblenou industrial per convertir-la en la oficina de PMMT Arquitectura, una oficina 100% accessible, dissenyada amb els criteris Clear Code Architecture (rampa, terra podo tàctil, bucle magnètic, bany adaptat, senyalística inclusiva, etc.). Les oficines tenen una superfície de 460 m², la meitat dels quals s’organitzen en una àrea diàfana de treball, sense jerarquies, i l’altra meitat es destina a biblioteca, zona d’impressions, office i diverses tipologies de sales de reunions. En general, es tracta d’un espai flexible per crear dinàmiques de treball que generin intel·ligència col·lectiva.
Abans de començar les obres de reforma, el solar presentava un conjunt de construccions industrials de l’empresa Massó i Carol. De tots els edificis existents, el que reunia més bones condicions per fer-hi lofts era la llarga nau alineada amb el passatge Masoliver. El projecte preserva la xemeneia com a testimoni històric d’una època en què el Poblenou era el barri industrial mogut per la força del vapor, i divideix la nau industrial en 18 mòduls i tres torres de comunicació vertical (cadascuna, constituïda per una escala i un muntacàrregues panoràmic que donen accés independent a cada mòdul).
Metro: L1 (Marina)
Metro: L4 (Llacuna)
La Planta Integral de Valorització de Residus (PIVR) és una instal·lació de tractament integral dels residus municipals de l’AMB en la qual conviuen dues instal·lacions amb dos processos de tractament diferenciats i complementaris: la del tractament mecànic - biològic (que separa els materials recuperables de la matèria orgànica, de la qual es produeix biogàs) i la de la valorització energètica (que condueix tot el que no s’ha pogut valoritzar a una línia de recuperació energètica per incineració que també genera electricitat i calor).
C. de Wellington, 30
128. LA ESCOCESA (FÀBRICA OBERTA DE CREACIÓ ANALÒGICA)
TRAM: T4 (Port Fòrum)
Dissabte d’11 a 14 h i de 16 a 19 h
C. de Pere IV, 345
Juan Navarro Baldeweg i Isabel López Vilalta (interiorisme), 2016
Diumenge d’11 a 19 h
L’any 2016, la Fundació Pasqual Maragall trasllada la seu al Campus de la Ciutadella de la UPF, en un solar ocupat originalment per habitatges militars, i hi ubica un centre de recerca per vèncer l’Alzheimer pioner a nivell internacional. L’edifici, obra de l’arquitecte Juan Navarro Baldeweg (Premi Nacional d’Arquitectura 2014), consta de 4.276 m² distribuïts en sis plantes. La façana la compon un mur cortina embotit dins una estructura reticular de formigó vist, i l’interiorisme fa servir un llenguatge minimalista que demostra que aquest estil no és incompatible amb l’obtenció d’espais càlids, fluids i acollidors.
Antiga fàbrica tèxtil d’estampats de la família Paul que, a partir del 1877, va ser ocupada per diferents empreses, entre les quals hi havia l’empresa Johnston, Shields i Cia - La Escocesa (18941984), que li va acabar donant el nom. Avui és una fàbrica oberta de creació analògica que dóna cobertura a les necessitats dels artistes en les diverses fases de la seva trajectòria, oferint espais de treball i recursos per desenvolupar projectes. El context de creació analògica comporta la reutilització de la baixa tecnologia com a element clau per a la reapropiació dels processos creatius i de la seva temporalitat orgànica.
És necessari mostrar document d’identitat per accedir a l’edifici
Metro: L1 (Glòries)
S
* 125. FUNDACIÓ PASQUAL MARAGALL
S
Visita per a micromecenes dissabte a les 16 h
* 122. EDIFICI D’HABITATGES PER A QUATRE AMICS
Metro: L4 (Ciutadella-Vila Olímpica) // TRAM (Marina)
C. de Pujades, 251
ADRIÀ GOULA
Lola Domènech / Thomas Lussi, Lussi+Partner AG_arquitectes, 2019
És necessari mostrar document d’identitat per accedir a l’edifici
1885
Tram: T4 (Fluvià)
C. de Roc Boronat, 116-126
La intervenció a l’antiga fàbrica de Can Framis per convertir-la en espai expositiu de la Fundació Vila Casas mostra la seva pell deteriorada formant un collage contemporani i construeix un nou edifici que connecta les dues naus existents, coincidint a la vegada amb el traçat d’una altra antiga nau. D’aquesta manera, els tres edificis configuren un pati que es converteix en un vestíbul polivalent per al museu. Metro: L1 (Glòries), L4 (Llacuna)
* 130. OFICINA AL POBLENOU
123. EDIFICI D’OFICINES DIAGONAL-LLACUNA Av. Diagonal, 177 Dissabte de 12 a 18 h
126. HABITATGES SOCIALS I ALLOTJAMENT TEMPORAL TÀNGER
C. de Pere IV, 78
C. de Tànger, 38
ACABADOMATE, 2017
Diumenge d’11 a 14 h
Nova seu d’un estudi creatiu, un espai poc convencional fet amb recursos continguts i dos espais diferenciats: d’una banda, una zona de concentració ubicada al llarg de la façana, amb un caràcter més aviat neutre i amb àmplies taules iguals de color blanc; d’altra banda, una zona de relació, experimentació i exposició organitzada per àmbits diferenciats mitjançant els colors i els materials. Ambdós espais se separen amb un mur contenidor fet de panells de policarbonat cel·lular que es desmaterialitza a través de la llum i genera profunditat a l’espai i múltiples circulacions.
Coll-Leclerc, 2018
Carlos Ferrater OAB, 2008
: Accessible
Valorització energètica (PVE), 1975; tractament mecànic - biològic (PTMB), 2006
DÍDAC GUXENS
BAAS Arquitectura, 2007
Metro: L4 (Poblenou) // TRAM (Fluvià)
Metro: L4 (Poblenou) // TRAM (Pere IV)
Dissabte d’11 a 14 h
Dissabte d’11 a 17.30 h i diumenge d’11 a 13.30 h
Quatre parelles d’amics s’uneixen en un projecte comú per construir un edifici de cinc habitatges amb espais d’ús comunitari. El pati d’accés com a vestíbul obert i la piscina a coberta conviden a compartir activitats entre els usuaris. La combinació de materials com la fusta, el totxo i el formigó donen la textura, tonalitat i calidesa als diferents àmbits. El sistema de persianes de fusta, plegables i orientables, que tanquen terrasses i permeten tamisar la llum solar, contribueix a millorar el confort tèrmic, alhora que genera una relació de buits i plens dinàmica a les façanes testeres. L’edifici, amb classificació energètica A, incorpora també altres sistemes passius en el seu disseny i un sistema d’energia renovable que permet reduir considerablement el consum energètic.
Torre d’oficines al districte 22@, la façana de la qual dóna a l’avinguda Diagonal. Macla entre el volum de la torre i del sòcol. El cos baix i transparent alleugereix la vista des del carrer de Bolívia i ofereix un espai públic (lobby) com a continuació de la plaça, amb un paviment continu. La solució estructural aprofundeix el model d’entramat tubular, similar al del Hancock o al de la torre Sears a Chicago i, a part de resoldre el sosteniment de l’edifici, també soluciona la composició de la façana.
C. de la Pau, s/n (Sant Adrià de Besòs)
129. MUSEU CAN FRAMIS FUNDACIÓ VILA CASAS
Diumenge d’11 a 14 h i de 16 a 19 h
44
* 127. HABITATGES VAPOR LLULL
S
Projecte de construcció d’un edifici plurifamiliar amb 46 habitatges públics que s’organitza en tres blocs verticals seguint els criteris bàsics següents: responsabilitat urbana (generant espai públic amb un passatge interior i equipant la planta baixa), responsabilitat social (dignificant els allotjaments sense augmentar-ne el cost, tot creant comunitats per planta) i responsabilitat energètica (amb una actitud ambiental passiva, que redueix la demanda energètica, amb bona ventilació i captació solar a tots els habitatges). Metro: L1 (Glòries)
* : Accessible amb condicions (més info a la fitxa de cada edifici al web)
Diumenge de 16 a 19 h
Metro: L4 (Llacuna, Bogatell)
* 132. RESTAURANT SANTA RITA EXPERIENCE C. de Veneçuela, 16 Dissabte d’11 a 14 h Leve projects, 2019 El projecte d’aquest restaurant col·loca a peu de carrer el dia a dia d’un cuiner que, amb les olles i els tomàquets, manegant productes i utensilis mentre cuina, afable, obert a les converses i àvid de ser un veí més, ensenya la seva feina i fa barri. La cuina és tant un aparador que facilita la vocació urbana del projecte com un element més a travessar pels clients que volen entaular-se a l’interior del local. En fer-ho, l’observaran, la rodejaran, en sentiran l’olor... I no ho deixaran de fer al llarg de la vetllada. Metro: L4 (Selva de Mar); TRAM (Fluvià)
133. ITINERARI LLENGUA DE SIGNES GLÒRIES Diumenge a les 11 h
S
Punt de trobada: C. de Tànger, 42 Inscripció a través del correu miquel.zuzama@openhousebarcelona.org
La programació del Festival pot estar subjecta a canvis d’última hora aliens a l’organització.
* 121. EDIFICI CNMC
45
Gran Via de les Corts Catalanes, 173-175 Dissabte de 10 a 14 h Josep M. Julià, 2019 La ubicació de l’Escola de Mitjans Audiovisuals de Barcelona (EMAV) a la nau número 7 de Can Batlló la converteix en la pedra angular del procés d’obertura definitiu de tot el recinte a la ciutat. La proposta respecta els trets tipològics originals i ubica el programa de menys dimensió i més repetició en planta baixa (adaptant-se a una estructura de pilars densa i modular) i els espais de més dimensió a la planta primera (aprofitant una estructura d’encavallades que permetia espais més diàfans). Al mateix temps, la proposta ofereix una lectura clara i diferenciada entre l’arquitectura industrial preexistent i la implantació dels nous usos.
22 activitats 134. ANTIGA FÀBRICA CASARAMONA (CaixaForum)
FGC (Magòria-La Campana)
Av. de Francesc Ferrer i Guàrdia, 6-8
C. 100, s/n. Polígon Pratenc (El Prat de Llobregat) Dissabte i diumenge d’11 a 14 h La depuradora del Baix Llobregat està situada al Polígon Pratenc, al Prat de Llobregat, i és una de les plantes de sanejament d’aigües residuals més grans i modernes d’Europa. En pot tractar 420 milions de litres al dia, l’equivalent a l’ús d’aigua de dos milions d’habitants i les activitats econòmiques associades (habitants equivalents). A més, aquesta depuradora inclou una de les estacions de regeneració d’aigua més importants del món: l’aigua regenerada en aquesta planta augmenta els recursos hídrics de la regió en 50 milions de litres l’any. No es permet fer fotografies Imprescindible dur calçat tancat Inscripció a través del web
C. de la Constitució, 85-89 Dissabte, visites a les 11, 12.15, 13.30, 16, 17.15 i 18.30 h LACOL, 2018
Av. de Rius i Taulet, 11 Dissabte de 10 a 13 h i de 18 a 21 h
La fàbrica tèxtil que Casimir Casaramona va fer construir als peus de la muntanya de Montjuïc constitueix una peça única de l’arquitectura modernista industrial catalana de principis del segle xx. Tota la construcció es va fer de maó, emprant la ceràmica i la pedra artificial per ornamentar les parts nobles. Després d’una llarga temporada d’inactivitat, el 2002 ”la Caixa” va crear el CaixaForum, i el va dotar de les infraestructures pròpies d’un equipament cultural modern, mantenint l’esperit original de l’obra.
Carles Buïgas, 1929
Metro: L1, L3 (Espanya) ADRIÀ GOULA
135. ANTIGA TINENÇA D’ALCALDIA D’HOSTAFRANCS (SEU DEL DISTRICTE) C. de la Creu Coberta, 104-106
138. ESCOLA CAL MAIOL (ANTIGA MASIA CAN ROS DE MAYOL)
Dissabte d’11 a 13.30 h
C. de Sagunt, 92-94
Jaume Gustà i Bondia, 1895
Dissabte de 10 a 13 h
La façana, de grans dimensions i de notable riquesa ornamental, representava el municipi independent de Sants, encara que va ser annexionat a Barcelona el 1897, quan l’obra encara no estava enllestida, cosa que explica que sigui ja l’escut barceloní el que presideix la façana. A la planta noble, trobem el saló de Plens, molt ornamentat i il·luminat pels vitralls, clarament noucentistes. Recentment, s’ha recuperat l’espai del soterrani per allotjar-hi l’arxiu del districte i unes sales d’exposicions.
Aprox. 1892
S
Antiga masia transformada en residència l’any 1890 i adaptada a escola pública a partir de l’any 1937. Es tracta d’un edifici amb una composició força acadèmica amb els espais nobles remarcats a la façana mitjançant un balcó corregut, obertures de dimensions menors a les plantes pis i una cornisa recolzada sobre mènsules de coronament de l’edifici.
