2017. Moments estel·lars de la ciència

© Biblioteques Municipals de Sabadell, maig 2015

BIBLIOTECA DELS SAFAREIGS Biblioteques Municipals de Sabadell

C. del Papa Pius XI, 165 08208 Sabadell Tel.: 93 717 53 43 A/e: bibliosafareigs@ajsabadell.cat

www.sabadell.cat/bims

Biblioteca dels Safareigs Biblioteques Municipals de Sabadell

PRESENTACIÓ

Simon Limbres mor als 19 anys en un accident de cotxe. És jove, esportista i tots els seus òrgans, excepte el cervell, estan intactes i sans: és el donant perfecte. I només vint-i-quatre hores després, el cor de Simon comença a bategar dins el cos de la Claire. Guardonada en diferents premis, Reparar els vius és una novel·la excepcional i èpica sobre un transplantament que aconsegueix que reflexionem, com cap altre novel·la ho havia fet, sobre els trasplantaments.

A Moments estel·lars de la ciència hi trobareu la ciència des de la vessant dels personatges que van viure els moments clau dels avenços científics, des de la vessant de les anècdotes dels seus protagonistes i de les llegendes que els envolten. És una mostra de llibres que tenen en comú la ciència com a font d’inspiració. L’interès pels descobriments científics i els avenços tecnològics no pot quedar frenat per tecnicismes i argumentacions complicades i la relació entre la literatura i la ciència és una realitat quan recuperem la idea humanista de la cultura com un tot. Com deia Salvador Pàniker “necessitem un nou humanisme, una hibridació de les lletres i les ciències”, Idea extreta del llibre: Bernat, Pasqual. 100 moments estel·lars de la ciència: fets, anècdotes, llegendes i personatges. Cossetània, 2015.

CLONS (L’INSTITUT ROSLIN CLONA L’OVELLA DOLLY, 1997) Wells, H. G. L' illa del doctor Moreau. Magrana, 1998.

L'ovella Dolly (5 de juliol de 1996 – 14 de febrer del 2003), va ser el primer mamífer a ser clonat satisfactòriament a partir d'una cèl·lula adulta. Va ser clonada a l'Institut Roslin d'Escòcia on va viure fins que va morir als sis anys. La Dolly encetava un viu debat en la societat, ja que la possibilitat de clonar un animal superior com una ovella obria la caixa dels trons. Detractors i partidaris de la clonació s’enfrontaven en un procés que posà el debat bioètic en la primera plana de l’opinió pública.

LA MÍSTICA DELS NOMBRES (PITÀGORES, SEGLE VI AC) Chicot, Marcos. El asesinato de Pitágoras. Duomo, 2013.

El protagonista d’aquest thriller és el filòsof i matemàtic grec Pitàgores.

Nascut a l’illa de Samos, va viatjar per Àfrica, Àsia i Europa per aprendre dels millors matemàtics i astrònoms d’Orient i Occident, per fundar definitivament l’Escola, una escola filosòfica que va marcar un moment estel·lar en la història de la ciència, oberta a homes i dones, sense prejudicis de tipus racial o religiós.

L’illa del Dr. Moreau és un laboratori de clonacions humanes i animals i és també un punt de reflexió en el debat de la bioètica. Wells, biòleg de professió, especula amb un futur que és el nostre present, el de la possibilitat de la clonació i ens convida a una reflexió sobre la condició humana.

1

10

Fernández-Vidal Sonia. Quantic Love. La Galera 2012.

A l’Escola s’hi realitzaven ensenyaments místics i religiosos, però la base fonamental eren les matemàtiques, nombres naturals, fraccions cossos geomètrics... L’Escola es regia pel secretisme i per unes normes molt estrictes. Marcos Chicot ens convida a un viatge en el temps per apropar-nos a la Grècia del filòsof.

El físic alemany Max Planck és considerat com el pare de la teoria quàntica, una de les més belles i fascinants de la ciència. Les regles que segueix són esbojarrades si les comparem amb el nostre dia a dia. Són antiintuïtives.

Quan ens endinsem en el món quàntic es qüestionen les nostres creences sobre la realitat, també les de la nostra realitat quotidiana.

Quantic Love, “una novel·la que resol l’equació de l’amor”, està ambientada al CERN, el centre d'investigació més avançat del món. Entre experiments de viatges en el temps i de tele transportació, entre partícules que superen la velocitat de la llum i altres que revelen l'origen de l'Univers, la jove Laila s'enfronta al misteri més gran que existeix: com triar entre dos amors. D'una banda, l'Alessio, un atractiu periodista, i de l'altra, en Brian, un cerebral científic que amaga un gran secret.

EL CÀNON DE LA MEDICINA (AVICENNA PROMULGA LES LLEIS DE LA MEDICINA QUE PREVALDRAN FINS AL RENAIXEMENT, SEGLE XI)

CONTINUAR BATEGANT

Gordon, Noah. El médico. Ediciones B, 1993.

(PRIMER TRASPLANTAMENT DE COR,

Metge, filòsof, astrònom, viatger i escriptor de centenars de llibres, Ibn Sina, conegut també amb el nom d’Avicenna, ha estat una persona clau en el món de la cultura. Ha influenciat a molts científics i pensadors tant coetanis com posteriors. És autor d’El cànon de medicina, una obra enciclopèdica sobre les lleis que han de regir la medicina.

Kerangal, Maylis de. Reparar els vius. Angle, 2015.

El 3 de desembre del 1967 el cirurgià sud-africà Christiaan Neethling Barnard trasplantà el cor d’una jove de 25 anys que estava en mort cerebral després d’haver patit un accident de trànsit a Louis Washkansky, un pacient de 54 anys, diabètic i afectat d’una insuficiència coronària greu. La notícia va recórrer el món sencer i va ocupar tots els titulars de la premsa i noticiaris.

Malgrat que només va sobreviure divuit dies després de l’operació—va morir d’una pneumònia– la intervenció es va considerar un gran èxit.

Noah Gordon ens relata amb El Médico la crònica d’un viatge protagonitzat per Rob Cole, un jove aspirant a metge, a la recerca del llegendari mestre Ibn Sina (Avicenna), que l’acompanyarà en el seu procés d’aprenentatge. De la ignorància al coneixement, de l’obscura Anglaterra del segle XI a les universitats àrabs de Pèrsia.

9

2

López Piñero, José María. Santiago Ramón y Cajal. Universidad de Granada, 2006.

DE HUMANI CORPORA FABRICA (ANDREAS VESAL INICIA ELS ESTUDIS ANATÒMICS MODERNS, 1543)

Santiago Ramón y Cajal ( Petilla de Aragón, Navarra, 1852 – Madrid, 1934), metge, premi Nobel de medicina l’any 1906 per el descobriment de l’estructura del sistema nerviós.

Llobregat, Jordi. El secret de Vesalius. Columna, 2015.

Metge flamenc, més conegut pel nom llatinitzat Vesalius és considerat el fundador de l’anatomia moderna. La seva obra fonamental és De humani corporis fabrica libri septem, un llibre il·lustrat amb més de tres-cents gravats, reproduccions fidels del cos humà. Amb ell es van posar les bases dels estudis anatòmics moderns.

El seu treball, desenvolupat a València, Barcelona i Madrid, constitueix el fonament de la neurociència actual i alguns aspectes tenen relació amb investigacions punteres com la de les cèl·lules mare.

Aquestes són algunes frases cèlebres de Ramón y Cajal: <<El pitjor no és cometre un error, sinó tractar de justificar-ho en comptes d'aprofitar-ho com a avís providencial de la nostra lleugeresa o ignorància>>.

El secret de Vesalius és una novel·la negra històrica on no hi falten assassinats, intriga i passions. Jordi Llobregat ambienta l’acció a la Barcelona de finals del segle XIX, amb la inauguració de l’Exposició Universal de 1888 de fons. Andreas Vesal no és el protagonista, però com el cinquè en discòrdia, sense ell la història no podria desenvolupar-se.

