Coses de Rolin Superherois al pessebre

Permeteu-me de contar-vos una de bona: Com ja sabeu, Ximo Sorlí basteix cada any un diorama especial per commemorar l’arribada del Nadal. I així, enguany ha situat l’escena nadalenca dins un espai mínim de veres però rodejat en abundor pel més golós sentit de recaptar diners. I d’enganyifes que fan per introduir-nos en un món cada volta més minvat de conceptes positius, compta tu!

I sí, com es preceptiu, hi ha el pessebre amb les figures necessàries. Però compte que cal buscar-lo, cal fixar-s’hi força entre tanta i tanta insistència de llums publicitàries i cridaneres alhora que festegen tot tipus de “poders” o “superpoders” econòmics, és clar....

He anat a gaudir del diorama, i el cas és que fent com aquell que no se n’assabenta de res, sentia les paraules que enraonava la família del pessebre. I tu, que em va semblar adient gravar-les amb el telèfon mòbil i reproduir-les en aquest mitjà de comunicació. I si no els sembla bé,—a la família del pessebre, vull dir— doncs, ja saben... “si avui és diumenge, despús-demà serà dimarts” I també hi ha aquesta dita “Si tanques la boca a temps estalviaràs força sentiments”.

Així que transcric tot seguit les paraules que feien els tres personatges:

—Adona-te’n, Mary: quin ruixim de llum de pau i de goig, de cel i colors del blanc fins al fosc dibuixen la nit!

I tot gratuït....!!!!

—Ja comencem...

Vinga ja, Josep que jo no sóc Mary. Em diuen Maria un nom tan bonic com la llum del dia.

—Perdona‘m bonica perquè l’esclafit de pau i dolçor del nostre ninet, n’és, de torbador....!!!

—Ai, sí... estimat..! Fixa’t quins ullets...! I quina boqueta! Un rostre lluent amb la pell ben neta...! I com ens envolten lligues de ficcions! I quants de poders tenim a l’abast per guanyar diners!

—Coets per matar. Bombes com a figues, llimant deshonors és el pa que mengen aquests salvadors... Als superpoders cal plantar-los cara! Fem-nos-hi valents i donem-los vara!

—Sort de tu, Maria perquè ets la millor! Deixa’m preguntar-te i a veure què dius: “Et faria pes si al bon Jesuset féssem president del Feisbuc o d’Àmazon o potser del Guguel o posem del Guasap, TikTok o Safari? No dic Movistar perquè és una marca de dret espanyol i no deixaran que els marquen cap gol”.

—Que n’ets de dolent, Josep estimat!!!!! No saps el què dius!!!! Que t’has fet dos gots del vi de Carlon, collita del vint, la millor del móm...?

—Tens raó, Maria. Caldrà fer bon tast de com l’eduquem, perquè hi ha recaptes que són com el fem...! Gasten, sí, bon fil les teues paraules, perquè mil enganys guanyats de colors són com els paranys. Guaita quin domini des del Capitoli fins al Kremlin rus. I els reis del petroli amb gas fan menús.

I en aquest punt de conversa es trobaven Maria i Josep, quan el Nin Jesús, dins el bres, va obrir els ulls, els va esguardar picardiosament i els va dir: —Estimats, que som a Nadal. L’únic superheroi o superpoder que ens pot salvar és l’AMOR. Poca broma, doncs. Recordeu aquesta dita nadalenca: “Nadal no és una data sinó un sentiment”. Així doncs, estimem, estimem i estimem... I per favor... deixeu-me dormir ara que puc... perquè de gran em tocarà patir molta son...!

I així va estar la conversa. Tal com vos ho he contat, poden contar-ho també...

Digueu que el Xiquet és nat. Digueu que a Benicarló hi ha Nadal i hi ha cançó.

Presentació del llibre sobre els 100 anys de l’empresa

Electra del Maestrazgo a Morella

Redacció

Divendres 30 de desembre, a la Sala de Justícia de l’ajuntament de Morella es va celebrar la presentació del llibre “Cien Años Iluminando la Noche. Historia Empresarial de Electra del Maestrazgo, S.A. 1922-2022" a càrrec de Leopoldo Trillo representant del consell d’administració de l’empresa, Rhamsés Ripollés alcalde de Morella i l’autor Adolf Sanmartín.

De forma propera i clara, es va comentar la importància per al desenvolupament tecnològic que va tenir aquesta empresa de proximitat per al Maestrat i Els Ports, en portar l’electricitat i a més destacant l’esforç econòmic i humà dels propietaris, inversors i treballadors, agraint també al meticulós treball d’Adolf Sanmartin per a reunir i compilar un gran volum d’informació, i la Editorial Antinea, per publicar l’obra encara les dificultats actuals de trobar paper i subministraments.

El públic va poder gaudir d’anècdotes i històries i la posterior signatura de llibres per l’autor, amb també un pica-pica en la sala adjunta.

El llibre ja està a la venda en la web d’Antinea i les llibreries.

Guirigall

El Centro Aragonés de Benicarló canta a los usuarios del Geriátrico

San Bartolomé