03
Col·lecció Papers de Recerca OTS
La responsabilitat social de les organitzacions no lucratives Aproximació conceptual i desenvolupament del model RSO Pau Vidal / Domingo Torres Bárbara Guix / María Peña Rodríguez
Abril 2005
Autors: Pau Vidal (pau.vidal@tercersector.net) Expert en gestió d'organitzacions no lucratives. Carrera de Direcció d'Empreses i MBA. Codirector del postgrau Funció Gerencial a les ONGD a ESADE. Professor convidat de planificació estratègica a la UCA (El Salvador). Ha elaborat el Llibre blanc del tercer sector cívico-social a Catalunya, i és coautor del llibre La gestió de les organitzacions no lucratives. Ha realitzat diversos projectes de consultoria a les ONL. Domingo Torres Llicenciat en Filologia Hispànica per la Universitat de Granada, màster en Ajuda Humanitària Internacional NOHA per la Universitat de Deusto, MBA per ESADE. Ha treballat a Intermón-Oxfam com a tècnic en gestió del canvi i com a responsable de comunicació i màrqueting a Fundació Natura.
Equip de treball: Bárbara Guix (barbara.guix@esade.edu) Està llicenciada en Direcció i Administració d'Empreses, i MBA per ESADE. Actualment, realitza un Màster d'Agents d'Igualtat, que estudia i articula accions per promoure la igualtat de gènere. María Peña Rodríguez Doctora en Enginyeria Electrònica per la Universitat de Staffordshire (Regne Unit) i llicenciada en Ciències Físiques per la Universitat Complutense de Madrid. Ha treballat a Accenture com a consultora en projectes relacionats amb l’administració electrònica.
La responsabilitat social de les organitzacions no lucratives. Aproximació conceptual i desenvolupament del model RSO Realizat per: Observatori del Tercer Sector Publicat: 2005 Autors: Pau Vidal i Domingo Torres Equip de treball: Bárbara Guix i María Peña Rodríguez ISBN-13: 978-84-611-5232-9 Dipòsit Legal: B-7338-2007
Les Carolines 10, 2n.- 08012 Barcelona www.tercersector.net
La responsabilitat social de les organitzacions no lucratives
Aproximació conceptual i desenvolupament del model RSO
Pau Vidal / Domingo Torres Bárbara Guix / María Peña Rodríguez
Abril 2005
Continguts Continguts.........................................................................................1 Resum ..............................................................................................3 1. La responsabilitat social...................................................................5 1.1. La societat de la responsabilitat compartida ..................................5 1.2. La responsabilitat social .............................................................6 1.3. El desenvolupament de la responsabilitat social de l'empresa ..........7 1.4. La responsabilitat social de les ONL..............................................8 2. Desenvolupament del model de responsabilitat social de les ONL(RSO) 10 2.1. Un marc per a la reflexió .......................................................... 10 2.2. L'eix central: la coherència ....................................................... 11 2.3. Les dimensions del model......................................................... 12 2.3.1. Les personas dins l'organització................................................. 13 2.3.2. Els involucrats ........................................................................ 13 2.3.3. La missió i els valors................................................................ 13 2.3.4. La transparència ..................................................................... 13 2.3.5. La gestió mediambiental .......................................................... 21 3. Conclusions ................................................................................. 26 Annexos.......................................................................................... 27 I. Bibliografia principal .................................................................... 27 II. Fitxa tècnica del treball de camp .................................................. 29
La responsabilitat social de les organitzacions no lucratives
Resum Els canvis socials han dut als tres sectors (empresa privada, Administració Pública i societat civil) a col·laborar més estretament i amb més freqüència. Ha aparegut un model social basat en el diàleg, la col·laboració i la cooperació entre aquests sectors. A aquest nou model social, alguns autors el denominen «la societat relacional». Aquest esquema social transfereix a cadascun dels agents socials la responsabilitat de les seves relacions amb l’entorn i amb la societat.
Les persones en la organització La involucració social
Els involucrats
COHERÈNCIA La comunicació
La missió i els valors
La gestió mediambiental
La transparència
Com a resposta a les exigències d’aquest nou sistema social, les ONG comencen a preguntar-se com és una organització responsable, dins l’exercici d’assumpció de les seves responsabilitats. Per al tercer sector, el punt de partida de la responsabilitat social és la coherència amb els valors i la proposta social que estan fent les organitzacions des del seu àmbit d'actuació, sigui cooperació al desenvolupament, ajuda humanitària, medi ambient o temes socials. Es proposen set àrees d’interès sobre les quals incidir per construir la responsabilitat social de l'organització: les persones dins l'organització, els involucrats, la missió i els valors, la transparència, la gestió mediambiental, la comunicació massiva i la implicació social. El desenvolupament d'aquestes set àrees és especialment rellevant per a aquestes organitzacions perquè impacta directament en la seva raó de ser. La identificació del nucli del model així com les set àrees s'ha portat a terme mitjançant un treball de camp amb 35 organitzacions no lucratives que han aportat la seva experiència i la seva visió de les ONL en la societat.
3
La responsabilitat social de les organitzacions no lucratives
L'objectiu del model de responsabilitat social que aquí es presenta és promoure la reflexió sobre la pròpia responsabilitat social, que ajudi a identificar, analitzar i estructurar la informació per a la gestió responsable. Això és, en definitiva, ordenar de manera global les accions de responsabilitat social segons un model bàsic de comprensió, diagnosi i gestió de la responsabilitat social de les ONL. El model aquí exposat no ho fa partint de zero, sinó integrant i desenvolupant iniciatives que ja estan sent implementades en les organitzacions. Les característiques del tercer sector fan que sigui molt difícil construir un model igualment vàlid per a totes les organitzacions. S'ha tractat d'identificar una estructura comuna, almenys, als sectors esmentats. Si es parteix de la coherència com a eix central i les set àrees esmentades, s'ofereix, doncs, un model que pretén ser un marc genèric per a la reflexió, que cada organització haurà d'adaptar a la seva activitat, història i circumstàncies pròpies.
4
La responsabilitat social de les organitzacions no lucratives
1. La responsabilitat social 1.1. La societat de la responsabilidad compartida La societat actual és complexa i, part d'aquesta complexitat, es mostra en la diversitat d'organitzacions que hi conviuen i actuen: administracions públiques, empreses, universitats, ONG, etc. Totes aporten i construeixen una societat des d'àmbits cada vegada més compartits i interrelacionats. Avui dia, ja pràcticament no existeixen «compartiments estancs» diferenciats en actuació ni en àmbits de responsabilitat exclusius. Si s'observa l'evolució de les relacions entre els agents socials en els últims temps, s’aprecien col·laboracions cada vegada més habituals i més estretes. Aquesta tendència és el resultat de la consolidació d'una societat basada en les relacions. No existeix una societat de l'empresa ni una societat de l'Administració Pública, o una societat civil, sinó que totes són dimensions d'un únic espai social compartit. Alguns autors denominen a aquest model emergent «societat relacional».
