2on diĂ leg! !
Complicitat social!
Índex!
> Introducció! ! ! > Complicitat Social! ! > Experiències d’èxit!
Aquest quadern conté enllaços externs a vídeos, articles i d’altres materials addicionals. Fent clic a sobre de les caixes i imatges podeu accedir als continguts. També trobareu vídeos del diàleg incrustats al quadern. !
Introducció! La complicitat social forma part de l’ADN de les organitzacions del Tercer Sector i és motor de la societat civil. No obstant això, la trajectòria del sector en les darreres dècades, condicionada per les fonts públiques de finançament i la prestació de serveis, ha relegat a un segon pla, almenys en ocasions, la cerca de complicitat social.! ! Abordem aquest tema com un element indispensable en el canvi d’època que està vivint el sector. La base social pren protagonisme en moments de reduccions pressupostàries, tot i que la complicitat social no és cap substitut del rol de les administracions ja que persegueix altres finalitats: compromís, il·lusió, participació, ... I per tant, partim de la base que les persones no són euros amb cames. !
! El document que us presentem és una síntesi de la segona sessió dels diàlegs cicle Canvi d’Època al Tercer Sector que vam presentar el 2 de desembre de 2013 al Palau Macaya de Barcelona de la ma de Fernando Fantova i Pau Vidal, i amb la presentació de tres experiències d’èxit. !
! Fernando Fantova Fernando Fantova treballa des de finals dels setanta en processos de intervenció social amb persones amb discapacitat, desenvolupament comunitari, moviments associatius i promoció de polítiques socials. Des de mitjans dels noranta s’ha dedicat al desenvolupament estratègic del Tercer Sector i les polítiques públiques de serveis socials. Entre 2009 i 2013 ha exercit responsabilitats polítiques i de servei públic al Govern Basc. En l’actualitat el seu treball s’orienta al disseny i acompanyament d’estratègies en l’àmbit de les polítiques de benestar i els programes socials en sentit ampli. !
Pau Vidal! Pau Vidal fundà l’Observatori del Tercer Sector al 2003 i des de llavors ha estat dirigint aquest centre de recerca independent especialitzat en les organitzacions no lucratives. Al llarg de deu anys ha realitzat nombroses recerques, docència, conferències i publicacions sobre diferents àmbits del món no lucratiu tant a nivell nacional com internacional. Ha estat el director i coordinador de les tres edicions de l’Anuari del Tercer Sector Social de Catalunya. Darrerament, Pau Vidal ha reflexionat en articles i ponències sobre el canvi d’època que viuen les organitzacions de la societat civil.!
COMPLICITAT SOCIAL! capacitat de generar il·lusió i compromís amb la missió i els valors que inspiren les organitzacions del Tercer Sector. En l’actual context, la complicitat social pren protagonisme com a ! La complicitat social es pot entendre com la
element indispensable per donar continuïtat als projectes i engegar de nous. La complicitat social forma part de la genètica de les organitzacions i ara és el moment
de recuperar-la, prioritzar-la i donar-li un rol clau en l’estratègia organitzativa. Mitjançant una breu revisió al rol que ha jugat el Tercer Sector en les
darreres dècades s’intentaran comprendre quines fortaleses i debilitats s’han generat, en un sector que és ampli i heterogeni, en matèria de complicitat social. !
! EL TERCER SECTOR EN LES DARRERES DÈCADES
ha jugat un paper clau en la construcció de l’Estat del Benestar. Les organitzacions socials han inspirat i, en moltes ocasions, participat en la generació de les polítiques socials públiques. Amb això el sector ha realitzat una tasca d’incidència que ha posat en l’agenda política les demandes ciutadanes. En aquest procés, la prestació de serveis s’ha anat configurant com un model sovint habitual per a l’acompliment de la missió de les entitats, fet que ha condicionat el desenvolupament i consolidació del Tercer Sector , principalment del Tercer Sector Social. !
!
Esquema extret de l’Anuari 2013 del Tercer Sector Social de Catalunya, Observatori del Tercer Sector!
