08. Els rols de les organitzacions de segon nivell al tercer sector by Observatori del Tercer Sector

Dades CIP- Biblioteca de Catalunya Els rols de les organitzacions de segon nivell al tercer sector. – (Papers de recerca OTS ; 8) Bibliografia ISBN 9788461152421 I. Vidal, Pau (Vidal García), dir. II. Observatori del Tercer Sector III. Col·lecció: Papers de recerca OTS ; 8 1. Entitats sense ànim de lucre – Catalunya 061.235(467.1)

Els rols de les entitats de segon nivell. Realitzat per: Observatori del Tercer Sector. Equip de treball: Pau Vidal (direcció), Ana Villa, María Sureda i Mar Fernández. Observatori del Tercer Sector 2006.

Dipòsit legal: B.37811-2009 ISBN: 978-84-611-5242-1

Balmes 7, - 08007 Barcelona Les publicacions de l’OTS estan pensades per a la seva màxima difusió i per contribuir a la millora i coneixement del tercer sector. S’autoritza la distribució, còpia i reutilització sempre que es faci sense ànim de lucre i reconeixent l’autoria. Les publicacions es poden descarregar gratuïtament a www.observatoritercersector.org.

Aquesta publicació recull les principals aportacions de l’estudi Les organitzacions de segon nivell a Barcelona: el valor de les bones pràctiques realitzat per l’Observatori del Tercer Sector amb el suport de l’Àrea de Participació Ciutadana de l’Ajuntament de Barcelona. La idea de realitzar aquesta recerca sorgeix en observar que l’evolució recent del tercer sector, i la maduració d’aquest, tant a Catalunya com en altres territoris, ha propiciat

cada

vegada

més

freqüent creació

d’estructures

aglutinadores

d’entitats. Així, el nombre de coordinadores, federacions, xarxes, plataformes o, en definitiva, entitats de segon nivell amb les seves diverses denominacions s’ha incrementat notablement en els darrers anys. L’Observatori del Tercer Sector va detectar ja aquesta realitat en l’elaboració del Llibre blanc del tercer sector cívico-social. Així, les dades mostraren que més d’un 64% de les entitats socials enquestades pertanyien a organitzacions de segon nivell. Sis anys després, l’Anuari 2009 del Tercer Sector Social a Catalunya mostra que hi ha un 79% d’organitzacions que estan federades. Així i tot, no existeix gaire bibliografia referent a la realitat d’aquestes entitats. A més, és molt poc freqüent la coordinació o treball conjunt entre entitats de segon nivell si no existeix una vinculació expressa (com el fet de pertànyer a una mateixa estructura de tercer nivell). Per aquest motiu, l’any 2005 l’Observatori del Tercer Sector es plantejà la necessitat d’analitzar la realitat d’aquestes organitzacions, per tal de conèixer millor la seva tasca, però, sobretot, per posar en comú el treball que realitzen. Es tractava de compartir experiències entre organitzacions i veure els elements comuns.

Pau Vidal Coordinador de l’Observatori del Tercer Sector

Els rols de les entitats de segon nivell

Presentació........................................................................................3 1. El procés de recerca ........................................................................6 2. Què s’entén per organització de segon nivell (OSN) .............................8 3. La raó de ser de les entitats de segon nivell...................................... 10 4. Reflexions sobre els rols de les OSN ................................................ 10 5. Tipologies d’entitats segons els rols ................................................. 20 6. Factors que influeixen en el rols de les OSN...................................... 21 7. Temes clau per la millora de les OSN ............................................... 24 8. Les OSN, una oportunitat per a l’enfortiment sectorial........................ 28 Annexos.......................................................................................... 29 I. Fitxa tècnica del treball de camp ..................................................... 29 II. Bibliografia bàsica ........................................................................ 30

1. El procés de recerca L’objectiu de la recerca ha estat impulsar l’intercanvi entre organitzacions de segon nivell (OSN) per millorar el seu funcionament.

les

Alhora, amb la seva elaboració es perseguien els següents objectius específics: - Identificar organitzacions i les seves persones responsables. - Possibilitar un coneixement mutu dels elements de funcionament i estructura. - Identificar bones pràctiques en el funcionament de les entitats. - Crear espais de reflexió i contrast i fomentar el debat. Per assolir aquests objectius es va treballar en les etapes següents:

PRIMERES REFLEXIONS

TREBALL DE CAMP

JORNADA AMB ENTITATS

ANÀLISI GLOBAL

1) Definició prèvia El marc de treball del projecte es va determinar elaborant una primera definició del que són les entitats de segon nivell i l’univers concret amb el que es treballaria a l’estudi. Així, s’identificaren més de 300 OSN que treballen a Barcelona, a partir de les quals es va seleccionar la mostra posterior. En aquesta fase es treballà a partir del coneixement previ d’experiències d’entitats i de la recopilació bibliogràfica per tal de crear una primera aproximació a les funcions de les OSN i els diferents rols que resumeixen la seva tasca. 2) Treball de camp Tenint en compte criteris que asseguressin la representativitat, es van realitzar 16 entrevistes a OSN. Entre aquestes s’agrupaven plataformes de diferents dimensions (en relació amb el volum econòmic, al nombre de persones remunerades o al nombre d’entitats que aglutinen), i que agrupaven entitats segons diferents criteris. Una bona part de les OSN del tercer sector estan formades per associacions o fundacions que treballen en el mateix àmbit d’actuació. Per aquest motiu, aquestes agrupacions van tenir un pes considerable dins la mostra seleccionada, alhora es va intentar recollir el màxim de diversitat d’àmbits (entitats socials, de lleure, medi ambient, cooperació etc.). 3) Jornada amb entitats A més de l’aproximació a la realitat individual de les entitats entrevistades, es va fer una sessió de treball per tal de presentar una proposta de rols i consensuar els que els són comuns. A la sessió es van convidar totes les

entitats de segon nivell identificades a la ciutat de Barcelona i altres entitats de la ciutat. Hi participaren 23 responsables o directius d’entitats. 4) Anàlisi global i elaboració de la publicació La informació recollida en les fases anteriors i els resultats de la sessió de treball es resumeixen en la present publicació. S’inclou una anàlisi de la informació i algunes propostes per la millora del funcionament de les OSN.

2. Què s’entén per organització de segon nivell (OSN) A partir d’ara es farà referència al treball de les OSN prenent com a definició d’entitat de segon nivell tota estructura formalment constituïda que agrupa altres entitats. Sota aquest terme s’engloben entitats diverses amb estructures diferents. A mesura que el sector no lucratiu ha madurat i s’ha incrementat el nombre d’entitats, també s’ha fet més evident la tendència a agrupar-se segons elements comuns. Així, s’han creat nombroses OSN formades per entitats seguint diferents criteris. Algunes Definim les organitzacions de uneixen organitzacions que treballen en segon nivell com entitats un mateix sector d’activitat, altres es constituïdes per agrupacions dirigeixen al mateix col·lectiu, n’hi ha d’entitats. que comparteixen naturalesa jurídica i també existeixen coordinadores que agrupen entitats per criteris geogràfics, és a dir, que volen agrupar les entitats que treballen a la mateixa zona (barri, municipi, regió, etc). Alhora, una altra realitat del sector és la multiplicitat de les vinculacions entre entitats. A més, sovint les agrupacions es centren a més d’un nivell, i es van crear estructures específiques o bé, d’altres amb un criteri d’agrupació ampliat. Aquest fet ha facilitat que, més enllà de les entitats de segon nivell es creïn cada cop amb major freqüència estructures superiors, entitats de tercer nivell o fins i tot amb més esglaons. Atesa l’heterogeneïtat de les estructures existents, no es pot generalitzar que les OSN agrupin exclusivament organitzacions de base (les que directament treballen amb persones usuàries o beneficiàries, o en l’àmbit d’actuació corresponent). Són freqüents les agrupacions combinades, és a dir, entitats que aglutinen tant entitats de base com OSN. Per tant, a l’hora de realitzar l’estudi, s’inclouen entitats de segon nivell o superior, utilitzant com a criteri diferenciador el fet d’agrupar entitats, independentment que es tracti d’organitzacions de base o no

