Guia 2015 by 48H Open House Barcelona

FESTIVAL D’ARQUITECTURA DE BARCELONA

PERSONES ARQUITECTURA URBANISME

s e i c ues n iè iq r p e tò n x 0 e itec 0 24-25 2 qu OCTUBRE ar 2015

EL FESTIVAL 48H OPEN HOUSE BCN ÉS LA PRINCIPAL CITA DE LA CIUTAT AMB L’ARQUITECTURA. ESTÀ ORGANITZAT PER L’ASSOCIACIÓ CULTURAL HOMÒNIMA, UNA ASSOCIACIÓ SENSE ÀNIM DE LUCRE QUE TREBALLA OFERINT PRODUCTES I SERVEIS CULTURALS EN L’ÀMBIT DE L’ARQUITECTURA, I LA PROMOU COM A COMPONENT IMPRESCINDIBLE DE LA CULTURA.

AMICS DEL FESTIVAL L’ASSOCIACIÓ 48H OPEN HOUSE BARCELONA PROMOU L’ARQUITECTURA COM A FET CULTURAL I, AMB EL PROGRAMA D’AMICS I PATROCINADORS DEL FESTIVAL, OFEREIX EL SEU PATROCINI COM UNA ALTERNATIVA ALS MODELS DE PATROCINI TRADICIONALS. TREBALLEM PERQUÈ ELS CONVENIS AMB INSTITUCIONS PÚBLIQUES I PRIVADES ESTABLEIXIN UN MARC DE COL·LABORACIÓ QUE S’ADAPTI A AMBDUES PARTS. L’ASSOCIACIÓ TAMBÉ OFEREIX EL MICROMECENATGE COM UNA ALTERNATIVA PER FORMAR-NE PART, DES DE PRODUCTES DURANT EL FESTIVAL FINS A ACTIVITATS TOT L’ANY, AMB EL PROGRAMA OPENEXTRA. MÉS INFORMACIÓ PER FER-TE’N AMIC AL NOSTRE WEB: www.48hopenhousebarcelona.org/amics

31 CIUTATS OPEN HOUSE SI VOLS CONTINUAR GAUDINT DE L’OPEN HOUSE, TRIA ENTRE LES 28 CIUTATS DE LA XARXA INTERNACIONAL: LONDRES 1992 / NOVA YORK 2002 / DUBLÍN 2005 / TEL AVIV 2007 / JERUSALEM 2007 / HÈLSINKI 2007 / MELBOURNE 2008 / GALWAY 2009 / BARCELONA 2010 / ESLOVÈNIA (TOT EL PAÍS) 2010 / CHICAGO 2011 / ROMA 2011 / LISBOA 2012 / PERTH 2012 / ADELAIDE 2012 / BRISBANE 2010 / TESSALÒNICA 2012 / LIMERIK 2012 / GDYNIA 2012 / BUENOS AIRES 2012 / VIENA 2012 / ATENES 2013 / OSLO 2007 / NICÒSIA 2013 / MONTERREY 2014 / CORK 2014 / VÍLNUS 2014 / PRAGA 2014 / BELFAST 2015 / PORTO 2015 / MADRID 2015 /

www.openhouseworldwide.org

PERSONES, ARQUITECTURA, URBANISME PERSONES, ARQUITECTURA, URBANISME és el fil conductor i lema del festival d’enguany, tres paraules que recullen i descriuen les relacions i els processos constructius de les ciutats. Amb aquest lema celebrem les més de 50.000 PERSONES que van reivindicar que l’arquitectura és cultura, participant en la descoberta de l’ARQUITECTURA i L’URBANISME de la passada edició! PERSONES: 1.200 voluntaris fan possible l’Open House, una iniciativa sense ànim de lucre de l’Associació 48H Open House Barcelona. Enguany, Gran OpenExtra, una activitat amb la gent gran, ajudarà a valorar alhora els voluntaris més grans i la complexitat de la realitat social i tipològica dels habitatges amb serveis on viuen. La programació del 48h Open House BCN 2015 es desenvolupa en quatre ubicacions: a tots els districtes de Barcelona, a Vilassar de Dalt (per segona vegada), a Santa Coloma de Gramenet, (per tercera vegada consecutiva) i a Sant Joan Despí (per primera vegada, ja que és la ciutat convidada d’aquest 2015). Les activitats programades us permetran conèixer més de 200 creadors diferents. Redescobrireu Josep Maria Jujol endinsant-vos en la seva obra a Barcelona i Sant Joan Despí, ciutat d’on va ser arquitecte municipal; coneixereu Josep M. Pericas i Rafael Masó, autors de Torribera, a Santa Coloma de Gramenet, el millor conjunt noucentista català, i revisitareu Rafael Guastavino al Teatre de La Massa, de Vilassar de Dalt. La nova secció del festival és Open Infraestructures, que us convida a visitar infraestructures imprescindibles per a la nostra vida. Són espais de gran impacte URBANÍSTIC, planificats amb molta antelació i que incideixen molt directament en la qualitat de vida de les persones. Apunteu-vos a les visites i al primer itinerari Open Infraestructures! En l’àmbit del medi ambient, ens cal seguir fent passos per garantir la sostenibilitat de la nostra ARQUITECTURA. Open Green és la secció que explica i promou l’arquitectura que busca optimitzar els recursos naturals, de tal manera que es minimitza l’impacte ambiental dels edificis sobre el medi ambient i els seus habitants. Per participar en una de les festes culturals més importants de la ciutat, només heu de travessar el llindar i entrar a diferents espais per gaudir d’alguna de les 200 experiències arquitectòniques que us oferim. Escolteu les explicacions i participeu en les activitats pensades per entendre materials, funcions i usos diversos de l’arquitectura. Benvinguts a la sisena edició del festival més tafaner, el que us permet alhora descobrir el paisatge metropolità i identificar-vos-hi!

www.48hopenhousebarcelona.org 1

PARTICIPA /ABANS DEL FESTIVAL/ Si et mires la programació, els espais per visitar, els itineraris i els concursos, et podràs planificar les visites. Pots consultar el web i les xarxes socials, que t’aniran informant i aconsellant sobre les activitats programades durant el cap de setmana del 24 i el 25 d’octubre. El festival és gratuït, però si vols ser un micromecenes, tindràs avantatges en fer les visites (pots adquirir un passi o PASSPORT d’accés preferent per a un o dos dies). Els passis es poden comprar amb antelació a la seu de l’Associació 48HOHB i per internet a 48hopenhousebarcelona.org/botiga. Amb la compra d’aquesta guia, estàs fent un acte de micromecenatge i alhora et permetrà tenir una idea global de la dimensió del festival. L’APP t’ajudarà a seleccionar les activitats que t’interessin i a veure quines són més a prop del lloc on et trobes. Només en una minoria d’activitats s’ha de mostrar el DNI. A Barcelona: Banc de Sang i Teixits, i Dessalinitzadora del Llobregat, per a majors d’11 anys; a Santa Coloma de Gramenet: Illa dels Jutjats i L9 Cotxeres Can Zam, dins l’itinerari Open Infraestructures; i a Sant Joan Despí: Televisió de Catalunya i Fontsanta (Estació distribuïdora d’aigua i Torre de compensació), per a majors de 8 anys.

ITINERARIS AMB INSCRIPCIÓ Si vols tenir una visió urbanística i arquitectònica d’una part de la ciutat, apunta’t als nostres itineraris gratuïts. En concret, enguany es podran seguir itineraris a Nou Barris, Santa Coloma de Gramenet i Sant Joan Despí.

Itineraris temàtics: Open Infraestructures, un bon exemple del que significa el planejament a escala metropolitana i a escala ciutadana, veureu que ha suposat per a la ciutat de Santa Coloma de Gramenet el traçat de la B-20 i la L9. Inscripcions al web: 48hopenhousebarcelona.org/itineraris

Open Green us ofereix dos itineraris en bicicleta. Amb l’activitat Open Bici, Archibikes us explicarà la ciutat des d’una mobilitat sostenible. Inscripcions al web: 48hopenhousebarcelona.org/itineraris

Itineraris Ciutat Convidada, dos itineraris per Sant Joan Despí: Itinerari Josep M. Jujol i itinerari Transversal, per conèixer Sant Joan Despí. Apunta-t’hi al tel: 933 737 363 i per correu electrònic: cannegre@sjdespi.net

PARTICIPA /DURANT EL DESTIVAL/ Totes les activitats tenen voluntaris de suport que poden vetar el dret d’admissió i que t’explicaran com funciona l’activitat, els horaris i la freqüència d’accés. Ells organitzen l’accés en funció de les prioritats establertes per l’organització, en primer lloc i per aquest ordre: mecenes, micromeces, voluntaris i públic en general.

No es pot córrer ni cridar durant les visites i les activitats del festival, per evitar accidents i molèsties a la resta de visitants. Amb la finalitat de protegir els edificis que es visiten, no està permès tocar els objectes ni les parets. No es poden fer les visites amb motxilles i bosses que no siguin de mà, per evitar cops i desperfectes. En cas de dubte, pregunteu-ho als voluntaris. Els menors de 12 anys han d’anar agafats de la mà d’un adult.

HORARIS En tots els casos, la darrera visita es comença mitja hora abans del tancament de l’espai o l’edifici.

OPENDIBUIX És la nova proposta d’enguany: dibuixa i comparteix el teu dibuix a Instagram amb l’etiqueta #opendibuix. No és necessari inscriure’s per participar-hi! Vine a dibuixar amb Inki Fingers per Sarrià-Sant Gervasi i Horta-Guinardó o fes la visita guiada per A:Circunference als Tallers Manyach.

GRAN OpenExtra (Activitat) Els canvis demogràfics de la societat han fet que el col·lectiu de la gent gran sigui nombrós, i un dels temes que més els afecta és l’accés a un habitatge digne i assequible. OpenExtra ha treballat en una activitat d’integració que s’acaba amb el Festival, en què els habitants d’aquests habitatges explicaran l’arquitectura dels seus edificis partint de la base que la llar és l’espai més íntim de relació (personal i col·lectiu). Visita els quatre edificis participants a Ciutat Vella, Horta-Guinardó, Nou Barris i Sant Andreu.

OPENGRAM 2015. LLUM La llum en l’arquitectura és el tema del concurs Opengram 2015 (del 15 d’octubre al 15 de novembre), amb motiu de l’Any Internacional de la Llum. La llum és vida i un element molt important de la composició arquitectònica. Comparteix el teu punt de vista, fes servir les teves etiquetes d’arquitectura i afegeix-hi les nostres: #openhousebcn i #Opengram. Fes servir l’aplicació Instagram per compatir-la.

PARTICIPA /DESPRÉS DEL FESTIVAL/ OpenFoto 2015. PREMI JOSEP LLOBET Tria bé un edifici o un detall d’algun dels edificis que hagis visitat durant el cap de setmana, captura l’esperit de l’esdeveniment i podràs ser el guanyador de la sisena edició de l’OpenFoto (de l’1 al 30 de novembre). Fes-nos arribar com a màxim 3 fotos per participant a: openfoto2015@48hopenhousebarcelona.org Pots continuar participant en els concursos enviant les teves propostes o compartint-les per Instagram amb l’etiqueta #openhousebcn. Si no et vols perdre les activitats que portem a terme tot l’any des d’OpenExtra, registra’t al nou web 48hopenhousebarcelona.org. NOTA: Totes les imatges participants seran susceptibles de formar part de futures campanyes de l’Open House Barcelona. Consulta les bases de cada concurs al web 48hopenhousebarcelona.or/participa. 3

Ciutat Vella

27 edificis 1. ARC DE TRIOMF 2. CA LA DONA

3. CAMPANAR I ROSASSA DE SANTA MARIA DEL PI 4. CASA DE LA BARCELONETA 1761 5. CASA DE LA CIUTAT

6. CASA DE LA SEDA

7. CASA DE L’ARDIACA 17

8. CAVALLERISSES DE LA GUÀRDIA URBANA 9. CERCLE DEL LICEU 10. COL·LEGI D’ARQUITECTES DE CATALUNYA

11. DOMUS ROMANA AL CARRER D’AVINYÓ

12. DOMUS ROMANA AL CARRER DE SANT HONORAT 13. HABITATGE AL CARRER DEL MAR

9 24 23

125

16. PALAU CENTELLES 17. PALAU MOJA 18. PALAU MORNAU 19. PARC DE LA CIUTADELLA - HIVERNACLE

SANTS - MONTJUÏC

20. PARC DE LA CIUTADELLA - UMBRACLE 21. PARC DE RECERCA BIOMÈDICA DE BARCELONA – PRBB 22. SALA PARÉS 23. SANT PAU DEL CAMP 24. TEATRE DEL LICEU 25. TERRASSES DE SANTA MARIA DEL MAR

132

26. TORRE D’AIGÜES DE LA CATALANA DE GAS 27. 150 HABITATGES ALS TERRENYS DE L’ESTACIÓ DE FRANÇA

DISSABTE DIUMENGE DISSABTE I DIMENGE

OPEN GREEN OPEN INFRAESTRUCTURES

JOSEP MARÍA JUJOL

L A RA MB

15. MURALLA ROMANA DE BAIXADA DE VILADECOLS

14. HABITATGES PER A GENT GRAN BARCELONETA (ACTIVITAT Gran OpenExtra)

PASSEIG DE SANT JOAN

EIXAMPLE PLAÇA CATALUNYA

2 10

VIA LAIETANA

19 11

5 113

PARC DE LA CIUTADELLA

20 15

25 SANT MARTÍ

27 8

1. ARC DE TRIOMF

5. CASA DE LA CIUTAT

PG. DE LLUÍS COMPANYS / PG. DE SANT JOAN / RDA. DE SANT PERE Dissabte i diumenge de 11 a 19 h

C. DE LA FONT DE SANT MIQUEL, 2 Diumenge de 11 a 14 h

Josep Vilaseca i Casanovas, 1888 Arc triomfal segons les proporcions clàssiques, però amb alguns materials i alguns elements ornamentals que permeten parlar de neomudèjar. Va ser projectat i construït el 1888, com a entrada a l’Exposició Universal d’aquell any. Són remarcables els relleus escultòrics de Josep Reynés (que representen la ciutat acollint els seus visitants) i de Josep Llimona (que simbolitzen el lliurament de guardons). També hi ha altres motius escultòrics de Torquato Tasso, Antoni Vilanova, Manuel Fuxà i Pere Carbonell. Metro: L1 (Arc de Triomf) // Bus: 19, 39, 40, 41, 42, 51, 55, 120, 141

Anomenat «Edifici Vell», és una construcció marcada per la posició del Saló de Cent i el pati d’entrada, resultat d’adaptacions al llarg de sis-cents anys. El 1373 es va construir el Saló de Cent, primera edificació explícita per acollir les reunions del Consell de Cent Jurats. Era una sala al pati de la casa de l’escrivà del Consell i va ser encarregada al mestre Pere Llobet. A posteriori, l’arquitecte Arnau Bargués va fer la porta per a les noves dependències al carrer de la Ciutat. Al segle XIX, es duu a terme l’aixecament d’una nova façana, encarada a la plaça de Sant Jaume.

2. CA LA DONA

Metro: L3 (Liceu), L4 (Jaume I) // Bus: 14, 17, 19, 40, 45, 59, 91, 120

Per raons de seguretat no poden pujar-hi menors de 18 anys.

C. DE RIPOLL, 25 Dissabte de 11 a 13 h i de 17 a 19 h Segle X; Sandra Bestraten Castells, 2013 Edifici entre mitgeres format per planta baixa i tres plantes pis, amb un gran arc i portes de fusta a la façana. El projecte de rehabilitació s’ha enfocat com un procés participatiu entre les sòcies i les entitats de Ca la Dona i un equip de dones arquitectes, i es fonamenta en l’aplicació de criteris innovadors de sostenibilitat. Cal destacar l’ús dels panells contralaminats de fusta que consoliden estructuralment l’edifici, amb una solució que pesa quatre vegades menys que les solucions convencionals de formigó. Metro: L3 (Liceu), L4 (Jaume I) // Bus: 14, 17, 19, 40, 45, 59, 91, 120 3. CAMPANAR I ROSASSA DE SANTA MARIA DEL PI

Pere Llobet, Arnau Bargués, segle XVI; Josep Mas Vila, Francesc Daniel Molina, segle XIX; Lluís Domènech i Montaner, Pere Falqués, Adolf Florensa i Manuel Brullet, segle XX

PL. DEL PI, 7 Dissabte i diumenge de 16 a 18.30 h

6. CASA DE LA SEDA C. DE SANT PERE MÉS ALT, 1 Dissabte i diumenge de 11 a 14 h i de 15 a 19 h Juan Garrido i Bertrán, 1758-1763; Jeroni Martorell, 1928-1932 L’actual seu del Col·legi de l’Art Major de la Seda la trobem a la planta principal de la Casa dels Velers, que destaca per la façana treballada i solemne, en contrast amb un interior luxós i elegant. Tot i que durant l’obertura de la Via Laietana va patir per no ser enderrocada (per propiciar un entorn folgat al Palau de la Música), els esgrafiats de la façana es consideren els millors de Barcelona del segle XVIII, i el 1919 va ser declarada monument historicoartístic nacional. Metro: L4, L1 (Urquinaona) // Bus: 19, 39, 40, 42, 45, 55, 120, H16, V15, V17

Jaume Fabre, Guillem Abiell, 1321-1391 (basílica); Francesc de Coma, Josep Maria Jujol, 1366 - reforma 1950 (rosassa) La visita al campanar d’aquesta església, exemple de l’arquitectura gòtica catalana, permetrà gaudir de les vistes sobre la ciutat i entendre com la successió dels espais urbans que l’envolten són el resultat de la recuperació d’antics fossars de l’església; comprendre com la seva construcció va ser pionera en l’ús de la tècnica de la volta catalana per cobrir grans amplades, i meravellar-se amb la rosassa restaurada per l’arquitecte Jujol (a qui enguany dediquem una secció important del Festival). Metro: L3 (Liceu), L4 (Jaume I) // Bus: 14, 45, 59, 91, 120, V15, V17 4. CASA DE LA BARCELONETA 1761 C. DE SANT CARLES, 6 Dissabte de 11 a 14 h Segle

XVIII;

Francesc Sandalinas, 2011

Coneguda originàriament com la Casa Solé i més tard com la Casa del Porró, per la presència simbòlica d’una forma de porró, integrada a les reixes de ferro forjat,manté amb força fidelitat la volumetria original de les edificacions de meitat del segle XVIII que van donar forma a l’entramat urbà tradicional de la Barceloneta. En la rehabilitació de 2011, se n’ha conservat l’aspecte original de la façana, i se n’ha adequat l’interior com a equipament cultural de barri. Metro: L4 (Barceloneta) // Bus: 17, 36, 39, 45, 59, 64, D20 6

CAMPANAR I ROSASSA DE SANTA MARIA DEL PI

7. CASA DE L’ARDIACA

10. COL·LEGI D’ARQUITECTES DE CATALUNYA

C. DE SANTA LLÚCIA, 1 Dissabte de 16 a 19 h

PL. NOVA, 5 Dissabte de 11 a 19 h i diumenge de 11 a 14 h

Segle XII; Josep Goday, 1919; B01 arquitectes, 1991-1998

Xavier Busquets, 1962

La darrera reforma de consolidació i adaptació d’aquest edifici ressalta les petjades de la seva història: va ser la residència del diaca principal de la catedral (adossada a la muralla, que encara avui es pot veure des de l’interior), es va transformar en palau (organitzat al voltant d’un pati), s’hi va annexionar la Casa del Degà (convertint el pati en un claustre), va ser seu del Col·legi d’Advocats (que va encarregar alguns elements ornamentals a Lluís Domènech i Montaner) i, finalment, l’Ajuntament li va donar l’ús actual.

El projecte per a l’edifici del Col·legi d’Arquitectes va néixer d’un concurs celebrat el 1958. Consta de dues parts: un cos baix, de forma trapezoïdal, que conté l’espai d’exposicions i la sala d’actes, i una torre de vuit pisos d’alçada. Els tres frisos de la Mediterrània a la façana i els dos a l’espai interior del primer pis són el conjunt escultòric més gran de Picasso a Barcelona, la visita permet tenir-los a tocar. Metro: L4 (Jaume I) // Bus: 14, 17, 19, 40, 45, 59, 120

Metro: L3 (Liceu), L4 (Jaume I) // Bus: 14, 45, 59, 91, 120, V15, V17 11. DOMUS ROMANA AL CARRER D’AVINYÓ PEP PARER

C. D’AVINYÓ, 15 Dissabte i diumenge de 11 a 14 h Segle I – IV; Vora arquitectura, 2015 Situada al costat sud de la ciutat romana, just al costat de la muralla (que també es pot veure), s’han recuperat fragments de tres habitacions d’una casa que probablement ocupava tota una illa d’habitatges. La visita permet veure els paviments i les pintures decoratives originals que s’han pogut recuperar, excepcionals a la ciutat, així com entendre les funcions de cadascuna de les habitacions, totes tres relacionades amb la vida social de l’habitatge. Metro: L3 (Liceu), L4 (Jaume I) // Bus: 14, 15, 59, 91, 120, V15, V17

CASA DE L’ARDIACA

12. DOMUS ROMANA AL CARRER DE SANT HONORAT

8. CAVALLERISSES DE LA GUÀRDIA URBANA

C. DE LA FRUITA, 2 Dissabte i diumenge de 11 a 14 h

C. DE WELLINGTON, 1 Dissabte i diumenge de 11 a 14 h Adrià Casademont, 1888 L’antic edifici de la Galeria de Màquines de l’Exposició Universal de Barcelona del 1888 va ser construït segons els paràmetres de modernitat del moment (tres naus cobertes per una estructura metàl·lica). Però després de l’exposició va ser parcialment enderrocat i afectat pel nou traçat del carrer de Wellington. Encara se’n conserven la façana principal (mirant al parc de la Ciutadella) i la part anterior de les naus, que estableixen un curiós diàleg amb els seus nous habitants.

Segle

XIII-XIV;

Josep Llinàs, 2010

Espai arqueològic de 680 m2 que conserva les restes d’una gran domus romana i de diversos locals comercials del segle IV, així com sis sitges dels segles XIII-XIV on s’emmagatzemaven tota mena de productes. El nou projecte arquitectònic permet un recorregut mitjançant una passarel·la que ressegueix les estructures antigues i reforça, en planta, els diversos espais, de manera que l’obra nova ajuda a comprendre l’obra vella. Metro: L3 (Liceu), L4 (Jaume I) // Bus: 14, 15, 59, 91, 120, V15, V17

Metro: L4 (Ciutadella-Vila Olímpica) // Bus: 41, 31, 71, 92, H16, V21 // Tram: T4 (Ciutadella-Vila Olímpica) 13. HABITATGE AL CARRER DEL MAR 9. CERCLE DEL LICEU LA RAMBLA, 65 Diumenge de 10 a 13 h 1847 Inaugurat sis mesos després del Gran Teatre del Liceu, hi destaquen les seves dependències de decoració modernista. A més a més del mobiliari i de l’interiorisme, el Cercle és una mostra viva de l’art dels millors artistes catalans de l’època. Té un interès particular la decoració amb murals d’Antoni Martí i l’important conjunt modernista constituït pels vitralls d’Oleguer Junyent, els elements decoratius de Josep Pascó i Alexandre de Riquer i, sobretot, els dotze plafons de Ramon Casas al saló de la Rotonda. Metro: L3 (Liceu) // Bus: 14, 59, 91, 120

C. DEL MAR, 15 Dissabte de 11 a 14 h i de 16 a 19 h RAS arquitectura, 2015 Habitatge situat en un soterrani de 55 m2 de la Barceloneta, originalment amb escassa il·luminació natural. El nou projecte s’articula al voltant d’un espai central polivalent envoltat per un seguit de peces que contenen les funcions pròpies de l’habitatge (dormitori, vestidor, bany, cuina, estudi i magatzem). Els nous envans no arriben al sostre perquè es puguin veure les voltes originals i per deixar passar la llum, que es reflecteix al màxim als murs laterals, blancs. Metro: L4 (Barceloneta) // Bus: 14, 39, 45, 59, 64, D20, V15 7

14. HABITATGES PER A GENT GRAN BARCELONETA (ACTIVITAT Gran OpenExtra) C. DELS PINZÓN, 6-12 Dissabte de 11 a 14 h

17. PALAU MOJA C. DE LA PORTAFERRISSA, 1 Dissabte de 11 a 19 h Josep Mas, 1774

Joan Carles Cardenal i González, 2004 Dins de l’activitat GRAN OpenExtra, la gent gran ens explicarà l’arquitectura del seu edifici d’habitatges, en aquest cas, un exemple de les primeres promocions d’Habitatges amb Serveis que es van construir des del Patronat Municipal de l’Habitatge de Barcelona. Es tracta d’un edifici amb forma de L on tots els habitatges són passants i tenen ventilació creuada. Metro: L4 (Barceloneta) // Bus: 14, 36, 39, 45, 59, 64, D20, V15, V27

Palau senyorial que va fer edificar el marquès de Moja i que ocupava una de les torres de la Porta Ferrissa, oberta a les muralles de la Rambla. El seu estil mostra els darrers moments del barroc junt amb influències del neoclassicisme francès. Al final del segle passat el palau va ser adquirit pel Marquès de Comillas i després d’un llarg abandó durant el qual va patir un parell d’incendis, el 1984 va ser rehabilitat i adaptat com a seu de la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. Metro: L3 (Liceu) // Bus: 14, 59, 91, 120

JORDI LÓPEZ (ARXIU PMHB)

18. PALAU MORNAU C. AMPLE, 35 Diumenge de 11 a 16 h Segle XVI-XVII; Manuel Joaquim Raspall i Mayol, 1908; Jordi Romeu, 2012 Després de l’última restauració, el Palau Mornau s’ha obert al públic com a museu dedicat al cànnabis. De l’antic edifici, dels segles XVI-XVII, se’n conserva el parament extern de carreus resseguits amb estuc i les obertures emmarcades amb pedra motllurada. La reforma i l’ampliació del 1908, d’aire modernista, són visibles a la façana, en què destaca la tribuna de ferro forjat, i a l’interior, amb alguns elements remarcables, com ara la llar de foc, la decoració dels sostres i el pati interior. Metro: L4 (Jaume I) // Bus: 14, 17, 19, 36, 40, 45, 59, 64, 120, D20

ANTONIO_WIJKMARK HABITATGES PER A GENT GRAN BARCELONETA

15. MURALLA ROMANA DE BAIXADA DE VILADECOLS BAIXADA DE VILADECOLS, 3 Diumenge de 11 a 19 h Segle I-IV Quan la primera muralla romana va deixar de tenir una funció defensiva, molts carrers van prendre el nom de baixada a causa del desnivell natural entre el mont Tàber i el segon recinte emmurallat. A la baixada de Viladecols, hi trobem aquesta torre romana del segle IV, de planta circular, que defensava l’est de la colònia romana de Barcino. Metro: L4 (Jaume I) // Bus: 17, 45, 120, V17

PALAU MORNAU

19. PARC DE LA CIUTADELLA – HIVERNACLE

16. PALAU CENTELLES

PG. DE PICASSO, 7. PARC DE LA CIUTADELLA Diumenge de 11 a 19 h

BAIXADA DE SANT MIQUEL, 8 Dissabte i diumenge de 11 a 14 h

Josep Amargós i Samaranch, 1883-1887; Batllori & Trepat arquitectes, 2015

Segle

Aquest palau barceloní fou elevat per Lluís de Centelles a final del segle XV sobre un altre edifici del segle XIII. Amb tres façanes de carreus de pedra de Montjuïc cedits de les pedreres municipals, destaca la de la baixada de Sant Miquel, amb portal adovellat i finestrals de traça gòtica convertits després en balcons. El pati rectangular, ordenat entre el XV i el XVI , disposa d’escala allotjada al mur que al segon tram penetra per una de les crugies en forma de galeria.

