Experiències de participació en les associacions de Barcelona by Observatori del Tercer Sector

Dades CIP- Biblioteca de Catalunya Valls, Núria (Valls Carol) Experiències de participació en les associacions de Barcelona : recull de bones pràctiques. – (Col·lecció experiències OTS ; 4) ISBN 9788461352654 I. Martínez, Sara (Martínez Sánchez) II. Sánchez Martín, Clara III. Observatori del Tercer Sector IV. Títol V. Col·lecció: Col·lecció experiències OTS ; 4 1. Participació social – Barcelona – Estudi de casos 2. Associacions, institucions, etc. – Barcelona 061.2(467.1 Ba Barcelona)

Experiències de participació en les associacions de Barcelona. Recull de bones pràctiques. Realitzat per: Núria Valls (coordinació), Sara Martínez i Clara Sánchez. Amb el suport de: Ajuntament de Barcelona. © Observatori del Tercer Sector 2009 Volem agrair a totes les persones que han col·laborat fent realitat aquest projecte, i en especial a: Betlem Cañizas – Ca la Dona; Jordi Gusi – Entitats Catalanes d’Acció Social (ECAS); Eduard Ballester – Federació Catalana d’ONGD (FCONGD); Manel Cunill – Lliga per la Defensa del Patrimoni Natural (DEPANA); Neus Angles – Secretariat d’Entitats de Sants, Hostafrancs i la Bordeta; i Rafael Ruíz de Gauna – Taula d’Entitats del Tercer Sector Social. Les imatges d’aquesta publicació (coberta i planes interiors) pertanyen o estan relacionades amb els projectes exposats.

Dipòsit Legal: B.47646-2009 ISBN: 978-84-613-5265-4 Publicat:

Balmes 7 - 08007 Barcelona Les publicacions de l’OTS estan pensades per a la seva màxima difusió i contribueixin a la millora i coneixement del tercer sector. S’autoritza la distribució, còpia i reutilització sempre que es faci sense ànim de lucre i reconeixent l’autoria. Les publicacions es poden descarregar gratuïtament a www.observatoritercersector.org.

La col·lecció “Papers de Recerca OTS” està formada per quaderns que procedeixen de les línies de recerca amb les quals treballa l’OTS. En aquesta col·lecció es troben documents d’investigació presentats a congressos, resultats de treball de camp, monogràfics, documents de síntesi.

Debats OTS

Els quaderns d’aquesta col·lecció recullen i resumeixen les principals aportacions, idees i conclusions dels actes o activitats que s’organitzen des de l’OTS. Es capitalitza el debat generat sobre alguns dels temes transversals del tercer sector.

Experiències OTS

La col·lecció “Experiències OTS” recull bones pràctiques, casos i exemples d’accions concretes de les entitats. Són les mateixes organitzacions les protagonistes, les quals comparteixen les seves experiències i aprenentatges per a que puguin ser d’utilitat per a la resta de les entitats del tercer sector.

La publicació d’Experiències de participació en les associacions de Barcelona recull algunes de les experiències sobre participació que es desenvolupen a associacions de Barcelona-ciutat. Aquestes experiències s’han seleccionat com a pràctiques interessants que tenen valor per elles mateixes i que poden ser d’utilitat per a altres associacions. Això no significa que no hi hagi altres experiències també interessants o útils, però aquestes són una bona mostra del tipus d’accions i processos que les associacions estan desenvolupant en relació amb la participació a la ciutat de Barcelona. La participació és un valor inherent de les mateixes associacions perquè les organitzacions no lucratives són un espai on la ciutadania s’implica per contribuir a la construcció col·lectiva de la societat. L’origen de les associacions són un grup de persones que volen participar en la millora del seu entorn des de diferents vessants com poden ser les activitats culturals, mediambientals, de cooperació amb els països de sud, socials, etc. És important gestionar el valor de la participació per tal que les associacions siguin fortes i tinguin una base social activa. Aquesta base social és la que legitima les associacions a fer la seva tasca a favor de la missió que s’ha proposat. Sense aquesta gestió les associacions poden esdevenir febles i sense impacte en la societat. Ens ha semblat interessant analitzar la participació des de dos punts de vista: des d’entitats de segon nivell (coordinadores, federacions, plataformes...) en què la base social està formada principalment per les seves organitzacions membre i des d’entitats base en què la seva base social està formada principalment per persones. En la publicació també hi ha una part de conceptualització dels diferents models de participació i una reflexió entorn dels rols i funcions de les entitats de segon nivell que emmarquen les experiències que es presenten. Volem agrair molt sincerament la col·laboració de totes les entitats que ens han dedicat el seu temps explicant la seva experiència, facilitant materials i fotos i a l’Ajuntament de Barcelona que ha fet possible aquesta recerca.

Núria Valls Observatori del Tercer Sector

Experiències de participació en les associacions de Barcelona Presentació .......................................................................................3 1. Els models de participació a les associacions.......................................5 2. Les organitzacions de segon nivell en el tercer sector...........................8 3. Metodologia i estructura de les experiències ..................................... 11 4. Experiències de participació en les associacions de Barcelona.............. 12 4.1. Federació Catalana d’ONG per al Desenvolupament. “El procés de reflexió estratègica” .......................................................................... 12 4.2 Secretariat d’Entitats de Sants, Hostafrancs i la Bordeta. “Pla de participació” .................................................................................... 16 4.3 Entitats Catalanes d’Acció Social. “El Congrés Treball i Ciutadania”..... 19 4.4 Taula d’entitats del tercer Sector Social de Catalunya. “Grup de Qualitat” ......................................................................................... 22 4.5. Ca la Dona. “Pla de Participació” .................................................. 25 4.6. La Lliga per a la defensa del patrimoni natural. “Pla de Participació, voluntariat i relacions institucionals” ................................................... 28