EL CONTEXT DE CRISI I LES RETALLADES EN LES PARTIDES SOCIALS, DE COOPERACIÓ INTERNACIONAL, ... estan transformant les relacions que fins ara s’havien mantingut amb les administracions. Fet que planteja la necessitat urgent de cercar suports i fonts de finançament en altres espais.!
LA COMPLICITAT SOCIAL
es troba íntimament relacionada amb la legitimitat i el compromís amb les organitzacions que guanya protagonisme en aquests moments de canvi. La complicitat es tradueix en participació i dedicació i depèn de diverses variables com la proximitat, l’arrelament, la capacitat de comunicar, etc. El Tercer Sector és heterogeni i, per tant, no hi ha receptes sinó línies reflexió que s’ha adaptar en cada cas concret.! !
Capacitat de comunicar!
Proximitat i arrelament!
Variables adaptades a cada cas!
Participació i dedicació!
IMPLICAR LES PERSONES AMB LA MISSIÓ DE L’ORGANITZACIÓ passa per prendre una visió global de la societat en la seva diversitat. Tradicionalment, les persones en situació de vulnerabilitat han estat considerades com minories a les quals se’ls dóna un tracte diferenciat. A una societat complexa, heterogènia i canviant no té sentit parlar de minories perquè tothom forma part d’una majoria social.! ! LA CAPACITAT D’ACCIÓ COMUNITÀRIA que sempre ha estat i que en un context com l’actual pren especial rellevància. La comunitat es pot articular a través de projectes existents en el marc del tercer sector com a eix vertebrador d’una societat integradora. Això planteja un repte per les organitzacions : innovar per apropar la comunitat a les entitats. !
Imatges de la sessió 02/12 “Complicitat social” amb F. Fantova i P. Vidal, modera M. Esteve.!
Com potenciar la Complicitat Social al Tercer Sector -‐ Fernando Fantova, Pau Vidal h9ps://www.youtube.com/watch?v=RMXa7BjObrM
Algunes pistes d’acció! !
> DINÀMIQUES VINCULADES A LES PERSONES amb capacitat de transmetre els valors que inspira l’organització i com es desenvolupa la tasca. Vincular les persones a l’organització és la finalitat i un dels seus possibles efectes és la consecució de recursos econòmics.!
> ENFOCAMENT DEL TREBALL COMUNITARI per aproximar la realitat social a la ciutadania. Promoure la participació i el compromís envers els altres a l’entorn proper tot potenciant el sentiment de pertinença a la comunitat.! !
> XARXES I ALIANCES amb multiplicitat d’actors, cercant models híbrids dins el teixit cívic. D’aquesta forma es promou la presència social i s’afavoreix la construcció comuna d’una nova proposta de relació amb les administracions públiques.! !
> DIVERSITAT D’ACTORS amb inquietuds i voluntat per comprometre’s. Identificar el conjunt d’actors que formen o poden formar la base social afavoreix el desenvolupament d’estratègies adients. A més a més, també ajuda a adreçar els esforços de forma personalitzada, aconseguint un major impacte.!
Persones destinatàries!
Familiars i pers. properes de les pers. destinatàries!
Persones voluntàries!
Teixit cívic i societat civil!
Veïns i veïnes del barri, vila o ciutat!
Administracions públiques!
Persones
Persones contractades!
Donants!
...!
sòcies!
> POSADA EN PRÀCTICA d’un plantejament estratègic orientant a la millora de la complicitat social: no és fàcil però sí és possible tal i com es veurà amb tres experiències d’èxit. !
EXPERÌENCIES D’ÈXIT! s’estan donant diverses iniciatives existoses en matèria de complicitat social. En aquest apartat es recullen tres d’elles, En el teixit cívic català
a tall d’exemple pretenen aportar alguns elements clau per avançar en la complicitat social amb les organitzacions. Les experiències es presenten en format de bones heterogènies entre sí, que
pràctiques i es centren en la temàtica de la complicitat. Les propostes provenen d’una fundació, una cooperativa d’iniciativa social i una associació, dos d’elles de recent creació i l’altre amb més de 25 anys d’experiència. Els àmbits d’actuació també són diversos: acció social, medi ambient i participació. !
