Experiències sobre incidència política en cooperació pel desenvolupament by Observatori del Tercer Sector

Dades CIP- Biblioteca de Catalunya Experiències sobre incidència política en cooperació pel desenvolupament : recull de bones pràctiques. - (Col·lecció experiències OTS ; 2) ISBN 978-84-612-1381-8 I. Vidal, Pau (Vidal García) II. Observatori del Tercer Sector III. Col·lecció: Col·lecció experiències OTS ; 2 1. Organitzacions no governamentals - Catalunya - Aspectes polítics - Estudi de casos 2. Desenvolupament econòmic - Cooperació internacional - Estudi de casos 3. Participació social - Estudi de casos 061.23(467.1):32

Experiències sobre incidència política en cooperació pel desenvolupament. Recull de bones pràctiques. Realitzat per: Pau Vidal (coordinació), Carla Marimon, Maria Peix i Martina Gurri. Amb el suport de: Oficina de Cooperació al Desenvolupament de la Diputació de Barcelona. © Observatori del Tercer Sector 2008 Volem agrair a totes les persones que han col·laborat fent realitat aquest projecte, i en especial a: Moisés Arana, Franklin Antonio Briceño i Xavier Vila – Agermanament de Sant Boi-San Miguelito; Consol Hernández – Consell de Cooperació de Molins de Rei Solidària; Toni Royo i Eduard Ballester – Federació Catalana d’ONGD; Aliou Diao, - Fons Català de Cooperació al Desenvolupament; Eduard Cantos, Laura Iruretagoyena i Paloma Escudero – Intermón Oxfam; Iolanda Fresnillo i Jesús Carrión - Observatori del Deute en la Globalització; Núria Valls, Laia Grabulosa i Cristina Simon – Observatori del Tercer Sector; Anna Gual i Carme Aroles- Oficina de Cooperació al Desenvolupament de la Diputació de Barcelona; i Albert Sales – Setem Catalunya. Les imatges d’aquesta publicació (coberta i planes interiors) pertanyen o estan relacionades amb els projectes exposats.

Dipòsit Legal: B.25148-2008 ISBN: 978-84-612-1381-8 Publicat: Febrer 2008

Les Carolines 10, 2ª planta - 08012 Barcelona Les publicacions de l’OTS estan pensades per a la seva màxima difusió i contribueixin a la millora i coneixement del tercer sector. S’autoritza la distribució, còpia i reutilització sempre que es faci sense ànim de lucre i reconeixent l’autoria. Les publicacions es poden descarregar gratuïtament a www.tercersector.net.

Experiències sobre incidència política en cooperació pel desenvolupament Introducció ........................................................................................4 Conceptualització de la incidència política ..............................................5 Criteris de selecció de les experiències ..................................................8 Estructura de l’experiència...................................................................9 Experiència 1. El Pla Director de Cooperació al Desenvolupament ............ 10 Experiència 2. El deute extern ............................................................ 13 Experiència 3. L’accés als medicaments ............................................... 17 Experiència 4. Compra pública ètica .................................................... 20 Experiència 5. Unión Fenosa a Nicaragua ............................................. 23 Experiència 6. El codesenvolupament .................................................. 26 Experiència 7. Agermanament Sant Boi – San Miguelito ......................... 29 Reflexions finals ............................................................................... 32 Altres experiències d’incidència política identificades.............................. 34

Si coneixeu altres experiències d’incidència política o teniu comentaris sobre les experiències presentades en aquest quadern, ens agradaria que ens les féssiu arribar al correu observatori@tercersector.net.

Introducció Actualment la incidència política està creixent i moltes organitzacions l’estan veient com a una oportunitat i un mitjà per complir la seva missió. En el seu rol de transformació social, la incidència esdevé una activitat estratègica. En els últims anys, les organitzacions han deixat de realitzar únicament activitats i projectes i han inclòs entre les seves accions la incidència en les polítiques i les propostes alternatives amb la finalitat última de transformar. Les organitzacions que treballen en l’àmbit de la cooperació pel desenvolupament, front a la necessitat de realitzar canvis que vagin més enllà dels mateixos projectes, utilitzen la incidència política com una de les estratègies prioritàries d’intervenció per al desenvolupament. Les experiències d’incidència política es poden realitzar a partir de diferents enfocaments segons l’objectiu que es vol aconseguir. De vegades, les estratègies s’enfoquen a partir de la col·laboració entre diferents actors i d’altres es treballa des de la confrontació d’un actor cap a un altre. Quan es realitzen accions de confrontació, resulta especialment difícil comptar amb un finançament per realitzar aquest tipus d’activitats i a la vegada mantenir la independència necessària. Tant per les administracions com per a les organitzacions, fer incidència significa posicionar-se, fet que aporta uns beneficis, com les aliances o uns riscos, com els possibles distanciaments. La incidència és un procés llarg i complex que requereix perseverança i creativitat. El primer pas és ampliar el coneixement sobre quines són les millors eines per dur a terme una incidència política efectiva, i com aconseguir valorar amb una precisió més gran els resultats de la incidència política (eines d’avaluació d’impacte, rendició de comptes...). Aquesta publicació vol mostrar algunes experiències d’incidència política desenvolupades en l’àmbit de la cooperació pel desenvolupament i fer visible la diversitat de plantejaments per desenvolupar-la. Prèviament a la selecció d’experiències, es va partir de l’estudi dut a terme durant el 2005 i el 2006 per l’Observatori del Tercer Sector en què van participar 262 entitats i que tenia com a objectiu conèixer el marc de treball d’ incidència política de les organitzacions del tercer sector. En aquesta ocasió, la recerca s’ha centrat en l’àmbit de la cooperació al desenvolupament i s’ha entrevistat a diverses persones provinents tant del sector no lucratiu com del públic per tenir una visió transversal sobre el tema. A partir de la informació recollida s’ha realitzat una breu conceptualització del terme i un recull de set experiències. Aquesta compilació presenta les pràctiques de manera senzilla i atractiva, posant de manifest els factors clau de cada una i els aprenentatges que se’n pot extreure per tal que altres organitzacions puguin fer una reflexió i els puguin replicar.

Conceptualització de la incidència política Fa anys, les organitzacions del tercer sector posaven un gran èmfasi en el seu caràcter no governamental per definir les seves tasques. Es considerava que la seva activitat quedava fora de l’esfera política i que, en canvi, era una alternativa per resoldre problemes socials. No obstant, en els últims anys aquesta òptica s’ha modificat i la relació entre la política, entesa en sentit ampli, i l’acció de les organitzacions resulta actualment innegable. L’acció de les ONL té caràcter i repercussió a nivell polític, i a la inversa, són influenciades per l’evolució de la política. Aquest canvi ha estat impulsat per un gir a la perspectiva que es tenia sobre la relació amb altres actors, que en general es podria dir que ha passat d’una actitud antagonista o d’indiferència a una de cooperació i coresponsabilitat més gran. Aquesta és «Fer seguiment d’aquestes polítiques una societat complexa i les entitats del públiques, fent aportacions i pactant-les. Arribar a un terreny comú entre les entitats i tercer sector tenen la voluntat d’actuar les administracions de forma que puguem com un actor coresponsable envers les participar en el contingut d’aquestes necessitats socials. En aquest context, polítiques.» cap dels actors socials (ONG, Extret d’una entrevista. Administració pública o empreses privades) poden afrontar per separat els reptes socials actuals. A més, un dels pilars bàsics dels valors compartits per la majoria de les entitats del tercer sector és la defensa i promoció de la democràcia i dels drets dels ciutadans. D’aquesta manera, actualment hi ha un interès més gran de conèixer i d’utilitzar les eines d’incidència política, com part del treball propi de les organitzacions no lucratives i com a una de les formes de complir aquesta tasca. Tot i que ha augmentat aquesta consciència encara és dificultós trobar una definició consensuada del concepte. Per exemple, a vàries organitzacions del tercer sector a nivell mundial s’ha estès l’ús de la paraula anglosaxona advocacy que significa defensa, suport, o promoció d’una causa, d’un dret o conjunt de drets, d’una política o conjuntura de polítiques, d’un a «Incidència política és la implicació en la diversos programes, de la transformació transformació de les maneres de fer política i d’entendre la gestió d’allò de polítiques. Així doncs, advocacy són els comú.» esforços per influenciar en les polítiques públiques mitjançant vàries formes de Extret d’una entrevista. comunicació persuasiva. La Coordinadora de ONG de Desarrollo de España defineix la incidència política com el conjunt d’accions, d’estudis, de denúncia, d’informació pública, de diàleg social, de pressió, de propostes alternatives que mitjançant la mobilització social i la participació en òrgans representatius realitzen les ONG. En aquest sentit, la incidència és un concepte paraigües que engloba una gran diversitat d’accions en la seva definició i per «Estem fent incidència política quan canviem les tant, la influència en altres agents pràctiques i l’orientació de les activitats del sector de la societat es pot entendre en públic. Incidència és voler modificar la manera un sentit ampli. D’aquesta d’actuar del sector públic com a legislador i com a consumidor dins de la seva funció executiva. » manera, tot i la freqüència més gran a l’àmbit públic, la incidència Extret d’una entrevista. política no es limita a aquest 5