<<Les idees no duren molt. Cal fer alguna cosa amb elles>> .

QUÀNTUM (MAX PLANCK DIBUIXA LES BASES DE LA TEORIA QUÀNTICA, 1900)

LA SANG PASSA PELS PULMONS

Fernández-Vidal Sonia. La porta dels tres panys. La Galera 2012.

(MIGUEL SERVET DESCOBREIX LA CIRCULACIÓ PULMONAR, 1553) Orejudo, Antonio. Reconstrucción. Tusquets, 2005.

Max Planck fou un físic alemany, considerat com el pare de la teoria quàntica i un dels físics més importants del segle XX, que va ser guardonat amb el Premi Nobel de Física l’any 1918.

Humanista, metge i teòleg reformista, Miguel Servet va néixer a Osca l’any 1511. Fou company de classe de l’anatomista Andreas Vesal. Entre les obres que va escriure destaquem Christianismi Restitutio, una obra bàsicament teològica, però que exposa la teoria de la circulació menor o pulmonar, descobriment atribuït a Servet, però ja descrit tres-cents anys abans per Ibn alNafbīs, un metge de Damasc, en els comentaris del Cànon d’Avicenna.

La porta dels tres panys és un magnífic llibre sobre física quàntica. La seva autora, la física Sonia Fernández-Vidal, ha tingut la capacitat d’acostar l’enigmàtic món de les partícules subatòmiques i la misteriosa física quàntica, tot creant una intriga històrica al voltant d’una porta amb tres panys ... com l'obriríeu?

Amb Reconstrución, Antonio Orejudo anirà construint una trama al voltant de la investigació de l’inquisidor general de Lyon, en ple cisma religiós, per descobrir l’autor d’un manuscrit que promulga teories heterodoxes sobre el funcionament del cos.

Així comença el llibre: <<En Niko es va quedar paralitzat al llit, perplex pel que acaba d’aparèixer al sostre de la seva habitació: Si vols que passin coses diferents, deixa de fer sempre el mateix!>>.

3

8

ARISTÒTIL NO TENIA RAÓ

Deville, Patrick. Peste & cólera. Anagrama, 2014.

(GALILEO GALILEI REFUTA EXPERIMENTALMENT LES IDEES D'ARISTÒTIL SOBRE EL MOVIMENT, 1600)

Louis Pasteur estengué la teoria dels gèrmens a l’origen de les malalties infeccioses. Aquestes patologies devien estar causades per microorganismes, que, en propagar-se d’una persona a una altra, causaven els contagis tan habituals. Si s’aconseguia localitzar l’agent patogen i una manera de lluitar-hi per destruir-lo, la malaltia seria vençuda. Pasteur va esperonar els investigadors a llançar-se a la cacera dels microbis causants de malaltia.

Iannaccone, Isaia. El amigo de Galileo. Algaida, 2009.

Galileo Galilei, innovador, inventor i perfeccionador de múltiples invents, és considerat per molts el fundador de la ciència moderna. El mètode experimental, la observació de la natura i els seus coneixements en mecànica el van dur a refutar algunes de les teories d’Aristòtil, entre elles les que fan referència al moviment i la caiguda de cossos i el van dur a ser perseguit per la Inquisició.

Alexandre Yersin és el protagonista d’aquest relat d’aventures. Successor de Louis Pasteur i membre de “la banda dels pasteurians” s’enrolarà com a metge en un viatge que el durà a explorar Xina, Adén i Madagascar.

L’obra d’Isaia és un thriller científic ambientat a la Xina del segle XVII. En un moment en que Europa viu una lluita entre ciència i religió una expedició científica encapçalada pel metge alemany Johann Schreck i recolzada pel seu company de reunions clandestines Galileo Galilei empren un viatge amb l’objectiu de conèixer els savis d’un país remot, Xina.

