05
Col路lecci贸 Papers de Recerca OTS
Com es genera la legitimitat de les organitzacions no lucratives? Resultats del treball de camp Projecte Reflexions sobre el tercer sector Pau Vidal / Imma Guix茅 Maria Sureda
Juny 2005
Autors: Pau Vidal (pau.vidal@tercersector.net) Coordinador general i investigador. Expert en gestió d’organitzacions no lucratives. Carrera de Direcció d’Empreses i MBA. Professor de gestió d’organitzacions no lucratives, i direcció de projectes; codirector del postgrau de Funció Gerencial a les ONGD a ESADE. Professor convidat de planificació estratègica a la UCA (El Salvador). Ha elaborat el Llibre blanc del tercer sector cívico-social a Catalunya i és coautor del llibre La gestió de les organitzacions no lucratives, publicat en català (Columna) i en castellà (Deusto). Ha realitzat diversos projectes de consultoria en el món de les organitzacions no lucratives. Imma Guixé (imma.guixe@tercersector.net) Coordinadora i investigadora de l’estudi Reflexions sobre el tercer sector. Experta en cooperació internacional i drets humans. Llicenciada en Dret per la Universitat Pompeu Fabra (UPF), màster en Desenvolupament per la Universitat de Sussex (Regne Unit) i màster en Relacions Internacionals per la Universitat de Columbia (Nova York). Ha treballat per a diverses ONG europees i llatinoamericanes, i ha estat consultora per a organismes internacionals com el PNUD. És autora de diversos articles i ponent en cursos de cooperació, gènere i gestió de projectes i ONG.
Equip de treball: Maria Sureda Ha realitzat la carrera de Direcció i Administració d’Empreses, i MBA a ESADE. Ha col·laborat en l’estudi sobre el finançament del món associatiu juvenil i en la recerca amb el Consejo de la Juventud de España.
Projecte Reflexions sobre el tercer sector. Com es genera la legitimitat de les organitzacions no lucratives? Resultats del treball de camp Finançat per: CETC (Centre d’Estudis de Temes Contemporanis) Realitzat per: Observatori del Tercer Sector Direcció: Pau Vidal Publicat: 2005
Les Carolines 10, 2n - 08012 Barcelona www.tercersector.net
Com es genera la legitimitat de les organitzacions no lucratives? Resultats del treball de camp Projecte Reflexions sobre el tercer sector Pau Vidal / Imma GuixĂŠ Maria Sureda
Juny 2005
Continguts
1. Introducció ....................................................................................3 2. Justificació: per què una organització ha d’estar legitimada? .................4 3. Aproximació conceptual: què es la legitimitat? Dimensions del concepte .................................................................5 4. Actors: qui legitima? .......................................................................6 5. Tipus de legitimitat: què legitimar? ...................................................7 6. Variables clau per gestionar la legitimitat ...........................................7 6.1. Caràcter o naturalesa moral i legal de la missió .......................8 6.2. Representativitat.................................................................8 6.3. Efectivitat ..........................................................................9 6.4. Transparència i rendició de comptes ......................................9 7. Reptes de la legitimitat .................................................................. 10
Com es genera la legitimitat de les organitzacions no lucratives?