sector sinó que es pot dirigir a tota mena d’actors socials. Una altra visió del concepte és, per exemple, la que aporta la Diputació de Barcelona. Segons afirma, la incidència és la capacitat d’elaborar estratègies que puguin influir sobre aspectes que es considerin necessaris canviar i perquè es prengui una decisió en una determinada direcció. Un element important al fer incidència és reconèixer que la decisió final no està en poder de l’organització, per tant, les responsabilitats recauen en l’altre. Aquesta premissa és necessària per entendre com es poden aportar elements, informació, arguments...per influir en l’orientació d’aquesta decisió. És a dir, la incidència política «Incidència és l’oportunitat que té la ciutadania per pot ser definida com a un poder participar en els processos de conjunt d’activitats que realitza desenvolupament amb opinions, propostes o una persona o un conjunt de crítiques, però sobretot sent propositius.» persones amb la finalitat Extret d’una entrevista. d’influir en un actor amb poder de decisió per aconseguir satisfer els seus interessos. Aquestes activitats es dirigeixen a aconseguir canvis en les polítiques i en els programes governamentals, en el comportament o la política empresarial, o en canviar hàbits i actituds en la societat davant d’un problema específic. Les accions també poden buscar influir en les decisions d’un organisme internacional, per tant, hi ha tres àmbits geogràfics principals de la incidència política: el local, l’estatal i l’internacional. D’aquesta manera, la incidència política des d’un govern local es pot realitzar cap a múltiples agents: governs estatals, organitzacions multilaterals, Nacions Unides, etc. Per als governs locals, la incidència política pot significar defensar la veu del món local a totes les decisions que els afecten, sigui qui sigui qui les pren. «La incidència des de les administracions, l’entenc com a explicar la necessitat de tenir una política de cooperació, global i consistent, pública. I en aquest esforç s’ha de plantejar els diferents rols i responsabilitat, i les diferents posicions i debatre-ho amb les entitats. En aquest cas, seria incidència cap a l’ajuntament.» Extret d’una entrevista.

«Nosaltres enfoquem la incidència tant cap a les administracions públiques, com cap a les empreses i cap a les pròpies ONG. Hem de funcionar com a enllaç entre el món institucional i acadèmic i els moviments socials.» Extret d’una entrevista.

A les diferents definicions del terme, es troba que tenen en comú una idea bàsica: la participació de la ciutadania a través de les entitats del tercer sector en el sistema polític. La participació ciutadana per mitjà de les organitzacions és una via que enforteix la democràcia, juntament amb els processos electorals i altres vies de mobilització social. Així, s’aconsegueix influenciar per introduir temes a la agenda política i tenir impacte en les polítiques públiques, com també desviar les decisions del sector privat o conscienciar la societat sobre un tema. 6

Com s’ha comentat, fins fa poc, el tercer sector no era considerat un actor polític sinó més aviat un actor social. En aquest sentit, la seva legitimitat i representativitat eren qüestionades la qual cosa ha contribuït a la creença que la incidència política és una tasca que no correspon a aquest tipus d’organitzacions (perquè no hi ha vots que les avalin, per la manca d’una visió global, per l’origen públic del seu finançament, etc.). El concepte de legitimitat és complex i multidimensional i engloba elements tècnics (experiència, manera de treballar,...), político-socials (base social, els destinataris/as, xarxa d’involucrats/ades,...), legals (relatius al reconeixement legal), i morals (relacionats amb la missió, valors, l’interès públic,...). En aquest aspecte, el rol de representació i d’interlocució de les xarxes o entitats paraigua és fonamental. Aquest tipus d’organitzacions poden tenir la capacitat de donar una visió global des «És molt més comprensible l’existència d’una organització de segon nivell si fa incidència política, de la seva independència i ja que la seva raó de ser és l’interès comú, és un transformar aquesta visió projecte col·lectiu.» transversal del sector en Extret d’una entrevista. agendes d’incidència a mig i llarg termini. Al voltant del concepte d’incidència política apareixen altres termes que, sovint, s’utilitzen indistintament i que es poden confondre entre ells. És el cas de paraules com sensibilització, lobby...La paraula lobby prové dels Estats Units i és un grup de pressió que vol convèncer l’autoritat pública fent valer els seus interessos legítims. Les ONGD posen en marxa aquesta faceta de la incidència política pels interessos particulars, en acciones conjuntes amb altres organitzacions i a través de plataformes de representació del sector. I pel que fa a la sensibilització, aquesta té per objectiu canviar idees i creences, informar i conscienciar sobre una determinada problemàtica. Per tant, la sensibilització i la incidència política poden caminar en paral·lel per aconseguir un objectiu comú: la transformació social.

Durant el 2005 i 2006 l’Observatori del Tercer Sector va realitzar un estudi sobre la incidència política a les entitats del tercer sector. Un avançament dels resultats es por trobar al quadern número 4 de la Col·lecció Debats OTS “La incidència política des del tercer sector”.

Criteris de selecció de les experiències A l’hora de fer la selecció de les bones pràctiques, s’han considerat diversos criteris. Tot i així, les experiències escollides no aspiren a ser les millors pràctiques, sinó a oferir exemples d’experiències d’incidència política. Així doncs, els casos que es destaquen s’han escollit en funció de les variables següents: Criteris de selecció de les experiències (per ordre alfabètic) Actualitat de l’experiència o del tema tractat

Èxit o impacte dels resultats de l’experiència

Coherència entre l’objectiu perseguit i les accions realitzades

Experiències o entitats de referència

Creativitat i innovació

Replicabilitat de les experiències

Actualitat de l’experiència o del tema tractat: totes les experiències escollides estan actualment actives o la seva finalització és recent. Coherència entre l’objectiu perseguit i les accions realitzades: les accions que es presenten van d’acord amb la missió de les organitzacions que treballen en la cooperació i segueixen uns criteris ètics i coherents amb la finalitat que persegueixen. Creativitat i innovació: s’han valorat els casos i les activitats que introdueixen una nova manera de fer les coses, que trenquen amb els hàbits i referències del passat. Èxit o impacte dels resultats de l’experiència: les pràctiques presentades han estat considerades d’èxit tant pel seu impacte en el sector com pels resultats obtinguts. Experiències o entitats de referència: s’ha tingut en compte que les experiències o les entitats escollides fossin referents en l’àmbit de la cooperació o que la seva experiència hagi creat una fita com a activitat d’incidència política. Replicabilitat de les experiències: els casos presentats es caracteritzen per la seva utilitat i per la possible replicació en alguna altra organització. A més a més dels criteris de identificació de les experiències susceptibles de ser destacades, la selecció definitiva s’ha fet prenent en consideració tota la diversitat de l’àmbit de la cooperació. La finalitat ha estat, doncs, reflectir la realitat del tema tractat de manera representativa i als criteris anteriors, s’afegeixen les variables següents: Criteris de representativitat de les experiències (per ordre alfabètic) Diversitat d’abast geogràfic de les experiències (local, estatal o internacional)

Representativitat d’entitats no lucratives i d’organismes públics en la mostra

Diversitats d’estratègies d’incidència (col·laboració/confrontació)

Tipus de destinataris de la incidència: empresa privada, poders públics, societat civil...

Diversitat de mitjans utilitzats a les pràctiques

Varietat de dimensions de les entitats o de les administracions

Diversitat d’abast geogràfic de les experiències: s’exposen experiències d’incidència política a nivell local, estatal o internacional. Aquests diferents nivells d’actuació i d’implementació territorial suposen diferents enfocaments, canals, recursos d’actuació... Diversitat d’estratègies d’incidència: s’han buscat experiències que utilitzin estratègies de col·laboració i altres de confrontació per poder comparar ambdues formes d’actuació. Diversitat de mitjans utilitzats: per tal d’oferir un ventall prou ampli d’experiències, s’ha cercat exemples on s’utilitzin diferents tipus de mitjans per realitzar incidència política: grups de pressió, processos de participació, mobilització social, ús dels mitjans de comunicació, etc. Representativitat d’entitats no lucratives i d’organismes públics en la mostra: en el primer plantejament de la recerca es detecta la importància de conèixer la diversitat de pràctiques que es realitzen en incidència política des dels diferents agents involucrats. Tipus de destinataris de la incidència: la incidència política pot estar dirigida a diversos destinataris (empresa privada, poders públics, societat civil...). Així, s’han recollit diferents experiències dirigides a un ventall ampli d’actors. Varietat de dimensions de les entitats o de les administracions: s’ha tingut present la dimensió d’aquestes, de tal manera que s’ofereixen exemples d’ens amb diferents dimensions, per tant, amb més o menys recursos i amb activitats d’índole diversa.