Metro: L1 (Hostafrancs)
Metro: L1 (Mercat Nou), L1, L5 (Plaça de Sants)
136. CASA-TALLER A SANTS
139. ESPAI BOMBERS (PARC DE LA PREVENCIÓ DE BARCELONA)
C. del Vint-i-sis de Gener de 1641, 4
C. de Lleida, 30
Dissabte d’11 a 14 h i 16 a 19 h
Diumenge de 10 a 14 h i de 16 a 19 h
Andrea + Joan arquitectes, 2018
Roldán + Berengué arquitectes, 2014 - 2016 Antic parc de bombers del Poble-sec, aixecat per a l’Exposició Internacional del 1929, i reconvertit en un nou equipament, part de la xarxa d’espais culturals Montjuïc, Muntanya dels Museus. El nou projecte suposa una rehabilitació integral per aconseguir la major transparència entre els diferents espais expositius, fent servir, majoritàriament, el vidre en el nou cos i amb noves obertures als murs interiors, emmarcant així l’estructura de maó i acer. Metro: L1, L3, L8 (Plaça Espanya)
Metro: L1 (Hostafrancs); FGC (Plaça Espanya)
Aquesta instal·lació, projectada per a l’Exposició Universal del 1929 per l’enginyer Carles Buïgas, va ser una de les últimes que es van construir en aquella ocasió, i es va fer gràcies a l’esforç de 3.000 treballadors. El projecte es va detallar amb 460 plànols i 70 dibuixos. Tres vasos concèntrics i uns sistemes de vàlvules i mecanismes hidràulics, juntament amb un sistema d’il·luminació batejat com a aiguallum, van permetre que la font brollés per primera vegada el 19 de maig del 1929. Per raons de seguretat, no poden accedir-hi menors de 16 anys. Visita per a micromecenes dissabte a les 18 h
Metro: L1, L3, L8 (Plaça Espanya) 142. FUNDACIÓ JOAN MIRÓ Parc de Montjuïc, s/n Dissabte de 16 a 19 h Josep Lluís Sert, 1975; Jaume Freixa, 1986 i 2000 Josep Lluís Sert, un dels artífexs del GATCPAC i gran amic de Joan Miró, va projectar un museu racionalista que emfasitzava els trets principals de l’arquitectura mediterrània (el pati, les cobertes amb ús de terrat i el control de la llum), al mateix temps que demostrava un control de les formes i les proporcions amb gran imaginació i fantasia. L’ampliació la va dur a terme Jaume Freixa, deixeble i amic de Sert, basant-se, sobretot, a aconseguir una circulació contínua que unís els antics espais amb les noves zones del museu. Metro: L1, L3, L8 (Plaça Espanya) + Bus 150
* : Accessible amb condicions (més info a la fitxa de cada edifici al web)
S
Promoció d’habitatge col·lectiu basat en l’autopromoció (integra la participació activa de l’usuari en el disseny, la construcció i la gestió de l’edifici), la cessió d’ús (l’administració pública cedeix l’ús del solar a la cooperativa, que es converteix en propietària, únicament, de l’edifici), la vida comunitària (s’entén l’edifici com un tot compartit i no com la suma d’unitats individuals), la sostenibilitat (es redueix la demanda energètica i s’aconsegueix un edifici molt passiu) i l’assequibilitat (es redueix el cost global de construcció de manera que es possibilita que la comunitat completi el procés constructiu al llarg del temps). Metro: L1 (Mercat Nou); FGC (Magòria-La Campana) 145. LA CIUTAT DE L’AIGUA Pg. de la Zona Franca, 38 Diumenge, visites a les 11, 11.45, 12.30 i 13.15 h Arata Isozaki, 2011 La Ciutat de l’Aigua s’ha concebut com un espai modern, intel·ligent, sostenible i ecoeficient que l’arquitecte va crear com un espai lliure, sense lligams a l’interior i completament integrat en el seu entorn. La façana de vidre permet treballar en un entorn estimulant, amb llum natural i espais diàfans; i les terrasses i les zones enjardinades contribueixen a crear un ambient urbà. Es pensa un edifici respectuós amb el medi ambient, conscienciat amb l’eficiència energètica, agradable per als usuaris i connectat amb el present, però, sobretot, amb el futur. D’aquest somni, neix la Ciutat de l’Aigua. No es permet fer fotografies És necessari mostrar document d’identitat per accedir a l’edifici
143. INTERIORISME ESTACIÓ METRO FONERIA L10 SUD
Inscripció a través del web www.48hopenhousebarcelona.org
Pg. de la Zona Franca, 182-200
FGC: L8, S33, S4, S8 (Magòria - La Campana) + Bus H16, V3, 109
Dissabte de 16 a 19 h Dani Freixes, Eulàlia González i Vicenç Bou, 2018 Projecte que tracta el vestíbul, els espais de comunicació vertical i les andanes com un espai unitari i que mostra l’estructura que els envolta (les dovelles que formen el túnel, els murs del pou cilíndric, l’encofrat de les lloses i els murs de contenció dels vestíbuls). La il·luminació es resol mitjançant uns anells lluminosos de 4 i de 2 m de diàmetre que acompanyen el viatger des del vestíbul fins a les andanes i que, altre cop, ressalten l’estructura d’aquesta obra d’enginyeria. La instal·lació busca crear un ambient escènic no uniforme que, gràcies a l’ús d’una tecnologia avançada de leds, garanteix un consum mínim, una gran durabilitat i un bon manteniment. Metro: L10S (Foneria)
: Accessible
144. LA BORDA
141. FONT MÀGICA DE MONTJUÏC
Josep Puig i Cadafalch, 1910 - 1912; Roberto de Luna, Arata Isozaki, Robert Brufau, 1997 - 2001
46
LLUC MIRALLES
Accés amb vehicle privat.
Dissabte i diumenge d’11 a 19 h
Reforma d’un habitatge situat en un xamfrà en planta baixa per funcionar com a casa-taller. El projecte enderroca els envans originals per deixar vista una estructura de murs de càrrega i acomodar les noves estances a l’esquelet (se suprimeixen els espais de circulació i es fan obertures puntuals per tal de portar llum natural a l’interior de l’habitatge). L’interior es distribueix a partir de la ubicació dels banys i les zones d’emmagatzematge al perímetre de la casa i jugant amb l’aparició d’altells (possible gràcies a la gran altura interior de l’espai original).
140. ESTACIÓ DEPURADORA D’AIGÜES RESIDUALS (EDAR) DEL BAIX LLOBREGAT
PEP HERRERO
La programació del Festival pot estar subjecta a canvis d’última hora aliens a l’organització.
SantsMontjuïc
137. EMAV CAN BATLLÓ
47
146. LLEIELTAT SANTSENCA
149. PAVELLÓ ALEMANY
152. RECONVERSIÓ DE COMPLEX INDUSTRIAL EN ESTUDIS
C. d’Olzinelles, 31
Av. de Francesc Ferrer i Guàrdia, 7
C. de Mèxic, 17-19
Dissabte d’11 a 14 h i de 16 a 19 h
Dissabte i diumenge d’11 a 19 h
Diumenge de 10 a 14 h i 16 a 19 h
H Arquitectes, 2017
Lilly Reich i Ludwig Mies Van der Rohe, 1929; Cristian Cirici, Fernando Ramos, Ignasi Solà-Morales, 1986
Daniel Lorenzo i Carlota Casanova, 2018; Vitaller arquitectura, 2019
El Pavelló de Barcelona, obra simbòlica del moviment modern, es va dissenyar com a pavelló nacional d’Alemanya per a l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929. Construït amb vidre, travertí i diferents classes de marbre, el Pavelló es va concebre per allotjar-hi la recepció oficial, presidida pel rei Alfons xiii amb les autoritats alemanyes. Un cop passada la clausura de l’Exposició, el 1930, el Pavelló es va desmuntar. La significació i el reconeixement del Pavelló van fer pensar en la seva possible reconstrucció, que es va consumar el 1986.
Visita a dos estudis d’arquitectura situats en una antiga nau de servei de l’Exposició Universal de 1929 reconvertida en un complex de galeries i estudis d’art i disseny. La intervenció en un dels locals consisteix en la connexió de dos altells existents mitjançant una passarel·la i en l’obertura de la façana (aprofitant el descobriment d’un arc de descàrrega) per obtenir llum natural a l’interior. El segon local busca la llum natural a través d’un antic aparcament fosc i de la creació d’un espai diàfan de treball que mira a l’exterior. Ambdós projectes coincideixen a mantenir les característiques de l’espai industrial original per posar-lo en valor. Metro: L1, L3 (Plaça Espanya); FGC (Plaça Espanya)
Metro: L1, L5 (Plaça de Sants)
Metro: L1, L3 (Espanya)
147. MUSEU NACIONAL D’ART DE CATALUNYA
150. PAVELLONS DE LA SEAT COL·LECCIÓ DE COTXES HISTÒRICS
Palau Nacional (Parc de Montjuïc)
C. Lletra A de la Zona Franca, 87
Dissabte de 10 a 18 h
Dissabte i diumenge, 2 visites a les 10 h i a les 11.45 h
Eugenio Pere Cendoya, Enric Catà i Pere Domènech Roura, 1929; Gae Aulenti i Enric Steegmann, 1990; Gae Aulenti i Josep Benedito, 2002
A la NAU A122, situada als terrenys de la Zona Franca on es va establir la primera planta de la SEAT, hi trobem una col·lecció de cotxes històrics de la marca amb, aproximadament, 200 dissenys de cotxes recuperats i restaurats: des del SEAT 1400 (el primer cotxe que fabrica l’empresa als anys 50, que tant motoritzava les classes adinerades com els serveis públics de taxi o ambulància) fins a l’exposició de cotxes de competició (ral·lis i circuits) i de prototips que no han arribat mai a veure la llum, passant per diferents versions dels icònics 600, 127 o Panda.
El Palau Nacional, construït per a l’Exposició Internacional de l’any 1929, és un edifici de gairebé 50.000 m2 que s’adscriu als models del classicisme acadèmic imperants a l’època. La decoració interior del palau es va encarregar a reconeguts pintors i escultors del moment, representants, majoritàriament, del moviment estètic i cultural del noucentisme. Actualment, després d’una reforma important, a càrrec de Gae Aulenti, que va tenir lloc als anys noranta, acull la seu del Museu Nacional d’Art de Catalunya. Metro: L1, L3 (Espanya)
Av. de la Reina Maria Cristina / Pl. d’Espanya Dissabte i diumenge de 10 a 18 h
Dissabte i diumenge, 2 visites a les 10 h i a les 11.45 h
Ramon Reventós i Farrarons, 1929
EDIFICIS VISITABLES
César Ortiz-Echagüe, Manuel Barbero Rebolledo, Rafael de la Joya, 1953-1956
Aquestes dues torres de planta quadrada i 44 metres d’alçada es van concebre com la porta d’entrada a l’Exposició Internacional de Barcelona i estan inspirades en el campanar de la catedral de Sant Marc de Venècia (d’aquí ve el seu nom). Fidels als principis arquitectònics del moment, es van construir amb pedra artificial i obra vista, materials poc nobles, però coherents amb la voluntat de ser enderrocades un cop acabada l’Exposició. La visita inclourà, també, l’explicació de la font commemorativa de l’Exposició a la plaça d’Espanya, obra de Josep Maria Jujol (1929).
1.
RESTAURANT DIREKTE BOQUERIA
2.
RESTAURANT ESTIMAR
3.
RESTAURANT MAREA ALTA - TORRE COLÓN
4.
RESTAURANT COCINA HERMANOS TORRES
5.
RESTAURANT SANTA RITA EXPERIENCE
6.
RESTAURANT FOLLIA
7.
HOTEL RICHARD ROGERS - RESTAURANT OVNEW
Pg. de Josep Carner, 48-56
Accés amb vehicle privat
: Accessible
Visita per a micromecenes dissabte i diumenge a les 10 h
Metro: L1, L3, L5 (Plaça Espanya)
* 155. ITINERARI ZONA FRANCA: EVOLUCIÓ DE L’HABITATGE SOCIAL
* 153. REFUGI ANTIAERI 307 (MUHBA) C. Nou de la Rambla, 175 Dissabte d’11 a 14 h i de 16 a 19 h Veïns del barri del Poble-sec, 1936 Som davant la construcció de 200 metres de túnels d’una alçada de 2,10 metres i una amplada variable d’entre 1,5 i 2 metres, que disposava de lavabos, font, infermeria, sala d’infants i llar de foc, entre altres peces. És un bon exemple dels refugis construïts durant la Guerra Civil a Barcelona, i permet sentir la brutalitat de les guerres i l’esforç dels ciutadans en la cerca de la supervivència. Metro: L2, L3 (Paral·lel)
48
OPEN KITCHEN aprofundeix en la relació entre arquitectura i cuina, i entre arquitectura i percepció sensorial del menjar.
C. Lletra A de la Zona Franca, 87
148. PARC DE BOMBERS MONTJUÏC
Metro: L3 (Drassanes)
154. TORRES VENECIANES
151. PAVELLONS DE LA SEAT - MENJADORS DE SEAT
Inscripció a través del web. La visita a aquest edifici es farà conjuntament amb la visita a la col·lecció de cotxes històrics de la SEAT.
La implantació de l’edifici en aquesta parcel·la, en una cruïlla de carrers a la falda de la muntanya de Montjuïc, resol la seva connectivitat amb la ciutat tenint en compte aspectes funcionals i paisatgístics. Cal destacar-ne l’horitzontalitat (marcada per un volum de formigó de 100 metres de longitud amb un voladís de 10 metres), que únicament queda contrastada per la lleugera i vidriada torre de pràctiques exempta del conjunt.