“La flexibilització i la creixent especialització funcional també ha arribat a l’univers de les entitats no lucratives, en un intent d’aconseguir una gestió més eficaç i eficient. Amb aquest objectiu neixen les denominades organitzacions de segon nivell com a prolongació de l’estructura de moltes d’aquestes entitats. Es tracta d’estructures amb entitat pròpia, però que neixen a l’auspici d’aquestes entitats, amb motiu de realitzar una tasca molt específica al servei dels objectius d’aquelles.” De l’informe: Information About Social Exclusión (2002)

Aquesta diversitat de les OSN i el seu treball també dóna peu a l’afiliació múltiple per part de les entitats de base. És a dir, que una mateixa associació pot formar part de diferents OSN. Aquest és un element que cada plataforma o federació ha de tenir present per a conèixer què és el que motiva les entitats a pertànyer o vincular-se amb l’entitat, en comparació amb el que esperen d’altres OSN de les quals també formen part. Tot i que amb aquesta introducció s’ha presentat que es farà referència a partir d’ara en parlar de les entitats de segon nivell, cal afegir que en altres contextos es refereixen a conceptes lleugerament diferents. Per exemple, Benevolo i Spinelli1 en el seu estudi sobre OSN es refereixen a entitats que agrupen altres organitzacions; però, a diferència del present estudi, hi inclouen també plataformes potenciades des de la mateixa Administració que combinen entitats del tercer sector i altres organismes (públics o privats). Alhora, una altra àrea en què difereixen les definicions d’ambdós estudis és que en el cas italià s’han deixat de banda les agrupacions d’entitats que comparteixen la mateixa entitat mare, encara que cada centre funcioni de manera independent. De la definició considerada a l’estudi italià, que es resumeix en els següents trets característics, es poden extreure altres elements distintius de les OSN aplicables a les entitats objecte del present estudi.

Organitzacions que tenen com a membres entitats de primer nivell. Treballen amb un objectiu transversal: no desenvolupen activitat per si mateixes, sinó que satisfan les necessitats dels membres quant a: representació, promoció i coordinació dins el sector específic de treball. Es diferencien segons si són “públiques” o “privades”, segons si han nascut per iniciativa de l’Administració (les primeres) o privada (les segones, tot i que poden agrupar també agències públiques)*. Prenen diferents denominacions (comitè, comissió, consell, observatori o similars en el cas dels públics, i centre, col·legi, federació, fòrum o similars en el cas dels privats). Desenvolupen una àmplia varietat d’objectius entre els quals s’engloben l’oferta de serveis, la promoció d’iniciatives, el recolzament de la cooperació entre els membres, l’estimulació de la col·laboració amb altres sectors, o la incidència i representació davant d’altres agents, entre d’altres. Second level Organizations (SLOs) in Voluntary sector: an Italian Perspective, Geneo-Itlàlia, 2003.

A partir de l’article Second level Organizations (SLOs) in Voluntary sector: an Italian Perspective, Geneo-Itlàlia, 2003. * S’han mantingut i traduït alguns dels conceptes inclosos en l’article, mentre que altres corresponien a terminologia específica del context italià (no traduïda a l’anglès al document original) i no eren aplicables al cas català.

3. La raó de ser de les entitats de segon nivell La diversitat de les OSN queda reflectida en elements descriptius com l’origen i trajectòria, la missió, les entitats que agrupa, la seva estructura, etc, però també en l’existència de diferències notables en el que fan i com ho realitzen. De fet, els factors anteriors són clau, entre d’altres, a l’hora de determinar la funció que tenen les entitats de segon nivell. Algunes federacions agrupen entitats que neixen del mateix projecte inicial, treballen amb la mateixa missió, es dirigeixen als mateixos col·lectius o comparteixen àmbit d’actuació. Altres, s’uneixen per motius geogràfics. Les prioritats de treball per a les entitats tendeix a respondre per davant d’altres aspectes a necessitats de les entitats membres. Les agrupacions d’entitats responen, entre d’altres, a necessitats d’estructuració del tercer sector. Mitjançant l’entitat de segon nivell poden elaborar discursos compartits, fer intercanvi de coneixements i alhora realitzar activitats d’incidència política. El fet d’associar-se i treballar en xarxa pot aportar beneficis a les entitats membres i fins i tot a altres agents. Per exemple, el fet de compartir experiència, coneixement i recursos, pot optimitzar els costos que algunes entitats a escala individual difícilment podrien cobrir. Per altres entitats, l’agrupació s’orienta en major mesura a satisfer interessos comuns, a treballar conjuntament i a sumar esforços en la defensa dels valors que comparteixen. La multiplicitat d’entitats existent a les OSN és una font de riquesa. Alhora, però, poden generar-se debats o diferències internes, que dificulten o fan més lent el treball i especialment els processos de presa de decisions. A més, s’afegeix el fet que no sempre encaixen les expectatives de les dues parts en relació amb l’altra (les entitats membres amb l’organització mare) o que no coincideixin entre totes les entitats associades.

4. Reflexions sobre els rols de les OSN A partir de la recerca realitzada i del treball conjunt a la recerca amb les organitzacions de segon nivell s’han establert vuit rols principals en els quals treballen les entitats de segon nivell. Es tracta de diferents vessants complementaris. Cada entitat ha d’analitzar a partir de la seva realitat quin és el pes que té cadascun d’aquests rols en el seu cas. Els vuit rols són: - REPRESENTACIÓ del col·lectiu - INTERLOCUCIÓ amb altres agents socials

- PRESTACIÓ de serveis als membres - REDISTRIBUCIÓ de recursos

- INTERACCIÓ entre els membres

- CONSECUCIÓ de recursos

- GENERACIÓ de coneixement

- VALIDACIÓ de les entitats

Tota entitat pot identificar la seva situació en cadascun dels vuit rols segons la prioritat que se li doni. Es tracta de realitzar una fotografia o diagnòstic de la situació actual per tal de reflexionar sobre si és l’opció que li correspon com a OSN. L’entitat pot determinar quin rol voldria que tingués major o menor pes i, per tant, plantejar activitats o accions per canviar la situació. La reflexió sobre els rols de les OSN té major consistència si es realitza conjuntament pels vuit rols representats en vuit eixos diferents, és a dir, no s’han deixat La vinculació entre els eixos, i tractar diferents esferes del paper de les OSN no sempre fragmentables fa que sigui més fàcil marcar gràficament la situació en l’esquema adjunt. Esquema I. Els rols de les OSN

INTERLOCUCIÓ AMB ALTRES AGENTS REPRESENTACIÓ DEL COL·LECTIU

INTERACCIÓ ENTRE MEMBRES

“VALIDACIÓ” DE LES ENTITATS

GENERACIÓ DE CONEIXEMENT

CONSECUCIÓ DE RECURSOS

PRESTACIÓ DE SERVEIS REDISTRIBUCIÓ DE RECURSOS

A continuació es detalla quines funcions inclou cada rol: El rol de representació “Ser veu i espai de referència d’un col·lectiu determinat que té una identitat pròpia”. REPRESENTACIÓ DEL COL·LECTIU

INTERLOCUCIÓ AMB ALTRES AGENTS INTERACCIÓ ENTRE MEMBRES

“VALIDACIÓ” DE LES ENTITATS

GENERACIÓ DE CONEIXEMENT

PRESTACIÓ DE SERVEIS

CONSECUCIÓ DE RECURSOS REDISTRIBUCIÓ DE RECURSOS

Es centra en les funcions que desenvolupa una OSN com a representant de les entitats a qui agrupa o el col·lectiu pel que treballa. La finalitat de les accions són: donar a conèixer aquests grups i sensibilitzar sobre aquesta realitat, informar i promoure els elements comuns, i ser el referent en espais i debats.