1. Introducció Durant els últims 15 anys, el context en què treballen les organitzacions no lucratives (ONL) ha canviat substancialment i aquestes s’han convertit en importants actors de les polítiques nacionals i internacionals. Aquest fet s’ha vist acompanyat pel ràpid creixement en nombre, activitats, recursos i massa social. Tanmateix, certes limitacions respecte a l’impacte dels projectes i activitats que realitzen les ONL han plantejat al llarg d’aquesta dècada la reflexió sobre la necessitat d’apostar per noves estratègies que permetin una transformació efectiva de la realitat en la que es vol incidir. D’aquesta manera, les tasques d’incidència política, en les seves diferents formes, han passat a ser una estratègia central per a la majoria de les ONL, amb l’objectiu de persuadir els diferents grups d’actors (individus, governs, organitzacions internacionals, empreses,...) per què adoptin determinades polítiques, pressupostos i compromisos. En aquesta línia, les ONL han constituït en els darrers anys vehicles que generen dinàmiques de canvi polític. No obstant això, aquest nou rol més polític i transformador de les ONL ha de fer front a una varietat de crítiques i reptes referents precisament a la legitimitat que ostenten les organitzacions per dur a terme les seves actuacions. A Catalunya i també a la resta de l’Estat espanyol, les ONL es troben en aquest procés de transició cap a un nou model, la qual cosa evidentment comporta una situació de certa indefinició, però també de reptes i desafiaments per al sector. Com passa en tot moment de canvi, les organitzacions es plantegen el rol que el sector no lucratiu desenvolupa en la nostra societat, i dins aquesta reflexió, les qüestions de legitimitat adquireixen gran rellevància. Aquest treball pretén reflexionar sobre la legitimitat de les ONL, i contribuir a millorar-ne la gestió a través de la identificació de determinades variables clau. L’aproximació teòrica al concepte de legitimitat es combina amb els resultats d’un estudi de camp que s’ha realitzat a Catalunya durant l’any 2004-05. L’estudi de camp es basa principalment en una enquesta on-line dirigida a unes mil organitzacions catalanes1. Els resultats mostren quina és la posició de les entitats catalanes respecte al tema de la legitimitat, combinant la perspectiva del sector en general amb el cas particular de la seva pròpia organització. Aquests resultats engloben les
També s’ha integrat una mostra d’entitats estatals o d’altres comunitats autònomes, i entitats que tot i treballar a Catalunya són delegacions d’organitzacions d’un altre territori. 1
3
Com es genera la legitimitat de les organitzacions no lucratives? respostes de 244 ONL, que representen un ampli ventall d’entitats quant a àmbit de treball o subsector2 i les dimensions de l’organització (des del punt de vista de pressupost i de recursos humans). La majoria de les entitats són associacions (59%) tot i que també és notable la participació de fundacions en l’estudi (27%). L’enquesta s’ha complementat amb entrevistes a persones rellevants del tercer sector i del món acadèmic.
2. Justificació: per què una organització ha d’estar legitimada? El tema de la legitimitat encara està escassament explorat dins el tercer sector. Tot i així, la legitimitat es configura com un tema clau per al tercer sector i per a les organitzacions, com reflecteixen els resultats de l’enquesta. Amb més detall, es pot observar que mentre la majoria d’organitzacions reconeix que la legitimitat és un àmbit fonamental per al tercer sector (88%), els resultats varien lleugerament quan es refereix a si es tracta d’un tema prioritari per a la seva pròpia organització (67%). Analitzant aquestes respostes segons el sector d’activitat de les entitats, es presenten algunes diferències significatives. Per exemple, cal destacar que el sector que presenta un major grau d’acord amb què la legitimitat és fonamental al sector és el de les entitats socials (gairebé 95%), mentre que el que li atorga menys importància és el de cooperació (76%). Aquestes diferències pel que fa a la importància del concepte per al tercer sector en general no es traslladen a l’hora de determinar la prioritat de la temàtica dins les pròpies entitats, on els diferents sectors es posicionen de manera similar. Gràfic 1: Legitimitat és fonamental en el sector
Gràfic 2: Legitimitat és una prioritat a la seva entitat
3% 1% 7%
3%4%
Totalment en desacord Bastant en desacord
1%
Ni d'acord ni en desacord
45% 43%
28%
1%
Totalment en desacord 25%
Bastant en desacord Ni d'acord ni en desacord
Bastant d'acord
Bastant d'acord
Totalment d'acord
Totalment d'acord
NS/NR
NS/NR 39%
2 S’han classificat les entitats en set àmbits de treball: social (32%), cultura (15,6%), cooperació (13,5%), inserció/integració (8,6%), educació i lleure (17,2%), medi ambient (6,1%), iniciatives comunitàries (7%).
4
Com es genera la legitimitat de les organitzacions no lucratives?