Juntament amb l’Umbracle i el Museu Martorell de Geologia, formava part del conjunt museístic i científic de la reordenació del Parc de la Ciutadella per a l’Exposició del 1888. La seva funció principal era el cultiu i l’exposició de plantes d’origen tropical. Consta de tres naus, d’estructura metàl·lica i tancament de vidre, i hi destaquen elements decoratius de ferro fos d’inspiració classicista. Tancat des del 2005, s’ha restaurat a partir de fotografies antigues i prospeccions, recreant-ne les decoracions florals originals.

Metro: L3 (Liceu), L4 (Jaume I) // Bus: 14, 17, 19, 40, 45, 59, 91, 120

Metro: L1 (Arc de Triomf), L4 (Jaume I) // Bus: 39, 40, 42, 51, 120, H14, H16

20. PARC DE LA CIUTADELLA - UMBRACLE

24. TEATRE DEL LICEU

PG. DE PICASSO, 13. PARC DE LA CIUTADELLA Diumenge de 11 a 19 h

LA RAMBLA, 65 Dissabte i diumenge, visites a les 10 h

Josep Fontseré i Mestres, 1883-1884

Miquel Garriga i Roca, 1847; Josep O. Mestres, 1961; Ignasi Solà-Morales, Xavier Fabré; Lluís Dilmé, 1994

El projecte de Josep Fontserè va ser reformat durant l’Exposició Universal per Jaume Gustà, per adequar-lo com a sala de festes i conferències; després Josep Amargós, sota la direcció d’Elies Rogent, li va retornar l’aspecte original. L’edifici està plantejat com el desenvolupament en l’espai d’una secció lobulada, composta de pilars de foneria i bigues corbades de ferro cobertes d’un entramat de fusta. Les testeres, de maó vist, estan concebudes com dos murs que interrompen i acoten la seqüència espacial. Metro: L1 (Arc de Tiomf), L4 (Barceloneta) // Bus: 14, 39, 40, 41, 42, 51, 120, 141

Aquest edifici, aparador de la burgesia industrial i financera de Barcelona, va patir dos incendis importants (1861 i 1994) que van destruir completament la sala i l’escenari del teatre. El darrer projecte de reconstrucció i ampliació del Gran Teatre del Liceu es va basar en tres eixos d’actuació: reconstrucció (decisió polèmica que va apostar per fer una rèplica exacta de l’antic edifici), modernització tècnica (per adaptar-lo tecnològicament) i augment de la seguretat (tant pel que fa al públic com als tècnics i els artistes). Metro: L3 (Liceu) // Bus: 14, 59, 91, 120

21. PARC DE RECERCA BIOMÈDICA DE BARCELONA – PRBB C. DEL DOCTOR AIGUADER, 88 Diumenge de 11 a 14 h i de 16 a 19 h Manuel Brullet, Albert de Pineda, Alfonso de Luna i Xavier Llambrich, 2001-2006 El PRBB està situat al front marítim de Barcelona, al costat de l’Hospital del Mar, amb el qual, juntament amb la Universitat Pompeu Fabra i la Universitat Autònoma de Barcelona, compon una gran illa que uneix assistència sanitària, docència i investigació. L’edifici es planteja compacte per adaptar-se al solar, esglaonat cap al mar i aixecant-lo per la seva part posterior cap a la ciutat. El revestiment de la façana en fusta natural i la seva forma troncocònica fan que tregui pes a tot el conjunt. Metro: L4 (Ciutadella-Vila Olímpica) // Bus: 14, 36, 41, 45, 59, 71, 92, D20, V21 // Tram: T4 (Ciutadella-Vila Olímpica)

25. TERRASSES DE SANTA MARIA DEL MAR PL. DE SANTA MARIA, 1 Dissabte i diumenge de 10 a 13 h Berenguer de Montagut i Ramón Despuig, 1329-1383 Des d’aquest indret excepcional podrem entendre l’originalitat de l’arquitectura gòtica catalana recorrent-ne les entranyes, trepitjant-ne les teulades i mirant de ben a prop les empremtes del pas del temps. Farem un tomb de 360 graus des del segon nivell de terrats que ens permetrà recórrer tota la basílica i tenir una perspectiva única del temple, del Born i de la ciutat de Barcelona. En cas de pluja s’anul·larà l’activitat. Metro: L4 (Jaume I) // Bus: 17, 45, 51, 120, V17

22. SALA PARÉS

26. TORRE D’AIGÜES DE LA CATALANA DE GAS

C. DE PETRITXOL, 5 Dissabte de 11.30 a 14 h i de 16.30 a 19.30 h i diumenge de 11.30 a 14 h

PARC DE LA BARCELONETA Dissabte i diumenge de 11 a 14 h i de 16 a 19 h

Espinet-Ubach, arquitectes, 1987

Aquesta torre modernista de 45 metres d’alçada permetia augmentar la pressió de l’aigua utilitzada a les instal·lacions de Catalana de Gas. S’aixeca sobre una base de planta rectangular sobre la qual es disposa un tronc de planta octogonal que sustenta el dipòsit, un cos cilíndric totalment recobert de ceràmica i envoltat per agrupacions de dobles obertures. Es corona amb una coberta cònica recoberta de ceràmica en la qual s’obren quatre obertures a manera de mansardes.

La Sala Parés és la galeria d’art més antiga de l’Estat espanyol (1840). L’any 1987 va ser objecte d’una renovació, que lligava tradició i modernitat. Respectar el seu aire i la seva essència són prioritats fonamentals, però també la transformació en una nova arquitectura. Els quatre pilars de ferro i la gran lluerna central es converteixen en protagonistes al voltant dels quals s’organitza l’espai, del qual es respecta i guarda la serenitat clàssica. Metro: L3 (Liceu) // Bus: 14, 59, 91

Josep Domènech i Estapà, 1906

Metro: L4 (Ciutadella-Vila Olímpica) // Bus: 36, 45, 59, D20, V27 // Tram: T4 (Ciutadella-Vila Olímpica)

23. SANT PAU DEL CAMP C. DE SANT PAU, 101 Dissabte, visita a les 11 h, i diumenge, visita a les 12.45 h 1117 L’església i el claustre és el que resta avui de l’antic monestir de Sant Pau del Camp. L’església que va substituir la primera, del segle X, va ser iniciada al 1117 i té una planta de creu grega, d’una sola nau coberta per una volta de canó i finalitzada en tres absis i una cúpula que tanca el transsepte. Al costat del braç dret del creuer, l’antiga sala capitular gòtica, reconvertida en capella del Santíssim, dóna accés al petit claustre de planta gairebé rectangular. Metro: L2, L3 (Paral·lel) // Bus: 20, 21, 24, 64, 88, 91,120, 121, D20, H14

27. 150 HABITATGES ALS TERRENYS DE L’ESTACIÓ DE FRANÇA C. DEL DOCTOR AIGUADER, 15-17 Dissabte de 11 a 14 h i de 16 a 19 h Conxita Balcells, 2015 Es tracta d’un edifici de volumetria complexa que dóna resposta a les característiques de l’emplaçament: unes façanes que, d’una banda, segueixen el perímetre del solar i, de l’altra, s’alineen a les traces dels edificis de la Barceloneta (façana oest); i una alçada que recula per reconèixer l’ombra dels edificis veïns i per buscar la millor orientació per als habitatges. Metro: L4 (Barceloneta) // Bus: 14, 39, 45, 51, 59, 64, 120, D20, H14, V15 9

Eixample 25 edificis 28. ANTIGA FÀBRICA D’ESTRELLA DAMM 29. BIBLIOTECA ARÚS 30. BIBLIOTECA SANT ANTONI - JOAN OLIVER (EXPOSICIÓ PREMIS AJAC IX) 31. CASA GOLFERICHS 32. CASA PLANELLS

SARRIÀ - SANT GERVASI

33. CASA SAYRACH - CASA MONTSERRAT 34. DIPÒSIT D’AIGÜES PLUVIALS DEL PARC JOAN MIRÓ 78

35. ESTUDI BAROZZI-VEIGA A LA CASA FRANCESC DE PAULA VALLET

LES CORTS

36. FÀBRICA LEHMAN 37. FÀBRICA LEHMAN - LOCAL SEP ENS EXPLICA JUJOL (ACTIVITAT) 38. HABITATGE AL CARRER D’AUSIÀS MARC 39. HABITATGE AL CARRER DE MANSO 41. HABITATGE AL CARRER DE VALÈNCIA 484 42. HOTEL MANDARIN ORIENTAL

43. HOTEL VILLA EMILIA 44. MERCAT DEL NINOT 45. MERCAT DELS ENCANTS 46. OFICINES LA CASA POR EL TEJADO

J 37 36

47. PALAU BARÓ DE QUADRAS 34

48. PALAU CASADES (COL·LEGI D’ADVOCATS DE BARCELONA)

43 31

49. PALAU MACAYA

GRAN VÍA DE LES CORTS CATALANES

127

50. PASSEIG DE SANT JOAN 51. TORRE BANC SABADELL 52. UNIVERSITAT DE BARCELONA 53. XARXA DE CLAVEGUERAM

SANTS - MONTJUÏC

39 30

DISSABTE DIUMENGE DISSABTE I DIMENGE

OPEN GREEN OPEN INFRAESTRUCTURES

JOSEP MARÍA JUJOL

125

J 33

HORTA - GUNARDÓ

133 GRÀCIA

28 AV. DI

P. DE GRÀCIA

AG O

49 53

41 32

ORTS CATALANES

P. DE SANT JOAN

C. D’ARAGÓ

52 35

45 38

114 SANT MARTÍ

CIUTAT VELLA

6 1

113

28. ANTIGA FÀBRICA D’ESTRELLA DAMM C. DEL ROSSELLÓ, 515 Dissabte i diumenge de 11 a 14 h i de 16 a 19 h Manuel Brullet, Albert de Pineda, Alfonso de Luna i 1905

32. CASA PLANELLS AV . DIAGONAL, 322 Dissabte de 15 de 19 h Josep Maria Jujol i Gibert, 1923-1924

El que va ser l’antiga fàbrica de cerveses Damm, i que actualment allotja les oficines de la seu de l’empresa, ocupa una illa completa de l’Eixample. El tractament de les façanes, combinant estucat i maó vist, i l’esvelta xemeneia de planta troncocònica són propis de l’arquitectura industrial de l’època. En l’exposició permanent s’explica, entre d’altres coses, la història centenària de l’empresa, la seva maquinària, la publicitat o els envasos.

Les línies sinuoses del volum de la planta principal i de les lloses dels balcons són els elements més característics d’aquest edifici, amb una interessantíssima combinació de buits i plens. Les petites dimensions del solar van obligar a adoptar solucions imaginatives a l’interior. Les dues façanes en cantonada mostren el conflicte entre l’adaptació a la geometria rectilínia de l’Eixample —façana al carrer de Sicília— i la febre jujoliana per les formes corbes —façana a la Diagonal.

Metro: L5 (Sant Pau-Dos de Maig) // Bus: 15, 19, 20, 33, 34, 43, 44, 45, 47, 50, 51, 92, 117

Metro: L2, L5 (Sagrada Família), L2 (Monumental) // Bus: 19, 33, 34, 43, 44, 50, 51, 62, V21

29. BIBLIOTECA ARÚS PG. DE SANT JOAN, 26 Dissabte de 11 a 14 h

SARAH TORRENTS

Bonaventura Bassegoda i Amigó, 1895 El fanal modernista de vidre glaçat, penjat de la façana, assenyala l’accés a aquest edifici, que va ser construït originàriament com edifici d’habitatges. El desig del propietari de fundar una biblioteca pública fa que a la seva mort es comenci un procés de transformacions per adequar-lo al nou ús. Un accés independent des del carrer amb una escala de marbre de tres trams i el treball amb materials nobles que donessin qualitat pública als que havien estat espais privats, van ser els criteris seguits per l’arquitecte i els artesans participants. Metro: L1 (Arc de Triomf), L2 (Tetuan) // Bus: 19, 39, 40, 41, 42, 51, 54, 55, 141

BIBLIOTECA ARÚS

30. BIBLIOTECA SANT ANTONI - JOAN OLIVER (EXPOSICIÓ PREMIS AJAC IX)

33. CASA SAYRACH - CASA MONTSERRAT

C. DEL COMTE BORRELL, 44 Dissabte de 11 a 14 h

AV. DIAGONAL, 423-425 Dissabte i diumenge de 11 a 14 h i de 16 a 19 h

RCR arquitectes, 2007

Manuel Sayrach i Carreras, 1915-1918

Remodelació d’una illa de l’Eixample que va convertir una antiga fàbrica de caramels en equipaments públics: una biblioteca, un casal d’avis i un jardí interior. La biblioteca actua com a element de relació entre el carrer i la resta d’equipaments, i es converteix en un mirador urbà a l’Eixample. En destaca l’organització interior, al voltant d’una grada, que afavoreix una lectura de caire informal i lúdica, i és un clar exemple de com l’arquitectura propicia i dóna suport a noves maneres d’actuar i ocupar els espais.

Edifici d’habitatges en cantonada, construït seguint els esquemes modernistes quan la majoria dels arquitectes ja havien abandonat aquesta estètica. Construït amb clares influències gaudinianes (finestres i coronament de l’edifici), en destaca la porta principal de l’avinguda Diagonal, coronada per una tribuna tancada per columnes esveltes que formen una espècie de galeria al pis principal. També val la pena ressaltar el sòcol exterior de pedra (resseguint les obertures), el vestíbul (que comunica amb el pati interior d’illa) i l’escala (treballada en detall amb una decoració extraordinària). Es visitaran i s’explicaran els vestíbuls de la Casa Sayrach i la Casa Montserrat (carrer Enric Granados cantonada avinguda Diagonal).

En col·laboració amb l’Agrupació de Joves Arquitectes de Catalunya, podreu gaudir de l’exposició dels Premis AJAC IX. Metro: L2 (Sant Antoni), L3 (Poble Sec) // Bus: 20, 24, 37, 64, 91, 120, 121, D20 31. CASA GOLFERICHS GRAN VIA DE LES CORTS CATALANES, 491 Dissabte de 10 a 14 h Joan Rubió i Bellver, 1901; Pere Joan Ravetllat i Carme Ribas, 1986 El Xalet, com era anomenat fins no fa gaire, va ser el primer encàrrec de Joan Rubió i Bellver quan va acabar la seva formació a l’estudi de Gaudí. Podem veure com segueix el seu mestre en l’interessant joc de volums, la combinació de materials i l’ús d’elements neomedievals. Hi destaca especialment la tribuna cantonera i el teulat amb destacats voladissos. La casa va ser rehabilitada el 1987 per allotjar-hi la seu de la Fundació Pi i Sunyer i el Centre Cívic Casa Golferichs. Metro: L1 (Rocafort) // Bus: 9, 13, 20, 37, 41, 50, 55, 91, 141, H12 12

Metro: L3, L5 (Diagonal) // Bus: 6, 7, 15, 16, 17, 22, 24, 27, 32, 33, 34, 54, 58, 64, 66, 67, 68 34. DIPÒSIT D’AIGÜES PLUVIALS DEL PARC JOAN MIRÓ C. DE LA DIPUTACIÓ / C. DE TARRAGONA Dissabte, visites a les 9.30, 11 i 12.30 h Àngel Villanueva, 2003 Els dipòsits de regulació d’aigües pluvials de Barcelona, juntament amb una gestió avançada del sistema de drenatge i sanejament urbà, tenen com a objectiu minimitzar les inundacions a la ciutat i els desbordaments del clavegueram als medis receptors, enviant més aigües a les depuradores i reduint, per tant, la contaminació al riu Besòs i a la mar Mediterrània. En cas de pluja o d’avís de pluja s’anul·larà l’activitat. Metro: L1, L3 (Espanya) // Bus: 9, 13, 23, 27, 37, 46, 50, 65, 79, 91, 109, 115, 141, 165, D20, H12, V7 // FGC: L8 (Espanya)

35. ESTUDI BAROZZI-VEIGA A LA CASA FRANCESC DE PAULA VALLET C. DE BAILÈN, 36 Diumenge de 11 a 14 h Gabriel Borrell, 1912; Estudi Barozzi-Veiga, 2004

39. HABITATGE AL CARRER DE MANSO C. DE MANSO, 66 Dissabte de 10 a 19 h Josep Azuara i Ariadna Cumellas, 2014

En aquest edifici d’habitatges catalogat destaca, a l’exterior: la façana, amb una gran tribuna de la planta principal, els elements de decoració i el treball de ferro; i, a l’interior: el despatx d’arquitectura Barozzi-Veiga, guanyadors del catorzè Premi d’Arquitectura Contemporània de la Unió Europea - Premi Mies van der Rohe, dotat amb 60.000 euros i considerat el més prestigiós del camp de l’arquitectura a Europa. Veiga i Barozzi han rebut el premi per la Filharmònica de Szczecin (Polònia).

Dos anys enrere, el pis es distribuïa en passadissos i estances sense ventilació natural ni llum; per això, el primer plantejament va ser enderrocar buscant que la llum natural fluís cap al centre del pis. A través de parets de vidre amb capacitat de tornar-se opaques, s’aprofita el poc ús que tenen les habitacions de dia i, per tant, poden permetre el pas de la llum a través seu. Al mateix temps, es va procurar que, a través d’un joc de miralls, les increïbles vistes exteriors travessessin el llindar dels finestrals cap a l’interior.

Metro: L1, L4 (Urquinaona), L2 (Tetuan) // Bus: 6, 7, 19, 47, 50, 51, 54, 55, 62, H12

Metro: L2 (Sant Antoni), L3 (Poble Sec) // Bus: 20, 24, 37, 64, 91, 120, 121, D20

36. FÀBRICA LEHMAN C. DEL CONSELL DE CENT, 159 Dissabte de 11 a 14 h i de 16 a 19 h Accedint per un carreró central s’arriba a un pati interior amb una xemeneia de 25 m d’alçada, al voltant del qual es duien a terme totes les operacions de la fàbrica. Se’n coneixen diferents usos originals: des de subministrament de plats i coberts per a l’exèrcit, fins al treball de caps de nines de llauna i de porcellana, o teixits per a disfresses de peluix. Actualment l’espai és compartit per una vintena d’estudis-taller, amb un aire atractivament decadent. Metro: L1 (Urgell, Rocafort) // Bus: 9, 20, 37, 41, 43, 44, 50, H12 JOAN ANDREU RAMIS

37. FÀBRICA LEHMAN - LOCAL SEP ENS EXPLICA JUJOL (ACTIVITAT)

HABITATGE AL CARRER MANSO

C. DEL CONSELL DE CENT, 159 Dissabte de 16 a 19 h

41. HABITATGE AL CARRER DE VALÈNCIA 484

Josep Llobet Arquitectes (Torre de la Creu, 2005; exposició ‘Jujol, fragments i transformacions’, 2006; Can Negre, 2011) Recerca i rigor són les eines que va emprar Josep Llobet per entendre i poder rehabilitar dues grans obres de Jujol a Sant Joan Despí: la Torre de la Creu, recuperant-ne l’interior, i, a Can Negre, la façana. L’arquitecta Natalia Ojeda hi va participar i ens explicarà el procés de rehabilitació d’ambdues obres, des de l’estudi històric precís a la seva materialització. Metro: L1 (Urgell, Rocafort) // Bus: 9, 20, 37, 41, 43, 44, 50, H12

C. DE VALÈNCIA, 482-484 Diumenge de 11 a 14 h Agustí Costa, 2010 Remodelació integral d’un habitatge situat en un edifici plurifamiliar entre mitgeres, a l’Eixample, després d’enderrocar-ne l’interior i deixar buides les tres crugies estructurals. Els banys, la cuina i la resta d’espais es conformen mitjançant uns volums semiprefabricats, construïts al taller i finalitzats a l’obra. Els volums s’aturen a 50 cm del sostre de l’habitatge amb una triple finalitat: permetre la visió superior de tot l’espai, retroil·luminar falsos sostres de policarbonat i recolzar-hi aparells d’il·luminació dirigits cap al sostre.