La representació es dóna de formes diferents segons l’OSN. Hi ha entitats que exclusivament representen a les seves organitzacions membre, d’altres a totes les que treballen en un mateix àmbit o directament a les persones usuàries, etc. Els espais de representació geogràfica varien. L’actuació de l’OSN pot ser un referent en un entorn mentre que en un altre hi pot estar actuant una altra d’àmbit superior.

El rol a la pràctica: Per a la Federació Catalana de Voluntariat Social tota organització de segon nivell té dues responsabilitats sobre les que ha de vetllar segons expressa a la seva memòria: “La primera responsabilitat té a veure amb donar a conèixer allò valuós i positiu que les seves associacions promouen, estendre-ho, difondre-ho. En el nostre cas aquesta seria la línia de treball de sensibilització. La segona línia de treball és de caràcter intern, d’enfortiment i promoció dels recursos i els serveis que una federació ha de prestar. És a dir, tot allò que té a veure amb la tasca organitzativa que estabilitza projectes i permet llur continuïtat en el temps.”

El rol d’interlocució “Relacionar-se amb diferents agents socials i transmetre el discurs del col·lectiu” INTERLOCUCIÓ AMB ALTRES AGENTS REPRESENTACIÓ DEL COL·LECTIU

“VALIDACIÓ” DE LES ENTITATS

INTERACCIÓ ENTRE MEMBRES

GENERACIÓ DE CONEIXEMENT

Les OSN exerceixen el rol d’interlocució en els moments o situacions en què parlen en nom de les entitats que agrupen davant d’altres agents. Aquest rol es concreta en accions com: campanyes concretes, reunions puntuals amb agents, participació contínua en espais mixtos de decisió, etc.

PRESTACIÓ DE SERVEIS

Dins d’aquesta tasca d’interlocució s’inclouen REDISTRIBUCIÓ DE RECURSOS activitats d’incidència política i també aquelles accions orientades a aconseguir canvis en l’esfera pública, ja sigui amb l’Administració o amb altres agents socials. CONSECUCIÓ DE RECURSOS

A l’hora de valorar el paper que té aquest rol per a una entitat és útil conèixer i analitzar les relacions que estableix amb els agents i amb quina freqüència. Alhora, la tipologia dels agents amb els quals es relacionen les OSN (diferents nivells de les administracions, sector empresarial, mitjans de comunicació, entitats del sector, etc) també ajuda a determinar com es dóna aquest rol. El rol a la pràctica: La Taula d’Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, entitat de tercer nivell, presenta una tasca important d’interlocució, com mostren alguns dels seus objectius: • Promoure la millora del marc legislatiu per al desenvolupament de les entitats de l’àmbit social i les seves activitats. • Promoure mecanismes de finançament adequats a les necessitats de les entitats del Tercer Sector i les seves activitats i serveis. • Establir i millorar els mecanismes actuals de relació de les entitats amb el Govern de la Generalitat i la resta de les Administracions Publiques, així com esdevenir el seu interlocutor en els àmbits que ens afecten com a sector. • Fomentar la responsabilitat social de les empreses i establir relacions de cooperació amb el món mercantil i altres organitzacions de l'economia social. • Promoure la relació amb els sindicats, universitats, altres entitats, mitjans de comunicació i els ciutadans i ciutadanes. • Promoure la coordinació i la participació en xarxes de Tercer Sector a l’Estat Espanyol i a la Unió Europea. Extret de la pàgina web de la Taula d’entitats del Tercer Sector Social, www.tercersector.cat

El rol d’interacció “Ser l’espai de trobada i relació de les entitats i de les seves activitats” Les entitats de segon nivell sovint tenen un pes significatiu com a generadores d’espais o punts de trobada de les entitats que agrupen. El rol d’interacció es centra en com es potencia la relació entre les entitats per l’intercanvi d’experiències, en el treball conjunt, etc., ja que el fet de formar part d’una mateixa entitat pot ser una motivació per incrementar la relació entre les organitzacions federades.

INTERLOCUCIÓ AMB ALTRES AGENTS REPRESENTACIÓ DEL COL·LECTIU

“VALIDACIÓ” DE LES ENTITATS

INTERACCIÓ ENTRE MEMBRES

GENERACIÓ DE CONEIXEMENT

PRESTACIÓ DE SERVEIS

CONSECUCIÓ DE RECURSOS REDISTRIBUCIÓ DE RECURSOS

Els grups de treball, les comissions i l’elaboració de projectes conjunts entre les entitats afiliades són un bon instrument per fomentar l’intercanvi. L’aprofitament dels canals de distribució de la informació i la realització d’agendes conjuntes d’activitats també afavoreixen el coneixement entre organitzacions. Algunes OSN fan especial èmfasi en la interrelació entre les entitats membre. D’una banda, pel fet de compartir el treball individual de cada entitat. De l’altra, per a l’elaboració d’un discurs comú compartit.

El rol a la pràctica: La Federació d'Associacions Culturals i Educatives de Persones Adultes (FACEPA) treballa en la defensa d’un model d’educació de persones adultes participatiu. Per això, fomenten l’intercanvi i participació de les entitats i persones usuàries tant a les reunions com en la presa de decisions i elaboració de les activitats. La Federació d’Entitats Clot-Camp de l’Arpa fomenta la relació entre les entitats membres mitjançant la realització de les seves reunions de manera rotativa a les seus de les diferents entitats membres. Es tracta d’un sistema informal que permet que les entitats es vegin més properes entre elles i coneguin la realitat diària de la resta. La Xarxa de Custòdia del Territori és una entitat que agrupa organismes de diferent naturalesa: entitats, administracions públiques i sector privat. Aquest fet ja marca un dels seus objectius d’agrupar i posar en comú les diferents vessants i públics interessats davant un mateix tema: la custòdia del territori. Les trobades anuals de la xarxa són un exemple d’interacció entre els membres i un espai de trobada en què es possibilita la posada en comú del treball o posició de cada agent.