OPEN KITCHEN 26 I 27 D’OCTUBRE 2019
CARLOS GARMENDIA
Visita per a micromecenes diumenge a les 10 h
Edifici de menjadors per als treballadors de la fàbrica SEAT que s’organitza en forma de pinta per crear una sèrie de patis enjardinats i connectats mitjançant unes pèrgoles que aportaven un ambient càlid als treballadors que trencava amb la monotonia pròpia del sistema de producció en sèrie. La construcció d’aquest edifici va ser molt innovadora: per primer cop, degut al fet que l’edifici s’havia de construir sobre terrenys de reblert de baixa densitat, es va fer servir l’alumini com a material estructural (un material lleuger que fins al moment únicament s’havia utilitzat en la indústria aeronàutica).
Ruisánchez arquitectes, 2012
10 ANYS
Inscripció a través del web. La visita a aquest edifici es farà conjuntament amb la visita als menjadors de SEAT.
Accés amb vehicle privat
Diumenge d’10 a 14 h i de 16 a 19 h
Dones Arquitectes FEM
* : Accessible amb condicions (més info a la fitxa de cada edifici al web)
Dissabte a les 16 h
S
ACTIVITATS 8.
ITINERARI ARQUITECTE PUIG I GAIRALT COLLBLANC LA TORRASSA**
9.
ESCOLA DE RESTAURACIÓ DE TORRIBERA AMB TALLER CULINARI I TAST
10. LA VINYA D’EN SABATER
Punt de trobada: Metro Foneria (L9/L10) A càrrec de: Emili Hormias i Jaime Pérez Inscripció i consultes a través del web www.48hopenhousebarcelona.org
* consulteu al web les condicions especials d’accés a l’edifici ** inscripció al web 48hopenhousebarcelona.org *** activitat inclusiva
La programació del Festival pot estar subjecta a canvis d’última hora aliens a l’organització.
Projecte guardonat amb el Premi Ciutat de Barcelona 2017 que parteix de tres premisses: entendre el valor de la història de la Lleialtat Santsenca (un antiga cooperativa obrera del barri de Sants situada en aquest edifici des del 1928); conèixer amb precisió l’estat físic de l’edifici per aprofitar tot allò utilitzable; ser sensibles amb tot el procés de col·laboració que van iniciar les entitats del barri el 2009 per recuperar-lo. L’edifici funciona tèrmicament per estratègies passives basades en la inèrcia i l’aïllament, i tres cobertes lleugeres en permeten la il·luminació natural i en faciliten la ventilació.
NATALI CANAS
49
13 activitats
157. CASA MULEY AFID (CONSOLAT DE MÈXIC) Pg. de la Bonanova, 55 Dissabte d’11 a 14 h Josep Puig i Cadafalch, 1914; Ravetllat Ribas Arquitectura, 2002 Aquesta casa modernista, que va encarregar el sultà Muley Afid, exiliat a Barcelona a principis del segle xx, és un edifici aïllat i envoltat de jardí, organitzat segons una complexa volumetria, amb terrasses i miradors prominents i amb una torreta amb coronament agut que domina el conjunt. Exteriorment, els paraments blancs es complementen amb l’ús del maó com a element decoratiu aplicat puntualment, al costat de les teules vidrades de color verd i els plafons esgrafiats damunt les obertures. L’any 2002 es va restaurar per tal d’acollir el Consolat de Mèxic. FGC: L6 (Sarrià, Les Tres Torres)
* 158. CASA PÉREZ SAMANILLO (CÍRCULO ECUESTRE) C. de Balmes, 169 bis Diumenge de 10 a 18 h J.J. Hervàs i Arizmendi, 1910; Raimon Duran i Reynals, 1948; Terradas Arquitectes, 1993 Projectat com a residència unifamiliar, és un exemple atípic d’edifici exempt, emplaçat seguint l’alineació de la cantonada. Les façanes estan plantejades de manera eclèctica i afrancesada, sense excloure, però, elements de caire modernista, com el gran finestral ovalat del menjador, obert sobre la Diagonal. Arran de la instal·lació del Círculo Ecuestre a l’edifici, el 1948, s’hi va construir un cos adossat amb planta baixa i terrat, actualment modificat. Metro: L3, L5 (Diagonal) / TRAM: T1, T2, T3 (L’illa, Francesc Macià)
Ctra. de Vallvidrera al Tibidabo, 107
Dissabte d’11 a 14 h i de 16 a 19 h
Diumenge d’11 a 14 h
b720 Fermín Vázquez Arquitectos, 2017
Josep Amargós i Samaranch, 1905
Reforma i ampliació del centre escolar que proposa un diàleg entre un edifici històric (una vil·la de principis del segle xx) i un nou edifici (representatiu i extremament funcional) connectats per un nou porxo i un gran pati central de jocs. La proposta situa totes les aules a l’edifici nou, i els usos comuns (mediateca, sala de música i àrees d’administració), a la vil·la restaurada. La façana es forma amb planxes verticals que aporten una protecció solar òptima i eficient en el comportament tèrmic, mediambiental i de durabilitat, gràcies a un estudi de la seva posició, orientació i separació.
Guanyadora, l’any 1905, del Premi d’Edificis Artístics de l’Ajuntament de Barcelona, aquesta torre abastia d’aigua la Colònia del Dr. Andreu. La seva ubicació, al punt més alt de la ciutat (532 m sobre el nivell del mar), va fer que l’arquitecte optés per una solució emblemàtica (torre de 40 m d’alçada) i ornamental, descartant l’opció lògica d’un dipòsit soterrat. La torre, per tal de poder accedir més còmodament al dipòsit, amb capacitat de 100 m³, incorpora un dels primers ascensors elèctrics de l’Estat espanyol.
FGC: L7 (Av. Tibidabo)
FGC: Funicular Vallvidrera Superior + Bus 111
161. EDIFICI DAVID C. d’Aribau, 230-240
165. PAVELLONS D’ACCÉS AL LYCÉE FRANÇAIS
Diumenge d’11 a 19 h
C. de Bosch i Gimpera, 6-10
Ignasi Mas Morell, 1929
Dissabte d’11 a 19 h
Seu de l’empresa Fábrica Nacional de Cyclecars David. Concebuda inicialment com una fàbrica de cotxes, actualment és un espai multidisciplinari amb comerços i oficines. Amb inspiració en l’escola de Chicago, l’arquitecte Ignasi Mas i Morell va projectar un edifici de 70 metres de llargada i estil classicista acadèmic, un autèntic garatge de vuit plantes, a les quals s’arriba per una rampa inscrita en un cilindre de 21,20 metres de diàmetre. A la darrera planta, abunden els estudis d’arquitectura i disseny gràfic o industrial.
COMA Arquitectura, Juanjo Puig i Laia Mestre, 2018
Metro: L3, L5 (Diagonal) 162. EDIFICI MAS DE MIQUEL (ANTIC HOTEL DIAGONAL TUSET)
Inscripció a través del web www.48hopenhousebarcelona.org
Projecte que unifica grans necessitats de seguretat d’un recinte d’alta ocupació amb el dia a dia d’un recinte escolar i l’estètica pròpia d’una arquitectura de pavellons i jardins. La intervenció modula els fluxos de circulació de vianants i de transport rodat i crea uns pavellons d’accés formats per un nucli blindat de panells d’acer, formigó i vidre envoltats de panells lleugers de fusta que aporten aïllament i impermeabilització a l’edificació. L’espai exterior s’organitza a partir de murs de contenció de gabions que zigzaguegen i delimiten diferents espais i a partir de la plantació de noves espècies arbustives i el manteniment de l’arbrat preexistent.
AITOR ESTEVEZ
Metro: L3 (Maria Cristina); FGC (Reina Elisenda); TRAM (Pius XII)
Av. Diagonal, 520
168. VIL·LA URÀNIA
Dissabte i diumenge d’11 a 14 h i de 16 a 19 h
C. de Saragossa, 27-29
Domènec Sugrañes i Gras, 1929
Dissabte d’11 a 14 h i de 16 a 19 h
Tot i que sovint és més conegut per les col·laboracions amb Antoni Gaudí, l’obra de Domènec Sugrañes i Gras és ben lliure de tota imitació gaudiniana. A Barcelona, en podem trobar diversos exemples, però un dels més interessants és aquest edifici d’estil noucentista que Sugrañes va construir per als marquesos de la Pobla de Claramunt, a la cantonada de la Diagonal amb el carrer de Tuset. A Barcelona, és la primera casa que es construeix amb ciment armat, i en destaca l’esplèndid pati interior ovalat.
Segle
Només es visitarà el vestíbul
Metro: L3, L5 (Diagonal)
JOSE HEVIA
* 163. HABITATGE REHABILITAT AL PUTXET
xix;
SUMO Arquitectes i Yolanda Olmo, 2017
Petita residència del segle xix, construïda per a l’astrònom Josep Comas i Solà, reconvertida en equipament. Al nou projecte se li ha reconegut, en diferents ocasions, el baix impacte ambiental i el consum energètic reduït, fet que apareix, sobretot, en la creació d’un espai intermedi amb diferent comportament climàtic a l’estiu i a l’hivern: a l’estiu, l’espai funciona com un umbracle amb un tancament de vidre obert, un espai molt ventilat i dens en vegetació, que protegeix l’edifici del sobreescalfament; a l’hivern, el tancament resta tancat per crear efecte d’hivernacle i acumular la calor a les lloses de formigó massís del nou edifici, i la vegetació es poda per permetre la màxima captació solar. FGC: S1, S2 (Gràcia)
C. de Roca i Batlle, 18
166. TORRE DE COLLSEROLA
160. DIPÒSIT DEL REI MARTÍ
Diumenge d’11 a 14 h i de 16 a 19 h
Ctra. de Vallvidrera a Tibidabo, S/N
C. del Bellesguard, 14
Cuixart Amorós, 2018
Dissabte i diumenge, visites a les 10, 11 i 12 h
169. ITINERARI #OPENSKETCH
Dissabte i diumenge d’11 a 15 h
L’habitatge s’organitza amb la posició d’un cos central on s’agrupen zones humides i d’emmagatzematge que creen un recorregut circumdant que enllaça un gran espai comú amb mesurats espais privats i semiprivats. Aquesta solució afavoreix la fluïdesa espacial i genera llargues visuals entre estances i cap a l’exterior, i l’estirament màxim de la llum natural cap a l’interior. El confort climàtic passiu s’aconsegueix amb ventilació encreuada i llum solar tamisada; la climatització, l’aigua calenta sanitària i la calefacció, amb l’energia renovable d’aerotèrmia.
Norman Foster, 1989-1992
Diumenge d’11 a 14 h
La torre, de 288 m d’alçada, és l’element més emblemàtic de la serra de Collserola, teló de fons i límit de Barcelona. L’esvelt fust es troba amb tres puntals col·locats a 120º l’un respecte l’altre i amb uns altres tres tirants postensats que s’ancoren en la muntanya. El fust de formigó sosté uns forjats modulars en forma de triangle equilàter amb els costats corbats.
Punt de trobada: entrada del Parc d’atraccions del Tibidabo.
Visita per a micromecenes diumenge a les 12 h
Punt de trobada: C. de Bellesguard, 14
Visita per a micromecenes diumenge a les 16 h
Inscripció a través del web www.48hopenhousebarcelona.org
Inscripció a través del correu miquel.zuzama@openhousebarcelona.org
Archikubik, 2016 Una troballa va ser el que va passar amb el dipòsit del Rei Martí, un antic dipòsit de retenció d’aigua situat a l’antiga finca de la torre i viaducte de Bellesguard, obra d’Antoni Gaudí. Un dipòsit soterrat de més de 600 metres quadrats i datat a la fi del segle XIX que havia quedat oblidat sota un bosc de pins fins que, fa vint anys, es va redescobrir de manera accidental. A l’interior del dipòsit, els arcs i les voltes ceràmiques mantenen el caràcter original i l’empremta de l’aigua i la calç. Uns elements constructius que s’emfasitzen amb la il·luminació per convertir-los en els únics protagonistes. FGC: L7 (Avinguda Tibidabo) 50
SIMON GARCIA
167. TORRE DE LES AIGÜES DEL TIBIDABO
C. de Munner, 5
FGC (Av. Tibidabo, El Putxet)
Accés amb vehicle privat
170. ITINERARI EN LLENGUA DE SIGNES SARRIÀ Dissabte a les 11 h
La programació del Festival pot estar subjecta a canvis d’última hora aliens a l’organització.
Sarrià Sant Gervasi
164. LYCÉE FRANÇAIS MATERNELLE
51
Santa Coloma de Gramenet
172. COTXERES TMB L9 - CAN ZAM Av. Pallaresa, s/n (SCG)
176
MONTCADA I REIXAC
212 177
Dissabte, visites a les 10.30, 11, 11.45, 12.30 i 13.15 h 2009 Sota les pistes de futbol de la Pallaresa i en el límit de les pistes d’atletisme Antonio Amorós, de l’arquitecta Blanca Noguera, hi ha més de 13.000 metres quadrats soterrats per acollir les cotxeres de la L9 del metro. Hi arriben un total de 7 vies: dues amb funció de cotxeres per a la conducció automàtica i cinc de destinades a tallers, de les quals dues són elevades sobre pilars per al manteniment general. Una visita obligada per a qualsevol amant dels transports ferroviaris.