38. HABITATGE AL CARRER D’AUSIÀS MARC

Metro: L2, L5 (Sagrada Família) // Bus: 19, 33, 34, 50, 51, 62, H10, V21

C. D’AUSIÀS MARC, 145 Diumenge de 10 a 14 h

42. HOTEL MANDARIN ORIENTAL

Isabel Vega, 2009

PG . DE GRÀCIA , 38-40 Diumenge de 11 a 15 h

Un antic habitatge, amb una distribució interior que presentava estances sense ventilació ni il·luminació natural, es reforma per acollir un nou programa funcional que es resol en un loft de 75 m2 i 8 m2 de terrassa, molt lluminós i que permet gaudir visualment dels quasi 20 m de longitud que separen ambdues façanes. L’habitatge s’ordena a partir de la peça central del bany, que genera dos grans espais: un que inclou el menjador-estar i la cuina, il·luminat i ventilat a través de la terrassa de la façana del pati d’illa, i un altre, amb una habitació-estudi il·luminada i ventilada a través de la façana del carrer d’Ausiàs Marc. Metro: L1 (Arc de Triomf, Marina), L2 (Monumental) // Bus: 6, 7, 54, 62, H12, V21 // Tram: T4 (Auditori-Teatre Nacional)

Carles Ferrater OAB, Juan Trias de Bes, Patricia Urquiola i Beth Figueres, 2010 Aquest edifici proposa la prolongació del passeig de Gràcia a través d’un itinerari arquitectònic que “introdueix” l’espai públic dins l’edifici fent-lo arribar fins a l’interior d’illa. Com una escenografia, l’accés principal es produeix a través d’una passera aèria, que elimina l’entrada original d’escala imperial. L’entrada al recinte tancat de l’hotel està situada a la planta altell. Des d’aquí es descobreix l’antic pati d’operacions, que acull les dependències més públiques com salons, restaurants i cafeteria. Metro: L2, L3, L4 (Passeig de Gràcia) // Bus: 7, 16, 17, 20, 22, 24, 39, 43, 44, 45, 47, 50, 54, 63, 67, 68, H12 13

43. HOTEL VILLA EMILIA C. DE CALÀBRIA, 115 Dissabte i diumenge de 12 a 14 h i de 17 a 19 h Bosch Cuspinera Associats, 2007 Uns nous propietaris, de tradició hotelera, han convertit una finca familiar en un hotel que vol transmetre als hostes la sensació d’allotjar-se en una casa particular. Per aconseguir-ho, s’ha moblat cada racó amb peces úniques de la col·lecció familiar, amb un estil eclèctic on conviuen peces d’antiquari amb peces contemporànies. Metro: L1 (Rocafort) // Bus: 13, 27, 41, 50, 55, 91, H12, H16 // FGC: L8 (Espanya)

46. OFICINES LA CASA POR EL TEJADO C. DE ROGER DE LLÚRIA, 41 Dissabte i diumenge de 10 a 19 h La Casa por el Tejado, 2014 Aquesta oficina és un exemple de la construcció d’àtics en finques on no s’ha esgotat la capacitat constructiva, de manera que es consolida l’edificabilitat de l’urbanisme de Barcelona. El projecte es basa en la implantació d’un mòdul prefabricat d’habitatge que, aprofitant les infraestructures existents d’antics edificis i, per tant, sense crear nous impactes, vol donar nous habitatges al centre de la ciutat a un preu més ajustat. Metro: L2 (Tetuan), L2, L3, L4 (Passeig de Gràcia), L4 (Girona) // Bus: 7, 22, 24, 39, 45, 47, 50, 54, H12, V15, V17

44. MERCAT DEL NINOT C. DE MALLORCA, 157 Dissabte de 11 a 19 h Antoni de Falguera i Joaquim Vilaseca, 1933; MAP arquitectes i G56, 2015 Aquest mercat, situat on a finals del segle XIX hi havia hagut un mercat ambulant, inicialment es coneixia com a Mercat del Porvenir (per la seva ubicació). Després, però, fent referència al mascaró que s’havia col·locat en una taverna propera i que havia donat nom a la zona, va rebre el nom popular de Mercat del Ninot. El projecte de reforma n’ha consolidat i reforçat l’estructura metàl·lica original, de tres cossos, i ha encastat les parades exteriors a la mateixa pell de l’edifici, alliberant espai de vorera en favor dels vianants. Metro: L5 (Hospital Clínic) // Bus: 14, 20, 37, 54, 58, 59, 63, 64, 66, H10 // FGC: L6, L7 (Provença)

47. PALAU BARÓ DE QUADRAS AV. DIAGONAL, 373 Dissabte i diumenge de 10 a 14.30 h Josep Puig i Cadafalch, 1904-1906; Judith Masana i J. Luis Delgado, 2002-2003 Palauet entre mitgeres, fruit de la reforma feta per Puig i Cadafalch d’una casa més antiga. Té pati central, parets de càrrega de maó i sostres fets amb bigues de ferro i de fusta, amb revoltons. L’element més significatiu és la gran tribuna de pedra de la façana de l’avinguda Diagonal. Per a l’ús actual, es construeix una nova escala i un pou de llum que travessa tot l’edifici. Tots els elements nous tenen un tractament actual i neutre per la seva proximitat als elements de l’obra original. Metro: L3, L5 (Diagonal) // Bus: 6, 7, 15, 16, 17, 20, 22, 24, 33, 34, 39, 45, 47 // FGC: L6, L7 (Provença)

ADRIÀ GOULA

MERCAT DEL NINOT

45. MERCAT DELS ENCANTS AV. MERIDIANA, 69 Dissabte de 11 a 19 h B720 Fermín Vázquez arquitectos, 2013 El nou Mercat dels Encants es troba a cavall entre la reforma de la plaça de les Glòries i l’eix de la Meridiana. El projecte vol mantenir la idea de mercat a l’aire lliure, dels antics Encants Vells, per fugir del model d’edifici de centre comercial tancat, i planteja una plaça comercial contínua que connecta les diferents cotes dels carrers perimetrals de la parcel·la. La coberta, a 25 metres d’alçada, està pensada com una icona urbana que resguarda les activitats comercials i alhora reflecteix les activitats de l’entorn a l’interior del mercat. Metro: L1 (Glòries), L2 (Monumental) // Bus: 7, 92, 192, H12, V21, // Tram: T4, T5, T6 (Glòries) 14

48. PALAU CASADES (COL·LEGI D’ADVOCATS DE BARCELONA) C. DE MALLORCA, 283 Dissabte de 15 a 19 h Antoni Serra i Pujals, 1883; Agustí Borrell i Sensat, 1950 Palauet classicista de planta rectangular que s’organitza al voltant d’un pati central, cobert per una claraboia i format per columnes de marbre multicolors. L’ampliació al carrer Roger de Llúria replica la façana original i relliga el conjunt amb una façana aixamfranada, lleugerament enretirada de la línia del carrer, que esdevé l’entrada principal. Està presidida, al coronament, per quatre escultures de cos sencer. És la seu del Col·legi d’Advocats des de l’any 1921. Metro: L3 (Diagonal), L5 (Verdaguer) // Bus: 6, 15, 20, 22, 24, 33, 34, 39, 43, 44, 45, 47

49. PALAU MACAYA

51. TORRE BANC SABADELL

PG. DE SANT JOAN, 108 Dissabte de 11 a 19 h i diumenge de 11 a 14 h

AV. DIAGONAL, 407 BIS Dissabte de 10 a 14 h i de 16 a 19 h

Josep Puig i Cadafalch, 1901; Valeri Consultors, 2012

Francesc Mitjans Miró, 1969; Mateo Arquitectura, 2007

Aquest edifici constitueix l’homenatge que Josep Puig i Cadafalch fa a la tipologia de palau medieval barceloní, distribuint l’espai mitjançant un pati interior amb una escala que ens condueix al pis principal. En destaca la pedra treballada de les façanes estucades blanques, la tribuna d’estil gòtic, la porta principal i les dues torres laterals cobertes amb teulada a quatre vessants. L’edifici, propietat de la fundació “la Caixa” reformat el 2012, és un espai per impulsar el diàleg i el coneixement entre tots els agents que impacten en el món social. Metro: L4, L5 (Verdaguer) // Bus: 6, 15, 19, 33, 34, 43, 44, 50, 51, 55

Torre de 24 plantes, emblemàtica a la ciutat. Els extrems del prisma resolts amb paraments opacs, que recullen els nuclis de comunicació i de servei, emmarquen un volum resolt amb un mur cortina subdividit en tres trams verticals. Aquesta solució permet que les plantes siguin diàfanes, dividides en dos grans espais separats por un passadís de comunicació. Metro: L3, L5 (Diagonal) // Bus: 6, 7, 15, 16, 17, 22, 24, 27, 33, 34, 58, 64, 67, 68 // FGC: L6, L7 (Provença) 52. UNIVERSITAT DE BARCELONA GRAN VIA DE LES CORTS CATALANES, 585 Dissabte de 11 a 14 h

50. PASSEIG DE SANT JOAN PG. DE SANT JOAN, 87 Dissabte, visites a les 17 i 18 h

Elies Rogent, 1863-1872

Lola Domènech i Teresa Galí (fase 1: 2011 / fase 2: 2014) La transformació d’aquest eix infraestructural, dominat abans pel trànsit rodat, ara dóna prioritat als vianants, ciclistes i infants (parcs infantils). Però és sobretot el seu disseny en clau paisatgística el que ha convertit aquest carrer situat al mig de l’Eixample en un espai de caràcter natural, aplicant-hi arguments mediambientals com la vegetació de secà i paviments permeables. Metro: L4, L5 (Verdaguer) // Bus: 6, 15, 19, 33, 34, 43, 44, 50, 51, 55

Edifici exempt que ocupa pràcticament dues illes de l’Eixample, envoltat d’un jardí interessant tant per la concepció com per les espècies que conté. Organitzat a partir d’una planta en forma de U, inicialment tenia les dependències representatives al centre, i a cada un dels extrems, les facultats de ciències i de lletres. Les dues torres quadrades, resoltes quasi com si fossin campanars i que coronen els extrems de la façana, ajuden a donar la idea de «temple laic» que té l’edifici. Metro: L1, L2 (Universitat) // Bus: 9, 14, 16, 17, 24, 41, 50, 54, 55, 58, 59, 62, 63, 64, 66, 67, 68, 91, 141, H12 // FGC: L6, L7 (Catalunya)

ADRIÀ GOULA

MIQUEL MIRALLES

UNIVERSITAT DE BARCELONA

53. XARXA DE CLAVEGUERAM PG. DE SANT JOAN, 91 Dissabte, visites a les 9, 10.15, 11.30 i 12.45 h Pere Garcia Fària, 1894 La xarxa de clavegueram de Barcelona recull les aigües residuals produïdes a la ciutat i les transporta fins a les depuradores. Les clavegueres garanteixen la higiene i la salut pública, eviten possibles inundacions i faciliten el sanejament de les aigües residuals. Per raons de seguretat, no hi poden entrar els menors de 8 anys. És imprescindible vestir amb pantaló llarg, màniga llarga i coll tancat, i anar amb calçat pla, tancat i de sola de goma (antilliscant). L’espai no és adequat per a persones amb claustrofòbia o mobilitat reduïda. En cas de pluja o d’avís de pluja s’anul·larà l’activitat. PASSEIG DE SANT JOAN

Metro: L4, L5 (Verdaguer) // Bus: 6, 15, 19, 33, 34, 43, 44, 50, 51, 55 15

Gràcia 11 edificis 54. ANTIGA FÀBRICA TÈXTIL MACSON (IED BARCELONA) 55. APARTAMENT JUAN 56. CAN TITELLA - HABITATGE I ESTUDI 57. CASA DE LA VILA DE GRÀCIA 58. CASA MARSANS (ALBERG MARE DE DÉU DE MONTSERRAT) 59. ESPAI SLOWMOV 60. FINCA SANSALVADOR 61. LA VIOLETA 62. ORATORI I RESIDÈNCIA DE SANT FELIP NERI 63. REFUGI ANTIAERI DE LA PLAÇA DEL DIAMANT 64. TALLERS MANYACH (ESCOLA JOSEP MARIA JUJOL)

DISSABTE DIUMENGE DISSABTE I DIMENGE

142 51

OPEN GREEN OPEN INFRAESTRUCTURES

JOSEP MARÍA JUJOL

J 60 58

SARRIÀ - SANT GERVASI HORTA - GUNARDÓ

ÀCIA

GRAN DE GR

56 63

62 61

59 64

EIXAMPLE

DE GRÀCIA PG. SANT JOAN

TRAVESSERA

54. ANTIGA FÀBRICA TÈXTIL MACSON (IED BARCELONA) C. DE BIADA, 11 Dissabte de 11 a 14 h i de 17 a 19 h i diumenge de 11 a 15 h Cristiano Franconi i Rodrigo González, 2010-2012 (amb Alessandro Scarnato a la 1a fase) La nova seu de l’Escola Superior de Disseny, conserva l’estructura original i l’aspecte industrial de l’antiga fabrica tèxtil Macson de Barcelona construïda al 1952. L’edifici es composa de quatre plantes, integrant els valors del Design For All, amb espais amplis i flexibles, que faciliten la intervenció i el treball col·lectiu entre estudiants i docents. La re-organització de l’antic pati de càrregues, que es cobreix amb un revestiment de fusta, amb una sèrie de rampes i escales, permet accedir als diferents punts de l’escola. Metro: L3 (Fontana) // Bus: 22, 24, 39, 87, 114, 116 ANTONIO_WIJKMARK

57. CASA DE LA VILA DE GRÀCIA PL. DE LA VILA DE GRÀCIA, 2 Dissabte de 11 a 14 h i de 16 a 19 h i diumenge de 11 a 14 h Francesc Berenguer i Mestres, 1905-1906; ZFC, 2008 L’edifici construït a mitjans del segle XIX, va ser remodelat per Francesc Berenguer cap al 1905, reforma de la qual va sorgir la façana actual. Aquesta, tot i que conserva alguns elements de l’obra antiga, és bàsicament modernista, un llenguatge que es fa sentir sobretot al pis superior i al coronament, on destaca un gran escut de Gràcia amb un notable treball de forja. En l’actualitat és la seu del districte. A la primera planta trobem el Saló de Plens i la Sala de Pintures Metro: L3 (Fontana) // Bus: 22, 24, 39, 87, 114 // FGC: L6, L7 (Gràcia) 58. CASA MARSANS (ALBERG MARE DE DÉU DE MONTSERRAT) PG. DE LA MARE DE DÉU DEL COLL, 41-51 Dissabte de 11 a 14 h Juli Marial i Tey, 1907 Antic habitatge unifamiliar de planta quadrada que s’organitza al voltant d’un pati centralitzat, que a l’interior es tradueix en un espai a manera de claustre desenvolupat a la primera planta amb arcades de disseny neoàrab. La decoració interior modernista confereix a l’espai un espectacular joc de llum i color. La rehabilitació va reconvertir l’edifici en alberg, tot afegint-hi un edifici de nova planta. Metro: L5 (El Coll-La Teixonera) // Bus: 27, 87, 92, 123, 124, 129

ANTIGA FÀBRICA TÈXTIL MACSON (IED BARCELONA)

55. APARTAMENT JUAN

59. ESPAI SLOWMOV

C. GRAN DE GRÀCIA, 56 Diumenge de 16 a 19 h

C. DE LUIS ANTÚNEZ, 18 Dissabte i diumenge de 11 a 14 h

Vora arquitectura (Pere Buil i Toni Riba), 2011

The Hall Studio, 2015

En el seu estat anterior a la reforma, aquest apartament era un conjunt d’espais en els quals s’apreciaven diferents etapes sobreposades. Tot i que en aquest cas la preexistència no tenia un valor patrimonial ni històric excepcional, era perfectament aprofitable i atractiva, i ha portat a una estratègia de reciclatge i transformació, amb límits difusos, a la qual s’ha sobreposat l’aportació de nous elements funcionals concentrats i diferenciats. Va participar a la Biennal d’Arquitectura de Venècia de 2014, va ser finalista als XII BEAU i seleccionat als Premis FAD el 2012.

Projecte de transformació d’un habitatge en botiga amb obrador per torrar cafè, que recupera la personalitat del local original: aprofita l’alçada del local per augmentar-ne la lluminositat, restaura el paviment hidràulic, respecta la llar de foc i recupera les bigues de fusta i la volta catalana. A més, gràcies al disseny d’un nou mobiliari de fusta modular, el projecte aconsegueix crear un espai diàfan polivalent. Metro: L3, L5 (Diagonal), L3 (Fontana) // Bus: 6, 22, 24, 27, 32, 33, 34, 87, 114, H8, V17 // FGC: L6, L7 (Gràcia)

Metro: L3 (Fontana) // Bus: 22, 24, 39, 87, 114 // FGC: L6, L7 (Gràcia)

56. CAN TITELLA - HABITATGE I ESTUDI C. D’ASTÚRIES, 40 Diumenge de 11 a 13 h i de 16 a 18 h 1900; Daniel Tigges, 2014 Aquesta rehabilitació d’una casa del segle XIX opta per materials de poc impacte mediambiental i combina sistemes d’alta eficiència energètica (com ara un sòl radiant) amb fonts passives d’energia (com el pou canadenc). L’aplicació de l’eina suïssa Minergie en el context de Barcelona ha exigit una reflexió tecnològica per part de l’arquitecte. Metro: L3 (Fontana) // Bus: 22, 24, 27, 32, 39, 87, 92, 114, V17 // FGC: L6, L7 (Gràcia) 18

CAN TITELLA - HABITATGE I ESTUDI

62. ORATORI I RESIDÈNCIA DE SANT FELIP NERI

MARC PEIRO

C. DEL SOL, 2-10 Dissabte de 11 a 13.30 h i de 15 a 18 h Josep Artigas i Ramoneda, 1891-1894 Aquest conjunt arquitectònic es compon, d’una banda, d’una part residencial, destinada a ús exclusiu de la congregació de l’oratori, on les dependències s’organitzen al voltant d’un claustre central, i, de l’altra, de l’edifici corresponent a l’oratori, del qual destaca la voluntat mimètica, especialment de les façanes externes, respecte de la casa mare ubicada a la barcelonina plaça de Sant Felip Neri. Metro: L3 (Fontana) // Bus: 22, 24, 39, 114, V17

ORATORI I RESIDÈNCIA DE SANT FELIP NERI

63. REFUGI ANTIAERI DE LA PLAÇA DEL DIAMANT

PL. DEL DIAMANT Dissabte, visites a les 11 i 12 h

60. FINCA SANSALVADOR PG. DE LA MARE DE DEU DEL COLL, 79 Dissabte, visites a les 11.30 i 12.30 h

1937 - 1938 El refugi de la plaça del Diamant va ser un dels refugis antiaeris que els veïns de Gràcia van construir durant la Guerra Civil: un entramat de túnels on es podien refugiar unes dues-centes persones, a dotze metres sota terra. Les parets i els sostres estan revestits de maons i es conserva un petit espai destinat a la infermeria.

Josep Maria Jujol i Gibert, 1910 Jujol va construir el mur de tancament de la finca i gran part de l’habitatge del porter, decorats amb elements de maó vist, ceràmica i esgrafiats. La troballa d’una mina d’aigua, que el propietari va voler explotar econòmicament, va fer aturar les obres, que preveien també l’edificació d’una torre a la part més alta que no es va arribar a construir. A les galeries subterrànies de la planta embotelladora, Jujol hi va dissenyar diversos arcs parabòlics de maó vist amb funció estructural. Metro: L5 (El Coll-La Teixonera) // Bus: 87, 92, 119, 129, V17

Metro: L3 (Fontana) // Bus: 22, 24, 39, 87, 114

64. TALLERS MANYACH (ESCOLA JOSEP MARIA JUJOL)

C. DE LA RIERA DE SANT MIQUEL, 41 Diumenge de 11 a 14 h i de 16 a 19 h (El diumenge de 16 a 19 h es farà una activitat a càrrec d’A. Circunference “Aproximació a Jujol des del dibuix i el collage”) Josep M. Jujol i Gibert, 1916-1918; Bach i Mora, arquitectes, 1982-1987 L’escola Josep Ma. Jujol integra, com a part de la seva zona d’esbarjo, les naus modernistes que formaven part del taller de fabricació de mecanismes de seguretat que Josep Ma. Jujol va bastir per a l’industrial Pere Manyach. Es tracta d’una gran nau coberta de dents de serra, feta amb voltes amb tirants. Al costat sud apareixen arrenglerades unes claraboies arrodonides i contrapesos de rajols que constitueixen els elements més espectaculars de la construcció. Metro: L3, L5 (Diagonal) // Bus: 6, 7, 15, 16, 17, 22, 24, 27, 32, 33, 34, 87, 114 // FGC: L6, L7 (Gràcia)

ESPAI SLOWMOV ANTONIO_WIJKMARK

61. LA VIOLETA C. DE MASPONS, 6 Dissabte de 11 a 14 h i de 16 a 19 h Jaume Gustà Bondia, 1893; Joan Milelire i Miquel Alonso, 2012 Aquest edifici, de planta baixa i pis, va ser la seu de la Sociedad de Fomento Voluntario de la Villa de Gracia. Té dues façanes ordenades simètricament, amb un estil eclèctic d’arrel classicista molt corrent a la Gràcia del moment. L’ornamentació es basa sobretot en les pilastres amb formes de «punta de diamant», coronades amb capitells florals. També destaca la prominent cornisa, sostinguda per mènsules amb màscares esculpides, i diversos detalls escultòrics i esgrafiats. Metro: L3 (Fontana) // Bus: 22, 24, 39, 87, 114 // FGC: L6, L7 (Gràcia)

TALLERS MANYACH (ESCOLA JOSEP MARIA JUJOL)

Horta Guinardó 12 edificis 65. BATERIES ANTIAÈRIES DEL TURÓ DE LA ROVIRA 66. CASA DE LES ALTURES 67. CASA GALLART I PARC DE LES HEURES 68. CILINDRE D’HORTA 69. HABITATGES LA CASA DEL PATI 70. HABITATGES PER A GENT GRAN AL CARRER DE LA MARINA (ACTIVITAT Gran OpenExtra) 71. HOSPITAL DE LA SANTA CREU I SANT PAU. RECINTE MODERNISTA DE SANT PAU 72. MERCAT, TORRE I CASAL DEL GUINARDÓ 73. PARC DEL LABERINT D’HORTA 74. PAVELLÓ DE LA REPÚBLICA

75. REFUGI ANTIAERI - MAS GUINARDÓ 76. TORRE JUSSANA

GRÀCIA

DISSABTE DIUMENGE DISSABTE I DIMENGE

OPEN GREEN OPEN INFRAESTRUCTURES

JOSEP MARÍA JUJOL

EIXAMPLE

67 63

ALT ED

AD ND

74 76

NOU BARRIS

92 87

65 94 86

SANT ANDREU 75

69 RONDA GUINARDÓ

71 SANT MARTÍ

65. BATERIES ANTIAÈRIES DEL TURÓ DE LA ROVIRA

69. HABITATGES LA CASA DEL PATI

C. DE MARIÀ LAVÈRNIA, 61 Dissabte i diumenge de 11 a 14 h

RDA. DEL GUINARDÓ, 44 Dissabte de 16 a 19 h

AAUP (Jordi Romero i Associats) i JDVDP (Jansana, De la Villa, De Paaw Arquitectes), 2011

MBM arquitectes, 1962-1964

El Turó de la Rovira ha viscut i presenciat diferents episodis de la nostra història: des de la construcció d’un dipòsit de la Companyia d’Aigües de Barcelona i les primeres cases d’estiueig, fins a l’actual instal·lació d’antenes de telecomunicacions, passant per la reactivació de la pedrera de Can Baró, la ubicació de bateries antiaèries durant la Guerra Civil i la construcció del barri de barraques dels Canons. Gràcies a la rehabilitació que s’hi ha dut a terme, Premi Europeu de l’Espai Públic Urbà 2012, tots aquests episodis encara s’hi poden reconèixer, mentre es gaudeix d’unes bones vistes de 360 graus de la ciutat de Barcelona. Bus: 24, 92, 119, V17

Aquest emblemàtic edifici dels anys seixanta va significar una aposta innovadora dels joves arquitectes Josep Martorell, Oriol Bohigas i David Mackay, i dels seus promotors. També cal ressaltar-ne una construcció impecable a càrrec de Famadas. La innovació és marcada per la ubicació del pati amb una font central, al voltant de la qual es «plega» l’edifici. Aquest va ser un paradigma de l’habitatge col·lectiu a Barcelona. Metro: L4 (Alfons X) // Bus: 39, 55, 92, 114, H6, V21

70. HABITATGES PER A GENT GRAN AL CARRER DE LA MARINA (ACTIVITAT Gran OpenExtra)

66. CASA DE LES ALTURES

C. DE LA MARINA, 351 Dissabte de 16 a 19 h

RDA. DEL GUINARDÓ, 49 Dissabte de 16 a 19 h

Ricard Mercadé i Aurora Fernández, 2004

Enric Figueres, 1890; Víctor Argentí, 1991 Projectada amb un llenguatge neoàrab, inicialment havia de ser l’habitatge de l’enginyer director de la Societat General d’Aigües de Barcelona. S’anomena Casa de les Altures perquè al costat hi havia els motors d’elevació d’aigua cap als dipòsits situats al turó de la Rovira. El 1991 es va rehabilitar com a seu del Districte d’Horta-Guinardó. Es tracta d’un edifici de base rectangular, amb un buit central que correspon a un pati i amb un cos adossat a la façana sud en forma de porxo.

Dins de l’activitat Gran OpenExtra, la gent gran ens explicarà l’arquitectura del seu edifici d’habitatges, en aquest cas, un exemple de les primeres promocions d’Habitatges amb Serveis que es van construir des del Patronat Municipal de l’Habitatge de Barcelona. Es tracta d’un edifici de planta baixa i set pisos integrat en el teixit urbà i envoltat d’altres equipaments públics, que reforcen la integració d’aquest col·lectiu en la societat. Metro: L4 (Alfons X) // Bus: 20, 39, 45, 47, 55, 92, 114, H6, H8, V21

Metro: L4 (Alfons X) // Bus: 32, 39, 55, 92, 114, H6, V21

JORDI LÓPEZ

67. CASA GALLART I PARC DE LES HEURES C. DE L’HARMONIA S/N Diumenge de 11 a 14 h i de 16 a 18 h August Font de Carreres, 1895; Norman Cinnamond, 1993 Josep Gallart Forgas es va fer construir un palau d’estil chateau francès envoltat d’un jardí majestuós de gran valor paisatgístic, per competir amb el palau veí de la finca del Laberint d’Horta. Durant la Guerra Civil hi va residir el president de la Generalitat, Lluís Companys, i s’hi va construir un refugi antiaeri, actualment en un magnífic estat de conservació. Amb la rehabilitació per adequar l’edifici en seu universitària, es van reproduir els elements més significatius per retornar-los a l’estat original: l’escala principal amb la seva barana, el sòl amb dibuix de tauler d’escacs, les motllures als passadissos, etc. Metro: L3 (Mundet) // Bus: 27, 60, 73, 76, V21

HABITATGES PER A GENT GRAN AL CARRER DE LA MARINA

71. HOSPITAL DE LA SANTA CREU I SANT PAU. RECINTE MODERNISTA DE SANT PAU C. DE SANT ANTONI MARIA CLARET, 167 Dissabte de 15 a 18.30 h Lluís Domènech i Montaner i Pere Domènech i Roura, 1905-1930; ONL Arquitectura i Guitart Arquitectura i Ass, 2014

Al final de la Rambla del Carmel es va construir aquest pas vertical per a vianants que salvava el relleu accidentat propi del barri del Carmel i millorava la comunicació entre barris. Amb una alçada màxima de 24,88 m i un diàmetre de 19,35 m, la construcció fa de mur de contenció de la Rambla al mateix temps que una rampa interior de formigó armat connecta els dos punts de desnivell i fa de trava estructural del mateix edifici.