D’altra banda, resulta difícil determinar una única raó per la qual es considera que la legitimitat és un tema important per a les organitzacions, ja que es dóna una combinació multicausal. Cal destacar que la majoria de les entitats consideren que les causes més importants estan relacionades amb la seva missió d’actuar o influir en la societat, o amb l’increment del suport social, mentre que en segona posició es troben els factors relacionats amb la pròpia supervivència de l’entitat, l’obtenció de recursos i la capacitat d’incidir en l’àmbit polític. Gràfic 3: Raons en què es basa la importància de la legitimitat M IT J A N A = 3 ,5 3
100%
4%
M IT J A N A = 4 ,18
M IT J A N A = 4 ,3 9
3%
4%
28% 80%
M IT J A N A = 3 ,4 6
5%
M IT J A N A = 3 ,6 1
5%
23%
54%
34% 56% NS/NR
60%
5-Molt important
32%
32%
27%
25%
32%
26% 31%
20% 10% 0%
4 3
40%
4% Obtenir recursos públics i privats
12% 2% 5% 0% 1% 0% Aconseguir Actuar o influir en recolzament social la societat (socis,etc)
10%
2 20%
1-Poc important
11%
4%
4%
Participar en l'àmbit polític
La pròpia existència de l'organització
3. Aproximació conceptual: què es la legitimitat? Dimensions del concepte Trobar una definició completa de legitimitat és una tasca més difícil del que es podria esperar. A efectes d’aquest estudi, definim la legitimitat com «aquell estatus particular en què els actors socials perceben una organització i que permet aquesta ser i fer quelcom en societat». La noció de legitimitat té un caràcter multifacètic. Les diferents dimensions del terme de legitimitat —moral, legal, social o política, i tècnica— poden coexistir en les organitzacions i estan fortament interrelacionades. És important destacar que la majoria d’autors posen especial èmfasi en la dimensió moral de la legitimitat. El fet que la majoria d’organitzacions tinguin com a missió la construcció d’una societat més justa i solidària, on predominen una sèrie de valors, fa que el component moral adquireixi major rellevància. No obstant, segons els resultats de l’enquesta, no queda tan clar que la majoria de les organitzacions doni per suposat que el fet de treballar en el tercer sector, o en l’àmbit no lucratiu, la legitimi completament per se. Davant l’afirmació que la
5
Com es genera la legitimitat de les organitzacions no lucratives? legitimitat és inherent al sector per la seva pròpia naturalesa, gairebé totes les entitats se situen en una posició intermèdia, sense declarar-se completament a favor ni en contra, agrupant tres quartes parts de la mostra. Gràfic 4: Legitimitat inherent a la pròpia naturalesa de les ONG
4% 9%
Totalment en desacord
10%
Bastant en desacord 18%
Ni d'acord ni en desacord Bastant d'acord
30%
Totalment d'acord NS/NR
29%
4. Actors: qui legitima? La pròpia definició del concepte de legitimitat ens porta a preguntar-nos qui legitima o qui atorga legitimitat a les organitzacions no governamentals. De fet, aquest és un aspecte clau en tant que no existeix legitimitat si aquesta no és atorgada. Les organitzacions del tercer sector no poden ser compreses fora del context social i del nucli o massa social que generen al seu voltant. La majoria d’entitats consideren que són els usuaris, socis i la societat en general els principals agents que les legitimen. Gràfic 5: Actors que atorguen legitimitat 0%
20%
Administració Pública 5% 6%
40%
60%
80% 33%
39%
15%
Empresa privada
18%
24%
Organitzacions de segon ordre
6% 7%
21%
Altres organitzacions 3% 9% del sector
21%
100%
11% 3%
18%
26%
2%
1-Poc important 2
30%
34%
25%
39%
2%
2%
3 4 5-Molt important
Institucions religioses La societat en 2% 3% 10% general/els ciutadans 3% 9% Els socis 4%
Els usuaris 2% 2%6% Els mitjans de 5% 8% comunicació
6
47%
23%
9% 2%7%
4%
56%
25%
5%
58%
21%
5%
64%
22%
23%
11%
31%
30%
3%
NS/NR
Com es genera la legitimitat de les organitzacions no lucratives?