El rol de generació de coneixement “Fer possible la creació d’un coneixement d’interès per les entitats que per si soles no tenen recursos per generar”. INTERLOCUCIÓ AMB ALTRES AGENTS REPRESENTACIÓ DEL COL·LECTIU

INTERACCIÓ ENTRE MEMBRES

GENERACIÓ DE CONEIXEMENT

“VALIDACIÓ” DE LES ENTITATS

PRESTACIÓ DE SERVEIS

CONSECUCIÓ DE RECURSOS REDISTRIBUCIÓ DE RECURSOS

Les OSN poden generar coneixement més enllà del que ja s’elabora des de les entitats que agrupen. Així, algunes federacions realitzen o encarreguen estudis sovint sobre temes d’interès per a les seves organitzacions membres. D’aquesta manera es financen iniciatives que una organització de base

difícilment podria plantejar-se individualment. La generació de coneixement es pot donar en àmbits molt diferents: en conèixer més de prop el funcionament i activitats que realitzen les entitats membre, en analitzar l’evolució de les necessitats o les necessitats emergents del col·lectiu vulnerable a què s’atén, etc, Una aportació de coneixement força rellevant i molt útil per a l’estructuració del sector és també l’elaboració de directoris d’entitats per part de les OSN ja que elles són les que tenen contacte directe amb entitats membre o altres organitzacions que treballen en un subsector d’activitat concret. La importància d’aquest rol depèn no només de l’impuls que dóna l’OSN, sinó del grau en què les entitats membre també hi participen en les recerques, grups de treball derivats, etc. El rol a la pràctica: Un exemple d’iniciativa que s’ajusta a la voluntat de generar coneixement és la creació de directoris com els que han elaborat i renoven contínuament la Federació Catalana d’ONG per al Desenvolupament (FCONGD) o la Coordinadora Catalana de Fundacions (CCF): Directori de Fundacions Privades de Catalunya, CCF Directori d'Entitats de Solidaritat i Cooperació de Catalunya, FCONGD La FCONGD resumeix aquesta voluntat de millorar el coneixement del sector i aportar eines per a les entitats a la seva memòria de l’any 2004 amb la realització de dos estudis d’aprofundiment en la realitat del sector, identificant les entitats i valorant el funcionament dels consells existents: “Per iniciativa de la Junta Directiva s’han realitzat dos treballs tècnics que es consideraven prioritaris: elaborar un directori català d’entitats de cooperació, més enllà de les grans ONGD, i analitzar el funcionament dels consells de cooperació.” L’Anuari 2009 del Tercer Sector Social és també una iniciativa per a la generació de coneixement. Es tracta d’un projecte conjunt entre la Taula d’Entitats del Tercer Sector Social i l’Observatori del Tercer Sector. Es pot trobar més informació a www.anuaritercersectorsocial.cat.

El rol de prestació de serveis “Oferir a les entitats serveis que facilitin la seva tasca”. Algunes entitats de segon nivell assenyalen que la prestació de serveis és una de les seves funcions principals. La prestació de serveis consisteix a oferir facilitats a les entitats membre o a les seves persones destinatàries. Els serveis oferts engloben una àmplia varietat d’opcions. Majoritàriament es focalitzen en les entitats membres, encara que no sempre es fan de manera exclusiva per aquestes.

INTERLOCUCIÓ AMB ALTRES AGENTS REPRESENTACIÓ DEL COL·LECTIU

INTERACCIÓ ENTRE MEMBRES

“VALIDACIÓ” DE LES ENTITATS

GENERACIÓ DE CONEIXEMENT

CONSECUCIÓ DE RECURSOS REDISTRIBUCIÓ DE RECURSOS

PRESTACIÓ DE SERVEIS

La prestació de serveis “indirecta”, en què s’ofereixen facilitats a les persones destinatàries de les entitats membres, es dóna en serveis que acostumen a ser, o bé, difícils de satisfer des de les entitats de base, o bé, més eficients si s’agrupen des de la plataforma a què totes pertanyen. L’oferta de formació o l’assessorament a entitats acostumen a aprofitar una estructura única per optimitzar costos a través d’economies d’escala. L’OSN determina la importància del rol i en quin grau presta serveis segons els tipus de serveis que està oferint, segons a qui es dirigeixen, en relació amb quins àmbits, etc.

El rol a la pràctica: El Secretariat d'Entitats de Sants, Hostafrancs i la Bordeta ofereix diferents serveis que recull en una guia per les entitats que presenta amb el següent text: “Editem aquesta guia amb la intenció que la tingueu ben a mà per poder disposar dels serveis que el Secretariat facilita a les associacions. Aquesta voluntat de donar serveis a les associacions s'ha pogut assolir a través del desenvolupament d’acords de col·laboració amb les diverses Administracions i a través de les parcel·les de gestió, tant del Poliesportiu Municipal l’Espanya Industrial com del Casinet d'Hostafrancs i les Cotxeres de Sants.” L’oferta de serveis és per aquesta OSN un eix molt rellevant.

El rol de consecució de recursos “Aconseguir recursos addicionals per a les entitats membres, directament o mitjançant l’obertura de canals als quals podran accedir les entitats”. Una de les funcions de les OSN està vinculada a la captació de recursos per a les entitats membres, ja siguin materials o humans. Per saber el paper que té una OSN en aquest rol s’ha d’analitzar el tipus de recursos captats i també les fonts i mitjans emprats per aconseguir-los.

INTERLOCUCIÓ AMB ALTRES AGENTS REPRESENTACIÓ DEL COL·LECTIU

INTERACCIÓ ENTRE MEMBRES

“VALIDACIÓ” DE LES ENTITATS

GENERACIÓ DE CONEIXEMENT

PRESTACIÓ DE SERVEIS

CONSECUCIÓ DE RECURSOS

REDISTRIBUCIÓ DE RECURSOS

Els tipus de recursos que es prioritza obtenir varia entre entitats. De vegades, es centrarà en la consecució de recursos materials (donatius en espècie, cessions d’espais, materials d’utilitat amb els col·lectius atesos per les entitats, etc) mentre que, en altres, aconseguir recursos econòmics serà prioritari (tramitacions conjuntes de convocatòries de subvencions, convenis, etc).

El rol a la pràctica La Federación de Entidades Latinoamericans de Catalunya, Fedelatina, és una plataforma recent que neix a partir de la iniciativa d’alguns col·lectius de persones immigrades que van unir esforços. Una de les necessitats detectades al sector era la manca d’espais o locals per les entitats. Per aquest motiu es va treballar en aquesta línia fins a obtenir el Casal Llatinoamericà de Catalunya, que s’ha organitzat de manera que s’ofereixen espais equipats per a les associacions. Fedelatina ha donat prioritat, doncs, a posar a disposició de les entitats espais en detectar que era una de les seves carències.

El rol de redistribució de recursos “Distribuir entre les entitats membres recursos econòmics, materials o fins i tot humans que estiguin o que siguin gestionats des d’una OSN”. INTERLOCUCIÓ AMB ALTRES AGENTS REPRESENTACIÓ DEL COL·LECTIU

“VALIDACIÓ” DE LES ENTITATS

CONSECUCIÓ DE RECURSOS

INTERACCIÓ ENTRE MEMBRES

GENERACIÓ DE CONEIXEMENT

Les OSN que realitzen aquesta funció tenen una voluntat activa de donar suport a les entitats membre amb recursos: econòmics, mitjançant subvencions, per exemple, distribució de materials o equips i, fins i tot amb suport d’equip humà.