Es tracta d’una de les obres més emblemàtiques del modernisme, per les seves dimensions, idea de ciutat que proposa, lectura del Pla Cerdà i peculiar relació amb la Sagrada Família. S’ha aconseguit regenerar una sèrie d’edificis de gran valor històric i patrimonial, la rehabilitació i l’adaptació a nous usos dels quals sovint no resulta gens fàcil. El procés ha establert la recuperació de l’obra original de Domènech i Montaner i l’aplicació de criteris d’eficiència i estalvi energètic. El tractament com a conjunt monumental ha determinat molt els marges de maniobra dels arquitectes, al mateix temps que l’envergadura ha permès una instal·lació d’energia geotèrmica de gran eficiència.

Metro: L5 (Horta) // Bus: 19, 39, 45, 86, 87, 102, 185, V21

Metro: L5 (Sant Pau-Dos de Maig) // Bus: 15, 19, 20, 45, 47, 50, 51, 92, 117, 192

68. CILINDRE D’HORTA C. DE LISBOA, 27 Diumenge de 11 a 18 h

IONA BUSQUETS

74. PAVELLÓ DE LA REPÚBLICA AV. DEL CARDENAL VIDAL I BARRAQUER, 34-36 Diumenge de 11 a 18 h Josep Lluís Sert i Luis Lacasa, 1937; Espinet-Ubach, arquitectes, 1992 L’edifici del Pavelló de la República és una rèplica de l’edifici que la República Espanyola va encarregar als arquitectes Josep Lluís Sert i Luis Lacasa, per tal de representar-la, en plena Guerra Civil espanyola, a l’Exposició Internacional de París del 1937. Construït amb una gran limitació de materials d’acord amb les circumstàncies d’aquell difícil moment, va suposar una important fita arquitectònica. Al pati obert, Picasso hi va exposar el famós Gernika, i avui n’hi podem veure una reproducció.

PAVELLÓ DE LA REPÚBLICA

Metro: L3 (Montbau) // Bus: 27, 45, 60, 73, 76, 102, V21

72. MERCAT, TORRE I CASAL DEL GUINARDÓ

75. REFUGI ANTIAERI - MAS GUINARDÓ

C. DE TEODOR LLORENTE, 10 Dissabte de 11 a 14 h

PL. DE SALVADOR RIERA, 2 Dissabte de 11 a 14 h

1954; Lluís Cantallops, Albert Valero, Marta Bayona i Marta Vicente, 2014

Segle

Allà on hi havia hagut un mercat a l’aire lliure, es va construir l’antic Mercat del Guinardó, del qual es conserva part de l’emblemàtica torre. El nou mercat, que singularment dota d’espai per a obrador a cada parada, forma part d’una illa d’equipaments on es preveu que hi haurà una escola bressol, un casal per a joves, una llar d’avis i centre de dia, una escola de primària, un CAP i una zona verda. Metro: L4 (Guinardó-Hospital de Sant Pau), L5 (Congrés, Camp de l’Arpa), L9, L10 (La Sagrera) // Bus: 19, 20, 45, 47, 50, 51, 117

JORDI SURROCA

XV;

Rafael Vila, 2011

Durant la reforma del casal d’entitats, es va descobrir un refugi de la Guerra Civil en molt bon estat que es troba just a sota de l’equipament. Les parets i el sostre són de maons de diferents tipus, per l’escassetat de materials, i disposava de llum elèctrica i pou. El Mas Guinardó, ara un casal d’entitats, era una masia del segle XV que deu la fesomia actual, amb un llenguatge classicista, a les intervencions fetes a finals del segle XIX, tot i que el capcer és modernista. Aquest edifici, amb 600 anys d’història, des d’on es van dirigir els atacs a Barcelona durant la Guerra de Successió, s’integra avui dins els Jardins de Frederica Montseny. Metro: L4 (Guinardó-Hospital de Sant Pau) // Bus: 32, 39, 55, 117, H16

76. TORRE JUSSANA AV. DEL CARDENAL VIDAL I BARRAQUER, 30 Diumenge de 11 a 18 h 1825; Arriola-Fiol arquitectes, 2008 Es tracta d’un dels millors exemples de torre que, durant el segle XIX, les famílies benestants barcelonines van construir als afores de la ciutat. Constitueix un clar exemple d’influència neoclàssica francesa. Les dues façanes tenen una resolució similar i hi destaca el porxo d’accés, mitjançant una doble escalinata amb balustrada, sostingut per columnes d’ordre jònic. En l’actualitat l’interior ha estat totalment transformat i acull un centre de servei a les associacions.

MERCAT DEL GUINARDÓ

Metro: L3 (Montbau) // Bus: 27, 45, 60, 73, 76, 102, V21 SANDRA ROJO

73. PARC DEL LABERINT D’HORTA PG. DELS CASTANYERS, 1 Diumenge de 11 a 18 h Domenico Bagutti, 1792 Conjunt de jardins de diverses èpoques, situats al voltant del millor exemplar barceloní de jardí neoclàssic, construït per Joan Desvalls, marquès de Llupià i Alfarràs. Està distribuït en tres nivells esglaonats, el més baix dels quals conté un laberint de xiprers retallats, i el completen un petit canal navegable i abundants escultures de marbre italià amb temàtica mitològica. L’edifici és una antiga casa de camp del segle XVIII decorada en època romàntica amb motius àrabs. Adossada a la casa trobem una torre de defensa del segle XIV, anomenada Torre Sobirana. Metro: L3 (Mundet) // Bus: 27, 60, 73, 76

TORRE JUSSANA

Les Corts 9 edificis 77. CAN DEU 78. ESCOLA PAIDEIA 79. EXPOSICIÓ SOBRE EL PATRIMONI INDUSTRIAL DE LES CORTS (SEU DEL DISTRICTE) 80. JARDÍ DELS TARONGERS (CASA BARTOMEU) 81. MUSEU MONESTIR DE PEDRALBES 82. OFICINES DELS TIL·LERS (CAMPUS NORD) 83. PARRÒQUIA DE SANTA MARIA REINA 84. PAVELLONS GÜELL 85. TORRE GIRONA

DISSABTE DIUMENGE DISSABTE I DIMENGE

OPEN GREEN OPEN INFRAESTRUCTURES

JOSEP MARÍA JUJOL

81 ALT ED

D DA

141

82 85

SARRIÀ - SANT GERVASI 84

143

AV. DI

AG O

VI A

III

N RO

79 77 TRAV. DE LES COR TS

SANTS - MONTJUÏC 122

LES CORTS

77. CAN DEU PL. DE LA CONCÒRDIA, 13 Diumenge de 11 a 13.30 h Eduard Mercader i Sacanella, 1897; Xavier Aguilar i Borrás, 1984-1986; Judith Masana i Anna Ribas, 2003 L’edifici reflecteix la convivència i la interacció de les arts decoratives, tant artesanals com industrials, amb la construcció, com podem veure en les solucions decoratives, de sostres, parets, paviments i elements de tancament. L’edifici fa cantonada i consta de dos cossos amb diferents alçades i un jardí. Al cos principal destaca la tribuna de ferro i vidre a l’angle. La coberta és a tres vessants amb ràfec prominent i hi sobresurt una torremirador de planta quadrada. Metro: L3 (Les Corts) // Bus: 6, 7, 15, 33, 34, 43, 59, 63, 66, 67, 78 // Tram: T1, T2, T3 (Numància) 78. ESCOLA PAIDEIA C. DEL MONTNEGRE, 40 Diumenge de 11 a 14 h Picharchitects, 2015 El projecte per a la nova seu d’aquesta escola d’educació especial, situada a l’antiga Colònia Castells, garanteix, d’una banda, un bon funcionament de l’activitat docent (amb exigències molt diferents de les d’una escola estàndard) i, de l’altra, un lloc confortable per als usuaris i amb un consum energètic molt baix (mitjançant l’ús d’elements industrialitzats en façana i estructura, la incorporació d’elements de modulació solar orientables, i la ubicació de vegetació i emmagatzematge d’aigua de pluja en coberta). Metro: L3 (Plaça del Centre), L5 (Entença) // Bus: 27, 32, 54, 59, 66, 78, H8, V7 // Tram: T1, T2, T3 (L’Illa) 79. EXPOSICIÓ SOBRE EL PATRIMONI INDUSTRIAL DE LES CORTS (SEU DEL DISTRICTE) PL. COMAS, 18 Diumenge de 11 a 13.30 h Antoni Rovira i Rabassa, 1884; Josep Maria Pey (comissari) En un edifici de llenguatge classicista, que recull els principis acadèmics de l’Escola Beaux-Arts, tant en la solució de la façana principal com en la distribució interior, hi trobem una exposició sobre el patrimoni industrial del districte, dins l’Any Europeu del Patrimoni Industrial. L’exposició posa en relleu aquesta tipologia, fruit de la revolució industrial, i ens mostra com a les Corts, on el grau d’industrialització va ser alt, s’ha sabut rehabilitar i reutilitzar aquesta tipologia per a noves funcions socials, culturals i esportives. Metro: L3 (Les Corts) // Bus: 59, 66, 70, 75, 78, H8, V3, V7 // Tram: T1, T2, T3 (Numància)

JULIO CUNILL CAN DEU

81. MUSEU MONESTIR DE PEDRALBES BAIXADA DEL MONESTIR, 9 Diumenge, visita lliure de 15 a 19 h i visites guiades a les 16 i 17.30 h Segle

XIV;

Josep M. Julià, 1988-2014

Aquesta joia del gòtic català té un important valor afegit: el conjunt ha estat utilitzat per la comunitat de les clarisses des de la seva fundació i fins a l’any 1983, que es va obrir al públic. Gràcies a aquest ús ininterromput, avui ens podem atansar a la vida d’aquesta comunitat religiosa femenina tot recorrent-ne els espais més quotidians. El Museu Monestir conté nombroses obres d’art, objectes litúrgics i mobiliari que la comunitat ha anat aplegant al llarg dels segles. Han intervingut en la seva restauració en els darrers 120 anys Joan Martorell, Geroni Martorell, Pallàs, Bassegoda, Ros de Ramis, Casanoves, López Íñigo i, des de l’any 1988, Josep M. Julià. Bus: 22, 63, 64, 68, 75, 78

ANTONIO_WIJKMARK

80. JARDÍ DELS TARONGERS (CASA BARTOMEU) CARRER DE LA RÁBIDA, 5 Diumenge de 15 a 19 h Josep M. Martirio Arroyo, 1942 L’any 1942 Josep Bartomeu i Granell va comprar part d’una finca a Pedralbes, aleshores una zona poc poblada i de difícil accés, amb una casa construïda abans del 1866 que va remodelar al seu gust: va deixar les instal·lacions vistes, va utilitzar materials senzills i tradicionals i va organitzar les peces interiors al voltant de la Sala de Música (que rebia un tractament material diferenciat de la resta de la casa). El jardí va mantenir el caràcter d’hort de Sarrià o de caseta de Sant Gervasi, però es va convertir en un jardí frondós. Bus: 113 26

JARDÍ DELS TARONGERS (CASA BARTOMEU)

82. OFICINES DELS TIL·LERS (CAMPUS NORD)

85. TORRE GIRONA

C. DE JORDI GIRONA, 31 Dissabte de 10 a 14 h

C. DE JORDI GIRONA, 31 Dissabte de 10 a 19 h

B01 Arquitectes (Lluís Domènech, Roser Amadó, Sander Laudy), 2002

Josep Masdeu i Puigdemasa, 1860; Yolanda Martínez i Josep Benedito, 2004

Decisions radicals marcaven d’entrada el comportament energètic d’aquestes oficines, com és el cas del disseny de les seves quatre façanes. Es van tractar de formes diferents, de tal manera que il·luminació interior i climatització es podien regular en gran mesura de manera passiva. A la vegada, és un exemple de com el monitoratge, en aquest cas mitjançant el programa Sirena de la UPC, pot reduir de manera dràstica el consum energètic.

A la capella de Can Girona s’allotja el supercomputador Mare Nostrum, un dels més potents d’Europa, amb la missió d’investigar i desenvolupar tecnologies de la informació per al progrés científic. La casa i els jardins de Can Girona van ser encarregats pel conegut banquer, financer i polític Manuel Girona i Agrafel. Actualment en resta l’edifici principal, la capella, la zona de les cotxeres i les cavallerisses.

Metro: L3 (Palau Reial) // Bus: 6, 7, 16, 22, 33, 34, 54, 60, 63, 67, 68, 75, 78, 113, 130, H6 // Tram: T1, T2, T3 (Pius XII)

Metro: L3 (Palau Reial) // Bus: 7, 33, 54, 60, 63, 67, 75, 78, 113, H6 // Tram: T1, T2, T3 (Palau Reial)

ANTONIO_WIJKMARK

MUSEU MONESTIR DE PEDRALBES

ANTONIO_WIJKMARK

TORRE GIRONA

83. PARRÒQUIA DE SANTA MARIA REINA

ANNA GENERÓ

AV. D’ESPLUGUES, 103 Diumenge de 15 a 19 h Nicolau M. Rubió i Tudurí; Raimon Durán i Reynals (acabament de l’obra), 1928; Josep Obiols (muralista), 1950-1951; Joan Mirambell (jardins) Conegut com a parròquia de Santa Maria de Montserrat o de Santa Maria Reina, aquest edifici d’influència renaixentista conté una església amb planta de creu llatina, dos claustres (un a cada banda de l’accés), un campanar adossat a l’absis i edificis annexos, que actualment pertanyen al col·legi major de la Fundació Universitària Sant Pau. Bus: 22, 54, 63, 68, 75, 78, 113 84. PAVELLONS GÜELL AV. DE PEDRALBES, 15 Dissabte de 10 a 14 h Antoni Gaudí i Cornet, 1884-1887 De la mateixa època que el Palau Güell del carrer Nou de la Rambla, l’encàrrec certifica la bona entesa de Gaudí amb els senyors Güell. La construcció és de poca entitat i per tant Gaudi aprofita per experimentar amb diferents tècniques que van des de la policromia sobre ceràmica, les diverses maneres de col·locar l’obra vista o el treball en forja. De fet, és precisament la tanca realitzada en forja la que popularment dóna nom al conjunt: “el drac de Pedralbes”. Metro: L3 (Palau Reial) // Bus: 6, 7, 16, 33, 34, 63, 67, 75, 78, 113, H6 // Tram: T1, T2, T3 (Pius XII)

PAVELLONS GÜELL

Nou Barris 9 edificis 86. BIBLIOTECA I CENTRE SOCIOSANITARI A LES ANTIGUES COTXERES BORBÓ 87. CAN BASTÉ 88. CASA DE L’AIGUA - DIPÒSIT 89

89. GRUP D’HABITATGES CANYELLES

HORTA - GUINARDÓ

90. HABITATGE CP

ITINER ARI B

91. HABITATGES PER A GENT GRAN TORRE JÚLIA (ACTIVITAT Gran OpenExtra) 92. SANTUARI DE SANTA EULÀLIA DE VILAPICINA 93. TORRE DEL BARÓ 94. TORRE LLOBETA

PARC CENTRAL DE NOU BARRIS

L’afluència és limitada. La confirmació es farà per estricte ordre d’inscripció.

C. D E

L DO

CTO

IIM

OLI

Pots inscriure’t als itineraris en el següent enllaç: http://48hopenhousebarcelona.org/itineraris, o llegint el següent codi:

ITIN ERA RI A

DISSABTE

DIUMENGE

DISSABTE I DIMENGE 92

OPEN GREEN OPEN INFRAESTRUCTURES

JOSEP MARÍA JUJOL

ITINERARIS NOU BARRIS: Els itineraris, guiats per experts, inclouran: Itinerari A: Dissabte a les 11 h (durada 3 hores) - Torre Llobeta - Biblioteca i centre sociosaniatari a les antigues cotxeres Borbó - Can Basté - Santuari de Santa Eulàlia de Vilapicina

Itinerari B: Diumenge a les 11 h (durada 3 hores) -

Grup d’habitatges Canyelles Parc Central de Nou Barris C. del Doctor Pi i Molist Santuari de Santa Eulàlia de Vilapicina

RON DA D E

DAL T

VIA JÚL

SANT ANDREU

104

103 92 100

101

86. BIBLIOTECA I CENTRE SOCIOSANITARI A LES ANTIGUES COTXERES BORBÓ PL. DE CARMEN LAFORET, 11 Dissabte de 11 a 14 h Laviña - de la Villa Arquitectura, 2011 L’edifici forma part de l’illa d’equipaments sanitaris, socioculturals i esportius que ocupen el solar de les antigues Cotxeres de Borbó, les cotxeres de tramvies i autobusos que hi va haver en aquests terrenys fins a l’any 2003. A la planta baixa d’aquests equipaments, es construeixen la biblioteca,que desenvolupa el seu programa en tres plantes, i el casal d’avis. Entre tots dos elements apareix un pati central cobert que crea una riquesa espacial i visual.

89. GRUP D’HABITATGES CANYELLES VIA FAVÈNCIA, 1-3 Diumenge de 11 a 14 h Guillem Giráldez, Pere López-Iñigo i Xavier Subias, 1974 El grup d’habitatges Canyelles s’enmarca dins la producció dels polígons d’habitatges, amb adopció d’una tipologia forta: el bloc d’Eixample desplegat, de construcció industrialitzada i amb espai central. En aquesta visita, s’explicarà el concepte del projecte urbanístic i es visitarà un pis per entendre l’escala urbana i l’escala domèstica del projecte. Metro: L3 (Canyelles) // Bus: 27, 47, 60, 71, 73, 76, 82, 122, 127, 185

Metro: L4, L5 (Maragall) // Bus: 11, 19, 26, 32, 34, 45, 47, 50, 51, 71, 122, 132, H6 87. CAN BASTÉ

JAUME ORPINELL

PG. DE FABRA I PUIG, 274 Dissabte de 11 a 13.30 h i de 16.30 a 19 h Segle

XVIII

La masia de Can Basté s’aixeca sobre les restes d’una torre medieval propietat del baró de Creixell. L’edifici té forma quadrada i teulada a quatre vessants. Coronant la teulada hi ha un pinacle de ceràmica verda vidrada com el que també corona el sostre de l’església vella de Santa Eulàlia de Vilapicina. El 1782, coincidint amb la reforma de l’esglesiola, es va construir el pont galeria que uneix les dues edificacions. La façana principal té una porta amb un arc de mig punt i una balconada de l’època. L’any 1995 va ser inaugurat com a centre cívic, després d’una intervenció que va transformar totalment el seu interior.

GRUP D’HABITATGES CANYELLES

Metro: L5 (Virrei Amat) // Bus: 11, 32, 34, 47, 50, 51, 71, 82, 122, 132, H6

90. HABITATGE CP

88. CASA DE L’AIGUA - DIPÒSIT

C. DE PARDO, 50 Diumenge de 11 a 15 h

C. DE GARBÍ, 2 Diumenge de 11 a 14 h

Alventosa-Morell arquitectes, 2014

Aquest complex modernista, construït per la Companyia d’Aigües de Barcelona el 1917, arran d’una epidèmia de tifus, s’ha transformat en un centre d’interpretació de l’aigua i d’educació ambiental i està a l’espera que es construeixi un casal de barri. El nou projecte s’ha centrat en el reforç de l’estructura original, la impermeabilització de cobertes dels dipòsits i la construcció d’un vestíbul de vidre i fusta que uneix els dos edificis originals.

Projecte d’habitatge unifamiliar i de magatzem, en un solar entre mitgeres en un carrer sorollós i envoltat de construccions molt altes, que dificulten l’obtenció de llum natural. L’habitatge s’organitza a partir de diferenciar entre el programa de nit, situat en l’àmbit del carrer, amb una façana compacta per preservar la intimitat i protegir del soroll, i el programa de dia, orientat al pati interior d’illa, amb una façana totalment oberta. Una successió d’espais verticals i lluernes donen una llum natural contínua, sorprenent en una construcció entre mitgeres.

Metro: L11 (Casa de l’aigua) // Bus: 11, 40, 50, 51, 62, 76, 80, 81, 96, 97, 104, 127

Metro: L1 (Fabra i Puig) // Bus: 11, 20, 26, 34, 36, 62, 96, 122, 126, H6

Felip Steva i Planas, Joan Sitjes, 1916

ADRIÀ GOULA HABITATGE CP

91. HABITATGES PER A GENT GRAN TORRE JÚLIA (ACTIVITAT Gran OpenExtra) VIA FAVÈNCIA, 350 Diumenge de 11 a 14 h

93. TORRE DEL BARÓ CTRA. ALTA DE LES ROQUETES, 328 Diumenge de 11 a 14 h 1904; Jordi Farrando, 2014

Sergi Pons, Pau Vidal i Ricard Galiana, 2011 Dins de l’activitat Gran OpenExtra, la gent gran ens explicarà l’arquitectura del seu edifici d’habitatges, en aquest cas, un dels darrers projectes promoguts des del Patronat, que permet entendre l’evolució de la tipologia d’habitatge per a gent gran i gaudir d’unes vistes privilegiades de la ciutat des del terrat d’aquest edifici de disset plantes. Metro: L4 (Via Júlia), L3, L4, L11 (Trinitat Nova) // Bus: 11, 32, 50, 51, 60, 76, 80, 81, 127, 132

Aquest edifici residencial, tot un símbol de Nou Barris, és ara un bon mirador que acull un punt d’informació del Parc de Collserola. L’edifici també és conegut popularment com a castell pel seu aire medievalista, que es manifesta en les obertures de mig punt i el coronament a base de merlets que evoquen una fortificació. Aquests van ser els primers elements que es van recuperar quan se’n va fer la rehabilitació. Metro: L3 (Roquetes) // Bus: 80, 81, 82, 127

ADRIÀ GOULA

TORRE DEL BARÓ

94. TORRE LLOBETA C. DE SANTA FE, 2 BIS Dissabte de 11 a 14 h i de 16 a 19 h Final segle

JORDI LÓPEZ HABITATGES PER A GENT GRAN TORRE JÚLIA

92. SANTUARI DE SANTA EULÀLIA DE VILAPICINA

Aquesta casa pairal, tot i que per la seva especial tipologia podria haver estat més un edifici residencial suburbà, té planta quadrada, pati central i coberta a quatre aigües, i s’estructura en planta baixa i dues plantes pis. La rehabilitació per convertir-la en centre cívic del barri de Vilapicina permeté recuperar tota la sèrie d’arqueries del segon pis i de les portes d’accés. Metro: L4, L5 (Maragall) // Bus: 11, 19, 32, 34, 39, 45, 47, 50, 51, 71, 122, 132, H6

C. DE PERE D’ARTÉS, 2 Dissabte de 11 a 14 h i diumenge de 12 a 14 h Segle X; reconstrucció, 1782 Temple parroquial d’un petit nucli rural, l’església de Santa Eulàlia de Vilapicina apareix documentada des del segle X, L’edifici religiós —els vestigis del qual trobem als paraments de l’actual capella del Santíssim— era d’estil preromànic, i estava vinculat al temple dedicat a sant Andreu, al Palomar veí. Reconstruït al segle XVIII, l’edifici actual és d’una sola nau amb volta de canó. Corona la façana un campanar format per un petit cos amb arcs, on hi ha, voltant un òcul, restes d’esgrafiats. Metro: L5 (Virrei Amat) // Bus: 11, 32, 34, 47, 50, 51, 71, 82, 122, 132

TORRE LLOBETA

Sant Andreu 10 edificis 95. CANÒDROM MERIDIANA 96. CASA DE L’AIGUA – BOMBAMENT

97. CASES BARATES DEL BON PASTOR

98. CENTRE CÍVIC BARÓ DE VIVER 99. EQUIPAMENT NAVAS - HABITATGES I CENTRE CÍVIC 100. ESGLÉSIA DE SANT PACIÀ 101. FABRA I COATS 102. HABITATGES AL CARRER DE BISCAIA 103. HABITATGES PER A GENT GRAN JOAN TORRAS (ACTIVITAT Gran OpenExtra)

94 86

104. PIS MUSEU DE LA CASA BLOC, HABITATGE 1/11

A DE RA

B FA

I ER

.M AV

102

NOU BARRIS

AG E

104

TO R

103 A DE RA

B FA

100 UI

IP G

101

SA N

IÀ

SANT MARTÍ

DISSABTE DIUMENGE DISSABTE I DIMENGE

OPEN GREEN OPEN INFRAESTRUCTURES

JOSEP MARÍA JUJOL

SANTA COLOMA DE GRAMENET

95. CANÒDROM MERIDIANA

97. CASES BARATES DEL BON PASTOR

C. DE CONCEPCIÓN ARENAL, 165 Diumenge de 11 a 14 h i de 16 a 19 h

C. DE TELL / C. DE CLARAMUNT Dissabte i diumenge de 10 a 14 h

Antoni Bonet Castellana i J. Puig Torné, 1962-1963; Xavier Monteys i Josep M. de Lecea, 2010 – 2BMFG Arquitectes, 2015

Xavier Turull Ventosa, 1896-1934

Aquest edifici, que es va construir per dur-hi a terme apostes i curses de llebrers, és un gran exponent del Moviment Modern a Barcelona: per la coberta, construïda amb tècniques constructives lleugeres i simples, per l’ús del formigó armat, per la secció de les bigues, i per la forma i els detalls del gran brise-soleil que recull la part superior de les grades. Recentment s’ha rehabilitat per acollir-hi un Parc de Recerca Creativa, que, juntament amb l’edifici HUB i Fabra i Coats, vol formar part d’una xarxa de creativitat i innovació internacional.

Les Cases Barates del Bon Pastor van ser construïdes en els moments previs a l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929 per eliminar barraques de la muntanya de Montjuïc. D’aquests habitatges, se’n van fer dos models que es diferenciaven per les dimensions i la distribució interior. Se’n podran visitar dos, cosa que permetrà conèixer el seu particular aspecte extern, gairebé inalterat, així com l’evolució que els interiors han sofert al llarg dels anys. També s’explicarà el projecte de conservació d’alguns exemplars d’aquestes cases per convertir-les en espais patrimonials. Metro: L9, L10 (Bon Pastor) // Bus: 11, 42, 73

Metro: L1 (Fabra i Puig) // Bus: 11, 20, 26, 34, 36, 62, 96, 122, H6, V27 98. CENTRE CÍVIC BARÓ DE VIVER C. DE QUITO, 8 Dissabte i diumenge de 11 a 14 h i de 16 a 19 h

96. CASA DE L’AIGUA – BOMBAMENT CTRA. DE RIBES, 103-111 Diumenge de 11 a 14 h

Territotori 24, 2014

Pere Falqués, 1916; Alberto Aguirre, 2007 Amb l’objecte de garantir l’abastament d’aigua a la ciutat de Barcelona, la companyia d’Aigües de Montcada va encarregar l’any 1895 a l’arquitecte Pere Falqués i Urpí el projecte de la construcció d’un aqüeducte i d’una central de bombeig. Falqués va plantejar un conjunt d’edificis exempts, d’acord amb les necessitats de la planta de bombeig. Metro: L1 (Trinitat Vella) // Bus: 11, 40, 62, 76, 96, 97, 104, 126, 127

La proposta, basada en un disseny sostenible i en l’optimització dels recursos econòmics, aposta per oferir als veïns del barri un espai de conreu domèstic integrat en el programa de l’equipament. S’utilitza una estructura industrial prefabricada de pes lleuger i de mètodes passius, com la paret verda. És el primer equipament sociocultural de l’Estat amb el certificat LEED Platinium, el màxim guardó internacional a la sostenibilitat. També té el premi Beyong Building Barcelona, Construmat 2015. Metro: L1 (Baró de Viver) // Bus: 11, 42, 60, 73

ADRIÀ GOULA

ARNAU ANDREU

CENTRE CÍVIC BARÓ DE VIVER

99. EQUIPAMENT NAVAS - HABITATGES I CENTRE CÍVIC C. DE LAS NAVAS DE TOLOSA, 312 Dissabte de 10 a 14 h Onl arquitectura (Joan Nogué, Txema Onzain i Félix López), 2014 Aquest complex d’equipaments ordena cinc programes d’ús públic (habitatges de lloguer per a joves i per a gent gran, una escola bressol, un centre cívic i un aparcament) al voltant de dos edificis separats per un pati. La situació de l’edifici en xamfrà, el disseny de la volumetria i la ubicació d’aquest pati obert al carrer fan que el conjunt s’integri a l’entorn, augmentant les visuals sobre l’espai públic i atraient els vianants cap a una plaça interior. CASA DE L’AIGUA – BOMBAMENT

Metro: L1 (Navas), L5 (Camp de l’Arpa), L9, L10 (La Sagrera) // Bus: 19, 20, 45, 47, 50, 51, 117, 192, H8

100. ESGLÉSIA DE SANT PACIÀ

102. HABITATGES AL CARRER DE BISCAIA

C. DE LES MONGES, 27-33 Dissabte de 11 a 13 h i diumenge de 17 a 19 h

C. DE BISCAIA, 340 Dissabte de 11 a 13 h

Joan Torras Guardiola, 1876-1881; Antoni Gaudí i Cornet, 1879-1881

Antoni de Moragas i Gallissà, 1967-1970

Les religioses de Jesús-Maria van encarregar el projecte de l’església de Sant Pacià a l’arquitecte Joan Torras i Guardiola, que ocupava una càtedra en la recent Escola d’Arquitectura de Barcelona. En aquest centre docent, Torras va tenir d’alumne Antoni Gaudí, i, essent Gaudí encara estudiant, Joan Torras el va incorporar al seu equip. L’altar de l’església, el paviment, un conjunt de mosaics de dibuixos geomètrics, i els aparells d’enllumenament van ser dissenyats per Gaudí. Metro: L1 (Fabra i Puig) // Bus: 11, 26, 34, 36, 126

Aquest conjunt d’habitatges són un bon exemple del paper del fundador del Grup R alhora de defensar la industrialització enfront l’artesania. El llenguatge emprat es basa en la sistematització d’elements domèstics: finestres, balcons, forjats, murs..., tots ells traçats rigorosament i de manera que cada element s’expressa amb un material diferent. Concilia les noves tecnologies (estructura de formigó armat) amb materials tradicionals (maó, ceràmica i fusta). Metro: L1 (Navas) // Bus: 33, 34, 43, 44, 62, 71, 126, 192

103. HABITATGES PER A GENT GRAN JOAN TORRAS (ACTIVITAT Gran OpenExtra)

101. FABRA I COATS C. DE SANT ADRIÀ, 20 Diumenge de 11 a 19 h Manuel Ruisánchez i Francesc Bacardit (Edificis D+L: Fàbrica de Creació, 2011 i Centre d’Art Contemporani 2015); Joan Milelire - Miquel Alonso (Edifici E: Centre d’interpretació dels Tres Tombs, 2015) El conjunt està format per una dotzena d’edificis inclosos al Catàleg de protecció del patrimoni de Barcelona que estan sent rehabilitats per diferents fases i usos. El que era un complex industrial obsolet, una antiga filatura del segle XIX, es converteix en un contenidor polivalent de producció cultural. L’ampliació del Centre d’Art Contemporani de Barcelona respecta el caràcter i l’estructura original de la nau i comparteix temporalment el nucli de comunicació amb la Fàbrica de Creació. L’antiga quadra de Can Fontanet s’integra al recinte gràcies al nou accés, i ara és un centre d’interpretació dels Tres Tombs i combina l’ús tradicional, a la planta baixa, on se situen els boxs per als cavalls, i el cultural, per a exposicions, a l’altell. La Sala de Calderes, amb cinc calderes i una màquina de vapor, s’ha convertit en un espai museístic centrat en la relació entre ciutat i treball.

C. DE FERNANDO PESSOA, 4 Diumenge de 16 a 19 h Rafael Cáceres, 2005 Dins de l’activitat Gran OpenExtra, la gent gran ens explicarà l’arquitectura del seu edifici d’habitatges, un edifici que s’articula a través de sales comunitàries i que destina la planta baixa a altres equipaments públics per al barri. Metro: L1 (Sant Andreu) // Bus: 40, 73, 126

ADRIÀ GOULA

Metro: L1 (Sant Andreu) // Bus: 11, 40, 73, 126

GERARD DURAN HABITATGES PER A GENT GRAN JOAN TORRAS

104. PIS MUSEU DE LA CASA BLOC, HABITATGE 1/11 C. DE L’ALMIRALL PRÒIXIDA,1 Dissabte i diumenge de 11 a 14 h i de 16 a 18 h Josep Lluís Sert, Josep Torres Clavé i Joan Baptista Subirana (GATCPAC), 1933-1939 / Rehabilitació bloc 1: Jaume Sanmartí i Raimon Torres, 1986 / Rehabilitació blocs 2, 3, 4 i 5: Víctor Seguí i Marc Seguí, 1997-2008. Aquest és un edifici d’habitatges per a obrers impulsat per l’administració catalana durant la Segona República. Considerat avui un símbol de l’arquitectura racionalista a Barcelona, va representar una nova forma de pensar l’habitatge per als més necessitats, i de plantejar en clau local les propostes que en l’àmbit internacional trencaven amb la tradició i apostaven per noves solucions. Després d’una acurada restauració, la visita al pis museu permet veure’n l’estructura i l’aspecte originals, així com una proposta de mobiliari i equipament que ha seguit l’ideari del GATCPAC. FABRA I COATS

Metro: L1 (Torras i Bages) // Bus: 40, 62, 73, 96, 126, 127 35

Sant Martí

16 edificis

105. ALMOGÀVERS BUSINESS FACTORY 106. ANTIGA NAU-TALLER OLIVA ARTÉS 107. BANC DE SANG I TEIXITS 41

108. BAU, CENTRE UNIVERSITARI DE DISSENY 109. CA L’ARANYÓ

EIXAMPLE

110. CASA NAU 111. CENTRE TECNOLÒGIC LEITAT 112. COWORKING I HABITATGE ANIMULA 113. DIPÒSIT DE LES AIGÜES (BIBLIOTECA DE LA UPF) 114. EDIFICI CNMC 115. EDIFICI MEDIA-TIC 116. EDIFICI MEDIAPRO

117. FUNDACIÓ VILA CASAS - CAN FRAMIS 118. INCINERADORA DE SANT ADRIÀ DEL BESÒS (PIVR) 119. LA ESCOCESA (FÀBRICA DE CREACIÓ)

114

120. TORRE D’AIGÜES DEL BESÒS

115 105 111

108

113

CIUTAT VELLA

21 26

HORTA - GUINARDÓ

99 SANT ANDREU

102

GRAN VIA DE LES CORTS CATALANES

116

114

109

115

119 106

117

111

RAMBLA DEL POBLENOU

C. DE

RE IV

AV. DI

AG O

110

118 120 112

PG. DEL TAULAT

107

DISSABTE DIUMENGE DISSABTE I DIMENGE

OPEN GREEN OPEN INFRAESTRUCTURES

JOSEP MARÍA JUJOL

105. ALMOGÀVERS BUSINESS FACTORY

109. CA L’ARANYÓ

C. DELS ALMOGÀVERS, 165 Diumenge de 11 a 14 h

C. DE ROC BORONAT, 138 Dissabte de 11 a 14 h i de 16 a 19 h

LaGranja Design, 2011

Ca l’Aranyó: José Marimón i Cot, 1872; Antoni Vilanova, Eduard Simó, Josep Benedito i Ramón Valls, 2003-2006 / Condicionament de la xemeneia: Antoni Vilanova, Pere Roca, Eduard Simó i Pere Casanovas, 2011

La transformació d’aquesta nau industrial de 5.500 m2 s’articula en boxs destinats a allotjar-hi empreses de creació recent i diferents zones de serveis comuns. S’ha prioritzat l’entrada de llum com a aportació significativa a l’espai original d’un magatzem antic i fosc. La façana impactant, el colorit de l’espai, la llum natural abundant i el caràcter desenfadat de la senyalització de l’edifici contribueixen a crear un entorn vibrant, idoni per potenciar el dinamisme empresarial de la ciutat. No es permet fer fotografies dins aquest edifici. Metro: L4 (Llacuna) // Bus: 6, 40, 42, 92, 141, 192

106. ANTIGA NAU-TALLER OLIVA ARTÉS C. D’ESPRONCEDA, 150 Dissabte i diumenge de 11 a 15 h i de 17 a 19 h BAAS Jordi Badia, 2013 El projecte de rehabilitació de l’antiga fàbrica Oliva Artés com a centre divulgador de la tradició industrial de Barcelona vinculat al MUHBA, Museu d’Història de Barcelona, posa en valor l’espai interior de parets de maó i planta basilical. Tota la nova intervenció es realitza amb un únic material, el ferro galvanitzat, com a vincle directe amb el passat industrial i metal·lúrgic de la fàbrica. Bus: 7, 40, 42, 71 // Tram: T4 (Fluvià)

Ca l’Aranyó és un dels primers conjunts fabrils que preveia l’estructuració de tota una illa, mantenint la unitat en l’edificació i en la composició a les quatre façanes, segons la trama Cerdà. La ubicació del campus audiovisual de la UPF ha implicat la rehabilitació dels dos edificis originals representatius i la construcció d’un cos que tanca el conjunt creant un pati. A l’interior d’aquest trobem la xemeneia, que, lluny de quedar tan sols com un testimoni del passat, segueix en ple funcionament i extreu els fums del complex Districlima, situat a l’illa contigua. Metro: L1 (Glòries) // Bus: 7, 92, 192 // Tram: T4 (Ca l’Aranyó)

110. CASA NAU C. DE LOPE DE VEGA, 106 Diumenge de 11 a 14 h i de 16 a 19 h Carol Iborra Arquitectura, 1999 Seixanta anys separen aquesta antiga fàbrica de filatures, d’amplis finestrals, voltes i grans estructures metàl·liques, del lluminós habitatge actual. Un espai organitzat en volums i laberíntics carrers a dos nivells que permeten, des de qualsevol racó, la mirada de tot el conjunt. Una successió de funcions que giren al voltant d’una cèntrica, alhora que ben comunicada, zona de servei. Un lloc que combina el passat i el present en harmonia. Metro: L4 (Poblenou) // Bus: 26, 36, 40, 42, 192, H14, V27 // Tram: T4 (Pere IV)

107. BANC DE SANG I TEIXITS PG. DEL TAULAT, 116 Diumenge de 10 a 14 h

111. CENTRE TECNOLÒGIC LEITAT

Joan Sabaté, Alex Cazurra, Horacio Espeche, 2010

C. DE PALLARS, 179 Dissabte i diumenge de 11 a 14 h

Les tecnologies aplicades a aquest edifici i el control de la seva relació amb l’exterior han induït a una gran reducció del consum energètic, i, per aquesta raó, té una classificació energètica A. El terres conductius i els materials aplicats contribueixen a crear un clima interior confortable i saludable. L’arquitectura resultant és serena i acompanya l’activitat científica que es duu a terme a l’interior. Per raons de seguretat caldrà identificar-se amb el DNI. Bus: L4 (Poblenou) // Bus: 26, 36, V27, H14, H16

Picharchitects, 2015 Edifici destinat a la investigació avançada (dels àmbits de biotech, nanotech i noves tecnologies) que ha estat concebut per parts independents, amb la finalitat d’aconseguir un cos edificat molt flexible a usos posteriors, incloent-hi la seva desconstrucció. La façana és una envolupant eficient que dóna resposta als requeriments físics de l’edificació: estructura, tamís, llum natural, aïllament i subministrament de serveis. Metro: L4 (Llacuna) // Bus: 6, 36, 40, 42, 92, 192, H14

108. BAU, CENTRE UNIVERSITARI DE DISSENY

112. COWORKING I HABITATGE ANIMULA

C. DE PUJADES, 118 Diumenge de 11 a 19 h

C. DEL TAULAT, 93 Diumenge de 11 a 14 h i de 16 a 19 h

Josep Boncompte

1914

El projecte ha optat per mantenir la nau del segle xix situada a l’interior d’una illa del Poblenou i conservar-ne al màxim els elements tipològics: recupera l’estructura principal de la coberta amb encavallades i bigues de fusta, claraboies i pilars de fosa que modulen l’espai de forma natural. La nau es neteja de tots els afegits interiors i s’hi ubiquen les aules. Per contrastar la intervenció amb els elements existents, s’utilitzen materials amb aspecte industrial.

Construït per la cooperativa La Económica (1893-1932), l’immoble tenia un forn i una cansaladeria a la planta baixa, un cafè i un petit escenari de teatre a la primera planta, i la sala de juntes i la biblioteca a la segona. Posteriorment, la primera planta va ser reformada i convertida en un estudi habitatge per al pintor Miguel Ibáñez. Des d’aquest 2014, acull Animula Coworking, espai de treball i creació cultural, i l’habitatge dels arquitectes mendezdelpozo.

Bus: L4 (Llacuna) // Bus: 6, 26, 40, 42, 71, 92, 141, 192

Metro: L4 (Poblenou) // Bus: 6, 7, 26, 41, 71, 92 // Tram: T4 (Pere IV)

113. DIPÒSIT DE LES AIGÜES (BIBLIOTECA DE LA UPF)

117. FUNDACIÓ VILA CASAS - CAN FRAMIS

C. DE WELLINGTON, 48 Dissabte de 11 a 19 h

C. DE ROC BORONAT, 116-126 Dissabte de 11 a 14 h i de 16 a 18 h i diumenge de 11 a 14 h

Josep Fontserè, 1888; Lluís Clotet i Ignacio Paricio, 1993-1999

BAAS Jordi Badia, 2007

Quan es va construir la cascada del Parc de la Ciutadella, va ser necessari disposar d’un gran dipòsit d’aigua que l’abastís. Fontserè va idear una gran bassa elevada sostinguda per una estructura de pilars i arcades impressionant, feta de maó vist, amb la qual s’aconsegueix un espai interior que recorda les naus de les esglésies romàniques. Actualment s’ha rehabilitat l’espai de la coberta, on hi ha la bassa d’aigua, i s’ha adaptat l’interior com a sala de lectura de la biblioteca de la UPF.

La intervenció a l’antiga fàbrica de Can Framis per convertir-la en espai expositiu de la Fundació Vila Casas mostra la seva deteriorada pell formant un collage contemporani i construeix un nou edifici que connecta les dues naus existents, coincidint a la vegada amb el traçat d’una altra antiga nau. D’aquesta manera, els tres edificis configuren un pati que es converteix en un vestíbul polivalent per al museu. La visita interior es comença des de la cota més alta, fent un passeig continu de baixada.

Metro: L4 (Ciutadella-Vila Olímpica) // Bus: 14, 40, 41, 42, 141, V21 // Tram: T4 (Wellington)

Metro: L1 (Glòries), L4 (Llacuna) // Bus: 6, 7, 40, 42, 92, 141, 192 // Tram: T4 (Ca l’Aranyó)

114. EDIFICI CNMC C. DE BOLÍVIA, 56 Dissabte de 15 a 19 h i diumenge de 11 a 15 h Enric Batlle i Joan Roig, 2010 Raresa moderna en la transformació del 22@ negant angles rectes i paral·lelepípedes, i fugint de la cromàtica gris, fosca i vidriada. La pell exterior, composada de grans lames que protegeixen les oficines de la radiació solar, ajuda a annexar l’edifici nou amb les restes de Can Tiana, l’antiga fàbrica catalogada com a patrimoni industrial, on s’ubiquen diferents equipaments. La Comissió Nacional dels Mercats i la Competència és l’organisme que vetlla per la competència, supervisa i controla el funcionament correcte dels mercats de comunicacions electròniques i de comunicació audiovisual, del sector energètic i del gas natural, del mercat postal i del sector ferroviari a Espanya. Metro: L1 (Glòries) // Bus: 7, 60, 92, 192, H12 // Tram: T4 (Ca l’Aranyó), T5, T6 (La Farinera)

118. INCINERADORA DE SANT ADRIÀ DEL BESÒS (PIVR) AV. D’EDUARD MARISTANY, 44 – SANT ADRIÀ DEL BESÒS Dissabte, visites a les 10, 11, 12 i 13 h Valorització Energètica (PVE), 1975; Tractament Mecànic – Biològic (PTMB), 2006 La Planta Integral de Valorització de Residus (PIVR) és una instal·lació de tractament integral dels residus municipals de l’AMB, en la qual conviuen dues instal·lacions amb dos processos de tractament diferenciats i complementaris: la del tractament mecànic-biològic (que separa els materials recuperables de la matèria orgànica, de la qual es produeix biogàs) i la de la valorització energètica (que condueix tot el que no s’ha pogut valoritzar a una línia de recuperació energètica per incineració, que també genera electricitat i calor). Metro: L4 (Besòs Mar) // Bus: 36, 143, H14 // Tram: T4 (Can Llima), T6 (La Mina), T4, T6 (Estació de Sant Adrià)

115. EDIFICI MEDIA-TIC C. DE ROC BORONAT, 117 Dissabte i diumenge de 11 a 15 h Enric Ruiz Geli_Cloud 9, 2010 El procés de disseny de l’edifici està intrínsecament relacionat amb el que conté, des de l’etapa de conceptualització fins a l’evolució final amb tota la complexitat constructiva. L’estructura metàl·lica principal, resolta amb quatre pòrtics, defineix diferents característiques i tipus d’espais. Per acabar de donar-li forma, no té vidre, material tradicional en aquest tipus de construccions, sinó ETF, que aportarà condicions de confort al resultat final. Metro: L1 (Glòries), L4 (Llacuna) // Bus: 6, 7, 40, 42, 92, 141, 192 // Tram: T4 (Ca l’Aranyó)

119. LA ESCOCESA (FÀBRICA DE CREACIÓ) C. DE PERE IV, 345 Dissabte de 16 a 19 h 1885 El primer edifici de La Escocesa va ser una fàbrica tèxtil d’estampats de la família Paul. A partir del 1877, el recinte industrial el van ocupar diferents empreses que llogaven part de l’antiga fàbrica, entre d’altres l’empresa Johnston, Shields i Cia - La Escocesa (1894-1984), que li va acabar donant el nom. En aquests moments, La Escocesa acull una vintena d’artistes residents dedicats especialment al camp de les arts visuals. Bus: 26, 40, 42, 71 // Tram: T4 (Fluvià)

116. EDIFICI MEDIAPRO

120. TORRE D’AIGÜES DEL BESÒS

AV. DIAGONAL, 177 Dissabte de 11 a 14 h i de 16 a 19 h

PL. DE RAMON CALSINA S/N Dissabte i diumenge de 11.15 a 14.15 h

Carlos Ferrater OAB, 2008

Pere Falqués i Urpí, 1882; Antoni Vilanova i Eduard Simó, 2014

Torre d’oficines al districte 22@, la façana de la qual dóna a l’avinguda Diagonal. Macla entre el volum de la torre i del sòcol. El cos baix i transparent alleugereix la vista des del carrer de Bolívia i ofereix un espai públic (lobby) com a continuació de la plaça, amb un paviment continu. La solució estructural aprofundeix el model d’entramat tubular, similar al del Hancock o al de la torre Sears a Chicago i, a part de resoldre el sosteniment de l’edifici, també soluciona la composició de la façana. Metro: L1 (Glòries) // Bus: 7, 60, 92, 192, H12 // Tram: T4 (Ca l’Aranyó), T5, T6 (La Farinera)

Aquest singular conjunt destaca urbanísticament (és el darrer element patrimonial situat a la línia de costa de llevant de Barcelona), tipològicament i compositivament (és innovador) i estructuralment i constructivament (utilitza la volta catalana i material ceràmic). La rehabilitació s’ha basat a potenciar tots aquests aspectes i fer visibles tots els detalls que el singularitzen, i ens permet entendre el procés mecànic d’extracció d’aigua que es feia sevir al segle XIX. Metro: L4 (Poblenou) // Bus: 26, 36, 141, H16 39

Sants Montjuïc 15 edificis 121. ANTIGA FÀBRICA CASARAMONA (CAIXAFORUM) 122. ANTIGA FÀBRICA DE PLÀSTICS (HIVERNACLE) 123. ANTIGA TINENÇA D’ALCALDIA D’HOSTAFRANCS 124. DESSALINITZADORA DEL LLOBREGAT 125. EL MOLINO 126. FONT MÀGICA DE MONTJUÏC 127. FUNDACIÓ JOAN MIRÓ 128. HOTEL BRUMMELL 129. INSTITUT CARTOGRÀFIC I GEOLÒGIC DE CATALUNYA 130. MUSEU ETNOLÒGIC 131. MUSEU NACIONAL D’ART DE CATALUNYA 132. PARC DE BOMBERS DE MONTJUÏC 133. PAVELLÓ ALEMANY (FUNDACIÓ MIES VAN DER ROHE) 134. REFUGI ANTIAERI 307

124

PG. D

E LA

ZONA

FRAN

135. TORRES VENECIANES

DISSABTE DIUMENGE DISSABTE I DIMENGE

OPEN GREEN OPEN INFRAESTRUCTURES

JOSEP MARÍA JUJOL

LES CORTS

122

C. DE NS SA

EIXAMPLE

123

37 36 34 43 GRAN VIA DE LES CORTS CATALANES

PL. ESPANYA

135

121 133

126 39 30

131

129 130 CIUTAT VELLA 23

125

127 128 134

132

121. ANTIGA FÀBRICA CASARAMONA (CAIXAFORUM)

ERIC SORT I FENÉS

AV. DE FRANCESC FERRER I GUÀRDIA, 6-8 Dissabte i diumenge de 11 a 19 h Josep Puig i Cadafalch, 1910-1912; Roberto de Luna, Arata Isozaki i Robert Brufau, 1997-2001 La fàbrica tèxtil que Casimir Casarramona va fer construir als peus de la muntanya de Montjuïc, constitueix una peça única de l’arquitectura modernista industrial catalana de principis del segle XX. Tota la construcció es va fer de maó, emprant la ceràmica i la pedra artificial per ornamentar les parts nobles. Després d’una llarga temporada d’inactivitat, el 2002 ”la Caixa” va crear el CaixaForum, i el va dotar de les infraestructures pròpies d’un equipament cultural modern, mantenint l’esperit original de l’obra. Metro: L1, L3 (Espanya) // Bus: 13, 23, 150

122. ANTIGA FÀBRICA DE PLÀSTICS (HIVERNACLE) C. DE MELCIOR DE PALAU, 32-36 Dissabte i diumenge de 11 a 14 h El projecte d’aquest hivernacle al bell mig del barri de Sants es va fer aprofitant l’estructura d’una antiga fàbrica de plàstics. Actualment funciona com a centre de jardineria, però els seus espais també s’han utilitzat com a escenari per a diferents esdeveniments. Metro: L5 (Badal) // Bus: 50, 54, 70, 72, 75, D20 ANTIGA FÀBRICA CASARAMONA (CAIXAFORUM)

123. ANTIGA TINENÇA D’ALCALDIA D’HOSTAFRANCS C. DE LA CREU COBERTA, 104-106 Dissabte de 11 a 14 h Jaume Gustà, 1895 La façana de grans dimensions i de notable riquesa ornamental representava el municipi independent de Sants, encara que aquest va ser annexionat a Barcelona el 1897, quan l’obra encara no era enllestida, cosa que explica que sigui ja l’escut barceloní el que presideix la façana. A la planta noble trobem el saló de plens, molt ornamentat i il·luminat pels vitralls clarament noucentistes. L’espai del soterrani s’ha recuperat per allotjar-hi l’arxiu del districte i unes sales d’exposicions. Metro: L1 (Hostafrancs) // Bus: 50, 115, D20

ANNA ARGELAGOS ANTIGA FÀBRICA DE PLÀSTICS (HIVERNACLE)

ANTIGA TINENÇA D’ALCALDIA D’HOSTAFRANCS

124. DESSALINITZADORA DEL LLOBREGAT

127. FUNDACIÓ JOAN MIRÓ

AV. DE L’ESTANY DE PORT, 4 – EL PRAT DE LLOBREGAT Dissabte, visites a les 17 i 18 h i diumenge, visites a les 11, 12 i 13 h

PL. DE NEPTÚ Dissabte de 11 a 18.30 h i diumenge de 11 a 14 h

La construcció d’aquesta dessalinitzadora d’aigua de mar es va valorar com la millor opció per incrementar simultàniament la quantitat i la qualitat de l’aigua distribuïda a 4,5 milions d’habitants. Juntament amb les connexions previstes del túnel de la Trinitat Fontsanta, vol aconseguir que el sistema Ter-Llobregat no depengui exclusivament de l’aigua dels embassaments i els aqüífers per abastir-se.

Josep Lluís Sert, gran amic de Joan Miró, va projectar un museu racionalista que emfatitzava els trets principals de l’arquitectura mediterrània (el pati, les cobertes amb ús de terrat i el control de la llum), al mateix temps que demostrava un control de les formes i les proporcions amb gran imaginació i fantasia. L’ampliació la va dur a terme Jaume Freixa, deixeble i amic de Sert, basant-se, sobretot, a aconseguir una circulació contínua que unís els antics espais amb les noves zones del museu.

Visites per a majors d’11 anys. Accés amb vehicle privat. Aparcament al propi recinte. 125. EL MOLINO

Josep Lluis Sert, 1975; Jaume Freixa, 1986 i 2000

Visites guiades sobre la col·lecció el dissabte a les 11 i 12.30 h. Visites arquitectòniques a càrrec de Globus Vermell el diumenge a les 11 i 12.30 h. Metro: L2, L3 (Paral·lel) // Bus: 13, 55, 121, 150 // Funicular: Parc de Montjuïc

C. DE VILA I VILÀ, 99 Dissabte i diumenge de 11 a 15 h Manuel Joaquim Raspall, 1910; Josep Alemany i Juvé, 1929; BOPBAA, Fernando Salas, 2010 Sobre una construcció original de fusta, que havia estat l’antiga tasca La Pajarera, es construeix, en estil modernista una versió “a l’espanyola” del Moulin Rouge de Montmartre. Coincidint amb l’Exposició Universal del 1929, s’afegeixen els elements decoratius a la façana que recorden a un molí i que passaran a ser una icona del Paral·lel durant més de 60 anys. Després del seu tancament al 1997, reobre les seves portes amb l’interior reformat. Metro: L2, L3 (Paral·lel) // Bus: 20, 21, 24, 36, 64, 91, 121, D20,

128. HOTEL BRUMMELL C. NOU DE LA RAMBLA, 174 Dissabte i diumenge de 14 a 19 h Inma Rábano i Julio Romeo, 2014 La rehabilitació feta en aquest edifici va mantenir únicament la façana original, del 1870, i en va modificar l’interior completament. El projecte juga amb la llum, les plantes i un disseny interior que mescla mobiliari antic i de Sri Lanka amb mobles fets a mida, per donar un nou aire funcional i modern a l’hotel. Metro: L2, L3 (Paral·lel) // Bus: 20, 21, 64, 88, 121, D20, H14 // Funicular: Paral·lel

126. FONT MÀGICA DE MONTJUÏC AV. DE RIUS I TAULET, 11 (PUNT DE TROBADA SOTA LA PASSAREL·LA EST)

Dissabte, visites a les 10, 11, 12, 18, 19 i 20 h Carles Buïgas, 1929 Aquesta instal·lació, projectada per a l’Exposició Universal del 1929 per l’enginyer Carles Buïgas, va ser una de les últimes que es van construir en aquella ocasió, i es va fer gràcies a l’esforç de 3.000 treballadors. El projecte es va detallar amb 460 plànols i 70 dibuixos. Tres vasos concèntrics i uns sistemes de vàlvules i mecanismes hidràulics, juntament amb un sistema d’il·luminació batejat com a “aiguallum”, van permetre que la font brollés per primera vegada el 19 de maig de 1929. Per raons de seguretat no poden accedir-hi menors de 16 anys. Metro: L1, L3 (Espanya) // Bus: 13, 23, 55, 121, 150

129. INSTITUT CARTOGRÀFIC I GEOLÒGIC DE CATALUNYA PG. DE SANTA MADRONA, 45 Dissabte de 11 a 14 h i de 15 a 18 h Josep M. Ribas i Manuel M. Mayol, 1929; reforma 1995 Els mateixos arquitectes que van projectar el Palau de l’Agricultura projecten aquest edifici de percepció massissa i d’estil eclèctic: el pes de l’edifici se suavitza mitjançant columnes adossades al cos central de la façana i fent servir un ritme d’obertures simètric; la mescla d’estils es concreta en referències als palaus espanyols del segle XVIII, a l’arquitectura del nord d’Itàlia i a l’estil noucentista de les vil·les mediterrànies. Metro: L3 (Poble Sec) // Bus: 37, 55, 121, D20

130. MUSEU ETNOLÒGIC PG. DE SANTA MADRONA, 16 Dissabte i diumenge de 11 a 19 h Antoni Lozoya, Bonaventura Bassegoda Nonell, Joan Puigdengolas i Jesús López, 1974; Toni Gironès, 2015

ERIC SORT I FENÉS FONT MÀGICA DE MONTJUÏC

L’essència material i la claredat estructural que caracteritzaven el projecte original d’aquest edifici, després de més de quaranta anys de la seva construcció, s’havien vist alterades i desvirtuades per un continu d’afegits. El nou projecte de reforma i ampliació del museu reordena i optimitza el vell edifici, en recupera l’essència i augmenta el diàleg entre el museu, el seu entorn més pròxim i la ciutat. Metro: L3 (Poble Sec) // Bus: 13, 55, 121, 125, 150 // Funicular: Parc de Montjuïc 43

131. MUSEU NACIONAL D’ART DE CATALUNYA

PALAU NACIONAL (PARC DE MONTJUÏC) Dissabte de 11 a 19 h i diumenge de 11 a 14 h Eugenio Pere Cendoya, Enric Catà i Pere Domènech Roura, 1929; Gae Aulenti i Enric Steegmann, 1990; Gae Aulenti i Josep Benedito, 2002 El Palau Nacional, construït per a l’Exposició Internacional de l’any 1929, és un edifici de gairebé 50.000 m2 que s’adscriu als models del classicisme acadèmic imperants a l’època. La decoració interior del palau es va encarregar a reconeguts pintors i escultors del moment, representants majoritàriament del moviment estètic i cultural del noucentisme. Actualment, després d’una important reforma a càrrec de Gae Aulenti que va tenir lloc als anys noranta, acull la seu del Museu Nacional d’Art de Catalunya. Es visitarà la sala 66 d’Art Modern on s’hi pot veure mobiliari dissenyat per Jujol. Metro: L1, L3 (Espanya) // Bus: 13, 37, 55, 121, 125, 150

133. PAVELLÓ ALEMANY (FUNDACIÓ MIES VAN DER ROHE) AV. DE FRANCESC FERRER I GUÀRDIA, 7 Dissabte i diumenge, visites a les 11, 12, 13, 16, 17 i 18 h Ludwig Mies Van der Rohe, 1929; Cristian Cirici, Fernando Ramos, Ignasi Solà-Morales, 1986 El Pavelló de Barcelona, obra simbòlica del moviment modern, va ser dissenyat com a pavelló nacional d’Alemanya per a l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929. Construït amb vidre, travertí i diferents classes de marbre, el Pavelló es va concebre per allotjar-hi la recepció oficial, presidida pel rei Alfons XIII al costat de les autoritats alemanyes. Un cop passada la clausura de l’Exposició, el 1930, el pavelló va ser desmuntat. La significació i el reconeixement del pavelló van fer pensar en la seva possible reconstrucció, que es va consumar el 1986. Reserva nominal prèvia al 934 234 016. Metro: L1, L3 (Espanya) // Bus: 13, 23, 150

SARAH TORRENTS

134. REFUGI ANTIAERI 307 C. NOU DE LA RAMBLA, 175 Dissabte de 15 a 19 h Veïns del barri del Poble Sec, 1936 Som davant la construcció de 200 m de túnels d’una alçada de 2,10 m i una amplada variable entre 1,5 i 2 m, que disposava de lavabos, font, infermeria, sala d’infants i llar de foc, entre altres peces. És un bon exemple dels refugis construïts durant la Guerra Civil a Barcelona i permet sentir la brutalitat de les guerres i l’esforç dels ciutadans en la cerca de la supervivència. MUSEU NACIONAL D’ART DE CATALUNYA

Metro: L2, L3 (Paral·lel) // Bus: 20, 21, 64, 121, D20, H16

132. PARC DE BOMBERS DE MONTJUÏC PG. DE JOSEP CARNER, 48-56 Dissabte i diumenge de 10 a 13 h i de 16 a 19 h Ruisánchez Arquitectes, 2012 La implantació de l’edifici en aquesta parcel·la, en una cruïlla de carrers a la falda de la muntanya de Montjuïc, resol la seva connectivitat amb la ciutat tenint en compte aspectes funcionals i paisatgístics. Cal destacar-ne l’horitzontalitat (marcada per un volum de formigó de 100 m de longitud amb un voladís de 10 m), que únicament queda contrastada per la lleugera i vidriada torre de pràctiques exempta del conjunt. Metro: L3 (Drassanes) // Bus: 20, 21, 64, 91, 121, D20, H16

135. TORRES VENECIANES PL. D’ESPANYA / AV. DE LA REINA MARIA CRISTINA Dissabte i diumenge de 11 a 18 h Ramon Reventós i Farrarons, 1929 Aquestes dues torres de planta quadrada i 44 m d’alçada es van concebre com la porta d’entrada a l’Exposició Internacional de Barcelona i estan inspirades en el campanar de la catedral de Sant Marc de Venècia (d’aquí ve el seu nom). Fidels als principis arquitectònics del moment, es van construir amb pedra artificial i obra vista, materials poc nobles però coherents amb la voluntat de ser enderrocades un cop acabada l’Exposició. La visita inclourà, també, l’explicació de la font commemorativa de l’Exposició a la Plaça Espanya, obra de Josep Maria Jujol (1929). Metro: L1, L3 (Espanya) // Bus: 9, 13, 23, 37, 46, 50, 65, 79, 91, 109, 150, 165, D20, H12, H16, V7 // FGC: L8 (Espanya) ANTONIO_WIJKMARK

@EVA9BCN PARC DE BOMBERS DE MONTJUÏC

TORRES VENECIANES

Punts-OHB on trobaràs la guia del festival Venda anticipada de la guia a: CIUTAT VELLA: LAIE CCCB. C. de Montalegre, 5 // COL·LEGI D’ARQUITECTES DE CATALUNYA. Pl. Nova, 5 // LA CENTRAL DEL MUHBA. Baixada de la Llibreteria, 7 // LA CENTRAL DEL RAVAL. C. d’Elisabets, 6 // LAIE MACBA. Pl. dels Àngels, 1 // SALA CIUTAT (AJUNTAMENT DE BARCELONA). C. de la Ciutat, 2 EIXAMPLE: LAIE PAU CLARIS. C. de Pau Claris, 85 // LA CENTRAL. C. de Mallorca, 237 // LAIE LA PEDRERA. C. de Provença, 261-265 // SEU 48H OHB. Rambla Catalunya, 87, 1r D HORTA-GUINARDÓ: LAIE SANT PAU. C. de Sant Antoni Maria Claret, 167 SANT MARTÍ: BAU CENTRE UNIVERSITARI DE DISSENY. C. de Pujades, 118 SANTS-MONTJUÏC: LAIE CAIXAFORUM. Av. de Francesc Ferrer i Guàrdia, 6-8 // LAIE MNAC. Palau Nacional. Parc de Montjuïc SARRIÀ-SANT GERVASI: COL·LEGI D’APARELLADORS. C. del Bon Pastor, 5 INTERNET: www.48hopenhousebarcelona.org/botiga

Durant el cap de setmana del festival, també trobaràs la guia i els productes OHB en alguns dels edificis participants. Consulta el web www.48hopenhousebarcelona.org per a més informació.

Escull el teu itinerari a L’APP DEL 48H OPEN HOUSE BCN PER A iOS I ANDROID

www.dortoka.com 45

Sarrià Sant Gervasi

147

8 edificis 140. ANTIGA CAPELLA DE LES MARES REPARADORES (CENTRE CÍVIC PERE PRUNA) 141. CASA ORLANDAI 142. CASA PÉREZ SAMANILLO (CÍRCULO ECUESTRE) 143. CASA SANT FELIP NERI 144. COL·LEGI DE LES TERESIANES 145. COL·LEGI DE METGES DE BARCELONA 146. HABITATGE UNIFAMILIAR EFICIENT MZ

147. TEATRE DE SARRIÀ

85 84

LES CORTS

79 77

DISSABTE DIUMENGE DISSABTE I DIMENGE

OPEN GREEN OPEN INFRAESTRUCTURES

JOSEP MARÍA JUJOL

146

147 PG. DE LA

BONANOV A

145

141

140

144

VI TA

C. DE MUNTANER

G AU

143

GRÃ&#x20AC;CIA

62 61 78 55 59 64

EIXAMPLE 33

142 51

140. ANTIGA CAPELLA DE LES MARES REPARADORES (CENTRE CÍVIC PERE PRUNA) C. DE GANDUXER, 130 Dissabte de 11 a 14 h Enric Sagnier i Villavecchia i Josep Maria Sagnier i Vidal, 1904; 1998 Com a part de l’ampliació conventual de les Mares Reparadores, el 1928 es va construir una església de nau única, amb trams de volta bufada i absis semicircular. La seva estructura senzilla evoca procediments tradicionals de l’arquitectura religiosa catalana. Malmesa durant la guerra, va ser reparada incloent-hi, a l’interior, el conjunt de pintures al fresc i vitralls policroms del pintor Pere Pruna. El 1997 es va iniciar el projecte de reforma i ampliació per convertir-la en espai cultural del districte. Bus: 14, 22, 58, 64, 70, 75, 123 // FGC: L6 (Sarrià)

142. CASA PÉREZ SAMANILLO (CÍRCULO ECUESTRE) C. DE BALMES, 169 BIS Diumenge de 11 a 19 h J.J. Hervàs i Arizmendi, 1910; Raimon Durán i Reynals, 1948; Robert i Esteve Terradas, 1993 Projectat com a residència unifamiliar, és un exemple atípic d’edifici exempt, emplaçat seguint l’alineació de la cantonada. Les façanes estan plantejades de manera eclèctica i afrancesada, sense excloure, però, elements de caire modernista, com el gran finestral ovalat del menjador, obert sobre la Diagonal. Arran de la instal·lació del Círculo Ecuestre a l’edifici, el 1948, es va construir un cos adossat amb planta baixa i terrat, actualment modificat. Metro: L3, L5 (Diagonal) // Bus: 6, 7, 15, 16, 17, 22, 24, 27, 32, 33, 34, 58, 64, 67, 68 // FGC: L6, L7 (Provença)

JUAN MIGUEL PLA JORRIN

143. CASA SANT FELIP NERI C. DE LA NENA CASAS, 43 Diumenge de 10 a 12 h i de 16 a 19 h Segle

XVII;

Ignasi M. Adroer i Calafell, inici del segle

Construït sobre una antiga masia, l’edifici és una de les tres torres que donava nom al barri i, d’aquell moment, encara conserva un extens terreny enjardinat. Per les formes i l’ús dels materials (maó vist, elements vidriats, estuc, etc.), la Torre es considera d’estil modernista, i en sorprèn la complicada solució de coberta. Va ser adquirida per la Congregació de Religioses Filipenses l’any 1915. Bus: 66, 68, 70, H6, V7 // FGC: L6 (Les Tres Torres) ANTIGA CASA DE LES MARES REPARADORES

141. CASA ORLANDAI C. DE JAUME PIQUET, 23 Dissabte de 11 a 14 h i de 16 a 19 h i diumenge de 11 a 14 h Rafael Guastavino, 1872; Pere Joan Ravetllat i Carme Ribas, 2007 On ara hi ha l’actual edifici de Casa Orlandai, des del segle XVII hi havia hagut un mas de planta quadrada. Arran del projecte de reforma de Rafael Guastavino, 1870-1872, la masia original es va transformar en una mansió burgesa. Després de cinquanta anys de reformes continuades, l’edifici va aconseguir una personalitat pròpia, en què destacava la riquesa decorativa de les escales i les vidrieres de l’interior. Del 1956 al 1974, l’edifici acull l’Escola Talitha, recuperant la renovació pedagògica catalana dels anys trenta, i del 1974 al 2003, el centre pren el nom d’Escola Orlandai. Des del 2007 acull el centre cultural Casa Orlandai, després d’una rehabilitació integral tant de l’interior com de l’exterior. Bus: 22, 34, 64, 66, 68, 75, 130, V7 // FGC: L6 (Sarrià)

ANTONIO_WIJKMARK

CASA ORLANDI

CASA SANT FELIP NERI

144. COL·LEGI DE LES TERESIANES

146. HABITATGE UNIFAMILIAR EFICIENT MZ

C. DE GANDUXER, 85 Diumenge de 10 a 14 h

C. DE ROURA, 14 Diumenge de 10 a 14 h

Antoni Gaudí i Cornet, 1888

1918; Folch Calderon Sarsanedas, 2012

Aquest edifici es presenta com un bloc massís, amb un aire auster i de fortalesa. Als paraments s’alterna la maçoneria irregular de pedra amb el maó vist, que emmarca els elements principals. Tot i la referència mudèjar, el conjunt al·ludeix al gòtic, i substitueix els arcs apuntats per arcs parabòlics, element que es multiplica tant a l’exterior com als interiors. A la crugia central s’ubica el conjunt format per corredors i patis de llum, nucli on rau la gran qualitat formal que singularitza aquest edifici.

Aquesta rehabilitació, que segueix les directrius de l’estàndard de construcció de casa passiva (Passivhaus), aconsegueix un consum en climatització que no sols es pot considerar un benefici econòmic sinó també un guany de confort. Tecnològicament ha apostat per materials de baix impacte ambiental (fusta) i per l’ús de prefabricats, de manera que es redueixen quasi totalment els residus d’obra. Bus: 60, 123, 196

Bus: 14, 16, 58, 64, 68, 70, 72, H6 // FGC: L6 (La Bonanova)

RODRIGO DÍAZ WHICHMANN HABITATGE UNIFAMILIAR EFICIENT MZ

147. TEATRE DE SARRIÀ C. DEL PARE MIQUEL DE SARRIÀ, 8 Dissabte i diumenge de 11 a 14 h Jacint Torner, 1927; Anna i Fernando Ramos, 2012 GERARD DURAN COL·LEGI DE LES TERESIANES

145. COL·LEGI DE METGES DE BARCELONA PG. DE LA BONANOVA, 47 Dissabte de 11 a 14 h Robert Terradas i Via i Jordi Adroer Iglesias, 1970

El Teatre de Sarrià està situat dins el pati interior del Centre Parroquial de Sarrià. Es va inaugurar el 1907; l’activitat creixent de l’entitat va fer que es quedés petit, i per això l’any 1927 es va remodelar: s’hi van construir un escenari a la italiana, a imitació del que hi havia al Teatre Romea, i una nova façana. Actualment s’està adequant per donar resposta als nous requeriments: fins ara se n’ha reformat la caixa escènica per dotar-la d’una nova teulada, els vestidors, els serveis, l’escenari i un fossar més gran. Bus: 22, 34, 64, 66, 68, 75, 130, V7 // FGC: L6 (Reina Elisenda)

Amb l’elecció de les diferents textures dels materials de revestiment de façana l’arquitecte aconsegueix emfatitzar la disgregació entre els volums que conformen l’edifici. El tractament de l’accés i de tota la planta baixa amb sòcols i espais porticats resol hàbilment l’acord en planta baixa amb els diferents pendents dels carrers que l’envolten. Les obertures en façana es dimensionen a favor d’oferir una lectura més domèstica i adequada al context urbà on s’implanta. Bus: 14, 22, 58, 64, 70, 72, 75, 123 // FGC: L6 (Sarrià) 49

Santa Coloma de Gramenet La ciutat metropolitana reivindica la funció cultural de l’arquitectura, participant per tercer any consecutiu en el festival i oferint-nos una primícia: el primer itinerari d’infraestructures que inaugura la nova secció del festival Open Infraestructures. La dinàmica de funcionament també repeteix, ja que contempla la visita, la descoberta i el gaudi de la ciutat de dues maneres diferents: una en format itinerari, guiat en tot moment, en la qual t’hauràs d’inscriure prèviament, i l’altra en format lliure dins els horaris establerts, sense inscripció. Pots inscriure’t als itineraris en el següent enllaç: http://48hopenhousebarcelona.org/itineraris o llegint el següent codi:

L’afluència és limitada. Els itineraris, guiats per experts, inclouran: Itinerari Infraestructures (diumenge a la tarda) - Pista d’atletisme - L9 Cotxeres de Can Zam - Parc Europa - Cobertura B-20 Itinerari Nord (diumenge al matí) - Recinte Torribera (Pavellons noucentistes): Edifici La Masia, Edifici La Torre, Església, Pavelló Canigó, Pavelló Gaudí i Pavelló Montserrat - Torre Pallaresa Itinerari Riu-Centre (dissabte a la tarda) - Illa dels jutjats - Masia del carrer Nou - Escola de Música i Auditori Can Roig i Torres - Mercat Sagarra - Casa dels Nins

161 163

164

158

160

RECINTE TORRIBERA

162

159

158

153

17 edificis

151 152

157

148. CASA DELS NINS

149

149. ESCOLA DE MÚSICA I AUDITORI CAN ROIG I TORRES 150. ILLA DELS JUTJATS 151. L9 COTXERES DE CAN ZAM 152. MASIA DEL CARRER NOU

150 154

153. MASIA DE CAN ZAM 154. MERCAT SAGARRA 155. OFICINES I FÀBRICA DE CACAOLAT 156. PARC EUROPA - COBERTURA B-20

DISSABTE DIUMENGE

148

157. PISTA D’ATLETISME 158- RECINTE TORRIBERA. EDIFICI LA MASIA 159- RECINTE TORRIBERA. EDIFICI LA TORRE

DISSABTE I DIMENGE

160- RECINTE TORRIBERA. ESGLÈSIA 161- RECINTE TORRIBERA. PAVELLÓ CANIGÓ

OPEN GREEN

162- RECINTE TORRIBERA. PAVELLÓ GAUDÍ

OPEN INFRAESTRUCTURES

163- RECINTE TORRIBERA. PAVELLÓ MONTSERRAT

JOSEP MARÍA JUJOL

164- TORRE PALLARESA

148. CASA DELS NINS

152. MASIA DEL CARRER NOU

PL. DE MANELIC, 1 Només inclosa en l’itinerari amb preinscripció

C. NOU, 4 Només inclosa en l’itinerari amb preinscripció

Josep Alemany i Juvé i Lluís Colomer i Balot, 1922-1924

Segle

Aquest edifici d’habitatges, de grans proporcions i estil eclèctic, forma part del teixit format per illes reduïdes i carrers estrets que es va desenvolupar a principis del segle XX al voltant del Mercat de Sagarra. El seu nom esdevé de la decoració de la façana: l’arrebossat blanc contrasta amb el to fosc de l’ornamentació de cornises, llindes i ampits, formada per relleus abarrocats amb motius antropomòrfics.

