Bona pràctica en matèria de complicitat social: ASSEMBLEA NACIONAL CATALANA
L’assemblea Nacional Catalana –ANC- es va constituir el 2012 com associació desprès de tres anys com a moviment social. El seu principal objectiu és promoure la creació de les condicions polítiques i socials necessàries per a l’assoliment i la constitució de l’estat català propi, independent, de dret, social i democràtic.
www.observatoritercersector.org/canviepoca
Per què és rellevant? •
S’ha cercat des dels inicis un model organitzatiu basat en tres eixos: l’adscripció personal, la transversalitat i la unitat d’acció, per tal d’afavorir la capilaritat social. L’ANC compta amb prop de 500 assemblees territorials, més de 50 assemblees sectorials i 14 assemblees exteriors.
•
Mostra la capacitat de traduir les emocions en un argumentari racional basat en idees força, en un mínim comú denominador, capaces d’aglutinar moltes persones. En un any i mig, s’ha passat de 40 persones que van donar origen a l’ANC a més de 21.000 persones sòcies i de 24.000 col·laboradores i simpatitzants. El web té una mitjana de 45.639 visites diàries.
Amics i amigues a Facebook
75.045
Seguidors i seguidores a Twitter
Persones col·laboradores i simpatitzants
Persones sòcies
www.observatoritercersector.org/canviepoca
56.815
24.000
21.000
En què consisteix l’experiència? El 13 de setembre de 2009, la consulta sobre la independència de Catalunya realitzada a Arenys de Munt, va ser el bressol de dos moviments paral·lels que van convergir en la constitució de l'Assemblea Nacional Catalana -ANC- al 2012, any de la seva constitució jurídica. L’ANC vol ser una força amb arrels al territori i per això el seu model organitzatiu es basa en les assemblees territorials i sectorials a fi de generar un moviment transversal. Durant els inicis es va generar un sistema de debat centrat en les idees i no en qui les diu a fi de superar les possibles friccions i personalismes. Per a això, el paper de les TICs va ser clau ja que va permetre realitzar reflexions compartides de forma anònima. A una segona fase, es va cercar la construcció d’una xarxa de xarxes mitjançant la identificació de persones compromeses, motors de la societat civil, tot presentant el projecte i convidant-los a participar. L’ANC compta exclusivament amb persones voluntàries. La mitjana d’edat es situa en els 53 anys. En les activitats puntuals, aquesta xifra baixa fins el 35 anys. www.observatoritercersector.org/canviepoca
Un cop assolida aquesta fase, l’ANC va començar a estendre’s com una taca d’oli arreu del territori i entre diferents sectors de la societat. A més, arran les accions que han donat més visibilitat a l’ANC s’ha produït l’extensió de l’organització a nivell internacional. D’entre les accions dutes a terme destaquen les convocatòries per a la Diada de Catalunya l’any 2012 i 2013. En el primer cas, es va convocar una manifestació on van participar 1,5 milions de persones. En el segon cas, es va dur a terme la Via Catalana, cadena humana formada per més de 400.000 persones i que, en conjunt, va reunir a prop de 2 milions de catalans i catalanes. Va tenir ressò als mitjans nacionals i internacionals.
www.observatoritercersector.org/canviepoca
Què se’n pot aprendre? •
•
•
•
•
L’extens i nodrit teixit cívic català ofereix un gran potencial de col·laboracions que poden esdevenir en la creació de sinèrgies i alhora reforçar el rol de la societat civil. La implicació de les persones a través del treball voluntari, el coneixement col·lectiu i la gestió adient dels equips permet portar a terme accions organitzatives complexes ben coordinades -com va ser la Via Catalana-. En el seu èxit van intervenir les preferències de les persones voluntàries així com l’aprofitament de les seves habilitats. La concreció de la missió i els objectius a través d’idees força, facilita l’acord i les adhesions de la massa crítica. La comunicació de forma clara, sintètica i directa és essencial per aglutinar sensibilitats, idees, ... La capacitat d’exercir de grup de pressió decisori pot assegurar els objectius estratègics de l’associació, com en aquest cas, aconseguir la unitat d’acció de les institucions, els partits polítics i la societat civil. La internacionalització del procés, amb la creació d’Assemblees Exteriors, pot afavorir la creació de vincles i suports de la societat civil d’altres països, com a eines de pressió als respectius governs perquè, quan toqui, reconeguin l’Estat català. www.observatoritercersector.org/canviepoca