PRESTACIÓ DE SERVEIS

Hi ha diferents posicionaments a les OSN al voltant de la REDISTRIBUCIÓ intervenció de l’entitat de segon DE RECURSOS nivell en la distribució i assignació de recursos en entitats membre. Així, algunes OSN volen mantenir la independència dels seus membres pel que fa als recursos. Els pagaments de quotes diferenciades segons les característiques de l’entitat és una via indirecta per redistribuir els recursos entre les entitats membres. De vegades hi ha una quota única igual per a totes les entitats i en altres es diferencien en diverses franges segons el nivell d’activitat de l’entitat. L’OSN estaria redistribuint les quotes recaptades a les organitzacions membres quan les empra per fer activitats d’assessorament o de formació i quan les ofereix indistintament a totes les organitzacions segons la quota que hagi pagat l’entitat

El rol a la pràctica: En el món del lleure algunes de les federacions que apleguen els centres d’esplai o els agrupaments escolta s’encarreguen de distribuir els recursos de subvencions i convenis que reben a la seu central de la federació. Els criteris de distribució dels recursos varien segons l’entitat. Esplais Catalans – ESPLAC, per exemple, considera que és una funció important i, per tant, han posat especial interès en determinar un procés de distribució equitatiu. Es basen no només en indicadors numèrics com el nombre de socis o similar, sinó que incorporen factors qualitatius que ajuden a determinar la distribució final.

El rol de validació de les entitats “Legitimar a les entitats agrupades pel fet de pertànyer a l’OSN”. INTERLOCUCIÓ AMB ALTRES AGENTS REPRESENTACIÓ DEL COL·LECTIU

INTERACCIÓ ENTRE MEMBRES

“VALIDACIÓ” DE LES ENTITATS

GENERACIÓ DE CONEIXEMENT

PRESTACIÓ DE SERVEIS

CONSECUCIÓ DE RECURSOS REDISTRIBUCIÓ DE RECURSOS

Federar-se té una sèrie d’implicacions que varien segons cada OSN i que estan lligades al caràcter de cada federació o plataforma. Moltes entitats de segon nivell consideren que la seva existència va més enllà del simple fet d’agrupar entitats.

Des d’algunes OSN es dóna especial importància al procés d’acceptació de les entitats membres. Per aquest motiu, s’estableixen una sèrie de criteris que serveixen de filtre definint com són (o com haurien de ser) els membres. La federació es converteix així en un agent que valida el compliment d’aquests criteris prèviament fixats des de les organitzacions que ja eren membre. Hi ha entitats de segon nivell que compten amb codis ètics que compleixen les organitzacions que en formen part. Sovint es considera que part del rol de les OSN és legitimar les entitats que agrupa, ser “un segell” que asseguri un comportament ètic, una qualitat en el treball, etc. Això pot representar la “marca” amb la qual les entitats es donen a conèixer en determinats contextos. Hi ha heterogeneïtat en els criteris establerts des de les diferents OSN i en el reconeixement social que té cadascuna. Per tant, la importància d’aquest rol també variarà en part segons el posicionament de cada OSN.

El rol a la pràctica: Des de la Federació Catalana de Voluntariat Social es compta amb un procediment acurat en el procés d’incorporació de noves entitats. Per tal de validar les organitzacions que es presenten, s’estableixen diferents fases de treball, amb una comissió específica (Comissió de Criteri) que analitza les entitats abans de ser acceptades per l’assemblea general. La Federació Catalana d’ONG per al Desenvolupament de Catalunya va elaborar l’any 1997 un Codi Ètic i de Conducta per a les ONGD per tal de determinar els criteris ètics que consideren necessaris per a poder validar una entitat que treballi al seu sector (o acceptar-la com a membre de la federació): Codi Ètic i de Conducta per a les ONGD. La FCONGD expressa així la seva importància: “Un dels aspectes claus i una de les forces de les ONGD és llur diversitat i pluralitat, en permetre reflectir i representar múltiples dimensions de la societat. Aquesta diversitat, una riquesa a preservar, no impedeix, però, establir un seguit de trets comuns que permeti saber què caracteritza una ONGD, allò què és i, alhora, el que permet diferenciar-la clarament d'altres associacions o iniciatives.”

5. Tipologies d’entitats segons els rols Tota entitat podria dibuixar la seva situació en una estrella amb els vuit eixos anteriors segons la importància de cadascun a l’OSN. Les funcions que desenvolupen les OSN i la prioritat que es dóna a cadascuna està determinada per elements previs vinculats amb la naturalesa de les plataformes tal com es veurà en el següent apartat. Les entitats altaveu INTERLOCUCIÓ AMB ALTRES AGENTS REPRESENTACIÓ DEL COL·LECTIU

INTERACCIÓ ENTRE MEMBRES

“VALIDACIÓ” DE LES ENTITATS

GENERACIÓ DE CONEIXEMENT

PRESTACIÓ DE SERVEIS

CONSECUCIÓ DE RECURSOS

“Les entitats agrupades són ben diverses, compartim uns valors o ideals últims, al voltant dels quals generem discurs col·lectiu, però el dia a dia és independent entre les entitats”. Extret d’una entrevista

REDISTRIBUCIÓ DE RECURSOS

Es tracta d’entitats que donen més pes al rol de representació, i menor als vinculats als recursos i serveis. Sovint actua davant diferents agents socials i valida la feina de les entitats. Aquesta és una tipologia freqüent entre les diferents OSN catalanes. S’acostuma a aprofitar la creació de l’OSN per tenir més impacte del que tindria una entitat sola en la transmissió d’un missatge. Les organitzacions s’uneixen més pel vessant ideològic o arran de compartir un mateix àmbit d’activitat. Ocasionalment comparteixen coneixements en el vessant més pràctic del treball diari lligat al funcionament de les entitats. Les entitats de suport INTERLOCUCIÓ AMB ALTRES AGENTS REPRESENTACIÓ DEL COL·LECTIU

INTERACCIÓ ENTRE MEMBRES

“VALIDACIÓ” DE LES ENTITATS

GENERACIÓ DE CONEIXEMENT

PRESTACIÓ DE SERVEIS

CONSECUCIÓ DE RECURSOS REDISTRIBUCIÓ DE RECURSOS

Es tracta de plataformes centrades majoritàriament a estar a disposició de les organitzacions membres. La tasca principal d’aquestes OSN es centra a oferir prestacions i suport a les entitats que agrupen: serveis, formació, assessorament, recursos, etc.

6. Factors que influeixen en el rols de les OSN A grans trets, els principals factors que influeixen sobre els rols que desenvolupa una OSN es detallen tot seguit. Principals factors que influeixen sobre els rols desenvolupats a. Origen de l’OSN b. Estructura i funcionament intern de l’OSN c. Tipus d’entitats que agrupa d. Subsector d’activitat, context i canvis d’entorn

a. Origen de l’OSN La majoria de les OSN estan clarament marcades per la seva història i, en especial, per la situació concreta en què es van crear. El motiu que va donar lloc a l’aparició de la plataforma de segon nivell i els creadors marca en moltes ocasions el caràcter posterior. Entre les formes de naixement més habituals es troben: -L’existència d’una necessitat compartida d’un grup d’organitzacions que va portar-les a unir-se per treballar-hi conjuntament. La necessitat d’origen sovint influeix en el fet que un rol o un altre tingui major pes en la trajectòria posterior de l’entitat. Si una necessitat inicial és la de coordinarse, per exemple, el rol d’interacció serà molt habitual en una primera etapa. -La detecció de carències de tipus “pràctic” que es miren de solucionar mitjançant la creació d’una OSN. En aquests casos, la prestació de serveis per als membres és un component rellevant. -L’existència d’un missatge compartit per un grup d’entitats, o uns valors comuns. En aquest cas, es veu que part de la defensa dels ideals de les entitats i de la seva realització de campanyes es pot canalitzar a través d’una mateixa plataforma. El rol d’interlocució i de representació acostumen a ser prioritaris. El lligam entre l’origen de l’entitat i la seva funció es vincula a través de la missió per la que es crea. Aquest fet és independent del context i que l’evolució de l’entorn impliqui diferències en la forma de desenvolupar les activitats per a acomplir-la. La tasca de l’OSN i/o els canvis en el context en què actua afavoreixen la cobertura de les necessitats d’origen i alhora donen lloc al naixement d’altres necessitats que donar resposta. La força de cada rol pot variar segons el moment. b. Estructura i funcionament intern de l’OSN Tot i que es tracta d’un tema molt vinculat a la missió de l’entitat, l’estructura i el funcionament intern de l’OSN també condiciona el rol que aquesta desenvolupa. En aquest sentit, l’estructura