Experiència d’Amics de la Gent Gran Presentada per Jaume Granja
La Fundació Amics de la Gent Gran és una organització de voluntariat que treballa per millorar la qualitat de vida de la gent gran. La seva missió és lluitar contra la
soledat i la marginació social de les persones grans mitjançant l'acció voluntària. La missió d’Amics de la Gent Gran es concreta en tres accions: l’acompanyament emocional de persones grans, la seva dinamització social i la sensibilització de la societat sobre la realitat en què viuen els i les ancians i ancianes.!
Per què és rellevant? •
!
Amics de la Gent Gran va realitzar una aposta estratègica l’any 2007 per tal d’augmentar la complicitat social. En cinc anys s’ha duplicat pràcticament el nombre de persones voluntàries i ha augmentat significativament el finançament privat –passant de suposar el 40% del pressupost al 75%-.!
! •
! ! •
Fruit de la reflexió estratègica es va evolucionar el concepte de comunicació i es va unificar els departaments de sensibilització i captació que fins llavors funcionaven de forma independent.!
L’èxit de l’experiència es concreta en l’aten-
ció a més del doble de persones destinatàries que fa cinc anys.!
En què consisteix l’experiència? Coincidint amb el 20è aniversari de la fundació, Amics de la Gent Gran va plantejar una reflexió estratègica orientada a millorar la complicitat social de l’organització. El focus d’atenció es va centrar
!
!
en implicar i ampliar la base social a través d’un replantejament comunicatiu de l’entitat. La sensibilització i la captació són temes que es troben íntimament lligats i per això es va decidir treballar totes dues àrees des del mateix departament. ! ! ! Les línies d’acció s’orienten a la realització de campanyes de sensibilització i dinamització que ajudin a visibilitzar la tasca que desenvolupa i alhora a recaptar fons. Amb això s’ha destinat una part
del temps i els recursos a la difusió i la publicitat, i s’ha fet un esforç comunicatiu per aconseguir transmetre les emocions que la seva tasca pot despertar.! !! !!
! En paral·lel, s’han realitzat accions encaminades a millorar l’implicació de les persones sòcies de l’entitat. Més enllà del pagament de la quota es poden plantejar diverses formes de participació –puntuals o continues-. Es tracta d’ampliar els possibles rols de les
persones sòcies per tal d’afavorir la seva participació. A tall d’exemple, s’ha realitzat un intercanvi de targetes amb les persones destinatàries. ! !! !A més a més, s’estan duent a terme propostes que van sorgir inicialment a títol individual des dels equips voluntaris com les iniciatives solidàries: activitats, esdeveniments o celebracions organitzats per famílies, amics i amigues, associacions, empreses, etc. a favor d’Amics de la Gent Gran. ! ! ! Un cop assolides les fites en termes de complicitat social es planteja una fase de fidelització de la base social per tal de consolidar-la. A la vegada es plantegen diferents accions per avançar en la
sensibilització de la societat i en la generació d’opinió respecte a la situació de la gent gran. ! !
Què se’n pot aprendre? • ! Avançar en la complicitat social planteja la millora de les competències comunicatives en la transmissió d’emocions des d’una vessant positiva, defugint
de visions alarmistes i paternalistes.!
! •
! Les propostes dissenyades per a que tinguin lloc diferents formes de col·laboració –en temps, diners, coneixements- faciliten la bona rebuda de l’acció a un major nombre de persones a l’adaptar-se a diferents preferències de participació. !
! •
! La interrelació entre els col·lectius destinataris de l’activitat amb la base social de l’organització promou la coneixença mútua, el tracte entre iguals i la sensibilització vers la causa per la qual s’actua.!
! •
! Guanyar en visibilitat afavoreix l’ampliació de la base social i l’augment de la legitimitat social. Aquests factors sovint es tradueixen en temps i diners dedicats a l’organització.!
! •
! !
! La coherència en les accions incideix en la complicitat social. Es tracta d’un element que ajuda a fidelitzar la base social al llarg de temps. !