LA NEURONA (SANTIAGO RAMÓN Y CAJAL ESTABLEIX LA TEORIA DE LA NEURONA, 1889) Farinella, Matteo. Neurocómic. Norma, 2014.

Santiago Ramón y Cajal ( Petilla de Aragón, Navarra, 1852 – Madrid, 1934), metge, premi Nobel de medicina l’any 1906 per el descobriment de l’estructura del sistema nerviós.

El seu treball, desenvolupat a València, Barcelona i Madrid, constitueix el fonament de la neurociència actual i alguns aspectes tenen relació amb investigacions punteres com la de les cèl·lules mare.

“Les

matemàtiques

qual Déu ha escrit

El protagonista d’aquest còmic és llençat a l’interior d’un cervell humà on recorrerà un bosc de neurones i coneixerà els científics més rellevants en el tema, entre ells, l’espanyol Santiago Ramón y Cajal. Un còmic per aproximarse al món de la neurociència de la ma de dos experts en el tema: els doctors en neurociències Matteo Farinella i Hana Roš.

són l’alfabet amb el

l’Univers”

Galileo Galilei

“Si busques resultats diferents, no facis sempre el mateix” Albert Einstein

7

4

LES LLEIS DEL MOVIMENT DE LA TERRA

El péndulo de Foucault és una novel·la de l'escriptor i filòsof italià Umberto Eco que narra com tres treballadors d'una editorial especulen amb l'existència d'una societat secreta que pretén dominar el món, i es veuen atrapats per la seva pròpia ficció. La novel·la està plena de referències a la càbala, l’alquímia, l’ocultisme i teories conspiratòries.

(JOHANNES KEPLER ESTABLEIX LES LLEIS QUE REGEIXEN EL MOVIMENT DE LA TERRA, 1609) Benavente, Jaume. L’ajudant de Kepler. Proa, 2006.

Johannes Kepler fou un astrònom i matemàtic alemany. Treballà junt a l’astrònom Tycho Brahe i els seus coneixements van ajudar-lo a establir les seves lleis del moviment planetari. Va ser nomenat astrònom imperial per l’emperador Rodolf II. Va publicar llibres sobre astronomia i tractats d’òptica i elaborà també unes taules de les posicions dels planetes i les estrelles, les Tabulae Rudolphine.

La novel·la és un retrat literari de la Praga dels jueus del segle XVII. En ells un traductor de llengües eslaves viatja a Praga amb l'encàrrec de revisar l'Arxiu Johannes Kepler i buscar connexions entre les teories de l'astrònom alemany i la Càbala. Allà coneixerà l’ajudant de Johannes Kepler.

MICROBIS (LOUIS PASTEUR ELABORA LA SEVA TEORIA DELS GÈRMENS, 1861) Crichton, Michael. La amenaza de Ándromeda. Ediciones B, 1997.

EL PÈNDOL DE FOUCAULT (FOUCAULT DEMOSTRA EL MOVIMENT DE ROTACIÓ DE LA TERRA, 1851)

Louis Pasteur estengué la teoria dels gèrmens a l’origen de les malalties infeccioses. Aquestes patologies devien estar causades per microorganismes, que, en propagar-se d’una persona a una altra, causaven els contagis tan habituals. Si s’aconseguia localitzar l’agent patogen i una manera de lluitar-hi per destruir-lo, la malaltia seria vençuda. Pasteur va esperonar els investigadors a llançar-se a la cacera dels microbis causants de malaltia.

Eco, Umberto. El péndulo de Foucault. Círculo de lectores, 1991.

El títol fa referència al pèndol que el físic francès Jean-Bernard Léon Foucault va dissenyar per demostrar la rotació de la Terra i l’obra comença amb les reflexions del protagonista mentre contempla el pèndol de Foucault del Museu d’Arts i Oficis de París.

El protagonista d’aquest best-seller que teniu a les vostres mans és un microbi anomenat “Andrómeda” que fins i tot és capaç de provocar una gran crisis científica.

5

6