Empresa Empresa
Societat Civil
Administració
Societat Civil
Administració
La carrera vertiginosa que s'està vivint en les telecomunicacions, l'ampliació de l'àmbit geogràfic de migració, els nous reptes mediambientals, són inassolibles des d'una societat dividida en tres àmbits aïllats. L'origen dels nous reptes és compartit, i, per tant, s'han d'afrontar des d'un model social en el qual tots els agents assumeixin la seva quota de responsabilitat. Cada vegada és més fàcil compartir la informació. Treballar en xarxa ens permet arribar a un grau molt elevat de coordinació i complementarietat entre les accions. Així, es desenvolupen les xarxes organitzatives i s’incrementa el potencial de la governabilitat alhora que es fa més complex. Apareixen objectius comuns i noves maneres d'aconseguir-los. Els agents socials passen d'una relació de clients i proveïdors a una relació de socis. En una societat que vol ser sostenible, cada agent comença a evolucionar cap a models social i mediambientalment més sostenibles. Apareix, llavors, el concepte de la responsabilitat social com a manera d'entendre les organitzacions i actuacions 5
La responsabilitat social de les organitzacions no lucratives
integrades amb el mitjà, i respectuoses amb els drets i la dignitat de les persones. «Potser hauríem de parlar menys de responsabilitat social i més de societat responsable. Perquè difícilment hi haurà una societat responsable sense ciutadans, associacions, ONG, partits, institucions i, per descomptat, empreses responsables». Àngel Castiñeira i Josep M. Lozano. «L'empresa responsable», La Vanguardia 24/11/04
1.2. La responsabilitat social La responsabilitat social com a manera d'entendre a les organitzacions està lligada als valors personals. Però si quedés limitada a l'àmbit íntim seria difícil el seu impacte en el dia a dia i en el funcionament habitual de l'activitat de les organitzacions. El factor personal ha de projectar-se i crear eines de gestió que serveixin tant per a la transformació i millora de les organitzacions com per ser capaços d'avaluar i conèixer els resultats. La responsabilitat social afecta a tots els comportaments i les actuacions de l'organització, ja que obliga a assumir compromisos i a ser coherents Extret d'una entrevista a una organització amb els seus valors i amb el rol que representa en la societat. Per tant, és quelcom que afecta la globalitat de l'organització i no es pot atendre amb determinades activitats específiques ni programant activitats compensatòries. «La responsabilitat social és la suma individual de les responsabilitats individuals de les persones que formem part de l'organització».
Totes les actuacions de totes les organitzacions (siguin administracions públiques, empreses o tercer sector) tenen un impacte tant a la societat com a l'entorn. Partint d'aquesta constatació, el repte és transformar els processos concrets i quotidians per què aquests impactes puguin ser modelats. Per analitzar d'una manera ordenada els límits de la responsabilitat social a cada organització, s'han de tenir en compte dos àmbits essencials: 1. La gestió de l'organització. La manera habitual d'analitzar-la és a través de les principals àrees funcionals (màrqueting, finances, recursos humans, etc.) així com alguns temes transversals (processos, estratègia, política). 2. Les relacions de l'organització amb l'entorn: com es relaciona amb els clients i proveïdors, el medi ambient i la societat en general.
6
La responsabilitat social de les organitzacions no lucratives
En qualsevol cas, la responsabilitat social s'ha d'enfocar estratègicament com una manera d'entendre l'existència de l'organització i no com una sèrie d’accions aïllades més o menys coordinades i amb periodicitats variables.
(Sobre les característiques d'un gestor per a aplicar la responsabilitat social a l'empresa) «La primera és tenir visió sistemàtica, comprendre que l'activitat empresarial ja no és lineal. No es basa a optimitzar resultats per als accionistes amb un mínim de costos, sinó maximitzar totes les activitats de l'empresa i minimitzar les conseqüències d'aquests actes, creant valor per a tots els públics relacionats, començant per una relació ètica i transparent amb ells» Entrevista a Odeth Graiew, Fundació Ethos, a Cinc Dies, gener de 2005
1.3. El desenvolupament de la responsabilitat social de l'empresa En els últims anys s'ha assistit a un vertiginós creixement de la responsabilitat social de l'empresa. La responsabilitat social ha deixat de ser únicament un tema d'experts i ha passat a estar present en la major part dels programes de les empreses. No obstant, moltes d'aquestes empreses només s'han centrat en les seves representacions més visibles, com l'acció social, sense afrontar els aspectes globals que implica aquesta responsabilitat. Malgrat tot, es detecten elements interessants en aquests anys de vida de la responsabilitat social corporativa, que poden ajudar a comprendre el seu procés de desenvolupament. El primer és que la responsabilitat social afecta totes les organitzacions i individus. El segon és que l'aplicació de la responsabilitat social és voluntària. Aquí sorgeix aquest aparent contrasentit que duria a una profunda discussió que «L'empresa és un espai natural on les queda fora de l'abast d'aquest persones es desenvolupen i treballen. En aquest espai natural és on millor es pot estudi. crear una transformació social a l'empresa,
No obstant, per a les ONL la des de l'organització. Cadascun té el seu espai, sigui l'empresa, sigui el tercer sector, voluntarietat de la seva sigui l'Administració». aplicació es veu disminuïda. Les organitzacions no lucratives Extret d'una entrevista a una organització neixen al voltant d’uns valors, que estan presents a tota l’organització. Aquests valors també es troben a la responsabilitat social, que empeny per diverses raons —que s’aniran analitzant— cap a la pròpia responsabilitat social. L’auge de la responsabilitat social corporativa ha propiciat també l’aparició de diversos models per ajudar a la seva implantació en les empreses. En essència, la major part d’ells són bastant similars, diferenciant-se sobretot en que uns emfatitzen el funcionament intern i uns altres la relació amb els 7
La responsabilitat social de les organitzacions no lucratives
involucrats (stakeholders). En aquesta ràpida difusió està tenint un paper fonamental el concepte d’involucrats, que produeix un efecte en cascada quan es relaciona l’actuació de cada empresa amb la dels seus clients, proveïdors, accionistes, etc. En qualsevol cas, i més enllà del grau actual d'implementació en les empreses, la responsabilitat social corporativa està superant l'episodi de ser només una moda i està ajudant a moltes empreses a conèixer i racionalitzar l'impacte de les seves interaccions amb l'entorn.
1.4. La responsabilitat social de les ONL Les organitzacions no lucratives han sofert importants canvis en els últims anys. Un dels més destacat ha estat el seu reconeixement com a un dels agents socials rellevants, capaç d'incidir políticament i de provocar canvis socials. Aquest nou rol ha motivat diversos debats, com quina ha de ser la finalitat de les ONL o la seva legitimitat per participar en els debats polítics, encara que sense menyscabar aquest reconeixement com a un agent social necessari i rellevant. Paral·lelament, les organitzacions del tercer sector han sofert un accelerat procés de maduració, amb un important augment de les seves activitats i una creixent complexitat organitzativa. Com organitzacions tenen interaccions contínues amb l'entorn, que provoquen que les pròpies entitats es plantegin quins són i quins han de ser els seus àmbits «Si no som responsables, no tenim un bàsics de responsabilitat social: projecte respecte a les empreses i quines responsabilitats són l'Administració. Si ens vam plantejar comunes amb els altres sectors i conjuntament la responsabilitat social, quines són exclusives de les tindríem un projecte social més ampli». ONL? Extret d'una entrevista a una organització
Quan una empresa afronta la metamorfosi cap a una organització socialment responsable, pot tenir diversos motius de fons. En alguns casos poden acceptar les seves responsabilitats per l'existència d'uns valors interns, però no sempre és així. Atribuir uns valors a la seva marca, crear en els seus treballadors un sentiment d'identificació amb l'empresa, generar majors beneficis o minimitzar riscos, poden ser algunes de les motivacions per desenvolupar polítiques de responsabilitat social empresarial. No obstant això, a l'analitzar les motivacions que impulsen la responsabilitat social en el tercer sector s'aprecia la vacuïtat de fons de les motivacions empresarials, amb excepció de les relacionades amb els valors interns. Precisament, són els valors els quals es troben a l'ONL des del seu origen, i en molts casos, són la causa mateixa del seu naixement, ja que es tracta d'organitzacions creades per a promoure'ls. Així, pot semblar que les organitzacions sense ànim de lucre ja són 8
La responsabilitat social de les organitzacions no lucratives
socialment responsables per se i no faria falta preocupar-se més. Per aconseguir el canvi social que persegueix la missió, les organitzacions s'estructuren i participen en la societat realitzant diàriament activitats en múltiples «Si no som responsables, no tenim un projecte entorns, i s'enfronten respecte a les empreses i l'Administració. Si ens vam plantejar conjuntament la a nombroses decisions responsabilitat social, tindríem un projecte cada dia, que poden social més ampli». ajudar a millorar el seu impacte. Però Extret d'una entrevista a una organització quin seria el valor dels canvis socials si per aconseguir-los es funciona de manera ben diferent als valors que es diu defensar? L'accent de la responsabilitat social de les organitzacions no lucratives està en la manera de portar a terme l'activitat d'acord amb els seus valors. En definitiva, es tracta, doncs, que la «manera de fer» de l'organització sigui coherent amb la seva «raó de ser».
