1er diàleg! !
Donar resposta al canvi d’època!
Índex!
Índex! > Presentació! > Introducció! > Un societat en canvi > Escenaris ! > Hora de canviar ! > Temes de canvi! ! !
Aquest quadern conté enllaços externs a vídeos, articles i d’altres materials addicionals. Fent clic a sobre de les caixes i imatges podeu accedir als continguts. També trobareu vídeos del diàleg incrustats al quadern. !
Presentació!
Definició i missió del Cicle de Canvi d'Època al Tercer Sector h9ps://www.youtube.com/watch?v=XZ5JUyStelg&list=PL7gX_ZcobqllA6gsqzNrelXbOlH6LOSLO
Introducció! Les societats occidentals estan vivint un moment de canvis polítics, socials, econòmics, etc. amb un impacte en el mig i llarg termini sobre els models vida. Comprendre les
transformacions que s’estan produint és essencial per abordar els nous reptes que es presenten per al Tercer Sector i entendre quin és el paper de les organitzacions no lucratives en aquest context. Des d’una visió panoràmica es posa de relleu la necessitat d’adoptar plans estratègics en el Tercer Sector i s’apunten a sis temes clau en l’adaptació al canvi. ! ! El document que us presentem és una síntesi de la primera sessió dels diàlegs cicle Canvi d’Època al Tercer Sector que va tenir lloc el 18 de novembre de 2013 al Palau Macaya de Barcelona de la ma de José Manuel Fresno i Pau Vidal. ! ! José Manuel Fresno Pau Vidal! José Manuel Fresno té una dilatada experiència en el Tercer Sector, amb vint anys en la direcció general de dues de les organitzacions d’acció social més importants d’Espanya –Fundación Secretariado Gitano y Fundació Luis Vives-. Té també una llarga experiència professional en la relació i negociació amb organismes internacionals i en especial amb la Unió Europea, on ha participat com a expert en diferents Comitès. José Manuel Fresno té un ampli coneixement en polítiques socials, administracions públiques, economia social i en el sector de les non profit.!
Pau Vidal fundà l’Observatori del Tercer Sector al 2003 i des de llavors ha estat dirigint aquest centre de recerca independent especialitzat en les organitzacions no lucratives. Al llarg de deu anys ha realitzat nombroses recerques, docència, conferències i publicacions sobre diferents àmbits del món no lucratiu tant a nivell nacional com internacional. Ha estat el director i coordinador de les tres edicions de l’Anuari del Tercer Sector Social de Catalunya. Darrerament, Pau Vidal ha reflexionat en articles i ponències sobre el canvi d’època que viuen les organitzacions de la societat civil.!
UNA SOCIETAT EN CANVI! ! Durant les darreres dècades s’han viscut canvis socials, polítics, econòmics, tecnològics, etc. que estan transformant les societats. El creixement de la
pobresa, l’augment de les desigualtats socials, el sorgiment de nous models familiars i l’envelliment de la població són alguns dels efectes visibles de les dinàmiques socials en un marc de creixement continu. Els canvis es produeixen, amb diferents graus d’intensitat, a escala global però amb particularitats específiques a cada territori. L’actual context de crisi ha accelerat alguns d’aquests canvis i dels seus efectes. !
400.000 persones dormen al carrer a Europa!
Catalunya és la CCAA que més desnonaments executa!
! > CREIXEMENT DE LA POBRESA I DE NOVES FORMES D’EXCLUSIÓ en molts
El 23,7% dels infants a Catalunya viu per sota el llindar de la pobresa!
països europeus on s’està reduint la capacitat dels sistemes de protecció social com estabilitzadors automàtics i la cobertura dels serveis públics. Amb això s’està incrementant la pobresa infantil i els problemes associats a l’exclusió residencial.!
3 milions de persones en risc de perdre la llar a Europa!
!
> INCREMENT DE LES DESIGUALTATS SOCIALS que s’ha accentuat en els darrers anys. Durant la dècada prèvia a la crisi, el creixement de l'economia i l’ocupació van millorar els estàndards de vida a Europa i molts països van destinar més recursos a les polítiques socials.! ! Amb la crisi, el mercat de treball es polaritza i porta com a conseqüència el increment de les desigualtats i de la pobresa relativa. La recessió està reforçant la polarització en termes de desprotecció, estructura salarial, etc.!
La diferència de renda entre el 20% que més té i el 20% que menys té ha augmentat: ! ! Any 2006 !
4,6! Any 2011 !
5,3! ! Dades de Catalunya! - S80/20- !
> CANVI EN LES ESTRUCTURES FAMILIARS que han transformat el model clàssic de família. Avui dia conviuen múltiples models familiars –tradicional, monoparental, homoparental, compost, singular, etc.- on els rols de gènere van perdent intensitat. En paral·lel la família viu una sobrecàrrega econòmica i de responsabilitat produïda per la disminució real dels salaris, l’atenció i cura de les persones grans i el retard en l’edat d’emancipació dels i les joves.!