Experiència de Som Energia Presentada per Miquel Mirò
Som Energia és una cooperativa d’iniciativa social que el 2011 inicia la seva activitat en la comercialització d'electricitat verda certificada. El seu principal objectiu és reunir a milers de persones amb el desig de canviar
el model energètic actual i treballar junts per assolir un model 100% renovable. Inicialment, comercialitzava a Catalunya però en poc temps i donada la demanda, s’ha estès a la Península i Balears. !
Per què és rellevant? •
!
La complicitat social forma part del plantejament inicial de la cooperativa. Sota l’objectiu és reunir a milers de persones per canviar el model energètic actual i treballar per assolir un model 100% renovable han assolit la xifra de 10.000
socis/sòcies en menys de tres anys.! • !
Es basa en la promoció de la participació de la ciutadania en un canvi de model
energètic a nivell local. Es promou la creació de grups locals, formats per socis i sòcies, que de forma voluntària difonen el projecte, animen a sumar-se, busquen projectes renovables a la zona, etc.! •
Els preus no són els més baixos del mercat perquè l’objectiu és un oferir un servei sostenible, no obstant això les contractacions no paren de créixer.!
En què consisteix l’experiència? El projecte de creació de Som Energia va prendre forma durant la primavera del 2010 quan un grup de persones
!
vinculades a la Universitat de Girona varen veure la necessitat de reproduir experiències exitoses en d'altres països europeus.! !! !! ! L'any 2011 és el primer any en que Som Energia, SCCL funciona plenament com una cooperativa, amb l'ànim d'assolir els primers objectius marcats: convertir-se en una comercialitzadora d'electricitat 100% renovable i iniciar els primers projectes propis de producció d'energia. Al setembre de 2011 s'inicia l'activitat de comercialització d'electricitat verda certificada. I també es comença la construcció de la primera instal·lació de producció d'energia renovable de la cooperativa, una coberta fotovoltaica de 100kW a Lleida, que comença a generar electricitat el març de 2012. Pel que fa a les tarifes, a tall d’exemple, la tarifa fixa amb menys de 10 kwh –preu actual-: 0,132999 euros.! !! !! !
! Som Energia compra al mercat l'energia elèctrica que els socis i sòcies consumeixen
com ho fa la resta de comercialitzadores, al mateix temps, la cooperativa es proveeix dels certificats de garantia d'origen de productors d'energia exclusivament renovable. S’utilitza la xarxa elèctrica existent pagant un peatge per utilitzar-la. Paral·lelament, es treballa per desenvolupar petits projectes de producció d'energia en quatre sectors: biogàs, fotovoltaic, eòlic i biomassa.! ! ! Pel que fa als òrgans de govern, Som Energia es regeix per l’assemblea i el
consell rector s’encarrega de la gestió diària. En paral·lel, hi ha comissions de treball i grups locals que tenen un caràcter voluntari.! ! !! !
Què se’n pot aprendre? !
•
La popularització de les energies renovables passa per aplicar mesures de promoció local a petita escala. Si la gent visualitza i en treu profit dels projectes d'energies renovables es pot provocar el sorgiment d'una nova consciència sostenible.!
! • ! L’adaptació del llenguatge i les eines comunicatives són essencials per garantir que el missatge arriba a la ciutadania de forma clara. Sabent què es fa i cóm es fa és més fàcil implicar les persones en el projecte.! ! • ! Basa el creixement en el boca-orella d'aquelles persones que coneixen el projecte, hi creuen i volem explicar-li als amics/gues, coneguts/des, companys/ es de feina, etc.! ! • ! La complicitat social es genera amb compromís col·lectiu, participació,
comunicació viral i autenticitat. ! ! ! !
Experiència d’Assemblea Nacional Catalana presentada per Pere Pugès
L’assemblea Nacional Catalana –ANC- es va constituir el 2012 com associació desprès de tres anys com a moviment social. El seu principal objectiu és promoure la creació de les condicions polítiques i
socials necessàries per a l’assoliment i la constitució de l’estat català propi, independent, de dret, social i democràtic. !
Per què és rellevant? •
!
S’ha cercat des dels inicis un model organitzatiu basat en tres eixos:
l’adscripció personal, la transversalitat i la unitat d’acció, per tal d’afavorir la capilaritat social. L’ANC compta amb prop de 500 assemblees territorials, més de 50 assemblees sectorials i 14 assemblees exteriors.!