5. Tipus de legitimitat: què legitimar? És possible distingir entre la legitimitat que s’atorga a una organització com a tal (legitimitat global) i la legitimitat que s’atorga a les seves activitats en general o en particular (legitimitat ocasional). Aquesta distinció, encara que a vegades pot ser difícil d’aplicar a la pràctica, té rellevància en tant que ajuda a explicar situacions on una organització pot gaudir de legitimitat general però no respecte a determinades activitats que realitza, o viceversa. Les entitats enquestades indiquen que existeixen diferències en el grau de legitimitat segons el tipus d’activitats. Així, mentre en les activitats de sensibilització i difusió, prestació de serveis i participació gairebé la meitat d’entitats es consideren totalment legitimades, en l’àmbit de la incidència política el grau de legitimació no és tan evident. Una mostra de què no es pot parlar d’una legitimitat global segons l’opinió de les mateixes ONL és el fet de què només el 45% de les entitats es consideren legitimades per realitzar qualsevol tipus d’activitat. Gràfic 6: Tipus de legitimitat 0%
20%
Activitats de prestació de 5% serveis
40%
12%
60%
31%
80%
100%
3%
49%
Gens legitimada Activitats de participació 2% 12%
36%
5%
45%
Parcialment legitimada Força legitimada
Activitats d'incidència política
13%
Activitats de 2% 8% sensibilització i difusió Qualsevol activitat que vulgui fer la nostra organització
8%
21%
35%
3%
27%
Totalment legitimada NS/NR
31%
32%
2%
57%
27%
18%
16%
6. Variables clau per gestionar la legitimitat Quan podem dir que una organització està legitimada o gaudeix de legitimitat? En què es basa la legitimitat de les organitzacions no lucratives? Per tal de donar resposta a aquestes preguntes, oferim una sèrie de variables que ben gestionades proveeixen de legitimitat una organització. Cal mencionar que no es tracta d’un llistat exhaustiu i, per tant, altres variables poden introduir-se en funció de les característiques de cada organització i del context en el qual treballin.
7
Com es genera la legitimitat de les organitzacions no lucratives?
6.1. Caràcter o naturalesa moral i legal de la missió La majoria de les organitzacions tenen com objectius institucionals la promoció d’una sèrie de valors i bens públics (solidaritat, voluntariat, equitat, justícia…). De fet, el compromís amb aquests principis i valors són un tret diferenciador de les organitzacions, que les distingeix d’altres actors socials, com les empreses, que basen la seva existència i actuació en els beneficis econòmics. Gràfic 7: Missió i objectius socials
1% 7%
Gens
1%
Parcialment 34%
57%
Força Totalment
Els resultats obtinguts a l’enquesta realitzada mostren com més del 90% d’entitats considera que la seva legitimitat deriva de la seva missió i els objectius socials.
NS/NR
6.2. Representativitat La representativitat implica promoure i defensar els interessos de determinats grups socials que poden ser tant els destinataris últims de l’acció de les entitats (beneficiaris o usuaris), com els propis membres de l’organització (socis, voluntaris, col·laboradors, etc.). A fi i efecte que existeixi una autèntica representativitat, és necessari que les organitzacions estableixin canals de comunicació que permetin un flux continuat d’informació de qualitat, així com mecanismes interns democràtics que permetin la participació de tots els seus membres en igualtat de condicions. Gràfic 8: Representativitat 2% 7% 27%
Gens 23%
Parcialment Força Totalment
41%
8
NS/NR
De l’enquesta es desprèn que el 68% de les entitats considera que el grau de representativitat dels seus membres o usuaris els atorga part de la legitimitat de la que gaudeixen, encara que no és un factor tan determinant com per exemple el de la missió.
Com es genera la legitimitat de les organitzacions no lucratives?