A la ciutat del 1915, hi destacaven el campanar de l’església Paradoxalment, el carrer Nou de Santa Coloma és un dels més antics. Endinsar-nos en aquest cul-de-sac és com fer un viatge en el temps. L’escenari: un mas rural que ens mostra la típica arquitectura pairal catalana. Darrere la façana de paredat i l’arc de mig punt emmarcat per carreus de pedra trobarem un espai que s’ha adaptar modernament per acollir l’Àrea Cultural Oriol, que rep el nom de la parròquia veïna.

Metro: L1 (Santa Coloma) // Bus: B15, B19, B30, B31

XVIII

Metro: L1 (Santa Coloma), L9 (Església Major) // Bus: B14, B15, B18, B27, B30, B80 149. ESCOLA DE MÚSICA I AUDITORI CAN ROIG I TORRES

153. MASIA DE CAN ZAM

C. DE RAFAEL DE CASANOVA, 5 Diumenge de 11 a 14 h i de 16 a 19 h i inclosa en els itineraris amb preinscripció

AV. DE FRANCESC MACIÀ, 77 Accés només amb preinscripció

1910-1913; Carles Llinàs, 2005-2007 A la ciutat del 1915, hi destacaven el campanar de l’església major i el pinacle de la torre de la residència que el cònsol de l’Uruguai, Rafael Roig i Torres, es va fer dins un jardí que l’aïllava del poble. Avui, l’Auditori i l’Escola Municipal de Música de Santa Coloma formen un conjunt dins el pati interior d’illa en què s’ha convertit aquest jardí, gairebé secret i vigilat per una multitud atapeïda i bigarrada d’habitatges. L’eclèctic casal va ser hospital, col·legi i darrerament escola de música; aquest ús es va completar el 2007 amb un auditori semisoterrat i adaptat al relleu creant un recorregut per diverses placetes, en què apreciareu el diàleg entre arquitectures molt diversos. Metro: L1 (Santa Coloma), L9 (Singuerlín) // Bus: B80

Segle

XVI;

ampliació segle

XVIII

Fa molt de sol avui? Aprofiteu l’ombra del roure de Can Zam. Durant la Guerra dels Segadors, el 1651, aquest va ser l’indret on es va reunir el govern de Catalunya. El mas, famós pels bons conreus, anys enrere, rep el nom d’un dels seus masovers més populars, Bartomeu Busquets, àlies Zam. Elements com el portal dovellat o el rellotge de sol, a més de les façanes de paredat amb cantonades i obertures de pedra picada, fan d’aquest edifici una gran mostra de l’arquitectura pairal catalana. Metro: L1 (Santa Coloma), L9 (Can Zam) // Bus: B14, B15, B18, B80 154. MERCAT SAGARRA PL. DE FERRAN DE SAGARRA Només inclòs en l’itinerari amb preinscripció

150. ILLA DELS JUTJATS

1932-1933; Blanca Noguera i Claudi Aguiló, 2014-2015

AV. DE LA SALZEREDA, 15 Dissabte, visita a les 18 h i inclosa en els itineraris amb preinscripció

Situat al bell mig de la plaça que ordenava un dels primers eixamples de la ciutat, l’edifici és un volum prismàtic amb accessos per totes les façanes, d’estil noucentista, amb un acabat que alterna maó vist amb estuc. El pol d’activitat comercial i social que representa s’ha vist reforçat, darrerament, amb la rehabilitació de Blanca Noguera i la reurbanització del seu entorn i els carrers propers, obra de Claudi Aguiló. Des del 2015, podem gaudir d’aquesta zona per a vianants, on es pot passejar, relaxar-se i gaudir dels productes del mercat.

Jordi Bosh i Joan Tarrús, 2008 Antigament, els jutjats de Santa Coloma es trobaven al solar de l’antiga fàbrica Ciba, a la memòria de tots els colomencs. Al costat, el 2008, es va estrenar el nou edifici, que forma una illa amb uns habitatges dels mateixos autors. La façana singular dels nous jutjats és l’inici de la nova façana fluvial de la ciutat. Veurem que el contundent volum dóna final al parc de la plaça Baró, que es troba immediatament al darrere, però que ha tingut un tractament especial amb els carrers preexistents, i obre un pas en planta baixa fent que el carrer de Santa Rosa no vegi tapada la sortida al riu Besòs.

Metro: L1 (Santa Coloma) // Bus: 42, B27, B80

Metro: L1 (Santa Coloma); L1 (Baró de Viver) // Bus: B14, B15

151. L9 COTXERES DE CAN ZAM AV. DE L’ANSELM DE RIU, 1 Només incloses en l’itinerari amb preinscripció Jordi Bosh i Joan Tarrús, 2008 No diríeu mai què hi ha sota les pistes de futbol de la Pallaresa: més de 13.000 metres quadrats soterrats per acollir les cotxeres de la L9 del metro. Hi arriben un total de set vies: dues amb funció de cotxeres per a la conducció automàtica i cinc destinades a tallers, de les quals dues són elevades sobre pilars per a manteniment general. Metro: L1 (Santa Coloma), L9 (Can Zam) 52

DANI CRESPO L9 COTXERES DE CAN ZAM

155. OFICINES I FÀBRICA DE CACAOLAT

158-163. RECINTE TORRIBERA

AV. DE FRANCESC MACIÀ, 225 Dissabte i diumenge, visites a les 11, 12 i 13 h

C. DE PRAT DE LA RIBA, 171 Diumenge de 11 a 14 h i de 16 a 19 h i inclòs en els itineraris amb preinscripció

Pilar Líbano (interiorisme) i Jaume Pons (arquitectura); 2013 La presència d’aquesta fàbrica és mítica a l’esplanada de Can Zam. Abans havia estat la Damm i, des del 2013, és d’on surt la beguda Cacaolat. La nau existent, de parets d’obra, estructura metàl·lica i sostres amb encavallades vistes, va ser el punt de partida. Materials ecològics i de baix cost, com panells de fusta OSB i planxes perforades pels sostres, així com mampares de ferro i vidre, donen coherència estètica i funcional a les oficines: calidesa i llum natural per a una marca renovada. Metro: L9 (Can Zam) // Bus: B15, B18 156. PARC EUROPA - COBERTURA B-20 PARC EUROPA Només inclòs en l’itinerari amb preinscripció

Segle XV; Josep Maria Pericas i Rafael Masó, 19271936; Josep Sala i Xavier Vallcorba, 2010 La bona arquitectura sovint ve rere un bon emplaçament. El 1916, la Mancomunitat va adquirir l’antiga masia Torribera dins un bosc del vessant sud de la vall Carcerenya. En aquest indret, els arquitectes Josep Maria Pericàs i Rafael Masó van concebre un sanatori mental estructurat com una ciutat jardí, simètrica segons l’eix sud-nord, d’acord amb la topografia del terreny. Hi trobareu maneres d’integrar perfectament edificis al paisatge tant en el conjunt de pavellons noucentistes com en la porteria, la torre i la capella. Tot i que s’hi han fet nous volums poc atents a aquesta sensibilitat, el nou ús docent, afegit al clínic vigent, ha procurat reconèixer l’arquitectura del campus amb la rehabilitació d’algunes construccions. Metro: L1 (Santa Coloma), L9 (Singuerlín) // Bus: B81

Coque Bianco, 1992 Aquest parc longitudinal va ser projectat per l’arquitecte Coque Bianco i inaugurat al caliu de les Olimpíades de Barcelona, amb més de 59.000 metres quadrats de zona enjardinada i equipaments per al lleure. L’eix segueix el torrent de la Pallaresa, des del Besòs fins a la serra de Mosques d’Ase, i constitueix una obra d’importància excepcional per a la ciutat, en la mesura que cobreix una gran part de la B-20 i estableix un lligam privilegiat entre els dos sectors del municipi separats per la xarxa viària. Metro: L1 (Santa Coloma), L9 (Can Zam) // Bus: B14, B15, B18, B27, B30, B80

ARNAU ANDREU RECINTE TORRIBERA

164. TORRE PALLARESA CAMÍ DE SANT JERONI DE LA MURTRA, S/N Només inclosa en l’itinerari amb preinscripció Segles

XVI-XVII

Situada als afores de la ciutat, a la vall Carcerenya, la torre és representativa de l’arquitectura catalana del segle XVI. L’origen es remunta al voltant de l’alta edat mitjana i va ser declarada monument historicoartístic d’interès nacional el 1931. A finals del segle XIV va passar de mans de la família Carcereny a les dels Pallarès, dels quals va adoptar el nom. El 1520 la vídua Pallarès la va vendre als Cardona, que van transformar el casal en el que veiem avui: una edificació de planta gòtica amb dues torres laterals desiguals, tot plegat coronat per galeries i guarnit amb una decoració mixta gòtica i renaixentista. Actualment està en mans privades i són ben poques les ocasions per a visitar la torre. Vindreu a descobrir-la? Metro: L1 (Santa Coloma), L9 (Singuerlín) // Bus: B81

JORDI SURROCA MERCAT SAGARRA

157. PISTA D’ATLETISME AV. PALLARESA, 31 Només inclosa en l’itinerari amb preinscripció Blanca Noguera (AMB), 2015 Si passegeu a la vora del Besòs, veureu aquest equipament esportiu del qual destaca una preciosa estructura de formigó alçada sobre una graderia amb un aforament per a 400 persones. És el punt de control fotofinish, per controlar l’arribada dels atletes en aquesta pista de 400 metres de corda i 8 carrers. Metro: L1 (Santa Coloma), L9 (Can Zam)

EDUARD SELVA PISTA D’ATLETISME

Vilassar de Dalt La programació a Vilassar de Dalt ens ofereix un interessant recorregut tècnic i històric sobre els orígens de la construcció amb fang i la volta catalana, des de l’obra més important de l’arquitecte Rafael Guastavino fins al paradigma contemporani del reciclatge urbà: la fàbrica i el celler. Aquestes tipologies, hereves del passat de Vilassar, han esdevingut contenidors reciclats per a nous usos dedicats a la cultura o al comerç, com la fàbrica de Can Manyer, la fàbrica de Les Sedes i el celler de Ca la Pauleta Serra.

TRANSPORT DES DE BARCELONA (25 MINUTS): BUS C3/4: BARCELONA (RDA. DE LA UNIVERSITAT, 21) - VILASSAR DE DALT

170

172 166

VEHICLE PARTICULAR: APARCAMENT RESERVAT ALS FORNS ROMANS (C. D’EDUARD CALVET I PINTÓ, S/N - PG. DE LA FORNACA)

169 173

DIUMENGE

167 168

GUASTAVINO

165

171

9 edificis 165. CAN PUIG (CAU DEL CARGOL) C. D’ANGUEL GUIMERÀ, 11 Diumenge de 10 a 14 h 166. CARRER DEL DOCTOR MARTÍ SOLER C. DEL DOCTOR MARTÍ SOLER Diumenge de 10 a 14 h i de 17 a 20 h 167. CELLER DE CA LA PAULETA SERRA C. DE LLESSAMÍ, 7 Diumenge de 10 a 14 h i de 17 a 20 h 168. CELLER DE CAN BRUGUERA C. D’IGNASI IGLÉSIAS, S/N – PÀRQUING DE LA QUINTANA Diumenge de 10 a 14 h i de 17 a 20 h

ca apro tif fi es ta de i vi cim sit en a l’e t ( xp ca o 170. FÀBRICA DE LES SEDES n m sic RIERA DE TARGA, 27 an ió Diumenge de 10 a 14 h i de 17 a 20 h ye r) 171. FORNS ROMANS DE LA FORNACA C. D’EDUARD CALVET I PINTÓ, S/N – PG. DE LA FORNACA Diumenge de 10 a 14 h i de 17 a 20 h 172. CAN BANÚS (MUSEU ARXIU DE VILASSAR DE DALT) C. DEL MARQUÈS DE BARBERÀ 9 Diumenge de 10 a 14 h i de 17 a 20 h

169. FÀBRICA DE CAN MANYER

173. TEATRE DE LA MASSA

PL. DE MIQUEL MARTÍ I POL, S/N Diumenge de 10 a 14 h i de 17 a 20 h

PL. DEL TEATRE S/N Diumenge de 10 a 12 h i de 17 a 20 h

ici ny ó er)

Ve n d

: 48

hop

enh

Guia (3€) Bossa (8€) Day Passport

ous

eba

rce

lon

a.o

Bossa + Guia

10€

Passi preferent d’accés al festival per un dia. Inclou la guia (35€)

Weekend Passport Passi preferent d’accés al festival per dos dies Inclou la guia i la bossa

Ajuda’ns a fer créixer el festival mitjançant la compra d’un producte Open House BCN

(50€)

CIUTAT CONVIDADA

Pla a del Casal de oves

Sant Joan Despí r Carre

L’atractiu principal de la participació de Sant Joan Despí en el Festival s’articula entorn de la figura de l’arquitecte Josep Maria Jujol, un arquitecte-artista per la seva actitud cap a l’arquitectura: oberta i aglutinadora d’altres arts, com el dibuix, la pintura i l’escultura. No oblideu que si voleu conèixer més Josep Maria Jujol, també podeu visitar, a Barcelona ciutat, interessants exemples del seu art.

a or a al de Les egudes

Però la ciutat té molt més per conèixer, endinsa-t’hi des dels itineraris proposats o fes el teu propi recorregut. Per inscriure’t als itineraris ho pots fer a: cannegre@sjdespi.net o al telèfon 933 737 363.

cobert

hiv.

ruïnes

cobert

Els itineraris, guiats per experts, inclouran: J

Cam í late ral de

cobert

ond

cobert cobert

cobert

í de

Cam irga

cobert

el Llo regat

cobert

Punt de trobada: Torre de la Creu Dissabte a les 17.30 h i diumenge a les 12 h

Itinerari Transversal -

Ermita del Bon Viatge Foment Cultural (només en diumenge) Biblioteca Mercè Rodoreda Can Po Cardona Restaurant Follia

Punt de trobada: Ermita del Bon Viatge Dissabte a les 17.30 h i diumenge a les 12 h

ral

Lito

Itinerari Jujol - Torre de la Creu - Can Negre - Església de Sant Joan Baptista - Casa Rovira - Torre Jujol

mso n

Carretera de Laure

Carretera

eial

lanc

orre

Pla a

del

gud Avin

ontserrat

del Foment

Avin

Pla a de

gud

vers

de rer Car

Com

Lluí a

rans

a Pa ss

Carrer del Comer

ert ol

a iera de

Carrer

Passatge

del

ys pan

rer Car

Passatge de ant oan

Ven

Pla a del Casal de oves

oig

Car rer

Carrer del Comer

pan s

Com

al vers rans

Lluí a

gud Avin

Pla a de oig

ontserrat

Carrer de

del re all

del Foment

Petit

del

e asti

Carrer

Carrer del Correu

ant

Carrer

t Ven del Pla a gud

Carrer

Avin

re etem n

Carrer

gud Avin

a gud

Avin

vila

de la

arin

Gen

la de

eral

rer

itat

Car

Carrer

de la

Car

cnica

rer

l de

al vers rans

carri

Ferro

178

de la

ada

ove del rer Car

lies

roda

ose dels

er cesc Fran

de ant

orre rer

ordi

aci

de Car

Pla a de la Pau Carrer

Car rer

del Carrilet

186

Car

Carrer

C-4

Carr

rer

a lanc

u i i udur í

Carrer

ei at

del Pont

ys pan

Pla a de aria Aur lia Capmany

irador del Pla

Com

Lluí a

Viny

les

gud

Avin

rer

Avin

ada

Car

arin guda

la de de

rer

Car erali

Gen

es Viny

cesc Fran

rer

Car

Carr

tat

les

Ven del

Pla

oan

del

gud

Avin

aci

re etem

l a

gud Avin

V de la

ardins de les renetes

Carrer

u ompo ric r de

Frede

Carre

188 Carrer

Carre r de la tituci

a or

Cons

r Carre

J 181

V de la

guer nt

amo

Verda acint

oss r de

del rer

Carre

Car

a al de Les egudes

Carrer de

oss n acint Verdaguer

Carr er a r o rer

Car de ast s

en ellas arrad osep

osep

r de

ontserrat

Carre

gud Avin

rueta

Carrer de Fructu s Gela ert

u de

Carrer de osep arradellas

a Lorca

Garci

are de

ico Feder

nes

i Pla

Avinguda de la

Carre

ose

Pla a de l statut

uer dag t Ver

acin

Carrer d Antoni Gaudí

Gen

oss

era

litat

rer Car

artí

ant r de Carre

rer

Car a or ant

artí de l rm

del

u s de

ar del ol uda onistr Avingde

mr l de artí

onistr

184

Cre la ner de unta rer ne Car d

ant de

rer

cobert

rer

Can ant de rer Car

Pla a de Lluís Companys

r del

Carre

eig

Pass rm l de artí

Car

Fon

Carrer de

183

tsan

187 u

Car cobert

176

iera

carri

Avinguda de la

unta ne Cre

Carr

are de

les orres

ontserrat

ardana

Cem

let y

d A ssís

t rega

Carrer de

rgell

r de Carrede Llo Feliu ant regat

itges

del ed

Pen s

ell de

Llo rega t

r de

Carre la ia

ose uny de i rer Pi Car aria

a Famíl

agrad

er de l re

ados

Lluís

are

Cata

Carr

d Ans

Gran nric

illet

u de

Carr

erc

Car rer ipol del l s

uny

nric

Car rer del

Carr

Plan

ipol l er

Carr

les

Val

Guim er

Lluís

are

ncia

Carr

ngel

splugu se

la Llum

Carr

ravess

Carre

ant Farncesc

n Ara

ranc

osa

dela Llum

esver

r de

Vila

anta

er Carr Fort ari

regat

ust

dura

Carre

la Vall

Pened

ell

Vendr

de uny er Carr Fort ari

Carr

illet

de erc

Carr de ari

Corn

ados

Gran

uny

Fort

Cap

Pla a

Gran

del

enned

Llo

ant

r de

trema

Carre

Llo

r del

Carr

erc

are

ant

Car

del

rer

de er Carr

oler

lona de guda

ensat

del Grup es

les

Plan

Carrer

Carr

Feliu

Carr

i Codina

Lluís

aria

Litora

erc

ent

de r de

igue l de

rdova

Carre

Cerv

arrid

est

s les

Carrer

Flors

s oma

s iguel

om nec i

onta ner

Pla a d ngel Guimer

ante

ari

Carr

Pon

rer

Pla a de odoreda

Car

tiso

onda

iguePas l desatg Cerve de ante

Carr

Goy

ram

stín

Agu

l de

latera

Camí

osa

Casa

rer

Car

arce

Pau

A-

Avin

erra

onts

Passa

Carr

A-

Pla a

tge

rer

Car

arrid

are

i es

regat

Pass

Llo

aria

atge

ateu

de er Carr ncia Val

gud

Avin

Carre

liv

Viatge

Can

Carr

irga

Pla a de la Ciutat Gegantera

scle

del

Litor

í de

Cam

cobert cobert

egre e n

orre í del Cam

ontilla

eig

Pass

rega

ont

Llo

de Carrer

Cam

Pla a del ercat

Carr

es r de Carre

Carr

Via

í del

Cam

r del

182

os Agustín Goytisolo

Carr

Can

cobert

i uel tge Passa

Galí

Clav

Cap

uol

Carr

iera

cobertcobert

Casa

aria

stria

Carre

cobert

Gran

del er Carr or am ruc del

Pau

osep

de rer Car

Ferr

elm

ni Anto ant er

C-4

Vico

Car

Pla a de

cobert

dels

i mic

rer

d en

orre del

cobert

cobert cobert

d en

er Carr

ni Anto ant er Carr

Carr

am alta de

egre nt

lies

aule

nya d sar

del

cobert

í de

del

ruc

roda

ius

visi

Pre

er Carr

spa

cobert

del

tisol

Goy

e n

orre

cobert

Can

Cam

Camp de l A at

stín

Agu d

ril

ocar

Ferr

rer

Car

rer

os egre nt

cia

de ni er Carr Anto ant

Carr

Car

Can

Carr

Viat

Carr

Pla a del Carme

Carr

lics Cat eis

Pla a de l rmita Pla a de la de Constituci

r ague Verd acint er Carr

la de la er Carr u de

aule

del

arrid

Pla a de l rmita

179

cobert

alies

í de

stria

rer

Car

aria

cobert

er o

r del Carre

Carr

visi

Pre

est

cobert

cobert cobert

Carr

i ida

Carr

del

erca

Pla a d spanya

ll araga oan

Pla a de ant oan

Carr

span

altas er

ral

Lito

cobert

ius

egre

Cam

Franc

r de

a gon arra er

rias

e d n

del orrent

rer

aria

Carrer

cobert

d And

Carr

Pla a de sgl asi

esc r de Carre

Carr

osep

ond

cobert

ia alus er

ues splug r d regat Llo Carre de

Lleida

Carre

Car

Carre

Carr

rdia tina Cris anta e satg Pas la ontil de

Pla a de Catalunya

del

odoreda

osep

i lioteca

erc

al del

i Gu arcelona

rer

oi de

rer

Fer Avinguda

Carr

Car

Carr

174

ral

cobert

r de Carre

nce

Fra

Fred

ant

o tisol Goy

r de

Carre

satg

Pas

a or

stín Agu

s Casa eric er Carr

cobert

180

Carr

cobert

A-

í late

r de

Carre

rdia

189

del

Carre

i Gu

Carr

Cam

ospita

litat

Carre

era

rer

Fer

Flora

ern nde

Gen

nce

Fra

iguel

r de

J 175 de

satg Pas

Carr

cobert

A-

Carre

rm artí de l

aci

tina Cris anta de

Pla a de l staci

Cor

Carr -

Pla a de

la Fontsanta Carrer de

ant

cesc

Fred

rega

Casa eric er

Llo

Lito cobert

Fran

del

rer

Car

cobert

i del ral

Carr

del

cobert

Cam

ria

Camí

o d iera

u de

r del

Carre

hiv.

Font

J 177190

cobert

Carr

are de

rega

cobert cobert

Carrer de

de la

Llo

cobert

cobert cobert

cobert

satg

Pas

Carrer

Via

r de Carre

cobert

i entir í del Cam

gud

Avin

Carrer de Catalunya e del

cobert

la Fonts

185

u de

Pla a de la

o n F

ig d en

r de

del

ruïnes

cobert

anta r de Carre

Carr

nec om er Carr

Antic

la de rer Car

Camí

u hiv.

ia de

ner

Ferro

del

rer

Carr

Car

de Cervante

Pla a del Pallars

uda Aving

nya

Carre

spa

r de

d e les Aig

ruc

Ptge

Carrer de la

del

Cort

Pla a de Campru í

arca

Can

Carr

Pla a de Campreci s

de Gra

i elles e

Carrer

nad

satg

ari

enlliure

Carr

Pas

Carr

Car

de Lle

rer

tova

Car

ose

Fon

Fite

onrat

ose

de osep

Pla a de Pau Casals

e d Carr er

Fern

Almer

ente

Llor

satg

eod

Pas

a de rrer

Vall

regat

rer

Viny oan de rer Car

15,79

nde

el Llo

Litoral

rer

aria

atiport

oli cobert

del

Car

osa Pla a del

cobert

del

toni An

Camí

iu í del Cam

guda

cobert

Avin

aura

Car

alta de rer Car

laga

rer

Car

sar

DISSABTE

OPEN GREEN

DIUMENGE

OPEN INFRAESTRUCTURES

DISSABTE I DIMENGE

JOSEP MARÍA JUJOL

17 edificis 174 - BIBLIOTECA MERCÈ RODOREDA

183 - FONTSANTA - ESTACIÓ DISTRIBUÏDORA D’AIGUA

175 - CAN NEGRE

184 - FONTSANTA - TORRE DE COMPENSACIÓ

176 - CAN PO CARDONA

185 - PARC DE LA FONTSANTA

177 - CASA ROVIRA

186 - PARC DE TORREBLANCA

178 - CIUTAT ESPORTIVA JOAN GAMPER

187 - RESTAURANT FOLLIA

179 - ERMITA DEL BON VIATGE

188 - TELEVISIÓ DE CATALUNYA

180 - ESGLÉSIA DE SANT JOAN BAPTISTA

189 - TORRE DE LA CREU

181 - FÀBRICA DE CARTRÓ

190 - TORRE JUJOL

182 - FOMENT CULTURAL 57

174. BIBLIOTECA MERCÈ RODOREDA

179. ERMITA DEL BON VIATGE

C. MAJOR, 69 Dissabte i diumenge de 10 a 14 h i de 17 a 20 h

C. DEL BON VIATGE Dissabte i diumenge de 11 a 14 h i de 17 a 19 h

Carlos Llinás Carmona, 2011

1262

Edifici de nova construcció que adapta la seva volumetria a l’entorn urbà i emfatitza l’eix d’equipaments del carrer Major, tot reculant per donar pas a una plaça. S’organitza al voltant d’un pati central i ressalta el caràcter públic a través de transparències que relacionen exterior i interior, i introduieix vegetació a cobertes i pati.