Estructura de l’experiència Les bones pràctiques seleccionades es presenten a través de fitxes que segueixen una estructura homogènia i fàcilment identificable. A continuació es mostra un esquema a tall d’exemple amb els diferents apartats que componen cada experiència: Títol de l’experiència i breu descripció.

Fitxa tècnica de l’experiència.

En què consisteix l’experiència? Descripció del cas.

Què se’n pot aprendre? Informació útil per a la replicabilitat del cas en altres organitzacions.

Més informació sobre l’experiència i sobre les entitats relacionades. Per què és rellevant? Justificació de la importància com a experiència en incidència política.

Experiència 1. El Pla Director de Cooperació al Desenvolupament La Federació Catalana d’ONG per al desenvolupament va participar en el procés d’elaboració del Pla director de cooperació al desenvolupament 2007-2010. Qui fa la incidència política: Federació Catalana d’ONG per al desenvolupament. A qui va dirigida la incidència política: a l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament i a les 85 entitats membres de la Federació. Àmbit geogràfic de l’experiència: català.

1.1. Per què és rellevant? L’experiència mostra com des d’una entitat de segon nivell es coordina i catalitza a les entitats federades per crear una línia de treball i un posicionament polític comuns de la cooperació. El cas és rellevant pel rol de la Federació Catalana d’ONGD (FCONGD) com a actor coresponsable en el disseny d’una política pública sobre cooperació al desenvolupament com és l’elaboració d’un Pla director de cooperació al desenvolupament 2007-2010. Poder influir en l’elaboració del Pla és clau ja que aquest és l’instrument principal de reflexió estratègica de la política de cooperació autonòmica. Durant el procés, la FCONGD va tenir un doble paper: de participació i de negociació, el qual va estar dirigit cap a les ONGD membres i cap a les institucions públiques.

1.2. En què consisteix? El 2006 l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD) inicia un procés d’elaboració del Pla director de cooperació al desenvolupament 2007-2010, que va ser aprovat pel Parlament de Catalunya el juliol del 2007. En el procés l’Agència articula la participació d’altres agents socials a partir de grups de treball on estan representats els diferents departaments de la Generalitat de Catalunya, sindicats, universitats i la FCONGD. La Federació veu com a una oportunitat el fet de poder estar presents en l’elaboració del nou Pla. La participació representa poder contribuir a generar dinàmiques de participació i de seguiment en les polítiques de cooperació impulsades pel Consell de Cooperació i per l’ACCD, i impulsar la capacitat propositiva i consultiva en aquest tipus de polítiques. D’aquesta manera, un any abans de l’aprovació, la FCONGD comença un procés d’aprenentatge i negociació per aportar una participació de qualitat en l’elaboració del Pla. Això va suposar dues estratègies paral·leles de treball. Per una banda, el treball tècnic amb les entitats federades i per 10

l’altra, el treball polític de negociació amb l’Agència, amb altres partits polítics... Quant a la part tècnica, la Federació va començar un procés d’autoformació. Es van organitzar cursos, adreçats a les entitats i realitzats per experts, per aprofundir en els conceptes i poder reflexionar sobre les noves visions de la cooperació; es va buscar literatura existent; es van analitzar altres plans directors tant d’altres comunitats autònomes com a propis (es volia capitalitzar en positiu l’experiència del Pla director anterior i el de l’Ajuntament de Barcelona), i a més, es van estudiar algunes experiències de cooperació descentralitzada de diferents països. A partir d’aquest primer plantejament es va crear un cronograma de treball. D’una banda, es feien reunions amb les diferents comissions de la FCONGD per debatre i per consensuar les aportacions i per explicar l’evolució i el procés de negociació a totes les entitats federades. De l’altra, la Federació tenia un rol de negociació i de representació a través dels membres de la Junta directiva dins els grups de treball de l’ACCD, així com amb grups de pressió i reunions amb els diferents partits polítics i amb els responsables tècnics i polítics de l’Agència. L’agenda venia marcada per les reunions del grups de treball (en base a sectors d’activitats i a països d’intervenció) i de les informacions que es rebien des de l’Agència. Alhora, s’intentava fer un treball per informar i per explicar el procés i les decisions preses a les entitats. En aquest sentit, la posició de la Federació va ser complexa ja que havia de mantenir el canal de diàleg amb l’Agència i amb les entitats alhora. El balanç del procés es pot llegir partint dels dos àmbits: el tècnic i el polític. Tècnicament es va aconseguir que es recollís la primera proposta de la FCONGD on s’utilitza la noció de “cooperació transformadora” i el concepte de “pobresa de capacitats” d’Amartya Sen, que engloba la manca d’oportunitats econòmiques però també les de caire social, polític, cultural i psicològic. També es va aconseguir que la transversalitat tingui caràcter obligatori i, per tant, que tota acció englobi els temes dels drets humans, la governança, l’enfortiment del teixit social, la perspectiva de gènere i la sostenibilitat mediambiental. Aquest pes més gran dels objectius transversals es tradueix, a més, en un augment de l’atribució pressupostària als mateixos. Tanmateix, la proposta de la FCONGD sobre la selecció de països prioritaris no va ser atesa. En l’àmbit polític, el procés ha suposat un pas endavant en les relacions amb l’ACCD, i s’ha reforçat com a figura de referència del tercer sector.

1.3. Què se’n pot aprendre? -La creació d’un discurs comú entre les entitats membres d’una organització de segon nivell permet encaminar el treball cap a la mateixa direcció. Això s’aconsegueix donant veu a totes les entitats, demanant el seu posicionament i la seva implicació. Aquest procés dóna un sentit global al treball quotidià de les entitats que al seu dia a dia poden perdre la visió estratègica de la seva activitat. -L’experiència mostra la importància del lideratge i de la implicació de les persones que formen part de la Junta en un procés estratègic. Aquesta implicació ha de ser una constant durant tot el procés per obtenir més resultats i un impacte més gran de la incidència. -Per evitar les incerteses i concretar les accions futures és important conèixer el funcionament dels processos legals i administratius i reconèixer la conjuntura política del moment. En aquesta experiència es van fer patents les limitacions dels processos participatius ja que alguns temes dependrà de la voluntat política el seu desplegament. -Una entitat de segon nivell pot veure’s enfortida en capacitats, en formació i en recursos, després d’un procés d’incidència en les polítiques públiques. A més, cal que la participació creï vincles més estables entre les entitats membres i l’organització que les aglutina.

Més informació: -Federació Catalana d’ONG per al desenvolupament: www.pangea.org/fcongd -Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament: www.cooperaciocatalana.net (en aquest mateix web es pot trobar el Pla director de cooperació al desenvolupament 2007-2010).

Experiència 2. El deute extern La campanya Qui deu a Qui? té com a objectiu sensibilitzar, denunciar i mobilitzar al voltant de l’abolició del deute extern, i el reconeixement i restitució d’altres deutes socials i ambientals que el nord deu al sud. Qui fa la incidència política: diferents persones vinculades a la campanya, tant des de les organitzacions membres com de forma particular. A qui va dirigida la incidència política: Govern català i espanyol, empreses transnacionals espanyoles, institucions multilaterals, societat civil organitzada, moviments socials i altres organitzacions del tercer sector. Àmbit geogràfic de l’experiència: català, estatal i internacional.

2.1. Per què és rellevant? La campanya incideix a crear i a introduir un nou plantejament i un nou discurs sobre el deute financer, o deute extern, dels països perifèrics als països centrals, basat en el reconeixement de la il·legitimitat del deute extern. S’incorporen en el discurs sobre les relacions nord-sud altres deutes que en aquest cas tenen els països centrals amb els països perifèrics, com són el deute ecològic, el deute històric i el deute social. Aquesta experiència uneix l’activisme d’investigació amb l’activisme polític. És una incidència realitzada des de la heterogeneïtat de les organitzacions que formen la plataforma Qui deu a qui? i que està orientada a les administracions públiques, a empreses estatals i internacionals, i també a les pròpies ONG.

2.2. En què consisteix? L’any 2000, aprofitant la celebració de les eleccions generals espanyoles, es va realitzar una consulta popular relativa a l’abolició del deute extern que va tenir força ressò a tot l’Estat (hi van participar més d’un milió de persones). Durant els anys següents es va detectar un interès decreixent i poca mobilització sobre aquest tema i per això es va decidir iniciar una campanya per tornar a posar el debat sobre la taula. El 2005, s’aprofita que es dóna una conjuntura política favorable per iniciar les primeres accions: és l’any en què hi ha la proposta de llei del deute extern, a la reunió dels països del G8 és un dels temes centrals, i es dóna un canvi de govern a Espanya que pot facilitar el diàleg en termes de deute. La campanya ¿Quién debe a quién? és a nivell estatal i a cada comunitat i territori es lidera i s’organitza de diferent manera a través de diverses organitzacions. A nivell estatal, la campanya neix principalment de l’impuls de la Red Ciudadana por la Abolición de la Deuda Externa (RCADE), però, de seguida, s’hi sumen altres organitzacions. A Catalunya la campanya es crea com a resposta a 13

una crida feta per persones que estaven vinculades a la XCADE i a l’Observatori del Deute en la Globalització, però de seguida s’hi sumen altres organitzacions. Totes les accions s’orienten cap a uns objectius específics que són: -Lluitar per unes polítiques necessàries per abolir el deute extern i per evitar qualsevol política econòmica que tingui repercussions negatives sobre altres països. -Fomentar la participació ciutadana, tant al nord con al sud i traslladar la idea de coresponsabilitat, tant en les causes del deute extern com en la cerca de solucions per a la seva abolició. -Denunciar la il·legitimitat del deute extern i la perversió dels mecanismes de generació de nous deutes. -Exigir al govern espanyol, la realització d’auditories públiques i integrals sobre la legitimitat del deute bilateral i l’anulació del deute il·legítim. -Promoure un debat social i polític al voltant de les conseqüències del deute ecològic adquirit amb els països empobrits, demanar el seu reconeixement, establir mecanismes per la seva restitució i aplicar polítiques que evitin la seva generació. -Reclamar la derogació de totes aquelles polítiques públiques que fomenten un model de societat poc sostenible. -Construir xarxes socials fortes, autònomes i que treballin per a la participació i per a la satisfacció de les necessitats de la ciutadania. L’estratègia principal de la campanya ha estat doble: la difusió, la mobilització i la influència a la ciutadana; i la pressió a la classe política. S’entén que el treball en un dels àmbits crea sinergies i facilita la força que es té en l’altre. Un dels grans reptes de les ONG és arribar a la ciutadania i això sovint es pot aconseguir a través d'una incidència política que faci visible el treball realitzat. De la mateixa manera, el suport de la ciutadania i l’enfortiment de la base social d’una ONG afavoreix el potencial d’aquesta per tenir força d’influència a nivell polític. Aquesta estratègia de sumar forces entre ambdues esferes s’ha combinat amb la recerca i la investigació. La primera acció rellevant amb la qual es comença la campanya consisteix en la realització d’un tribunal popular d’opinió per jutjar el deute extern que es va dur a terme a Madrid la tardor del 2005, amb sessions prèvies a Barcelona, Còrdova i Salamanca, i sessions posteriors a Palència i Astúries. El tribunal tenia per finalitat definir i jutjar les responsabilitats del govern espanyol, les empreses transnacionals espanyoles i les institucions financeres internacionals en relació als danys ocasionats pel deute extern. Aquesta primera acció va permetre incorporar a molts actors de la societat civil, tant a catalans com estatals, i sobretot, va donar a conèixer la campanya i el seu contingut.

L’inici de la campanya a Barcelona va estar impulsat per l’XCADE, l’Observatori del Deute en la Globalització i EntrePobles, però és a partir d’aquest esdeveniment que es comencen a adherir a la campanya moltes altres entitats formant una plataforma de més de 50 organitzacions. La plataforma ha dut a terme diferents accions, entre les quals destaquen: -Tribunal Internacional d’Opinió per jutjar el Deute Extern. -Campanya Internacional contra Repsol YPF (Repsol, contrajunta de afectados). -Accions de seguiment, posicionament i treball de pressió en la Llei Reguladora de la Gestió del Deute Extern. -Campanya contra ENCE, empresa paperera d’Uruguai. -Accions de seguiment, posicionament i treball de lobby per ampliar la Llei de gestió mediambiental de les empreses espanyoles -Setmana d’Acció Global contra el Deute Extern i les IFIs (Institucions Financeres Internacionals). La Setmana d’Acció Global és una convocatòria del Fòrum Social Internacional realitzada a, com a mínim, 20 països. A Catalunya es va organitzar un cicle de xerrades, titelles, cinefòrum, taules rodones, un concert i la marxa CaçaDeutes. La valoració de la setmana és positiva tant per la participació (va arribar a més 1.000 persones) com per la implicació en l’organització d’un grup notable de voluntariat. Ha permès que augmentés el nivell d’activitat de la campanya i ha fet que quedés enfortida. En aquest sentit, la campanya es caracteritza per moments d’expansió i d’intensitat en les accions, i d’altres moments de contracció en els que s’intenta mantenir l’interès a través de l’enviament de notes de premsa, la realització de formació, l’edició de materials, desenvolupant accions de sensibilització o treballant en la recerca sobre la temàtica. A més, des de la campanya s’han establert aliances amb organitzacions internacionals com ara Eurodad (European Network On Debt And Development), Jubileu Sud i el CADTM (Comité pour l’Anulation de la Dette du Tiers Monde) amb les quals s’intercanvia informació i en moments concrets es fan accions conjuntes. La valoració de la campanya permet observar com s’ha aconseguit una incidència en el canvi de visió i discurs sobre el deute en diferents actors: ONG, Administració, classe política i opinió pública. Si abans s’enfocava aquest tema en termes d’ajuda internacional, cada vegada més l’abolició del deute extern és entesa com un tema de justícia.

2.3. Què se’n pot aprendre? -La flexibilitat de la campanya ha propiciat una participació activa de persones i d’entitats heterogènies. La plataforma és oberta. En qualsevol moment, una entitat o una persona s’hi pot incorporar encara que sigui amb diferents nivells de compromís. A més, l’afinitat política i personal de les persones que formen la plataforma permet un millor desenvolupament de la campanya. -La coordinació entre diverses entitats amb diferents rols dins la campanya (organització d’activitats, investigació, pressió sobre els agents polítics, difusió, establiment de vincles amb altres organitzacions internacionals,...) serveix per aprofitar els recursos i les capacitats específiques de cadascuna. A més, pot resultar positiu connectar amb actors externs de la plataforma com ara universitats, moviments socials o d’altres organitzacions internacionals. -Treballar de forma paral·lela les activitats dirigides a canviar l’opinió pública i les activitats de pressió política permet tenir més impacte en ambdós camps. En aquesta línia, a la campanya es coordinen i s’impulsen estratègiques de diferent índole: seguiment de decisions polítiques, recerques aplicades sobre l’impacte de les polítiques, seminaris i cursos de formació, articles i llibres de divulgació, activitats de mobilització popular, etc. -La recerca i la investigació poden ser eines al servei de les demandes i les necessitats de la mateixa campanya per aportar contingut i influència política.

Més informació: Pàgina web de la campanya: www.quideuaqui.org Observatori del Deute en la Globalització: www.odg.cat EntrePobles: www.pangea.org/epueblos Mans Unides: www.mansunides.org Justícia i Pau: www.justiciaipau.org Ecologistas en Acción: www.ecologistasenaccion.org Setem Catalunya: www.setem.cat

Experiència 3. L’accés als medicaments El cas Novartis és una campanya organitzada per Intermón Oxfam i Metges sense Fronteres Espanya amb l’objectiu d’impedir que prosperi la denúncia d’aquesta farmacèutica al govern indi. Qui fa la incidència política: Intermón Oxfam i Metges sense Fronteres. A qui va dirigida la incidència política: a Novartis, a grups parlamentaris i a l’Organització Mundial del Comerç. Àmbit geogràfic de l’experiència: internacional.

3.1. Per què és rellevant? Aquesta campanya neix de l’aliança entre dues organitzacions de referència que treballen per un objectiu comú i molt concret. La campanya té projecció internacional però es dóna la circumstància que la seu de la farmacèutica Novartis, que té decisió sobre la regió de l’Índia es troba situada a Barcelona. Així, les dues organitzacions tenen un paper clau i poden influir localment en aquesta multinacional, de tal manera que finalment es repercuteix en el procés global de la campanya. La campanya, a més, destaca pel fet que dues ONGD fan incidència sobre un actor privat del Nord a partir de l’alineament amb una Administració pública i organitzacions socials del Sud. L’impacte aconseguit va afavorir la consecució de l’objectiu proposat ja que el Tribunal de Chennai (Índia) va desestimar la demanda de Novartis contra la llei de patents de la Índia.