“Fem reunions rotatives: ens seiem cada mes, i cada cop a la seu d’una entitat diferent, el que ens ajuda a conèixer de primera mà què fem cadascuna i situarnos en el seu entorn de treball”. Extret d’una entrevista

interna de l’entitat, el relleu de persones (tant a l’OSN com a les entitats de base) i la compaginació de dedicacions són alguns dels aspectes que influeixen directament sobre com es poden desenvolupar rols com el d’interacció entre organitzacions. Aquelles plataformes amb una estructura menys jerarquitzada i que fomenten la multiplicitat d’espais comuns entre les entitats (grups de treball, comissions, etc), faciliten el coneixement i intercanvi entre els membres. Alhora, el funcionament dels òrgans directius (freqüència de les reunions, assistència, etc), el rol que tenen les entitats en la presa de decisions i la implicació i participació d’aquests també afavoreix aquest rol. La majoria d’OSN consideren que la interacció entre els membres és un dels rols principals que els correspon desenvolupar i volen fomentar la cooperació o coordinació tot i que no sempre fan accions directes amb aquest objectiu. Arran de l’estudi realitzat entre entitats de segon nivell italianes2, Benevolo i Spinelli estudien les xarxes i relacions que es donen entre entitats de primer i segon nivell (i entre elles), determinant alguns criteris qualitatius que permeten definir-les. Les xarxes poden ser: implícites o explícites, formals o informals, estables o ocasionals, freqüents o infreqüents. En les relacions que es donen habitualment entre les entitats tenen molt pes les implícites i les de caire informal. Existeixen algunes activitats o procediments formalitzats i periòdics (reunions programades i amb ordres del dia pautades), però la valoració subjectiva que fan moltes OSN és que és un dels seus reptes. Algunes entitats destaquen que una part de la millora en la interlocució que es pot produir durant un període de temps es minva en el moment en què es dóna un canvi en la interlocució. Aquest fet ve derivat precisament de la importància que adopta el vessant informal i personal. c. Tipus d’entitats que agrupa Moltes OSN consideren que la seva tasca es veu condicionada per la realitat de les entitats que agrupen. L’heterogeneïtat dels membres es cita com a dificultat per desenvolupar determinades accions. Així, davant entitats molt diverses algunes plataformes consideren que la seva funció consisteix a trobar el punt d’unió de tots els membres i treballar en aquesta línia. Altres, en canvi, davant les diferències consideren que la seva tasca es basa en major mesura a recolzar més les entitats que potser compten amb majors dificultats. El grau de similitud de les entitats membres pel què fa a les activitats que realitzen és un factor especialment influent en el rol de l’OSN i en el tipus d’activitats amb què es desenvolupa. Tot i que la formació és una activitat comuna a moltes entitats es dóna per temes segons l’àmbit de treball de les entitats, o bé, és molt més genèrica quan es tracta de coordinadores territorials.

A partir de l’article Second level Organizations (SLOs) in Voluntary sector: an Italian Perspective, Geneo-Itlàlia, 2003.

d. Subsector d’activitat, context i canvis d’entorn Un altre element que influencia el rol d’una OSN és la realitat de l’entorn en què es mou. Entre les entitats de segon nivell tenen un pes important les que agrupen organitzacions segons l’àmbit d’actuació. En alguns subsectors d’activitat l’evolució del sector ha estat molt vinculada a l’establiment de convenis i relacions estables amb determinats organismes. Aquests vincles han donat lloc a la creació d’una manera de treballar i fins i tot a una major regulació del sector. Si ens fixem en el cas de l’educació en el lleure, les OSN tenen un rol indispensable per moltes entitats de base. D’una banda, pel que fa al suport (econòmic o d’altres tipus) i l’assessorament, però, de l’altra, pel que fa també a la formació de monitors. La realitat que envolta les entitats és la que ha propiciat sovint l’aparició de les entitats de segon nivell, o si més no els seus inicis a través de xarxes informals. Aquestes s’han anat formalitzant a mig o llarg termini a través de les OSN que finalment s’han acabat constituint. Des de l’Administració pública s’ha fomentat el treball en xarxa creant espais mixtos de relació, en són un exemple els consells municipals promoguts per l’Ajuntament de Barcelona. La valoració que es fa d’aquestes iniciatives o tendències és variable. Es considera positiu que l’Administració sigui proactiva i demani a les entitats la seva col·laboració i participació en canals vinculats amb el seu àmbit de treball o amb decisions que repercuteixen en la feina diària de les organitzacions. No obstant això, també s’hi afegeix una vessant més crítica. Per un costat, es demana major incidència d’aquesta representació (que puguin incidir i participar, i no només opinar). Alhora, algunes entitats mostren un cert desencís per l’excessiva “Ara es parla molt de treball en xarxa. I tendència a reduir les en part està bé, però a vegades sembla interaccions a les entitats de que sigui només una moda, o una facilitat segon o tercer nivell: tot i que per a les administracions perquè, si hi ha es valora positivament la una xarxa que ens agrupa a totes, així interacció es considera que no només han de parlar amb una”. sempre es pot substituir la Extret d’una entrevista interacció amb les entitats de base.

7. Temes clau per la millora de les OSN S’identifiquen tota una sèrie d’elements clau per millorar-ne funcionament, incidència i impacte de les OSN. Entre ells es troben:

1. L’estructuració i consolidació La proliferació d’entitats de segon nivell ha estat creixent en els darrers anys. Progressivament es va donant un procés de consolidació, de formalització i de definició dels seus rols i tasques. Aquest procés s’ha donat paral·lelament a l’hora de determinar quins vincles estableixen les organitzacions de base que les conformen amb l’OSN. És necessari avançar cap a un major reconeixement de les OSN més enllà del que els donen les entitats que les han promogut. A més, cal que hi hagi consens entre les expectatives de les entitats que s’hi federen i els objectius de les de segon nivell. És un repte, doncs, aconseguir una major claredat i fer més explícit el rol de les diferents OSN. Aquesta és la manera que tant les entitats de base com altres agents les reconeguin. Hi haurà un increment de la consciència sobre les demandes que es poden canalitzar a través de les OSN. 2. L’ampliació de la visió global del tercer sector La possible fragmentació sectorial és un dels temes a defugir i caldria fomentar el treball transversal a diferents nivells. Aquest pot articular-se de múltiples formes: a escala més local a través d’entitats de segon nivell de caràcter territorial, mitjançant estructures superiors (entitats de tercer nivell per exemple) o bé, amb xarxes de coordinació multisectorials. En part, es tracta d’un repte lligat a la necessitat d’incrementar una visió global sobre el sector i les seves necessitats comunes. La coordinació d’esforços permetrà reduir el solapament i facilitarà l’aprenentatge mutu. 3. La capacitat de transmetre el valor d’associar-se Segurament un dels principals reptes amb què es troben les OSN és el de ser capaç de transmetre el valor de pertinença i d’associació a aquestes estructures. Les entitats membres, per part seva, han de reconèixer-ne els beneficis. De vegades, hi ha multiplicitat d’expectatives i demandes en les entitats que s’agrupen. En aquests casos cal fer un plantejament o reflexió sobre quin és el rol exacte que es vol desenvolupar, i assegurar que aquest arribi i sigui entès per les entitats membres. Quan les expectatives varien és el moment en què l’entitat ha de valorar l’adequació de la seva pertinença. Algunes entitats de base no han realitzat aquesta reflexió, o bé, la fan només en el moment inicial. L’evolució d’ambdues organitzacions (de base i OSN) poden fer alterar les expectatives mútues. Pot ser que l’entitat de base tingui necessitats que superen les funcions de les OSN a què pertany. Aleshores caldria que es plantegés com satisfer-les. Alguna altra entitat de segon nivell podria complir aquestes necessitats, per exemple.