181. ITINERARI NOCTURN A CAN FRANQUESA + CONCURS FOTOGRÀFIC
Inscripció a través del web www.48hopenhousebarcelona.org
13 activitats
179 174
181
Metro: L1 (Santa Coloma), L9N (Can Zam)
180. ITINERARI SANTA COLOMA VIOLETA, URBANISME AMB PERSPECTIVA DE GÈNERE
171 171. AULA AMBIENTAL ISABEL MUÑOZ (AULA K) AL PARC DE CAN ZAM 172
Parc de Can Zam. C. de Victor Hugo, s/n) Dissabte i diumenge d’11.30 a 13.30 h BCQ arquitectura Barcelona, 2018; Blanca Noguera (AMB), 2013-2016 Pavelló situat al parc de Can Zam, espai públic dissenyat per l’arquitecta Blanca Noguera. Es tracta d’una aula prototip d’educació ambiental instal·lable en diferents ubicacions de la xarxa de Parcs de l’Àrea Metropolitana. Consisteix en un mòdul prefabricat de fusta, flexible i prou econòmic, combinable en diferents configuracions i orientacions per satisfer les necessitats de cada lloc o programa d’activitats escolars i/o familiars. Optimitza temps de construcció i incorpora criteris de sostenibilitat centrats en els materials emprats, cicle de l’aigua, il·luminació i ventilació natural. Els pendents invertits de la construcció permeten instal·lar plaques solars i captar l’aigua de pluja per al reg o retornar-la als aqüífers subterranis. L’espai afavoreix la biodiversitat de la fauna local, integra casetes d’ocells, un hotel d’insectes i un refugi de ratpenats a la façana. Metro: L9 (Can Zam)
182
182. ITINERARI TEATRALITZAT CENTRE
178
175. ESCOLA ROSSELLÓ PÒRCEL Rbla. de Sant Sebastià, 92
175
Diumenge, visita a les 11.30 h
173
Xavier Valls, 1984
S
Entre els barris del Centre i Fondo, les escoles Rosselló Pòrcel i Salvat-Papasseit comparteixen edifici. Xavier Valls va fer el projecte d’adaptació dels espais de l’antiga fàbrica tèxtil Casadesport per a l’ús actual. Un projecte ambiciós que buscava generar nous espais per a la ciutat proposant la recuperació del centre d’illa com a jardí del barri.
212 211
Arquitectes a les aules
171. AULA AMBIENTAL ISABEL MUÑOZ (AULA K) AL PARC DE CAN ZAM
Metro: L1, L9 (Fondo)
177. TORRE PALLARESA Camí de Sant Jeroni de la Murtra, s/n
172. COTXERES TMB L9 - CAN ZAM
S
xvi
-
xvii
Situada als afores de la ciutat, a la vall Carcerenya, la torre és representativa de l’arquitectura catalana del segle xvi. Se’n data l’origen als voltants de l’alta edat mitjana i va ser declarada monument historicoartístic d’interès nacional el 1931. A finals del segle xiv, va passar de mans de la família Carcereny a les dels Pallarès, adoptant-ne el nom. L’any 1520, la vídua Pallarès la va vendre als Cardona, que la van transformar en el casal que trobem avui: una planta gòtica amb dues torres laterals desiguals, tot plegat coronat per galeries i guarnit amb una decoració mixta gòtica i renaixentista. Inscripció a través del web
www. 48hopenhousebarcelona.org
Metro: L9 (Singuerlín), L9 (Església Major) 52
: Accessible
* : Accessible amb condicions (més info a la fitxa de cada edifici al web)
DISSABTE
174. ESCOLA DE RESTAURACIÓ SANTA COLOMA AMB TAST I COPA DE VI
Diumenge, visites a les 10 i a les 11.30 h Segles
173. EDIFICI LA CIBA
S
DIUMENGE DISSABTE I DIUMENGE
175. ESCOLA ROSSELLÓ PORCEL 176. LA VINYA D’EN SABATER
OPEN GREEN
177. TORRE PALLARESA
S
212. SANT JERONI DE LA MURTRA 179. ECOMETROPOLI
S
OPEN INFRAESTRUCTURES
178. PLAÇA D’EN BARÓ
180. ITINERARI SANTA COLOMA VIOLETA, URBANISME AMB PERSPECTIVA DE GÈNERE 181. ITINERARI NOCTURN A CAN FRANQUESA + CONCURS FOTOGRÀFIC 182. ITINERARI TEATRALITZAT CENTRE
S
OPEN SOCIAL OPEN KITCHEN DONES ARQUITECTES
53
178. PLAÇA D’EN BARÓ
Pg. de Llorenç Serra, 64
Pl. d’en Baró. Àmbit del Jardí de José Berruezo.
Dissabte de 10 a 14 h i de 16 a 18 h
Dissabte d’11 a 13 h
Cristina Sáez, 2019 (en construcció)
Equal Saree (Julia Goula Mejón, Helena Cardona Tamayo, Dafne Saldaña Blasco), 2019
El projecte La Ciba, espai de recursos per a dones i d’innovació i economia feminista, serà un nou equipament públic que estarà ubicat a l’actual espai en desús de la que fou l’emblemàtica fàbrica de productes químics i farmacèutics d’aquesta ciutat, Ciba-Geigy. Aquest antic espai serà rehabilitat, però per fora se’n conservarà l’aspecte industrial i històric actual, perquè continuï sent la tradicional façana de benvinguda a la ciutat des del pont de Santa Coloma. Neix amb l’objectiu de millorar les oportunitats de les dones, lluitar contra l’atur femení a la ciutat i per endegar projectes i iniciatives que ajudin a fomentar la igualtat de gènere a través de la innovació i l’economia social, solidària i feminista.
S
Metro: L1 (Santa Coloma), L9N (Can Zam)
MEDIAMBIENTAL EIX BESÒS #OPENBICI
Metro: L1 (Santa Coloma)
Dissabte a les 10, 12 i 16 h
www.48hopenhousebarcelona.org
- Matí: Metro Can Zam - Tarda: Pl. Safareig / Montserrat Roig
Diumenge de 10 a 13 h
Recorregut:
Segle
· Aula Ambiental Isabel Muñoz (Aula K) al parc de Can Zam
xv
dC - segle
xvi
dC
Coordenades GPS: 41.46992, 2.220258
Rafael Masó i Josep Maria Pericas, 1936; Estudi d’Arquitectura MIM-A (Martí Sanz i Mariona Benedito), Manel Rio i Cristina Puga i Josep Benedito (renovació), 2016 - 2017 Es tracta del projecte de canvi d’ús del pavelló noucentista Canigó, al recinte Torribera, dels arquitectes Masó i Pericas. L’edifici s’havia destinat principalment a l’atenció i la residència de malalts mentals, i ara se’n proposa un nou ús, com a escola de restauració. El projecte és atent als espais i els acabats originals i busca emfatitzar l’estructura de voltes i arcs de l’arquitectura noucentista. Els espais del pavelló són prou versàtils i generosos per permetre la ubicació del nou programa de manera folgada i d’acord amb els requeriments funcionals actuals. El tractament in- terior és molt neutre i busca l’expressió més clara i neta possible de les instal·lacions. Inscripció a través del web www.48hopenhousebarcelona.org
* : Accessible amb condicions (més info a la fitxa de cada edifici al web)
· Plaça safareig - Montserrat Roig · Plaça d’en Baró · Edifici La CIBA Inscripció a través del correu lacibainfo@gramenet.cat
* 181. ITINERARI NOCTURN A Dissabte de 19.30 a 22 h
Punt de trobada: Parada de metro L9-Can Zam - Parc d’Europa - Mural del carrer de Còrdova - Torre vigia dels Bombers - Poblat Ibèric Activitat per a tots els públics. ANTONIO GUILLÉN
Inscripció a través del web www.48hopenhousebarcelona.org
Diumenge d’11 a 14 h
(Itineraris del matí)
CAN FRANQUESA + CONCURS FOTOGRÀFIC
La visita es farà conjuntament amb la visita a l’Escola de restauració Santa coloma amb tast i copa de vi
Metro: L9 (Singuerlín), L9 (Església Major)
S
Projecte experimental de recuperació del patrimoni vitivinícola de la ciutat. Amb l’objectiu de recuperar la vinya, que fa uns anys era molt present a la ciutat, el projecte ha adaptat els terrenys que formen part del que es coneixia com la vinya d’en Sabater, dins del Recinte Torribera. L’espai està dividit en tres zones situades a diferents alçades i seguint el desnivell de la muntanya. Un total de vint alumnes són els encarregats de fer el conreu, el manteniment i la cura de les vinyes.
: Accessible
Inscripcions a través de:
Diumenge d’11 a 14 h
54
Autor: BiciCultura
Camí del Monestir, s/n
C. de Prat de la Riba, 171
Metro: L9 (Singuerlín), L9 (Església Major)
Montcada i Reixac
Punt de trobada:
176. LA VINYA D’EN SABATER
C. de Prat de la Riba, 171
Punt de trobada: Casa de l’aigua de
180. ITINERARI SANTA COLOMA VIOLETA, URBANISME AMB PERSPECTIVA DE GÈNERE
Antic monestir situat a la vall de Betlem, dins del Parc de la Serralada de Marina. Obra del gòtic català, va ser fundat el 1416 i va pertànyer a l’orde dels jerònims, que el van habitar fins al 1835, quan es va veure afectat per la desamortització de Mendizábal. El 1947, Francesca Güell i López el va adquirir per convertir-lo en recinte de solitud i silenci, per al repòs religiós i cultural. En destaca el claustre, pels capitells i les claus de volta, encara policromats, on es retraten personatges il·lustres que van contribuir a la prosperitat del monestir. El 1974 va ser declarat BCIN.
AMB TAST I COPA DE VI
Dissabte a les 10 h
És un projecte de remodelació urbana cocreat amb les nenes i els nens del barri del Riu Nord de Santa Coloma de Gramenet. L’enfocament feminista ha sigut clau, tant en el desenvolupament del procés participatiu com en el disseny del projecte tècnic, i s’hi han integrat els valors de la corresponsabilitat i el respecte a la diversitat. El resultat és una plaça permeable i oberta al barri, un espai lúdic en la seva totalitat que fomenta un joc divers i no estereotipat amb espais confortables en relació amb la natura. La seva essència alegre i colorista li dona un caràcter únic.
212. SANT JERONI DE LA MURTRA (BADALONA)
* 174. ESCOLA DE RESTAURACIÓ SANTA COLOMA
* 114. ITINERARI RECUPERACIÓ
L’itinerari inclou una baixaada en transport públic.
* 179. ECOMETROPOLI C. de Prat de la Riba, 171 Diumenge d’11.30 a 13.30 h Rafael Masó i Josep Maria Pericas, 1936
Cal portar roba i calçat còmode i llanternes. Per als que porteu càmera: es recomana portar trípode. Inscripcions a través de:
Ecometropoli, ubicat al Pavelló Montserrat del Recinte Torribera, és el Centre d’Educació Ambiental Municipal. Es tracta del projecte de canvi d’ús del pavelló noucentista preexistent, que adapta els espais per ubicar-hi els aularis per als tallers i les activitats escolars i familiars que s’hi realitzen, així com l’exposició permanent BOSC, que mostra els ecosistemes de la Serra de Marina, del riu Besòs i el mateix ecosistema urbà. També hi conviuen altres usos, com l’espai de recerca sobre paleontologia Joan Vicente i Castells o el Parc de Mobilitat Sostenible i Educació Viària, que ofereixen els seus recursos a les escoles i ciutadans colomencs.
www.48hopenhousebarcelona.org
Metro: L9 (Singuerlín), L9 (Església Major)
Inscripció a través del correu
182. ITINERARI TEATRALITZAT CENTRE SANTA COLOMA Diumenge de 10 a 12.30 h Punt de trobada: Pl. de l’Església - Església Major - Auditori - Escola de Música Can Roig i Torres - Ajuntament - Pl. de la Vila grameneturisme@gramenet.cat
La programació del Festival pot estar subjecta a canvis d’última hora aliens a l’organització.
S
173. EDIFICI LA CIBA
55
Forns romans de Vilassar
188. FÀBRICA DE CAN MANYER Diumenge d’11 a 14 h i de 17 a 20 h Nau antiga atribuïda a la patent Guastavino, 1881; biblioteca, Dilmé i Fabré, 2010 - 2014
Montserrat Hosta, 1997
* 189. FORNS ROMANS DE LA FORNACA
184. CAN BANÚS (MUSEU ARXIU DE VILASSAR DE DALT)
C. d’Eduard Calvet i Pintó, s/n - Pg. de la Fornaca Diumenge d’11 a 14 i de 17 a 20 h
C. del Marquès de Barberà, 9
Segle
Diumenge d’11 a 14 h i de 17 a 20 h
ii
dC; Toni Gironès, 2003-2004
Dones Arquitectes
Terrisseria romana amb edifici de protecció amb interès.
xiv-xix
FEM
Aparcament disponible
Visita a la planta baixa de la masia, distribuïdor i cuina i el jardí romàntic on s’ubica la Fira del Bolet i la natura. P. OHB
Accés amb vehicle privat.
* 206. MUSEU DE LES AIGÜES
Seu de la Biblioteca amb voltes sobre pilars de fosa i la superfície amb paviment hidràulic més gran de Catalunya.
Masia senyorial de tres cossos reconvertida per a diversos habitatges. Visita al distribuïdor.
Segles
Imprescindible dur calçat tancat No es permet fer fotografies Inscripció a través del web
Pl. de Miquel Martí i Pol, 6
Diumenge d’11 a 14 h i de 17 a 20 h xviii;
La potabilitzadora de Sant Joan Despí, que va entrar en funcionament el 1955, és una de les estacions de tractament més avançades d’Europa. L’ETAP de Sant Joan Despí potabilitza les aigües del riu Llobregat, procedents del riu i de l’aqüífer subterrani, i subministra 450 milions de litres d’aigua cada dia, més del 50% de l’aigua potable produïda per satisfer la demanda d’abastament d’Aigües de Barcelona.
