3er diĂ leg! !
Noves competències!
Índex!
Índex! > Introducció! > Adaptació al canvi! > Noves Competències i gestió del canvi! > Experiêncies! !
Aquest quadern conté enllaços externs a vídeos, articles i d’altres materials addicionals. Fent clic a sobre de les caixes i imatges podeu accedir als continguts. També trobareu vídeos del diàleg incrustats al quadern. !
Introducció! El discurs habitual sobre els moments d’incertesa que estem vivint sovint posa l’accent en la dimensió conjuntural de la crisi. El cert és que es desconeix si en algun moment es tornarà a recuperar la situació econòmica prèvia. I si a més, es consideren altres canvis del nostre entorn com l’envelliment de la població, els nous models familiars, la revolució tecnològica, el canvi climàtic, etc. tot apunta a que estem davant d’un veritable canvi de paradigma. ! ! És lògic que un canvi d’aquesta magnitud generi resistències i minvi la nostra capacitat de reacció. Precisament per això cal reflexionar i debatre sobre els canvis necessaris en les organitzacions del tercer sector. En aquests moments, un dels temes clau són les noves competències necessàries per construir organitzacions del segle XXI. Abordem aquest tema com un element indispensable en el canvi d’època que està vivint el sector. !
! El document que us presentem és una síntesi de la tercera sessió de diàlegs del cicle Canvi d’Època al Tercer Sector que vam presentar el 16 de desembre de 2013 al Palau Macaya de Barcelona de la ma de Jordi Serrano i Pau Vidal, i amb la presentació d’experiències, eines i recursos per l’èxit en l’adquisició de noves competències.!
! Jordi Serrano Pau Vidal! Jordi Serrano és fundador de Future4Work, empresa de consultoria per ajudar les organitzacions a avançar cap a les noves tendències en el món dels recursos humans. Recentment ha publicat junt amb Santiago García “El ocaso del empleo. Como sobrevivir en el futuro del Trabajo”. Anteriorment, va exercir com a director de recursos humans a Espanya d'Everis, una consultora internacional considerada una de les millors empreses per treballar pel Great Place to Work Institute. Ha presidit la Fundació Factor Humà i col·labora amb la Fundació Adsis. !
Pau Vidal fundà l’Observatori del Tercer Sector al 2003 i des de llavors ha estat dirigint aquest centre de recerca independent especialitzat en les organitzacions no lucratives. Al llarg de deu anys ha realitzat nombroses recerques, docència, conferències i publicacions sobre diferents àmbits del món no lucratiu tant a nivell nacional com internacional. Ha estat el director i coordinador de les tres edicions de l’Anuari del Tercer Sector Social de Catalunya. Darrerament, Pau Vidal ha reflexionat en articles i ponències sobre el canvi d’època que viuen les organitzacions de la societat civil.!
ADAPTACIÓ AL CANVI! ! Durant anys s’ha realitzat un esforç per part de les organitzacions no lucratives per adquirir competències tècniques. Això és, habilitats i aprenentatges relacionats amb la sistematització de processos que hores d’ara ja no són útils. Es pot dir que l’enfocament en l'eficiència ha
quedat enrere i avui dia les competències s’associen amb la capacitat d’aglutinar recursos, comunicar, il·lusionar, etc. En aquest context, el concepte d’organitzacions àgils pren protagonisme.!
! LES ORGANITZACIONS ÀGILS
tenen la capacitat d’adaptar-se al canvi constant. Per a moure’s amb agilitat cal abans definir clarament quina és la missió i el valor d’aportació de l’entitat i també tenir clar cap a on es vol anar –visió estratègica-. El creixement progressiu de les organitzacions sovint ha fet posar el focus d’atenció en l’organització interna, perdent així agilitat. Adaptar-se al canvi vol dir reinventar les entitats optimitzant els seus potencials. !
! ! Missió i valor!
Aconseguir una organització àgil és:!
! Visió estratègica!
• El valor en el centre! • Missió i valors ben definits!
Organitzacions àgils!
• Talent flexible! • Superar lògiques burocràtiques! • Col·laboració! • Comunicar i escoltar activament! • Rapidesa i innovació en l’actuació! • Participació d’involucrats !
L’AGILITAT FACILITA CERCAR L’EQUILIBRI entre l’impacte que es vol aconseguir en la societat i la sostenibilitat de l’organització. La capacitat transformadora del tercer sector ha de ser viable i per això cal avançar en l’adquisició de noves competències que permetin garantir la continuïtat sostenible de les entitats.!
IMPACTE
SOSTENIBILITAT
Imatges de la sessió 16/12 “Noves competències claus per construir organitzacions del segle XXI” amb J. Serrano i P. Vidal, modera J. Mundó!
NOVES COMPETÈNCIES I GESTIÓ DEL CANVI! !El canvi organitzatiu és un procés a mig-llarg termini on s’han de definir clarament les millores que es volen aconseguir. És també important
desenvolupar una visió de futur engrescadora, que motivi el equips a participar en el canvi. Identificar les noves competències necessàries per aconseguir-ho és només una part, ja que el veritable canvi es produeix en la cultura de les pròpies organitzacions. Les vuit etapes del model de Kotter poden ser un bon punt de partida.!
Noves competències en els equips! ! > LES PERSONES INTRAEMPRENDORES
són aquelles que aconsegueixen que les coses passin. En incorporar una visió proactiva dins les organitzacions, els equips poden generar noves capacitats: per innovar, per aglutinar recursos de diferents procedències, noves metodologies, etc. Les competències intraemprenedores es relacionen amb l’autonomia, la responsabilitat, la implicació, la motivació, ...! !
> DESENVOLUPAMENT D’HABILITATS COMUNICATIVES tant de les persones voluntàries com remunerades. Ara, el llenguatge d’ “experts-per-experts” no serveix per generar complicitat i compromís amb el barri, amb la ciutat, etc. Calen competències relacionals, comunicatives, cercar nous llenguatges i avançar en la capacitat d’explicar-se sense tecnicismes.! PAU VIDAL FA LA SEGÜENT REFLEXIÓ: ‘moltes entitats quan els hi preguntes per la seva missió, per la seva raó de ser, et contesten dient l’activitat que fan... però l’activitat és només la concreció’.!
> APROFITAMENT DE LES TICs ja que encara no han estat prou explorats els seus potencials en el tercer sector.!
El context de canvi ! Per tal d’afavorir l’adquisició de noves competències en els equips, les organitzacions han de generar un context favorable al canvi i tenir en compte alguns factors.! ! > MOTIVACIONS INTRÍNSEQUES a les organitzacions, donant un propòsit a les persones, centrant-se en allò que es sap fer bé i potenciant l’autonomia dels equips.!
> GESTIÓ DEL TALENT,
amb la capacitat d’aglutinar persones que aporten valor en al desenvolupament de l’entitat.!
!
> Les entitats del tercer sector són veritables ESCOLES DE COMPETÈNCIES. És important identificar els aprenentatges que tenen lloc i tenir-los en compte en l’organització. !
!
MOTIVACIÒ INSTRÍNSECA!
GESTIÓ DEL TALENT!
APRENENTATGES EN LES ONL!
El CANVI EN LA CULTURA ORGANITZATIVA és necessari però lent, requereix de temps i dedicació continua. Es tracta d’una aposta estratègica que cal gestionar per aconseguir les transformacions desitjades.!
Noves competències en els equips -‐ Jordi Serrano, Pau Vidal h;ps://www.youtube.com/watch?list=PL7gX_ZcobqllAzPj0eRfn4oXg9Gb0elQG&v=yCZB_jU0Ja0
ELS AVANTATGES del tercer sector en els processos de canvi són diversos. Les organitzacions no lucratives innoven constantment per tal de donar respostes a les necessitats que detecten. També tenen una missió i valors que generen il·lusió i donen un sentit especial a la feina que es realitza. S’han d’aprofitar aquestes especificitats del sector en l’adaptació al canvi. !
8 ETAPES DEL MODEL CLÀSSIC DE KOTTER!
!
MODEL DE KOTTER!
1. Generar sentit d’urgència de canvi!
2. Formar una coalició de canvi! 3. Crear una visió pel canvi!
4. Comunicar la visió!
5. Eliminar possibles obstacles!
RESISTÈNCIA ! AL CANVI!
