Urbà

apropa els grafitis als alumnes del col·legi del Baix Maestrat

Redacció www.avmigjorn.org

Els alumnes del col·legi d'Educació Especial del Baix Maestrat han participat en un taller de grafiti a través de la iniciativa Vinaròs Art Urbà. Durant la jornada els joves han realitzat diverses pintades en parets de cartró, que s'han preparat per l'ocasió, amb la voluntat que gaudissin d'una activitat artística i diferent a l'aire lliure.

D'altra banda, cal destacar que alguns artistes urbans també s'han afegit a la iniciativa i durant el matí han fet grafitis amb el nom dels alumnes del col·legi. El responsable de la iniciativa, Francisco López "Chile", ha explicat que "amb el taller els xiquets han tingut l'oportunitat de poder provar una forma diferent de fer pintura amb esprais, al mateix temps que també han pogut conèixer una mica millor aquesta tècnica".

"Chile" ha indicat que els artistes urbans que també han participat en el taller pintant el nom dels alumnes, exposaran el seu treball en la mostra que es farà a la Fundació Caixa Vinaròs. A més, afegia que "aquestes pintures es podran comprar a un preu simbòlic i tota la recaptació que s'aconsegueixe es destinarà al col·legi del Baix Maestrat perquè puguen organitzar més activitats".

"Chile" ha agraït el suport de l'Ajuntament i Caixa Vinaròs, així també com la col·laboració de les empreses Brial i Álvaro Albalat que han collaborat amb el taller amb la donació del material i els esprais.

Per la seua banda, el director del centre, Richard Campos, ha agraït a l'Ajuntament de Vinaròs haver escollir l'escola per realitzar el taller i ha indicat que "aquesta activitat suposa un bon exercici perquè els alumes desenvolupen les seves habilitats socials i el seu grau d'autonomia".

Vinaròs Art Urbà seguirà amb més iniciatives artístiques al llarg de l'any, amb un nou taller que s'adreçarà a la gent de la tercera edat i la pintura de grans dimensions que es farà a l'edifici que hi ha ubicat a l'avinguda Pablo Ruiz Picasso.

Per la present es convoca a tots els membres de l’Associació a la

Assemblea General Ordinaria a celebrar el proper dissabte dia 28 d’abril a les 19 i 19.30 h. en primera i segona convocatòria respectivament en el nou local de l’Associació, antics jutjats, plaça de la Mera, 2º pis.

Ordre del dia

Lectura i aprovació, si s'escau, de l'acta anterior.

Estat de comptes Memòria anual Mobilitzacions i campanyes actuals Hospital – AP-7 – pensions – màsters. Precs i preguntes.

Vinaròs,

10

d’abril

De 2018

Veniu, us esperem a tots

Novetat!

Renovem la nostra

Hemeroteca digital

Municipi autosuficient

Ramon Puig

Sembla un despropòsit proposar l’autosuficiència d’una ciutat en un món globalitzat, però és més agosarat forçar la globalització d’una població que ha evolucionat amb la diversitat natural, cultural, ètnica, lingüística i material.

La globalització té punt de sortida i d’arribada. Es justifica com la necessitat de distribuir recursos de les zones riques a les més pobres i acaba amb el pensament únic: consumisme capitalista. Òbviament s’amaga que els recursos dels territoris “pobres” són a mans dels poders econòmics occidentals amb el propòsit de multiplicar astronòmicament les diferències entre rics i pobres. Tant es així que només falta una gota per vessar el got ja que el pensament únic beneficia un nombre cada vegada menor de població.

La ciutat integral i autosuficient és una alternativa objectiva (inevitable) per a la població desposseïda dels mínims necessaris per a una vida senzilla, comunitària i digna. Es tracta de posar en comú els recursos abandonats del terme i la diversitat de coneixements i habilitats individuals per endegar un motor de creativitat extraordinària en pro d’un projecte col·lectiu.

No caurem en el simplisme de confondre l’estratègia amb la tàctica i afirmar que aquesta proposta es factible a mig termini, però el programadors del Projecte Estratègic saben que en les bases de qualsevol programa hi ha els paràmetres que delimiten els objectius. Tot i això, les condicions objectives per repensar la municipalitat i l’urbanisme al servei del poble estan més que donades, el que manquen son les subjectives: la ciutadania continua mentalitzada en el model consumista anterior, fet que la invalida per canviar la concepció de viure.

Però la realitat actual és inqüestionable: el model d’Estat del benestar forma part d’un passat que, sortosament, no tornarà. El recurs del 155 és l’explicació més clara de la raó d’un Estat en fallida, obligat a intensificar la centralització política per incrementar l’espoli econòmic de la perifèria i escapçar qualsevol previsible oposició.

A l’estiu de 1873, proclamada la I República, esclatà el moviment insurreccional conegut com “Cantonalisme”, del qual Vinaròs va ser capdavanter a la província, en defensa de l’autonomia municipal amb un projecte d’ajuntaments independents confederats. 150 anys desprès, s’està més prop de la III República que de la continuïtat borbònica, però a diferència dels precedents de la I i II República, la crisi actual es dona en un context centralista excepcional.

El problema de la revolució liberal de 1837 era aconseguir el control dels territoris perifèrics per expandir el règim capitalista aplicant el centralisme estatal. El 2018, quan el capitalisme ha aconseguit introduir-se en l’ADN de la societat, el problema de l’Estat és el centralisme. A Catalunya, primer i la resta desprès, una part de la societat considera arribat el moment d’alliberar-se de la dependència estatal i gestionar els recursos propis.

En aquest context, els consistoris incapacitats de caminar cap a l’autogestió, conjuntament amb la població afectada, tindran més difícil la governabilitat. El polítics poden somriure, però això no els evitarà haver de decidir entre la involució estatal o l’autogestió popular. Temps al temps!

Guillem Ramon Adell

He decidit dir-te això que segueix per escrit perquè així podré mesurar millor les meues paraules.

Mai hauria pensat que un tema com l’acera d’un carrer m’afectaria tant. De veritat que estic decebut i molest amb tu.

Per a què convoqueu a l’Ajuntament una reunió amb els veïns?

Per a què fas una votació al voltant de les dues propostes que poses damunt de la taula?

Les dues opcions eren prou clares:

1.- Eixamplar l’acera i eliminar les places d’aparcament de Jaume I de la banda de la dreta baixant a mar.

2.- No eixamplar l’acera i mantenir les places d’aparcament.

Si finalment la segona opció s’imposà... Podries explicar els veïns perquè en roda de premsa (feta amb posterioritat a la reunió) dius que l’acera s’eixamplarà un metre si a ells els vas dir que com molt ho faríeu un pam perquè costava el mateixos diners?.

Vols fer-me creure que un metre d’amplada per tota la llargada del carrer costa el mateix que un pam?.

Cal malgastar diners de l’ajustat pressupost del nostre poble per a que el carrer quede més “modern”?.

Si el nucli del projecte de remodelació de Jaume I és la peatonalització de l’andana central de l’avinguda, quina falta fa eixamplar una acera que ja és prou ampla?

Entenc que eixamplar un metre l’acera, per a tu, és una millora. Per a mi és una despesa innecessària.

Per a acabar; he parlat amb assistents a la reunió del passat dia 4 al Saló de Plenaris i puc dir-te que a alguns, per molt que repetires allò de “Si decidiu no ampliar l’acera millor per a mi. Així tindre més diners per a invertir en altres llocs del poble” o “A l’Ajuntament li dona igual que decidiu una cosa o l’altra” els va semblar que la teua opció era la primera i que alguna cosa faríeu per tirar-la endavant.

Sento moltíssim que, finalment, sembla que tenien parcialment raó.

Vosaltres tres sembla que doneu poca o cap importància a les opinions de la gent i que les decisions que es prenen en una reunió entre representants del govern municipal i ciutadans que mostrem el nostre interès en participar en les convocatòries que feu quan les feu no tenen cap pes. Jo n’hi dono molta i per això estic decebut, molest i emprenyat especialment amb tu.

Que tingueu molta sort en el temps que vos queda d’estar al govern però, per favor, mentre això passa no vos en foteu més de la gent com ho heu fet de mi.

Això i la participació ciutadana tenen ben poc a veure. Així, amb mi, no hi compteu.

Bajando por la calle Mayor, nos encontramos con la tercera y última calle a la izquierda antes de llegar a la plaza San Agustín, en el antiguo núcleo medieval de la ciudad. La última calle puesto que muy cerca de la esquina con la calle Mayor se encontraba ya la muralla que cerraba la población de cara al mar. En época medieval y aún en 1606 se la conocía como calle Na Jaumeta. Su actual nombre se le debió poner a finales del siglo XVII.

Los conocidos como “Santos Médicos” son San Cosme y San Damián, santos de veneración contar la peste y otras enfermedades contagiosas, por ello se convirtieron en patrones de los hospitales y se crearon cofradías. Son además patrones de los médicos, cirujanos, boticarios y barberos.

La tradición de su veneración en Vinaròs se remonta al menos al siglo XVI cuando ya tenían altar devocional en la primitiva iglesia gótica de la ciudad. Ambos son santos de protección contra las pestes que asolaban las villas en aquella época, junto a San Roque, San Damián y San Cristóbal. También tienen capilla en la actual iglesia, donde en 1751 se colocó la pila bautismal.

En su extremo con Santo Tomás se encuentra una torre-porticada de origen medieval, posiblemente construida a raíz de la renovación de las murallas del XVI. Hemos de apuntar que si bien las arcadas son las originales la parte superior fue derribada en el año 1989 y reconstruida de nuevo. Esta torre cerraba la muralla por este lado quedando un portal fortificado de acceso al exterior, a Santo Tomás. Posiblemente la muralla quedaba al interior y la torre daba al exterior como parece ser por los restos hallados hace unos años.

En la cara interior de la torre que da la calle, conformada por dos pisos de viviendas con balcones, había una hornacina con portezuela en forma de arco con la imagen de los santos. La imagen fue salvaguardada durante la guerra civil aunque posteriormente se perdió.

Hoy en día hay una réplica. Ambos santos habían sido nombrados Patrones menores de la vila en junio de 1683.

En el XVIII vivían en esta calle el médico Rafael Cavaller, la familia Lostau, de nacionalidad francesa, comerciantes que vinieron a Vinaròs. Y el comerciante también francés Pedro Miramón, casado con Casilda Lostau.

A principios del XVIII había ahí unos almacenes, uno llamado del “cura” y el otro de la “Virgen de la Misericordia”. Debían ser dos almacenes de la iglesia para guardar material o mercancías. En esta calle estaba también la casa del Diezmo. Posiblemente fuese donde la iglesia recogía el diezmo, o sea, la parte de impuesto que se le abonaba. Aunque solía ser en dinero también había en especias, cosecha de trigo y cebaba, pesca, etc.

En el año 1853 el alcalde Zanón le cambió el nombre por calle del Coronel, aunque al cabo de poco tiempo volvió a su denominación actual.

Entre su actividad comercial y establecimientos podemos citar que aquí tenía su redacción en el nº 9 el periódico “El Eco de la Verdad” fundado en el año 1913 por el alcalde Felipe Flos “Varet”. En su esquina con la calle Mayor se encontraba la zapatería de Bautista Quixal,

Fotos: Fons fotogràfic Fundació Caixa Vinaròs

Col. Joaquín Simó

Montaje: ................................................Salvador Quinzá

Texto: . Alfredo Gómez