Dades CIP- Biblioteca de Catalunya El paper de la societat civil organitzada durant la transició democràtica : reflexions entorn l’associacionisme i la construcció de la democràcia. (Col·lecció Debats OTS ; 7) Recull de les principals aportacions de la jornada que tingué lloc el 17 de setembre de 2007 ISBN 978-84-611-9776-7 I. Valls, Núria (Valls Carol), dir. II. Grabulosa, Laia III. Marimon, Carla IV. Observatori del Tercer Sector V. Títol VI. Col·lecció: Debats OTS ; 7 1. Associacionisme - Catalunya - Història - S. XX - Congressos 2. Participació social - Catalunya - Congressos 3. Catalunya - Història 1975/1977, Transició a la democràcia - Congressos 061.2:946.71"1975/1977"(061.3)
El paper de la societat civil organitzada durant la transició democràtica. Reflexions entorn l’associacionisme i la construcció de la democràcia. Realitzat per: Observatori del Tercer Sector. Equip de treball: Núria Valls (direcció), Laia Grabulosa i Carla Marimon. Amb el suport de: Direcció General de Memòria Democràtica, Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació de la Generalitat de Catalunya. © Observatori del Tercer Sector 2007 Volem agrair als ponents, als assistents de la jornada, al Col·legi de Periodistes de Catalunya i també a Jordi Mir Garcia, del Centre d’Estudis sobre Moviments Socials (UPF), la seva col·laboració. Dipòsit legal: B.48496-2007 ISBN: 978-84-611-9776-7
Les Carolines 10, 2ª planta - 08012 Barcelona Les publicacions de l’OTS estan pensades per a la seva màxima difusió i contribueixin a la millora i coneixement del tercer sector. S’autoritza la distribució, còpia i reutilització sempre que es faci sense ànim de lucre i reconeixent l’autoria. Les publicacions es poden descarregar gratuïtament a www.tercersector.net.
La transició democràtica és un període important de la nostra història recent. En l’actualitat estan apareixent reportatges, llibres i articles que analitzen aquest període i volen donar visibilitat als protagonistes d’aquella època. Al parlar de transició democràtica no podem obviar que, més enllà del paper fonamental dels partits polítics, va haver-hi moltes persones que des dels moviments de base van contribuir que la transició democràtica fos possible. Des de diferents àmbits, es van preocupar per garantir els drets d’expressió, d’educació, d’habitatge digne, sexuals, de gènere, d’ecologisme, de pacifisme, etc. La implicació dels moviments de la societat civil organitzada va ser fonamental per als canvis socials que va comportar la transició democràtica. Aquests moviments són la gènesi de l’actual tercer sector. Sense conèixer i entendre el paper primordial de la societat civil organitzada a la transició democràtica no podem entendre ni analitzar el tercer sector d’avui. Des de l’Observatori del Tercer Sector hem volgut, a partir de la realització d’aquesta recerca, apropar-nos a la història recent del tercer sector al nostre país. L’objectiu és conèixer, donar visibilitat i entendre les claus d’aquell moment per tal de comprendre millor el present. Per això, hem parlat amb persones clau d’aquella època que actualment encara estan vinculades al tercer sector. Segurament ens hem deixat moltes persones, per no disposar de prou temps ni recursos, i és per això que aquesta recerca representa un inici que ens agradaria poder continuar i aprofundir. Aquesta publicació recull les principals aportacions de la recerca i de la jornada que vàrem organitzar el 17 de setembre de 2007. Esperem que us sigui d’interès.
Núria Valls Coordinadora de l’Observatori del Tercer Sector
3
Part I. Acte:·El paper de la societat civil organitzada durant la transició democràtica Introducció .............................................................................................. 6 Obertura ................................................................................................. 7 Quina era la base social d’aquells moviments? ......................................................... 8 Quin impacte va tenir sobre el teixit associatiu la constitució de les primeres institucions democràtiques ? ........................................... 9 Quina relació hi havia entre els diferents moviments socials? I amb els altres agents rellevants?....................................................................... 11 Com van ajudar aquells moviments en l’impuls i la transmissió de nous valors socials i democràtics?........................................................................ 12 Quines diferències hi ha entre el teixit associatiu de la transició democràtica i el d’ara?........................................................................... 13 Trajectòria dels ponents ..................................................................................... 14
Part II. Conclusions de la recerca: El paper de la societat civil organitzada durant el període de la transició democràtica Principals conclusions de la recerca ........................................................... 17 www.tercersector.net.............................................................................. 22
L’acte: El paper de la societat civil organitzada durant la transició democràtica
Introducció El passat 17 de setembre es celebrar al Col·legi de Periodistes Catalunya l’acte “El paper de societat civil organitzada durant transició democràtica”.