9
La responsabilitat social de les organitzacions no lucratives
2. Desenvolupament del model de responsabilitat social de les ONL (RSO) 2.1. Un marc per a la reflexió Els models tenen la facultat d'ajudar a entendre la realitat, encara que no expliquin tots els aspectes de la mateixa, sinó alguns de concrets. En aquest cas, el model que es presenta ens ajuda a reflexionar sobre els aspectes rellevants de la responsabilitat social d'una organització no lucrativa, identificar la informació, ordenar-la i analitzar-la per poder extreure conclusions. El model desenvolupat vol a més integrar iniciatives que ja estan actives a les organitzacions. En molts casos, en graus diferents de consciència i de desenvolupament, s'estan portant a terme accions directament relacionades amb la responsabilitat social, però en general no són tractades des d'un punt de vista global, sinó com accions independents a causa de motivacions aïllades. Un repte que afronta aquest estudi és mostrar la responsabilitat social des de la perspectiva estratègica i global de tota l'organització. Per a la construcció d'aquest model, es parteix del coneixement sobre les organitzacions no lucratives que es va adquirint a través dels estudis realitzats. També s'han analitzat els principals models de responsabilitat social corporativa per entendre quines són les variables utilitzades en cada cas. Encara que som conscients de les diferències entre sectors, l'experiència acumulada per altres tipus d'organitzacions pot ser útil per al tercer sector. Finalment, s'ha realitzat un treball de camp que ha consistit a entrevistar a més de 35 directius d'organitzacions de diferents subsectors a Espanya. Les entrevistes ens han ajudat decisivament a reflexionar sobre els àmbits del model i la seva rellevància. En definitiva, és un model construït des del tercer sector, tenint en compte les seves especificitats, i amb les pròpies organitzacions del sector. Donades les característiques del tercer sector és molt difícil realitzar un model genèric que pugui ser satisfactori per a totes les organitzacions. Per això, alguns dels àmbits segur que poden ser adaptats i personalitzats per a cada organització. Així, més que un model de responsabilitat social per a totes les ONL, es tracta d'un model base de reflexió que es pot personalitzar per a cada organització, en funció de la seva activitat, la seva història, les seves circumstàncies particulars, etcètera.
10
La responsabilitat social de les organitzacions no lucratives
2.2. L'eix central: la coherència Les missions busquen de diferents maneres i des de diferents sectors la millora social. Això, com s'ha dit, no té per què coincidir amb la manera de fer. La incoherència, actuar sense estar en concordança amb els valors propis, fa divergir l'activitat del sentit de l'organització. L'eix central del model de responsabilitat social proposat és justament la coherència entre la manera d'ésser i la forma de fer de les organitzacions. Aquesta coherència arma l'organització i dóna solidesa a la missió, que es falseja si no es veu recolzada per la manera de fer de l’entitat. Les missions de les ONL esmenten explícitament o de manera implícita la creació d’un món millor, la lluita contra l’exclusió social, i un medi ambient sa.
«Una ONG coherent alinea els recursos i les pràctiques amb la missió. Aquesta coherència (...) és el que li dóna sentit a les pràctiques». Extret d'una entrevista a una organització
Una ONL incoherent no és creïble, i no comptarà amb el recolzament de la societat. Així mateix, aquesta incoherència li fa perdre el suport de les persones que hi treballen, la legitimitat per denunciar i per actuar, i queda convertida en mera executora, apartada del diàleg social. No és necessari redundar en les conseqüències de la incoherència entre la raó de ser i la manera de fer. És preferible focalitzar les conseqüències de la coherència. La primera i més important és la legitimitat per exercir el seu rol social VALORS d'atenció o protecció al ió ss Mi ciutadà o a l'entorn. La segona és la consolidació dins les organitzacions. La tercera i última és tat passar a entendre tivi c A Coherència l'organització com una entitat incorporada a l'entorn, que ajudarà a Cambio Canvi Social Social trobar oportunitats de millora i àrees de desenvolupament. Es crea així un cercle virtuós: la societat civil dóna el seu suport a l'organització, a la qual escolten la resta d'agents socials i, alhora, compte amb la complicitat i el suport dels involucrats, que són la societat civil. La responsabilitat, recolzada per la qualitat, genera una legitimitat que doblega l’impacte de l’ONL. El que es presenta aquí és un procés d'anàlisi i d'estudi dels aspectes relacionats amb la responsabilitat social de l'organització: articular des de la coherència les diferents 11
La responsabilitat social de les organitzacions no lucratives
activitats que es produeixen en l'àmbit intern i extern de l'organització.
2.3. Les dimensions del model Per reflexionar sobre l'ONL socialment responsable, s'han identificat aquells àmbits de l'organització i la seva activitat que pertoquen la responsabilitat social. Es recorda que per construir una organització coherent respecte als seus valors i la seva proposta social, s'han d'analitzar i millorar cadascuna de les dimensions de la seva responsabilitat social. L'organització construeix aquesta coherència assumint aquesta responsabilitat en tots els seus àmbits. Les set dimensions identificades que constitueixen el model de responsabilitat social són les següents: • Les persones dins l'organització: les organitzacions no existeixen en si mateixes, són una agrupació de persones, per tant, són l’actiu principal d’una organització. • Els involucrats: el model social actual fa necessària la participació d'altres persones i altres organitzacions per portar a terme la missió. • La missió i els valors: són els que donen sentit a l'organització, i arriben a tots els seus nivells. Una incoherència respecte a aquest punt impacta directament en el sentit de l'organització. • La transparència: el fet de gestionar els recursos dels altres i la necessitat de comptar amb la credibilitat de la societat converteixen la transparència en un element clau de la relació amb els involucrats. • La gestió mediambiental: totes les activitats socials necessiten recursos naturals i generen uns residus. És responsabilitat de cadascun assumir aquest impacte com propi i adequar la seva activitat a l’entorn. • La comunicació: les accions de comunicació creen la imatge a la societat d’allò que l'organització és i representa, i marca el tracte amb molts involucrats. • La implicació social: les ONL es desenvolupen en relació amb el seu entorn vivencial, encara que no estigui necessàriament lligat amb la seva activitat.
12
La responsabilitat social de les organitzacions no lucratives
Les persones en la organització La involucració social
Els involucrats
COHERÈNCIA La comunicació
La missió i els valors
La gestió mediambiental
La transparència
Aquestes set àrees no pretenen ser exhaustives ni excloents. Són el resultat d'un estudi de camp amb 35 organitzacions molt diferents en dimensions, naturalesa i àmbits de treball. L'objectiu d'aquestes àrees és assenyalar les dimensions que constitueixen la coherència. Cada organització haurà de fer l'esforç d'adaptar les grans àrees que aquí es tracen a les especificitats de la seva organització. 2.3.1. Les persones dins l'organització Les persones són l'actiu principal d'una ONL. La principal raó és, a més de què es tracta d'organitzacions de serveis (i, per tant, intensives en mà d'obra), que els valors que donen origen a la missió estan en les persones que la formen. Existeixen diferents col·lectius als quals una organització socialment responsable ha de prestar especial atenció, encara que no són necessàriament els mateixos en totes les entitats: el voluntariat, el personal contractat i els òrgans de govern. Aquests col·lectius tenen diferents necessitats i motivacions, diferents rols dins l'organització, el que crea relacions i responsabilitats específiques. En aquest punt, existeixen uns aspectes transversals que, independentment del col·lectiu, formen part de la responsabilitat social. Es tracta de la igualtat de gènere i altres tipus de discriminacions, la participació en el procés de presa de decisions i la participació en l'activitat de l'organització per part de certs col·lectius. No s'aprofundeix en ells perquè les necessitats, els models organitzatius i els graus d'evolució són massa diferents entre les organitzacions, i aquí es proposa un model bàsic. Per tant, es destaca el voluntariat, el personal contractat i els òrgans de govern.