1. Els models de participació a les associacions La participació és un tema clau per al moviment associatiu ja que representa un dels seus valors constituents. Aquest element les diferencia en bona mesura de les empreses i d’altres institucions. La participació forma part de la lògica de les associacions i alhora representa un valor afegit en el desenvolupament de les seves activitats. Perquè la democràcia sigui real i no únicament simbòlica, cal que potenciï canals per a la participació de la societat. Aquesta es pot donar, bàsicament, a través de les entitats del tercer sector, que canalitza bona part de les actuacions participatives de la ciutadania. El tercer sector, a més, ha desenvolupat un fort creixement en els últims anys, ja que ha canalitzat bona part de les demandes i inquietuds socials de la població, i ho ha fet amb els valors propis de les entitats no lucratives. El món associatiu compta amb una llarga tradició, que ha contribuït a fomentar la participació, a aprofundir en els seus models, i a desenvolupar una participació real i efectiva que parteix de la mateixa dinàmica interna de les organitzacions. Les associacions contribueixen a construir una societat civil crítica i participativa, proporcionant informació per a l’anàlisi de les problemàtiques socials i fomentant el compromís per a la transformació social. D’aquesta manera es desenvolupa una participació crítica i responsable que implica una presa de consciència de la realitat pròpia i dels altres. A més a més, les entitats ofereixen un espai per participar en la millora de la comunitat, més enllà d’una participació en accions puntuals o esporàdiques. Participar és una manera de viure i d’entendre la vida en comunitat i una manera de vincular-se amb el món i els altres. La participació, però, no és espontània ni gratuïta. Representa un esforç tant per part de les entitats com de les persones implicades i requereix un procés d’aprenentatge per totes dues parts. Per a les persones que decideixen participar en una entitat, això representa un seguit d’implicacions: temps de dedicació, esforç, ganes d’implicació, compromís amb el que es fa, paciència, tenacitat, responsabilitat, etc. El compromís que representa la participació l’han de prendre en consideració tant les persones implicades com l’organització. Cal integrar la participació en totes les àrees de funcionament habitual de l’organització. El fet de fomentar la participació implica gestionar l’entitat de forma participativa, que és l’estil diferenciat del món associatiu.

Diverses maneres de participar Hi ha diverses maneres de participar, cada una amb diverses connotacions i diversos graus d’implicació. Una possible forma de classificar els graus de participació és:

Informació

Comunicació

Consulta

Deliberació

Decisió

Com que en alguns casos no és fàcil classificar un procés participatiu només en una de les categories, aquestes es poden agrupar, de la manera següent: a) Informació - Comunicació: és el primer esglaó de la participació. Es tracta de la transmissió d’informació en els dos sentits: de la direcció de l’associació a les persones implicades i a la inversa. Pot consistir, per exemple, en proporcionar informació a la base associativa de l’entitat sobre un projecte determinat. b) Consulta - Deliberació: es tracta de recollir una opinió, que podrà ser presa en consideració o no, però que té com a objectiu tenir més informació per prendre una decisió. En aquest cas, les opinions formulades pels membres dels col·lectius consultats a les entitats no són vinculants. Alguns exemples: enquestes d’opinió i satisfacció a les persones associades, grups de discussió, etc. No obstant això, es poden trobar moltes variacions en el grau de participació real en funció del moment en què es fa la consulta. c) Decisió: és el grau més alt de participació. En aquest cas, les persones implicades participen en la presa de decisions d’un o diversos temes i/o es fan càrrec de la seva gestió. Això representa l’adopció d’una decisió conjuntament amb la persona o les persones responsables d’aquest tema. Suposa un alt grau de compromís per part dels participants i de l’organització que ho posa en pràctica. Un exemple seria la presa d’una determinada decisió per part de les persones associades, o la gestió del voluntariat per part de les mateixes persones voluntàries. Com es pot veure, el verb participar inclou accions diferents i pot implicar des de la simple informació sobre un determinat funcionament, gestió o activitats de l’entitat, passant per fer aportacions i opinar, o criticar, sobre un determinat tema, fins a l’organització d’actes, d’activitats, de serveis, etc.

La participació i els col·lectius implicats Per tal de gestionar la participació és important identificar els diferents col·lectius de l’entitat i definir quin és el grau d’implicació que se’ls vol demanar. L’objectiu és aconseguir que un nombre més gran de persones s’impliquin més i d’aquesta manera aconseguir unes associacions amb una base social forta i implicada en l’associació. També és important saber quins tipus de participació tenen més valor per a l’associació en funció del seu moment i el tipus d’activitat que desenvolupa.

La participació no implica que en totes les decisions hagin de participar totes les persones i col·lectius de l’entitat. Gestionar l’entitat de manera participativa no està renyit amb el fet que es puguin prendre decisions des de l’equip directiu o la Junta. Però si cal establir canals i una bona comunicació per tal que les decisions que s’hagin de prendre des de l’equip directiu o la Junta puguin tenir en compte l’opinió dels diferents col·lectius que formen part de l’associació. La participació pot tenir diversos graus d’obertura: pot ser oberta a totes les persones o restringida a uns determinats col·lectius de l’associació. Des de les entitats s’ha de procurar oferir diverses fórmules de participació, de manera que cada persona pugui escollir, en funció de les seves motivacions, capacitats i disponibilitat, la forma d’implicar-s’hi que més s’adapti a allò que desitja. Es tracta de trobar la fórmula més adient per canalitzar la participació de les persones en l’organització. No totes les persones poden o volen participar d’igual manera, en funció de la seva disponibilitat, coneixement, etc. cal establir els espais de participació en què es senti més còmode i sigui més vàlid per a l’associació. Les motivacions per vincular-se en una organització poden ser molt diverses. És de gran utilitat diferenciar-les i gestionar-les de manera adequada. Per això, un pas previ és tenir informació sobre el que motiva a les persones que formen part de l’entitat, ja que d’altra manera s’estaran gestionant inquietuds diferents de manera uniforme. Si es preveu aquest aspecte es gestionarà de manera eficient la base associativa, ja que s’assignaran formes de participació adequades al que busquen les persones. D’una banda, s’aprofitarà millor el potencial de les persones interessades a participar en un grau alt, i d’altra banda s’oferiran opcions més adequades a aquelles persones que volen participar-hi d’altres maneres. La participació no ha de generar un sentiment d’obligació per a les persones que formen part de l’entitat, sinó que ha de ser un dret del qual puguin fer ús. És important plantejar la implicació com un procés gradual i no forçat. La informació i la comunicació és imprescindible per motivar les persones a implicar-se en el funcionament de l’associació. A vegades des de les associacions es vol que les persones s’impliquin sense pensar quina és la informació que necessita per poder-ho fer. Reflexionar sobre com es pot millorar la informació i els canals de participació de la base social ajudarà a fer de les associacions organitzacions més obertes i transparents .

2. Les organitzacions de segon nivell en el tercer sector El moviment associatiu es caracteritza per l’àmplia varietat d’entitats existents i les tasques que realitzen. La diversitat d’àmbits fa necessari que les entitats s’organitzin en organitzacions de segon nivell que aglutinen associacions amb elements comuns. S’entén per organitzacions de segon nivell les estructures formalment constituïdes que agrupen altres entitats. Per tant, cal tenir present que es tracta d’un terme que engloba una àmplia diversitat de tipologies. A mesura que el sector no lucratiu ha madurat i s’ha incrementat el nombre d’entitats, també s’ha fet més evident la tendència a agrupar-se segons elements comuns. Algunes uneixen organitzacions que treballen en un mateix sector d’activitat, altres es dirigeixen al mateix col·lectiu de persones, n’hi ha que comparteixen naturalesa jurídica o fins i tot hi ha coordinadores que agrupen entitats per criteris geogràfics, és a dir, a les entitats que treballen a la mateixa zona (barri, municipi, regió, etc.). Aquesta diversitat de les organitzacions de segon nivell i el seu treball també fa que les entitats de base s’afiliïn a diferents entitats de segon nivell. És a dir, que una mateixa associació, per exemple, pot formar part de diferents organitzacions de segon nivell. Sovint el dia a dia de les organitzacions fa més complex poder centrar-se en la missió i ser coherent a l’hora de posar en pràctica les activitats. El fet d’associar-se i treballar en xarxa aporta beneficis a les entitats membres i fins i tot a altres agents. Per exemple, el fet de compartir experiència, coneixement i recursos, optimitzant sovint els costos que algunes entitats a escala individual difícilment podrien cobrir. Per a altres entitats, l’agrupació s’orienta en major mesura a satisfer interessos comuns i a treballar conjuntament en la defensa dels valors davant altres agents socials, ja que “la unió fa la força”.