Posada en valor i activació de cinc jaciments arqueològics de diferents períodes, entesos com a nous llocs que transmeten el patrimoni a la societat actual i hi interaccionen amb programes i necessitats contemporànies..
C. de Sant Miquel, 9
10 ANYS
L’ARQUITECTURA DE L’AIGUA 26 I 27 D’OCTUBRE 2019
Punt d’informació 48h Open House BCN
L’ARQUITECTURA DE L’AIGUA dedica una línia de programació a la reivindicació de l’aigua com a agent generador de vida i del paisatge construït.
185. CARRER DE CASES DE CÓS C. de Santa Engràcia Visita lliure
EDIFICIS VISITABLES
Segle
1.
CASCADA DE LA CASA VICENS AL MUSEU DE LES AIGÜES**
2.
EXPOSICIÓ THE ZONE OF HOPE - REIAL CERCLE ARTÍSTIC
3.
CENTRE DE CONTROL OPERATIU I LABORATORI AIGÜES DE BARCELONA**
xix
Vista exterior d’un carrer de cases de cós, tipologia tradicional local. 186. EL CELLER DE CAN BRUGUERA
190. TEATRE DE LA MASSA
C. d’Ignasi Iglesias, s/n - pàrquing de La Quintana
Pl. del Teatre, s/n
Diumenge d’11 a 14 h i de 17 a 20 h
Diumenge d’11 a 14 h i de 16 a 18 h
4.
Segles
Rafael Guastavino i Moreno, 1881; Solà Morales i Dilmé i Fabré, 2002
ESTACIÓ DEPURADORA D’AIGÜES RESIDUALS (EDAR) DEL BAIX LLOBREGAT**
5.
LA CIUTAT DE L’AIGUA**
6.
TORRE DE LES AIGÜES DEL TIBIDABO**
7.
ESTACIÓ DE TRACTAMENT D’AIGUA POTABLE SANT JOAN DESPÍ**
xvii-xviii
Diferents espais amb volta catalana de rajola i arcs a plec de llibre.
P. OHB
184
Màxim esplendor de la volta catalana amb una cúpula de 17 metres de diàmetre.
8.
MUSEU DE LES AIGÜES**
DIUMENGE 27 D’OCTUBRE
9.
GUASTAVINO
DIPÒSIT D’AIGÜES PLUVIALS DEL PARC JOAN MIRÓ**
10. XARXA DE CLAVEGUERAM**
185 183
11. FINCA SANSALVADOR
188 P. OHB
190
12. DIPÒSIT PLUVIAL DEL PARC DE LES RIERES D’HORTA**
PUNT D’INFORMACIÓ 48H OPEN HOUSE BCN
13. CASES DE L’AIGUA – MUHBA 14. DIPÒSIT DE LES AIGÜES - BIBLIOTECA DE LA UPF
186
15. ANTIGA FÀBRICA CASARAMONA – CAIXAFORUM 16. FONT MÀGICA DE MONTJUÏC 17. DIPÒSIT DEL REI MARTÍ Transport: Línia C3-C4: Ronda Universitat, 21- Vilassar de Dalt 56
: Accessible
* : Accessible amb condicions (més info a la fitxa de cada edifici al web)
POTABLE SANT JOAN DESPÍ
Diumenge, visites a les 11, 11.30, 12 i 12.30 h
Toni Gironès, 2019
183. CAL NOTARI
* 205.ESTACIÓ DE TRACTAMENT D’AIGUA C-245, de Cornellà a St. Boi (al costat del riu)
Diumenge d’11 a 14 i de 17 a 20 h
8 activitats Segle
MARIA SISTERNAS
189 187
** inscripció al web 48hopenhousebarcelona.org
Ctra. de Sant Boi, 4 (Cornellà de Llobregat) Diumenge de 10.30 a 14 h Josep Amargós i Samaranch, 1905 Museu contemporani dedicat a l’aigua que va obrir les portes el 2004 com una iniciativa de la Fundació Agbar. Situat a la central de Cornellà d’Aigües de Barcelona, a Cornellà de Llobregat, el Museu és un exemple de patrimoni industrial històric ben conservat i alhora actiu. Es visitarà l’exposició permanent, el soterrani de l’edifici Amargós i la rèplica de la cascada de Gaudí de la Casa Vicens. És necessari mostrar document d’identitat per accedir a l’edifici i dur calçat tancat Inscripció a través del web
Metro L5 Cornellà Centre // Tram: T1 i T2 Les Aigües // RENFE: Rodalies R1 R4 Cornellà 207. CASCADA DE LA CASA VICENS AL MUSEU DE LES AIGÜES Ctra. de Sant Boi, 4 (Cornellà de Llobregat) Diumenge d’10.30 a 14 h Antoni Gaudí, 1883-1885; Daniel Giralt-Miracle, 2019 Rèplica de la font dissenyada per al jardí de la casa d’estiueig de la família Vicens a la vila de Gràcia. La cascada fa deu metres d’altura per deu metres d’amplada, té un arc parabòlic sobre el qual hi ha un pas interior i, al damunt dels dos pilars situats a cada extrem hi ha els dipòsits que permeten que l’aigua brolli i recreï els efectes naturals ideats per Antoni Gaudí. Per a la nova construcció, es va fer una maqueta de paraboloides hiperbòlics per buscar solucions constructives de la part més complicada i singular de la font, feta amb 27.000 maons fabricats artesanalment i 3.000 rajoles. Inscripció a través del web
La programació del Festival pot estar subjecta a canvis d’última hora aliens a l’organització.
Vilassar de Dalt
Amb el suport de: Aigües de Barcelona
187. EXPOSICIÓ “TOPOGRAFIES EN EL TEMPS, ARQUEOLOGIA I ARQUITECTURA: CINC PROJECTES VINCULATS A RESTES”
57
Pla a de la Pau
Carrer
rer Car
del Carrilet
de u i i udu rí
s
a
de
Com
Lluí
gud
Avin
Avin guda de
rer
de
arin
la
rer
ada
de
les
la Gen erali tat
Car
er Carr
rer de
Fran
del
Pla
del
t Ven
C
de
les
es Viny
oan
cesc
gud
ir
Avin
aci
195. CAN TOUS
DISSABTE
re etem
a
de
l
n
e
de
gud Avin
C. Disseminat, 16
DIUMENGE
Dissabte de 17 a 20 h i diumenge d’11 a 14 h José Graner i Prat amb modificacións de la façana de Josep Maria Jujol, 1926
ardins de les renetes
u
ompo
Carrer
rer de s
r de Carre
ontserrat
osep
osep
en
Carrer d Antoni Gaudí
rueta
ant
artí
ant
r de Carre
de
rm
l
rm
r del ar
al
u
J
ol
ar del ol uda onistr Avingde
u s
er del Ferr ocar ril Avinguda de la
er
Carr
Carre
r de
la Fonts
anta
de are de
les
er
orres
del
om
201. ITINERARI CANAL DE LA INFANTA
nec
ontserrat
d en
u de
ig
ardana
Pla a de la
entir
í del
Avi
i
Pla
Cem
Cam
da
Carre
ngu
Carrer de Catalunya
la
r de
de
l
Gen
ant
d
r de Carrede Llo Feliu ant regat
s r de Carre la agrad
p
Cata l
de
uny
d
nric
Gra
Carr
Plan
er Carr
Lluís
de
de
are
ncia
d
nge
ue s
la
er Carr
de
Val
er l Guim
er
splug
la Llum ravess ia de
re Gra
rer ipol del l s
rer Car Fort ari
les
de
Carr
u
d
erc
stria
Camí
ari
n
nd
Gra
uny
it
Fort
Cap
la
de
del
de
Antic
la
illet
de
er Carr
er
als
Via
c
del
Carrer
ontilla
de
del
Car rer
eig
de
Pass
t
rega
ont
u
Llo
Can al
Viatge
arce lona
es
de
osa
als
Cas
ensat
er
-
les
Plan
Carrer
de
er
Cerv
de
C
rdov
om ari
a
Carr ante
Pla a d ngel Guimer
es
a arrid
Carrer
iguel
de
de Cervant
Pla a del Pallars
r de
laga
Car rer ruc
d e les Aig
del
es
or
Can
Carr
Ptge
s Cort
Pla a de Campru í
Carrer de la
am
de
arca
del
toni An
a
Pla a de Campreci s rer
Carrer
nad
rer
de
onrat
rcia
s
Carr
er
a
d
nasi g sias
C
de
orras
i ages
Fern
de
asgrau
de
Pas
rer
Car
satg
e
d
Aur aria y de man rer Cap
nasi g
Car
na
a uelv
s Lluí
des unta
de
lia
Pla a
Inscripcions a través del correu: openhouse@sjdespi.net 201. ITINERARI CANAL DE LA INFANTA Dissabte a les 11 h i diumenge a les 11 i 12.30 h Punt de trobada: Passeig del Canal, 1
La casa, encarregada per Josefa Romeu, fou la primera obra de Josep Maria Jujol a Sant Joan Despí i està formada per cinc cilindres de diferents alçades. La característica principal i la més atractiva és el cobriment d’aquests cilindres formant un teulat de cúpules parabòliques. La darrera intervenció de l’arquitecte Josep Llobet l’any 2007 va recuperar elements i l’esperit original de l’edifici, sobretot a l’interior. RENFE: R1, R4 (Sant Joan Despí)
202. ITINERARI MODERNISTA JUJOL Dissabte a les 11 i 12 h i diumenge a les 9.30 h Punt de trobada: Can Negre (Pl. de Catalunya, s/n) 203. ITINERARI EXTERIOR TEATRALITZAT AMB VISITA A CAN NEGRE Diumenge a les 11 h
J
Punt de trobada: Can Negre (Pl. de Catalunya, s/n) 204. ITINERARI EXTERIOR TEATRALITZAT AMB VISITA A LA TORRE DE LA CREU Diumenge a les 11 h
J
Punt de trobada: Torre de la Creu (Pg. de Canalies, 14)
La programació del Festival pot estar subjecta a canvis d’última hora aliens a l’organització.