13
La responsabilitat social de les organitzacions no lucratives
El voluntariat El voluntariat forma part de la filosofia i la raó de ser de les ONL. La seva utilitat s’emmarca dins el servei a la societat i de les necessitats pròpies del voluntariat, siguin les que siguin. Quan arriba el creixement i la professionalització, el «La diversitat de col·lectius pot ser una font de conflicte voluntariat requereix una o per contra pols gràcies als quals passa el corrent. El voluntariat pot ser un esperó per a la plantilla. Si especial atenció. Sense el manegem bé els dos pols, es pot ser molt creatiu». vincle que atorga el contracte laboral, si no es Extret d'una entrevista a una organització gestiona amb intel·ligència i dedicació, i es realitzen tasques no vinculades a la missió o col·laterals, es trenca el pacte segons el qual dedica el seu esforç i el seu temps a l'activitat pròpia de l’organització. Tenir en compte el voluntariat significa conèixer-lo i gestionar el procés que va des de la incorporació del voluntari fins al moment en el qual deixa l’organització i s’avalua el cicle. Les organitzacions tenen diferents activitats i, per tant, diferents polítiques de voluntariat. Algunes tindran espai per a un petit grup de suport a alguna tasca, mentre unes altres basaran en el voluntariat la realització de la seva activitat i gestionaran grups molt nombrosos. Sigui quin sigui el model, la raó de ser és inseparable del treball amb els voluntaris. Els treballadors En una societat cada vegada més competitiva, més complexa i més exigent, conciliar les distintes esferes d'una persona amb les «Les condicions laborals àmpliament enteses és exigències laborals no resulta un altre dels elements, però intuïtivament se'm fàcil. A més, la incorporació queda curt. Hi ha altres elements: el grau de compromís, hi ha d'haver un mínim cos paulatina de persones qualificades compartit de valors. Costa reconèixer que hi ha dedicades professionalment al persones en aquestes organitzacions que tercer sector ha suposat un repte vénen, fitxen, facturen i se'n van». per a les seves capacitats. Ara, el Extret d'una entrevista a una organització repte de l'organització és aconseguir dotar els llocs de treball d'unes condicions laborals dignes i suficients. Però quan la continuïtat dels ingressos no és suficient o està en risc, o existeixen avantatges en cost o flexibilitat, no és fàcil crear aquestes condicions. Les conseqüències són directes sobre la qualitat en el servei, la motivació, la rotació de persones, la retenció del coneixement i la qualitat de les condicions laborals. Aquesta precarietat fa que les persones enfrontin la seva vida personal de manera excessivament inestable. En resum, és tractar a la persona com un tot orgànic, no només com a part d'un mecanisme, i considerar les seves
14
La responsabilitat social de les organitzacions no lucratives
opinions en els processos de presa de decisions, i el seu desenvolupament personal i professional dins l'organització. Els òrgans de govern Els òrgans de govern són «Els membres de l'òrgan de govern han els màxims responsables d’entendre els seus tres barrets: el de del compliment de la governar, el de voluntaris i el de ser missió, assegurar les línies responsables d'implementar polítiques». estratègiques, representar Nonprofit board answer book, R.C. Andringa l'organització, rendir T.W. Enstrom, Ed, Borrad Source, 2002. comptes a la societat i vetllar per la conducta socialment responsable de l'organització. La voluntarietat de la pertinença a aquests òrgans i la impossibilitat de ser remunerat per això, llevat que es realitzin tasques executives, creen dificultats en el seu funcionament. Però aquestes dificultats no fan que el seu rol a l'organització perdi importància. Al ser un òrgan format per voluntaris, és difícil trobar persones amb l’experiència, l’actualització de coneixements i el temps necessaris. Per aquesta raó, de vegades els òrgans de govern deleguen en excés sobre els equips directius.
Òrgan de govern
Voluntariat
Òrgan de govern
Personal contractat
Voluntariat
Personal contractat
De les diferents funcions dels òrgans de govern, dos tenen relació directa amb la responsabilitat social: la primera, assegurar la integritat ètica i els valors de l'organització, i la segona, definir l'estratègia de l'entitat i mantenir-la dins les línies marcades. Limitar la funció dels òrgans de «Si no hi ha govern, solament gestió, les organitzacions corren el risc d'estar govern a la representació dirigides des del punt de vista de la deixa tot el pes a l'equip supervivència, no des de la seva missió». directiu, que a més de gestionar el dia a dia i els Els reptes de la gestió a les ONLS, Alfred Vernis i altres. Edit. Granica, aspectes executius, ha 2004. d'estar també a càrrec de la planificació estratègica i el compliment dels objectius. Com últim responsable de l'organització, l’equip directiu està implicat, a més, en definir i mantenir vius els valors de l'organització.
15
La responsabilitat social de les organitzacions no lucratives
2.3.2. Els involucrats Cap organització existeix aïlladament. L’activitat pròpia s’arrela amb altres organitzacions o persones, sense les quals l’activitat no és pas realitzable o no té sentit. Per a la majoria de les ONL, els involucrats més propers, en un primer terme, són els beneficiaris, els socis o col·laboradors, i els finançadors (empreses i administracions). En un segon terme són aquells col·lectius implicats, però amb qui no existeix una relació tan forta d’interdependència. Es poden englobar en aquest segon pla els mitjans de comunicació, proveïdors, xarxes d’ONG, universitats, etc.
Empreses Empreses
Administracions
Persones Persones
Administracions
ONL
ONL
Proveïdors Clients
Usuaris/ Beneficiaris
Clients
Proveïdors Usuaris/ Beneficiaris
Aquest estudi, com a model bàsic de responsabilitat social, se centrarà en els involucrats més propers, sense oblidar que per a cada organització els grups d’interès no són pas els mateixos o no tenen la mateixa importància. Els esmentats (beneficiaris, socis i finançadors) en són potser els més generalitzables. Els beneficiaris Segons la majoria de les organitzacions entrevistades, es tracta del col·lectiu més rellevant. Les seves necessitats són les que desencadenen tota l’activitat de l’organització. L’èxit o el fracàs en depèn «Com diferenciar (l’organització) del servei prestat, o dit d’una altra socialment responsable de la que no ho és?: per l’acompliment dels manera, del canvi social que s’hagi compromisos amb els beneficiaris, per produït. la possibilitat que els beneficiaris hi tinguin cap veu, cap espai d’influència i involucració en la mateixa institució».