A Espanya el 37% dels infants neixen a una família no tradicional ! El 54% de joves catalans -16 a 34 anys- viu a la llar parental!
3 exemples de nous models de família!
> ENVELLIMENT DE LA POBLACIÓ com a conseqüència de l’augment en l’esperança de vida i la reducció de la natalitat durant les darreres dècades. L’envelliment de la població –que serà més accentuat amb la jubilació de la generació del baby boom- planteja reptes per a l’economia i el benestar social al disminuir la població activa i augmentar les necessitats d’atenció. La reducció de la població activa pot comportar S’estima que a la racionalització d’algunes l’any 2030 el 21% L’esperança de Benestar i activitats econòmiques, entre vida a Catalunya dignitat de la gent de la població elles el camp dels serveis és de 82 anys! gran! catalana tindrà 65 socials. anys o mes!
! > CANVI CLIMÀTIC que es produeix com a conseqüència de l’escalfament de la terra per l’acumulació de gasos amb efecte hivernacle. Les seves conseqüències són l’augment i intensitat
dels fenòmens meteorològics extrems, la pujada del nivell de mar, l’augment de risc d’incendis, efectes sobre l’economia i la salut, etc.! 2012 va ser el 9è any més calorós des de 1880
Adaptació al ! canvi climàtic!
!> IMPACTE DE LES TICs, les tecnologies de la informació i la comunicació estan transformant les relacions socials i les formes de comunicació tant en l’àmbit professional com en l’esfera social i familiar. La revolució tecnològica està tenint un doble impacte: positiu pel que fa a l’accés a la informació i a les noves formes de treball –com el teletreball- però negatiu per la desigualtat en l’alfabetització digital i la bretxa social que genera.
El 72% de les llars catalanes tenen accés a Internet! El 41,6% de la població catalana és usuària de les xarxes socials!
ESCENARIS! !La crisi de l’Estat del Benestar
ha posat sobre la taula models alternatius, alguns
Els escenaris que estan guanyant pes al món occidental es plantegen amb una diversitat d’actors i rols. Amb això, s’abandonen els models tradicionals que dels quals ja estan en funcionament en diferents països d’Europa.
contraposaven Estat, família i mercat com opcions per garantir la protecció i la provisió de serveis socials.!
MODEL DE SOCIETAT PARTICIPATIVA!
MODEL DEL ! WELFARE MIX!
El protagonisme de la societat civil és la base d’un model adreçat a la responsabilitat de cada individu sobre les seves vides. L’Estat deixa de ser proveïdor dels serveis socials i el benestar social es sustenta en la promoció i implicació de la societat a través de la filantropia i el voluntariat.!
! L’Estat, el Tercer Sector i el món empresarial es situen en un mateix nivell de relacions. Junt amb les xarxes informals i la família treballen des de la coresponsabilitat social per tal de garantir el benestar de la ciutadania. L’Estat passa d’un rol protector a un rol activador i com a subsidiari en aquells temes on ningú més arriba. !
!
!
Holanda va adoptar el model de societat participativa el setembre passat!
La ! Big Society ! de David Cameron!
Les polítiques socials en el Welfare Mix!
Tercer Sector! Sector Públic!
Mercat!
MODEL NORD-AMERICÀ!
MODEL DEPENENT DEL DIA?! !
! En el model nord-americà la redistribució de la riquesa no és quelcom prioritari, ni els serveis socials són universals. Els programes socials tenen un caràcter pal·liatiu, adreçant-se només a les persones que es troben en les situacions més extremes.! Sota aquest model, els serveis socials es privatitzen.! Què és l’Obama care?!
La manca d’iniciativa per part dels poders públics pot conduir a un Estat del Benestar sense perspectiva ni visió estratègica. Es tractaria d’un model ad hoc, amb un funcionament basat en els recursos disponibles i segons interessos.!
! ! !
Escenaris. Que volem, i cap a on anem? h9ps://www.youtube.com/watch?v=IyOLPOfQal0&list=PL7gX_ZcobqllA6gsqzNrelXbOlH6LOSLO
Hora de CANVIAR! !El Tercer Sector té un important repte en els propers anys: posar en agenda l’actual moment de transformació radical. El debat i la reflexió seran eines clau per fer front al canvi de paradigma,
més que una època de canvis és
un canvi d’època. Les entitats no lucratives estan davant una nova etapa que requereix d’un enfocament de canvi estratègic transversal. En aquests moments no és suficient amb afrontar el dia a dia a partir d’una suma de canvis operatius, sinó que les persones i les organitzacions han de fer un esforç global. Es tracta d’una reconversió difícil, fins i tot dramàtica, donat que el Tercer Sector té els valors però no sempre els recursos econòmics. !