Situada en un dels ramals de la Via Augusta (de Barcino a Martorell), l’ermita va servir per allotjar i documentar els vianants que s’aturaven per demanar un bon viatge a la Mare de Déu. És un edifici de planta rectangular, amb una coberta amb embigat sobre arc diafragmàtic i un campanar d’espadanya. Bus: 78, L46, L52, L77 // Tram: T1, T2 (Bon Viatge)

Bus: 78, L46, L52, // Tram: T1, T2 (Bon Viatge) // RENFE: R1, R4 (Sant Joan Despí) 175. CAN NEGRE

180. ESGLÉSIA DE SANT JOAN BAPTISTA

PL. DE CATALUNYA, S/N Dissabte i diumenge de 10 a 14 h i de 17 a 20 h

Segle XI; Josep Maria Jujol, 1944 L’obra religiosa de Josep Maria Jujol es basa en el simbolisme, la decoració colorista i les formes naturals. A l’església de Sant Joan Baptista hi podem trobar exemples d’inscripcions (frases bíbliques dels púlpits), vitralls amb representacions eucarístiques, un sagrari amb rerefons franciscà, entre altres exemples de pintura i escultura amb ferro.

Segle XVII; Jaume Gustá Bondia, principis segle XX; Josep Maria Jujol, 1915 – 1926; Josep Llobet arquitectes, 2010 Aquesta masia del segle XVII, propietat de Pere Negre, s’ha convertit en el símbol jujolià per excel·lència a la vila. Després d’una ampliació a principis del segle XX, Jujol en va reformar les façanes i va construir-hi un oratori. La façana més transformada va ser la sud on, en evocació a la Mare de Déu, la figura va ser gravada a l’àcid sobre el vidre de la tribuna. Bus: 78, L46, L52, L77 // Tram: T1, T2 (Bon Viatge) // RENFE: R1, R4 (Sant Joan Despí) 176. CAN PO CARDONA CAMÍ DEL MIG, 44 Dissabte i diumenge de 11 a 14 h i de 17 a 19 h Segle XVIII; J. M. Fossas, Gabriel Caldés (esgrafiats), 1927 Masia del segle XVIII adquirida a mitjans del segle XIX per Josep Cardona (Po prové de l’apel·latiu familiar Josepó) i transformada en casal residencial per l’arquitecte modernista Josep M. Fossas. La reforma, coherent amb els orígens barrocs de la casa, va incorporar una torre, un cos lateral i reformes interiors. Bus: 78, L46, L52 // RENFE: R1, R4 (Sant Joan Despí) 177. CASA ROVIRA

C. DE JACINT VERDAGUER, 27 Dissabte i diumenge de 10 a 14 h i de 17 a 20 h Josep Graner i Prat i Josep Maria Jujol (esgrafiats), 1926 Tot i que el projecte original incloïa un coronament rectilini i cap ornamentació, Josep M. Jujol, mentre era arquitecte municipal de Sant Joan Despí (1926-1949), va fer els esgrafiats a la façana amb motius geomètrics i florals, al mateix temps que dedicava la façana a la figura de sant Antoni Abat. Bus: 78, L46, L52 // Tram: T1, T2 (Bon Viatge) // RENFE: R1, R4 (Sant Joan Despí)

PL. DE L’ESGLÉSIA, 1 Només inclosa en els itineraris amb preinscripció

Bus: 78, L46, L52, L77 // Tram: T1, T2 (Bon Viatge) 181. FÀBRICA DE CARTRÓ

CTRA. BV-2001 Dissabte de 17 a 19 h i diumenge de 11 a 14 h Domènech i Mansana, Josep Maria Jujol, Mas i Morell, Viñals, 1931-1933 La família Bachs va promoure la construcció d’una fàbrica de cartró allà on hi havia hagut una antic molí. El molí prenia força motriu del salt de l’Erasme i va propiciar la fabricació d’indianes. L’edifici industrial està format per tres naus, magatzems adossats i assecadors externs amb façana de maó vist i cobertes a dues vessants. Bus: 78, L50, L51, L52, L57, L60, L62, L64 182. FOMENT CULTURAL C. MAJOR, 50 Diumenge de 11 a 14 h i de 17 a 19 h Segles

XIX

L’edifici del Foment Cultural i Artístic va ser seu del Foment i Sindicat Agrícola i de l’Ateneu Instructiu del 1920 al 1939. Entre el 1928 i el 1976 va acollir un cinema, però un incendi va fer canviar-ne l’ús. Compta amb tres trams de balustrada al pis principal i una ornamentació de pilastres i capitells de referència neoclàssica. Bus: 78, L46, L52 // Tram: T1, T2 (Bon Viatge) // RENFE: R1, R4 (Sant Joan Despí) 183. FONTSANTA - ESTACIÓ DISTRIBUÏDORA D’AIGUA

178. CIUTAT ESPORTIVA JOAN GAMPER AV. DE L’ONZE DE SETEMBRE, S/N Dissabte de 17 a 19 h i diumenge de 11 a 13 h i de 17 a 19 h Batlle i Roig, 2006 Sota el nom del fundador, el projecte allotja activitats tècniques i esportives, professionals i amateurs del Futbol Club Barcelona. En 13,5 hectàrees de superfície conté nou camps de futbol, un pavelló, un edifici administratiu (amb sales de reunions, premsa, vestuaris i despatxos) i espais d’entrenament i tecnificació. Bus: 78, L50, L51, L52, L57, L60, L62, L64 // Tram: T3 (Sant Feliu|Consell Comarcal) 58

C. DE SANT MARTÍ DE L’ERM, 30 Dissabte de 17 a 19 h i diumenge de 11 a 14 h i de 17 a 19 h 2009 El subministrament d’aigua a l’àrea metropolitana es fa, principalment, per dues xarxes: Ter i Llobregat, cadascun amb una estació distribuïdora. El dipòsit rep l’aigua del Llobregat i la seva dessalinitzadora i, l’estació de bombament, és un element imprescindible per a la interconnexió Ter-Llobregat. Accés al recinte per a majors de 8 anys. Bus: 78, L46, L52 // Tram: T2 (La Fontsanta) // RENFE: R1, R4 (Sant Joan Despí)

184. FONTSANTA - TORRE DE COMPENSACIÓ C. DE SANT MARTÍ DE L’ERM, 30 Dissabte de 17 a 19 h i diumenge de 11 a 14 h i de 17 a 19 h Ruisánchez arquitectes, 2009 Infraestructura per a la compensació de la pressió de l’aigua entre la dessalinitzadora del Prat de Llobregat i les instal·lacions d’ATLL d’Abrera. Incorpora plaques solars en l’estructura i ha esdevingut un punt emblemàtic de la xarxa regional d’ATLL. Se’n podrà visitar el mirador i el quadre de comandaments.

FONTSANTA - TORRE DE COMPENSACIÓ

187. RESTAURANT FOLLIA

Accés al recinte per a majors de 8 anys. Per raons de seguretat, és obligatori portar calçat tancat i sense talons.

C. DE LA CREU D’EN MUNTANER, 17 Diumenge de 12 a 14 h i de 17 a 19 h

Bus: 78, L46, L52 // Tram: T2 (La Fontsanta) // RENFE: R1, R4 (Sant Joan Despí)

Simó Dot i Canalies, 1887; Norman Cinnamond i Carlos Ferrater, 1985 Jo Baixas, un cuiner amb ànima d’arquitecte, va restaurar una antiga masia amb fusta, pedra, ferro i vidre per transformar-la en el seu restaurant somiat: amb la cuina oberta, el menjador amb vistes a una vinya i un hort (amb tomaqueres, enciams, arbres fruiters i plantes aromàtiques), i un celler amb més de 200 referències.

185. PARC DE LA FONTSANTA C. DE LA FONTSANTA, davant del núm. 18 Diumenge de 10 a 14 h (visites guiades) Xavier Vendrell, Manuel Ruisánchez, 2001 Parc situat a cavall de tres municipis, a la confluència de dues rieres, en relleu complicat i sobre un abocador en procés d’estabilització. El projecte, finalista del Premi Europeu de Paisatge Rosa Barba 2002, inclou vegetació rica i diversa i soluciona la inestabilitat del subsòl amb murs de gabions que s’adapten.

Bus: 78, L46, L52 // RENFE: R1, R4 (Sant Joan Despí) 188. TELEVISIÓ DE CATALUNYA C. DE TV3, S/N Dissabte i diumenge, visites a les 10 i 11.30 h

Bus: 78, L46, L52 // Tram: T2 (La Fontsanta) // RENFE: R1, R4 (Sant Joan Despí)

1986 El 23 d’abril del 1986, la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió va decidir situar les seves instal·lacions a Sant Joan Despí. Inicialment disposaven d’una superfície construïda de 30.000 m2, que es van ampliar per situar-hi el centre de serveis i control, el centre de producció d’audiovisuals i el centre de producció dels serveis informatius. Bus: 78, 157, L10, L46, JT // Tram: T3 (Hospital Sant Joan Despí|TV3) 189. TORRE DE LA CREU

PG. DE CANALIES, 14 Dissabte i diumenge de 10 a 14 h i de 17 a 20 h Josep Maria Jujol, 1913-1916; Lluis Bonet i Gari, 1966; Joan Bassegoda Nonell, 1988; Francesc Xavier Asarta (manteniment), 2003; Josep Llobet, 2007 Josefa Romeu va encarregar dues cases al seu nebot que suposaven el primer encàrrec a Jujol a la vila. L’arquitecte va projectar cinc cilindres coberts per cúpules, d’aquí el nom popular de la Casa dels Ous. L’edifici va patir diferents transformacions, la més important l’any 1966, que el va convertir en un únic habitatge. La darrera intervenció, de Josep Llobet, n’ha recuperat l’esperit original, sobretot a l’interior.

TORRE DE LA CREU

186. PARC DE TORREBLANCA

Bus: 78, 157, L10, L46, JT // Tram: T3 (Hospital Sant Joan Despí|TV3)

C. DE LA TORREBLANCA, davant del núm. 12 Diumenge de 10 a 17.45 h (visites guiades de 10.30 a 14 h)

190. TORRE JUJOL

Simó Dot i Canalies, 1887; Norman Cinnamond i Carlos Ferrater, 1985

C. DE JACINT VERDAGUER, 31 Dissabte i diumenge de 12 a 14 h Josep Maria Jujol, 1932

Torreblanca ha estat sempre un lloc de trobada dels tres municipis que hi conflueixen. Quan la finca va esdevenir pública (1982) s’hi va projectar un parc seguint les traces dels antics camps de cultiu. Al cor, hi trobem un magnífic jardí romàntic que imita elements de la natura: grutes, illes, coves, llacs i salts d’aigua envoltats d’una vegetació que creix lliurement.

En aquest edifici Jujol va fer de promotor i arquitecte: va ser residència d’estiu, la va usar quan tenia obres en marxa a la població i va passar-hi la Guerra Civil. Són dos habitatges quasi simètrics, de planta en L, amb un cos central més alt on es troben dos estudis amb finestres en angle. En destaquen també els esgrafiats de color blau, diuen que el color predilecte de Jujol.

Bus: 78, L50, L51, L52, L57, L60, L62, L64 // Tram: T3 (Sant Feliu|Consell Comarcal)

Bus: 78, L46, L52, L77 // Tram: T1, T2 (Bon Viatge) // RENFE: R1, R4 (Sant Joan Despí) 59

ÉS

C C A I* N U TAR R E RI P L RIO A V P

*Aquesta promoció no és vàlida, però, per als edificis següents: - TEATRE DEL LICEU (CIUTAT VELLA) - DIPÒSIT D’AIGÜES PLUVIALS DEL PARC JOAN MIRÓ (EIXAMPLE) - XARXA DE CLAVEGUERAM (EIXAMPLE) - HOTEL MANDARIN ORIENTAL (EIXAMPLE) - FINCA SANSALVADOR (GRÀCIA) - REFUGI ANTIAERI DE LA PLAÇA DEL DIAMANT (GRÀCIA) - PAVELLÓ ALEMANY (FUNDACIÓ MIES VAN DER ROHE) (SANTS-MONTJUÏC)

Com a micromecenes, amb la compra de la guia, tindràs l’opció d’accedir amb accés prioritari a l’edifici que triïs* (sempre que quedin places).

Bossa + Guia

10€

I si ja tens la guia i vols fer-te amb la bossa, aprofita aquest 1 € de descompte! Aquests són els punts per adquirir-la els dies 24 i 25 d’octubre:

CIUTAT VELLA: CASA DE LA SEDA, C. SANT PERE MÉS ALT, 1, Dissabte i diumenge de 11 a 14 h i de 15 a 19 h // PALAU MOJA, C. DE LA PORTAFERRISSA, 1, dissabte de 10 a 19 h // SALA PARÉS, C. DE PETRITXOL, 5, diumenge d’11.30 a 14 h EIXAMPLE: ANTIGA FÀBRICA D’ESTRELLA DAMM, C. DEL ROSSELLÓ, 515, dissabte i diumenge d’11 a 14 h i de 16 a 19 h // CASA SAYRACH - CASA MONTSERRAT, AV. DIAGONAL, 423-425, dissabte i diumenge d’11 a 14 h i de 16 a 19 h // TORRE BANC SABADELL, AV. DIAGONAL, 407, dissabte de 10 a 14 h i de 16 a 19 h // SEU OPEN HOUSE BCN, RAMBLA DE CATALUNYA, 87, 1R D, de dilluns a divendres d’11 a 21 h, i dissabte i diumenge de 9.30 a 20 h GRÀCIA: ANTIGA FÀBRICA TÈXTIL MACSON (IED BARCELONA), C. DE BIADA, 11, dissabte d’11 a 14 h i de 17 a 19 h i diumenge d’11 a 15 h // CASA DE LA VILA DE GRÀCIA, PL. DE LA VILA DE GRÀCIA, 2, dissabte d’11 a 14 h i de 16 a 19 h i diumenge d’11 a 14 h SANT ANDREU: FABRA I COATS, C. DE SANT ADRIÀ, 20, dissabte i diumenge d’11 a 19 h SANT MARTÍ: ANTIGA NAU-TALLER OLIVA ARTÉS, C. D’ESPRONCEDA, 150, dissabte i diumenge d’11 a 15 h i de 17 a 20 h // EDIFICI MEDIAPRO, AV. DIAGONAL, 177, dissabte d’11 a 14 h i de 16 a 19 h SANTS-MONTJUÏC: EL MOLINO, C. DE VILA I VILÀ, 99, dissabte i diumenge d’11 a 15 h SARRIÀ-SANT GERVASI: CASA ORLANDAI, C. DE JAUME PIQUET, 23, dissabte d’11 a 14 h i de 16 a 19 h i diumenge d’11 a 14 h 60

ÍNDEX D’AUTORS I NÚMERO DE REFERÈNCIA DELS EDIFICIS CORRESPONENTS 2BMFG Arquitectes (95) Cazurra, Alex (107) AAUP Jordi Romero associats (65) Cendoya, Eugenio Pere (131) Abiell, Guillem (3) Cinnamond, Norman (67, 186) Adroer i Calafell, Ignasi M. (143) Cirici, Cristian (133) Adroer Iglesias, Jordi (145) Clotet, Lluís (113) Aguilar i Borrás, Xavier (77) Cloud 9 Enric Ruiz Geli (115) Aguiló, Claudi (154) Colomer i Balot, Lluís (148) Aguirre, Alberto (96) Coma, Francesc de (3) Alemany i Juvé, Josep (125, 148) Costa, Agustí (41) Alonso, Miquel (61, 101) Cumellas, Ariadna (39) Alventosa Morell arquitectes (90) Delgado, José Luis (47) Amargós i Samaranch, Josep (19) Despuig, Ramón (25) Argentí, Víctor (66) Dilmé i Fabré arquitectes (24, 169, 173) Arriola-Fiol arquitectes (76) Domènech i Estapà, Josep (26) Artigas i Ramoneda, Josep (62) Domènech i Mansana, Josep (181) Asarta i Ferraz, Francesc Xavier (189) Domènech i Montaner, Lluís (5, 71) Aulenti, Gae (131) Domènech i Roura, Pere (71, 131) Azuara, Josep (39) Domènech, Lola (50) B01 arquitectes (7, 82) Dot i Canalies, Simó (186) B720 Fermín Vázquez arquitectos (45) Durán i Reynals, Raimon (83, 142) BAAS Jordi Badia (106, 117) Espeche, Horacio (107) Bacardit, Francesc (101) Espinet-Ubach arquitectes (22, 74) Bach i Mora arquitectes (64) Fabre, Jaume (3) Bagutti, Domenico (73) Falguera, Antoni de (44) Balcells, Conxita (27) Falqués i Urpí, Pere (5, 96, 120) Baptista Subirana, Joan (104) Fernández, Aurora (70) Bargués, Arnau (5) Ferrater OAB, Carles (42, 116, 186) Barozzi - Veiga (35) Figueres, Beth (42) Bassegoda i Amigó, Bonaventura (29, 130) Figueres, Enric (66) Bassegoda Nonell, Joan (189) Florensa, Adolf (5) Batlle i Roig (114, 178) Font de Carreres, August (67) Batllori & Trepat arquitectes (19) Fontseré i Mestres, Josep (20, 113) Bayona, Marta (72) Fossas, Josep Maria (176) Benedito, Josep (85, 109, 131) Franconi, Cristiano (54) Berenguer i Mestres, Francesc (57) Freixa, Jaume (127) Bestraten Castells, Sandra (2) G56 (44) Bianco, Coque (156) Gali, Teresa (50) Boncompte, Josep (108) Galiana, Ricard (91) Bonet Castellana, Antoni (95) Garcia Fària, Pere (53) Bonet i Gari, Lluís (189) Garrido i Bertrán, Juan (6) BOPBAA (125) Garriga i Roca, Miquel (24) Borrell i Sensat, Agustí (48) Gaudí i Cornet, Antoni (84, 100, 144) Borrell, Gabriel (35) Giráldez, Guillem (89) Bosch Cuspinera Associats (43) Gironès, Toni (130, 171) Bosh, Jordi (150) Goday, Josep (7) Brufau, Robert (121) González, Rodrigo (54) Brullet, Manuel (5, 21) Graner i Prat, Josep (177) Buïgas, Carles (126) Guastavino i Moreno, Rafael (141, 169, 173) Busquets, Xavier (10) Guitart Arquitectura i ass. (71) Cáceres, Rafael (103) Gustà Bondia, Jaume (61, 123, 175) Calderon Folch Sarsanedas arquitectes Hervàs i Arizmendi, Joan Josep (142) (146) Ignasi Solà-Morales (133) Caldés, Gabriel (176) Isozaki, Arata (121) Cantallops, Lluís (72) JDVDP Jansana De la Villa De Paaw Cardenal i González, Joan Carles (14) arquitectes (65) Carol Iborra Arquitectura (110) Josep Llobet arquitectes (37, 175, 189) Casademont, Adrià (8) Jujol i Gibert, Josep M. (3, 32, 60, 64, 175, 177, 180, 181, 189, 190) Casanovas, Pere (109) La Casa por el Tejado (46) Catà, Enric (131)

Reventós i Farrarons, Ramon (135) Lacasa, Luís (74) Ribas, Anna (77) LaGranja Design (105) Ribas, Josep M. (129) Laviña - de la Villa Arquitectura (86) Roca, Pere (109) Lecea, Josep M. de (95) Rogent, Elies (52) Líbano, Pilar (155) Romeo, Julio (128) Llambrich, Xavier (21) Romeu, Jordi (18) Llinás Carmona, Carles (149, 174) Rovira i Rabassa, Antoni (79) Llinàs, Josep (12) Rubió i Bellver, Joan (31) Llobet, Pere (5) Rubió i Tudurí, Nicolau M. (83) López, Jesús (130) Ruisánchez Arquitectes (101, 132, 184, 185) López-Iñigo, Pere (89) Sabaté, Joan (107) Lozoya, Antoni (130) Sagnier i Vidal, Josep Maria (140) Luna, Alfonso de (21) Sagnier i Villavecchia, Enric (140) Luna, Roberto de (121) Sala, Josep (158) MAP arquitectes (44) Salas, Fernando (125) Marial i Tey, Juli (58) Sandalinas, Francesc (4) Marimón i Cot, José (109) Sanmartí, Jaume (104) Martínez, Yolanda (85) Sayrach i Carreras, Manuel (33) Martirio Arroyo, Josep M. (80) Scarnato, Alessandro (54) Martorell, Jeroni (6) Seguí, Marc (104) Mas i Vila, Josep (5) Seguí, Víctor (104) Mas, Josep (17) Serra i Pujals, Antoni (48) Masana, Judith (47, 77) Sert, Josep Lluís (74, 104, 127) Masdeu i Puigdemasa, Josep (85) Simó, Eduard (109, 120) Masó, Rafael (158) Sitjes, Joan (88) Mateo Arquitectura (51) Solà-Morales, Ignasi (24, 173) Mayol, Manuel M. (129) Steegmann, Enric (131) MBM arquitectes (69) Steva i Planas, Felip (88) Mercadé, Ricard (70) Subias, Xavier (89) Mercader i Sacanella, Eduard (77) Tarrús, Joan (150) Mestres, Josep O. (24) Terradas arquitectes (142) Mies Van der Rohe, Ludwig (133) Terradas i Via, Robert (145) Milelire, Joan (61, 101) Territotori 24 (98) Mirambell, Joan (83) The Hall Studio (40, 59) Mitjans Miró, Francesc (51) Tigges, Daniel (56) Molina, Francesc Daniel (5) Torner, Jacint (147) Montagut, Berenguer de (25) Torras Guardiola, Joan (100) Monteys, Xavier (95) Torres Clavé, Josep (104) Moragas i Gallissà, Antoni de (102) Torres, Raimon (104) Noguera, Blanca (154) Trias de Bes, Juan (42) Noguera, Blanca (157) Turull Ventosa, Xavier (97) Obiols, Josep (83) Urquiola, Patricia (42) ONL arquitectura (71, 99) Valeri Consultors (49) Paricio, Ignacio (113) Valero, Albert (72) Pericas, Josep Maria (158) Vallcorba, Xavier (158) Picharchitects (78, 111) Valls, Ramón (109) Pineda, Albert de (21) Vega, Isabel (38) Pons, Jaume (155) Vendrell, Xavier (185) Pons, Sergi (91) Vicente, Marta (72) Puig i Cadafalch, Josep (47, 49, 121) Vidal, Pau (91) Puig Torné, Josep (95) Vila, Rafael (75) Puigdengolas, Joan (130) Vilanova, Antoni (109, 120) Rábano, Inma (128) Vilaseca i Casanovas, Josep (1) Ramos, Anna (147) Vilaseca, Joaquim (44) Ramos, Fernando (133, 147) Villanueva, Àngel (34) RAS arquitectura (13) Raspall i Mayol, Manuel Joaquim (18, 125) Viñals, Melcior (181) Vora arquitectura (11, 55) Ravetllat Ribas arquitectes (31, 141) ZFC (57) RCR arquitectes (30)

AGRAÏMENTS Ajuntament de Barcelona (Urbanisme, districte de Ciutat Vella, districte de l’Eixample, districte de Gràcia, districte d’Horta-Guinardó, districte de Les Corts, districte de Nou Barris, districte de Sant Andreu, districte de Sant Martí, districte de Sants-Montjuïc, districte de Sarrià-Sant Gervasi, Imatge i Producció Editorial, Insitut Municipal del Paisatge Urbà -Ruta del Modernisme-, Institut de Cultura, Mercats de Barcelona, Museu d’Història de Barcelona -MUHBA-, Patronat Municipal de l’Habitatge), A:Circumference (Renata Gomes i Judit Taberna), Albert Civit, Àrea Metropolitana de Barcelona, BHproject, Biblioteques de Barcelona, Carme Gual, Cooperativa Jordi Capell, Copisa, Enric Ortega, Fundació Banc Sabadell, Inky Fingers, Josep Maria Montaner, Josep Socarrats, Laie, Lola Doménech, Marc Aureli Santos, Maribel Baños, Natàlia Ojeda i Mònica Gea, Sander Laudy, Sandra Bestraten, Santi Vila i Roger Subirà, Susana de Castro.

AMICS PATROCINADORS Fundació Banc de Sabadell 61

Paper ecològic

Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès

VOLUNTARIAT Gràcies a les més de 1200 persones que aporten el seu temps, el seus coneixements i el seu entusiasme per tal de fer possible el 48H OPEN HOUSE BCN EDIFICIS Gràcies als 165 edificis que obriran les seves portes durant el 48H OPEN HOUSE BCN

DISSENY GRÀFIC: SUSANA DE CASTRO www.susanadecastro.com /