va de la la
L’objectiu de la jornada va ser generar un espai de debat i de reflexió entorn el valor d’aportació de l’associacionisme en la construcció de la democràcia al nostre país i compartir amb les persones assistents les principals aportacions de la recerca. Per fer-ho, es va convidar a participar d’una taula rodona a quatre persones clau que van viure en
primera persona els moviments socials de l’època i que actualment continuen vinculades al teixit associatiu. Cadascun dels ponents va respondre a diferents qüestions que, des d’una visió transversal, permeten conèixer i entendre la realitat del moment actual del tercer sector. Després de la taula rodona, es va obrir un espai de debat amb el públic assistent que va ajudar a completar les aportacions dels ponents. A cadascun d’ells, se’ls va demanar que contestés una de les següents preguntes:
Quina era la base social d’aquells moviments? Quin impacte va tenir sobre el teixit associatiu la constitució de les primeres institucions democràtiques? Quina relació hi havia entre els diferents moviments socials? I amb els altres agents rellevants? Com van ajudar aquells moviments en l’impuls i la transmissió de nous valors socials i democràtics? Quines diferències hi ha entre el teixit associatiu de la transició democràtica i el d’ara?
6
Obertura Ma Jesús Bono Directora general de la Memòria Democràtica del Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació de la Generalitat de Catalunya
En primer lloc, cal expressar la satisfacció de poder participar en l’obertura d’aquesta jornada i també de retrobar-me amb vells amics que feia temps que no veia i amb els quals vaig compartir importants moments de la meva vida. Per a molts de nosaltres i per al conjunt de la societat catalana, els moviments que estan representats en aquesta taula van ser protagonistes de moltes iniciatives socials possiblement transcendentals i poderoses per a aquells temps. A més, van ser veritables escoles de democràcia i avui, si es mira enrere, s’ha de reconèixer que sense aquests la nostra societat, les nostres ciutats, els nostres barris, serien pitjors i la qualitat de la nostra democràcia més baixa. El tema de memòria històrica és de molta actualitat. Hi ha una confusió entre història i memòria històrica o democràtica, i s’ha de dir que la memòria té també una dimensió ètica i cívica.
I que la restitució de la memòria històrica ha de servir tant per conèixer uns fets i no repetir els errors del passat, com per constituir una sòlida cultura democràtica que permeti plantar cara als reptes de futur. A l’hora de fer balanç del teixit associatiu, segurament s’ha de reconèixer que la transició a la democràcia va significar un cost enorme per a les entitats, les associacions, les organitzacions... que van protagonitzar la polièdrica lluita social contra l’estat de tot allò que representava el franquisme. És cert que cal reflexionar sobre les difícils relacions entre les noves administracions democràtiques i els moviments socials. Com també s’ha de reflexionar sobre el llarg període de pugna entre individualisme i comunitarisme que, malauradament, durant els últims anys s’ha decantat en excés a favor del primer. A començaments d’aquest segle, la globalització comporta noves realitats i nous desafiaments que reclamen una resposta pròpia com a societat organitzada. L’individualisme sovint forma més part del problema que no pas de la solució i, en aquest sentit, el comunitarisme torna a posicionar-se en primer pla. Cal afrontar nous reptes com el fenomen de la immigració però, com es pot demanar als nouvinguts que s’integrin en una societat atomitzada? És per això que l’estudi i la reflexió que duen a terme des de l’Observatori del Tercer Sector són indispensables tant per aprendre de les experiències passades, com per saber reconèixer les noves realitats organitzatives de la societat civil. Des d’aquest punt de vista, des de la Direcció General de la Memòria Democràtica se’ls anima a que continuïn endavant.