El CANVI DE PARADIGMA que es planteja en la nostra societat comporta la necessària adaptació de les organitzacions del Tercer Sector al nou escenari. Els col·lectius pels quals treballa i les seves necessitats, les relacions amb l’Administració Pública, les fonts de finançament, les formes de comunicarse, etc. es transformen radicalment i, per això, les
mesures adoptades per les organitzacions del Tercer Sector han de ser estratègiques. Pensar en el mig i llarg termini és més necessari que mai per tal d’avançar-se als canvis i fer front de forma efectiva als seus efectes. !
EL TERCER SECTOR EN LA SOCIETAT ha de cercar un posicionament clar que li permeti estar en connexió
amb la base social i el teixit cívic. Sota la incertesa dels escenaris possibles, s’ha de definir clarament el rol com a actors clau en la societat. Les organitzacions no lucratives s’enfronten a la competència dels mercats i a les relacions de dependència econòmica
amb una Administració Pública minvant . Saber Imatges de la sessió 18/11 “Donar resposta al canvi d’època que viu el tercer sector” amb J.M. Fresno i P. Vidal!
quines relacions es volen construir és essencial per marcar el full de ruta.!
TEMES DE CANVI! ! Repensar les organitzacions no lucratives per donar una resposta estratègica no és sinònim de canvi integral. Més aviat es tracta de focalitzar els esforços de canvi en pocs temes que marquin la diferència. Seran necessaris un diagnòstic adient i uns objectius de canvi clars i viables que permetin avaluar els avenços i els aspectes a millorar.!
> COMPLICITAT SOCIAL! ! En temps de reducció d’ingressos són habituals les campanyes recaptatòries i d’altres accions per aconseguir recursos en el curt termini. Les organitzacions del Tercer Sector es fonamenten en valors i comprometre
les persones amb la missió de l’organització sovint es tradueix en l’aportació de temps –dedicat voluntàriament-, de relacions –amb la comunitat- i/o de recursos econòmics –a través de quotes o donacions-. Les campanyes de comunicació i difusió centrades en generar compromís i il·lusió amb la tasca que es desenvolupa ajuda a fidelitzar i ampliar la base social. !
> NOVES COMPTÈNCIES ALS EQUIPS! Els nous reptes demanen més capacitats emprenedores, habilitats relacionals i comunicatives. Fins el moment, els perfils dels equips han estat tècnics, d’expertesa per la formulació i el procediment dels projectes. Les noves relacions amb la ciutadania, l’Administració Pública i el sector empresarial requereix de noves competències que equilibrin la transmissió de valors i emocions junt amb els continguts. !
> COL·LABORACIÓ I DIMENSIÓ! Per tal de guanyar en eficiència i dimensió cal promoure les col·laboracions entre
organitzacions, el treball en xarxa i les relacions que permetin compartir recursos, processos, etc. més que mai. El rol de les organitzacions de segon i tercer nivell és clau en la promoció de col·laboracions i del treball compartit, actuant com a nexes de les entitats que es troben sota el seu paraigua. !
> APOSTA DECIDIA PER LES TICs! ! El potencial en les formes de treball i col·laboració que ofereixen les TICs són encara un terreny relativament poc explorat. Les xarxes socials són, cada cop més, un vehicle de informació i coneixement fóra dels canals tradicionals que afavoreix la visibilització de la societat civil i les difusió de les seves accions. !
El 46% de les organitzacions del Tercer
Sector Social català tenen presència a les xarxes socials!
> RELACIÓ AMB L’ADMINISTRACIÓ! ! Avançar en termes de confiança amb l’Administració Pública és bàsic per generar noves formes de relació: més pensades i adequades pel Tercer Sector, reduint els tràmits burocràtics i focalitzant els projectes en els resultats més que en els processos. Des del Tercer Sector s’ha de evolucionar el rol de proveïdor que s’atorga a l’Administració Pública per cercar altres tipus d’aliances que no es
redueixin a una relació econòmica. ! > IMPACTE SOCIAL I RETORN A LA SOCIETAT! ! El Tercer Sector realitza nombroses aportacions a la societat però no sempre fa servir les eines comunicatives adients per transmetre el que fa, com ho fa i quins resultats té. Saber comunicar el valor d’aportació a partir de resultats
permet donar a conèixer la tasca que es realitza des de la capacitat de retorn a la societat. Per això s’ha d’impulsar la cultura d’avaluació i de medició de l’impacte.!
Diàlegs! 1. Donar resposta al canvi d’època que viu el tercer sector! 2. Complicitat social, les persones són més que euros amb cames! 3. Noves competències claus per construir organitzacions del S.XXI! 4. Col·laboració, treballar junts per la societat! 5. Impacte, fer visible l’aportació a la societat!
Per més informació sobre el cicle de Canvi d’època al Tercer Sector poseu-vos en contacte amb nosaltres:! observatori@observatoritercersector.org!
!