Rols de les organitzacions de segon nivell L’Observatori del Tercer Sector va realitzar el 2006 una recerca sobre els rols i les funcions de les organitzacions de segon nivell. Fruit d’aquesta recerca s’identifiquen vuit rols principals en els quals treballen aquests tipus d’entitats. Els rols no són excloents, però cada una de les entitats n’exerceix principalment uns per sobre dels altres en funció de les seves característiques i de les seves entitats membres.

Els rols de les entitats de segon nivell INTERLOCUCIÓ AMB ALTRES AGENTS REPRESENTACIÓ DEL COL·LECTIU

INTERACCIÓ ENTRE MEMBRES

“VALIDACIÓ” DE LES ENTITATS

GENERACIÓ DE CONEIXEMENT

CONSECUCIÓ DE RECURSOS

PRESTACIÓ DE SERVEIS REDISTRIBUCIÓ DE RECURSOS

Font: Observatori del Tercer Sector, 2006

-La representació es centra en les funcions que exerceix l’organització de segon nivell com a representant de les entitats a qui agrupa o del col·lectiu pel qual treballa. Es tracta d’accions que tenen com a finalitat donar a conèixer aquests grups i sensibilitzar sobre aquesta realitat, informar i promoure els elements comuns, i ser el referent en espais i debats. -La interlocució es refereix als moments o situacions en què parlen davant d’altres agents en nom de les entitats que agrupen. Es pot desenvolupar amb accions específiques: alguna campanya concreta, reunions puntuals amb agents, la participació contínua en espais mixtos de decisió, etc. Aquesta tasca inclou, també, l’activitat d’incidència i les accions orientades a aconseguir canvis en l’esfera pública, ja sigui amb l’Administració o amb altres agents socials. -La interacció es centra a potenciar la relació entre les entitats per a l’intercanvi d’experiències, el treball conjunt, etc. L’aprofitament dels canals de distribució de la informació o la realització d’agendes conjuntes d’activitats afavoreixen el coneixement entre organitzacions. -La generació de coneixement: algunes federacions realitzen o encarreguen estudis sovint sobre temes d’interès per a les organitzacions membres. Es poden finançar així iniciatives que les organitzacions membres difícilment podrien plantejar-se individualment. -La prestació de serveis consisteix a oferir determinades facilitats a les persones destinatàries de les entitats membres mitjançant una oferta que, o bé és difícil satisfer des de les entitats de base, o bé que resulta més eficient agrupar des de la plataforma a què totes pertanyen. -La consecució de recursos pot referir-se tant a recursos econòmics com també a recursos materials i fins i tot al temps de les persones. Alhora, per conèixer el paper que té una entitat en aquest rol cal analitzar no només el

tipus de recursos captats, sinó també les diferents fonts o mitjans emprats per aconseguir-los. -La redistribució de recursos consisteix en una voluntat activa en el suport a les entitats membres: subvencions que obté l’entitat de segon nivell, distribució de materials o equips, o fins i tot suport amb equip humà. -La validació de les entitats té a veure amb el fet que des d’algunes xarxes de segon nivell es dóna especial importància al procés d’acceptació de les entitats membres. Per aquest motiu s’estableixen una sèrie de criteris que serveixen de filtre, definint com són (o com haurien de ser) els membres. La federació es converteix així en un agent que valida el compliment d’aquests criteris prèviament fixats des de les organitzacions.

La participació en les organitzacions de segon nivell L’estructuració del moviment associatiu en federacions, plataformes, coordinadores, etc. permet, en molts casos, poder realitzar la seva tasca millor, tenir més incidència, fer intercanvi d’experiències, innovar, compartir recursos, ... Les associacions cada vegada són més conscients de la importància del treball en xarxa. La participació és un element clau pel treball en xarxa i per tal que les organitzacions de segon nivell siguin representatives de les entitats de base que en són membres. Per tal d’evitar que esdevinguin estructures formals sense contingut real, és important que les entitats participin de forma activa en totes les activitats i actuacions. D’aquesta manera les organitzacions de segon nivell representaran els interessos de les entitats base o realitzaran els serveis que realment necessiten aquestes. Les organitzacions de segon nivell són fruït del treball conjunt de les entitats base. La participació requereix temps i recursos i no en tots moments les associacions en poden destinar. També l’excés de propostes de participació pot “cremar” les entitats de base o fer que les organitzacions de segon nivell no siguin operatives. Evitar un cert divorci entre les entitats de base i l’estructura tècnica de les organitzacions de segon nivell és clau per garantir el bon funcionament d’aquesta. A vegades els ritmes entre l’estructura tècnica i política no són compatibles i les entitats de base es poden sentir lluny de les propostes o que sols siguin útils per a un tipus determinat d’entitats. El foment i la dinamització de la participació és una de les maneres d’evitar-ho. Les organitzacions de segon nivell han d’establir els canals de participació més adients per aconseguir la seva missió, en funció dels seus rols i tipus de funcionament. És habitual que les organitzacions de segon nivell facin plans de participació i plans estratègics que els permetin avançar conjuntament. En aquesta publicació s’han recollit algunes experiències d’organitzacions de segon nivell que han incidit en el foment de la participació de les entitats base i el treball en xarxa.

3. Metodologia i estructura de les experiències Les experiències que es presenten han estat seleccionades en funció d’una sèrie de criteris i després d’analitzar diverses experiències de participació en el marc de les organitzacions de segon nivell. Tot i així, les experiències no aspiren a ser les millors pràctiques, sinó a oferir exemples d’experiències de participació en el marc de les organitzacions de segon nivell. Els criteris per la selecció de bones pràctiques han estat, principalment: -Actualitat de l’experiència o tema tractat. -Coherència entre l’objectiu perseguit i les accions realitzades. -Creativitat i innovació. -Èxit o impacte dels resultats de l’experiència -Experiències o entitats de referència -Replicabilitat de les experiències -Presència d’experiències d’entitats de diferents subsectors d’activitat (social, cultural, mediambiental, cooperació, etc.).