6. Assolir objectius a curt termini!
7. Construir sobre el canvi! 8. Ancoratge al canvi!
LIDERATGE DEL CANVI!
EXPERÌENCIES! !Les experiències presentades en aquest diàleg són un recull d’idees, eines,
recursos, reflexions, ... de la ma de dues persones expertes en l’àmbit de la comunicació i de les TICs. Per tant, no es tracta de propostes concretes en format de bones pràctiques com s’han presentat en altres sessions del cicle sinó d’aportacions transversals en matèria de noves competències comunicatives i en la gestió de la informació.!
COMPETÈNCIES COMUNICATIVES:!
ENTITATS I EQUIPS COMUNICATIUS! En els darrers anys, la societat ha modificat les formes de comunicar-se, d’aprendre, de relacionar.-se, etc. Les competències comunicatives necessàries per les organitzacions del segle XXI no fan referència a una llista de noves eines que s’han d’aprendre a utilitzar. Es tracta d’un canvi cultural que implica totes les persones de les organitzacions.
Montse Santolino treballa a la Federació Catalana d’ONG. Ha estat tècnica i consultora en comunicació per ONGD i en educació pel desenvolupament, especialitzada en transparència per a les organitzacions, gènere i sostenibilitat. Recentment ha e s t a t c o a u t o r a d e “ Càmera, llums, interacció! Manual de comunicació associativa en temps 2.0”. !
Comunicació i tercer sector! La comunicació ha estat l’eix a partir del qual s’ha construït i ha crescut el tercer sector, es troba en l’ADN de les entitats. Des dels
inicis, les organitzacions del tercer sector s’han comunicat per convèncer la gent que un canvi és possible. De fet, en la feina del tercer sector el primer impuls és fer i el segon és explicar. ! ! La comunicació, a més de formar part de la genètica del tercer sector, és una eina essencial tant en les relacions externes com dintre de les organitzacions. Amb el temps però, la comunicació s’ha anat deixant de banda, s’han posat intermediaris i sovint s’ha focalitzat cap als finançadors. Es pot dir que, en les darreres dècades s’ha adoptat una visió instrumental de la comunicació, on ha ocupat un lloc central la figura dels i les tècnics en captació i comunicació: persones expertes en omplir formularis, en parlar amb l’administració, etc. ! ! En uns quants anys, s’han viscut dos canvis substancials a la nostra societat, d’una banda l’arribada de les TICs amb les noves formes de comunicació que es generen i d’altra banda, el creixement d’una ciutadania activa i participativa. És lògic pensar que les fórmules emprades fins el moment ja no siguin útils.
BARÒMETRE DE LA COMUNICACIÓ I LA CULTURA
LA COMPRA ! ÉS SOCIAL!
Cultura comunicativa! Un canvi en la cultura comunicativa implica considerar totes les persones que formen els equips com a comunicadors/es autònoms/es de la missió i els valors de l’entitat. El rol de la persona responsable en comunicació es reorienta a motivar i acompanyar a l’equip en aquesta nova funció. ! La voluntat comunicativa comporta
l’escolta activa per adequar els continguts als interessos de la base social i també pensar en nous públics a qui adreçar-se. La comunicació, que pot combinar la raó i les emocions, cal treballar-la permanentment. A més, s’ha de tenir present la importància de la transparència i la sinceritat a l’hora de comunicar. !
Participació i interacció permanent! Equips comunicatius!
Transparència!
Canvi en la cultura comunicativa!
Els òrgans de govern juguen un paper essencial en el impuls de la cultura comunicativa ja que té un caràcter estratègic, ha de formar part de la visió de les organitzacions. !
Lideratges comunicatius i experiències d’èxit! Les experiències en lideratge comunicatiu en els darrers anys tenen un trets comuns que val la pena identificar i dels que es pot aprendre: són dones, amb àmplies trajectòries professionals, capaces de generar continguts que afavoreixen l’empatia i la complicitat social, i parlen des de la convicció i amb passió.!
Les organitzacions amb experiències d’èxit destaquen perquè tenen la voluntat de compartir i estar interconnectades, expliquen el que han aconseguit, les
persones implicades són agents comunicadors i, tot i que el canvi no sigui fàcil, tenen una actitud positiva envers el fracàs i el canvi. !
!
NOVES COMPETÈNCIES I SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ! En l’actualitat, la velocitat de canvi és vertiginosa i un repte per les entitats no lucratives. Però no es pot obviar que el tercer sector, per la seva voluntat de transformar el món, és qui possiblement està més preparat pel canvi. Les organitzacions àgils tenen la capacitat
d’arrossegar les persones envers la seva missió sense grans estructures. ! Jaume Albaigès es dedica a acompanyar les organitzacions no lucratives en el desenvolupament integral de la seva estratègia tecnològica. Tota la seva trajectòria professional ha estat vinculada al tercer sector: Fundació Educació Solidària, Fundació Equilibri i Diskanet, i les seves reflexions es poden llegir a www.tecnolongia.org!
!
TICs i organitzacions àgils! Fins no fa tant, les organitzacions dissenyaven aplicacions informàtiques a mida, sovint costoses, com ara les bases de dades de les persones sòcies, que s’havien de revisar periòdicament per corregir errors i afegir millores. ! ! Avui dia, les aplicacions online ofereixen eines de treball que no requereixen de grans inversions i que s’actualitzen constantment en base a la seva funcionalitat, a l’opinió de les persones usuàries, etc. Aquesta passa de l’industria tecnològica és un clar exemple d’agilitat, on s’ha eliminat allò superflu i s’ha posat al centre les persones. Les noves
aplicacions es plantegen i són emprades sota la màxima d’utilitat (si no és útil per les persones no té sentit).! ! Algunes experiències recents en la societat civil mostren com a partir de les noves tecnologies s’han assolit fites que
haguessin requerit més temps i més persones per realitzar-se sense l’ús de les TICs.
Gestió de la informació! La informació és més que un conjunt de dades i per això, gestionar la informació no es redueix al conjunt d’eines que es fan servir. Parlar de gestió de la informació implica preguntar-se amb qui i com es vol compartir la informació, quina és la seva utilitat a l’hora de prendre decisions, etc. ! Algunes pistes per a la gestió de la informació:! ! 1. En la societat de la informació és fonamental saber seleccionar allò que és útil i que aporta valor.! ! 2. Existeixen un ventall de fonts obertes de dades que poden ajudar a estalviar esforços i recursos a les organitzacions.! ! 3. Es poden generar grans dipòsits d’informació de forma participativa, demanant la col·laboració de la societat, altres organitzacions, etc.! ! 4. Aprofitar noves eines com per exemple les infografies per comunicar de forma clara i sintètica. ! ! PARTICIPACIÓ CIUTADANA! !
! INFORMACIÓ EN TEMPS REAL! !
! RECOPILACIÓ D’INFORMACIÓ! !
! DADES PER TRANSFORMAR EL MÓN!
MARCADORS GEOGRÀFICS DE LES ACCIONS!
Competències digitals! •
•
Aprofitar al màxim el potencial de les TICs té més a veure amb una proposta estratègica sobre la informació que amb l'ús expert de les eines tecnològiques. Això últim, sempre es pot cercar fora de l’entitat. El plantejament estratègic de la informació ha d’implicar a totes les persones de l’entitat.
Definició
Comunica- ció
Explotació
Recollida
i Emmagat- zematge
•
S’ha d’avançar del aprendre a fer servir les TICs a imaginar noves solucions.
•
En la societat de la informació, aprendre a trobar informació en mig de l’allau de dades és essencial.
•
Internet és una porta oberta al món, cal potenciar la curiositat, interessar-se pel que passa.
•
Davant les noves possibilitats que s’obren no hi ha d’haver por d’experimentar.
•
Aprendre a connectar els recursos i les experteses, adequant les eines més adients en cada cas.
Diàlegs! 1. Donar resposta al canvi d’època que viu el tercer sector! 2. Complicitat social, les persones són més que euros amb cames! 3. Noves competències claus per construir organitzacions del S.XXI! 4. Col·laboració, treballar junts per la societat! 5. Impacte, fer visible l’aportació a la societat!
Per més informació sobre el cicle de Canvi d’Època al Tercer Sector poseu-vos en contacte amb nosaltres:! observatori@observatoritercersector.org!
!