elo
de osep arradellas
199. TORRE DE LA CREU Pg. de Canalies, 14 Dissabte de 17 a 20 h i diumenge d’11.30 a 14 i de 17 a 20 h Josep Maria Jujol i Gibert, 1916
TRAM és una empresa de transport públic que gestiona les dues xarxes actuals de tramvies a la Regió Metropolitana de Barcelona. El tramvia de Barcelona és un Citadis Alstom sèrie 302, té una llargada de 32 m i pot transportar fins a 218 persones, de les quals 64 poden viatjar asseguts. Es visitaran les cotxeres, que disposen d’una zona de manteniment, reparació i neteja dels tramvies; el Centre de control on es fa el seguiment de les operacions per garantir la qualitat i seguretat del servei; i un tramvia. Tram: T2 (Bon viatge)
osep
de
Cort
de
Carrer
rer
la
Carrer
Car
Can
evil rer
Car
de
rcia
d
Carrer
satg Pas
de
rer
Car
oan
Fite
eria Alm
Car
200. TRAM - COTXERES Av. de Barcelona, s/n (cantonada Rbla. de Josep M. Jujol) Dissabte de 17 a 20 h i diumenge d’11.30 a 14 i de 17 a 20 h 2001; 2004
nde
es Aig les
ia
os ep
rer
de
oig
de r
a gud Avin
Fat
de
er
Car
Cor
de
onts rer
Carr
Almer
ente
e
erra
Pau
d
Llor
satg
Pas
la
Pla a de Pau Casals
e satg
or
eod
ol
Pas
de
u
de
Can
Vall
rer
tova
p ose
ol e satg
Pas
enlliure
Fite
Car
Fon
u olet
n
de
gl
Parc Agrari del ai Llo regat
ari
ose
r
de
rer
Fiter
p
Lle
ose
arrid
ol
de
p
e
de
ts
cobert
de
Car
Car
Pas satg
erra
t
Pla a del
Gra
a
oig
onts C
de
aria
P
200
a
t
de
rer
de
rer
206 207
Car
de
A
de
de
satg Pas
e
la
de
er Carr
irga
A
e
la c
ont ral
i elles
de
Car
rer Car
am
am
í de
Cam
u
Lito
aria
atiport
osep
l Viny
e de
Litora
regat
de
Passatg
del
Car osa
Pla a del oli oan rer
Car
sias
Camí
iu í del Cam
d
gud
er
Avin
aura
gl
est
s
Flors
spa
de
cobert
í del
les
Carre
cobert
Cam
er
igue l de
de
de
Carr
Pon ent
rer
de
59
Car
er
Aving
cobert
205
i Codina
s
Carr
Pla a de odoreda
alta
cobert
Feliu
iguePas l desatg Cerve de ante
ram
lo tiso Goy
aria
l
d
de
as
Avin
de
Carr
ai
stín Agu
de
Litora
sar
ateu
t
Pau
os
guda
erra
de
de
Pla a
erc
rer
de
del
onts
er
rer
rer
onda Cam
Passa tge
de
or
Carr
a
Car
Pla a de la Ciutat Gegantera
Car
la
egre
Grup
u
rer
Car
a
de
arrid
are
i es
A-
l de e n
regat
la
en
de
aria
A-
-
latera d
orre
Llo
a
de
-
Camí cobert cobert
nt
í del
Pass atge
gud
rer
Avin
Car
de er Carr ncia Val
al
Can
liv
a
Litor rd
er
í de Cam
Car
J
nric
erc
dela Llum
er
la
rv
ose uny de i rer Pi Car aria
illet
de
er
Cas
uol
er
on
uda
15,79
ia a Famíl
Lluís
u
de uny rer Car Fort ari
Carr
de
Carr
r del
Carre
nya
cobert
d
Car
er
es
er
Carr
Carr
Pau
Vico
Car
os Agustín Goytisolo
Ferr
obert
Pla a del ercat
os
nad
er
Carr
de
de
Pla a
os nad
er
aria
rer
Clav
d Ans
Carr
de
de
Anto
Carr
i mic
de
i uel
l
are
ant
er
er
la
it
de
Anto
Carr
C-4
osep
rer
ant
de
Carr
de
Cap
del er Carr or am ruc del
lies
de
Car
de
er
elm
rer
Gran
ruc
ant
tge
Carr
Car
del
del
roda
de
Galí
de ni er Carr Anto ant
ni
de
t
aule
la d en
orre
Carre
í del Cam
cobert
er
cobertcobert
regat
ed
lics
Cat
dels
ni
er
de
Passa
Carr
eis er
Carr
er
Carr
Pla a de
cobert
o
Llo
itges
Pen
de
erc
are
er Carr
or
stria
o
cobert
cobert cobert
d en
rgell
oi de
ell
de
del
la de la rer Car u de
am
nd
ril ocar
i
visi
am
sar
spa
cobert
cobert
iera
eu
ant
Vendr
d s
er Carr
a ranc
osa
del
la
Ferr
ius
Pre
nya
d
alta
del
de
la
egre
egre nt
er
rer
de
o tisol
e n
de
del
Carr
Camp de l A at
Car
rer Car
Goy
d
cia
er
visi
stín Agu
nt
er Carr
orre er
rer
Pla a del Carme
er
tge Via
os
cobert
Can
Cam
Car
i ida
Carre
osep
de
Carr
Carr
t
Pre
192
on
de
s
d And
Carr
rer
t Verd
alie
Can
span
Carr
del
Car
acin
araga
oan
r del
Pla a de ant oan
arra
de
rias
rer
a
er Carr
de
rer
Car
er
Car
arrid
Pla a de l rmita
Pla a de la de Constituci
r
ague
í de
d
aule
ar altas
i
la
de
ius
de
t erca
uol
er
de
egre
e d n
rer
aria
del orrent
197
Pla a de l rmita
cobert
Pla a d spanya
ll
r de
Carre
a
gon
anta
ia alus
er
ya
Pla a de sgl asi Carrer
aria
cobert
anta
de
de
Carr
rer Car
l
del
odoreda
de
cobert
cobert cobert
Car
er Carr
p
ose
i lioteca erc
C
cobert
tina
Cris e satg
Pas la ontil
de
o tisol Goy
de
la
cobert
Cam
Franc
er
a or
stín Agu
193
la
de
Avinguda
Carr
rer
os
Pla a de Catalunya
s Casa
Fred
esc
r de
Carre
Vila
Flora
splug r d regat Llo Carre de
Lleida
de
la
er
de
Carr
Cor
er
Car
de
de
del
rdia
er
Carr
am
ral
Pene
i Gu
Carr
rer
eric
er
cobert
r del Carre
rer
as
Cas
Carr
cobert
al del
Fer
eric
Car
cobert
A-
í late
r de
Carre
sc
Fred
de
MODERNISTA JUJOL
-
Cam
cobert
nce Fra
er
Carr
cobert
dura trema
la
is
de
t
cobert
A-
anta
de
n Ara
r de
la
e
rega
or
ral
arcelona
de
ues
d
r de
r de
satg Pas
Llo
ig
199
a
cobert
Lito
n
Carre
Carre
aci
del
del
rer Car
i del
-
e
satg Pas
la Vall
Carre
rdia
cesc
rm artí de l
Fran
er Carr
Camí
re
en
202. ITINERARI
cobert
Cam
rd
r de
i Gu
de
ria
r del
o d iera
hiv.
esver
Carre
Carre
rer
Fer
er
u de
Carre
hiv.
cobert
cobert
tina
Cris
Pla a de l staci
cobert
ust
sc
la Fontsanta Carrer de
ant
are de
t
rega
cobert cobert
cobert
d
e
nce Fra
del
cobert cobert
cobert
cobert
let
r de
de
Font
Carr
la
Carrer de
de la
Llo
r de
Carre
cobert
cobert
cobert
ospita
litat
Carre
era
e satg Pas
Carrer
Via
cobert
cobert
cobert
JOSEP MARIA JUJOL
re
Carr
unt
onistr
mr
de
s de
l
Car rer
de
la
Fon
tsa
nta
artí de l rm
Carre
Can
ne
d
Cre
ruïnes
el Llo
* : Accessible amb condicions (més info a la fitxa de cada edifici al web)
Carrer de Fructu s Gela ert
u de
litat
del
la
o
er
irga
198. RESTAURANT FOLLIA C. de la Creu d’en Muntaner, 17 Dissabte de 18 a 20 h i diumenge d’11 a 13 h Ramon Andreu i Núria Canyelles Jo Baixas, un cuiner amb ànima d’arquitecte, va restaurar una antiga masia amb fusta, pedra, ferro i vidre per transformar-la en el seu restaurant somiat: amb la cuina oberta, el menjador amb vistes a una vinya i un hort (amb tomaqueres, enciams, arbres fruiters i plantes aromàtiques), i un celler amb més de 200 referències. RENFE: R1, R4 / Tram: T1, T2 (Bon viatge)
a Lorca Garci
are de
era
seig Pas
de
Carr
rer
en
d
iera
r
Carr
í de
Segle xviii; Juli M. Fossas, 1927 (reforma); Josep Maria Jujol i Gabriel Caldés, 1927 (esgrafiats)
: Accessible
ico Feder
nes
Gen
or Car
Cam
ALBERT GIFREU
Dissabte de 17 a 20 h i diumenge d’11 a 14 h
58
en
i Pla
la
a de
194
cobert
Camí del Mig, 54 / C. Disseminat, 4
RENFE: R1, R4 (Sant Joan Despí)
rd
Avinguda de la
ast
de
rer u
hiv.
cobert
194. CAN PO CARDONA
Masia del segle xviii transformada en casa residencial el 1927. En aquesta reforma, l’arquitecte Fossas va modificar la façana i hi va afegir el cos lateral, l’escala interior i la torre. A les façanes anterior i posterior, s’observa el perfil ondulant típic del barroc català, i els esgrafiats presenten temàtiques diferents en cadascuna de les façanes i els laterals: les quatre estacions, músics famosos de l’època i instruments musicals, o personatges públics catalans.
or
ane
196. CIUTAT ESPORTIVA FC BARCELONA - JOAN GAMPER Av. de l’Onze de Setembre, s/n Dissabte de 16.30 a 18.30 h i diumenge d’11 a 13 h i de 16.30 a 18.30 h Batlle i Roig, 2006 La Ciutat Esportiva té una superfície de 136.893 m2 i s’organitza al voltant del camp central. La resta de camps són de lliure accés i estan comunicats entre si per diversos passeigs arbrats. Els equipaments estan formats per camps de gespa natural i de gespa artificial, un pavelló poliesportiu, un edifici de tribuna del camp 1, un edifici de serveis i un edifici de vestidors. Tram: T3 (Sant Feliu / Consell Comarcal)
RENFE: R1, R4 (Sant Joan Despí) / Tram: T1, T2 (Bon viatge)
J
l
artí
est
gut un dels símbols jujolians per excel·lència de Sant Joan Despí. Jujol va adaptar aquesta antiga masia del segle XVII a casa d’estiueig per al seu propietari, Pere Negre. A l’exterior, té una gran façana dedicada a la Mare de Déu decorada amb una carrossa a la part central. A l’interior, destaca l’explosió plàstica de la capella i de l’escala. La darrera restauració, el 2010, va estar dirigida per l’arquitecte Josep Llobet.
de
ant rer
a
ral
J Tot i no ser un edifici de nova planta de l’arquitecte, ha esdevin-
Carre
p ose
da
Car
artí de
Car
rer
Lito
Segle xvii; Josep Maria Jujol i Gibert, 1915 - 1930; Josep Olivé (manyà), Josep Tarrida (fuster); Josep Llobet arquitectes (restauració), 2010
ellas
arrad rd Carre
OPEN KITCHEN Carrer de
a
Dissabte de 17 a 20 h i diumenge d’11.30 a 14 i de 17 a 20 h
osep arradellas
ant
Pla a de Lluís Companys
Car
1262 Estil romànic. Utilitzada per documentar el pas dels vianants que s’hi aturaven per demanar a la Verge un bon viatge. La capella actual és un edifici de tradició gòtica que evidencia diver- ses reformes sofertes modernament, tal com està documentat: el 1727 va ser enrunada; el 1740 s’estava restaurant; a partir del 1818 havia servit de presó i magatzem; el 1833 estava, segons el rector, en un estat deplorable, i el 1851 es diu que la capella s’ha reparat i es demana autorització per reobrir-la al culte. RENFE: R1, R4 / Tram: T1, T2 (Bon Viatge) / Autobús: L79
Carrer de
198
ond
Pl. de Catalunya, s/n
tituci Cons
Car
ngu Avi
acin
de
Car
197. ERMITA DE LA MARE DE DÉU DEL BON VIATGE C. del Bon Viatge Dissabte de 17 a 20 h i diumenge d’11.30 a 14 h i de 17 a 20 h
la
a or
* 193. CAN NEGRE
Pla a de l statut
uer
dag
t Ver n oss rer
Car
u Cre la ner de unta rer ne Car d
cobert
RENFE: R1, R4 (Sant Joan Despí) / Tram T1, T2 (Bon Viatge)
OPEN INFRAESTRUCTURES
er
195
Verda acint
n
oss
r de
oss n acint Verdaguer
Carr
Mas de planta rectangular format per tres cossos, el central dels quals és més alt que els laterals i té la porta d’accés principal. La part lateral dreta està voltada d’una galeria arcada. Els pilars de les arcades estan fets a base de maons superposats. La teulada és a doble vessant. Al cos principal se n’hi ha afegit un altre a la part posterior, fent teulada a dos vessants i també la teulada sota la qual es troba la galeria arcada del primer pis.
r de Carre
Carre
Carrer de
cobert
1848 (inscripció a la façana)
eric
guer
ont
am del
rer
a al de Les egudes
cobert
Dissabte de 17 a 19.30 h i diumenge d’11 a 13.15 i de 17 a 19.30 h
Fred
r de
Carre
V de la
Car
Masia de planta rectangular amb planta baixa i dos pisos. Teulada plana amb torratxa rematada amb merlets piramidals. A ambdós costats hi té adossats uns cossos annexos rematats per terrats i balconada balustrada a l’alçada de la primera planta. A la banda esquerra de la casa i sota la balconada, hi ha la següent inscripció: Jesús, Maria, any 1504, Pere Famades. Anteriorment anomenada Casa Ramoneda. RENFE: R1, R4 (Sant Joan Despí)
C. de Rius i Taulet, 4
V de la
Carrer
DISSABTE I DIUMENGE
rer
192. CAN MALUQUER
ei at
del Pont
yes Vin
Car
Car
a
a or
14 activitats
Carrer ys pan
Pla a de aria Aur lia Capmany
irador del Pla
r Carre
Sant Joan Despí
196
de
C
Badalona
208. ANÍS DEL MONO C. d’Eduard Maristany, 115 Dissabte de 16 a 19 h i diumenge d’11 a 14 h Jaume Botey, 1882
16 activitats
Vicenç Bosch Grau, únic propietari d’Anís del Mono després de la mort del seu germà Josep, el 1897, va donar un gran impuls a l’empresa i va destacar per la relació amb el modernisme per mitjà del cartellisme i l’arquitectura. La fàbrica, que avui encara funciona, conserva espais d’un gran valor patrimonial, com la sala de destil·lació, l’arxiu i el despatx del gerent. També s’hi poden veure còpies dels cartells del concurs que va guanyar el pintor Ramon Casas el 1898. Cal esmentar que a l’estació del ferrocarril de Badalona hi va haver un quiosc de venda d’anís, avui desaparegut, projectat el 1896 per Puig i Cadafalch.
219
208. ANÍS DEL MONO 209. CASA DE LA VILA I SALA D’EXPOSICIONS EL REFUGI 210. COR DE MARINA
Metro: L2 (Badalona Pompeu Fabra) / Renfe: R1 (Badalona)
211. DOTZE HABITATGES A L’AVINGUDA D’EN CARITG
218
212. FUNDACIÓ GERMINA 213. EDIFICI DE CAPITANIA PORT DE BADALONA 214. EL VIVER, NOVES OFICINES MUNICIPALS
S
215. ESCOLA PLANAS I CASALS
215
216. HABITATGE UNIFAMILIAR DE BAIX CONSUM ENERGÈTIC 217. MUSEU DE BADALONA: ESPAI TERMES DECUMANUS I JARDÍ QUINT LICINI
219. SANT JERONI DE LA MURTRA
MARIBEL MATA
220. ITINERARI CICATRIUS DE BADALONA
218. PARC DE BOMBERS DE BADALONA
212 211
209. CASA DE LA VILA I SALA D’EXPOSICIONS EL REFUGI
220. ITINERARI CICATRIUS DE BADALONA
Pl. de la Vila, 1
221. ITINERARI DE L’ARQUITECTURA TRADICIONAL AL MODERNISME
Dissabte de 16 a 19 h i diumenge d’11 a 14 h
222. ITINERARI LA NOVA FAÇANA MARÍTIMA DE LA CIUTAT GUANYADA A LA INDÚSTRIA
221. ITINERARI DE L’ARQUITECTURA TRADICIONAL AL MODERNISME
217
223. ITINERARI UNA RIERA, UN JARDÍ I UNA PLAÇA
DIUMENGE
Casa consistorial de planta baixa i tres pisos que, en els orígens, també va tenir funcions d’escola elemental, jutjat municipal i dipòsit de detinguts. Amb el pas del temps, els equipaments es van traslladar i s’hi ha afegit una remunta de dos pisos enretirats de les façanes. L’edifici actual permet la integració dels porxos amb la plaça i hi conviuen nous materials amb elements històrics i patrimonials, com el saló de plens i el despatx de l’alcaldia. També connecta amb una sala d’exposicions al subsòl de la plaça de la Vila, construïda com a refugi durant la Guerra Civil, i que va ser rehabilitada el 1982 i utilitzada com a oficina de la subseu de Badalona per als Jocs Olímpics de Barcelona del 1992.