7
Taula rodona Quina era la base social d’aquells moviments? Andrés Naya Moviment veïnal
El moviment veïnal es diferenciava dels altres moviments en què les persones que el formaven s’aglutinaven segons el territori on vivien. Al moviment, i segurament passava el mateix a la resta de moviments socials, hi havia una gran varietat d’objectius i hi participaven la majoria de sectors de la societat. Les persones que el formaven tenien pluralitat de perfils, amb nivells adquisitius diferents i professions també variades. Tot i que les associacions dels barris populars van marcar importants diferències, el moviment es va generalitzar i es va estendre per tota la ciutat.
Existien unes necessitats específiques a cada barri, però hi havia tot un seguit d’objectius que unien i donaven coherència al moviment. Això és rellevant per la varietat de temes que es plantejaven. Es tocaven temes que afectaven les condicions de vida de la comunitat de veïns. Coses tan senzilles com, per exemple, la necessitat d’un semàfor. La manera de funcionar era molt oberta, les convocatòries eren participatives i es vinculava directament els afectats. Les associacions de veïns sempre van estar molt properes a la realitat del dia a dia dels ciutadans. Les mobilitzacions ja es duien a terme durant la dictadura quan estava totalment prohibit informar, plantejar-ne o convocar-ne. La situació d’aquell moment portava, de forma natural, a la lluita per la millora de les condicions de vida. De la lluita per les necessitats més bàsiques i quotidianes sorgeix la urgència de defensar les llibertats d’expressió o de manifestació. En aquest sentit, a partir del moviment veïnal, milers de persones descobreixen en la lluita quotidiana una nova manera de fer lluita política.
Altres aportacions sobre la base social: • En molts sectors de la societat, s’hi vivia un clima social generalitzat d’oposició al règim: a la universitat, al món obrer, en determinats sectors intel·lectuals i culturals i als partits que des de la clandestinitat desenvolupaven la seva acció. • En els moviments hi havia una important participació de persones independents, d’altres que venien del moviment llibertari o militants de partits d’esquerra parlamentària o extraparlamentària. • Una part important de l’associacionisme era juvenil i la situació d’especial privilegi que vivia l’església afavoria l’associacionisme de caire religiós. • Catalunya tenia un índex de persones associades sensiblement superior a la resta d’Espanya. 8
Quin impacte va tenir sobre el teixit associatiu la constitució de les primeres institucions democràtiques? Enric Puig Moviment juvenil
En el moment de vestir les primeres institucions democràtiques, els diversos partits que van entrar a la vida pública venien de la clandestinitat i necessitaven de moltes persones que poguessin assumir-ne càrrecs de responsabilitat. Moltes sortien de la militància clandestina però un bon nombre procedien del sector associatiu. Així, alcaldes/ses i regidors/es dels primers ajuntaments democràtics, abans d’arribar
a la responsabilitat pública havien passat per la vida associativa de la seva població. Molts diputats/des del Parlament, consellers/es i directors/es generals van fer el mateix camí. Fins i tot, càrrecs de confiança i persones que s’integraren en el funcionariat, a diversos nivells, tenien aquesta procedència. Va ser una situació molt singular i aquestes persones que actuaven des del món associatiu, mai havien pensat que tindrien un càrrec públic en un govern que feia tant de temps que esperaven. Aquest pas de la societat civil a la responsabilitat pública va tenir les seves conseqüències. Per una banda, un efecte positiu per a la vida política i, per l’altra, un efecte negatiu per a la societat civil que va perdre molts dels seus dirigents i va quedar desvertebrada.
Altres aportacions sobre l’impacte de la constitució de les primers institucions democràtiques: • Va ser positiu que els moviments socials passessin a omplir les institucions. Els nous càrrecs públics procedien, en gran mesura, del món associatiu i per tant, coneixien a la perfecció les seves reivindicacions. • El traspàs de quadres dels moviments socials als nous organismes públics no es va donar de la mateixa manera en tots els moviments. Per exemple, en el moviment gai no va haver-hi una absorció de càrrecs institucionals, potser perquè va ser un moviment que li va costar més portar les seves reivindicacions als partits polítics i a les institucions.