Considerar els beneficiaris el nucli del centre de l’organització és planificar Extret d’una entrevista a una pensant en ells. Això és un procés que organització neix de l’atenció i l’observació de les seves necessitats. Un indicador del grau d’integració del beneficiari és el tracte de tots els aspectes de la seva vida com un fet integral. És un exercici de responsabilitat donar un servei de qualitat als beneficiaris. Els finançadors La relació amb les empreses i les administracions, diferents en molts aspectes però cada vegada més confluents en altres, és especialment difícil perquè les ONL fluctuen entre tres extrems: 16
La responsabilitat social de les organitzacions no lucratives
la independència, la coherència amb els seus valors i la sostenibilitat econòmica. Les discussions sobre la integritat existeixen des de l’origen de les ONL. Esporàdicament sorgeix algun cas a la llum pública que revifa aquestes discussions. En realitat, es tracta d’un debat entre dos extrems: ésser fidels a la seva identitat, per la qual cosa han d’ésser independents, i disposar-hi dels recursos necessaris. Aquí es mostren les dificultats que no s’esmentaven al principi sobre la col·laboració entre tots tres agents socials. Apareixen objectius comuns dels tres sectors, és cert, però per diferents motius i assolits per diverses vies. Construir la coherència de l’organització també des dels finançadors és una qüestió diferent per a cada entitat, segons els seu discurs i segons la seva missió i valors. Posem per cas, per a Independència una organització que Coherència promogui la pau i el desarmament, està fora de plantejament la col·laboració amb determinades empreses i administracions. En la literatura s’ha analitzat amplament que un mix de Sostenibilitat finançament equilibrat ajuda econòmica a suavitzar aquest i altres dilemes. Els col·laboradors Per a moltes ONL els col·laboradors són un col·lectiu molt important. D’una banda, possibiliten l’existència de moltes organitzacions, però més enllà d’això, els permeten la independència d’actuació respecte a altres agents socials, o major capacitat de maniobra en la realització dels seus projectes. El potencial de la base social per a la proposta de les ONL de millora del món és enorme. El soci no només aporta recursos que faciliten l’activitat i la independència, sinó que aquests socis són en ells mateixos agents potencials del canvi social. Guanyar socis és a més, guanyar adeptes a la causa. «Quan una empresa amb una Una organització que vulgui reflexionar sobre la seva responsabilitat respecte als col·laboradors s’haurà de plantejar si els tracta com a persones adherides a la seva causa o com a font de recursos.
activitat incoherent amb la nostra missió, vol col·laborar amb nosaltres, hi treballem i intentem que es dirigeixin cap a una conducta millor mitjançant l’associació o els tanquem les portes i els en fem fora? Ens deixem utilitzar per recursos econòmics o podem construir una oportunitat d’incidir en una millora?». Extret d’ una entrevista a una organització
17
La responsabilitat social de les organitzacions no lucratives
2.3.3. La missió i els valors Les organitzacions dels tres sectors tenen sentits diferents. Si es comparen les ONL amb empreses i administracions, les diferències més grans es troben en el pes de la missió i els valors. Una organització que sigui socialment responsable s’assegurarà que els VALORS seus valors siguin presents en la seva activitat i en la seva manera de funcionar. Per garantir-ho, es MISSIÓ proposa la reflexió sobre: el coneixement i consens sobre la missió, les divergències entre la ACTIVITATS missió i les activitats, i les divergències entre els valors i la forma d’actuar. El coneixement i consens sobre la missió En ser-hi la missió i els valors al nucli de l’organització, els involucrats no estaran realment incorporats a l’organització fins que no els comparteixin. A més, si el seu grau de coneixement i de consens «El que va passar aquí és que l’equip tenia una visió de l’organització, el de la missió és limitat, tindran patronat una altra, la direcció una altra, i dificultats per implementar la seva si m’estires, els socis i voluntaris, activitat. Aquest coneixement de la d’altres. Així és impossible gestionar res». missió és extensiu a tots els Extret d’una entrevista a una organització involucrats. Un col·lectiu està realment incorporat a l’organització quan en fa seus la missió i els valors. Les divergències entre la missió i les activitats El camí que hi ha entre la definició de la missió i la realització final d’un projecte o una campanya és llarg. El procés té molts involucrats i mantenir la visió panoràmica en el dia a dia no és fàcil. Hi ha tensions entre tots els involucrats, interns i externs, que poden fer que la missió vagi perdent presència i les accions finals no hi tinguin relació. També pot ocórrer que aquesta entri en conflicte amb els interessos dels finançadors i es transigeixi a realitzar accions poc relacionades amb la missió. Aquest impacte de la missió en l’activitat és gestionable. Se’n pot assegurar amb la incorporació de mecanismes de mesurament de l’impacte en la missió de l’estratègia i les activitats. Les divergències entre els valors i la forma d’actuar Concretar els valors des de l’abstracció teòrica de la seva enunciació és un repte. Existeix una dificultat inherent als valors que els fa molt difícils de gestionar: no són mesurables. En realitat, el que es pot mesurar és la percepció de les persones sobre un valor i es poden iniciar accions que facin que variï aquesta percepció; la gestió, però, si bé no és impossible i
18
La responsabilitat social de les organitzacions no lucratives
hi ha casos d’èxit de potenciació de valors en entitats no lucratives, comporta certes dificultats. Alinear els involucrats i els processos, amb la missió i els valors és centrar l’organització respecte a aquests. 2.3.4. La transparència La transparència afecta especialment les ONL per dues raons: primer, perquè gestionen recursos que no són propis, cosa que confereix —malgrat ésser organitzacions privades—, cert caràcter d’organitzacions públiques; i segon, perquè viuen de la seva credibilitat i sense ella no es té pas el suport de la societat civil. Per tant, la transparència dóna una credibilitat imprescindible no sols per al desenvolupament com «El model d’anàlisi de la transparència i el sistema creat per a la rendició de comptes de la Fundación a organitzacions, sinó Lealtad ha tingut una acceptació entre les necessària per a la seva organitzacions no lucratives. Ofereixen un servei pròpia existència. d’auditoria sobre la transparència i propostes de millora. A més, realitzen accions de comunicació per La transparència, que era a les empreses i faciliten el contacte entre les entitats una qualitat valorada auditades i empreses interessades». positivament, s’està Més informació en www.fundacionlealtad.org convertint paulatinament en una condició sine qua non per a la credibilitat. I no sols mirant-ho des de la lògica individual de cada organització, sinó des de la lògica col·lectiva. El descrèdit en una ONL n’afecta a la resta, ja que per a una gran part de la societat en resulten entitats indiferenciades. Aquest efecte dòmino no és exclusiu del tercer sector: el mateix succeeix amb sectors empresarials o l’Administració. En el cas de les ONL té una especial rellevància pels motius comentats: es gestionen recursos d’altri i són especialment sensibles a l’opinió pública.
En aquest punt, per tant, els factors més rellevants per a una organització socialment responsable són els que anul·len les amenaces potencials: el contingut i l’accessibilitat a la informació. El contingut de la informació Perquè una persona o entitat pugui conèixer l’ONL, en necessitarà informació relativa a «Val la pena aturar-se en les necessitats la missió i els valors, l’economia d’informació que tenen els diferents involucrats. i l’activitat de l’organització. Una Administració Pública amb qui tenim un L’accés a la missió i els valors conveni de quatre anys, la qual financia el 50% n’és clau. En el punt sobre els d’un programa (…) necessitarà un tipus d’informació determinada. Serà una comunicació de involucrats es va esmentar que tècnic a tècnic, per la qual cosa tindrà un gran el vincle de fons entre els socis interès a assegurar-se que les especificitats i donants són els valors. Poder tècniques es duguin a terme. En canvi, per als socis saber a quina causa s’està o els col·laboradors que participin en aquest o en adherint és imprescindible. El altres projectes, no és pertinent rebre fulls complexos d’excel amb pressupostos detallats, mateix passa amb altres llistats llargs d’indicadors i còpies segellades de les col·lectius: empreses, factures».
Extret d’una entrevista a una organització
19
La responsabilitat social de les organitzacions no lucratives
administracions, voluntaris potencials, etc. Si no hi ha prou informació per fer aquest lligam amb els valors i la missió, aquest —si es produeix— serà en fals. La informació econòmica i la informació sobre les activitats són les bàsiques de l’organització. Saber quines són les activitats concretes que l’organització duu a terme, qui són els beneficiaris, quin import s’hi destina, quin èxit han tingut i quines n’han estat les causes, és saber quin ha estat realment tot l’esforç realitzat pels involucrats. En resum, saber què es fa amb els recursos que s’aporten seria la informació ineludible per a l’ONL que vulgui ésser socialment responsable. Altres continguts especialment rellevants per a l’organització socialment responsable són els integrants dels òrgans de govern, el currículum dels treballadors, si es pertany a alguna entitat de segon grau o a alguna xarxa d’organitzacions, si l’organització és confessional o aconfessional. Cada organització en prioritzarà la informació segons les seves especificitats. L’accessibilitat a la informació Cada col·lectiu requerirà la informació de diversa forma i periodicitat. Això no significa un enorme esforç de comunicació, però sí un plantejament de les coses abans de fer-les: amb quins involucrats és convenient ser proactiu per fer-los arribar la informació i amb quins ser reactiu i remetre’ls a unes altres eines de comunicació? Tota la informació és rellevant per a tots? En cal oferir-la tota? Com s’ha comentat, són preguntes que ningú no pot contestar per una altra persona, però que són ineludibles quan es fa un recorregut per una organització socialment responsable. Cada vegada hi ha menys limitacions per fer arribar la informació. El desenvolupament dels sistemes de comunicació augmenta les possibilitats d’ésser transparent i les expectatives dels destinataris. 2.3.5. La gestió mediambiental Una organització que vulgui ésser socialment responsable assumeix que totes les activitats necessiten de «En el context mundial, en el context de la recursos naturals i generen nostra biosfera, que està com està de residus. És responsabilitat degradada, seran pocs els esforços i les energies que es facin per intentar atendre i de cadascú assumir aquest generar consciència sobre aquesta situació. impacte com a propi i En seran pocs. Per tant, des de les adequar la seva activitat a organitzacions que teòricament defensem una l’entorn. Aquest és altra manera de viure, hem d’ésser coherents justament un dels aspectes amb la situació de l’entorn. El medi ambient ha deixat de ser un problema local per a ser més generalitzats. Al final, un problema global. Hem d’abordar-lo des de tot el que ens envolta totes les institucions». procedeix i acaba en la Extret d’una entrevista a una organització natura, i en les darreres 20
La responsabilitat social de les organitzacions no lucratives
dècades s’han forçat els límits dels ecosistemes per amortir aquest impacte. Això afecta especialment als països en vies de desenvolupament que, d’una banda, no compten amb una estructura social que els empari suficientment, i, d’altra, són més dependents de la natura que els països In ts desenvolupats, per la qual pu pu t ts Ou cosa les sequeres i inundacions els afecten amb més virulència. Organització i Aquest apartat es divideix, Activitat doncs, en els impactes que té l’oficina (l’oficina ENTORN sostenible) per al medi ambient, els que té l’activitat i la conscienciació i formació de les persones com a assumpte clau per minimitzar aquests impactes. L’oficina sostenible La majoria de les ONL tenen oficines. Per a unes és el centre d’activitat principal i per les altres no. Existeix una doble relació amb la natura: es reben inputs i es produeixen outputs. De manera genèrica, els principals impactes de l’organització en la natura es poden agrupar en el consum energètic, el consum d’aigua, la reutilització i el reciclatge mitjançant la separació de residus. En general, totes les organitzacions tenen polítiques més o menys desenvolupades sobre aquests punts, però poques vegades les incorporen d’una manera transversal a l’organització. Cada cop és més comú que les ONL implantin sistemes de gestió mediambiental i realitzin auditories mediambientals que incorporen aquest criteri als processos de l’organització. La realització de l’activitat Les activitats necessiten els mateixos consums i generen els mateixos residus. A diferència de l’oficina, pràcticament cada Extret d’una entrevista a una organització projecte té impactes diferents que cal analitzar per separat. També poden tenir conseqüències sobre l’entorn a llarg termini que mereixen ser estudiades detingudament, sobretot per organitzacions d’ajut humanitari i de cooperació al desenvolupament, on la urgència o la dificultat de l’acció fan deixar de banda la relació amb l’entorn. Cap activitat humana és sostenible si no s’integra amb l’entorn, i molt sovint es poden trobar solucions mediambientals als ecosistemes propers. «La nostra gestió mediambiental d’aquí està afectant persones d’Àfrica, d’Amèrica Llatina, sobretot països pobres. Cal ser-ne conscients».
21
La responsabilitat social de les organitzacions no lucratives
Els mateixos sistemes de gestió mediambiental i les mateixes auditories que s’apliquen a les oficines es poden aplicar als projectes. La formació i la conscienciació de les persones Les persones són els agents reals del canvi. El repte d’una organització que vulgui ésser socialment responsable és aconseguir incorporar en les persones el valor del respecte al medi ambient, que, d’altra banda, és un dels drets de la Declaració Universal dels Drets Humans. L’acceptació d’aquesta responsabilitat per cadascuna de les persones que conformen l’organització és la base sobre la qual recolzar els sistemes de gestió mediambiental. Això s’aconsegueix formant i sensibilitzant no només els involucrats interns, sinó els socis, clients i proveïdors. 2.3.6. La comunicació La comunicació és un aspecte rellevant per a la responsabilitat social de les organitzacions per dos motius. El primer, perquè forma la idea de què és l’organització i el que realitza. I en segon lloc, perquè marca el tracte amb molts involucrats. Cal, doncs, que mantingui la coherència amb el rol social que desenvolupa el sector no lucratiu en general, amb la identitat de l’organització que comunica i amb els valors propis de cada organització. Existeix a més, un altre punt important que és l’alt percentatge del pressupost anual d’una ONL que pot representar la inversió en comunicació. Es destaquen, doncs, dos punts rellevants en la comunicació: de quants recursos es disposa i a quin tipus de comunicació es dediquen. La despesa en notorietat i captació de recursos La realitat social actual fa necessaris impactes comunicatius «La despesa en comunicació, la inversió en els objectius públics. No es en notorietat, és el gran dilema. No hi ha res tan impulsiu com un donatiu. És parla exclusivament dels mitjans més impulsiu que comprar un iogurt. És massius accessibles a les grans un negoci on invertir en pura notorietat organitzacions, sinó també dels és rendible». impactes de les petites Extret d’una entrevista a una organitzacions a través de organització mitjans locals. La inversió en comunicació es rellevant des del punt de vista d’una organització socialment responsable perquè, d’una banda, com s’ha comentat, les ONL gestionen recursos d’altri, i d’altra, si s’adrecen a aquestos fins, no s’estan dedicant a l’activitat de l’organització. Per contra, és com s’ha dit, una inversió. La societat és sensible als missatges llançats i les campanyes de comunicació ben gestionades tenen el seu entorn, econòmic i social, perquè, com es tractarà en aquestes mateixes pàgines, la comunicació, fins i tot per a la captació de recursos, té
22
La responsabilitat social de les organitzacions no lucratives
impacte sobre agents potencials de canvi social, col·laboradors o no d’una ONL. El contingut de la comunicació En la comunicació, la coherència es posa a prova públicament, davant els públics interns i els externs. El primer repte de la comunicació és la coherència amb la identitat i els valors de l’organització mateixa. El segon repte és fer-ho procurant donar una imatge fidedigna «El súmmum de la no-ètica és gastar molts dels beneficiaris. I el diners comunicant el que no ets». tercer, fer-ho amb vistes Extret d’ una entrevista a una organització que siguin canvis socials duradors. Sabut és que el xantatge emocional i la imatge paternalista de la societat del nord amb els països en vies de desenvolupament donen un bon retorn de la inversió, però no produeix canvis sostenibles. Una comunicació que respongui a la realitat del beneficiari, que integri totes les facetes de la seva vida, que el posi en peu d’igualtat amb l’objectiu públic de la campanya, generarà canvis sostenibles en el temps de manera coherent amb els valors. I duplicarà l’impacte de l’organització, que alhora que comunica, sensibilitza. 2.3.7. La involucració social Per últim, per tancar el recorregut per l’ONL socialment responsable, es revisa la relació de l’organització «Produir canvis és responsabilitat de tots. Però de tots, tots». amb l’entorn vivencial, no necessàriament lligat amb Extret d’una entrevista a una organització l’activitat però sí amb l’organització, ja sigui en el seu entorn físic o social. Aquesta dimensió del model, encara que no tingui la fondària d’altres punts per no estar tan centrada en la missió i en l’activitat, mostra la implicació en la millora social més enllà de la mateixa activitat. La coherència amb la raó d’ésser marca un tipus de relacions determinades, alineades amb els valors i amb la proposta social. Defineix una relació cuidada i permeable, en constant diàleg. Per facilitar l’anàlisi d’aquest punt, es proposa una divisió per àmbits, ordenats per proximitat i tipus de relació amb la societat: les relacions amb l’entorn proper, les relacions amb l’entorn global i el treball en xarxa. Hi ha també altres punts que es poden considerar, com ara la creació de ciutadania i el capital social que entronquen a més amb la missió, però d’una fondària i amplitud que excedeixen les pretensions d’un model bàsic com aquest. Com ja s’ha repetit al llarg d’aquest document, l’objectiu d’aquest estudi és oferir
En la campanya d’ajut humanitari al sud-est asiàtic després del tsunami, Greenpeace va oferir un vaixell a Metges Sense Fronteres per accedir a les zones on no es podia accedir per terra. A més, va oferir la seva web a altres organitzacions per col·laborar a la replega de donatius.
23
La responsabilitat social de les organitzacions no lucratives
un marc per a la reflexió. És, doncs, decisió de cada organització adaptar-ne cada punt a la seva realitat i a les seves prioritats. La mera realització de l’activitat o la presència de l’oficina en un lloc determinat tenen un efecte i creen uns lligams. Aquests lligams generen una responsabilitat que pot ser o no atesa. Una composició demogràfica concreta, unes condicions polítiques i econòmiques, problemes mediambientals, marcaran formes diferents de relacionar-se amb l’entorn proper. D’altra banda, l’entorn global pot ser dins del marc vivencial de l’organització. Hi ha responsabilitats socials que tothom comparteix, com ara el canvi climàtic, o la implicació en campanyes internacionals sobre drets humans, el rebuig als enfrontaments bèl·lics, el comerç il·legal d’animals o armes. En un punt intermedi entre l’entorn proper i el global, potser acceptant Organització un grau més gran de compromís, està el treball Organització en xarxa. Una manera d’implicar-se en la millora Organització social és la participació en Organització xarxes ciutadanes, tant locals com globals, lligades o no a l’activitat, com ara les xarxes de Organització Organització denúncia de violacions de drets humans, les xarxes locals que atenen realitats socials concretes i a les quals una organització socialment responsable no pot girar l’esquena. I qui és responsable que una xarxa funcioni? En primer lloc, cadascuna de les organitzacions que la composen.
24
La responsabilitat social de les organitzacions no lucratives
3. Conclusions -La responsabilitat social ja es practica, però de forma parcial i inconnexa. No s’ha trobat cap organització que atengui globalment la responsabilitat social. Tanmateix, totes les organitzacions que han col·laborat en l’estudi duen a terme accions aïllades. Això significa que encara hi ha un camí per recórrer cap a la gestió transversal i estratègica de la responsabilitat social de les ONL. Malgrat això, les organitzacions estan predisposades molt positivament a assumir la seva responsabilitat social: pateixen forts debats interns sobre els continguts bàsics aquí presentats i senten la pressió social dels involucrats i la societat en general. A més, hi ha molt bona predisposició a produir-ne efectivament el canvi i incorporar-hi la responsabilitat com a un criteri de gestió. Pel que fa a les accions que ja es duen a terme, es vol assenyalar que el punt sobre gestió mediambiental ha estat el més criticat i qüestionat de tot el model, opinió que no comparteixen els autors de cap manera. Així mateix, les organitzacions mediambientals que hi han participat, han insistit a donar a aquest punt la importància que mereix. -
La responsabilitat social incrementa la legitimitat de les ONL.
Com s’ha tractat a l’apartat segon, la legitimitat que dóna la coherència és imprescindible per què les ONL acompleixin el seu rol social. El suport social és el que les hi legitima, i aquest suport social vindrà d’organitzacions que, d’una banda, executin projectes i campanyes encertats, però a més de manera responsable. El mateix creixement del sector, la major participació pública, l’augment de l’exigència per part de la societat i l’increment de la competència faran de la responsabilitat social un factor de competitivitat i sostenibilitat clau en els anys a venir.
25
La responsabilitat social de les organitzacions no lucratives
Annexos I. Bibliografia principal Aragón, J. A.: Empresa y medio ambiente: gestión estratégica de las oportunidades medioambientales, Ed. Comares, 1998. Austin, J. E.: El desafío de la colaboración, Ed. Granica, 2003. Allison, M.; Kaye, J.: Strategic Planning for Non-profit Organizations. A Practical Guide and Workbook, Non-profit Series, Ed. John Wiley & Sons, Inc., 1997. Andringa R. C.; Enstrom T. W.: Non-profit Board Answer Book, Ed. Board Source, 2002. Castiñeira, A.; Vidal, P.; Iglesias M.; Mirosa, O.; Villa, A.: Llibre blanc del tercer sector cívico-social, Ed. Generalitat de Catalunya, 2003. Castiñeira, A.; Lozano, J. M.: “La empresa responsable”, La Vanguardia, 24/ 11/ 05. Col·laboradors de l’Institut ETHOS i Sebrae: Responsabilidade social empresarial para micro e pequenas empresas. Passo a passo., Institut Ethos i Sebrae, 2003. Col·laboradors de l’Institut Persona, Empresa y Sociedad (IPES) d’ESADE: “Fomentar un marco europeo para la responsabilidad social de las empresas”, Libro Verde de la Comisión Europea, IPES, (ESADE), 2002. Col·laboradors de l’Institut ETHOS: Prácticas empresariais de responsabilidade social, Instituto Ethos, 2003. Col·laboradors de l’Institut ETHOS: Responsabilidade social nas empresas, Institut Ethos, 1998. Comitè en valors i ètica d’Independent Sector: Ethics and the Nation’s Voluntary and Philanthropic Community: Obedience to the Unenforceable, Ed. Independent Sector, 1991. Coodinadora espanyola d’ONG per al desenvolupament (CONGDE): Código de conduca de las ONG de desarrollo de la CONGDE. Fuente: http://www.congde.org/codigo.htm Dambach C. F., Tessier O., Weisman C. E.: The Business Profesional’s Guide to Nonprofit Board Service, Ed. BoardSource, 2002. Entrevista a Odeth Grajew (Fundació Ethos), Cinco Días, 01/2005.
26
La responsabilitat social de les organitzacions no lucratives
Fosler, R. S.: Cómo trabajar mejor juntos, Plataforma de ONGs de Acción Social (traducció de Working better together, Fosler R. S., Ed. Independent Sector), 2002. Hughes S. R.; Lakey B. M.; Bobowick M. J.: The Board Building Cycle, Ed. Nacional Center for Nonprofit Boards (NCNB), 2001. Lozano, J. M.: Ètica i empresa, Contemporanis, Ed. Proa, 1997.
Col·lecció
Temes
Light, P. C.: Pathways to Nonprofit Excellence, Ed. Brookings Institution Press, 2002. Ott, J. S.: Understanding Nonprofit Organizations: Governance, Leadership and Management, Ed. Westview Press, 2000. Pérez-Díaz, V.; López Novo, J. P.; Vernis, A.; Vidal, P.: El tercer sector social en España, Ministeri de Treball i Assumptes Socials, 2003. Santelices, D.: 09/07/2004.
“El
destape
de
las
ONG,
Qué
pasa”,
Trice Gray, S.: Everyday Ethics: Key Ethical Questions for Grantmakers and Grantseekers, Ed. Independent Sector, 1994. Vernis, A.; Iglesias, M.; Sanz, B.; Saz A.: Los retos en la gestión de las ONL. Claves para el funcionamiento institucional del tercer sector, Ed. Granica, 2004. Vernis, A.; Iglesias, M.; Sanz, B.; Vidal, P.: La gestión de las organizaciones no lucrativas, Ed. Deusto, 1998. Vidal, P.; Guixé, I.: Guia de treball de reflexions sobre el tercer sector: quatre temes clau, Observatori del Tercer Sector, 2004.
27
La responsabilitat social de les organitzacions no lucratives
II. Fitxa tècnica del treball de camp
Objectiu
Validar el model teòric realitzat mitjançant l’estudi de models empresarials, bibliografia especialitzada i mitjançant estudis de casos.
Metodologia
Entrevistes guiades sobre la base teòrica i els punts del model
Tipus d’organitzacions entrevistades
ONL dels subsectors de cooperació al desenvolupament, ajut humanitari, social i mediambiental
Tipus de personal entrevistat
Directius i/o membres dels equips directius
Ubicació
Madrid, Barcelona i Sevilla
Grandària
Petita, mitjana i gran
Àmbit d’actuació
Local i/o internacional
Llistat d’organitzacions entrevistades ACSUR Les Segòvias
Fundació Codespa Catalunya
Cear (Comitè Espanyol d’Ajut al Refugiat)
Fundació Pere Tarrés
Cocemfe
Fundació Integràlia
Entrecultures
Moviment Scout Catòlic
Adsis
Fundació Natura
Horitzons Oberts
Xarxa de Custòdia del Territori
Juan Ciudad
ESADE
Metges del Món
Casal d'Infants del Raval
Setem Madrid
Intermón Oxfam
Unicef
Solidaritat en Bosco
FREMAP
Gerón 3
SECOT
Ajuda en Acció Junta d’Andalusia. Assumptes Socials
28
La responsabilitat social de les organitzacions no lucratives
Guió- Qüestionari Entrevistes RSO
Organització Entrevistat Entrevistadors Data
Estructura de l’entrevista: 1. Presentació a. Entrevistadors b. OTS 2. Informació de l’organització a. Dades bàsiques b. Dades generals 3. Validació del model a. Les àrees d’interès b. L’eix central: la coherència c. La usabilitat 1. Presentació Presentació dels entrevistadors i de l’equip. Presentació del OTS: L’Observatori del Tercer Sector és un centre d’investigació especialitzat en el tercer sector, sense ànim de lucre i independent, amb la finalitat d’aprofundir i incrementar el coneixement sobre aquest sector i treballar per millorar la gestió de les organitzacions no lucratives. Les seves línies de treball són: • • • •
Investigació aplicada Publicacions Centre de documentació i recursos Participació en congressos i debats
Esclariment de l’objectiu de l’entrevista: • •
Validació del model proposat. Fer entendre el model, els seus objectius i les seves utilitats. NO valorarem la responsabilitat social de l’entitat que entrevistem.
Dades bàsiques de l’entrevista 29
La responsabilitat social de les organitzacions no lucratives
Càrrec Adreça Codi postal e-mail: Web
2. Informació sobre l’organització Sector Activitats principals N. de treballadors N. de voluntaris N. de socis Pressupost anual
3. Validació del model de RSO: a) Les àrees d’interès
En l’àrea de persones, quines et semblen les àrees més importants? En l’àrea d’involucrats, què penses que és el més important? En l’àrea de missió i valors, què penses que és el més important? En l’àrea de transparència, què penses que és el més important? En l’àrea de gestió mediambiental, què penses que és el més important? En l’àrea de comunicació massiva, què penses que és el més important? En l’àrea d’implicació en la millora social, què penses que és el més important?
Les àrees d’anàlisi del model (Presentació del model i especialment de les àrees)
30
La responsabilitat social de les organitzacions no lucratives
b) L’eix central: la coherència Podria identificar-se un altre eix central per al model? Les organitzacions del tercer sector són organitzacions responsables, és important? És necessari? Penses que ho són en general? Què penses que aporta la coherència a les organitzacions? Pots concretar-ho en tres exemples? Quins són els riscos d’ésser incoherent? Pots concretar-ho en tres exemples?
Valoració dels entrevistadors de les tres àrees més i menys importants c) Usabilitat i aspectes pràctics: Penses que unes fitxes d’autodiagnòstic són una eina útil per a valorar la responsabilitat de la vostra organització? (més que el temps que empres per omplir-les) Per què? Penses que és útil tenir una eina de diagnosi de la responsabilitat social de la teva organització? Per què? Quines millores penses que pot produir implantar accions de Responsabilitat Social en la vostra ONG?
31
La responsabilitat social de les organitzacions no lucratives
32
La responsabilitat social de les organitzacions no lucratives
Missió
L’Observatori del Tercer Sector és un centre de recerca especialitzat en el tercer sector, sense ànim de lucre i independent, amb la finalitat d'aprofundir i incrementar el coneixement sobre aquest sector i treballar per a la millora en el funcionament de les organitzacions no lucratives.
Àmbits de treball
L’ESTRUCTURACIÓ DEL TERCER SECTOR L’Observatori del Tercer Sector va néixer amb l’elaboració del Llibre blanc del tercer sector cívico-social, que va significar una àmplia recerca sobre l’estructuració del tercer sector social català. Volem continuar amb aquesta línia de treball que ajuda a entendre i conèixer la realitat de les organitzacions no lucratives, tant en el marc global com en els diferents subsectors d’activitat.
EL FUNCIONAMENT DE LES ORGANITZACIONS
ELS ÀMBITS D’INTERÈS DEL TERCER SECTOR
Les organitzacions no lucratives tenen especificitats pròpies derivades de la seva finalitat, els seus valors i la forma d’organitzar-se.
El tercer sector és plural i les seves àrees d’interès i activitat estan vinculades a molts temes clau per a la societat.
Per això, és necessari analitzar i entendre el seu funcionament en complicitat amb les pròpies entitats, per poder plantejar reflexions i millores en les diferents àrees i activitats.
Des de l’Observatori del Tercer Sector, amb complicitat amb les pròpies entitats, fem recerca en aquests àmbits, com ara joventut, cooperació al desenvolupament, banca ètica, medi ambient, social, cultural…
33
Papers de Recerca OTS és una col·lecció de publicacions procedents principalment de les línies de recerca en què treballa l’Observatori del Tercer Sector. Els objectius són compartir, difondre i debatre coneixement sobre el món no lucratiu. A Papers de Recerca OTS trobareu documents d’investigació presentats a congressos, resultats de treball de camp, monogràfics, propostes de debat, documents de síntesi,… textos breus que puguin llegir-se fàcilment i ser d’interès per a les organitzacions no lucratives.
01. Document de síntesi del Llibre blanc del tercer sector civicosocial a Catalunya. Juliol 2003. 02. Un model d’autoreflexió per a les organitzacions juvenils. Desembre 2004. 03. La responsabilitat social de les organitzacions no lucratives. Abril 2005. 04. Anàlisi sobre la situació de la incidència política a les organitzacions no lucratives. Resultats del treball de camp. Juny 2005. 05. Com es genera la legitimitat de les organitzacions no lucratives? Resultats del treball de camp. Juny 2005. 06. Quins seran els temes clau del tercer sector en els propers tres anys? Juliol 2005.
Totes les publicacions estan disponibles en castellà i anglès.
10€ Aquesta publicació es pot descarregar gratuïtament en format electrònic des de www.tercersector.net