DISSABTE I DIUMENGE
Metro: L2 (Badalona Pompeu Fabra) / Renfe: R1 (Badalona)
223. ITINERARI UNA RIERA, UN JARDÍ I UNA PLAÇA
214
209 216
DISSABTE
210
208
OPEN GREEN OPEN INFRAESTRUCTURES
S
OPEN SOCIAL
DONES ARQUITECTES
: Accessible
210. COR DE MARINA Pg. de la Rambla, 12 Dissabte de 16 a 19 h i diumenge d’11 a 14 h
OPEN KITCHEN
60
Francisco de Paula del Villar Lozano, 1860; reforma, 1928; Josep M. Massot i Pere Ll. Vegué; Xavier Vitòria (saló de plens), 2003
213
* : Accessible amb condicions (més info a la fitxa de cada edifici al web)
222. ITINERARI LA NOVA FAÇANA MARÍTIMA DE LA CIUTAT GUANYADA A LA INDÚSTRIA
Joan Baptista Pons i Traval, 1896; Joan Padrós i Fornaguera, 1956 L’edifici del Cor de Marina construït l’any 1896 per l’arquitecte Joan Baptista Pons i Traval, amb estructura de ferro, té una façana principal que dona a la Rambla i al mar, amb una composició d’elements formals típics de l’eclecticisme. El 1956, l’arquitecte Joan Padrós i Fornaguera va dur a terme una reforma que consistí en la construcció d’un altell, cosa que va provocar la modificació de la porta d’entrada i la supressió dels finestrals dels baixos. Des de 1984 està protegit com a BCIL. Metro: L2 (Pompeu Fabra) // RENFE (Badalona) 61
211. DOTZE HABITATGES A L’AVINGUDA D’EN CARITG
213. EDIFICI DE CAPITANIA PORT DE BADALONA
Av. d’en Caritg, 96
Port Esportiu i Pesquer Marina de Badalona
Dissabte de 16 a 19 h
Dissabte de 16 a 19 h i diumenge d’11 a 14 h
Diumenge d’11 a 14 h
BCQ arquitectura: David Baena, Toni Casamor, Manel Peribáñez, Maria Taltavull, 2011
Dora Castellà i Borja Carreras-Moysi, 2005
NS arquitectes: M. Àngels Negre, 2010
La transformació de la façana marítima ha permès substituir l’antiga zona industrial de Badalona i trencar la barrera que separa la ciutat del mar. Un projecte unitari que s’obre cap a l’interior de la ciutat convertint-se en un extraordinari port urbà amb punts d’atracció i de serveis que abasteixen a una ciutat de tradició pesquera i marinera. Dins de la Marina, l’edifici de capitania, amb el seu joc de volums i materials, deixa de ser un petit edifici d’oficines per convertir-se en un punt d’atracció al Port de Badalona.
El nou parc de Bombers de Badalona, ubicat prop de l’autopista B-20 al barri del Canyet, permet establir una relació suau amb el terreny en configurar-se en una “L” a partir de tres nivells de plataformes que minimitzaran l’impacte al paisatge. A la planta inferior hi ha les zones comunes d’entrenament; a la planta intermèdia hi ha l’accés, el garatge, l’oficina i els dormitoris, i la planta superior és on hi ha la sala d’estar i el menjador. L’encàrrec demana una ràpida execució que fa optar per un ordre i un sistema constructiu en sec.
Bus: B2, B4, B15, B23, B29
Metro: L2 (Gorg) // Bus: BD7 MARC GOODWIN
215. ESCOLA PLANAS I CASALS
S
219. SANT JERONI DE LA MURTRA
Diumenge d’11 a 14 h
Pl. de l’Assemblea de Catalunya, 1 i 3; C. de Lladó, 45-53
Pepita Teixidor,1995-1997
Diumenge de 10 a 13 h
Dissabte de 10 a 14 h i de 17 a 20 h i diumenge de 10 a 14 h
Segle
Malgrat que la presència de grues al voltant parlava d’un barri en ràpida expansió, la sensació d’estar fora de la ciutat (era l’any 95) va dur l’arquitecta a estirar el programa escolar com una goma elàstica, resseguint les tres cares urbanes del perímetre del solar, per aconseguir façana, per fer ciutat. Les entrades, a les cantonades, i l’espai de joc, ben embolicat i protegit, a l’interior. El mateix maó groc dels habitatges públics que hi havia com a únics veïns va ser una picada d’ullet còmplice que es va utilitzar per integrar-se al barri.
Pl. de l’Assamblea de Catalunya, 9-12 Dissabte de 16 a 19 h i diumenge d’11 a 14 h Pepita Teixidor, 2002-2007 Aquest projecte és un contenidor sobri i funcional que reagrupa serveis municipals diversos i dispersos. L’edifici, de quatre plantes d’oficines, s’organitza de la part pública a la privada i s’aprofita de la topografia per aixecar-se sobre un sòcol que recull la zona d’atenció al ciutadà en un espai a doble altura que omple tot el volum de llum natural. Tant les oficines com les reserves d’espais per a instal·lacions donen flexibilitat en la distribució evolutiva del projecte. Per unir el projecte, es col·loquen amb cura les comunicacions verticals i es defineix una gradació necessària entre els espais servidors i els que han de ser servits. Metro: L2 (Badalona Pompeu Fabra); RENFE (Badalona)
C. de Vallvidrera, 4 B720 Arquitectos: Fermín Vázquez i Ana Bassat, 2018 El projecte de la Fundació Germina es configura amb tres grans caixes apilades a dos nivells que distribueixen el programa des dels espais més públics fins als més privats i silenciosos. Un gran moble com a espai servidor és el que dona unitat al conjunt. Les connexions entre aquests volums generen paisatges interiors que enriqueixen i caracteritzen els espais interiors, els donen flexibilitat i s’obren a l’exterior. Bus: B2, B4, B15, B23, B29
Bus: B8, B9, M6, M19, M26, M28 217. MUSEU DE BADALONA: TERMES-DECUMANUS I JARDÍ QUINT LICINI
214. EL VIVER, NOVES OFICINES MUNICIPALS
Dissabte de 16 a 19 h
Ctra. de Canyet, 1-3
C. de Muntaner, 2-18
Bus: B2, B24, M19
212. FUNDACIÓ GERMINA
218. PARC DE BOMBERS DE BADALONA
216. HABITATGE UNIFAMILIAR DE BAIX CONSUM ENERGÈTIC C. Lleó, 49-51 Dissabte de 16 a 19 h RGA arquitectes: Barto Busom, Montserrat Batlle, Pere Riera, Josep Sotorres, 2018 Situat a la zona de Baix a Mar, el nou habitatge es construeix íntegrament amb fusta i s’eleva sobre un soterrani amb voltes existents, que es mantenen pel seu valor arquitectònic. En planta baixa se situen els espais de dia de l’habitatge i a la primera planta els dormitoris i un gran espai comú com a zona de jocs orientada al doble espai connectat a la zona del menjador de la planta baixa. Metro: L2 (Badalona Pompeu Fabra) // RENFE (Badalona) // Bus: B2, B3, B4, B7, B9, B29, M1, M6, M26, M27
Malavía (arquitectura), 2008 - 2010 El Museu de Badalona, edificat sobre part de l’antiga ciutat romana de Baetulo, té 3.400 metres quadrats de restes visitables al subsòl, en la que és una de les superfícies arqueològiques cobertes més grans de Catalunya. La museïtzació d’aquest circuit minimitza la presència de l’arquitectura contemporània per ressaltar les restes de Baetulo, i fa servir recursos com la il·luminació, el so o les ambientacions amb mobiliari i objectes per tal que els visitants se sentin immersos en la vida quotidiana de la ciutat. Museografiats amb els mateixos criteris, el Jardí de Quint Licini (que conserva l’estany del peristil d’una gran casa del final del segle I dC) i la Casa dels Dofins (casa benestant romana que conserva diverses estances entorn de l’atri) són un exemple de la gran quantitat de restes de l’època que complementen la visita a l’exposició permanent. Metro: L2 (Badalona Pompeu Fabra) / Renfe: R1 (Badalona)
Camí del Monestir, s/n xv
dC - segle
xvi
dC
Antic monestir situat a la vall de Betlem, dins del Parc de la Serralada de Marina. Obra del gòtic català, va ser fundat el 1416 i va pertànyer a l’orde dels jerònims, que el van habitar fins al 1835, quan es va veure afectat per la desamortització de Mendizábal. El 1947, Francesca Güell i López el va adquirir per convertir-lo en recinte de solitud i silenci, per al repòs religiós i cultural. En destaca el claustre, pels capitells i les claus de volta, encara policromats, on es retraten personatges il·lustres que van contribuir a la prosperitat del monestir. El 1974 va ser declarat BCIN. Coordenades GPS: 41.46992, 2.220258 Inscripcions a través del web www.48hopenhousebarcelona.org
220. ITINERARI CICATRIUS DE BADALONA Dissabte a les 16.30 h i diumenge a les 11.30 h
ARXIU MUNICIPAL. ALBERT LEAL
A càrrec de Josep Maria Massot Beltran, arquitecte Punt de trobada: Ctra. de Canyet, 10 221. ITINERARI DE L’ARQUITECTURA TRADICIONAL AL MODERNISME Dissabte a les 16 h i diumenge a les 11 h A càrrec de Margarida Abras Pou, directora Museu de Badalona Punt de trobada: Torre Vella, davant de l’església de Santa Maria Visita per a micromecenes dissabte a les 17 h
222. ITINERARI LA NOVA FAÇANA MARÍTIMA DE LA CIUTAT GUANYADA A LA INDÚSTRIA Dissabte a les 16 h i diumenge a les 11 h A càrrec d’Olga Tarrasó Climent, arquitecta Punt de trobada: Cor de Marina (Pg. de la Rambla, 12) 223. ITINERARI UNA RIERA, UN JARDÍ I UNA PLAÇA Dissabte a les 16.30 h i diumenge a les 11.30 h A càrrec d’Isabel Bennasar Félix, arquitecta Punt de trobada: C. Riera de Canyadó /Av. de Pomar
62
: Accessible
* : Accessible amb condicions (més info a la fitxa de cada edifici al web)
La programació del Festival pot estar subjecta a canvis d’última hora aliens a l’organització.
L’edifici d’habitatges pretén donar una solució que dignifiqui un buit urbà amb el color viu de la façana, que s’integra amb el paviment de la plaça i hi dona continuïtat. Així, converteix la plaça en una extensió de la façana en horitzontal i alhora que genera nous usos amb un paviment flexible i un gran local en planta baixa, on actualment es troba la Fundació Germina.