! ! • !
Mostra la capacitat de traduir
les emocions en un argumentari racional basat en idees força, en un mínim comú denominador, capaces d’aglutinar moltes persones. En un any i mig, s’ha passat de 40 persones que van donar origen a l’ANC a més de 21.000 persones sòcies i de 24.000 col·laboradores i simpatitzants. El web té una mitjana de 45.639 visites diàries.!
Amics i amigues a Facebook
75.045
Seguidors i seguidores a Twitter
Persones colđlaboradores i simpatitzants
Persones sòcies
56.815
24.000
21.000
En què consisteix l’experiència? ! El
13 de setembre de 2009, la consulta sobre la independència de Catalunya realitzada a Arenys de Munt, va ser el bressol de dos moviments paral·lels que van convergir en la constitució de l'Assemblea Nacional Catalana -ANC- al 2012, any de la seva constitució jurídica. L’ANC vol ser una força amb arrels al territori i per això el seu model
!
organitzatiu es basa en les assemblees territorials i sectorials a fi de generar un moviment transversal. ! !
els inicis es va generar un sistema de debat centrat en les idees i no en qui !! les diu a fi de superar les possibles friccions i personalismes. Per a això, el paper de les TICs va ser clau ja que va permetre realitzar reflexions compartides de forma anònima. A una segona fase, es va cercar la construcció d’una xarxa de xarxes mitjançant l’identificació de persones compromeses, motors de la societat civil, tot presentant el projecte i convidant-los a participar.
!! Durant
L’ANC compta exclusivament amb persones voluntàries. La mitjana d’edat es situa en els 53 anys. En les activitats puntuals, aquesta xifra baixa fins el 35 anys. !
Un cop assolida aquesta fase, l’ANC va començar a
estendre’s com una taca d’oli arreu del territori i entre diferents sectors de la societat. A més, arran les accions que han donat més visibilitat a l’ANC s’ha produït l’extensió de l’organització a
nivell internacional. ! ! D’entre les accions dutes a terme destaquen les convocatòries per a la Diada de Catalunya l’any 2012 i 2013. En el primer cas, es va convocar una manifestació on van participar 1,5 milions de persones. En el segon cas, es va dur a terme la Via Catalana, cadena humana formada per més de 400.000 persones i que, en conjunt, va reunir a prop de 2 milions de catalans i catalanes. Va tenir ressò als mitjans nacionals i internacionals.
Què se’n pot aprendre? •
! L’extens i nodrit teixit cívic català ofereix un gran potencial de col·laboracions que poden esdevenir en la creació de sinèrgies i alhora reforçar el rol de la societat civil.!
•
! La implicació de les persones a través del treball voluntari, el coneixement col·lectiu i la gestió adient dels equips permet portar a terme accions organitzatives complexes ben coordinades -com va ser la Via Catalana-. En el seu èxit van intervenir les
!!
preferències de les persones voluntàries així com l’aprofitament de les seves habilitats.! ! •
! La concreció de la missió i els objectius a través d’idees força, facilita l’acord i les adhesions de la massa crítica. La comunicació de forma clara, sintètica i directa és essencial per aglutinar sensibilitats, idees, ...!
! •
! La capacitat d’exercir de grup de pressió decisori pot assegurar els objectius estratègics de l’associació, com en aquest cas, aconseguir la unitat d’acció de les institucions, els partits polítics i la societat civil.!
! •
! La internacionalització del procés, amb la creació d’Assemblees Exteriors, ha afavorit la creació de vincles i suports de la societat civil d’altres països, com a eines de pressió als respectius governs perquè, quan toqui, reconeguin l’Estat català!
Diàlegs! 1. Donar resposta al canvi d’època que viu el tercer sector! 2. Complicitat social, les persones són més que euros amb cames! 3. Noves competències claus per construir organitzacions del S.XXI! 4. Col·laboració, treballar junts per la societat! 5. Impacte, fer visible l’aportació a la societat!
Per més informació sobre el cicle de Canvi d’Època al Tercer Sector poseu-vos en contacte amb nosaltres:! observatori@observatoritercersector.org!
!