Ball robat; seguit d’Escena d’alcova: el relat que originà la comèdia. La Magrana, 1997
Bestiari. Proa, 1978 i 1999 / Edicions 62, 1989 Circumstàncies. Proa, 1976 i 1987
“Per segar roses la destral us cal, Adolf, brètol total?
Obra poètica. Proa, 1975 i 1999 Poemes escollits. Edicions 62, 1986 Poesia i prosa. Edicions 62, 1984
Pigmalió: adaptació lliure de l’obra de Bernard Shaw. Edicions 62, 2006
Refugi de versos: poemes esparsos i inèdits. Proa, 1987
Teatre original. Proa, 1999
Terra de naufragis. Proa, 1985
Obra en prosa. Proa, 1999 Una tragèdia a Lil·liput. La Mirada, 1928 “La matinada d’abans d’ahir vaig somniar que m’havia pervingut una corona. Em trobava al cap d’una monarquia –s’esqueia d’ésser electiva tot i que en els somnis no s’ha de mirar prim– d’uns vuit milions d’ànimes. L’època que això s’esdevenia em va semblar, ja a primer cop d’ull, una mica reculada: em confirmà aquesta impressió el fet que pels carrers tothom anava a peu. […] Els barbuts consellers, molt oficiosos, em posaren al corrent. Hi havia damunt la taula dues empreses per escollir. L’una era la conquista d’una gran illa habitada per gents salvatges sense llei ni Déu. Es nodrien de sorra que era la cosa més mengívola de què disposaven…”
Vacances pagades. Proa, 2007 “Don Joan, excusi la franquesa; però no oblidi que vostè i jo venim de Sabadell, poble d’estar per casa. Al capdavall som bàrbars.”
OBRA PER A INFANTS Bestiari. Il·lustracions de Xavier Nogués. La Galera, 1997 Pingüí. Il·lustracions de Sesé. Cruïlla, 2004
POESIA
Guix, Josep Maria. Tot és ahir sobre un poema de Pere Quart: per a veu i piano. La Mà de Guido, 2003
Antologia bufa. Proa, 2002
BIBLIOTECA DEL SUD Pg. dels Almogàvers, 49 Tel. 93 720 51 74 BIBLIOTECA DELS SAFAREIGS C. del Papa Pius XI, 165 Tel. 93 717 53 43 BIBLIOTECA VAPOR BADIA C. de les Tres Creus, 127-129 Tel. 93 745 17 03
MÚSICA I PARTITURES
Tres contes. Fundació La Mirada, 2002
Brotons, Salvador. “Saló de tardor: cançons sobre poemes de Pere Quart per a veu greu i piano. Empúries, 1994
Guia de lectura
BIBLIOTECA DEL NORD Rda. de Navacerrada, 60 Tel. 93 724 64 01
Saló de tardor. Proa, 1985
Quart, Pere. Cançons sobre poemes de Joan Oliver, Pere Quart. Obres de Casas, Guzman, Brotons, Balsach, Casablancas, Guix, Pladevall, Vila, Estapé, Capellas, García Morante, M. Fiol, M. Torruella, A. Busquets, J. Pieres, A. Pla, J. Masó i altres. [CD] Ars Harmonica, 2001
Antologia. Diputació de Barcelona, 1996
BIBLIOTECA DE PONENT Pl. d’Ovidi Montllor, 5 Tel. 93 717 39 74
Poesia empírica. Proa, 1982 Quatre mil mots. Proa, 1977 i 1984
Biografia de Lot i altres proses. La Magrana, 1993
BIBLIOTECA DE LA SERRA Pl. de Cristóbal Ramos, 1 Tel. 93 726 34 68 7
Volava el cap de ma companya pel cel dels crematoris d’Alemanya.”
La fam: drama en sis episodis. Proa 2006
NARRATIVA
BIBLIOTECA DE CAN PUIGGENER Pl. del Primer de Maig, 1 Tel. 93 716 51 50
Les decapitacions. Rosa dels Vents, Proa, 1978
Foto portada: Arxiu Històric de Sabadell
Ball robat. Columna, 1997 / Proa, 2006 “CUGAT.- ... L’egoisme és el motor de tota la vida orgànica. El motor de l’home és l’amor propi. ”Estima el proïsme com a tu mateix”. És a dir: estima’t a tu mateix amb un amor sense mesura, màxim. Després intenta d’estendre aquest amor als teus semblants. MERCÈ.- Qui s’hi veuria en cor? CUGAT.- Molt pocs! Es tracta d’un programa bellíssim però quimèric. Déu nos en guard! Ens portaria a la unitat compacta [...] És l’individu qui salva el nostre món i l’empeny. L’individu, en principi, està contra tot i contra tothom, com un eriçó. Es defensa i ataca per tal de sobreviure...”
HOMENATGE A PERE QUART EN EL 30È ANIVERSARI DE LA SEVA MORT
www.sabadell.cat/bims
Joan Oliver / Pere Quart 30 anys de vacances pagades
JOAN OLIVER I SALLARÈS “(SABADELL, 1899 - BARCELONA, 1986)” Traductor, narrador, poeta, articulista, activista cultural i dramaturg, home de lletres, doncs, en el sentit més complet del terme, va ser membre destacat del grup de Sabadell. Juntament amb Francesc Trabal, Armand Obiols (Joan Prat) i altres amics, a mitjans dels anys vint del segle passat, remogueren la cultura sabadellenca amb alegria juvenil i innovadora, per desvetllar-la i posar-la al dia. Joan Oliver, amb l’anomenada Colla de Sabadell, començà la seva activitat literària com a articulista al Diari de Sabadell en plena joventut, i no deixaria mai d’escriure a la premsa fins poc temps abans de morir. A Mirador o La Publicitat abans de la guerra, a Germanor a l’exili xilè, i de retorn a Catalunya a Serra d’Or, Destino (en castellà, amb el pseudònim Jonàs), al setmanari El Món, al diari Avui... La seva visió crítica es mostrà amb un primer recull de narracions, Una tragèdia a Lil·liput (1928), i continuà amb Contraban (1937) o les aplegades a Biografia de Lot i altres proses (1963). La vessant més difosa i coneguda de la seva múltiple activitat literària, però, ha estat l’obra poètica, que, sota el pseudònim Pere Quart, va començar a publicar als anys trenta, quan aparegueren els seus dos esplèndids llibres Les decapitacions i Bestiari, en els quals afinava una mirada intel·lectual irònica i fins mordaç sobre la societat del moment. Una actitud que també exercia en el camp del teatre amb obres com Cambrera nova, escrita el 1928, Allò que tal vegada s’esdevingué (1936), La fam (1938) o la posterior Ball robat (1958), entre altres. De fet, ell mateix deia sovint que, si la guerra no hagués estroncat la cultura del país, ell hauria estat bàsicament dramaturg. Compromès amb la causa catalana i republicana, un cop perduda la guerra civil, es veié abocat a l’exili, del qual tornà el 1948. En aquells anys de desoladora postguerra, la seva veu poètica, abans humorística i punyent, esdevingué profunda i reflexiva, amb el to dolorós i desenganyat que s’evidencia en Saló de tardor (1947) i Terra de naufragis (1957), dos reculls que descriuen la derrota i la repressió amb poemes com les magnífiques i universals “Corrandes
d’exili” o el sonet dedicat a Catalunya. A partir dels anys seixanta, amb la seva mirada irònica i sovint càustica, participarà en els moviments antifranquistes i, a part de lliurar-se a traduir per incorporar a la cultura del país autors tan importants com Beckett, Brecht, Molière, Shaw o Txèkhov, posarà la seva poesia al servei de la causa nacional i alliberadora, amb llibres com Vacances pagades (1960), Quatre mil mots (1977) i diversos reculls de textos que evidencien l’esperit sarcàstic, iconoclasta i escèptic davant del conformisme generalitzat i els poders polítics, amb els quals, després del restabliment de la monarquia parlamentària del 1975, es mostrà sempre crític. Aquesta actitud inconformista, que sovint li conferia aires d’abrandat profeta, va propiciar també el bandejament de les instàncies oficials, malgrat el seguit de reconeixements i premis que se li atorgaren, entre els quals destaquen el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes i la Medalla de la Ciutat de Sabadell (que no va voler d’or, sinó de ceràmica!). Portat per la seva rebel·lia i pels desacords polítics que no s’estava de fer públics, renuncià a la Creu de Sant Jordi l’any 1982. Encara uns mesos abans de morir va haver de fer front a una denúncia judicial posada pels estaments militars en contra seu, a causa d’unes declaracions contra l’exèrcit espanyol fetes per televisió. Va morir a Barcelona, el juny del 1986, deixant un darrer llibre de poemes Refugi de versos (publicat el 1987) i una obra literària sòlida, resultat del seu treball constant i de la seva actitud ètica tossuda i insubornable. I fou enterrat a Sabadell, amb els seus, tal com havia demanat. Antoni Dalmases
“Sabadell, la nostra petita pàtria, era una ciutat atrafegada i sorruda, trista i rica. En aquell medi, nosaltres ens sentírem no pas millors, però sí diferents. Al principi fórem uns éssers associals i recalcitrants, però a poc a poc i, cal reconèixer-ho, no sempre amb un clara consciència del que fèiem vam provar de remoure tanta monotonia. Érem alegres i no teníem problemes urgents que ens entrebanquessin”. Diàlegs a Barcelona. Joan Oliver, Pere Calders. Ajuntament de Barcelona: Laia, 1984 “El Sabadell de la nostra època no arribava als 30.000 habitants [parla dels anys vint] i ens coneixíem tots, no hi podia haver engany. Pensàvem que els ciutadans no podien viure d’esquena a la naturalesa, que havíem de saber distingir una col d’una escarola, conèixer el nom dels ocells, els mecanismes del clima i de les collites... Vam lluitar contra el centralisme de Barcelona i això és –penso jo– un dels aspectes més importants del grup de Sabadell, aspecte del qual ningú no ha parlat”. Joan Oliver “Pere Quart”: centenari (1899-1999). Institució de les Lletres Catalanes, 1999 Joan Oliver, Pere Quart [enregistrament vídeo]: l’escepticisme apassionat. Fundació Videoteca dels Països Catalans, 1999 Joc de cartes: 1948-1984. Edicions 62, 1988 La Colla de Sabadell: entre el Noucentisme i l’Avantguarda. Fundació La Mirada, 2002 Oliver, Joan. Marines soledats: cartes a Conxita Riera. Fundació La Mirada, 2000 Oliver, Joan. Notícia biogràfica d’Armand Obiols. Fundació La Mirada, 1999 Riera, Ignasi. Joan Oliver / Pere Quart: l’inventor de jocs. Proa 2000 Semblances de Joan Oliver: recull de les conferències pronunciades en ocasió dels lliuraments dels premis Pere Quart d’Humor i Sàtira. Ajuntament de Sabadell, 1996 i 1999 Oliver, Joan. Temps, records. Fundació La Mirada, 1991
L’HOME Casals i Garcia, Lluís. Joan Oliver i la “Colla Sabadell”. Fundació Bosch i Cardellach, 1981 Francesc Trabal, recordat. Fundació La Mirada, 1999
Xavier Benguerel / Joan Oliver, epistolari. Proa, 1999
SOBRE L’OBRA Dalmases, Antoni. L’obra poètica de Pere Quart. Il·lustre Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències. Delegació de Sabadell, 1980
Ferrater Mora, Josep. De Joan Oliver a Pere Quart. Edicions 62, 1969 “El Joan és irònic. És mordaç, satíric, fins i tot càustic i sarcàstic. No pas per menyspreu o supèrbia. La ironia del Joan –que de vegades dirigeix contra ell mateix– és de la bona mena. Àdhuc en el sarcasme hi bull una compassió. Una ironia de molt bona jeia, perquè serveix per a desinflar les paraules massa solemnes, les mandíbules massa estretes, els pits massa tibants –portant-los tots més arran de terra i fent-los, en darrer terme, més humans”. Gibert i Pujol, Miquel Maria. El teatre de Joan Oliver. Institut del Teatre, 1998 Mesalles, Helena; Soley, Clara. “Vacances pagades” de Pere Quart. Empúries, 1994 Puig Molist, Carme. Les col·laboracions de Joan Oliver al Diari de Sabadell: 1923-1928. Abadia de Montserrat, 2001. Turull, Antoni. Pere Quart, poeta del nostre temps. Edicions 62, 1984 “Pere Quart és avui, pràcticament l’únic poeta català combatiu i de protesta. L’únic que denuncia les tares d’una societat edificada sobre les bases de la injustícia, de la hipocresia i de la comoditat burgesa... ...Ell ha dit més d’una vegada que «fa més de seixanta anys que va amb els que perden» . Si més no per això s’ha guanyat a pols el títol que encapçala aquest estudi: Un poeta del nostre temps”.
TEATRE Allò que tal vegada s’esdevingué. Edicions 62, 1995 / Proa 2008 / Educaula, 2009 “EVA.- ...tinc por que un mal esperit no se t’hagi ficat al cos, Jahvè ens en guardi! CAÏM.- Estigues tranquil·la, mare. Res de dimonis! Només sóc un home que vull entendre les coses que em passen, que vull saber qui sóc i on vaig i que em sento amb forces per lluitar contra qui sigui. ¿D’on em vénen aquestes ganes de respirar fondo, de xuclar la llum i l’aire que m’envolten, de domar les bèsties, de treballar la terra i fer que doni fruits? No t’ho has preguntat mai, tu, això?”. Allò que tal vegada s’esdevingué. Centre Dramàtic del Vallès, 1996