6.3. Efectivitat Una organització que realitzi un treball de qualitat i que generi impacte positiu i significatiu en la societat, no només serà reconeguda moralment sinó també tècnicament. Es tracta d’un dels criteris més importants, especialment davant el rol de les organitzacions cada vegada més consolidat com a proveïdores de serveis en funció de relacions contractuals amb els ens públics. Per poder realitzar intervencions efectives i generar impacte, és necessari que les organitzacions disposin també del coneixement i l’experiència específics respecte al seu àmbit d’actuació. Un elevat nombre d’ONL considera que la qualitat i eficiència del treball de l’organització (90%) i el seu grau d’experiència (78%) són factors que faciliten bastant o totalment la legitimitat. Gràfic 9: Qualitat i eficiència
Gràfic 10: Experiència
1% 1% 8%
5%
Gens
2%
Parcialment 45%
Força 45%
15%
38%
Parcialment Força
Totalment 40%
NS/NR
Gens
Totalment NS/NR
6.4. Transparència i rendició de comptes Si l’eficiència i efectivitat en l’actuació són un criteri essencial de legitimitat, això implica intrínsecament l’existència de mecanismes de rendició de comptes de les actuacions portades a terme per les organitzacions, amb la finalitat de mostrar els seus resultats davant múltiples actors: membres, usuaris, ens públics, treballadors... Gràfic 11: Transparència i rendició de comptes 2% 10%
Gens Parcialment
1% 42%
Força Totalment 45%
NS/NR
Les organitzacions són conscients que la legitimitat només els pot ser atorgada si actuen de manera transparent, per això més del 85% declara que la seva legitimitat prové bastant o totalment del nivell de rendició de comptes de l’organització.
9
Com es genera la legitimitat de les organitzacions no lucratives? El repte de les organitzacions és institucionalitzar les diferents variables de legitimitat esmentades anteriorment de manera que es generi i s’incrementi la credibilitat i, en definitiva, la legitimitat de les organitzacions en la societat. La legitimitat no s’adquireix de forma immediata sinó que és fruit d’un procés de treball complex i llarg. Gairebé totes les entitats són conscients d’això, com indica el percentatge del 90% d’organitzacions que manifesta estar bastant o totalment d’acord amb aquesta darrera afirmació. Gràfic 12: La legitimitat com un procés
3% 1%
Totalment en desacord
6%
Bastant en desacord 0% 46%
Ni d'acord ni en desacord 44%
Bastant d'acord Totalment d'acord NS/NR
Els criteris de legitimitat explorats fins ara han fet referència a la pròpia organització, però també és necessari assenyalar l’existència de factors externs que condicionen la legitimitat i sobre els quals les organitzacions tenen poc control directe. Factors com, per exemple, les característiques dels altres actors que treballen en el mateix àmbit, els mitjans de comunicació, l’opinió d’usuaris i socis, la vinculació a entitats reconegudes (congregacions religioses, empreses…) o personalitats, etcètera, poden també ser claus a l’hora d’establir el grau de legitimitat d’una organització.
7. Reptes de la legitimitat La legitimitat presenta una multitud de reptes per al tercer sector, perquè com ja hem indicat, es tracta d’un tema d’importància creixent però encara prou nou. Un dels majors reptes és, precisament, iniciar un procés de reflexió i debat en el tercer sector sobre la legitimitat, amb el doble objectiu d’avançar en el rol de les ONL en la societat, així com fer front a crítiques i incerteses que en els darrers anys s’han generat al voltant d’aquesta temàtica. A partir de les entrevistes realitzades destaquem quatre reptes principals per al tercer sector en matèria de legitimitat: - Finançament. En els últims anys, s’ha donat un increment accelerat de la porció de fons públics que reben les ONL de les diferents administracions estatals, autonòmiques i locals.
10
Com es genera la legitimitat de les organitzacions no lucratives?