9
Quina relació hi havia entre els diferents moviments socials? I amb els altres agents rellevants? Jordi Petit Moviment de lesbianes i gais
Cada moviment va seguir el seu camí sense necessitat de relacionarse entre si d’una manera orgànica. La raó podria ser una important necessitat d’autoafirmació. La segona qüestió a partir de la qual es basava la relació entre els diferents moviments era la idea de “revolució”. Era una mena d’aspiració conjunta de cap on anar i que originava que els moviments es fessin costat els uns als altres.
La relació entre moviments es va donar sobre la base de dues qüestions. La primera va ser el seu suport mutu, amb major o menor enteniment. Per exemple, en la primera manifestació de gais hi van participar tants gais i lesbianes com un gran nombre de persones que venien a fer costat sense conèixer a fons el moviment. Hi havia una sintonia mútua que es reflectia en els cartells. Si es repassen els cartells dels moviments de l’època s’hi troben dotzenes de sigles de partits i d’altres moviments. Per tant, hi havia una situació de simpatia mútua sense entrar en el fons de la qüestió de cadascú. Cal dir que aquesta simpatia no va quallar mai amb una capacitat real de mobilització conjunta. Es va intentar crear taules de coordinació dels diversos moviments que mai van arribar a formar-se.
En relació amb altres agents socials, des de l’any 75 al 81 es va viure una important llibertat de premsa i existia una gran permeabilitat dels mitjans de comunicació. Es parlava de tot i es feia en igualtat de condicions. S’informava de la mateixa manera dels partits polítics, dels sindicats, dels homosexuals, de les feministes... Durant la transició democràtica els mitjans de comunicació van fer d’altaveu dels moviments socials. Pel que fa als partits polítics, la majoria de les persones involucrades en moviments socials feien una doble militància. Aquesta doble militància era, generalment, individual i no tenia perquè estar vinculada a l’activitat desenvolupada al si dels partits.
Altres aportacions sobre la relació entre els moviments o altres agents rellevants: • Durant la transició democràtica hi va haver una explosió de llibertat que es reflectia en tots els àmbits de la vida quotidiana: en els espectacles, en el debat del carrer i, evidentment, en la premsa. En aquest context, la premsa va tenir un rol important en la influència social i política dels diferents moviments socials. • L’església, per la seva posició privilegiada, va servir d’aixopluc a molts moviments socials cedint espais de reunió i servint com excusa per parlar d’altres temes. 11
Com van ajudar aquells moviments en l’impuls i la transmissió de nous valors socials i democràtics? Arcadi Oliveres Moviment per la pau
En aquells moments s’impulsaven diferents accions al voltant de, principalment, quatre valors: La defensa dels drets humans. A casa nostra, i en aquell moment, els drets humans estaven permanentment violats i, per tant, hi havia una preocupació bàsica per aquests. En aquest sentit, es duien a terme tres tipus d’accions. En primer lloc, hi havia diversos comitès de solidaritat i grups socials que treballaven accions contra de la tortura. En segon lloc, accions per aconseguir l’amnistia política. En aquest sentit hi va haver grans campanyes en les quals es van recollir més de 50.000 signatures a Catalunya i cal ressaltar que, en època de Franco, signar era una cosa relativament arriscada. I finalment, la campanya contra la pena de mort.
Els valors de país i de les llibertats nacionals. Tot i que aquest era un tema que es treballava fonamentalment des dels partits polítics, la societat civil també es va organitzar en aquesta línia. Cal fer referència a la Marxa per la Llibertat que es va produir a l’estiu del 1976 i que va significar assumir per part dels ciutadans el famós lema: llibertat, amnistia i estatut d’autonomia. El foment de la pau. Aquesta qüestió es va treballar des de dos punts de vista. Un, des de la crítica severa al militarisme a través de l’objecció de consciència. I segon, amb les campanyes que es van iniciar contra l’armamentisme en general i que tenien una dimensió més internacional. La solidaritat internacional. Avui en dia, la solidaritat s’expressa a través de les organitzacions no governamentals i de la cooperació per al desenvolupament dels països de l’anomenat tercer món. En el període de la transició democràtica i dels grans moviments socials, aquesta solidaritat internacional era davant les dictadures d’Amèrica Llatina com la d’Argentina o la de l’Uruguai. Sens dubte, la transmissió d’aquests valors va ser clau per a la construcció de la democràcia i en aquest sentit, els moviments socials van tenir un paper protagonista.