CRISTOPHE DUGUIED
63
86
L’Hospitalet de Llobregat
232 237
18 activitats
236
239. ITINERARI PUIG I GAIRALT COLLBLANC LA TORRASSA
144
226. CA N’ARÚS
S
226. CA N’ARÚS Rbla. de la Marina, 415-427 Dissabte de 16 a 19 h i diumenge d’11 a 13 h Segle xix; Martí Cabestany, 2007 Ca n’Arús és una residència senyorial del 1851 construïda per Jaume Arús Cuxart. Els seus cossos mantenen una certa simetria. L’edifici principal, de planta baixa, pis i golfes i tres crugies, té la coberta a dos vessants paral·lels a la façana. A la façana principal, destaca l’acroteri, decorat amb terracota i medalló ovalat amb decoració vegetal i l’anagrama S i A (probablement, d’una restauració del 1900 - 1910 de Santiago Arús, nét de Jaume Arús). L’edifici està catalogat com a bé cultural d’interès local. La restauració de l’edifici respecta els espais més emblemàtics com l’escala, la boisserie de la planta baixa i la sala principal de la primera planta, amb decoració pintada a les parets i sostres i paviments hidràulics. Els jardins són un espai de descans que preserven la forma original i contenen una gran varietat d’espècies botàniques de la Mediterrània. Metro: L1 (av. del Carrilet) // FGC: L8, R5, R6, R50, R60, S3, S4, S8, S9; (L’Hospitalet - Av. del Carrilet)
137
227. CAN COLOM 228. CAN VILUMARA 229. DISTRICTE CULTURAL EDIFICI FREIXAS
231
230. EDIFICI PLANETA
238. ITINERARI INDUSTRIAL
231. FÀBRICA TECLA SALA 232. GRATACELS DE COLLBLANC
230
233. HOTEL JEAN NOUVEL
227
229
242. ITINERARI DISTRICTE CULTURAL ART URBÀ SANTA EULÀLIA
228
234. HOTEL RICHARD ROGERS RESTAURANT OVNEW
S
240. ITINERARI HISTÒRIC
235. HOTEL TOYO ITO
145
236. TEATRE JOVENTUT
S
237. TORRE BARRINA
241. ITINERARI
238. ITINERARI INDUSTRIAL
LA REMUNTA
143
226
233
239. ITINERARI ARQUITECTE PUIG GAIRALT COLLBLANC LA TORRASSA
235
240. ITINERARI HISTÒRIC
* 228. CAN VILUMARA
241. ITINERARI LA REMUNTA 242. ITINERARI DISTRICTE CULTURAL ART URBÀ SANTA EULÀLIA
243. ITINERARI BELLVITGE
243. ITINERARI BELLVITGE
DISSABTE DIUMENGE DISSABTE I DIUMENGE
234
150 151
OPEN GREEN OPEN INFRAESTRUCTURES
S
227. CAN COLOM C. de Martí Codolar, 2-4 - c. de Can Pujadas Dissabte de 16 a 19 h i diumenge d’11 a 13 h Segle xviii; Meritxell Inaraja, 2008 - 2010, urbanització cap al 2011 Antiga masia clàssica que ha patit transformacions importants i de la qual únicament es conserven les façanes principal i laterals (tot i que, probablement, les obertures d’aquestes façanes són fruit de reformes posteriors). Les diverses transformacions van afegir un nou volum rectangular al tercer pis; una capella d’estil neogòtic amb vitralls adossada a la façana est; una galeria a la façana oest, i un celler amb terrassa a la façana nord. Es tracta d’un edifici catalogat com a bé cultural d’interès local. Actualment, l’edifici s’ha rehabilitat per acollir-hi la seu del Programa Municipal per a la Dona. Metro: L1 (Santa Eulàlia) // FGC: L8, R5, R6, S3, S4, S8, S9 (Magòria - La Campana)
Av. de Josep Tarradellas i Joan, 147-169 Dissabte de 16 a 18 h i diumenge d’11 a 13 h A. Audet Puig, 1906; Francisco Izard Bas, 1928; 1982 Francesc Vilumara, descendent de moliners del segle xvii, va construir aquesta fàbrica de seda natural el 1906. Va tancar el 1982 i es va rehabilitar com a institut. El conjunt que coneixem ara és fruit de moltes transformacions per adaptar-lo a les necessitats escolars. L’edifici, construït per l’arquitecte A. Audet Puig i ampliat per l’enginyer industrial Francisco Izard Bas el 1928, està catalogat com a Bé Cultural d’Interès Local. Una casa-porteria modernista, una nau amb coberta de dent de serra, un edifici en planta en L que havia allotjat la tintoreria, un edifici on hi havia la sala de màquines i una xemeneia componen el conjunt. El sistema d’energia i el control de les condicions climàtiques és essencial per entendre’n el funcionament fabril. Metro: L1 (Rambla Just Oliveras; Can Serra) // Renfe: R1, R3, R4 (L’Hospitalet de Llobregat)
OPEN SOCIAL OPEN KITCHEN DONES ARQUITECTES
140
64
: Accessible
* : Accessible amb condicions (més info a la fitxa de cada edifici al web)
65
C. de la Glòria, 5-7 Diumenge d’11 a 14 h Manuel Puig i Ribot, Santiago Puig Janer, 1964-1967 El Districte Cultural és un projecte estratègic de ciutat que té la cultura i la creativitat com a motors de transformació i desenvolupament social i econòmic. Es tracta d’un dels edificis industrials amb més potencial de la ciutat, i permet veure com treballen artistes i creatius que estan fent de l’Hospitalet un punt neuràlgic i de referència en l’impuls de la creativitat, el talent i la innovació dins l’entorn metropolità. Metro: L1 (Torrassa), L9 Sud i L10 Sud (Torrassa) // FGC (Europa - Fira)
230. EDIFICI PLANETA Av. de Josep Tarradellas i Joan, 171-177 Dissabte de 16 a 19 h i diumenge d’11 a 14 h 1985; Lagranja Design, 2017 L’activitat judicial es va desenvolupar en aquest edifici des del 1985 fins al 2008, quan els òrgans judicials de l’Hospitalet es van traslladar a la Ciutat de la Justícia (inaugurada el 2009). Cedit al Grupo Planeta, l’edifici s’ha convertit en un centre de formació i innovació que ha adaptat l’edifici existent a les necessitats del nou ús, i obert a un ampli ventall d’usuaris. Projecte de reforma dut a terme per Lagranja Design, que ha creat un centre modern, funcional i connectat amb l’entorn immediat. Alguns dels equipaments estan oberts a l’activitat i l’oci de la ciutadania. La façana, revestida amb una pell metàl·lica, li aporta un aspecte tecnològic a la fita visual del barri. Conté un gran auditori per a diferents cites culturals de la ciutat, com també un aulari, sales de reunions, una biblioteca i una cafeteria. Metro: L1 (Rambla Just Oliveras; Can Serra) // Renfe: R1, R3, R4 (L’Hospitalet de Llobregat) 231. FÀBRICA TECLA SALA Av. de Josep Tarradellas i Joan, 44 Dissabte de 16 a 19 h i diumenge d’11 a 13 h Claudi Duran Ventosa (edifici manchesterià); Albert Viaplana, 2000 Complex industrial que té l’origen en un molí paperer, que es va ampliar i transformar en fàbrica de filats, fins que va ser adquirit per la senyora Tecla Sala, que en va canviar la producció i la font d’energia (el vapor per l’electricitat). L’edifici principal és d’estil manchesterià, amb murs de maó vist, grans finestrals, columnes de ferro colat i sostre de volta catalana atirantada. Al recinte trobem una casa modernista i uns antics camps d’esports per als treballadors que envoltaven la fàbrica. Actualment és un centre cultural de l’Hospitalet. Metro: L1, L9 Sud i L10 Sud (Torrassa) 66
: Accessible
232. GRATACELS DE COLLBLANC Ctra. de Collblanc, 43-45 Dissabte, visites a les 16 i a les 17 h, i diumenge, visites a les 11 i a les 12 h Ramon Puig i Gairalt, 1931 L’edifici Gratacels de Collblanc s’erigí entre 1931 i 1933. L’augment massiu de fluxos migratoris va portar l’arquitecte municipal Ramon Puig Gairalt a projectar aquest model d’habitacle innovador tant perquè representa el concepte de densificació en altura (de 44,50 m d’altura, insòlita a l’època i, aleshores, la casa més alta de Catalunya), com per les innovacions tecnològiques i avantguardistes properes al moviment racionalista (expressivitat mitjançant fórmules volumètriques i una estructura piramidal). Onze pisos, 34 cèl·lules d’habitatge, escala lateral amb caixa d’ascensor i patis de ventilació de forma poligonal o rectangulars configuren aquest Gratacel, un emblema de la ciutat, símbol de progrés i modernitat. Metro: L5, L9 Sud, L10 Sud (Collblanc) 233. HOTEL JEAN NOUVEL Pl. d’Europa, 50-52 Diumenge de 11 a 14 h i de 16 a 19 h Jean Nouvel, 2005-2012 A la plaça d’Europa i al costat de la Fira Barcelona Gran Via s’aixeca aquest original hotel de 27 pisos d’altura. L’edifici està compost per dues torres de 110 metres i un espectacular restaurant panoràmic, Palmer Restaurant, i al capdamunt, una terrassa amb piscina. Palmeres i vegetació s’integren en el disseny de l’edifici per construir un autèntic refugi natural en plena ciutat. A més, l’efecte cromàtic del blanc i el negre es manté fins i tot a les habitacions. Disposa d’11 sales de reunió, dos bars i una àrea de fitnes amb piscina interior, solàrium i aparcament. Metro: L9S (Europa - Fira) // FGC: L8, R5, R6, R50, R60, S3, S4, S8, S9 (Europa - Fira)
MARIO MARTÍNEZ
Inscripcions a través del web www.48hopenhousebarcelona.org
238. ITINERARI INDUSTRIAL Dissabte a les 17 h i diumenge a les 12 h A càrrec de l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat Punt de Trobada: Tecla Sala (Av. de Josep Tarradellas i Joan, 44) 235. HOTEL TOYO ITO Pl. d’Europa, 45 Diumenge d’11 a 14 h i de 16 a 19 h Toyo Ito & Associates Architects, Fermín Vázquez, 2009 Aquesta torre hotel de 26 plantes s’ha dissenyat de manera orgànica, provocant que la seva percepció canviï a mesura que el visitant s’hi acosta. La façana s’ha dividit en dues pells: la pell interior és un tancament lleuger estanc, un mur cortina amb panells d’alumini i vidre pensat per garantir les necessitats acústiques i tèrmiques de l’edifici; l’exterior, formada per tubs independents d’alumini vermell, es planteja com una pell per donar textura a l’edifici i absorbir-ne la geometria variable. Metro: L9S (Europa - Fira) // FGC: L8, R5, R6, R50, R60, S3, S4, S8, S9 (Europa - Fira)
* : Accessible amb condicions (més info a la fitxa de cada edifici al web)
Dissabte i diumenge a les 11 h A càrrec de l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat Punt de Trobada: Pont d’en Jordà (Ronda de la Via, cantonada C. de Rafael Campalans)
240. ITINERARI HISTÒRIC Dissabte a les 16 h i diumenge a les 12 h A càrrec de l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat
* 236. TEATRE JOVENTUT C. de la Joventut, 2-10 Dissabte i diumenge d’11 a 13 h Ramon Puig i Gairalt, 1931 S L’edifici va ser construït per l’arquitecte municipal Ramon Puig i Gairalt el 1931 com a cinema, i va ser transformat com a teatre municipal el 1991, després d’anys d’abandó. L’edifici està catalogat com a Bé Cultural d’Interès Local i es troba dins el Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de l’Hospitalet. El joc volumètric de línies rectes i corbes i la simetria de la façana principal contrasta amb un interior completament reformat de planta baixa i pis apte per a les activitats teatrals i musicals de la ciutat. Metro: L1 (Torrassa), L5 (Collblanc), L9 Sud, L10 Sud (Torrassa / Collblanc)
ÀLEX BLANCO
234. HOTEL RICHARD ROGERS - RESTAURANT OVNEW Av. de la Gran Via de l’Hospitalet, 144 Dissabte de 17 a 20 h Richard Rogers, 2006 Edifici en forma de L distribuït, d’una banda, en una torre de 110 metres d’altura que conté l’hotel i se situa a la part vertical de la L, i d’altra banda, en un sòcol de vidre de 30 metres d’altura amb l’auditori i un centre esportiu, i que formen la part baixa de la lletra. Ambdós elements queden connectats per una plaça pública que s’estén per sota la torre i la vincula amb els edificis adjacents. Fins a l’any 2012, la part superior de la torre va allotjar un restaurant cobert per una cúpula d’acer i vidre que es va construir a terra per elevar-la, un cop feta, fins a la coberta de l’edifici, i després d’uns quants anys tancat, enguany hi ha tornat a obrir les portes un nou restaurant. Metro: L1 (Hospital de Bellvitge) // Renfe: R2, R2N, R2S (Bellvitge)
239. ITINERARI ARQUITECTE PUIG GAIRALT COLLBLANC LA TORRASSA
S
237. TORRE BARRINA Ptge. d’Amat, 9-13 - Parc de la Marquesa Dissabte de 16 a 19 h i diumenge d’11 a 13 h 1836 - 1845; 1867; 1920; 1939; Álvarez i Minguillón, 2006 Aquesta antiga casa de pagesia transformada en finca d’estiueig del segle XIX és, en l’actualitat, el centre municipal de creació multimèdia de l’Hospitalet i el motor de la innovació social de la ciutat. L’edifici actual es caracteritza per la porxada de la façana sud, amb columnes octogonals i un fort ritme compositiu, que la diferencia de la resta de la construcció. Se situa al Parc de la Marquesa, nom popular donat als jardins pels moviments de reivindicació veïnal dels anys setanta, que en van reclamar l’ús públic quan l’antiga casa era un espai en decadència i en desús. El projecte de reforma i el programa d’usos inclou un plató de televisió, un estudi de gravació i un de ràdio, i aules amb ordinadors Mac i PC per desenvolupar projectes multimèdia. Metro: L5, L9S, L10S (Collblanc)
Punt de Trobada: Casa Espanya - Museu de l’Hospitalet (C. de Joan Pallarès, 38)
241. ITINERARI LA REMUNTA Dissabte a les 11 i a les 12 h Punt de Trobada: c. de Carles Martí Feced, s/n (porta principal del Parc del La Remunta) Sense inscripció prèvia
242. ITINERARI DISTRICTE CULTURAL ART URBÀ SANTA EULÀLIA Dissabte a les 16 h A càrrec dels artistes de les intervencions visitables Punt de Trobada: Pont Metro Santa Eulàlia (C. de la Riera Blanca)
243. ITINERARI BELLVITGE Diumenge a les 11 h
S
A càrrec de Sandra Bestraten i Emili Hormías, arquitectes Punt de Trobada: Av. d’Europa, 55 - despatx F
La programació del Festival pot estar subjecta a canvis d’última hora aliens a l’organització.
* 229. DISTRICTE CULTURAL - EDIFICI FREIXAS
67
www.dortoka.com
Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès
VOLUNTARIAT Gràcies a les més de 1.000 persones que aporten el seu temps, els seus coneixements i el seu entusiasme per tal de fer possible el 48H OPEN HOUSE BCN
EDIFICIS Gràcies als 200 edificis que obriran les seves portes durant el 48H OPEN HOUSE BCN