Estructura de les fitxes Les experiències seleccionades com a bones pràctiques de participació en organitzacions de segon nivell es presenten a través de fitxes que segueixen una estructura homogènia i fàcilment identificable. En cada una es destaca la seva importància, l’explicació de l’experiència i els principals aprenentatges. Títol de l’experiència i entitat a la qual correspon

En què consisteix l’experiència? Descripció del cas

Per què és rellevant? Justificació de la importància com a experiència

Què se’n pot aprendre? Informació útil per a l’aplicabilitat del cas en altres organitzacions

Informació sobre l’organització: dades sobre l’entitat, les seves activitats, etc

4. Experiències de participació en les associacions de Barcelona 4.1. Federació Catalana d’ONG per al Desenvolupament. “El procés de reflexió estratègica”

Realitzat per: Federació Catalana d’ONG per al Desenvolupament (FCONGD) Tipus d’organització: organització de segon nivell Àmbit d’activitat internacional

organització:

solidaritat

cooperació

Nombre d’entitats involucrades: 82 entitats

4.1.1. Per què és rellevant aquesta experiència? L’experiència de la FCONGD és rellevant perquè planteja com en una entitat amb 20 anys de trajectòria i fortament consolidada, tant pel que fa a la representació política com d’estructura tècnica, és necessari dedicar temps a repensar l’entitat i el seu model organitzatiu. El procés de reflexió estratègica s’ha fet amb metodologies participatives de manera que el resultat és fruït del consens amb el màxim de participació de persones i entitats. Aquest consens és el que en l’actualitat permet a l’organització funcionar de forma participativa i consensuada. Un dels resultats més rellevants d’aquest procés ha estat la clarificació de les funcions i responsabilitat dels diferents col·lectius que participen en l’entitat: entitats de base, junta directiva, equip tècnic, comissions de treball, etc. Clarificar aquest marc ha estat fonamental per aconseguir la implicació dels diferents col·lectius. Aquesta experiència també mostra que en els processos participatius és important no precipitar decisions i destinar el temps necessari per arribar a acords. Durant la reflexió estratègica és clau assumir el lideratge per anar marcant el ritme, canvis en les estratègies, involucrar-hi tots els col·lectius, etc. En aquest cas el lideratge ha estat compartit entre la Junta Directiva i la Direcció Tècnica, cosa que ha permès tenir en compte totes les visions i sensibilitats de l’organització.

4.1.2. En què consisteix aquesta experiència? Durant més d’un any s’ha desenvolupat un procés de reflexió estratègica que ha tingut com a resultat la definició d’un pla estratègic marc per al període 2008-2014. En aquest procés han participat totes les entitats de la federació, l’estructura política i l’estructura tècnica de l’organització. La FCONGD és una entitat consolidada, amb molta projecció externa, un alt nivell de reconeixement que s’ha anant desenvolupant gràcies a les persones que lideraven la federació tant tècnicament com políticament. En el marc del procés de renovació de la presidència, va sorgir la necessitat de definir quin model de presidència necessitava l’entitat, si amb molta dedicació, i per tant amb remuneració per les hores destinades, o no. Aquesta qüestió va ser debatuda per les entitats i no es va arribar a cap acord. El debat va fer evident que no estava del tot clar quin era el model d’organització de la federació. A més, la federació sempre ha funcionat per comissions de treball, però no hi havia cap reglament intern ni cap document on quedés clar quines eren les responsabilitats de les comissions i especialment quines eren les funcions en relació amb la Junta Directiva. Aquesta ambigüitat va generar un cert malestar en alguna de les comissions que calia clarificar. Aquests elements, i altres, van fer veure la necessitat de reflexionar entorn del model d’organització de la federació. La necessitat de dedicar temps a reflexionar sobre el que s’estava fent i perquè era compartida, tant per l’equip tècnic, com per la Junta Directiva i algunes de les entitats més implicades en la federació. El procés de reflexió estratègica ha servit per definir de forma consensuada la missió, valors i els rols de la FCONGD. I, a partir dels rols, definir les responsabilitats de l’estructura política i l’estructura tècnica, les comissions, etc. Hi ha hagut tallers, enquestes, entrevistes, dinàmiques, etc. Totes aquestes metodologies han servit per anar consensuant cada una de les fases del procés de forma participativa. També mitjançant un fòrum virtual totes les entitats van poder seguir el procés i participar en les diferents fases. La Junta Directiva i la direcció tècnica de l’entitat han estat els que han liderat aquest procés amb ajuda de dinamitzadors externs. En principi, es va plantejar un calendari breu, però després, es va veure la necessitat de fer un procés més llarg que ha permès la participació de tots els col·lectius implicats. En un moment d’aquest procés diverses entitats van expressar la necessitat de participar més en algunes de les decisions. En aquell moment, des de la Junta Directiva i la direcció tècnica es va valorar que era important aturarse i tornar a replantejar-se el procés perquè totes les entitat poguessin expressar la seva opinió. Va ser aleshores quan es va implementar el fòrum virtual per tal que tothom tingués accés a la informació del procés de reflexió estratègica en qualsevol moment.

Un dels treballs més importants en aquest procés ha estat la definició dels rols de la federació. Per fer aquesta definició s’ha realitzat una reflexió a la Junta Directiva i després un exercici de priorització. En aquest exercici de priorització han participat totes les entitats que han volgut a través del fòrum virtual. Identificar, de forma consensuada, quines coses havia de fer la federació i quines no eren tan prioritàries ha significat un punt de partida per clarificar funcions i responsabilitats i també el pla de treball de la federació. La valoració ha estat que aquest procés era molt necessari, que ha fet madurar l’entitat, i que ha clarificat les diferents funcions dels col·lectius que participen en l’entitat per treballar de forma complementària en benefici de les entitats de la federació. La FCONGD és una entitat que fomenta la participació de les entitats membres a partir de les comissions de treballs, les reunions, les assemblees, etc. Tenir el marc clar de funcionament de l’organització permet i fomenta que hi hagi una major participació de les entitats que formen part de la federació.

4.1.3 Què es pot aprendre? - El procés de reflexió estratègica ajuda en el procés de renovació dels càrrecs polítics de les entitats. - Un bon procés estratègic facilita el treball conjunt entre l’equip tècnic i l’equip polític, tenint clar les responsabilitats de cadascú. - Per fomentar la participació cal tenir clar el marc de relacions, funcions i responsabilitats dels diferents col·lectius implicats en l’organització. - La dinamització per part de persones externes a l’organització pot ajudar en els processos de reflexió interna. - En els processos participatius és necessari la flexibilitat en els terminis i valorar durant el procés si és necessari més temps per consensuar les decisions importants.

Més informació: -Federació Catalana d’ONG per al Desenvolupament (FCONGD): www.pangea.org/fcongd Tàpies, 1-3 - 08001 Barcelona Tel. 93 4422835 Fax. 93 4420505

4.2 Secretariat d’Entitats de Sants, Hostafrancs i la Bordeta. “Pla de participació”

Realitzat per: Secretariat d’Entitats de Sants, Hostafrancs i la Bordeta Tipus d’organització: organització de segon nivell Àmbit d’activitat de l’organització: Participació ciutadana Nombre d’entitats involucrades: al voltant de 260 entitats

4.2.1. Per què és rellevant aquesta experiència? El Secretariat d’Entitats de Sants, Hostafrancs i la Bordeta és una entitat amb una llarga trajectòria, inicia el seu treball en el 1976 i es formalitza en el 1984. Durant aquests anys, l’entitat ha anat creixent i desenvolupant un model de cogestió de dos equipaments públics. En aquest procés de creixement, la Comissió Executiva es planteja si cal repensar els espais de participació per tal que les entitats que formen part del Secretariat estiguin més implicats. A vegades, en alguns processos de creixement al llarg del temps cal replantejar-se si els canals de participació que es tenen són els adients per als moments actuals o cal fer alguns canvis. En el temps van canviant les necessitats socials i de les entitats i també les persones que van iniciar l’organització. Abans de plantejar noves mesures de participació s’ha fet una diagnosi de quina és la situació de partida recollint diferents opinions tant internes com externes. La dinamització d’aquest procés s’ha fet per una empresa externa per garantir l’objectivitat del procés. Al voltant de la reflexió entorn de la participació és quan sorgeix la necessitat de definir la missió i especialment quines han de ser les activitats i serveis que ha de realitzar l’organització de segon nivell en relació amb les entitats de base. Un tema rellevant d’aquesta experiència és la importància de fer bé el procés de retorn a totes les persones i entitats que hi han participat.

4.2.2. En què consisteix aquesta experiència? El Secretariat d’Entitats de Sants, Hostafrancs i la Bordeta és una federació territorial que aplega més de 260 entitats. A més el Secretariat cogestiona,

des de l’any 1994, conjuntament amb l’Ajuntament de Barcelona el centre Cívic de les Cotxeres de Sants i des de l’any 1997 el Casinet d’Hostafrancs. Als seus inicis, el Secretariat es va constituir amb més de 50 associacions dels barris de Sants, Hostafrancs i Bordeta amb l’objectiu de ser un espai de participació associativa i de treball en xarxa en el barri. En l’actualitat, la Comissió Executiva de la federació s’ha plantejat la necessitat de fer una parada i reflexionar sobre quin és el model organitzatiu en relació amb les entitats federades. És en el marc d’aquesta reflexió quan es proposa iniciar un Pla de participació. El Pla de participació ha tingut una primera fase de diagnosi. Aquesta fase té una durada aproximada d’un any i ha consistit en l’anàlisi de la documentació històrica de l’entitat, entrevistes i tallers de participació. La dinamització del Pla s’ha encarregat a una empresa externa que garanteix l’objectivitat. Hi va haver l’oportunitat d’aconseguir finançament a través d’una subvenció del Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació de la Generalitat de Catalunya. L’objectiu del pla és fomentar la participació de les entitats federades en el dia a dia del Secretariat i copsar quines són les necessitats i motivacions d’aquestes per formar-ne part. En l’estructura tècnica del Secretariat hi ha una part relacionada amb la cogestió dels dos equipaments conjuntament amb l’administració pública i una altra part que té a veure més amb la dinamització del teixit associatiu i en concret de les entitats federades. Les entitats que formen part del Secretariat disposen d’uns serveis pel fet d’estar federades. Una de les primeres reflexions que es planteja la Comissió Executiva és saber si, a més d’aquests serveis, les entitats en necessiten d’altres o quines són les motivacions o interessos de les entitats per participar en el Secretariat. En el procés s’ha vetllat per recollir l’opinió de persones i/o entitats externes al Secretariat que poguessin donar una visió des de fora i també critica del que està fent el Secretariat. Després de la diagnosi s’ha desenvolupat una fase de retorn del resultat a les entitats del Secretariat. Aquest retorn s’ha fet enviant el document sencer a les entitats que han participat en les diferents activitats, un resum del documents a les altres entitats i a través del butlletí del Secretariat. També hi ha previst fer una sessió de retorn per explicar les principals conclusions de la diagnosi. Una de les primeres conseqüències de la fase de diagnosi del Pla de participació ha estat la necessitat d’apropar-se a les entitats que estan menys implicades en el Secretariat per saber el que fan i també per donar a conèixer els diferents espais de participació que ofereix el Secretariat.

4.2.3. Què se’n pot aprendre? - Per fomentar la participació és important clarificar la missió i el model organitzatiu de l’entitat. - Abans de decidir les accions d’un pla de participació és positiu tenir una diagnosi de situació que serveixi de punt de partida. - En els processos participatius és important ser transparent i oferir informació durant el seu desenvolupament. - És important ser molt curós amb el procés i la metodologia: preparar bé les activitats, complir els terminis, etc. - Fer el retorn de resultats a les persones participants ajuda al foment de la participació. - La dinamització del procés per part d’una persona o empresa externa ajuda a la dinamització del procés.

Més informació: -Secretariat d'Entitats de Sants, Hostafrancs i la Bordeta: www.secretariat.cat Sants, 79 - 08014 Barcelona Tel. 93 2918701 Fax. 93 2918899

4.3 Entitats Catalanes d’Acció Social. “El Congrés Treball i Ciutadania”

Realitzat per: Entitats catalanes d’Acció Social Tipus d’organització: organització de segon nivell Àmbit d’activitat de la organització: acció social Nombre d’entitats involucrades: 73 entitats

4.3.1. Per què és rellevant aquesta experiència? ECAS (Entitats Catalanes d’Acció Social) es planteja l’organització del Congrés de Treball i Ciutadania com una oportunitat per implementar un procés participatiu, tant per a les entitats membres com per a les persones que treballen en les entitats. En el procés, s’han fet visites presencials a totes les entitats que formen part de l’organització. En aquestes visites, a través de tallers i dinàmiques, s’ha recollit la visió de les entitats i les persones que en formen part sobre els continguts a treballar en el Congrés. Per realitzar aquests tallers prèviament es va elaborar un document base. L’organització d’una activitat com un Congrés, que té un component extern i d’elaboració de discurs, ha servit també per dinamitzar la dinàmica interna de l’organització. Les visites a les seus de les entitats membres permet conèixer amb major profunditat la seva realitat i també possibilita el contacte directe de l’equip de l’entitat, ja que, normalment, no totes les persones participen en les activitats que s’organitzen en el marc de l’entitat de segon nivell. Un altre element rellevant ha estat la utilització de les noves tecnologies per fomentar la participació en el procés de preparació del Congrés. S’ha constituït una plataforma 2.0 on les persones han pogut aportar opinions, reflexions, propostes, etc. sobre el Congrés. Aquesta plataforma s’ha connectat amb les xarxes socials que funcionen a Internet per tal de donarhi difusió. Mitjançant la plataforma 2.0 s’ha possibilitat la participació de les entitats que formen part d’ECAS, però també de les persones de forma individual. En les organitzacions de segon nivell moltes vegades és difícil que les 19

persones de forma individual puguin participar i, per tant, s’identifiquin amb l’entitat de segon nivell. Les TIC són una bona eina per facilitar-ho. Tant en l’elaboració del document base com en la dinamització de les visites presencials s’ha comptat amb la col·laboració de persones externes que han donat suport a tot el procés.

4.3.2. En què consisteix aquesta experiència? ECAS (Entitats Catalanes d’Acció Social) és una entitat de segon nivell constituïda l’any 2003 i formada per 73 entitats que treballen en diferents àmbits d’acció social. Durant el 2009, ECAS ha organitzat el Congrés Treball i Ciutadania sobre la inserció sociolaboral en l’actualitat i reptes de futur. Per organitzar aquest congrés des de la Junta Directiva de l’entitat es va proposar un objectiu molt clar de fer-ho de forma participativa. En aquest procés s’ha donat igual importància al procés i al resultat. Per això, s’ha dissenyat una forma de preparar el Congrés que impliqués les entitats membres i també les persones dels equips de treball de les organitzacions d’ECAS. Primer s’ha elaborat un document base amb els continguts del congrés elaborat per una persona externa conjuntament amb dues persones d’ECAS. Paral·lelament s’ha contractat una empresa experta en participació per tal de dinamitzar tot el procés de preparació del Congrés. El procés ha tingut diverses formes de participació: - S’han fet sessions presencials en cada una de les entitats membres amb els equips tècnics per discutir el document base i recollir les aportacions, reflexions, comentaris, etc. - S’ha constituït una plataforma virtual 2.0 amb l’objectiu que les persones individualment puguin també aportar les seves reflexions. Aquesta plataforma s’ha connectat amb totes les xarxes socials actuals (faceboock, twitter, del.icio,us, etc.) i s’han establert canals de participació com fòrums i informació detallada del Congrés i la seva participació. - En el mateix congrés, a través de les taules rodones i els debats oberts. El procés de preparació i realització del Congrés ha tingut una doble dimensió interna i externa. A escala interna, aquest procés ha permès acostar i conèixer totes les entitats membres. I a nivell extern ha suposat la creació de discurs i relació amb els diferents agents socials relacionats amb la inserció sociolaboral.

4.3.2 Què se’n pot aprendre? - Per fomentar la participació és positiu organitzar visites presencials que donen major coneixement de les persones i les entitats. - Aprofitar una activitat o esdeveniment extraordinari de l’organització per implementar processos participatius pot ajudar a posar en la pràctica la participació més enllà dels canals establerts en el dia a dia. - L’elaboració d’un document-base com a punt de partida ha ajudat a centrar els continguts i les aportacions i donar-hi importància. - Les noves tecnologies són una eina molt adient per fomentar la participació de les persones i les entitats. De forma àgil i no excessivament costosa es pot arribar a moltes persones que interactuen amb les propostes que es realitzen. - La dinamització per part de persones i/o empreses externes pot ajudar a fer el procés més àgil i independent del dia a dia de l’organització.

Més informació: -Entitats Catalanes d’Acció Social: www.acciosocial.org Via Laietana, 54 1er – 08003 Barcelona Tel. 93 2682222 Fax. 93 3100483

4.4 Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya. “Grup de Qualitat”

Realitzat per: Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya Tipus d’organització: organització de segon nivell Àmbit d’activitat de la organització: social Número d’entitats involucrades: 26 entitats de segon nivell

4.4.1. Per què és rellevant aquesta experiència? El treball per comissions o grups de treball és una forma d’organització i treball habitual en les entitats de segon nivell. Però algunes vegades costa mantenir l’interès dels participants i la utilitat dels temes a tractar en aquests espais de participació. L’experiència del Grup de Qualitat de la Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya (la Taula) és rellevant perquè ha mantingut la participació activa dels assistents al llarg del temps. I, a més, ha produït materials específics sobre la qualitat d’interès per a tot el sector. El tema de la qualitat és un tema innovador, en el qual les entitats socials necessiten materials, recursos i sobretot un discurs col·lectiu des de la seva pròpia experiència. El treball conjunt possibilita avançar en aquest tema des de la perspectiva de les entitats no lucratives i de la prestació de serveis. L’intercanvi d’experiències ha permès evolucionar de forma conjunta més enllà de les especificitats de cada una de les entitats. El Grup de Qualitat ha impulsat diversos estudis i publicacions que més enllà de l’interès directe dels participants serveixen per a totes les entitats del tercer sector social. Aquest grup ha vinculat el tema de la participació i intercanvi entre els membres del grup amb un assessorament extern d’una entitat que es dedica a temes de recerca.

4.4.2. En què consisteix aquesta experiència? Des de l’octubre del 2003 d’entitats del Tercer Sector de Qualitat. En aquest grup de segon nivell que formen 22

una de les activitats promogudes per la Taula Social de Catalunya (la Taula) ha estat el Grup participen de forma estable entre 8 i 10 entitats part de la Taula i es reuneixen cada mes i mig.

Durant tot aquest temps el grup s’ha mantingut molt actiu realitzant debat intern i produint recursos útils per a les entitats del sector. L’objectiu del Grup de Qualitat és enfortir les entitats de la Taula en un tema cabdal com és la qualitat. Alhora, aquestes entitats han de poder incidir en la millora de la qualitat en les seves entitats de base, de forma que el coneixement i el discurs es traspassa en forma de cascada en el sector social. La qualitat no és un tema fàcil d’implementar en les entitats socials, sorgeixen molts dubtes a l’hora d’aplicar-la més enllà de les certificacions. Algunes vegades costa d’entendre’s en el si de l’equip de l’entitat. Per això, poder intercanviar experiències concretes i debatre sobre algunes qüestions directament relacionades amb la qualitat és molt important per al grup. Un dels temes que s’ha treballat, per exemple, ha estat quins són els costos (no sols econòmics) que l’aplicació dels sistemes de qualitat comporten en les entitats socials. Les persones que participen en el grup majoritàriament no són representants de les juntes directives, sinó persones que treballen en la gestió diària de l’organització i els temes de qualitat els apliquen en els processos organitzatius del dia a dia. El lideratge del grup està basat en un doble paper, per una part un lideratge polític portat per un representant de la Junta Directiva de la Taula i un lideratge tècnic que es fa des d’una entitat externa que es dedica a temes de recerca. El Grup de Qualitat ha promogut els següents estudis i publicacions: -

L’estat de la qualitat a les ONG socials: diagnòstic de les entitats socials en temes de qualitat Els costos de la qualitat a les ONG socials: coneixement i valoració dels costos de la qualitat Eines d’autodiagnosi sobre els costos de qualitat Taller sobre eines de transparència

La responsabilitat de seguiment dels diferents temes s’ha descentralitzat assumint diferents tasques persones diverses del grup. El grup s’ha mantingut actiu perquè els temes que es tracten són d’utilitat per a tots els participants, s’ha creat una xarxa d’informació i coneixement que és força valorada pels membres del grup. Quan alguna reunió no ha estat suficientment preparada s’ha anul·lat per tal de no fer reunions per fer.

4.4.3. Què se’n pot aprendre? - Per fomentar la participació és important que els temes a tractar i el procés sigui útil per a les persones que formen part del grup de treball. -És important ser curós a l’hora de preparar les reunions i no fer-les sense contingut. És millor anul·lar la trobada si no és clar el tema a treballar.

- No cal que sempre participin les persones que tenen més responsabilitat en l’organització. Hi ha altres persones que tenen moltes coses a aportar i no sempre troben l’espai on fer-ho. - Aportar continguts tècnics facilita la participació i aprenentatge de totes les persones que formen part del grup de treball.

Més informació: -Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya: www.tercersector.cat Balmes, 7 1er – 08007 Barcelona Tel. 93 3105707 Fax. 93 3100483

4.5. Ca la Dona. “Pla de Participació”

Realitzat per: Ca la Dona, un espai de dones per a dones Tipus d’organització: organització de base Àmbit d’activitat de la organització: dones Nombre de persones involucrades: 450 dones

4.5.1. Per què és rellevant aquesta experiència? Ca la Dona és un espai de trobada de dones. La seva organització és diferent de la majoria d’entitats, en el sentit que no hi ha una Junta Directiva que pren les decisions. S’organitzen per comissions i totes les dones que volen poden formar-ne part. El consens és la forma d’arribar a prendre les decisions, encara que això impliqui que els processos s’allarguin en el temps. La participació de les dones a Ca la Dona és el centre de totes les seves activitats i el seu projecte polític es sustenta en aquesta participació. En aquest projecte participen actualment més de 450 dones i esdevingut un espai de referència per a les dones de Barcelona. A Ca la Dona troben acollida de molts grups de dones que estan motivades per diferents activitats com poden ser: immigració, cooperació, salut, educació, lesbianisme, etc.

4.5.2. En què consisteix aquesta experiència? Ca la Dona es defineix com un espai obert de dones i per a dones. Les dones poden participar de forma individual o com a grups de dones. Participen al voltant de 450 dones. Per participar a Ca la Dona no es obligatori ser sòcia, les dones que volen contribueixen amb una quota al finançament de Ca la Dona. Des de Ca la Dona entenen la participació de forma horitzontal i en xarxa. Totes les decisions es prenen per consens, encara que això impliqui més temps en el procés. Des de Ca la Dona no es fan accions de representació del col·lectiu de dones, encara que sí que hi són presents en espais de participació per tal de garantir que hi hagi veus de dones feministes. Funcionen amb assemblees on participen les sòcies i els grups i entre assemblees s’organitzen per comissions. Les comissions estables són la Comi i la Comi ampliada. L’Assemblea: Se’n fa almenys una a l’any i sempre que és necessari se’n convoquen més. Hi poden participar totes les dones que vulguin, tant les sòcies com les que participen en els grups. Com en tots els espais de Ca la Dona, es prenen les decisions per consens. La Comi: aquesta comissió està oberta a totes les dones sòcies que vulguin participar. Tan sols s’han de comprometre a participar en les reunions i a fer un seguiment per correu electrònic. En aquesta comissió es tracten els temes que afecten el dia a dia de Ca la Dona i es reuneixen un cop al mes. A més de les dones sòcies, hi participen també les tres persones remunerades de l’associació. La Comi és un espai de seguiment i decisió sobre els projectes habituals i sobre l’espai. La Comi Ampliada és una comissió oberta a totes les dones que es puguin comprometre a participar-hi. És un espai de debat i decisió sobre temes específics i polítics. El grups de dones: en l’actualitat participen a Ca la Dona aproximadament 25 grups. Cada grup té un funcionament autònom i fa una petita aportació econòmica per al manteniment de l’espai. Cada grup té una clau de la casa i es comparteixen els espais, l’objectiu es generar relacions i xarxes en el marc del projecte comú de Ca la Dona. L’únic requisit que es demana als grups és que estiguin formats sols per dones i feministes i que no prestin serveis. Excepte l’espai de secretaria i algunes tasques concretes (neteja, mainadera, etc.) el treball i participació a Ca la Dona no és remunerada, de manera que hi participen moltes dones de forma voluntària. Les tècniques tenen molt clar quin és el seu paper i no prenen decisions sense passar per les diferents comissions. La nova casa: Ripoll 25 Des de fa temps Ca la Dona es planteja canviar d’ubicació i trobar un espai més gran i adient a les seves activitats. Finalment, en el 2006 s’arriba a un acord amb l’Ajuntament de Barcelona per traslladar-se a una finca situada a Ciutat Vella, al carrer Ripoll 25.

Des del principi aquest procés es fa de forma participativa creant una Comi permanent. L’acord amb l’Ajuntament suposa també la rehabilitació de l’edifici i el seu finançament. Com que es tracta d’un edifici històric s’ha fet un acord amb la Universitat de Barcelona (Arqueologia) i la Politècnica per fer la rehabilitació. En la definició de la rehabilitació participen els grups de les dues universitats i els grups de dones de Ca la Dona. Tot aquest procediment ha portat a la necessitat d’anar més enllà del trasllat i redefinir el projecte polític de funcionament de Ca la Dona, un projecte polític de més de 20 anys. No totes les dones que participen a Ca la Dona tenen la mateixa visió de com ha de ser aquesta redefinició i això ha comportat que s’allargués el procés durant 2 anys, però finament s’ha arribat a un acord per consens.

4.5.3. Què se’n pot aprendre? - És necessari destinar temps per fer possible els processos participatius. - No hi ha sols una manera d’organitzar-se. És clau pensar quina és la millor metodologia per desenvolupar el nostre projecte. - Arribar a les decisions per consens real implica estar disposat a allargar el procediment de prendre decisions. - Els processos de canvi de local, més enllà de les pedres, comporten una nova fase de desenvolupament del projecte que implica plantejar-se canvis organitzatius i polítics. - És clau clarificar i definir quines decisions han de prendre les persones tècniques i quines corresponen als diferents òrgans de participació de l’organització.

Més informació: -Ca la Dona, un espai de dones per a dones: www.caladona.org Casp, 38, pral. - 08010 Barcelona Tel. 93 4127161 Fax. 93 4123996

4.6. La Lliga per a la defensa del patrimoni natural. “Pla de Participació, voluntariat i relacions institucionals”

Realitzat per: Lliga per a la defensa del patrimoni natural (DEPANA) Tipus d’organització: organització de base Àmbit d’activitat de la organització: ambiental Número de persones involucrades: 1.350 socis

4.6.1. Per què és rellevant aquesta experiència? Les associacions per desenvolupar la seva missió necessiten disposar d’una base social activa. Per a moltes entitats, i especialment les ambientals, quan realitzen accions de mobilització ciutadana, les persones associades són la base de l’organització. DEPANA és una entitat consolidada amb molta trajectòria, que durant els anys 80 va arribar a tenir més de 4.000 socis i que actualment té 1.350 socis. Fins a l’actualitat, l’organització es trobava en una etapa d’anar fent, mantenint l’activitat. Amb aquest Pla l’organització vol donar un nou impuls i incrementar la seva base social. La base social de les organitzacions cal gestionar-la per mantenir-la activa i participativa. Aquesta experiència ens mostra que repensar la base social comporta moltes vegades repensar el funcionament organitzatiu i les relacions institucionals. Per gestionar la base social és clau tenir canals de participació i comunicació que permetin tenir informació sobre quines expectatives i necessitats tenen les persones per ser sòcies de l’organització. Les entitats amb molta història passen per diferents fases en la seva trajectòria i és necessari no deixar-se portar per la inèrcia en el funcionament de l’organització. Cal estar molt en contacte amb la base social per repensar l’entitat quan sigui necessari.

4.6.2. En què consisteix aquesta experiència? La Lliga per a la defensa del patrimoni natural (DEPANA) és una entitat que es va constituir l’any 1976 amb una gran trajectòria. Fins a l’any 1992 va arribar a tenir més de 4.000 socis i en l’actualitat té al voltant de 1.350 socis. Fins ara l’entitat ha estat en una fase de manteniment d’ “anar fent” i ara s’han proposat dinamitzar l’entitat i donar-hi un nou impuls. Per tal d’incrementar la base social s’han proposat desenvolupar un Pla de participació, voluntariat i relacions institucionals que els permeti repensar el funcionament de l’organització, i els espais de participació dels diferents col·lectius vinculats a DEPANA: socis, entitats, voluntaris, equip tècnic, etc. Han creat un àmbit de treball nou amb la responsabilitat de la comunicació i la participació. L’objectiu d’aquest pla és aconseguir que els socis de DEPANA es sentin orgullosos de ser-ho, recuperar el nivell d’associats que havien tingut i saber exactament què és el que esperen els socis d’una entitat com DEPANA. El perfil de les persones associades a DEPANA és un perfil molt qualificat de persones amb un alt nivell d’informació i coneixement sobre temes mediambientals. En el marc d’aquest pla s’ha realitzat uns tallers de debat sobre la missió, visió i els valors de l’organització; una enquesta a 100 persones rellevants de l’entitat. I, a partir d’un primer diagnòstic, hi ha un taller de debat amb persones representants de la Junta Directiva, socis i Equip Tècnic per tal de repensar l’organització. Fruit de tot aquest procés s’han pres decisions com fer visites descentralitzades a les poblacions on DEPANA té més socis, fer l’assemblea en diferents llocs del territori en funció del nombre de socis, unificar les dues oficines que tenia l’organització a Barcelona i Tarragona, de forma que ara funcionen com una sola oficina amb dues seus. Un objectiu que també es plantegen és establir relacions institucionals amb altres entitats en el territori de forma bilateral, oferir els coneixements de DEPANA, però sempre amb una relació d’igual a igual. Especialment aquestes aliances han de servir per enfortir els espais d’incidència en temes mediambientals de l’organització. La incidència en les polítiques públiques de medi ambient i en les accions en el territori és un tema important per DEPANA i per a molts dels seus socis. El Pla planteja quins espais ha de tenir la persona associada de DEPANA per poder influir en les accions d’incidència de l’organització. Un altre tema important és la dinamització dels voluntariat a l’entitat a partir dels projectes que desenvolupa DEPANA. No tant fer activitats per tenir voluntariat, sinó que les persones voluntàries trobin el seu espai en el marc dels projectes.

L’equip de persones que estan impulsant aquest Pla des de la direcció i la junta directiva es plantegen que els resultats del pla siguin visibles i que signifiqui una renovació important de l’entitat.

4.6.3. Què se’n pot aprendre? - La participació de les persones associades en l’organització passa per tenir informació sobre les seves expectatives i necessitats. - Per fomentar la participació de la base social cal estar molt a prop de les persones associades:fer visites, entrevistes, obrir canals específics, etc. - Els plans de participació han de tenir resultats visibles de canvis en la manera de funcionar per no crear frustració en les expectatives de les persones que participen. - Cal repensar l’organització i el funcionament per tal de respondre a la missió de l’organització.

Més informació: -Lliga per a la defensa del patrimoni natural: www.depana.org Sant Salvador, 97 - 08024 Barcelona Tel. 93 2104679 Fax. 93 2850426

www.observatoritercersector.org Una finestra oberta al món de les entitats del tercer sector

Les publicacions estan disponibles per descarregar

La Biblioteca a l’abast

Col·leccions OTS Les publicacions de l’OTS són l’eina per comunicar, compartir i debatre el coneixement sobre el món no lucratiu. Quaderns breus, de fàcil lectura sobre temes d’interès del tercer sector. Papers de Recerca OTS La col·lecció “Papers de Recerca OTS” està formada per quaderns que procedeixen de les línies de recerca amb les quals treballa l’OTS. En aquesta col·lecció es troben documents d’investigació presentats a congressos, resultats de treball de camp, monogràfics, documents de síntesi...

Debats OTS Els quaderns d’aquesta col·lecció recullen i resumeixen les principals aportacions, idees i conclusions dels actes o activitats que s’organitzen des de l’OTS. Es capitalitza el debat generat sobre alguns dels temes transversals del tercer sector.

Experiències OTS La col·lecció “Experiències OTS” recull bones pràctiques, casos i exemples d’accions concretes de les entitats. Són les mateixes organitzacions les protagonistes, les quals comparteixen les seves experiències i aprenentatges per a que puguin ser d’utilitat per a la resta de les entitats del tercer sector.

Eines OTS Els quaderns de la col·lecció “Eines OTS” posen a disposició de les organitzacions no lucratives els aprenentatges extrets de les recerques, estudis i tallers desenvolupats per l’OTS i amb la participació del propi tercer sector. Aquestes publicacions fomenten l’anàlisi de les organitzacions i al mateix temps, proporcionen eines pràctiques per a la seva aplicació en la gestió de les entitats no lucratives.