4. L’equilibri entre beneficis generals i valor afegit per les entitats membres L’impacte del treball de les OSN es dóna a dos nivells. D’una banda, per a les entitats membres, de l’altra, a nivell més global. Trobar l’equilibri entre quins són els beneficis globals i quin és el valor afegit que perceben les entitats membres és molt important. Abramson i McCarthy assenyalen que si les entitats senten només part d’aquest benefici directe, es podria caure en el risc anomenat del free-rider. Es tradueix sovint com “el problema de l’aprofitat”. La base es troba en el fet que determinades accions beneficien globalment a totes les entitats membre sense que sigui possible limitar l’impacte a un subgrup. Així, organitzacions que no han participat prèviament s’aprofiten del resultat en les mateixes condicions. La cerca de beneficis globals per al sector des de les OSN és força positiva. Percebre aquest valor es converteix en un incentiu a l’afiliació. 5. El foment de la participació de les organitzacions membre Algunes OSN perceben que les entitats membre acostumen a estar pendents de la informació que els donen o a participar en les activitats que estan organitzades des de la plataforma. Per això creuen que un element important és fomentar la participació i que les entitats tinguin iniciatives a l’hora d’elaborar propostes. El lideratge entre les organitzacions membres s’ha de promoure des de les OSN i alhora és important trobar un balanç per tal que les idees i les iniciatives sorgeixin i flueixen en ambdues direccions. 6. El finançament El mateix finançament és una àrea clau, però, alhora, problemàtica per a moltes entitats de segon nivell. A més d’encarar problemes similars als que es presenten a les entitats (inestabilitat dels ingressos, problemes de liquiditat, dependència de fons públics, o altres), s’hi afegeixen d’altres d’específics. La relació econòmica entre les entitats membres i l’estructura de segon nivell és un aspecte debatut. És habitual el pagament de quotes i s’intenta que aquestes no representin un cost excessiu per a les entitats que hi pertanyen. Sovint la tasca d’una OSN es diferencia notablement de la tasca d’una entitat de base. Per aquest motiu, algunes assumeixen que han de comptar amb fonts de finançament alienes diferenciades de les membres, alhora que en ocasions eviten directament recórrer als mateixos finançadors.

“Nosaltres no podem competir amb les entitats federades. No podem sol·licitar les mateixes subvencions, perquè surt tot del mateix lloc. A més, també som conscients que la nostra tasca no és massa atractiva “per a vendre” a altres finançadors, el nostre treball no és de contacte directe ”. Extret d’una entrevista

Les OSN donen importància al finançament perquè consideren que així podran disposar de recursos per oferir el màxim a les entitats membres. Les solucions passen en bona part per la posada en marxa d’iniciatives innovadores des de les OSN. 7. L’adaptació al nou context del tercer sector La major professionalització i l’establiment d’estàndards de gestió en els entorns de treball de les entitats no lucratives s’han fet més palesos en els darrers temps. Les entitats de segon nivell haurien de ser capaces de detectar els nous reptes que els sorgeixen a les entitats i, en la mesura en que encaixin amb la seva finalitat, adaptar la seva oferta. Per exemple, la formació específica, l’assessorament o suport en determinades àrees o accions, etc, són més necessàries davant la demanda d’una major professionalització del sector. Tanmateix, les possibilitats de participar en espais de decisió de les administracions també propicia la realització de més activitats d’incidència política des de l’OSN. 8. La regulació del tercer sector La rendició de comptes, la transparència en la gestió i la regulació de determinades àrees organitzatives són temes d’actualitat. La disjuntiva sobre si és necessària una major regulació o control extern o si hauria de ser el mateix sector qui s’autoregulés és un tema obert. Tant en una tendència com en l’altra hi ha clar acord que és un tema en el qual tenen un rol especialment significatiu les entitats de segon nivell. Les OSN agrupen les entitats i poden orientar línies comunes per a les organitzacions membres. De fet, el rol de validació d’entitats pot prendre una major importància en aquest sentit. 9. La cobertura territorial

“El públic destinatari no ens coneix, li sona el nom, perquè sí rep correspondència nostra. A vegades, però, es veu com una institució més, com una administració, ja que potser la part més visible és la vessant burocràtica” Extret d’una entrevista

Hi ha OSN que tenen com a àmbit d’actuació tot el territori català i, en algunes ocasions, l’abast és fins i tot més ampli. L’elevada concentració de les entitats afiliades a Barcelona i rodalies destaca com a feblesa tot i que es tracta d’una característica pròpia del sector. Aquest fet fa difícil el manteniment d’una relació fluïda amb les entitats independentment de la seva localització geogràfica.

Les entitats membre mantenen gran mesura contacte directe entre elles mitjançant la participació reunions de juntes, a les comissions de treball, etc. La concentració moltes de les seus a Barcelona comporta que les organitzacions de fora la ciutat es mantinguin més al marge de l’activitat.

en en de de

Algunes entitats de segon nivell garanteixen la cobertura territorial creant seus a diferents territoris. Així faciliten la relació amb les entitats de la

zona. A més, aquestes delegacions desenvolupen activitat pròpia addicional a la realitzada per la seu principal. 10. La identificació de les organitzacions de base amb l’OSN Les organitzacions de segon nivell acostumen a tenir una tasca molt orientada a les seves entitats membres. Això suposa un cert distanciament amb el col·lectiu o públic al qual es dirigeixen les entitats de base perquè són les úniques que hi mantenen contacte directe. La major part d’entitats de base realitzen accions dirigides directament a les persones beneficiàries i, de vegades l’OSN també ho fa: activitats de sensibilització, prestació d’alguns serveis, i sobretot, tasques de difusió i distribució de materials de la plataforma. El treball de les OSN ha de tenir un alineament amb el que duen a terme les organitzacions de base. Els flux d’informació que arriba a les persones usuàries sobre les OSN depèn de l’organització de base en concret (o fins i tot del responsable en contacte amb les persones usuàries), que és l’intermediari entre ambdues parts. Per aquest motiu, l’OSN ha de facilitar informació que puguin traslladar fàcilment les entitats de base. L’increment i foment de les activitats i mecanismes (per part d’entitats de segon nivell i de base) per visibilitzar la importància de la tasca de les OSN afavoreix que es reconegui la tasca que fan.

Temes clau per a la millora de les OSN 1. L’estructuració i consolidació 2. L’ampliació de la visió global del tercer sector 3. La capacitat de transmetre el valor d’associar-se 4. L’equilibri entre beneficis generals i valor afegit per les entitats membres 5. El forment de la participació de les organitzacions membre 6. El finançament 7. L’adaptació al nou context del tercer sector 8. La regulació del tercer sector 9. La cobertura territorial

8. Les OSN, una oportunitat per a l’enfortiment sectorial L’existència de les OSN aporta tota una sèrie d’avantatges addicionals als que es troben implícits en els rols que desenvolupen aquestes organitzacions. A continuació se n’assenyalen els més rellevants: -Faciliten oferir una visió compartida més enllà dels valors o especificitats d’una entitat de base La pluralitat de visions i perspectives és una riquesa. No obstant això, en determinats contextos i sobre multitud de temes comuns entre organitzacions és necessari trobar un acord entre les entitats que treballen al sector (o en un subsector concret). D’aquesta manera, s’és capaç d’aportar una visió compartida que alhora té major impacte. Un cas molt evident és el que es dóna en la interlocució amb altres institucions com, per exemple, les administracions públiques. L’existència d’OSN possibilita diàlegs i reflexions a les entitats de base que sovint queden submergits en el treball diari a les entitats que no participen en entitats de segon nivell. La visió compartida es centrarà en un àmbit més especialitzat o més genèric en funció de l’heterogeneïtat existent entre les entitats federades. Aquest fet queda palès a l’hora d’elaborar projectes o de fer declaracions perquè es miren d’incorporar aspectes genèrics i les perspectives que tenen a veure amb subgrups de dins de les entitats de segon nivell. -Permeten sumar esforços i recursos per realitzar projectes Com s’ha esmentat en apartats anteriors, algunes entitats de segon nivell donen importància especial a la realització de projectes conjunts. Per exemple, a l’elaboració d’estudis o publicacions. Alhora, algunes necessitats de les entitats difícilment es poden cobrir internament per manca de rendibilitat. Resulta més eficient agrupar determinades demandes que algunes OSN responen mitjançant la prestació de serveis, amb diferents condicions (obtenir preus especials, oferta gratuïta per les entitats, reducció de costos gràcies a economies d’escala, etc.). -Amplien l’àmbit d’actuació i impacte de les mateixes entitats L’activitat i les relacions que estableixen moltes entitats de base es centren en major mesura en l’àmbit més local. Per algunes resulta complicat aproximar-se a altres tipus d’agents. Alhora l’impacte de la seva activitat acostuma a ser més reconegut o visible en l’entorn més immediat, formar part d’entitats de segon nivell els possibilita tenir més impacte.

Les OSN són una oportunitat d’enfortiment del Tercer Sector -Faciliten oferir una visió compartida més enllà dels valors o especificitats d’una entitat de base. -Permeten sumar esforços i recursos per realitzar projectes. -Amplien l’àmbit d’actuació i impacte de les mateixes entitats.

Annexos I. Fitxa tècnica del treball de camp Metodologia

Entrevistes personals

Nre, entitats entrevistades

16 entitats

Tipus entitats

Organitzacions de segon nivell que agrupen entitats segons: àmbit o sector d’activitat, públic objectiu, localització geogràfica o altres factors. Entre les estructures creades a escala sectorial s’ha buscat la màxima diversitat possible entre la mostra d’entrevistes.

Lloc

Barcelona

Mida

Petites, mitjanes i grans, quant al volum d’activitat de les federacions com a la mida segons el nombre d’entitats federades.

Llistat d’organitzacions entrevistades:

Consell de la Joventut de Barcelona Coordinadora Catalana de Fundacions Coordinadora Gai-Lesbiana Esplais Catalans, ESPLAC Federació Catalana d’ONGD Federació Catalana de Voluntariat Social

Federació d'Entitats del Clot-Camp de l'Arpa Federación de Entidades Latinoamericanas en Catalunya FEDELATINA Moviment Laic i Progressista Orde Hospitalari de Sant Joan de Déu Cúria de Sant Rafael Aragó

Federació Catalana d'Entitats Corals

Secretariat d'Entitats de Sants, Hostafrancs i la Bordeta

Federació Catalana pro Persones amb Retard Mental – APPS

Unió de Federacions Esportives de Catalunya

Federació d'Associacions Culturals i Educatives de Persones Adultes

Xarxa de Custòdia del Territori

II. Bibliografia bàsica Abramson, Alan J. i McCarthy, Rachel; The State of Nonprofit America, Cap. 10: Infrastructure Organizations. Washington, D.C. 2002. Benevolo, Clara i Spinelli, Riccardo; Second Level Organisations (SLOs) in Voluntary Sector: an Italian Perspective. Genoa 2003. Parodi Luna, María Beatriz; Creación de un marco legal propio para ONG’s, International Journal of Not-for-Profit Law (IJNL) Volume 3, Issue 1. Setembre 2000. Castiñeira, Àngel (coord.); Vidal, Pau (dir.); Llibre blanc del tercer sector civicosocial. Barcelona 2003. Vidal, Pau; Villa, Ana i Créixams, Clara; L’estat de la qualitat en les organitzacions no lucratives socials. Resultats del treball de camp; Col·lecció Papers de Recerca OTS. Octubre 2005. Vernis, Alfred, et al.; La Gestión de las organizaciones no lucrativas; Barcelona: Ediciones Deusto 2004. Vernis, Alfred; Iglesias, María; Sanz, Beatriz; Saz, Ángel; Los Retos en la gestión de las organizaciones no lucrativas: Claves para el fortalecimiento institucional del tercer sector; Barcelona: Ediciones Granica 2004. Jiménez Lara, Antonio; El sector no lucrativo en España; Fundación BBV. Casado, Demetrio (Dir.); Organizaciones voluntarias en España; Barcelona, Editorial Hacer 1992. Anheier, Helmut K.; Siebel, Wolfgang (eds); The Third Sector: comparative studies of nonprofit organizations; Berlin : New York: de Gruyter 1990. Pérez Díaz, Víctor ; López Novo, Joaquín P.; El tercer sector social en Espanya; Madrid, Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales, 2002. The National Organizations of the Nonprofit Sector Infrastructure; The Nonprofit Quarterly, 2004. Altres fonts de referència: Torre Jussana –Serveis associatius: www.bcn.es/tjussana Directori de fundacions de la Coordinadora Catalana de Fundacions Directori d'entitats catalanes de cooperació de la Federació Catalana d’ONG de Desenvolupament. I altres materials d’entitats de segon nivell.

La missió L’Observatori del Tercer Sector és un centre de recerca especialitzat en el tercer sector, sense ànim de lucre i independent, amb la finalitat d’aprofundir i incrementar el coneixement sobre aquest sector i treballar per a la millora en el funcionament de les organitzacions no lucratives.

Tercer sector en general, social, cooperació, mediambiental, cultural...

EL FUNCIONAMENT DE LES ORGANITZACIONS Per exemple, temes com òrgans de govern, la qualitat, reflexions d’entitats, voluntariat, transparència, medició d’impacte, gestió i desenvolupament de persones...

ELS ÀMBITS D’INTERÈS DEL TERCER SECTOR Per exemple, temes com joventut, cooperació al desenvolupament, banca ètica, medi ambient, social, cultural…

ACTIVITATS Recerca, jornades, tallers, docència, publicacions, acompanyament a entitats,…

ENFOCAMENT TERRITORIAL

L’ESTRUCTURACIÓ DEL TERCER SECTOR Per exemple, temes com diagnòstics sectorials, identificació i visualització d’entitats, organitzacions de segon nivell, tercer sector i societat...

Catalunya, Espanya, comparatiu internacional

ENFOCAMENT SECTORIAL

Àmbits de treball i enfocaments