Altres aportacions sobre la transmissió de valors democràtics: • L’associacionisme va jugar un paper molt important durant tota la dictadura en l’enfortiment del teixit social del país i també en el manteniment de la seva identitat. Privats de les institucions democràtiques, de govern, de partits i de sindicats, l’associacionisme va esdevenir l’eix vertebrador del país i catalitzador de moltes aspiracions: democràcia, llibertat, igualtat, drets personals i col·lectius, reforma educativa, nous moviments pedagògics, participació, ... 12
Quines diferències hi ha entre el teixit associatiu de la transició democràtica i el d’ara? Una nova forma d’activisme
La professionalització del sector
Avui en dia, ningú s’autodefineix com a militant. És un terme que amb el temps ha anat desapareixent. Actualment, el voluntariat es dirigeix més a accions puntuals i no tant a accions continuades com passava aleshores.
Una de les principals diferències entre el moviment associatiu d’abans i el d’ara és la seva progressiva professionalització. Actualment, les organitzacions del tercer sector tenen la capacitat d’integrar satisfactòriament les persones voluntàries amb les remunerades.
L’associacionisme d’abans estava basat en el compromís col·lectiu i representava la feina de 19 a 21h. Era un associacionisme que demanava una gran implicació. A més de no ser lucratiu sovint s’havia de posar diners de la pròpia butxaca. Per tant, era també un associacionisme amb una certa mística (religiosa o laica). Més treball en xarxa Amb el pas del temps, el teixit associatiu va començar a aglutinarse entorn a objectius comuns i va generar la creació de xarxes i d’organismes de segon nivell que exercien el rol de representació de diversos col·lectius. La complexitat de les noves necessitats socials fa que cada cop més s’hagin d’abordar estratègies comunes. Cal plantejar fórmules innovadores per fer front a problemes complexos.
El fenomen de la globalització ha generat dinàmiques i plataformes privilegiades de treball en xarxa. Les noves tecnologies han creat una xarxa global de moviments que ha generat una dinàmica que abans hauria estat impensable.
La complementarietat entre voluntariat i professionalitat aporta riquesa organitzativa i valor afegit a la tasca que es realitza. Finançament i autonomia La dependència del finançament públic genera que, de vegades, algunes organitzacions del tercer sector s’autocensurin. Es corre el risc de perdre la llibertat de dir el què es vol dir, de reclamar el què es vol reclamar. De totes maneres, aquesta dependència no té per què suposar un clientelisme, és a dir, que en sí mateix el fet de rebre subvencions no ha de suposar forçosament una pèrdua de l’autonomia. Les organitzacions del tercer sector han de ser capaces de defensar aquesta llibertat més enllà del finançament.
El finançament públic no ha de suposar una renúncia a la voluntat transformadora de les entitats no lucratives. Les administracions han de potenciar el teixit associatiu amb recursos econòmics i això no ha de representar una renúncia identitària a les organitzacions.
13
Prestació de serveis
Noves necessitats, nous reptes
El debat sobre la prestació de serveis des de les organitzacions no lucratives està vigent en el tercer sector del nostre país.
Avui dia, els problemes socials són molt complexos: l’habitatge, la sostenibilitat mediambiental, les polítiques salarials... Noves necessitats que conformen un panorama amb nous reptes a afrontar.
Si bé de vegades pot semblar un debat centrat en la confrontació entre prestació de serveis i capacitat mobilitzadora de les entitats, l’important és treballar per continuar formant ciutadans compromesos en el bé col·lectiu. Noves formes de participació La capacitat mobilitzadora dels moviments socials durant el període de la transició democràtica era més gran que la que tenen actualment les organitzacions del tercer sector. Aquest fet està relacionat al moment de la història política i social del país i és evident que tot ha evolucionat i ha canviat.
Han sorgit noves formes de participació i de mobilització adaptades a l’actual context social, polític i cultural. També, en l’actualitat, els espais de participació i de relació del teixit associatiu amb les administracions públiques són de vegades més de caràcter consultiu que de participació real.
