10 minute read

La psicología de los precios

¿Sabes lo que es el efecto del dígito de la izquierda? Te lo voy a explicar a modo de ejemplo: Imagínate que vas a comprar una camiseta y ves en la etiqueta: 19,95 euros ¿Te suena igual que 20,00 euros? La respuesta es NO. Te explico por qué no es así. Se llama el efecto del dígito de la izquierda porque nuestro cerebro se queda con que la camiseta cuesta 10 y no veinte a pesar de que solo los separan 5 céntimos. Por eso, verás en numerosos locales y comercios este tipo de precios en los productos.

Advertisement

Somos consumidores vulnerables, bueno en Ahorradoras no tanto ?? y solemos comprar por impulso. Así que vamos a desvelar algunos trucos que suelen usar y que nos hacen comprar más.

Redacció

Els regidors d’Obres i Serveis, Guillem Alsina, i Cultura, Festes i Tradicions, Marc Albella, s’han reunit amb el regidor d’Obres i Serveis i Festes i Falles de l’Ajuntament de Benicarló, Ilde Añó, per tal de comentar i comparar les línies de funcionament de les seues regidories i concretar accions conjuntes entre els dos ajuntaments. Dins de les qüestions a tractar, s’ha plantejat la possibilitat de compartir recursos humans i tècnics de les dues Brigades municipals. “En no coincidir temporalment les dates festives, podriem compartir equipaments i materials, afavorint així a les entitats dels dos municipis i optimitzant despeses”, comenta el regidor de festes de Vinaròs, Marc Albella.

Analitzar com funcionen les dues Brigades municipals i resoldre problemàtiques comunes ha estat una altra de les qüestions en què ha s’ha insistit. “En tots dos municipis, ens trobem que la Brigada municipal s’ha d’encarregar de nombrosos comesos i atendre les demandes de totes les regidories de manera que s’han d’implementar noves formes de funcionament en les quals, des de l’Ajuntament de Vinaròs, estem treballant des de l’inici de la legislatura “, explicava Alsina. Añó qualificava de “molt positiu comprovar de primera mà com funcionem els dos municipis i aplicar el que veiem que ens pot interessar”.

Aquesta trobada s’emmarca en la ronda de contactes que, des de l’Ajuntament de Vinaròs, estan mantenint diferents regidors amb els seus homòlegs de municipis de la comarca.

A provada per unanimitat la Comissió Executiva de Compromís de Vinaròs

Redacció

La recentment aprovada Comissió Executiva de Compromís a Vinaròs ha elegit a Jordi Navarrete com a Portaveu Local i a Josep Compte com a secretari d’organització.

L’Assemblea de Compromís a la capital del Maestrat, va tindre lloc a la seu del col·lectiu, al carrer Carme, 4. El resultat de les votacions van ser per unanimitat amb les següents persones en la nova Comissió Executiva Local de Compromís Vinaròs:

Portaveu Local, Jordi Navarrete

Secretari Organització i secretari local, Josep Compte

Secretària de Relacions, Judit Álvarez

Secretari institucional, Miquel Miralles Pitarch

Secretària de Comunicació, Helena Román

Altres secretaries, Antoni Josep Zaragozà Sorlí

Vocals, Política Municipal, Domènec Fontanet i Jordi Moliner

El símbolo del €: ¿Sabías que cuando aparece el símbolo del € junto al precio solemos comprar menos? Por eso, muchos comercios optan por no incluirlo para “ayudarnos” a gastar más dinero.

Producto limitado a 3 por cliente: ¿Has visto este tipo de ofertas algunas vez? Se trata de una estrategia en la que entra la psicología. Al leer que solo puedes llevar 3 o los que sea, tu cerebro entiende que debe llevarlos porque es un producto de necesidad y que más tarde no va a poder adquirir.

El poder del 9: Los precios que terminan en 9 nos suelen gustar mucho más: 9,99 suena mejor que 9,95. Aquí también entraría en juego el efecto del dígito de la izquierda del que te he hablado antes.

GRATIS: ¿Verdad que nos encanta la palabra gratis?

Sobre todo a las Ahorradoras. Pero debemos saber que lleva detrás algún beneficio por parte de la empresa (lógico también). Puede ser conseguir que compres otros artículos que no son gratis, tener una base de datos… depende de cada compañía el fin puede ser uno u otro. En nuestra mano está elegir lo que nos conviene o no.

No mostrar los gastos de envío: Se ha demostrado que al no mostrar los gastos de envío al inicio del producto en nuestra mente queda el precio sin incluir éste último.

“Hossain y Morgan (2006) pusieron a prueba esta táctica con las subastas de eBay. Se centraron en subastas para discos de música, y analizaron las diferentes estructuras de las pujas. Algunas subastas se abrían con una puja mínima con gastos de envío (ejemplo: 0,01 dólares con 3,99 dólares en gastos de envío). Otras ofrecían un precio mayor de salida pero sin los gastos de envío (ejemplo: cuatro dólares con envío gratuito).

Al final, las subastas con pujas bajas de salida (y gastos de envío aparte) tuvieron más pujas y generaron más ingresos. Oh, y Clark and Ward (2002) encontraron resultados similares para las subastas de la carta Pokémon “Charizard”.

Desglosa el precio por día:

Esta es otra buena estrategia de venta que nos impulsa a comprar más. Se trata de desglosar cuánto nos costaría al día ese producto o servicio. El precio, evidentemente, es muy bajito lo que puede hacer a que nos decidamos por él. ¿Verdad que es más atractivo 0,49 por día que 14,99 al mes?

¿Qué te parecen estas tácticas que se encuentran dentro de la psicología de precios? Seguro que a partir de ahora vas a ir a comprar con el cerebro en alerta, y te reto a descubrir algunas de estas tácticas y a que las compartas con el resto de la comunidad de Ahorradoras.

Fuente: www.devina.es

Empieza un nuevo curso escolar para los alumnos de Educación Infantil y Primaria en Vinaròs, después de que hoy se retomaran las clases tras el descanso veraniego en los cinco colegios públicos de la localidad.

Este proceso se ha dado con total normalidad, según ha indicado la concejala de Educación Begoña López, quien ha realizado a lo largo de la mañana un recorrido por cada centro para comprobar que no había ningún contratiempo.

Respecto a las obras realizadas en los últimos meses, quedan pendientes los trabajos en el CEIP Manuel Foguet, que se está acondicionando para estar adaptado para aquellos alumnos que presenten algún tipo de discapacidad motriz. El Ayuntamiento ha indicado que se espera que el patio y la reformas en las instalaciones estén terminadas en dos semanas.

En el CEIP Misericòrdia también ha habido cambios. Concretamente, se ha pavimentado una parte del patio y se han cerrado algunos perímetros en la zona de ocio para una mayor seguridad de los estudiantes. En el CEIP Assumpció se han remodelado los baños de Educación Infantil y se ha pintado una nueva aula en la que será instalada la Biblioteca.

“Ahora, lo que más urge es resolver la situación del CEIP Jaime I, para que empiece a construirse el nuevo edificio”, ha comentado López, en referencia a la situación de los alumnos que iniciarán nuevamente clases en aulas prefabricadas. www.devina.es

“Ahora, lo que más urge es resolver la situación del CEIP Jaime I, para que empiece a construirse el nuevo edificio”

Recordar

En passar quasi 100 dies del nou ajuntament podem dir que ja han agafat l’embranzida necessària per enfrontar tot el repte que tenen per davant. Arribats a este punt també nosaltres anem a entrar en feina i començarem a criticar la seua gestió.

Però abans d’anar al gra hem cregut convenient deixar-los una setmana més de marge, i per comparar hem volgut vore com nosaltres vàrem començar la legislatura anterior. No tenim una hemeroteca molt extensa però si suficient per vore un poc a que ens vàrem dedicar quan el Sr. Juan va entrar al consistori qual Cid venjador. Després de vuit anys de governs alternatius ell entrava amb moltes ganes.

I tan que va entrar. El cert és que com sempre el primer ple va ser el dels sous i com “quasi sempre” en aquest tema natros vàrem estar calladets. Sempre hem cregut que sabien el que feien. Però en altres temes no ens vàrem poder callar. Recorden que una de les primeres mesures que varen prendre va ser el re-implantar la taxa d’escombraries que els anteriors governs municipals havien llevat, ho van argumentar tot el be que van saber però les butxaques se’n van ressentir. Devia ser una promesa electoral

Un altre tema que va ser recorrent, com ara, és el Diariet. El nostre estimat periòdic que cadascú que entra l’adapta a les seues conveniències. Doncs el Diariet va ser polèmica pel seu Director. També com ara, mira quina casualitat. La diferència és que llavors a qui van nomenar va ser al ex-senador Juan Esteller Grañana, de trist record pels seus escrits i declaracions poc democràtiques que no anem ara a retraure però, a la primera de canvi ens va censurar un article. Va costar prou però el van dimitir.

El que si que vàrem criticar també va ser la neteja del poble, que Fobesa no netejava prou i segons nosaltres, des de la seua entrada encara ho feia pitjor, els dèiem que havien de fer-los complir el contracte que tenien signat.

També argumentarem raons suficients per criticar la contractació de dues persones “afins” al PP en llocs de responsabilitat com eren la d’assessor d’obres i serveis i la de secretaria personal de l’Alcalde. Sense contractar en borsa, sense concurs públic, és a dir a dit. Sense més. La democràcia va entrar a Vinaròs. Ah!! Per cert, ara, si no treballen , també deuen cobrar de l’atur. Amb tot el dret!, faltaria més!.

Del tema del passeig també en vàrem fer uns quants escrits i el resum és el que hem anant veient tots els dies, deixat, brut, pintat, .. sols l’han emprat per muntar sorollosos saraus. La propera setmana en parlarem del govern actual. Vinaròs, 11.09.2015

Doneu-los un infant mort i manipularan les consciències

Ramon Puig

En els últims anys han estat desenes les criatures que han mort ofegades pels mals vents de Troia empeses per naus de paper carregades d’esperances i ambicions amb els cants de sirena que venen d’Ítaca. Aylan Kurdi tenia tres anys quan aparegué mort a la platja i era una de les cinc criatures que van morir aquell dia a pocs metres de distància.

Els Kurdi no eren uns emigrants qualsevol, res a veure amb les desenes de milers de “mojaditos” que han intentat arribar a Gibraltar o Sicília i s’han quedat al fons del mar. Els Kurdi venien de Síria, un país occidentalitzat, sense deute extern, ric en recursos naturals, una classe mitjana plena de títols universitaris i el desenvolupament industrial més elevat de l’Orient Mitjà. Quina necessitat tenien de marxar? La mateixa que 50 milions de refugiats que fugen de casa en un planeta aterrit per la guerra, sense despertar la nostra compassió perquè els seus fills no surten a la foto.

Síria es troba al centre d’un infern format per Turquia, Kurdistan, Líban, Irak, Palestina i Israel. Quina és la causa d’aquest infern? No ens excusa senyalar USA i Rússia, ni l’exèrcit alemany, britànic o francès. Sabem que soldats espanyols són presents al Líban, Irak, Afganistan i Turquia, que som part del problema i no de la solució. La foto d’un infant destrossat al braços del pare palestí o sobre les runes d’una casa afganesa, no té el mateix efecte que un xiquet blanc com la llet, ben vestit, calçat, estès a la netíssima arena d’una platja amb el cabet acaronat per manses onades.

Síria té 19 milions d’habitants, però entre yihadistes i soldats occidentals n’han mort 300.000. Tot i això, només 350.000 han marxat, no de Síria, sinó cap al suposat “Dorado” europeu. La resta s’ha quedat i una bona part, homes i dones, lluiten contra els bàrbars. No cal que tothom faça com l’adolescent Malala Yousafzai o la jove Hamshe, dos dones que han sortit de l’infern amb l’objectiu de tornar-hi després d’haver denunciat el cinisme dels estats occidentals. Però tampoc hem de tancar els ulls als etiquetats com a refugiats de guerra que intenten triar, fins i tot, el país on volen assentar-se definitivament. Refugiats de guerra són els que fugen del genocidi amb l’esperança de tornar a casa en acabar el conflicte.

Fer-se un cop de pit misericordiós i acollir uns quants immigrants pot tranquil·litzar consciències, però és com donar almoina amb l’esquerra i matar amb la dreta, en consentir que l’Estat espanyol siga punter en la venda d’armes i envie soldats a la zona de conflicte. Qui vulga un refugiat a taula, que baixe al carrer i convide qualsevol dels que malviuen a la nostra ciutat, perquè quan la imatge d’Aylan s’esborre del subconscient, tornarà la indiferència per als que continuaran ofegant-se al mar.

No acceptar la realitat

Manuel Villalta

Com a soci de l’Associació de Veïns migjorn, he de manifestar que des de després de les eleccións municipals a Vinaròs s’ esta comprovant que alguna associació de veïns i “cívica.” Algun expolitic i alguna persona en concret estan expressant el seu mal sabor de boca pel resultat de les eleccions municipals amb critiques a tot i a tots els que no estan en contra de la gestió de l’ actual equip de govern. I en particular de l’Associació de Veïns migjorn.

Este que escriu no farà cap defensa dels atacs mal intencionats contra l’ associació. Els 40 anys de la seua existència i la lluita durant els mateixos pels problemes i necessitats la ciutadania i el poble de Vinaròs ho justifiquen.

Se li exigix a Migjorn que es pronuncie sobre temes d’ incompliments de l’ equip de govern, en temes de problemes de deficiències i necessitats, argumentant que l’ associació ara no es queixa de res, que tot li pareix bé. El que així opina és perquè no sap o no vol saber del treball i gestió de l’associació. S’ utilitza la critica per la critica.

En un articule d’opinió publicat la setmana passada en el Diariet es manifesta la venebolencia de l’ associació amb l’equip de govern actual, i el mutisme dels problemes i necessitats que continua patint Vinaròs.

El mateix article exposa que l’Associació de Veïns Migjorn sempre ha denunciat els problemes i necessitats.Pués si, és cert l’associació sempre ho ha fet, i que no li càpiga cap dubte a ningú que ho seguix i ho seguirà fent, siga l’Ajuntament que siga.

S’entén que el nou equip de govern esta governant 3 mesos, temps suficient per a haver fets coses amb les què no s’esta d’acord, però altres que si, per eixe motiu temps al temps.

Però el que és curiós és que els que ara demanen celeritat en el pronunciament de Migjorn, durant els 4 anys de govern municipal del Partit Popular amb majoria absoluta no s’ hagen pronunciat ni en la gestió de govern, ni amb els problemes i necessitats ni de bon tros amb les cacicades protagonitzades per l’equip de govern del PP que hem suportat durant 4 anys.

Però bo encara que ells no ho hagen fet, haurien de tindre en compte que no ha sigut només Migjorn la que no hi ha aprovat la gestió de l’equip de govern del PP, ni la ineptitud en les soluccións dels problemes i necessitats de Vinaros. La majoria de la ciutadania de Vinaròs també ho ha tingut en compte i així ho ha manifestat el 24 de maig, passant el Partit Popular de 5878 vots a 3851. Açò significa que 2027 persones més s’han unit als que no hem estat d’acord.

Encara que a alguns els dolga i utilitzen la critica, altres arguments i altres protagonistes és. “No acceptar la realitat.”

This article is from: