Noves esperances culturals Tribuna lliure

Joan Francesc Sanç Associació Cultural Jaume I

Hem vist que els atacs a la nostra llengua i a la nostra cultura s’han multiplicat. Fins ara han comptat amb tot el poder, tan polític com informatiu, però aquesta possessió del poder i aquesta desinformació algun dia s’ha d’acabar . I crec que l’hora ha arribat.

En un principi, quan creiem que el final de la dictadura era imminent i amb el seu final es podria implantar la democràcia, creiem que només per aquest fet gràcies a n’això se’ns obririen els ulls i la unitat nacional, tan de temps ridiculitzada i perseguida, tornaria a la seva condició primigènia i seria respectada i acceptada per tothom. No va ser així i per uns interessos politics i també econòmics veiem que els atacs a la nostra cultura i a les nostres tradicions es multiplicaven. vam creure, pobres de nosaltres, que això era fruit de la nostra pròpia ignorància. Posteriorment aquests atacs es dirigiren a la nova cançó i al cinema de producció pròpia desprestigiant no només tot lo que era nostre si no el doblatges fins que aconseguiren que aquest sigues exclusivament en castellà . A n’ aquest daltabaix el va seguir, si no m’equivoco, el projecte d’una televisió comuna que ens hauria de dur indefectiblement a la ”normalització” del nostre patrimoni . No contents amb això tot va continuar amb la negació del projecte d’una televisió nacional, que tan hagués fet pel redreçament del nostre país . A n’ aquest fet cal afegir els tancaments i les no distribucions de molts diaris per massa catalanistes , fins i tot ha deixat de distribuir-se pel País Valencià El PERIODICO en la seva edició en català suposadament per estar escrit en llengua estrangera . Al mateix temps diaris en llengua estrangera, (fet totalment positiu ) es distribueixen al nostre poble i per tot el País Valencià .

Malgrat tenir un panorama tan desolador nous aires d’esperança s’albiren per tot arreu del País . Ara ningú s’avergonyeix de parlar la seva llengua, al contrari; i es nota en la gent una curiositat per la nostra cultura com mai abans havia existit. I la substitució de la nostra llengua catalana per la castellana que pareixia un fet inqüestionable, ara ja no es així, gràcies sobretot a un poble a la seva gent que ha sabut mantenir-la.

Joaquim Arnau i Vallina

Criteris fràgils

Malgrat el nombre de reglaments elaborats al llarg de la legislatura anterior i els que estan per venir, sembla que a Vinaròs seguirem necessitats de criteri compartit i de coherència en molts dels afers vinculats a la política local. Potser el dels sous dels regidors ha estat el que més enverina les relacions dels diferents grups. I, ara, la pretensió de regular l’exercici de la llibertat d’expressió al setmanari “Vinaròs” genera tensions innecessàries.

Molts ciutadans entenen que la política no és una professió. La consideren un compromís social amb el seu poble, amb l’esport, amb la cultura, ... Per això en aquesta activitat si seria desitjable el valor afegit de vocació de servei públic. O, al menys i com a garantia, vocació de transparència, d’estètica, de rigor i de responsabilitat... Des de l’inici de la present legislatura, la dreta local continua fent bandera d’aquest discurs. Ho fa amb vehemència i duresa dialèctica. Tot i això, sembla que la disposició i actitud de Juan a la Diputació de Castelló en relació al tema és diferent i amable.

No falten els ciutadans que afirmen que, amb sous tan baixos, els mes preparats no deixaran els seus llocs de treball per accedir a càrrecs de representació política ni de l’administració. També asseguren que aquestes activitats quedaran en mans d’analfabets funcionals o de persones escassament dotades per a exercir-les. Una estranya manera de relacionar diners i capacitats. Per aquesta via i en uns moments en els que tothom qüestiona els salaris de tothom, ben aviat l’home il·lustrat ja no serà el catedràtic, el professor o l’acadèmic, sinó aquells que mouen fils del món financer o dels mercats.

Els sous continuen sent motiu de discòrdia. Anys enrere, des d’alguns seients del ple es defensava que la retribució econòmica devia vincular-se a l’eficiència en la gestió. Curiosament, qui propugnava aquest criteri es va confessar temps després víctima d’un engany en la compra d’una finca per al municipi. Mai no va dir, però, com devia aplicar-se-li la seua proposta. Tampoc no va faltar qui, amb molt poc trellat polític, digués que no treballava per menys de mil cinc-cents € mensuals. Ja en aquesta legislatura, hem pogut comprovar que el criteri emprat el seu dia en “l’ajust de comptes” de Juan i Fontanet a Balada i Romeu no és vigent. Així, hem pogut saber quan fràgils poden arribar a ser la coherència o les vocacions de servei públic tant pregonades per alguns.

Com no pot ser d’una altra manera, aquests afers són objecte d’opinió per part de la ciutadania que, sovint, es projectada als mitjans de comunicació. I tots sabem que els que manen continuen gaudint del dret a defensar-se, si poden demostrar que el que s’escriu sobre ells és fals. El recurs a declarar gent non grata per part del poder quan no li agrada la crítica de qui exerceix el dret a la llibertat d’expressió o, en un mitjà públic, condicionar-la de forma encoberta queda ben lluny del que, en democràcia, s’espera d’un representant polític.

Fuente: Devina

Maverick López no ha parado desde que terminó su participación en el conocido programa de talentos “La Voz 3″. Tras un verano de conciertos y el sueño cumplido de tener su primer disco, “18+1″, ahora nos acaba de informar del estreno del videoclip oficial de su primer single: “Princesa descalza”.

El propio vinarocense compartió orgulloso el vídeo, subido a su cuenta de VEVO, con sus fans de redes sociales. En esta producción, que centra la historia en una fiesta entre amigos, participa la propia hermana del cantante, Inés.

Se trata de un trabajo producido por Jose Luis De La Peña (Fitzcarraldo Films), el mismo que ha trabajado con artistas de renombre como David Bisbal, Miguel Bosé y Raphael, dirigido además por Sheila Avellaneda.

Desde que ayer fue dado a conocer, el vídeo, el que también colabora el dúo español Let-Ice,ya ha sido visto por más de 5.000 personas en YouTube y cuenta con 721 “me gusta” y 55 comentarios.

El Didac té 4 anys i una malaltia rara que afecta al seu sistema immunològic

Gràcies a la generositat de persones com tu, la recerca ha aconseguit apropar-se a la cura d’aquesta malaltia.

Ajudar a més nens com el Didac és molt senzill!

envia un SMS amb la paraula DIDAC al

i estaràs col·laborant amb la recerca en immunodeficiències primàries a Vall d’Hebron www.faigrecerca.org a la trobada de Gegants de Sant Carles de la Ràpita