14
Les noves necessitats socials requereixen de respostes creatives per part de tots els agents socials i configuren nous reptes que han d’afrontar des de les organitzacions del tercer sector. A la vegada, el tercer sector actual es configura per un creixent nombre d’organitzacions. Hi ha molta atomització i si bé això constitueix una de les debilitats del sector, també aporta una riquesa associativa important per a la diversitat de continguts i per a l’especificitat de les temàtiques que s’estan tractant. L’associacionisme vinculat amb l’àmbit sanitari és un bon exemple d’aquesta pluralitat d’objectius: bipolaritat, oncologia, trastorns alimentaris...
Trajectòria dels ponents A continuació es presenta un breu currículum de les persones que han participat de la taula rodona i que han estat entrevistades en el marc de la recerca. Andrés Naya Vinculat durant 26 anys a la FAVB (Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona), entitat de la qual va ser vicepresident. Actualment és codirector de la revista Carrer i col·labora amb l’Associació de Veïns de Nou Barris. Jordi Petit Va ser coordinador del Front d’Alliberament Gai de Catalunya (FAGC) entre 1980-1986 i també secretari general de la International Lesbian and Gay Association (ILGA). Entre 1992 i 1993 va ser coordinador de la campanya antidiscriminatòria “Democràcia és Igualtat”. Ha escrit diferents llibres com 25 años más i Vidas del arco iris i ha participat en el llibre Els moviments socials a la Catalunya contemporània. Actualment, és president honorífic de la Coordinadora Gai-Lesbiana de Catalunya. Enric Puig Des de ben jove va estar vinculat a l’educació en el lleure, ja que aviat es va iniciar com a monitor. Ha estat fundador i director de l’Escola de l’Esplai (1972-1980), president del Servei de Colònies de Vacances de Barcelona (1970-1973) i secretari (1974-1979) i president (1979-1980) de la Coordinació Catalana de Colònies, Casals i Clubs d’Esplai. Al 1980 és nomenat Director General de Joventut de la Generalitat de Catalunya. Actualment és secretari general de la Fundació Escola Cristiana de Catalunya. Arcadi Oliveres Als anys 70 es va implicar en diferents activitats a favor de la democràcia i de l’autogovern de Catalunya, participant a l’Assemblea de Catalunya. En aquest anys va ser militant de Pax Christi dedicada a la promoció de la cultura de la pau i la reconciliació entre els pobles. Actualment, és professor titular del departament d’economia aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona i president de Justícia i Pau. És també president de la Fundació Universitat Internacional de la Pau de Sant Cugat del Vallès.
16
Conclusions de la recerca: “El paper de la societat civil organitzada en el període de la transició democràtica”
Principals conclusions de la recerca A continuació, es recullen les principals conclusions de la recerca a partir de les aportacions de la jornada i de les entrevistes realitzades durant el treball de camp.
1
La transició democràtica: més enllà dels partits polítics -Més enllà de l’indubtable paper dels partits polítics, la transició democràtica va ser possible gràcies a la societat civil organitzada del nostre país. -La societat civil s’articulava entorn de diferents moviments socials que van resultar clau per a la construcció de la democràcia i que, des de la clandestinitat, ja funcionaven durant la dictadura. -Els moviments socials d’aquell moment van impulsar la transmissió de nous valors socials i democràtics: solidaritat, cooperació, corresponsabilitat, el bé col·lectiu, etc.
-L’important paper de la societat civil organitzada del nostre país durant
el període de la transició democràtica ha estat sovint silenciat i resulta rellevant recuperar-lo.
2
La capacitat de mobilització i transformació social -Els moviments de base exercien una important influència social en tant que operaven des d’espais tan quotidians com l’escola, la universitat, el barri, la parròquia o el mateix lloc de treball. -Aquesta influència atribuïa als moviments una capacitat important de mobilització i de transformació social. -Darrera aquesta capacitat de mobilització hi havia l’ideal de la revolució com a fita per aconseguir una transformació social.
Transició democràtica a Catalunya
18
Més enllà dels partits polítics!
Influència sobre
Societat
Capacitat mobilitzadora
Transformació social
3
La relació del teixit associatiu amb els altres agents socials -Els moviments de base van tenir un fort impacte sobre altres agents socialment rellevants (mitjans de comunicació, església, partits polítics, etc). -Els mitjans de comunicació es van constituir com altaveus de les reivindicacions dels moviments socials i la llibertat de premsa que hi havia durant els anys 70 en potenciava la relació. -Moltes de les persones que formaven part dels moviments socials de l’època exercien una doble militància en partits polítics. En aquest sentit, moltes de les reivindicacions pròpies dels moviments de base van introduir-se a les agendes polítiques del moment. -L’església va jugar un paper de col·laboració i d’aixopluc d’alguns dels moviments socials de l’època, especialment del moviment juvenil, del pacifista, etc.
4
La tasca d’incidència política -Més enllà de l’evident influència social que exercia la societat civil organitzada de l’època, també va desenvolupar una important tasca d’incidència política. -La societat civil organitzada va ser capaç d’introduir canvis tangibles tant a nivell macro, a través de noves lleis o de noves polítiques socials, com a nivell més micro, per exemple, amb la col·locació de semàfors a punts negres de determinats barris. -Les reivindicacions que es feien des dels moviments socials van tenir, en alguns casos, una influència clara en els processos polítics de presa de decisions. Es van proposar i aconseguir noves lleis per a la defensa dels drets humans, de la llibertat d’expressió, etc.
IMPACTE
Important tasca d’incidència política
Agents socials
Partits polítics
Mitjans de comunicació
Altres
Proposició i consecució de noves lleis CANVIS TANGIBLES
19
5
La constitució de les primeres institucions democràtiques -La constitució de les primeres institucions democràtiques van tenir un fort impacte en l’evolució dels moviments socials. -Bona part dels nous càrrecs de responsabilitat al si de les administracions públiques van ser ocupats per quadres provinents del teixit associatiu. -Un impacte positiu va ser que les noves personalitats polítiques tenien trajectòria i bagatge al si de l’associacionisme i, en aquest sentit, es van recollir des de l’àmbit polític moltes de les reivindicacions liderades des dels moviments de base. -Com a conseqüència d’aquest traspàs de responsabilitats, l’associacionisme va perdre molts dels seus quadres i la seva capacitat de mobilització queda debilitada.
Constitució institucions democràtiques
IMPACTE
Certa debilitació de la capacitat mobilitzadora i de lideratges
20
+ Algunes reivindicacions queden recollides
6
El teixit associatiu: avui i ara
-L’evolució del context social i polític marca també l’evolució del teixit associatiu del nostre país.
-S’ha passat de la transformació social a partir de l’ideal de la revolució a la transformació social a partir de l’atenció a necessitats socials.
-Les noves necessitats requereixen respostes innovadores per part de tots els agents socials i configuren un context amb nous reptes que s’han d’afrontar des de les organitzacions del tercer sector.
21
www.tercersector.net Una finestra oberta al món de les entitats del tercer sector
Les publicacions estan disponibles per descarregar
La Biblioteca del Tercer Sector a l’abast
22
La missió L’Observatori del Tercer Sector és un centre de recerca especialitzat en el tercer sector, sense ànim de lucre i independent, amb la finalitat d'aprofundir i incrementar el coneixement sobre aquest sector i treballar per a la millora en el funcionament de les organitzacions no lucratives.
Tercer sector en general, social, cooperació, mediambiental, cultural...
EL FUNCIONAMENT DE LES ORGANITZACIONS Per exemple, temes com òrgans de govern, la qualitat, reflexions d’entitats, voluntariat, transparència, medició d’impacte, gestió i desenvolupament de persones...
ELS ÀMBITS D’INTERÈS DEL TERCER SECTOR Per exemple, temes com joventut, cooperació al desenvolupament, banca ètica, medi ambient, social, cultural…
Recerca, jornades, tallers, docència, publicacions, acompanyament a entitats,…
ACTIVITATS
ENFOCAMENT TERRITORIAL
L’ESTRUCTURACIÓ DEL TERCER SECTOR Per exemple, temes com diagnòstics sectorials, identificació i visualització d’entitats, organitzacions de segon nivell, tercer sector i societat...
Catalunya, Espanya, comparatiu internacional
ENFOCAMENT SECTORIAL
Àmbits de treball i enfocaments