L’excessiva dependència del finançament públic pot arribar a erosionar la legitimitat d’una organització, en tant que posa en perill la seva autonomia, la seva capacitat d’innovació, la seva flexibilitat i el seu caràcter participatiu. D’aquí la tan sentida necessitat d’ampliar les fonts de finançament i incrementar les fonts privades. Malgrat això, els fons de procedència privada també presenten qüestions compromeses que afecten la legitimitat d’una entitat, en tant que l’acceptació de diners procedents de determinades empreses pot comportar qüestions ètiques rellevants. - Rendició de comptes. La rendició de comptes està fortament connectada amb la legitimitat, ja que, en definitiva, fa referència, per una banda, al procés de generació de legitimació d’una organització i, per una altra, a la demostració d’aquesta legitimitat. Davant la manca de regulació externa i la necessitat d’una mínima regulació, si les ONL realment volen gaudir de legitimitat, tenen el repte de crear mecanismes per ser transparents, capaces de rendir comptes i comunicar les seves actuacions a la societat. - De la legitimitat moral a la legitimitat tècnica. Si bé moltes vegades s’han considerat les organitzacions com a entitats per se legitimades moralment per la seva missió, cada vegada més se’ls exigeix resultats, i, per tant, una legitimitat també tècnica. No obstant, en aquest procés d’augmentar l’eficiència i efectivitat de les actuacions, en gran mesura degut al creixent rol de les ONG com a proveïdores de serveis públics, és important no erosionar els propis valors de l’organització, amb els quals moltes vegades s’entra en conflicte. - Treball d’incidència política. En els últims anys són cada cop més les ONL que realitzen un treball d’incidència política vers actors públics, però també privats. Malgrat que el treball de les ONL com a proveïdores de projectes i serveis no ha estat objecte de crítica, quan aquestes han començat a introduir-se en el pla polític o públic a l’àmbit internacional, nacional o local, se’ls ha discutit la seva legitimitat per realitzar aquest tipus d’activitats. Una major consciència de la legitimitat de les ONL en la societat les configurarà com actors clau en qualsevol debat sobre la formulació i monitoreig de les polítiques i actuacions públiques i privades.
11
L’Observatori del Tercer Sector és un centre de recerca especialitzat en el tercer sector, sense ànim de lucre i independent, amb la finalitat d'aprofundir i incrementar el coneixement sobre aquest sector i treballar per a la millora en el funcionament de les organitzacions no lucratives.
Àmbits de treball - Investigació aplicada A través d’ella es genera coneixement sobre la realitat del tercer sector i les seves organitzacions. - Publicacions Col·lecció de llibres i quaderns per a la difusió del coneixement entre les organitzacions del propi sector i la societat. - Centre de documentació i recursos Especialitzat en el funcionament d’organitzacions del tercer sector, té un ampli fons de llibres i revistes. - Participació en congressos i debats sobre el tercer sector
Qui som?
Més informació sobre l’Observatori del Tercer Sector a: www.tercersector.net
Papers de Recerca OTS és una col·lecció de publicacions procedents principalment de les línies de recerca en què treballa l’Observatori del Tercer Sector. Els objectius són compartir, difondre i debatre coneixement sobre el món no lucratiu. A Papers de Recerca OTS trobareu documents d’investigació presentats a congressos, resultats de treball de camp, monogràfics, propostes de debat, documents de síntesi,… textos breus que puguin llegir-se fàcilment i ser d’interès per a les organitzacions no lucratives.
01. Document de síntesi del Llibre blanc del tercer sector civicosocial a Catalunya. Juliol 2003. 02. Un model d’autoreflexió per a les organitzacions juvenils. Desembre 2004. 03. La responsabilitat social de les organitzacions no lucratives. Abril 2005. 04. Anàlisi sobre la situació de la incidència política a les organitzacions no lucratives. Resultats del treball de camp. Juny 2005. 05. Com es genera la legitimitat de les organitzacions no lucratives? Resultats del treball de camp. Juny 2005. 06.
Quins
seran
els
temes
clau
del
tercer
sector
en
els
propers
tres anys? Juliol 2005.
Totes les publicacions estan disponibles en castellà i anglès.
10€ Aquesta publicació es pot descarregar gratuïtament en format electrònic des de www.tercersector.net