3.2. En què consisteix? En els últims anys s’ha obert un debat sobre l’accés als medicaments dels països del Sud. L’any 2001 es va organitzar una gran coalició internacional d’ONG per posar sobre la taula el canvi de legislació sobre patents en la reunió de l’Organització Mundial del Comerç (OMC) a Doha. Aquesta llei, es va reformular i va atorgar als governs la capacitat d’incorporar certes flexibilitats dirigides a protegir la salut pública i promoure l’accés als medicaments per a tothom; és el que es coneix com a la Declaració de Doha i de salut pública. Tot i així, durant anys, cap país havia pogut aplicar aquesta Declaració ja que la modificació de la legislació nacional es trobava amb la denúncia de grans empreses farmacèutiques com Novartis. Davant aquesta situació, el novembre del 2006, s’engega una campanya a nivell estatal impulsada per Intermón Oxfam conjuntament amb altres organitzacions. Aquesta es va iniciar amb el llançament de l’informe Patentes contra pacientes, dirigit als polítics amb influència de negociació a 17

l’OMC. Al document es denunciava l’incompliment de l’aplicació i de les flexibilitats que introdueix la Declaració de Doha fruit de la pressió de les empreses farmacèutiques. Un dels casos que es va obrir després de la Declaració de Doha va ser el de l’empresa farmacèutica Novartis, la qual va denunciar el govern indi per no atorgar-li la patent del medicament Glivec (pel tractament del càncer). Novartis demanava una protecció de patents més àmplia per als seus productes en la legislació índia i al·legava que la llei de patents d’aquest país no complia les normes de l’OMC. El govern indi considerava que aquest medicament era una lleugera modificació però no una autèntica innovació. Segons el disseny de la llei índia l’establiment d’una patent es garanteix quan és una innovació. A partir d’aquest fet, diverses ONG de malalts de càncer van llençar una crida internacional per prendre mesures contra la denúncia. És en aquest moment quan Intermón Oxfam (IO) i Metges Sense Fronteres Espanya (MSFE) se sumen en aquesta gran campanya internacional. El treball conjunt de les dues ONG a nivell estatal té gran importància estratègica a nivell internacional ja que la divisió de Novartis a Barcelona dirigeix l’àrea de Mercats Emergents i per tant és la responsable també de la Índia. L’activitat de la campanya es basa en la realització d’accions de pressió política, en impacte als mitjans de comunicació i en activitats de mobilització popular. Les activitats de pressió van consistir en diverses cartes firmades per les ONG, dirigides a persones rellevants de diferents ministeris i institucions relacionats amb el tema, demanant el seu pronunciament a favor del govern indi. L’acció de lobby estava dirigida als parlamentaris espanyols per tal d’obtenir la seva declaració institucional. Es va aconseguir que en el Congrés dels Diputats, la Comissió de Salut i Consum aprovés una declaració on es demanava el compliment de la Declaració de Doha, i el respecte d’aquest per part dels governs i de les empreses. Des de les oficines locals, es van aconseguir sis declaracions institucionals de parlamentaris (País Basc, Navarra, Cantabria, Andalusia i Extremadura) que demanaven per unanimitat que Novartis abandonés el cas. El Parlament de Catalunya va fer una declaració conjunta després de mesos de negociacions i de retards en la votació fruit de la forta contrapressió de la farmacèutica. La repercussió als mitjans de comunicació, la recollida de firmes (500.000 persones de tot el món) i la mobilització popular van ser claus per a la resolució d’aquesta declaració. A més, la campanya va comptar amb el suport de personalitats internacionals.

A nivell estatal es van organitzar dos grans esdeveniments de mobilització, un a Barcelona i un altre a Madrid, amb la finalitat de cridar l’atenció dels mitjans de comunicació i de recollir peticions contra el cas Novartis. L’acte a Madrid s’anomenava Vidas Suspendidas i volia il·lustrar les dificultats que tenen als països empobrits respecte a l’accés a medicaments (consistia a pujar a una torre i saltar de la part superior intentant agafar una pastilla). A Barcelona, aprofitant la conjuntura de la reunió entre IO i MSFE amb Novartis, es van posar als carrers uns llits amb gent estirada on es podia llegir “massa pobre per ser tractat”. Tota aquesta feina va en paral·lel a les diferents pressions que es realitzen a nivell europeu i internacional. La pressió i la incidència política de la campanya va tenir el seu resultat ja que el Tribunal Indi es va pronunciar dient que no existia cap motiu per declarar inconstitucional la legislació, i que, en tot cas, Novartis podia, si volia, traslladar la seva denúncia als Tribunals de l’OMC. A partir d’aquest fet, Novartis va anunciar que retiraria tots els seus centres d’investigació de l’Índia.

3.3. Què se’n pot aprendre? -L’alineament entre les dues ONG que realitzen la campanya, i el fet que treballin conjuntament per un objectiu concret i clar, així com també la forta presència i cobertura mediàtica, són fonamentals per a l’èxit d’una campanya com aquesta. -La complicitat amb les contraparts del països del sud pot facilitar informació i així disposar de més arguments per pressionar. En campanyes internacionals també és important comptar amb la col·laboració de les altres seus de les organitzacions, per poder respondre als reptes d’investigació i de relacions públiques als quals ha de respondre. -Una campanya d’incidència política com aquesta pot suposar per a l’organització un aprenentatge intern pel que fa a la formació, l’estructura, la creació d’aliances i de protocols o la sistematització. -En moltes campanyes es treballa la pressió política com una estratègia paral·lela i coordinada amb activitats de mobilització popular i d’impacte als mitjans de comunicació. Disposar del suport de figures rellevants internacionals pot donar força i legitimitat a la reivindicació. Més informació: Intermón Oxfam: www.intermonoxfam.org Metges sense fronteres Espanya: www.msf.es Novartis: www.novartis.es Govern Indi: http://india.gov.in Organització Mundial del Comerç: www.wto.org

Experiència 4. Compra pública ètica La Xarxa per la Compra Pública Ética és una iniciativa de diferents administracions públiques i Setem Catalunya per impulsar i coordinar experiències d’introducció de criteris ètics i socials en la contractació de roba i tèxtils de les administracions públiques. Qui fa la incidència política: els organismes que formen la Xarxa (diferents administracions i Setem). A qui va dirigida la incidència política: a organismes que formen la Xarxa, a altres administracions públiques, a proveïdors de l’Administració, a empreses i a la societat civil. Àmbit geogràfic de l’experiència: català.

4.1. Per què és rellevant? La Xarxa per la Compra Pública Ética (Xarxa x CPE) és un exemple de la concertació entre vàries administracions públiques i una ONG de cooperació, Setem Catalunya. D’una banda, les administracions assumeixen un paper de coresponsabilitat i busquen mecanismes per garantir la coherència del seu consum institucional amb els principis dels serveis públics. Així mateix, les administracions de la Xarxa x CPE incideixen a la societat civil més propera i també a altres administracions públiques. D’altra banda, la compra pública ètica permet incidir en l’esfera de l’empresa privada per tal que estableixi mecanismes de control en els processos de producció.

4.2. En què consisteix? La Unió Europea estima que els contractes de subministraments, serveis i obres públics equivalen a un 16% del PIB europeu. D’aquesta manera, les administracions tenen un paper important i poden influir en el mercat a partir d’un àmbit d’actuació principal: les compres públiques. En aquest sentit, Setem va iniciar alguns programes i algunes accions de promoció o de suport al comerç just i al consum responsable a les administracions catalanes. A partir d’aquestes iniciatives, al 2004, neix la Xarxa per la Compra Pública Ética sota l’impuls de la Diputació de Barcelona, el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament i els ajuntaments de Barcelona, Badalona i Manresa i amb la dinamització de Setem. El seu principal objectiu és impulsar i coordinar experiències d’introducció de criteris ètics i socials en la contractació de roba i tèxtils de les administracions públiques. La Xarxa x 20

CPE també vol oferir incentius a les empreses proveïdores per avançar en la seva responsabilitat sobre el conjunt dels seus processos de producció i sobre les condicions socials i laborals de les persones treballadores que hi intervenen. La Xarxa x CPE organitza diferents activitats amb l’objectiu d’incidir a altres administracions i per continuar construint Xarxa. A més, cada Administració incideix de forma individual i directa a la societat civil del seu municipi o àmbit d’actuació. Aquestes activitats consisteixen en l’organització de jornades de treball, reunions informatives, la publicació de documents que recullen els criteris, les mesures, les eines jurídiques...i que es posen a l’abast d’administracions o d’altres agents interessats. Una eina important de la Xarxa x CPE és el seu web on es poden trobar alguns d’aquests documents, exemples de bones pràctiques o d’experiències d’altres administracions catalanes, espanyoles i europees, etc. Una de les iniciatives duta a terme va ser la de l’Ajuntament de Barcelona, el qual va obrir un concurs per establir quina empresa seria la proveïdora de l’uniforme del personal de Parcs i Jardins. Abans de fer-lo públic, es va investigar per conèixer el marc jurídic de la compra pública, es va crear un grup de treball amb tècnics de l’Ajuntament i tècnics juristes per poder determinar quines possibilitats oferia la legislació vigent per introduir clàusules ètiques en el subministrament. Les empreses tenien tres possibilitats: firmar un document on es comprometessin que durant tot el procés de producció del seu producte es compleixen els convenis de l’Organització Internacional del Treball, presentar una auditoria i/o presentar un monitoreig que hagués fet una entitat independent. Finalment, l’empresa que va guanyar el concurs havia fet una auditoria social. Actualment, la Xarxa també compta amb el suport de l’Agència Catalana del Consum i l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (Generalitat de Catalunya) i hi estan adherides 16 administracions d’arreu de Catalunya. En aquest sentit, un dels reptes és ampliar la dimensió de la Xarxa de CPE i que més administracions assumeixin els criteris ètics i socials en la contractació.

4.3. Què se’n pot aprendre? -El consum responsable de l’Administració pública té un impacte en altres actors socials com les empreses i la societat civil. L’Administració pot ser una figura exemplar i pot influenciar als altres actors a adoptar també aquestes línies d’actuació. -De la mateixa manera, crear un espai de concertació entre diverses administracions i una entitat de cooperació enriqueix als agents implicats i pot incidir sobre altres agents. -El treball a nivell local per introduir unes bones pràctiques en els ajuntaments pot veure’s replicat en altres administracions d’abast més ampli. -En relació al punt anterior, la introducció de bones pràctiques en la contractació i compra pública dels ajuntaments pot ser una estratègia per introduir un tema com és el consum crític dins l’agenda política. -Les ONGD poden aprofitar les complicitats creades a través de les col·laboracions i els treballs previs amb departaments i les persones de les administracions i així tenir una incidència política interna dins d’aquestes i continuar col·laborant per engegar nous projectes o campanyes. Més informació: Xarxa Compra Pública Ètica: www.comprapublicaetica.cat Ajuntament de Barcelona: www.bcn.es Ajuntament de Badalona: www.badalona.cat Ajuntament de Manresa: www.ajmanresa.cat Diputació de Barcelona: www.diba.es Fons Català de Cooperació al Desenvolupament: www.fonscatala.org Setem Catalunya: www.setem.cat

Experiència 5. Unión Fenosa a Nicaragua Campanya internacional que denuncia les accions de l’empresa Unión Fenosa a Nicaragua. Qui fa la incidència política: diferents moviments socials i entitats espanyoles i nicaragüenques. A qui va dirigida la incidència política: a l’empresa Unión Fenosa, al govern espanyol i al govern nicaragüenc. Àmbit geogràfic de l’experiència: internacional.

5.1. Per què és rellevant? La campanya La Irresponsabilidad social de Unión Penosa és un exemple de com les entitats del tercer sector poden exercir un rol de seguiment i control a les empreses multinacionals. Així doncs, aquesta experiència permet visualitzar com la incidència política pot ser una manera de defensar els drets civils exigint canvis en l’actuació de les empreses privades, així com també demanant una aposta política dels governs en aquesta direcció. Un aspecte que cal destacar de la campanya és la seva composició ja que està formada per moviments i per organitzacions socials tant de països del Nord com del Sud.

5.2. En què consisteix? L’agost del 2006 esclata a Nicaragua una crisi energètica protagonitzada per la falta d’inversions que crea una situació de greus dèficits pel que fa al subministrament en un país com Nicaragua, amb un 70% de la població sota el llindar de pobresa, els dèficits suposen una catàstrofe social. És a partir d’aquesta crisi que sorgeix la idea, per part de la Red Nacional de Defensa de los Consumidores de Nicaragua, de denunciar aquests fets. La Red es posa en contacte amb la Casa de Nicaragua de Barcelona i el setembre del 2006 diferents organitzacions que treballaven en campanyes com Qui deu a Qui inicien el procés per crear l’estructura d’una xarxa que lideri la campanya. S’estableixen contactes amb moviments i amb entitats que treballen a Nicaragua, i amb organitzacions del Nord que es volen adherir a la denúncia. La campanya s’estructura en el que es considera una primera fase anomenada Nicaragua a les Fosques que té com a objectiu valorar quin és el deute social d’Unión Fenosa, i aconseguir que pagui pels danys i pels perjudicis provocats. Encara que les primeres accions se situen a Nicaragua, en posteriors fases de la campanya es vol continuar denunciant les irregularitats de l’empresa en altres països on també està present (Colòmbia, Costa Rica, Guatemala...).

La campanya vol fer la màxima pressió possible tant a Unión Fenosa, com al govern de Nicaragua i als polítics espanyols. Aquesta empresa és de capital espanyol i és per això que la campanya planteja al govern espanyol la responsabilitat envers les empreses nacionals que actuen a l’estranger. Els primers passos que es van realitzar tenien com a objectiu posar sobre la taula l’assumpció de responsabilitats per part de diferents actors. D’aquesta manera, es va explicar com s’havia arribat a la crisi energètica i quins elements havien comportat la privatització dels serveis públics. Davant d’aquestes situacions la campanya s’ha enfocat a partir de dues estratègies: divulgar i sensibilitzar; i dur a terme pressió política tant a Espanya com a Nicaragua. La primera estratègia es materialitza principalment en aprofitar els espais de difusió com són els mitjans de comunicació i Internet. Periòdicament es realitzen enviament de notes de premsa, articles d’opinió, etc. També la campanya disposa d’un web on es publiquen articles d’opinió i on recullen les diferents insercions als mitjans sobre Unión Fenosa i sobre la campanya. Per altra banda, la segona estratègia ha estat fer pressió directa als governs i a l’empresa amb cartes on es denunciaven els fets. Amb el canvi de govern de Nicaragua, el novembre del 2006, la campanya decideix fer un seguiment de les polítiques i de les negociacions del nou govern sandinista amb la multinacional. Una altra fita clau per a la campanya ha estat col·laborar en la realització del Tribunal Permanent dels Pobles. Aquest Tribunal té com a vocació donar visibilitat i clarificar en termes de dret aquelles situacions en les quals la violació de drets fonamentals no troba reconeixement ni resposta institucionals. En el cas de Fenosa, el Tribunal ha comptat amb la col·laboració i impuls del Movimiento Social Nicaragüense Otro mundo es Posible. La campanya ha donat suport a la recerca i ha aportat testimonis i arguments. Aquest judici popular ha considerat culpable Unión Fenosa, el govern de Nicaragua, el govern espanyol i les institucions financeres internacionals, de diferents accions o omissions que han provocat la crisi a Nicaragua i a d’altres països on aquesta empresa està present. Després d’aquest esdeveniment la plataforma del Movimiento Social Nicaragüense Otro Mundo es Posible ha volgut continuar en el mateix camí amb una nova acció: la realització d’un referèndum per consultar si es vol que Unión Fenosa marxi de Nicaragua, i també si caldria tornar a nacionalitzar el sector energètic. Actualment aquesta plataforma i les entitats adherides estan recollint firmes al respecte. La campanya La Irresponsabilidad social de Unión Penosa hi col·labora i n’està fent seguiment. La valoració que s’ha fet fins ara de la campanya és força positiva tant per la presència mediàtica així com pel recolzament d’una important base social que ha aconseguit a Nicaragua com entre les entitats espanyoles (estan adherides a la campanya més de 60 organitzacions). Aquests fets han permès que la campanya hagi estat acceptada com a interlocutora i com a actor clau del conflicte energètic. Això ha quedat palès quan l’empresa i el 24

govern s’han vist obligats a donar resposta a les seves demandes en diferents comunicats, encara que les respostes hagin estat en la línia de no assumpció de responsabilitats.

5.3. Què se’n pot aprendre? -Les característiques de la denúncia han originat vincles entre diferents entitats de la societat civil organitzada (moviments socials, associacions de consumidors i d’altres organitzacions del país) que no acostumen a treballar conjuntament. Buscar aquestes col·laboracions facilita arribar a una base social més àmplia i tenir un impacte més gran en l’acció. -Lligat al punt anterior, la incidència política d’una campanya té més impacte si exerceix pressió a actors clau, fa ressò i recull les demandes de la societat civil i dels moviments socials d’un territori. -Fer ús de les Tecnologies de la Informació i les Comunicacions obre nous espais de participació i facilita la coordinació entre els diversos agents que treballen en la campanya. Un aspecte important de moltes campanyes de denúncia i de sensibilització és la vehiculació de la informació a partir dels llocs web. -Aprofitar els vincles i les sinèrgies creats entre entitats que han treballat conjuntament en campanyes anteriors permet engegar amb més facilitat una nova campanya ja que el coneixement mutu facilita el procés.

Més informació: Pàgina web de la campanya: www.unionpenosa.org Observatori del Deute en la Globalització: www.odg.cat Red Nacional de Defensa del Consumidor de Nicaragua: http://rndc.org.ni Govern d’Espanya: www.la-moncloa.es Govern de Nicaragua: www.presidencia.gob.ni

Experiència 6. El codesenvolupament El Fons Català de Cooperació al Desenvolupament impulsa la línia del codesenvolupament fomentant la participació i el treball conjunt entre els ajuntaments, les entitats de persones immigrades i altres organitzacions del tercer sector. Qui fa la incidència política: Fons Català de Cooperació i entitats del tercer sector. A qui va dirigida la incidència política: a ajuntaments que formen part del Fons, a entitats de persones immigrades i a altres organitzacions del tercer sector. Àmbit geogràfic de l’experiència: català.

6.1. Per què és rellevant? Aquesta experiència se centra en el treball del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament en matèria de codesenvolupament. Aquesta entitat treballa des de l’àmbit local i comunitari en la introducció d’un enfocament de cooperació integral i descentralitzat, dissenyat i implementat a partir de la participació dels actors implicats. El Fons intenta involucrar el col·lectiu immigrant en el disseny i en l’execució de les polítiques, de manera que aquests tinguin un rol actiu i solidari amb el seu país d’origen i contribueixin a la transformació política i social. Aquest treball d’incidència política és rellevant perquè es realitza des d’un organisme públic i està dirigit cap a actors diversos com són els ajuntaments, les entitats de persones immigrades i altres organitzacions del tercer sector. La principal estratègia és l’enfortiment d’aquests actors per tal que treballin conjuntament la línia del codesenvolupament.

6.2. En què consisteix? Des del 1996 el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament promou els projectes de codesenvolupament (procés que vincula les migracions internacionals i el desenvolupament per tal que tant el país d’origen com el d’acollida es beneficiïn del fet migratori) com un dels seus principals eixos temàtics. Des dels inicis, es va detectar que per introduir la línia de codesenvolupament calia conèixer de prop la realitat de les associacions de persones immigrades i posar-les en contacte amb els ajuntaments. En aquest sentit, el treball del Fons s’ha orientat a desenvolupar la cooperació a partir de l’enfortiment dels processos d’empoderament local, tant des de les administracions locals com des de l’àmbit comunitari. El projecte de codesenvolupament del Fons es formula a partir de dos eixos d’actuació principals. Per una banda, la creació d’un projecte de cooperació internacional i, per tant, d’actuació i ajuda al desenvolupament 26

en un país empobrit. Per altra banda, aquest mateix projecte és també el pretext per treballar la integració i l’empoderament social i polític dels col·lectius immigrants, perquè siguin actors actius en la transformació política i social tant del seu país com del país que els acull. Aquest plantejament suposa apostar per fer canvis al nord a la vegada que s’afavoreix la transformació en el país receptor de l’ajuda al desenvolupament. En ambdós eixos d’actuació cal comptar amb el rol actiu i de participació dels actors implicats. Normalment, el procés s’inicia en el moment que un ajuntament demana al Fons realitzar un projecte de codesenvolupament. L’impuls d’aquesta proposta pot provenir tant de l’àrea de serveis socials com de la de cooperació. El projecte de codesenvolupament plantejarà la necessitat de col·laboració d’ambdós àrees en una política comuna i transversal. En alguns casos, són les mateixes associacions d’immigrants les que han impulsat la demanda d’aquest tipus de treball comú, i en d’altres casos, és el Fons qui es posa en contacte amb l’Ajuntament i les associacions. L’inici del projecte consisteix en detectar els actors clau que caldrà implicar en el procés de diagnosi, disseny i implementació del projecte. Moltes vegades s’involucren associacions de persones immigrades estructurades però altres vegades caldrà contactar amb grups o col·lectius que no ho estan tant. El següent pas que cal realitzar consisteix a establir els canals de comunicació necessaris perquè l’Ajuntament i el col·lectiu immigrant treballin conjuntament. Aquest vincle es crea a partir de la realització d’un curs de formació dirigit als diferents actors que servirà per anar consensuant punts de partida i per crear un espai d’intercanvi i de coneixement mutu. Una vegada engegats els canals d’actuació i de participació es comença el procés d’elaboració de les accions. El Fons aporta tota la informació i les tècniques necessàries, però el projecte es gestiona a partir de la negociació entre Ajuntament i col·lectius immigrants. Una de les estratègies principals de tot aquest procés passa per enfortir l’estructura dels grups o associacions d’immigrants per tal que puguin assumir l’eficiència i l’eficàcia de la gestió del projecte. El sentit de tot aquest treball conjunt és que les preocupacions i les dificultats d’uns es transformin en projectes de treball de tots. Un exemple de l’èxit dels projectes que ha iniciat el Fons és el cas de l’Ajuntament de Lleida on, un cop finalitzat el projecte que es va formular, es va considerar que es necessitava més temps perquè Ajuntament i associacions continuessin treballant. És per això que, es va decidir crear una taula de treball per consensuar metodologies, estratègies i per organitzar projectes. Tot el procés, que va durar un any, va ser molt participatiu i positiu per a tots els actors implicats. Aquest és un exemple de d’una línia de treball de les polítiques de desenvolupament per enfocar-les al codesenvolupament i gestionar-les a través de metodologies 27

participatives que vinculin les associacions de persones ajuntaments.

immigrades i els

Un altre dels aspectes que ha aportat la tasca del Fons és que totes les associacions d’immigrants amb les quals treballa són als Consells municipals de Cooperació, i per tant, les mateixes associacions poden tenir una incidència política tant als ajuntaments, com a la ciutadania i als propis immigrants.

6.3. Què se’n pot aprendre? -Els processos de participació en la gestió de projectes i polítiques públiques plantegen la necessitat i l’oportunitat d’identificar, d’estructurar i d’empoderar grups socials poc definits (com ara els col·lectius i les associacions de persones immigrades) amb l’objectiu de convertir-los en interlocutors polítics amb capacitat propositiva. D’aquesta manera, l’estructuració de les entitats del tercer sector permet enfortir i canalitzar la participació de la ciutadania en el sistema polític. -Potenciar l’organització de les persones immigrades i donar-los canals per participar políticament enforteix la integració d’aquest col·lectiu social amb risc d’exclusió. Donar veu i canals de participació política a col·lectius normalment exclosos d’aquest àmbit pot facilitar la integració d’aquests. -Territorialitzar les polítiques i treballar-les des d’àmbits locals comportar, a llarg termini, la consecució de canvis a nivell global.

pot

-L’experiència mostra la importància del treball conjunt entre els diferents agents per tal de millorar les relacions. D’aquesta manera, s’aconsegueix, a través de la col·laboració, aprofundir en la transformació social. Més informació: -Fons Català de Cooperació al Desenvolupament: www.fonscatala.org -Ajuntament de Lleida: www.paeria.es.cat

Experiència 7. Agermanament Sant Boi – San Miguelito Aquesta experiència planteja la incidència política que ha tingut l’agermanament de Sant Boi i San Miguelito en ambdues poblacions i en les organitzacions dels municipis. Qui fa la incidència política: Ajuntament de Sant Boi, Ajuntament de San Miguelito i les entitats dels municipis. A qui va dirigida la incidència política: a la població de Sant Boi i de San Miguelito, als dos ajuntaments i a diferents organitzacions dels municipis. Àmbit geogràfic de l’experiència: internacional.

6.1. Per què és rellevant? L’agermanament entre Sant Boi i San Miguelito destaca per la seva continuïtat al llarg dels anys. Tot i els canvis polítics que es donen a San Miguelito, es decideix, i és una intenció i voluntat política, mantenir l’agermanament, ja que aquest parteix de la filosofia de ser un vincle entre poblacions. D’aquesta manera, i també gràcies a la incidència de les organitzacions, l’agermanament continua més enllà dels canvis d’alcaldia. Aquests fets han permès un nexe de confiança i de coneixement comú entre la població i les organitzacions de San Miguelito i de Sant Boi. A més, després de 20 anys des de l’acord de cooperació, s’ha arribat a una fase de maduració i de sistematització de processos que ha originat la creació d’un Pla de Treball Quadriennal el qual ha estat pioner en l’àmbit dels agermanaments.

6.2. En què consisteix? Durant els anys 80 es va iniciar l’agermanament entre Sant Boi i San Miguelito impulsat principalment pel consolat de Nicaragua a Catalunya. En l’etapa marcada per la revolució sandinista a Nicaragua es van mobilitzar i estructurar esforços municipalistes per reactivar i consolidar el suport internacional a través de la cooperació i del naixement d’agermanaments. En aquesta línia, es van firmar les cartes d’intencions entre els alcaldes dels dos municipis amb l’objectiu que l’agermanament fos l’instrument per promoure l’establiment de vincles de solidaritat i la transferència de coneixements, de pràctiques i de recursos. En la primera fase de l’agermanament, les prioritats són l’enfortiment dels vincles entre les administracions per construir un treball comú de cooperació directa. Per tant, les dues administracions es posen d’acord per fer incidència també a les organitzacions de les dues poblacions per treballar de forma coordinada. A la vegada, les organitzacions fan incidència davant les administracions i a la ciutadania de les dues poblacions. Així, 29

l’agermanament vol anar més enllà de la cooperació entre les administracions dels dos municipis i que sigui assumit per part de les seves respectives poblacions. És per això, que en una segona fase es realitzen intercanvis de persones de Sant Boi a San Miguelito o a la inversa per tal d’enfortir les relacions entre els dos pobles. Així mateix, es potencia l’articulació i la implicació d’entitats dels municipis. A Sant Boi, a partir del Consell Municipal de Cooperació i Solidaritat, s’articula una xarxa d’entitats dedicades a la cooperació que se les implica en l’agermanament. Amb el mateix enfocament, l’Ajuntament impulsa la mobilització social del seu propi municipi i actualment hi ha diferents ONG com Ensenyament Solidari, el Comitè Óscar Romero, o Desos Opció Solidària que formen el Fòrum per la solidaritat i que han establert una línea directa de cooperació. A San Miguelito es crea la coordinadora ALDEA, que aglutina diferents organitzacions de la societat civil. A mesura que augmenta el coneixement mutu es profunditza sobre quines són les prioritats de San Miguelito. D’aquesta manera, l’any 2001 comença un diagnòstic participatiu. L’objectiu d’aquest estudi era definir i analitzar les principals problemàtiques del municipi i establir les prioritats de l’agermanament. De la mateixa manera, Desos va promocionar, conjuntament amb la Universitat de Barcelona, un Model d’Ordenament Territorial el qual facilita la planificació de les activitats. Més endavant, es va concretar el Pla Quadriennal de treball (2008-2011) que permet treballar i formular diferents plans amb objectius a llarg termini. Els reptes de futur s’encaminen cap a una difusió i una implicació més gran de la societat en l’agermanament tot i que aquest vincle de solidaritat està arrelat entre la població.

6.3. Què se’n pot aprendre? -La continuïtat en el treball de cooperació municipalista al llarg dels anys ha generat l’establiment de relacions de confiança i de coneixement mutu. Aquests dos fets permeten augmentar l’eficàcia de les activitats. A més, després dels anys de treball s’ha començat a sistematitzar els processos com per exemple la creació de plans d’actuació i l’ampliació de les àrees d’intervenció. -L’agermanament permet impulsar processos participatius i vincles més forts i vius entre els diferents actors locals que participen en les accions de cooperació. Es pot anar més enllà del caràcter formal de l’agermanament i comprometre també a la ciutadania, ja sigui a través d’ONGD locals o altres organitzacions del tercer sector, de centres d’ensenyament... -Per difondre i per implicar la ciutadania en una iniciativa municipal com un agermanament, és important arribar a les xarxes d’entitats i organitzacions locals. Cal establir una bona sintonia i un lligam perquè es produeixin col·laboracions i la ciutadania faci seu el projecte. Més informació: Ajuntament de Sant Boi: www.stboi.es Associació d’amistat San Miguelito- Sant Boi: www.pangea.org/smigsboi Desos Opció Solidària: www.desosongd.org Ensenyament Solidari: www.ensantboi.com/cooperacion

Reflexions finals A partir de l’anàlisi de les pràctiques identificades per aquest projecte es poden extreure alguns aprenentatges: -La coresponsabilitat dels diferents agents: aquesta és una societat complexa i per fer front als reptes socials cal que tots els agents socials els afrontin conjuntament. Cada agent ha de reconèixer quin és el seu paper i actuar en conseqüència amb aquest. -La importància de la legitimitat al fer incidència política: comptar amb una base social forta i estable pot determinar l’èxit de les iniciatives d’incidència política. La legitimitat d’una organització és necessària per poder exigir i demanar canvis en les polítiques d’altres actors i en aquest sentit, cal demostrar que la causa que s’està defensant és compartida. Per això, és necessari aconseguir la complicitat de la ciutadania, d’altres organitzacions, de persones o d’altres agents com poden ser els mitjans de comunicació. -L’impacte en les organitzacions: després i durant el procés d’incidència política, les organitzacions poden quedar enfortides ja sigui per l’augment de la seva visibilització, com per la creació de protocols i formes de treballar, per les relacions establertes, per la formació, etc. Però també el procés d’incidència implica posicionar-se sobre un determinat tema, aquest pot suposar un risc en les relacions amb els altres o per la imatge de l’organització. -La cerca de l’equilibri entre el finançament i la independència: les organitzacions de cooperació tenen com a repte aconseguir trobar un equilibri entre disposar del finançament per realitzar activitats d’incidència política i mantenir la independència necessària per poder dur a terme aquest tipus d’accions. -L’enriquiment a partir de la interrelació i de les aliances: treballar en xarxa significa una inversió de recursos i sovint suposa un desgast important per les organitzacions. Tot i així, les relacions i els vincles creats entre els diferents actors són un enriquiment mutu, tant per l’intercanvi de maneres de treballar com per la possibilitat d’aprofitar els recursos i l’especialització de cadascú. De la mateixa manera, els plantejaments transversals, de més d’un sector, permeten tenir un impacte més gran. -De les iniciatives locals a les pràctiques globals: des de l’àmbit local es poden engegar iniciatives que finalment poden incidir en àmbits més amplis i ser replicades en aquests. -La comunicació com a eina bàsica: per fer incidència política cal fer ús de les Tecnologies de la Informació i de les Comunicacions. Ens poden ser de molt ús com a forma de difusió, de participació en les iniciatives... Cal crear materials divulgatius atractius, llocs web, enviaments de notes de premsa, correu electrònic, vídeos...En aquest sentit, l’originalitat i la creativitat en les accions impulsades són claus per a l’èxit. -El rol clau de les organitzacions de segon i tercer nivell: aquestes organitzacions tenen un paper molt rellevant, per la seva posició d’intermediàries i de representants del conjunt d’organitzacions que

aglutinen. Aquestes entitats tenen el repte d’incloure la incidència política com a línia d’actuació prioritària. -La importància de definir la línia de treball: iniciar un procés d’incidència a partir d’uns objectius clars, concrets i amb un discurs treballat i un coneixent en profunditat el marc de les reivindicacions permet assolir amb més facilitat la fita final. A la vegada, és important la flexibilitat al dissenyar els processos, a l’hora de buscar aliances per no caure en el desànim. -La investigació al servei de la incidència: és important fer recerca i investigació per tenir una forta argumentació sobre les demandes i un discurs elaborat sobre el tema que s’està treballant. -La necessitat dels lideratges i de tenir habilitats personals: en tota presa de decisions calen persones que liderin el procés, del principi al final. Les habilitats, les capacitats personals i comunicatives i les afinitats entre les persones resulten molt importants en processos de pressió, de treball en xarxa, etc. -La capitalització de l’experiència: la sistematització pot permetre capitalitzar tots els aprenentatges, avaluar i documentar el procés en què s’ha treballat. Un aspecte a tenir en compte és que la durada d’alguns processos pot ser molt llarga i només es podrà fer una avaluació passat el temps.

Altres experiències d’incidència política identificades Cas

Organització/ons

Aigua de tothom, un dret no una mercaderia

Enginyers Sense Fronteres

Armes sota control

IANSA, Amnistia Internacional i Intermón Oxfam

BBVA sense armes

Centre d’Estudis per a la Pau J.M. Delàs (Justícia i Pau), Observatori del Deute en la Globalització i Setem

Campanya Mundial per a l’educació

Coalició internacional. A Espanya es duu a terme per Educación sin Fronteras, Ayuda en Acción, Intermón Oxfam i Entreculturas

Campanya contra la guerra de l’Iraq

Plataforma Aturem la guerra

Campanya 0,7%

Diverses socials...

Campanya Comerç amb justícia

Intermón Oxfam

Campanya contra les municions de dispersió

Coalició internacional. A Catalunya es duu a terme per Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat, Fundació per la Pau, Justicia i Pau, Moviment per la Pau i Greenpeace

Campanya d’accés als medicaments

Metges sense fronteres

Campanya Finances Ètiques

Setem

Campanya Roba Neta

Setem

Consell de Cooperacció de Molins Solidària

organitzacions,

universitats,

moviments

de Rei Ajuntament de Molins de Rei i entitats del municipi

Jocs Nets (Pequín 2008)

Coalició internacional. A España es duu a terme per Setem-Campaña Ropa Limpia, CCOO, UGT I la CECU

La salut en el Mil·lenni, una signatura pendent

Farmacèutics Mundi i Medicus Mundi Catalunya

Mou-te per la igualtat. És de justícia

Ajuda en Acció, Entrecultura i InteRed

Niños soldado

Amnistia Internacional

No et mengis el món

Veterinaris Sense Fronteres, Xarxa de Consum Solidari, Ecologistas en Acción, Observatori del Deute en la Globalització

Plataforma 2015 i més

Vàries organitzacions que firmen el manifest

Pobresa Zero

Vàries organitzacions

Recolzament a la Ruta Pacífica de Mujeres de Colombia

Cooperacció

Taula Catalana per la Pau i els Drets Humans a Colòmbia

ONG, sindicats, administracions públiques i entitats del món acadèmic

Col·leccions OTS Les publicacions de l’OTS són l’eina per comunicar, compartir i debatre el coneixement sobre el món no lucratiu. Quaderns breus, de fàcil lectura sobre temes d’interès del tercer sector. Papers de Recerca OTS

La col·lecció “Papers de Recerca OTS” està formada per quaderns que procedeixen de les línies de recerca amb les quals treballa l’OTS. En aquesta col·lecció es troben documents d’investigació presentats a congressos, resultats de treball de camp, monogràfics, documents de síntesi...

Debats OTS

Els quaderns d’aquesta col·lecció recullen i resumeixen les principals aportacions, idees i conclusions dels actes o activitats que s’organitzen des de l’OTS. Es capitalitza el debat generat sobre alguns dels temes transversals del tercer sector.

Experiències OTS

La col·lecció “Experiències OTS” recull bones pràctiques, casos i exemples d’accions concretes de les entitats. Són les mateixes organitzacions les protagonistes, les quals comparteixen les seves experiències i aprenentatges per a que puguin ser d’utilitat per a la resta de les entitats del tercer sector.

Amb el suport de: