El Maresme es mou per la sostenibilitat

EL MARESME ES MOU PER LA SOSTENIBILITAT BIBLIOTEQUES MUNICIPALS DEL MARESME

GUIA DE RECURSOS 2020

1

EDITA- BIBLIOTEQUES MUNICIPALS DEL MARESME DISSENY GRÀFIC - DORTOKA disseny SL ASSESSORAMENT LINGÜÍSTIC - CNL Maresme B 7754-2020 © Dels autors Imprès en paper FSC/PEFC (Programa pel Reconeixement de Plantació Forestal). Prové de boscos amb garantia de replantació i el seu procés és ecològic.

2

Biblioteques Municipals del Maresme

El Maresme és una comarca estreta, però ecològicament molt diversa. I amb molta gent. Aquesta guia recull les iniciatives d’aquesta gent: els agrada gaudir d’un territori ric, però vulnerable. Els motiva la preocupació responsable per la millora del medi compartit. Incorporen accions que combinen objectius socials i ambientals molt ben lligats, que responen a aliances entre persones, entitats i institucions. Sovint a partir d’episodis que van suscitar alarma, com els incendis del 1994. O de processos de degradació creixent, com la pèrdua de biodiversitat.

O de la convicció que cal canviar de model de consum i d’estil de vida.

Les propostes triades cerquen la connexió de la biodiversitat forestal amb la urbana, el consum responsable de recursos, l’increment de la recollida selectiva de residus, l’aprofitament de l’aigua o l’eficiència energètica. Alguna esdevé crit de suport al futur! Totes incorporen idees molt suggerents que poden inspirar el lector en les seves pròpies actuacions.

S’interessen per les ratapinyades, els ocells, els alocs, el verd urbà, les rieres, les platges, els boscos. I, sobretot, per la gent. Totes les propostes representen implicacions personals amb visió cívica per la millora de la vida col·lectiva en una comarca acollidora.

2020 és any de traspàs. De motivació ciutadana i política per la transició energètica. De reactivació de la consciència social per un planeta amb recursos finits que no pot suportar uns consums infinits. El canvi climàtic mostra per fi els seus efectes locals davant d’una societat atònita, majoritàriament inconscient fins ara. Alguns joves reaccionen i interpel·len els vells sobre l’herència que els deixen.

Les biblioteques públiques del Maresme, compromeses amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible promoguts per les Nacions Unides, es volen fer ressò de totes aquestes iniciatives, i d’aquesta manera aportar el seu petit gra de sorra, en la conscienciació sobre la necessitat de protegir el medi ambient i adquirir uns hàbits de vida més sostenibles.

Aquesta guia recull tot això.

Joan Manel Riera Escola de Natura del Corredor

3

2020

06 08 10 12 14 16 18

4

EL MARESME ES MOU PER LA SOSTENIBILITAT

Alella Biblioteca Ferrer i Guàrdia.

Ajuts per afavorir l’agroecologia i mantenir el paisatge agrari.

Arenys de Mar Biblioteca Pare Fidel Fita.

La naturalització de les platges d’Arenys de Mar. Arenys de Munt Biblioteca Antònia Torrent i Martori.

Tria bé! a Arenys de Munt.

Argentona Biblioteca Joan Fontcuberta i Gel. Escoles verdes.

Cabrera de Mar Biblioteca Ilturo.

Compromesos amb la gestió forestal.

Cabrils Biblioteca Pública de Cabrils.

L’Arboretum, un passeig pel bosc.

Caldes d’Estrac Biblioteca Can Milans.

Caldes d’Estrac amb la sostenibilitat.

20

Calella Biblioteca Can Salvador de la Plaça.

Celebració de la Festa dels Boscos.

22

Canet de Mar Biblioteca P. Gual i Pujadas.

Reinventant Canet des del clima.

24 26 28 30

El Masnou Biblioteca Joan Coromines.

Parc Vallmora.

Malgrat de Mar Biblioteca La Cooperativa.

La Ciència Ciutadana i els ratpenats.

Mataró Biblioteca Antoni Comas.

Biblioteca Pompeu Fabra.

Mataró cívica i activa. El valor social de la recollida selectiva.

Montgat Biblioteca Tirant lo Blanc.

La bateria d’un cotxe en desús dona llum a una biblioteca.

Biblioteques Municipals del Maresme

32

Palafolls Biblioteca Enric Miralles.

Compromesos amb el medi natural de Palafolls.

46

Santa Susanna Biblioteca Vall d’Alfatà.

Control biòlogic de les plagues del verd urbà.

34

Pineda de Mar Biblioteca M. Serra i Moret.

Bilblioteca Poblenou.

Els horts urbans a Pineda de Mar.

48

Teià Biblioteca Can Llaurador.

L’Agrupació de Defensa Forestal de Teià.

36 38 40 42 44

Premià de Dalt Biblioteca Jaume Perich i Escala.

Enjardinaments sotenibles a Premià de Dalt.

Premià de Mar Biblioteca Martí Rosselló i Lloveras.

La xarxa verda urbana: els corredors verds i les zones pulmó.

Sant Andreu de Llavaneres Biblioteca.

Un nou model de jardineria des de Llavaneres.

Sant Pol de Mar Biblioteca Can Coromines.

El porta a porta a Sant Pol.

50 52 54 56

Tiana Biblioteca Can Baratau.

La Plantada Popular al parc de les olors, un parc construït entre tots.

Tordera Biblioteca de Tordera.

Fridays for Future Tordera.

Vilassar de Dalt Biblioteca Can Manyer.

La Badoquera, horta social i comunitària.

Vilassar de Mar Biblioteca Ernest Lluch i Martín.

Els Alocs a Vilassar de Mar.

Sant Vicenç Montalt Biblioteca La Muntala.

Els ocells del Parc dels Germans Gabrielistes.

5

Alella Ajuts per afavorir l’agroecologia i mantenir el paisatge agrari El vi d’Alella és potser un dels productes més coneguts del

de quaranta persones físiques o jurídiques que han resultat

municipi i de la comarca, gràcies a la seva denominació

beneficiàries. Actualment hi ha tres línies subvencionables:

d’origen. Però al sòl agrícola d’Alella no només hi ha vinya,

la recuperació de béns patrimonials associats a l’activitat

també hi podem trobar diverses explotacions hortícoles,

agrària (restauració, conservació i rehabilitació d’elements

alguns fruiters i fins fa pocs anys, també planta ornamental.

d’arquitectura popular i elements afins); el manteniment i la

Aquestes activitats s’ integren en un mosaic divers format per

millora de l’activitat agrícola i forestal (explotacions en actiu);

boscos, rieres i erms, que conté alhora nombrosos vestigis

la dinamització de l’activitat agrària (projectes educatius i

de construccions i elements arquitectònics associats al

turístics, renovació de maquinària, assessorament tècnic, o

món agrari. Tot plegat constitueix un territori complex, que

manteniment de camins, entre d’altres).

encara perviu malgrat la important pressió urbanística, i que és símbol identitari i paisatgístic de la població.

De l’import total del pressupost disponible, com a mínim la meitat es destina a la segona línia. Igualment, s’estableixen

Per tal de contribuir al manteniment i a la millora d’aquest

puntuacions diferenciades en funció del tipus de conreu

territori, entenent-lo com a eina vertebradora, identitària,

o explotació, de qui treballa la terra, i uns límits mínims i

d’atracció, de desenvolupament econòmic i com a element

màxims als imports concedits.Tant les bases dels ajuts, que

de singularitat, l’Ajuntament d’Alella va crear l’any 2007 els

detallen els requisits per poder-hi concórrer, la documentació

ajuts agroambientals, que posteriorment es van anomenar

que cal aportar o els criteris de puntuació, entre d’altres,

ajuts al desenvolupament turístic del món rural. Des de

com les convocatòries anuals es poden consultar a la

llavors s’han convocat cada any sense interrupcions i s’han

pàgina web de l’Ajuntament, on també hi ha els documents

concedit més de 180.000 euros en total, repartits entre més

estandarditzats per tramitar-les.

Jordi Serrano Alcaraz.

Tècnic de Medi Ambient.

Foto: La vall de Rials. Autoria: Ajuntament d’Alella.

6

Biblioteca Ferrer i Guàrdia Alella

HORARI D’HIVERN Dl.

--

15.30 a 20.30 h

Dt.

--

15.30 a 20.30 h

Dc.

--

15.30 a 20.30 h

Dj.

--

15.30 a 20.30 h

Dv.

10.00 a 13.30 h 15.30 a 20.30 h

Ds.

10.00 a 13.30 h

--

Façana

SERVEIS

HORARI D’ESTIU

Activitats infantils i familiars

Informació local

Activitats per a adults

Internet i +

Audiollibres

Préstec + Préstec interbibliotecari

Bústia de retorn de documents

Proposa una compra

Butlletins electrònics

Renovació de documents

Club de lectura

Reserva de documents

Consulta de bases de dades

Reserva d’ordinadors

Dv.

Cursos i tallers

Wi-Fi

Ds.

Informació

Dl.

--

15.30 a 20.30 h

Dt.

--

15.30 a 20.30 h

Dc.

--

15.30 a 20.30 h

Dj.

--

15.30 a 20.30 h

10.00 a 13.30 h 15.30 a 20.30 h Tancat

--

Juny - setembre

XARXES SOCIALS Biblioteca Ferrer i Guàrdia

@biblioalella

@biblioalella

Issuu.com/balellafg

INFO CONTACTE Hort de la Rectoria, s/n 08328 Alella T. 935 559 055 b.alella.fg@diba.cat DIRECCIÓ: Rosa Casas Culla

Vídeo:

7

Arenys de Mar La naturalització de les platges d’Arenys de Mar Sovint percebem les platges com a espais estrictament

i també per a espècies de fauna que necessiten espais

d’interès turístic, que ens serveixen només per prendre el

d’aquesta mena, com el corriol camanegre (Charadrius

sol o banyar-nos durant els mesos d’estiu, i que són l’escenari

alexandrinus), un petit ocell que nia directament a la sorra.

“ideal” per desenvolupar-hi activitats d’oci que procuren

Aquest hàbitat natural, però, es troba en un estat crític arreu

treure un rèdit econòmic d’ aquestes zones i del seu poder

del litoral pels greus impactes humans que pateix.

d’atracció.

A Arenys de Mar intentem, des del 2009, posar en valor les Aquesta és, però, una visió antropocèntrica de les platges,

platges de la vila (Cavaió, Picòrdia i Musclera) com a espais

esbiaixada i que no té en compte el que són: espais naturals

naturals i d’ús públic sostenible, i fer-ho de la mà de les

molt fràgils, sense els quals cap aprofitament econòmic i

escoles. Aquesta tendència es va consolidar el 2014 amb

social podria reeixir.

l’aprovació del Pla de Gestió Integral de les platges i del litoral d’Arenys de Mar per part del plenari de l’Ajuntament.

Per exemple, les platges poden desenvolupar, si ho permetem, un hàbitat sorrenc característic i únic, adaptat

Una eina innovadora que planteja, per exemple, la protecció

a unes condicions ambientals molt exigents (substrat

d’uns 36.000 m2 d’espais sorrencs de la platja del Cavaió

bellugadís, elevada salinitat, gran oscil·lació tèrmica, etc.),

(30%) per preservar i recuperar les espècies psammòfiles

exclusiu per a determinades espècies vegetals que només

amenaçades; la restauració de desembocadures de rials i

viuen a la sorra (psammòfiles), com el lliri de mar (Pancratium

rieres; o la recuperació de fauna litoral en perill, com la gavina

maritimum) o el passacamins marí (Polygonum maritimum),

corsa o el corriol camanegre, entre d’altres.

Jordi Simó Boladeras.

Ambientòleg / Tècnic municipal de Medi Ambient.

Foto: Carme Buxalleu. Biòloga.

8

Biblioteca P. Fidel Fita Arenys de Mar

HORARI D’HIVERN Dl.

--

16.00 a 20.30 h

Dt.

--

16.00 a 20.30 h

Dc.

--

16.00 a 20.30 h

Dj.

10.00 a 13.00 h 16.00 a 20.30 h

Dv.

10.00 a 13.00 h 16.00 a 20.30 h

Ds.

10.00 a 14.00 h

--

Interior

SERVEIS Activitats infantils i familiars

Servei d’acollida a persones

Activitats per a adults

nouvingudes

Audiollibres

Préstec + Préstec a domicili

Biblioplatja

Préstec interbibliotecari

Biblioteques portes enllà

Préstec de llibres electrònics

Bústia de retorn

Proposa una compra

Clubs de lectura Consulta de bases de dades Cursos i tallers

Reserva de documents i ordinadors

Informació + Informació local

Wi-Fi

HORARI D’ESTIU Dl.

--

15.30 a 21.00 h

Dt.

--

15.30 a 21.00 h

Dc.

--

15.30 a 21.00 h

Dj.

--

15.30 a 21.00 h

Racó de famílies

Dv.

--

15.30 a 21.00 h

Renovació de documents

Ds.

Tancat

--

1 de juliol fins 15 de setembre

Internet i + Llibres en braille XARXES SOCIALS Bibliotecarenysdemar

Bibliotecarenysdemar.blogspot.com

@biblioarenysmar

www.flickr.com/photos/bibliotecarenysdemar

@BiblioArenysMar

Issuu.com/barenysmapff

INFO CONTACTE Bonaire, 2 08350 Arenys de Mar T. 937 923 253 b.arenysma.pff@diba.cat DIRECCIÓ: Muntsa Abad Padrosa

Vídeo:

Vídeo Biblioteca:

9

Arenys de Munt Tria bé! a Arenys de Munt

El planeta i els seus recursos són finits, la seva capacitat

emergent al vespre recordant què toca treure aquell dia en

de càrrega també. El futur ens mira, si no ho fem nosaltres,

el sistema porta a porta.

qui ho farà?

-Visites informatives porta a porta: amb el lliurament del material de l’orgànica (format per un cubell airejat, un

A Arenys de Munt hem realitzat la campanya Tria bé!,

imant amb el calendari de la recollida porta a porta, bosses

l’orgànica i les altres fraccions per fomentar la correcta

compostables i un tríptic informatiu).

separació i reciclatge de la matèria orgànica i les altres

-Accions al carrer (festes, punts d’informació, tallers

fraccions, estalviar recursos naturals i evitar els costos

familiars...) i materials de comunicació com el termòmetre

ambientals i econòmics de no fer-ho. S’han dut a terme

del reciclatge, on s’ indica el nivell en què se situa Arenys

accions com ara:

de Munt i quant falta per assolir l’objectiu fixat pel 2020 de recollida selectiva.

-Una campanya de comunicació digital amb la creació de

-Visites informatives a grans productors.

quatre videoclips de curta durada difosos a Facebook, Whatsapp, Youtube, i a la pàgina web municipal. Amb la

Aquesta campanya va acompanyada d’altres millores com

participació, la vivència personal, la valoració crítica i el

la reducció dels punts d’emergència, ampliació del sistema

sentiment dels veïns i veïnes d’Arenys de Munt en relació

porta a porta a urbanitzacions, i l’estudi d’un sistema

als diferents aspectes de la recollida orgànica i els residus.

d’aplicació de taxa més justa pels residus, per avançar en la

-La creació de l’aplicació mòbil Tria Bé (dins de l’aplicació

fiscalitat ambiental i el pagament per generació.

MunniApp) que permet, per exemple, rebre un avís diari

Marc Plans.

Tècnic de Medi Ambient. Ajuntament d’ Arenys de Munt.

10

Foto: Campanya Tria bé!

Biblioteca Antònia Torrent i Martori Arenys de Munt

HORARI D’HIVERN Dl.

--

15.30 a 20.30 h

Dt.

--

15.30 a 20.30 h

Dc.

--

15.30 a 20.30 h

Dj.

--

15.30 a 20.30 h

Dv.

--

15.30 a 20.30 h

Ds.

10.00 a 13.00 h

--

Interior

SERVEIS Activitats infantils i familiars

Internet i +

Activitats per a adults

Préstec

Audiollibres

Préstec interbibliotecari

Clubs de lectura

Proposa una compra

Consulta de bases de dades

Renovació de documents

Cursos i tallers

Reserva de documents

Informació

Wi-Fi

Informació local

HORARI D’ESTIU Dl.

--

15.30 a 20.30 h

Dt.

--

15.30 a 20.30 h

Dc.

--

15.30 a 20.30 h

Dj.

--

15.30 a 20.30 h

Dv.

--

15.30 a 20.30 h

Ds.

Tancat

--

Juliol i agost

XARXES SOCIALS ATM biblio

Issuu.com/arenysdemunt

@bibarenysdemunt

Biblioarenysdemunt.wordpress.com

INFO CONTACTE Rial Bellsolell, 5 08358 Arenys de Munt T.937 938 448 b.arenysmu.sm@diba.cat

@barenysmusm DIRECCIÓ: Arnau Espinach Broceño

Vídeo:

11

Argentona Escoles verdes

Corria l’any 2009 quan l’escola més antiga d’Argentona

-Promoure la participació i la implicació activa de la

es va posar en contacte amb l’Ajuntament per iniciar el

comunitat educativa en la millora del seu entorn.

projecte Escola Verda, un projecte per treballar l’educació

- Afavorir l’intercanvi entre els centres que comparteixen uns

dels infants en el medi ambient, per tal de donar-los les eines

mateixos objectius.

crítiques per encarar els reptes ambientals i socials que el present i el futur de la nostra societat ens estan imposant.

Per assolir aquests fins, les escoles disposen d’un Pla d’Acció

De seguida, la resta d’escoles de la vila, incloses les escoles

ambiental (PA), amb activitats i projectes per millorar la

bressol municipals, es van sumar a aquesta iniciativa i es

cura i el respecte mediambiental del centre, per treballar la

va constituir la Xarxa Local d’Escoles Verdes d’Argentona,

sostenibilitat en tots els àmbits de l’escola, i per participar

on cada centre aplica els protocols del Programa

en trobades amb altres escoles verdes amb la finalitat

Escoles Verdes tot respectant la seva pròpia autonomia.

de compartir experiències. A més a més, tenen un pla de

Paral·lelament va néixer la XESC (Xarxa d’ Escoles per la

formació anual de mestres, la implicació i compromís

Sostenibilitat de Catalunya), una xarxa de xarxes de la qual

dels quals, juntament amb l’assessorament dels tècnics

Argentona també en forma part.

municipals i dels formadors ambientals, ajuda a fer camí per tenir centres cada cop més sostenibles, més compromesos

Els objectius de la Xarxa Local d’ Escoles Verdes són:

socialment i ambientalment, que capacitin els nostres petits

-Ajudar els centres col·laboradors a incorporar els

ciutadans per entendre la realitat, per ser-ne crítics, i per

valors de l’educació per a la sostenibilitat en tots els

poder fer canviar el món.

àmbits de la vida escolar (currículum acadèmic, gestió

Sembrant aquesta llavor, regant-la amb valors, esperança i

interna de la institució, relacions amb l’entorn, etc.)

treball, recollirem un futur més verd.

Joan Collet i Pujol.

Tècnic de Medi Ambient de l’Ajuntament d’Argentona.

12

Biblioteca Municipal d’Argentona Argentona

HORARI D’HIVERN Dl.

--

16.00 a 20.30 h

Dt.

09.30 a 13.00 h 16.00 a 20.30 h

Dc.

09.30 a 13.00 h 16.00 a 20.30 h

Dj.

09.30 a 13.00 h 16.00 a 20.30 h

Dv.

09.30 a 13.00 h 16.00 a 20.30 h

Ds.

10.00 a 13.30 h

--

Del 16 de setembre al 30 de juny

Interior

SERVEIS Activitats infantils i familiars

Lupes

Activitats per a adults

Préstec

Clubs de lectura

Proposa una compra

Cursos i tallers

Racó de famílies

Espai d’intercanvi

Renovació de documents

Informació

Reserva de documents

Informació local

Wi-Fi

Internet

HORARI D’ESTIU Dl.

--

16.00 a 20.30 h

Dt.

10.00 a 13.00 h 16.00 a 20.30 h

Dc.

10.00 a 13.00 h 16.00 a 20.30 h

Dj.

10.00 a 13.00 h 16.00 a 20.30 h

Dv.

10.00 a 13.30 h 16.00 a 20.30 h

Ds.

Tancat

--

De l’1 de juliol al 15 de setembre

XARXES SOCIALS @bibliotecaargentona

Biblioteca Argentona

@biblioargentona

http://argentona.cat

@biblioargentona

Biblioteca Argentona

INFO CONTACTE Gran, 3-5 08310 Argentona T.937 971 215 biblioargentona@argentona.cat DIRECCIÓ: Gemma Bravo Gordo

Vídeo:

13

Cabrera de Mar Compromesos amb la gestió forestal Cabrera de Mar, situada dins del Parc de la Serralada Litoral,

Per altra banda, es reaprofita la llenya per a la caldera de

a la comarca del Maresme, està envoltada de boscos, de

biomassa del municipi i, alhora, tot plegat suposa donar feina

pinedes i de brolles, i capitanejada pel cim i el Castell de

a un conjunt de persones que gestionen el bosc.

Burriac. Aquests boscos són els pulmons de la població i ajuden a mantenir una vida més saludable i a poder gaudir

A més a més, Cabrera de Mar és la seu de l’Agrupació de

d’activitats de lleure a l’aire lliure.

Propietaris Forestals Serralada Litoral Central (APFSLC), que engloba els propietaris forestals i ajuntaments des de Tiana

Així doncs, a través del seu Ajuntament, Cabrera té un

fins a Argentona i part del Vallès. La seva tasca és gestionar

compromís ferm amb la gestió forestal i amb la prevenció

els treballs de neteges forestals amb la col·laboració de la

d’incendis en els boscos.

Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona.

Aquesta gestió implica eliminar arbres malalts, com ara els

A la població també s’hi troba la seu de l’Agrupació de

afectats per l’escarabat Tomicus destruens, retirar d’altres

Defensa Forestal (ADF) Burriac, que vigila i, si s’escau,

que no poden sobreviure per ells mateixos i reduir el risc

col·labora amb un gruix important de persones voluntàries

d’incendi amb neteges forestals de sotabosc, accions

i vehicles en la prevenció i extinció d’incendis forestals que

indispensables per mantenir l’ecosistema de la zona i de la

es puguin patir dins aquest àmbit.

fauna, i de tota la població que envolta el Parc.

Jaume Tolrà Pascual.

Responsable de Protecció Civil de l’ Ajuntament de Cabrera de Mar.

14

Foto: Parc de la Serralada Litoral (Cabrera de Mar).

Biblioteca Ilturo Cabrera de Mar

HORARI D’HIVERN Dl.

--

16.00 a 20.30 h

Dt.

--

16.00 a 20.30 h

Dc.

--

16.00 a 20.30 h

Dj.

--

16.00 a 20.30 h

Dv.

10.00 a 13.00 h 16.00 a 20.30 h

Ds.

10.00 a 13.00 h

--

De l’1 de setembre al 30 de juny

Sala d’adults

SERVEIS Activitats infantils i familiars

Préstec interbibliotecari

Activitats per a adults

Proposa una compra

Biblioteca portes enllà

Racó de famílies

Bústia de retorn de documents

Renovació de documents

Clubs de lectura

Reserva de documents

Consulta de bases de dades

Reserva d’ordinadors

Cursos i tallers Internet i + Préstec a domicili

Servei d’informació

Préstec d’autoservei

Wi-Fi

HORARI D’ESTIU Dl.

--

15.30 a 20.30 h

Dt.

--

15.30 a 20.30 h

Dc.

--

15.30 a 20.30 h

Dj.

--

15.30 a 20.30 h

Sales d’estudi

Dv.

--

15.30 a 20.30 h

Serveis a escoles

Ds.

Tancat

--

XARXES SOCIALS Biblioteca Ilturo

Biblioteca Ilturo

@biblioilturo

Bibliotecailturo.blogspot.com

De l’1 de juliol al 31 d’agost

INFO CONTACTE Sant Joan, 8 08349 Cabrera de Mar T. 937 542 949 b.cabreram.i@diba.cat

Issuu.com/bibliotecailturo DIRECCIÓ: Judit Garcia Val

Vídeo:

Vídeo Biblioteca:

15

Cabrils L’Arboretum, un passeig pel bosc

Situat a la masia de Can Barba, construïda entre finals del

El doctor Martí Boada, juntament amb la Universitat

segle XVI i principis del XVII, és un regal pels cabrilencs i per

Autònoma de Barcelona (UAB), va cedir un tresor natural

a tots els visitants.

únic en forma d’arbrissons. Cadascun és fill o net d’algun arbre monumental de Catalunya. Aquesta col·lecció està

Un espai agradable i acollidor on es troben els principals

formada per 35 arbres repartits i etiquetats per l’Arborètum.

ecosistemes naturals del territori. De les 120 espècies

Entre els arbrissons s’hi pot trobar el net del Pi de les Tres

d’arbres que viuen a Catalunya, 90 es troben a l’ Arborètum.

Branques i el fill del Castanyer de Can Cuc, amb més de mil anys d’història.

Així doncs, hi són comunes espècies d’ alzines centenàries, diferents tipus de roures, arbres d’alta muntanya com l’avet,

Tot el que s’hi troba està orquestrat per poder gaudir

el pi negre o el faig i arbres de ribera com l’ om, el salze, el

d’unes jornades lúdiques i d’educació ambiental guiades per

bedoll, l’ aloc.

l’Escola del Corredor dirigit a escoles i grups interessats pel medi ambient.

Presidint tot el conjunt de l’ Arborètum hi ha un exemplar únic, un espectacular roure de més de 30 metres d’ alçada i

Ja sigui com a instrument d’educació ambiental o com a

450 anys de vida que vigila i cuida el bosc. A la part central hi

activitat d’oci plena de sensacions i experiències noves, està

ha un riu amb tres cascades que proporcionen un ambient

clar que l’Arborètum de Can Barba és un museu a l’aire lliure

de bosc de ribera. Aquest riu alimenta dues basses que

viu i interactiu que no deixarà indiferent a ningú.

contenen diferents tipus d’amfibis, entre ells la reineta, el gripau comú, la granota verda i les salamandres.

Pere Sáez Mora.

Regidor de Medi Ambient de l’Ajuntament de Cabrils.

16

Foto: l’ Arboretum.

Biblioteca Pública de Cabrils Cabrils

HORARI D’HIVERN Dl.

--

16.00 a 20.30 h

Dt.

--

16.00 a 20.30 h

Dc.

--

16.00 a 20.30 h

Dj.

10.00 a 14.00 h 16.00 a 20.30 h

Dv.

--

16.00 a 20.30 h

Ds.

10.00 a 14.00 h

--

Entrada

SERVEIS

HORARI D’ESTIU

Activitats infantils i per adults

Proposa una compra

Audiollibres

Racó de famílies

Bústia de retorn

Renovació de documents

Clubs de lectura

Reserva de documents

Consulta de bases de dades

Reserva d’ordinadors

Cursos i tallers

Serveis a les escoles

Informació

Serveis a petits lectors

Dv.

--

15.30 a 20.30 h

informació local

Visites guiades

Internet i +

Wi-Fi

Ds.

Tancat

--

Préstec d’autoservei

Dl.

--

15.30 a 20.30 h

Dt.

--

15.30 a 20.30 h

Dc.

--

15.30 a 20.30 h

Dj.

10.00 a 14.00 h 15.30 a 20.30 h

Del 15 de juny al 15 setembre

Préstec interbibliotecari

XARXES SOCIALS Biblioteca de Cabrils

@bibcabrils

@bibliocabrils

Bibliotecadecabrils.wordpress.com

INFO CONTACTE Domènec Carles, 21 08348 Cabrils T. 937 531 186 b.cabrils@diba.cat DIRECCIÓ: Sònia Escobar Horcajo

Vídeo:

Vídeo Biblioteca:

17

Caldes d’Estrac Caldes d’Estrac amb la sostenibilitat

Caldes pot presumir de comptar amb iniciatives populars

La creació el 2017 de la biofira Aqua Calida a la vila, que

molt compromeses amb la cura del medi ambient i

fomenta un estil de vida basat en el benestar, la nostra salut

un consum responsable. Uns bons exemples de bona

i la conservació del nostre ecosistema, contribueix també

organització i implicació són les agrupacions creades

en la labor de divulgació de les sobiranies alimentària,

enguany: “Caldetes Sostenible” i “Petita petjada”. Un exemple

energètica i econòmica. Darrerament, s’han fet diverses

de les seves accions és el Trash challenge, el repte que fa

sessions participatives per impulsar l’economia local i

que veïns i veïnes netegin les platges i diferents indrets de la

ecològica, així com les compres col·lectives i el foment de

vila de burilles, plàstics i d’altres residus. L’objectiu és evitar

l’ economia circular amb la creació d’una MicroEcoRegió.

que aquests residus acabin al mar, i també que agafem

El mercat de segona mà que es fa a la vila des de fa molts

consciència de la necessitat d’un canvi d’hàbits.

anys també està basat en els valors del consum responsable

Les seves publicacions fomenten evitar els plàstics d’un sol

i el reciclatge.Tot això ha aportat a Caldes un reconeixement

ús, reutilitzar, reciclar, el consum de km. 0, la compra a granel

de la revista Aire Libre pel seu compromís amb el turisme

i la difusió de consells per fer el nostre dia més sostenible.

sostenible a la darrera edició de FITUR (Fira Internacional

L’Ajuntament de Caldes es mostra encantat amb aquestes iniciatives i anima a una major participació de tothom, a la vegada que ha començat a col·laborar-hi aportant materials com pots per a l’oli o cubells per facilitar el reciclatge, comptant així amb una via addicional per a la seva distribució. Hi ha previstes altres accions conjuntes.

Òscar Baró Clariana.

Regidor de Turisme i Medi Ambient.

18

de Turisme). Així mateix, l’Ajuntament està iniciant accions per reduir l’ús de paper i plàstics d’un sol ús, i està treballant per aconseguir més distincions al Compromís per a la Sostenibilitat BIOSPHERE, com ja ha adquirit l’Oficina de Turisme. Caldes d’ Estrac preveu noves accions i vol seguir presentant les seves credencials per ser un referent de sostenibilitat a la comarca.

Foto: Caldes sostenible.

Biblioteca Can Milans Caldes d’Estrac

HORARI D’HIVERN Dl.

--

15.30 a 20.30 h

Dt.

--

15.30 a 20.30 h

Dc.

--

15.30 a 20.30 h

Dj.

--

15.30 a 20.30 h

Dv.

--

15.30 a 20.30 h

Ds.

10.00 a 13.00 h

--

De l’1 d’octubre al 31 de maig

Interior

SERVEIS Activitats infantils i familiars

Proposa una compra

Activitats per a adults

Racó de famílies

Bústia de retorn de documents

Renovació de documents

Cursos i tallers

Reserva de documents

Internet i +

Reserva d’ordinadors

Préstec

Serveis a escoles

Préstec a domicili

Serveis a petits lectors

Préstec d’autoservei Préstec interbibliotecari

HORARI D’ESTIU Dl.

--

15.30 a 20.30 h

Dt.

--

15.30 a 20.30 h

Dc.

--

15.30 a 20.30 h

Dj.

--

15.30 a 20.30 h

Dv.

--

15.30 a 20.30 h

Ds.

Tancat

--

De l’1 de juny al 30 de setembre

XARXES SOCIALS Biblioteca Can Milans

Bibliotecacanmilans.blogspot.com

INFO CONTACTE Carrer de l’Església, 6 08393 Caldes d’Estrac T. 937 913 025 b.caldese.cm@diba.cat DIRECCIÓ: Tamara Alfaro Sánchez

Vídeo:

19

Calella Celebració de la Festa dels Boscos

El Dia Internacional dels Boscos se celebra cada 21 de març.

determinades zones s’hi poden olorar els romanís i les

L’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i

lavandes. És un indret que convida al passeig, al repòs, al

l’Agricultura (FAO) commemora aquest dia des de l’any

lleure i permet gaudir de la natura. L’objectiu principal de

1971 amb l’objectiu de conscienciar la població sobre la

l’activitat va ser que els participants poguessin aprofitar

importància dels ecosistemes boscosos i els arbres, la

d’una manera senzilla tots els beneficis que ens dona estar

pèrdua de massa forestal del nostre planeta i la necessitat

en contacte amb la natura i aprendre a respectar-la i cuidar-la.

de preservar els boscos com a pulmons per a la humanitat.

Al voltant de 400 infants de Calella, de diversos centres

Per tant, és una diada que convida a la reflexió i arreu del món

educatius del municipi, hi van participar. Aquests nens

es duen a terme diferents activitats tant educatives com

i nenes van dur a terme diverses activitats: instal·lar

informatives sobre els valors i la importància dels boscos.

menjadores per als ocells per potenciar la biodiversitat del

L’Àrea de Sostenibilitat de l’Ajuntament de Calella, dins del

parc, col·laborar en la plantació d’alzines en un espai que

programa d’ activitats escolars i amb motiu de la Celebració

havia quedat degradat a causa d’un petit incendi, identificar

del Dia Internacional dels Boscos, el 21 de març va organitzar

diverses especies vegetals i animals existents en els nostres

la 1a Festa dels Boscos, al Parc Dalmau.

boscos i, finalment, fer una simbòlica recollida de deixalles.

El Parc Dalmau és una zona molt emblemàtica de la nostra

Aquesta primera edició de la Festa dels Boscos va tenir una

ciutat. És un magnífic espai natural amb jardins i boscos

molt bona participació per part dels centres educatius locals.

mediterranis de gran riquesa natural, on predominen els

És per aquest motiu que ja n’hem programat la segona

pins pinyers, les alzines i les brolles. També s’hi observen

edició, que se celebrarà el proper 21 de març de 2020.

aladerns, arboços, garrofers, entre altres espècies, i en Pilar Riera Villaret.

Coordinadora de l’ Àrea de Sostenibilitat de l’ Ajuntament de Calella..

20

Foto: Joan Maria Arenaza.

Biblioteca Can Salvador de la Plaça Calella

HORARI D’HIVERN Dl.

--

16.00 a 20.30 h

Dt.

--

16.00 a 20.30 h

Dc.

--

16.00 a 20.30 h

Dj.

10.00 a 13.00 h 16.00 a 20.30 h

Dv.

10.00 a 13.00 h 16.00 a 20.30 h

Ds.

10.00 a 13.30 h

--

Façana

SERVEIS Activitats infantils i familiars

Préstec interbibliotecari

Activitats per a adults

Proposa una compra

Bústia de retorn de documents

Racó de famílies

Clubs de lectura

Renovació de documents

Consulta de bases de dades

Reserva de documents

Cursos i tallers

Reserva d’ordinadors

Formació en TIC Informació informació local

Wi-Fi

HORARI D’ESTIU Dl.

--

16.00 a 20.30 h

Dt.

--

16.00 a 20.30 h

Dc.

--

16.00 a 20.30 h

Dj.

10.00 a 13.00 h 16.00 a 20.30 h

Serveis a les escoles

Dv.

10.00 a 13.00 h 16.00 a 20.30 h

Visites guiades

Ds.

--

--

Internet i +

De l’1 de juliol al 31 d’agost

Préstec

Tanca dissabtes de juliol i agost

Préstec de llibres electrònics XARXES SOCIALS Bibliocalella

http://www.calella.cat/adreces-i-telefons/ biblioteca-can-salvador-de-la-placa-

Bibliotecacalella

Bibliocalella.blogspot.com.es

INFO CONTACTE Plaça de l’Ajuntament, 31 08370 Calella T. 937 690 386 b.calella.csp@diba.cat DIRECCIÓ: M. Dolors Llavall Cases

Vídeo:

Vídeo Biblioteca:

21

Canet de Mar Reinventant Canet des del clima “No podem solucionar els problemes amb la mateixa

són recursos i els recursos són finits.

mentalitat amb què els vàrem crear – Albert Einstein”

-Consumir menys energia i assegurar-nos que la que

Aquest consell d’un dels físics més famosos de la història

consumim prové de fons renovables. Rentar amb aigua

ens pot il·luminar a l’hora de reinventar Canet de Mar des

freda i no fer servir l’assecadora, evitar fer un ús excessiu

d’una perspectiva climàtica. Els senyals del canvi climàtic no

de la calefacció i de l’aire condicionat, utilitzar llums de baix

paren d’acumular-se: l’increment de temperatures, la major

consum.

freqüència de fenòmens meteorològics adversos, el major

-Fer compra de proximitat, afavorint així l’economia local

risc d’ incendi, la recurrència de les sequeres, les espècies

alhora que reduïm les emissions de gasos d’efecte hivernacle.

invasores, els refugiats climàtics, més inundacions i més

-Canviar els nostres hàbits alimentaris. Adoptar una dieta

temporals no faran de Canet un Canet millor. Cal un camí

basada en la reducció del consum de productes d’ origen

de canvis en la nostra forma d’organitzar-nos, en la nostra

animal.

forma de conviure amb l’ entorn i amb el planeta. Per això, els

-Realitzar un consum responsable i, en definitiva, acceptar

habitants de Canet tenim a les nostres mans l’ oportunitat de:

el canvi de prioritats sobre el que fins ara es consideren els pilars de la societat del benestar.

-Prioritzar el transport col·lectiu en detriment del transport privat. Optar, quan es pugui, pels desplaçaments de

Mitjançant aquestes accions, entre d’altres, tots podem

proximitat en bicicleta o a peu i pels vehicles de 0 emissions

fer front a l’emergència climàtica, reduir l’emissió de gasos

de CO2.

d’efecte hivernacle, i, en definitiva, preservar la vida, el nostre

-Recordar que el millor residu és aquell que no es produeix,

bé més preuat.

evitar la generació de residus, no utilitzar productes d’un sol ús, reutilitzar tot allò que es pugui i reciclar. No són residus, Carme Ruiz March i Jordi Bonet Beltran.

Biòloga i Químic Tècnics de Medi Ambient del Consell Comarcal del Maresme.

22

Foto: Biblioteca.

Biblioteca P. Gual i Pujadas Canet de Mar

HORARI D’HIVERN Dl.

--

16.00 a 20.30 h

Dt.

--

16.00 a 20.30 h

Dc.

--

16.00 a 20.30 h

Dj.

10.00 a 13.00 h 16.00 a 20.30 h

Dv.

10.00 a 13.00 h 16.00 a 20.30 h

Ds.

10.00 a 13.30 h

--

Detall Façana

SERVEIS Acollida a persones nouvingudes

Pregunta a la biblioteca

Activitats infantils, familiars i per a adults

Préstec d’autoservei

Audiollibres

Préstec interbibliotecari

Aules multimèdia

Proposa una compra

Bústia de retorn de documents

Racó de famílies

Butlletins electrònics

Renovació de documents

Clubs de lectura Consulta de bases de dades Cursos i tallers

Serveis a escoles

Informació + Informació local

Visites guiades

Internet i +

Wi-Fi

HORARI D’ESTIU Dl.

--

15.30 a 21.00 h

Dt.

--

15.30 a 21.00 h

Dc.

--

15.30 a 21.00 h

Dj.

--

15.30 a 21.00 h

Reserva de documents/ordinadors

Dv.

--

15.30 a 21.00 h

Sales d’estudi

Ds.

Tancat

--

XARXES SOCIALS Biblioteca Municipal Canet de Mar

Issuu.com/bibliotecacanetdemar

@bibliocanetdemar

www.canetdemar.cat/biblioteca

De l’15 de juny al 13 de setembre

INFO CONTACTE Riera de Sant Domènec, 1A 08360 Canet de Mar T. 937 956 037 b.canet.pgp@diba.cat DIRECCIÓ: Irene Feliu Pou

Vídeo:

Vídeo Biblioteca:

23

El Masnou Parc Vallmora

El cor del parc és un gran passeig equipat que esdevé el

de la vegetació, al mateix temps que s’aporta variabilitat

balcó mirador de la vila del Masnou.

cromàtica i estacional al llarg de l’any. El parc també disposa

En aquest parc, la vegetació és un element funcional per

d’un bosc, on els veïns i veïnes del Masnou van plantar 1.200

resoldre problemes d’estabilitat i erosió que es puguin produir

arbres ja fa uns anys.

per les pluges. Tota la zona de sauló i els talussos amb vegetació es consideren drenants en tota la seva superfície, i disposa d’unes cunetes vegetals a l’entorn del cor del parc que recullen l’excés d’ aigua de pluja per potenciar el retorn de l’aigua al nivell freàtic i evitar la impermeabilització del sector.

Per a la fauna, el parc acull un hotel d’insectes, refugi i lloc d’hibernació artificial per a insectes creat amb materials naturals. Es tracta d’una estructura dividida en estrats per a diferents tipus de nius, com pedres, fusta i pinyes. Les espècies especialment vulnerables, com les abelles solitàries,

L’aigua drenada és recollida en dos pous i la seva reutilització

s’hi poden instal·lar amb la finalitat de desenvolupar-se i

permet regar el conjunt del parc.

reproduir-se en un espai tranquil i protegit. D’ altra banda, les

Paral·lelament, les plantes escollides són majoritàriament autòctones o plantes que s’adapten a les condicions climàtiques de la zona. Aquesta vegetació aporta biodiversitat, ja que la plantació de diferents espècies garanteix la diversitat d’interaccions duradores entre les espècies i el seu ambient. D’aquesta manera es redueix

zones obertes del parc el fan un lloc perfecte per observar-hi espècies no forestals d’aus, ja que és molt a prop del Parc de la Serralada Litoral.

Aquest pulmó del Masnou, de 55.000 m2, té tot un sistema de recorreguts per a vianants que garanteix accessos adaptats per a persones amb mobilitat reduïda i que serveixen de

el risc de patir plagues importants que afecten el conjunt

suport per al passeig, l’esbarjo i també la pràctica esportiva.

Cristina Ramos Santamaria.

Regidora d’Educació i de Medi Ambient.

Foto: Parc Vallmora.

24

Biblioteca Joan Coromines El Masnou

HORARI D’HIVERN Dl. Dt.

--

15.30 a 20.30 h

09.30 a 13.00 h 15.30 a 20.30 h

Dc.

--

15.30 a 20.30 h

Dj.

--

15.30 a 20.30 h

Dv.

09.30 a 13.00 h 15.30 a 20.30 h

Ds.

09.30 a 13.00 h

--

Àrea d’Adults

SERVEIS Activitats infantils i familiars

Pregunta a la biblioteca

Activitats per a adults

Préstec + Préstec interbibliotecari

Bústia de retorn de documents

Proposa una compra

Cessió d’espais

Racó de famílies

Clubs de lectura

Renovació de documents

Consulta de bases de dades

Reserva de documents/ordinadors

Cursos i tallers Informació + Informació local

HORARI D’ESTIU Dl.

--

15.00 a 20.30 h

Dt.

--

15.00 a 20.30 h

Dc.

--

15.00 a 20.30 h

Dj.

--

15.00 a 20.30 h

Serveis a les escoles

Dv.

09.00 a 14.00h

--

Wi-Fi

Ds.

Tancat

--

Internet i +

Consulteu la pàgina web municipal

XARXES SOCIALS BibliotecaJoanCoromines

Issuu.com/biblioteca_joan_coromines

@biblioelmasnou

Bibliotecajoancoromines.blogspot.com

BibJoanCoromines

INFO CONTACTE Pujadas Truch, 1A 08320 El Masnou T. 935 571 888 b.masnou.jc@diba.cat DIRECCIÓ: Anna Fincias Villa

Vídeo:

Vídeo Biblioteca:

25

Malgrat de Mar La Ciència Ciutadana i els ratpenats En algunes ocasions, la imatge del científic immers en les

riquesa d’espècies en funció del tipus d’hàbitat: forestal, urbà,

seves investigacions no queda tan allunyada de nosaltres

fluvial, agrari i marítim.

com podria semblar.

Tota la feina realitzada es veurà reflectida en la publicació La Ciència Ciutadana té com a objectiu implicar la ciutadania

d’un article científic i ha provocat la consolidació d’un grup

en les tasques pròpies de la investigació; el mètode científic,

amb notable coneixement de quiròpters.

la recol·lecció de dades i l’anàlisi dels resultats. Aquest tipus de projectes beneficien tant als científics que milloren la

Aquest projecte fou possible gràcies a la inestimable

qualitat de les dades locals com als seus participants, ja

col·laboració i mestratge del doctor Jordi Serra-Cobo (UB-

que obtenen una formació científica bàsica i una interacció

IRBIO), que segueix els estudis del doctor Enric Balcells, i el

amb el medi que en alguns casos és difícil d’assolir.

seu equip. A més dels seus coneixements, ens aportaren idees i estratègies per fer que la nostra ciència arribés al

A Malgrat de Mar vam realitzar una activitat d’aquest tipus

millor port possible.

que va consistir a treballar com a voluntaris en la recollida de dades sobre les poblacions de ratpenats. En primer lloc,

Com a cloenda, es va realitzar una jornada d’escolta de

vam participar en vint hores de formació teòrica i pràctica

ratpenats al bosc de Santa Rita, on acudiren unes dues-

per conèixer el material que utilitzaríem i de quina manera

centes persones. Els voluntaris de Ciència Ciutadana vam

ho hauríem de fer. Posteriorment, vam definir les línies de

poder guiar, i fins i tot preparar, nous experts en ratpenats

treball amb què volíem dirigir el programa, estudiant la

de Malgrat.

Grup de Ciència Ciutadana de Malgrat de Mar.

Foto: Ajuntament de Malgrat de Mar.

26

Biblioteca La Cooperativa Malgrat de Mar

HORARI D’HIVERN Dl. Dt. Dc. Dj.

--

15.30 a 20.00 h

10.00 a 13.00 h 15.30 a 20.00 h --

15.30 a 20.00 h

10.00 a 13.00 h 15.30 a 20.00 h

Dv.

--

15.30 a 20.00 h

Ds.

10.00 a 13.00 h

--

Sala d’Adults

SERVEIS

HORARI D’ESTIU

Activitats infantils i familiars

Préstec de llibres electrònics

Activitats per a adults

Proposa una compra

Bústia de retorn de documents

Racó de famílies

Clubs de lectura

Renovació de documents

Consulta de bases de dades

Reserva de documents

Cursos i tallers

Reserva d’ordinadors

Informació

Sales d’estudi

Dv.

--

Informació local

Visites guiades

Internet i +

Wi-Fi

Ds.

Tancat

Préstec

Dl.

--

15.30 a 20.30 h

Dt.

--

15.30 a 20.30 h

Dc.

--

15.30 a 20.30 h

Dj.

10.00 a 13.00 h 15.30 a 20.30 h 15.30 a 20.30 h

Del 15 de juny al 15 de setembre

Préstec interbibliotecari

XARXES SOCIALS

INFO CONTACTE

Biblioteca La Cooperativa

Issuu.com/bibliotecalacooperativa

Desclapers, 14-18 08380 Malgrat de Mar

@bibliomalgrat

www.ajmalgrat.cat/temes/ biblioteca-la-cooperativa

T. 937 619 032 b.malgrat.lc@diba.cat DIRECCIÓ: M. Cinta Velilla Badia

Vídeo:

27

Mataró Mataró Cívica i Activa.

El valor social de la recollida selectiva Mataró Cívica i Activa és un projecte social que té com

Els barris de Rocafonda i Pla d’en Boet han estat els

a estratègia invertir part dels ingressos econòmics que

primers on s’ha posat en marxa aquesta iniciativa, i s’ ha

l’Ajuntament rep per l’ increment de la recollida selectiva en

triat la realització d’una sortida cultural gratuïta per a tots

accions socials i de millora dels serveis municipals de neteja

els escolars de la zona com a acció social engrescadora per

en cadascun dels barris que hi participin.

millorar els índex de recollida selectiva.

Les accions, que han de dedicar-se a una causa comuna,

Aquesta és una acció més en la llarga trajectòria municipal

solidària i útil, i han de revertir en la qualitat de vida de les

de lluita per millorar la qualitat del medi ambient. Un projecte

persones del barri, són escollides pels propis veïns i veïnes

que s’emmarca de ple en les directrius del Pla d’Acció

mitjançant un procés participatiu, i han de ser motivadores

Municipal per l’Energia Sostenible i el Clima aprovat l’any

en l’obtenció de l’objectiu del projecte social.

2018.

La millora en la recollida selectiva també es planteja per a

Els municipis catalans estem obligats a assolir els objectius

cada barri i això permet relacionar-ho directament amb l’acció

de recollida selectiva marcats per la Comissió Europea

social. Només amb l’ assoliment de l’objectiu del percentatge

i pel Programa de Prevenció i Gestió dels Residus de la

de recollida selectiva fixat prèviament s’aconsegueix el retorn

Generalitat. Mataró Cívica i Activa ha nascut amb l’objectiu

econòmic per dur a terme les accions socials escollides.

d’incrementar al màxim aquests resultats i fer-ho d’una

D’aquesta manera, a més de transformar la brossa en

manera innovadora.

diners per a les persones millorem la seva qualitat de vida mitjançant el reciclatge dels productes valoritzables.

Joan Campmajó Sebastià.

Cap del Servei d’Espais Públics.

28

Foto: Campanya Mataró Cívica i Activa.

Biblioteca Pompeu Fabra Biblioteca Antoni Comas Mataró

Biblioteca Pompeu Fabra

HORARI D’HIVERN Dl.

09.30 a 14.00 h 15.30 a 20.30 h

Dt.

09.30 a 14.00 h 15.30 a 20.30 h

Dc.

09.30 a 14.00 h 15.30 a 20.30 h

Dj.

09.30 a 14.00 h 15.30 a 20.30 h

Dv.

09.30 a 14.00 h 15.30 a 20.30 h

Ds.

10.30 a 14.00 h 15.30 a 19.30 h

HORARI D’ESTIU Dl. Dt. Biblioteca Pompeu Fabra

Biblioteca Antoni Comas

SERVEIS

XARXES SOCIALS

Acollida a persones nouvingudes Aules multimèdia + Sales d’estudi Clubs de lectura

Biblioteques de Mataró @bibliosmataro

Cursos i tallers

@bibliosmataro

Certificat ACTIC Formació en TIC

Biblioteques de Mataró

JAWS (Job Access with Speech)

culturamataro.cat

Proposa una compra Préstec d’autoservei Préstec de llibres electrònics Serveis a escoles, visites guiades

INFO CONTACTE Biblioteca Pompeu fabra Plaça d’Occitània, s/n 08302 Mataró T. 937 412 920 b.mataro.pf@diba.cat

Biblioteca Antoni Comas Prat de la Riba, 110 08301 Mataró T. 937 022 813 b.mataro.ac@diba.cat

CAP BIBLIOTEQUES DE MATARÓ I BIBLIOTEQUES DEL MARESME: Sílvia Sebastián Salvatierra SOTSDIRECCIÓ: Laura Villaret Izquierdo

Vídeo:

DIRECCIÓ: Sílvia Barragán Sagredo

Vídeo Biblioteca Pompeu Fabra

Vídeo Biblioteca Antoni Comas

Dc. Dj.

--

16.00 a 21.00 h

10.00 a 14.00 h 16.00 a 21.00 h --

16.00 a 21.00 h

10.00 a 14.00 h 16.00 a 21.00 h

Dv.

--

Ds.

Tancat

16.00 a 21.00 h

Agost Biblioteca Antoni Comas

HORARI D’HIVERN Dl.

--

15.30 a 20.30 h

Dt.

--

15.30 a 20.30 h

Dc.

09.30 a 20.30 h

--

Dj.

--

15.30 a 20.30 h

Dv.

09.30 a 20.30 h

--

Ds.

10.00 a 14.00 h

--

HORARI D’ESTIU Dl.

--

16.00 a 21.00 h

Dt.

--

16.00 a 21.00 h

Dc.

10.00 a 14.00 h 16.00 a 21.00 h

Dj.

--

16.00 a 21.00 h

Dv.

--

16.00 a 21.00 h

Ds.

Tancat

--

Agost

29

Montgat La bateria d’un cotxe en desús dona llum a una biblioteca La biblioteca Tirant lo Blanc de Montgat encén els llums cada

fa a través de diversos algoritmes. El sistema permet reciclar

tarda gràcies a la bateria d’un cotxe. Es tracta d’una prova

les bateries dels cotxes i al mateix temps optimitzar la gestió

pilot, iniciada l’any 2016 amb l’estudi teòric, i el 2019 amb

energètica dels edificis públics i residencials, així com reduir

la fase pràctica, que dona una segona vida a les bateries

la factura de l’electricitat.

desgastades dels vehicles elèctrics.

El REFER (Reducció Energètica i Flexibilitat en Edificis en Com funciona? La bateria del cotxe emmagatzema

Rehabilitació) és un projecte d’innovació format per 14

l’excedent d’energia que generen les plaques fotovoltaiques

entitats (l’Administració, gran i petita empresa, universitats,

instal·lades al terrat de la biblioteca, que fins ara es retornava

centres d’investigació, i centres tecnològics) que pretén

a la xarxa, per utilitzar-la a la tarda o quan hi hagi una major

millorar les alternatives energètiques disponibles per a

demanda d’energia. A més, la bateria també es pot carregar

edificis.

quan es detecta que el preu de l’energia és més baix, com pot ser de nit, i descarregar quan el preu és més elevat, és a

Es tracta d’un nou pas en la transició energètica per avançar

dir, durant les hores punta del dia.

cap a un model energètic més net, sostenible i democràtic.

A més de facilitar que cada ciutadà pugui generar, consumir i

Es tracta d’un sistema intel·ligent al núvol que gestiona de

gestionar la seva energia, experiències com la de la biblioteca

manera autònoma i automàtica la càrrega i descàrrega

Tirant lo Blanc contribueixen a integrar energies renovables

de la bateria: aquesta està connectada a un ordinador

en el sistema i redueixen tant la dependència de les energies

que decideix què fer amb l’energia segons la demanda

d’origen fòssil com les emissions contaminants.

energètica, la previsió del temps i els preus de mercat, i ho Enric Ortega Font.

Director del projecte.

30

Foto: Biblioteca.

Biblioteca Tirant lo Blanc Montgat

HORARI D’HIVERN Dl.

--

15.30 a 20.30 h

Dt.

--

15.30 a 20.30 h

Dc.

--

15.30 a 20.30 h

Dj.

10.00 a 14.00 h 15.30 a 20.30 h

Dv.

--

15.30 a 20.30 h

Ds.

10.00 a 14.00 h

--

Interior

SERVEIS Activitats infantils i familiars

Proposa una compra

Activitats per a adults

Racó de famílies

Bústia de retorn de documents

Renovació de documents

Clubs de lectura

Reserva de documents

Consulta de bases de dades

Reserva d’ordinadors

Cursos i tallers

Sales d’estudi

Informació + Informació local

Visites guiades

Internet i + Préstec + Préstec a domicili Préstec interbibliotecari

HORARI D’ESTIU Dl.

--

15.00 a 20.30 h

Dt.

--

15.00 a 20.30 h

Dc.

--

15.00 a 20.30 h

Dj.

--

15.00 a 20.30 h

Dv.

10.00 a 14.00 h

--

Ds.

Tancat

Del 24 de juny al 12 de setembre

XARXES SOCIALS Biblioteca Tirant Lo Blanc

Issuu.com/bibliotecatirantloblanc

@bibliomontgat

Bibliotecamontgat.blogspot.com

@bibliomontgat

Bmontgattb

pinterest.com/bibliomontgat

INFO CONTACTE Ronda dels Països Catalans, s/n.

08390 Montgat T. 934 690 098 b.montgat.tb@diba.cat DIRECCIÓ: Patrícia Rodes Navarro

Vídeo:

31

Palafolls Compromesos amb el medi natural de Palafolls La nostra societat sovint tendeix a supeditar tot l´ordre

A Palafolls aquest patrimoni natural i paisatgístic mereix ser

natural a la nostra espècie per tal de satisfer unes necessitats

protegit per tal de llegar-lo a les generacions properes en les

profuses a compte d’uns recursos naturals que esdevenen

millors condicions possibles: des de la fèrtil plana al·luvial

insuficients. Per això, en aquest context actual, agreujat per

de la Tordera, una de les zones humides de major riquesa

una crisi climàtica de pèssimes perspectives, la natura i totes

faunística del país, fins als darrers reductes de la feréstega

les altres espècies tant de flora com de fauna, així com el

serralada del Montnegre, passant pels turons del castell

paisatge natural, ja sigui originari o resultant de la interacció

de Palafolls, allà on la serralada esdevé l’últim espetec del

durant segles entre l’home i el medi, mereixen una protecció,

Montnegre que penetra la plana de la Tordera. Tot plegat,

un foment i una salvaguarda especial.

paisatges encatifats d’un verd heterogeni de pins i alzines, i d’uns roures prodigiosos i esvelts que pigallen l’obaga,

Conscients d’aquest repte majúscul de dimensions globals,

excepcionals en el nostre entorn. I tants altres paratges que

Palafolls aportarà el seu granet de sorra destinant el 0,5%

mereixen ser protegits.

de la recaptació municipal de l’Impost de Béns Immobles (IBI) a activitats relacionades amb la protecció de la natura.

Per tal de garantir-ne la conservació, l’Ajuntament de Palafolls

El medi natural en el seu conjunt ens ofereix tot de recursos

destinarà el 0,5% de l’IBI anual a fer plans estratègics de

materials que hem de saber aprofitar de manera sostenible

la conservació del municipi, campanyes d’educació i

com a impacte positiu en la salut cada vegada més apreciat

conscienciació ambiental i projectes de gestió i millora del

en la nostra societat, ja que les evidències dels beneficis de

patrimoni natural que beneficiaran aquests ecosistemes i

viure a prop d’un medi natural equilibrat són científicament

d’ altres.

inqüestionables.

Aleix Freixa i Ferrer.

Regidor de Medi Ambient i patrimoni de Palafolls.

32

Foto: Aleix Freixa i Ferrer.

Biblioteca Enric Miralles Palafolls

HORARI D’HIVERN Dl.

--

16.00 a 20.30 h

Dt.

--

16.00 a 20.30 h

Dc.

--

16.00 a 20.30 h

Dj.

10.00 a 14.00 h 16.00 a 20.30 h

Dv.

--

16.00 a 20.30 h

Ds.

10.00 a 14.00 h

--

Exterior

SERVEIS

HORARI D’ESTIU

Activitats infantils i familiars

Internet i +

Activitats per a adults

Préstec

Bústia de retorn de documents

Préstec interbibliotecari

Cessió d’espais

Proposa una compra

Club de lectura

Racó de famílies

Consulta de bases de dades

Renovació de documents

Cursos i tallers

Reserva de documents

Dv.

--

Informació

Visites escolars

Ds.

Tancat

Informació local

Dl.

--

16.00 a 21.00 h

Dt.

--

16.00 a 21.00 h

Dc.

--

16.00 a 21.00 h

Dj.

10.00 a 14.00 h 16.00 a 21.00 h 16.00 a 21.00 h

Del 24 de juny al 24 de setembre

XARXES SOCIALS Biblioteca Enric Miralles

Issuu.com/bibliotecaplf

@BiblioPalafolls

www.palafolls.cat

@bibliopalafolls

INFO CONTACTE Parc de les Esplanes, s/n 08389 Palafolls T. 937 657 908 b.palafolls.em@diba.cat DIRECCIÓ: Josep M. Simon Saballs

33

Pineda de Mar Els horts urbans a Pineda de Mar Els horts urbans són espais de cultiu a petita escala,

urbans. Concretament són uns rectangles d’aproximadament

socialment útils, i que contribueixen de diverses maneres a

7,50 m de llarg i 7 m d’ample, amb una mitjana de 52,80 m2

la millora de la salut i de la qualitat de vida de les persones

L’ús al qual es destinaran les parcel·les serà exclusivament

usuàries. Fomenten una alimentació saludable, la creació de

conreu hortícola destinat al consum familiar i, en qualsevol

relacions socials, l’activitat física regular, l’envelliment actiu,

cas, l’Ajuntament de Pineda de Mar vol prioritzar i donar

la reducció d’estrès i incrementen l’autonomia personal,

èmfasi a la funció social i ambiental dels terrenys a cedir.

l’autoestima i l’autoconfiança.

Els horts urbans tenen uns importants valors socials entre

Els requisits mínims per poder optar a l’adjudicació són:

les persones que hi participen, però també tenen un alt valor

tenir 60 anys o més, o trobar-se en situació d’invalidesa

ambiental per a la ciutat, ja que esdevenen nous espais verds

permanent, jubilació o atur de llarga durada; estar

públics en els quals l’horta és la protagonista.

empadronat al municipi de Pineda de Mar com a resident,

Un altre aspecte destacat és la funció d’educació ambiental.

amb una antiguitat mínima de 2 anys; no disposar de cap

Mitjançant activitats destinades a les escoles es permet

altre hort o terreny de conreu al municipi; no tenir cap altre

que nens i nenes coneguin el món agrari i els principis de

membre de la unitat de convivència que sigui adjudicatari o

l’agricultura ecològica. Així mateix hi ha una funció social

sol·licitant d’un hort urbà al municipi.

de convivència entre generacions, ja que les activitats educatives que es fan als horts urbans faciliten la relació

L’ús dels horts tindrà una durada màxima de quatre anys.

entre els infants i les persones grans.

L’acte de lliurament de les claus es va produir el 18 d’octubre

L’Ajuntament de Pineda de Mar, propietari del terreny, ha

de 2019.

impulsat la creació de 10 parcel·les destinades a horts Ajuntament de Pineda de Mar.

34

Foto: Hort Urbà.

Biblioteca M. Serra i Moret Biblioteca Poblenou Pineda de Mar

Biblioteca M. Serra i Moret

HORARI D’HIVERN Dl. Dt. Dc.

--

15.30 a 20.30 h

10.00 a 14.00 h 15.30 a 20.30 h --

15.30 a 20.30 h

Dj.

10.00 a 14.00 h 15.30 a 20.30 h

Dv.

10.00 a 14.00 h 15.30 a 20.30 h

Ds.

10.00 a 14.00 h

--

HORARI D’ESTIU Dl. Dt. Dc. Bib. M. Serra i Moret

Bib. Poblenou

SERVEIS

XARXES SOCIALS

Acollida a persones nouvingudes Activitats per a tots els públics Butlletins electrònics Consulta de bases de dades Clubs de lectura Cursos i tallers Informació local Informació Internet i + Préstec de llibres electrònics Préstec interbibliotecari Préstec Racó de famílies Serveis a escoles Wi-Fi

Dj.

--

15.30 a 20.30 h

10.00 a 13.30 h 15.30 a 20.30 h --

15.30 a 20.30 h

10.00 a 13.30 h 15.30 a 20.30 h

Dv.

--

15.30 a 20.30 h

Manuel Serra Moret Biblioteca

Ds.

Tancat

--

Poblenoubiblioteca

Del l’1 de juliol al 31 d’agost

@BibliotecaMSM

Biblioteca Poblenou

@bibliospineda

Tancada fins a nou avís

Issuu.com/bpinedamsm

Servei alternatiu: Punt de lectura Poblenou Passeig Costa Brava, 47

Bibliospineda.wordpress.com www.spotify.com/bibliospineda www.youtube.com/user/ BibliotecaPineda

Horari: de dilluns a divendres de 15.30 a 20.00 h

INFO CONTACTE Biblioteca M. Serra i Moret Progrés, 22 08397 Pineda de Mar T. 937 623 796 b.pineda.msm@diba.cat

Biblioteca Poblenou Tancada fins a nou avís.

Passeig d’Europa, 23-25 08397 Pineda de Mar T. 937 662 016 b.pineda.p@diba.cat

DIRECCIÓ: Juana de Haro Henche

DIRECCIÓ: Teresa Tamayo Olivar

Vídeo:

35

Premià de Dalt Enjardinaments sostenibles a Premià de Dalt Premià de Dalt s’ apunta a la sostenibilitat en el reg de l’ espai

d’aigua és immediat i evita possibles relliscades de persones

públic amb un innovador sistema de telegestió que permet

i vehicles i, per tant, accidents.

el control, via internet, de tots els elements hidràulics de la xarxa de regs per a jardineria pública. L’actuació permet

Aquesta actuació innovadora i sostenible suposa un estalvi

un estalvi econòmic en els consums i alhora un estalvi

d’aigua de més del 40% del consum anual, un estalvi de

mediambiental important.

temps i desplaçaments en les tasques de manteniment, i, en conseqüència, una disminució del combustible i la

Aquest innovador sistema permet la lectura remota dels

contaminació de vehicles.

comptadors d’aigua i el tall automàtic de les electrovàlvules de seguretat en cas de consums excessius, fuites o

L’aposta per la tecnologia i la innovació en el sistema de reg

trencaments. L’aposta per la telegestió es fa sense obres ni

a l’espai públic i entorn verd és un granet de sorra més que

cablejats i amb un cost molt reduït.

aporta Premià de Dalt per la lluita contra el canvi climàtic.

Es monitoritzen els consums i possibles fuites d’aigua i, per

Canviant els hàbits i portant a terme petites accions podem

tant, ens avancem a situacions meteorològiques d’aiguats,

aconseguir un impacte més petit del canvi climàtic en les

gelades o ventades evitant així el malbaratament d’un bé tan

nostres vides, ja que combatre’l és cosa de totes i tots. És

escàs com és l’aigua. A més, en casos d’onada de fred, el tall

l’hora d’actuar!

Oriol Arderiu.

Tècnic de Medi Ambient. Ajuntament de Premià de Dalt.

Foto: Mònica Farré. Ajuntament de Premià de Dalt.

36

Biblioteca Jaume Perich i Escala Premià de Dalt

HORARI D’HIVERN Dl. Dt. Dc. Dj.

--

16.00 a 20.30 h

10.00 a 13.00 h 16.00 a 20.30 h --

16.00 a 20.30 h

10.00 a 13.00 h 16.00 a 20.30 h

Dv.

--

16.00 a 20.30 h

Ds.

10.00 a 13.30 h

--

Hora del Conte

SERVEIS

HORARI D’ESTIU

Activitats infantils i familiars

Internet i +

Activitats per a adults

Préstec

Bústia de retorn de documents

Préstec interbibliotecari

Cessió d’espais

Préstec d’autoservei

Club de lectura

Proposa una compra

Consulta de bases de dades

Racó de famílies

Cursos i tallers Informació Informació local

Visites escolars

Dl.

--

15.00 a 21.00 h

Dt.

--

15.00 a 21.00 h

Dc.

--

15.00 a 21.00 h

Dj.

--

15.00 a 21.00 h

Renovació de documents

Dv.

--

15.00 a 21.00 h

Reserva de documents

Ds.

Tancat

--

Del 15 de juny al 15 de setembre

XARXES SOCIALS @bibjaumeperich

Issuu.com/96702

@bibjaumeperich

Biblioteca Jaume Perich i Escala

INFO CONTACTE Riera de Sant Pere, 88 08338 Premià de Dalt T. 937 514 771 b.premiad@diba.cat DIRECCIÓ: Raquel Rodríguez Díaz

Vídeo:

Vídeo Biblioteca:

37

Premià de Mar La xarxa verda urbana: els corredors verds i les zones pulmó Amb l’objectiu d’obtenir el màxim benefici de les possibilitats

d’aquests corredors es basen en la naturalització, és a dir, la

de l’ecologia urbana, a Premià de Mar s’està treballant en el

transformació de l’espai urbanitzat en un, on la natura s’obri

disseny de la futura xarxa verda urbana municipal.

pas i s’hi puguin establir nous biòtops. En aquest sentit, en els

El concepte de la xarxa verda es basa a donar continuïtat

corredors verds s’han de veure representats tots els estrats

als parcs i jardins ja consolidats, que actuen com a zones

vegetals; s’han de visionar espais dinàmics i canviants,

pulmó, mitjançant la creació de corredors verds a través

tenint en compte la temporalitat estacional i evolutiva dels

de la zona urbana, que sovint els aïlla. Per fer-ho, es té en

elements verds; s’ha d’afavorir la biodiversitat i alhora han

compte l’arbrat viari, tant públic com privat, i la possibilitat

de ser atractius, de manera que afavoreixin la mobilitat, amb

d’afegir jardineres, murs verds i escocells enjardinats, entre

prioritat per als vianants, saludables i divulgatius per a la

d’altres elements, que permetin crear camins continus de

població.

vegetació dins del marc urbà. D’aquesta manera s’afavoreix la connectivitat ecològica que possibilita el pas d’espècies

Cal que la població hi participi de manera activa, ja que

animals i vegetals i el seu intercanvi poblacional.

resulta imprescindible que l’espai privat en formi part.

Els corredors verds tenen com a finalitat una millora de

Per consolidar la xarxa verda de Premià de Mar s’han

la qualitat ambiental traduïda en la regulació d’aspectes

definit cinc corredors que travessaran el municipi tant

climàtics, atenuació de diferents tipus de contaminació

longitudinalment com perpendicularment. Aquests seran

i potenciació de la biodiversitat, entre d’altres objectius.

el corredor Mar-Muntanya, el Lluís Companys, el de la

Alhora, també aporten una millora del benestar social i

carretera de Vilassar de Dalt, el del torrent de la Fontsana

emocional, ja que han de ser espais d’interrelació i usos

i, finalment, el parc lineal de sorra. Els criteris de disseny

diferenciats per a la població, i amb diversitat paisatgística.

Mercè Carbonell.

Tècnica de Medi Ambient (Ajuntament de Premià de Mar).

Foto: Parc de l’U d’Octubre / Ajuntament de Premià de Mar.

38

Biblioteca Martí Rosselló i Lloveras Premià de Mar

HORARI D’HIVERN Dl. Dt. Dc. Dj.

--

15.30 a 20.30 h

10.00 a 13.30 h 15.30 a 20.30 h --

15.30 a 20.30 h

10.00 a 13.30 h 15.30 a 20.30 h

Dv.

--

15.30 a 20.30 h

Ds.

10.00 a 13.30 h

--

Exterior

SERVEIS Activitats infantils i familiars

Proposa una compra

Activitats per a adults

Racó de famílies

Clubs de lectura

Renovació de documents

Consulta de bases de dades

Reserva de documents

Cursos i tallers

Reserva d’ordinadors

Informació

Visites guiades

Internet i +

Wi-Fi

Préstec + Préstec interbibliotecari Préstec d’autoservei

HORARI D’ESTIU Dl. Dt.

--

15.30 a 20.30 h

10.00 a 13.30 h 15.30 a 20.30 h

Dc.

--

15.30 a 20.30 h

Dj.

--

15.30 a 20.30 h

Dv.

--

15.30 a 20.30 h

Ds.

Tancat

--

Del 15 de juny al 15 de setembre

XARXES SOCIALS Biblioteca Martí Rosselló

Issuu.com/bibliotecapremiademar

@bibliotecabmr

biblioteca.pdm.cat

@bibliotecabmr

INFO CONTACTE Carretera de Vilassar de Dalt, 100 08330 Premià de Mar T. 937 510 145 b.premiam@diba.cat DIRECCIÓ: Bàrbara Lara Fernàndez

Vídeo:

39

Sant Andreu de Llavaneres Un nou model de jardineria des de Llavaneres Sant Andreu de Llavaneres és un dels pobles on els espais

seva adaptabilitat i els seus límits. Aquesta iniciativa ha

verds i parcs tenen una major qualitat, tal com reconeix

merescut el premi PITA al jove emprenedor innovador de

la Confederació d’Horticultura Ornamental de Catalunya

la Generalitat de Catalunya a un dels responsables del viver.

anualment amb la concessió del premi Viles Florides. Però més enllà d’aquest reconeixement, en aquest municipi també

En el jardí demostració s’hi poden trobar més de 350

es treballa amb un nou model de jardinera que segueix els

espècies diferents, hotels d’insectes de producció pròpia

criteris de sostenibilitat i respecte pel medi ambient i la

i elements per afavorir la biodiversitat. També ha generat

diversitat. L’impulsor d’aquest canvi de model és Vivers Sala

l’interès d’universitats, especialistes del sector i responsables

Graupera.

d’administracions públiques, que venen fins a Llavaneres per visitar-lo i assessorar-se. A més, l’empresa està adoptant

D’uns anys ençà van realitzar una aposta per la jardineria

cada cop més mesures per esdevenir més sostenible, com

sostenible, un concepte que parteix d’una idea molt

per exemple, darrerament ha ampliat el seu camp fotovoltaic

senzilla: fer parcs i jardins amb espècies adaptades

i és l’únic viver de l’ Europa continental que demostra el

al nostre medi i a les nostres condicions climàtiques,

sistema de recuperació d’aigües sobrants cleanleach.

amb l’objectiu d’estalviar recursos externs com aigua de reg, tractaments fitosanitaris i excessiva mà d’obra.

Així, la jardineria sostenible és un canvi de model que es

Amb aquesta idea, van instal·lar un jardí demostració on

fomenta des de Llavaneres, fent ús de les tècniques més

es poden observar diferents espècies botàniques amb

innovadores del sector que contribueix a la sostenibilitat del

capacitat d’ adaptació al clima mediterrani, i n’estudien la

medi ambient.

Biblioteca.

Foto: Vivers Sala Graupera.

40

Biblioteca Sant Andreu de Llavaneres Sant Andreu de Llavaneres

HORARI D’HIVERN Dl.

--

16.00 a 20.30 h

Dt.

--

16.00 a 20.30 h

Dc.

--

16.00 a 20.30 h

Dj.

10.00 a 13.00 h 16.00 a 20.30 h

Dv.

10.00 a 13.00 h 16.00 a 20.30 h

Ds.

10.00 a 14.00 h

--

Exterior

SERVEIS

HORARI D’ESTIU

Activitats infantils i familiars

Préstec interbibliotecari

Activitats per a adults

Proposa una compra

Bústia de retorn de documents

Racó de famílies

Cessió d’espais

Renovació de documents

Club de lectura

Reserva de documents

Consulta de bases de dades

Visites escolars

Dl.

--

15.30 a 21.00 h

Dt.

--

15.30 a 21.00 h

Dc.

--

15.30 a 21.00 h

Dj.

--

15.30 a 21.00 h

Cursos i tallers

Dv.

--

15.30 a 21.00 h

Informació

Ds.

Tancat

--

Informació local Internet i +

Del 15 de juny al 15 de setembre

Préstec

XARXES SOCIALS Biblioteca Municipal de St. Andreu de Llavaneres

Bibliotecallavaneres.blogspot.com

@bstandreulla

www.ajllavaneres.cat

@bibliollavaneres

Bstandreulla biblioteca

INFO CONTACTE Closens, 65 08392 Sant Andreu de Llavaneres T. 937 926 872 b.st.andreulla@diba.cat DIRECCIÓ: Manel Aires Pedrerol

Vídeo:

Vídeo Biblioteca:

41

Sant Pol de Mar El porta a porta a Sant Pol

Quan parlem de residus parlem d’un problema que no té

disminuir un 50%, la recollida selectiva d’envasos augmentà

límits ni final, encara no som conscients de la quantitat de

un 125%, la de paper un 19% i el vidre un 65%.

residus que generem i, sobretot, de les conseqüències que tenen el transport i la gestió d’aquest residus.

Aquest sistema fa partícip a tothom: davant les possibles queixes de ciutadans que veuen com ells col·laboren

Els primers exemples de recollida porta a porta els trobem

activament en el reciclatge mentre d’altres no ho fan, com

a Itàlia, i el primer municipi català va ser Tiana l’any 2000.

que tots passen a formar part del sistema ja no hi ha més

S’entén per recollida porta a porta aquell sistema en què

opció que participar-hi.

la recollida selectiva dels residus s’entreguen separats en origen, a la porta del domicili, segons les diferents fraccions

Sant Pol va optar per la recollida de les 5 fraccions, una

amb un calendari preestablert, i sobre els que es pot efectuar

modalitat menys estesa a la resta de Catalunya. Un sistema

un control de qualitat.

complex que requereix d’un ampli consens polític però, sobretot, d’una responsabilitat pública col·lectiva en relació

D’aquesta manera fem visible el residu, el ciutadà pren

a la gestió dels residus. Hi ha qui veu en aquest sistema

consciència del volum i del tipus de residu que genera.

un senyal de civisme degut al fort impacte social que té la seva implantació.

Des de la implantació al nucli de Sant Pol, les xifres de reciclatge augmenten espectacularment, i disminueix

La voluntat actual es fer arribar la recollida porta a porta a

també espectacularment el volum de residus que va a la

tot el municipi i millorar la gestió de la deixalleria.

planta incineradora. El primer any d’implantació el rebuig va Elena Fernàndez Rodrigo Tècnica de Medi Ambient

42

Fotos: Ajuntament de Sant Pol

Biblioteca Can Coromines Sant Pol de Mar

HORARI D’HIVERN Dl.

--

15.30 a 20.00 h

Dt.

--

15.30 a 20.00 h

Dc.

--

15.30 a 20.00 h

Dj.

10.00 a 14.00 h 15.30 a 20.00 h

Dv.

--

15.30 a 20.00 h

Ds.

10.00 a 14.00 h

--

Exterior

SERVEIS

HORARI D’ESTIU

Activitats infantils i familiars per a adults

Proposa una compra

Biblioteca portes enllà

Racó de famílies

Bústia de retorn de documents

Renovació de documents

Clubs de lectura

Reserva de documents

Consulta de bases de dades

Reserva d’ordinadors

Certificat ACTIC

Servei a entitats i a escoles

Informació + Informació local

Serveis a petits lectors

Dv.

--

16.00 a 20.00 h

Internet i +

Visites guiades

Préstec d’ autoservei

Wi-Fi

Ds.

Tancat

--

Préstec + Préstec interbibliotecari

Dl. Dt. Dc. Dj.

--

16.00 a 20.00 h

10.00 a 14.00 h 16.00 a 20.00 h --

16.00 a 20.00 h

10.00 a 14.00 h 16.00 a 20.00 h

Del 15 de juny al 15 de setembre

XARXES SOCIALS Bibliosantpol

http://santpol.cat/biblioteca

@bibliostpol

@bibliosantpol

INFO CONTACTE Consulat del Mar, 9, 08395 Sant Pol de Mar T. 937 604 544 b.st.pol.cc@diba.cat DIRECCIÓ: Marta Quer Rodríguez

Vídeo:

43

Sant Vicenç de Montalt Els ocells del Parc dels Germans Gabrielistes Un dels petits plaers de què encara podem gaudir ben a

L’any 2018, de la col·laboració entre l’Institut Català

prop de casa, sense haver-hi d’invertir gaire temps, i a

d’Ornitologia (ICO) i l’Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt,

més de franc, és anar a observar ocells. Darrerament hi ha

va sorgir un projecte destinat a posar en valor la riquesa

força estudis que demostren que aquesta activitat és molt

ornitològica d’aquest espai. Amb aquest objectiu es van

beneficiosa tant per al cos com per a la ment, ja que potencia

instal·lar uns plafons informatius amb uns codis QR que

les capacitats d’observació i concentració, es desenvolupa en

permeten consultar informació en temps real dels ocells

un entorn natural i fa que haguem de realitzar exercici físic.

que s’estan observant mitjançant la plataforma de ciència ciutadana ORNITHO.

Un bon lloc per gaudir d’aquesta activitat és el Parc dels Germans Gabrielistes de Sant Vicenç de Montalt. Aquest

Aquesta plataforma és una eina que l’ICO posa a disposició

parc presenta una interessant població ornitològica.

de qualsevol persona que vulgui introduir les seves observacions, sobretot d’ocells, però també d’altres grups

A dia d’avui ja s’ hi han observat una cinquantena d’espècies

taxonòmics, de forma que puguin ser consultades per

diferents d’ocells. Hi destaca l’abundància i diversitat

tothom qui ho desitgi.

de mallerengues (carbonera, blava, petita, cuallarga i emplomallada), el gaig i la puput i, durant l’època de migració,

D’aquesta manera, abans d’anar a fer una volta pel parc o

els mosquiters i els tallarols de casquet. Al petit llac, a part

per qualsevol altre indret del nostre país podem consultar

dels ànecs, hi podem observar el blauet, un dels ocells més

què s’hi ha vist darrerament.

bonics de la nostra fauna.

Xavier Riera.

Unitat de Divulgació i Formació / Institut Català d’Ornitologia.

44

Foto: Fotografia del Grup Fotogràfic de Sant Vicenç de Montalt.

Biblioteca La Muntala Sant Vicenç de Montalt

HORARI D’HIVERN Dl. Dt. Dc. Dj.

--

16.00 a 20.30 h

10.00 a 13.30 h 16.00 a 20.30 h --

16.00 a 20.30 h

10.00 a 13.30 h 16.00 a 20.30 h

Dv.

--

16.00 a 20.30 h

Ds.

10.00 a 14.00 h.

--

Interior

SERVEIS

HORARI D’ESTIU

Acollida a persones nouvingudes

Préstec + Préstec a domicili

Activitats infantils, familiars per a

Préstec interbibliotecari

adults

Proposa una compra

Aula polivalent

Racó de famílies

Clubs de lectura + llibres en braille

Renovació de documents

Consulta de bases de dades

Reserva de documents/ordinadors

Cursos, tallers i serveis a petits lectors

Telelupes, escàners i lupes de mà

Dv.

--

16.00 a 20.30 h

Formació en TIC

Wi-Fi

Ds.

--

--

Informació + Informació local Internet i +

Dl. Dt. Dc. Dj.

--

16.00 a 20.30 h

10.00 a 13.30 h 16.00 a 20.30 h --

16.00 a 20.30 h

10.00 a 13.30 h 16.00 a 20.30 h

De l’1 al 31 d’agost

XARXES SOCIALS La Muntala

www.bibliolamuntala.blogspot.com

@biblioteca_la_muntala

www.svmontalt.cat

La Muntala Sant Vicenç de Montalt

INFO CONTACTE Riera del Gorg, s/n 08394 Sant Vicenç de Montalt T. 937 912 372 b.st.vicensm@diba.cat DIRECCIÓ: Antònia Caño Bermúdez

Vídeo:

Vídeo Biblioteca:

45

Santa Susanna Control biològic de les plagues del verd urbà Santa Susanna dona un pas endavant per gaudir d’un

que això comporta per a la salut de les persones i per al

municipi cada vegada més sostenible. La voluntat de

medi ambient. Per portar a terme la prevenció i el control

l’Ajuntament és portar a terme el control de les plagues

de les plagues de l’arbrat mitjançant control biològic es

de l’arbrat i arbusts mitjançant control biològic i, per

penjaran a les capçades dels arbres unes capsetes que

aquesta raó, l’ Agrupació de Defensa Vegetal (ADV) SELMAR

contindran els insectes beneficiosos. Paral·lelament també

l’assessora. Quan un insecte incrementa molt la seva

es reforçarà aquest tipus de control, plantant en els escocells

població pot esdevenir plaga i causar danys a l’arbrat i,

vegetació que propicia el manteniment d’una població

de retruc, provocar molèsties als ciutadans per l’excés de

estable d’aquests insectes beneficiosos. També s’instal·larà

melassa que cau de l’arbre i que pot embrutar o provocar

pel municipi algun “hotel d’insectes”, una mena de caixa niu

caigudes. Un dels mètodes més natural i sostenible per

perquè els insectes beneficiosos trobin un lloc per refugiar-

mantenir baixa la població d’insectes potencialment

se o utilitzar-lo com a niu. També està previst fer alguna

problemàtics és l’ús d’insectes beneficiosos que s’alimenten

actuació formativa per apropar els ciutadans al món dels

de les plagues. Aquests insectes beneficiosos són els que

insectes i la seva diversitat. Les restes de la poda de l’arbrat

anomenem “fauna útil” i aquesta és la base del control

municipal són triturades i acumulades en una parcel·la

biològic.

municipal on la Brigada Municipal de Jardineria s’ocupa de

El control biològic té com a objectiu afavorir i introduir la

vigilar que es vagi “compostant”, és a dir, es vagi formant el

fauna útil necessària perquè d’una manera natural es puguin

compost que serà el que s’utilitzarà per reomplir escocells

controlar les plagues. Un dels grans avantatges d’utilitzar el

i adobar parcs i jardins. Així mateix aquest compost estarà

control biològic és que ens permet reduir l’ús de productes

disponible per a tots els veïns que en necessitin per a la seva

químics insecticides en el municipi, amb tots els beneficis

llar (jardins, parterres, etc.).

Montse Martí: Biòloga, Federació SELMAR

Foto: Federació d’Agrupacions de Defensa Vegetal Selmar.

46

Biblioteca Vall d’Alfatà Santa Susanna

HORARI D’HIVERN Dl.

--

15.30 a 20.30 h

Dt.

--

15.30 a 20.30 h

Dc.

09.30 a 13.30 h 15.30 a 20.30 h

Dj.

--

15.30 a 20.30 h

Dv.

--

15.30 a 20.30 h

Ds.

09.30 a 13.30 h

--

Exterior

SERVEIS

HORARI D’ESTIU

Activitats per a adults

Racó de famílies

Activitats per a adolescents i joves

Renovació de documents

Bústia de retorn de documents 24 h

Reserva d’ordinadors

Cessió d’espais + Espai per a joves

Serveis a les escoles

Clubs de lectura, + cursos i tallers

Wi-Fi

Dl.

--

15.30 a 20.30 h

Dt.

09.30 a 13.30 h 15.30 a 20.30 h

Dc.

09.30 a 13.30 h 15.30 a 20.30 h

Dj.

--

15.30 a 20.30 h

Informació +Informació local

Dv.

--

15.30 a 20.30 h

Préstec + Préstec interbibliotecari

Ds.

Tancat

--

Consulta a Bases de dades

Préstec d’autoservei Proposa una compra

Del 15 de juny al 13 de setembre

XARXES SOCIALS Biblioteca Vall d’Alfatà

@bibvallalfata

@bibVallAlfata

Issuu.com/bibliotecaalfata

INFO CONTACTE Rambla dels Països Catalans, 2 08398 Santa Susanna T. 937 679 502 b.st.susanna@diba.cat DIRECCIÓ: Núria Basart Bagot

Vídeo:

47

Teià L’ Agrupació de Defensa Forestal de Teià L’ Agrupació de Defensa Forestal de Teià es va fundar el 4 de

Sempre hem estat curosos en l’aprofitament dels recursos

març de 1987, en un acte al qual assistiren el grup ecologista

naturals que ens ofereix el bosc, sobretot pel que fa a

Amics de la Natura, com a entitat promotora, regidors de

l’aprofitament de l’aigua que brolla de les mines i fonts.

l’Ajuntament i propietaris forestals de la vila.

Sempre hem seguit el mateix criteri: l’aigua del naixement per a les persones, el sobrant per als animals i la sobreeixida

Des dels inicis de l’agrupació, gestionada bàsicament

emmagatzemada per a la prevenció d’incendis.

per voluntaris, l’activitat principal va ser la protecció dels nostres boscos i, en general, la preservació del nostre medi

L’any 2017, en la 22a edició dels Premis de Prevenció

natural. Per assolir aquest fi, amb l’ajuda de la Diputació de

d’Incendis de la Diputació de Barcelona, vam guanyar el Premi

Barcelona, ajuntaments i Medi Ambient de la Generalitat, es

Jordi Peix amb el projecte “Aprofitament i emmagatzematge

va crear la Xarxa Bàsica de Camins de Prevenció d’Incendis,

de la sobreeixida de la Font de l’ Ajupit”. Aquest projecte ens

reflectida dins el Pla de Prevenció d’ Incendis (PPI).

va permetre soterrar dos dipòsits de 12 m3, aptes per a la prevenció d’incendis, i construir abeuradors per als animals

El fet de disposar de la xarxa de camins de prevenció ens

del bosc.

va permetre recuperar mines, fonts i indrets aptes per a la creació d’infraestructures de prevenció, com per exemple,

Avui en dia seguim treballant amb els mateixos paràmetres,

punts d’emmagatzematge d’ aigua. També va ser important

satisfets que amb el nostre esforç estem contribuint a

perquè ens va permetre accedir al bosc per fer tasques de

defensar el que tant ens estimem: el nostre bosc.

neteja del sotabosc i poda d’arbrat, feines habituals d’una ADF. Francesc Casals Carbonell.

President de l’ADF de Teià.

48

Fotos: ADF Teià.

Biblioteca Can Llaurador Teià

HORARI D’HIVERN Dl.

--

16.00 a 20.30 h

Dt.

--

16.00 a 20.30 h

Dc.

10.00 a 14.00 h 16.00 a 20.30 h

Dj.

--

16.00 a 20.30 h

Dv.

--

16.00 a 20.30 h

Ds.

10.00 a 14.00 h

--

Diputació de Barcelona. Ago2/Oscar Ferrer

SERVEIS Activitats infantils i familiars

Préstec + Préstec interbibliotecari

Activitats per a adults

Proposa una compra

Aula multimèdia

Racó de famílies

Bústia de retorn de documents

Renovació de documents

Certificat ACTIC

Reserva de documents

Clubs de lectura

Reserva d’ordinadors

Consulta de bases de dades Cursos i tallers

HORARI D’ESTIU Dl.

--

16.00 a 20.30 h

Dt.

--

16.00 a 20.30 h

Dc.

10.00 a 14.00 h 16.00 a 20.30 h

Dj.

--

16.00 a 20.30 h

Serveis a petits lectors

Dv.

--

16.00 a 20.30 h

Wi-Fi

Ds.

Tancat

--

Formació en TIC Informació + Informació local

Del 22 de juny al 31 d’agost.

Internet i +

XARXES SOCIALS Biblioteca Can Llaurador

@bteiacl

@biblioteia

www.teia.cat

INFO CONTACTE Av. J. Roca Suárez-Llanos, 40 08329 Teià T. 935 550 104 b.teia@diba.cat DIRECCIÓ: Teresa Sauco Álvarez

Vídeo:

Vídeo Biblioteca:

49

Tiana La Plantada Popular al parc de les olors, un parc construït entre tots El 1994, Catalunya va patir un dels pitjors episodis d’incendis

Hi ha diversos espais amb diferents espècies aromàtiques

forestals. A Tiana, gairebé tot l’espai natural va patir els focs

i culinàries: romaní, espígol, sàlvia, farigola, espernallac, ...

de juny i agost. Segons dades oficials, l’11 d’ agost es van

Per altra banda també es planten espais amb estepa. Des

cremar més de 300 ha, un 40% del terme de Tiana.

de l’inici s’ha treballat per millorar la vegetació existent, i s’ha

Des de fa més de 20 anys, a Tiana es fa la Plantada Popular

afegit a l’espai mobiliari i cartelleria amb informació de la

per reforestar i recuperar el medi natural de la Serralada de

flora i els arbres que hi ha a tocar de la plantació; i també

Marina. Posteriorment, la plantada s’orienta a l’entorn urbà,

refugis per a fauna, un hotel d’insectes i caixes niu per a

limítrof amb el Parc forestal, sempre amb la col·laboració

aus i ratpenats.

popular de tothom.

La Plantada Popular de Tiana és un acte familiar de sensibilització i educació ambiental. Tothom que vol hi col·labora replantant espècies autòctones de la zona i participant a les diverses activitats que s’hi organitzen.

A les darreres edicions l’ objectiu és que una zona de pineda esdevingui un espai on plantes aromàtiques i autòctones de la zona siguin les protagonistes, creant i divulgant un espai que convidi a despertar els sentits.

Ajuntament de Tiana.

50

Continuem treballant perquè entre tots puguem millorar aquest espai pensat i construït per als veïns i veïnes i amb els veïns i veïnes. Jornada organitzada des de l’Ajuntament de Tiana amb la col·laboració del Consell de Medi Ambient i Sostenibilitat, el Parc de la Serralada de Marina, l’ADF la Conreria, Grup d’Astronomia de Tiana, el Grup Ecologista de Montcada ACER, el jardí secret, Tiana cultiva les seves llavors, Econimbus, entre d’altres.

Foto: Ajuntament de Tiana.

Biblioteca Can Baratau Tiana

HORARI D’HIVERN Dl. Dt.

--

16.00 a 20.30 h

10.00 a 14.00 h 16.00 a 20.30 h

Dc.

--

16.00 a 20.30 h

Dj.

--

16.00 a 20.30 h

Dv.

--

16.00 a 20.30 h

Ds.

10.00 a 14.00 h

--

Façana

SERVEIS Activitats infantils i familiars

Proposa una compra

Activitats per adults

Racó de famílies

Bústia de retorn de documents

Renovació de documents

Consulta de bases de dades

Reserva de documents i ordinadors

Cursos i tallers

Serveis a entitats

Clubs de lectura

Serveis a escoles

Informació + Informació local Internet i + Nascuts per llegir

Wi-Fi

16.00 a 20.30 h

10.00 a 14.00 h 16.00 a 20.30 h --

16.00 a 20.30 h

Dj.

--

16.00 a 20.30 h

Serveis a petits lectors

Dv.

--

16.00 a 20.30 h

Visites guiades

Ds.

--

--

De l’1 de juliol al 31 d’agost

XARXES SOCIALS Biblioteca Can Baratau

www.tiana.cat

@bibtiana

www.biblioteca.tianat.cat

Btianacb

Dt.

--

Dc.

Préstec + Préstec interbibliotecari

@bibliocanbaratau

HORARI D’ESTIU Dl.

INFO CONTACTE Lola Anglada, 10 08391 Tiana T. 934 657 741 b.tiana.cb@diba.cat DIRECCIÓ: Pilar Aznar Alarcón

Vídeo:

51

Tordera Fridays For Future Tordera

La Terra és el tercer planeta en distància respecte al Sol, el

ofegant de calor. Hem apujat la temperatura i estem acabant

més dens i el cinquè en mida dels vuit planetes del sistema

amb els peixos dels mars. I ara ella està cridant socors. El

solar, això segons la Viquipèdia. Però per a nosaltres no

que volem nosaltres és rescatar-la.

només és el lloc on vivim. El planeta és la nostra història i el nostre futur.

Nosaltres som Fridays For Future Tordera i el que fem és intentar ajudar la terra. Cada divendres de 14h a 17h ens

On hem viscut els nostres records. La Terra és platges

manifestem davant de l’Ajuntament de Tordera perquè els

d’aigua cristal·lina, boscos frondosos, aire net. O com a

polítics comencin a prendre mesures per solucionar el canvi

mínim era això per a nosaltres.

climàtic, seguint la iniciativa de la jove sueca Greta Thunberg.

A més a més, organitzem recollides de brossa i xerrades per

Ara la Terra s’està convertint en un destí indesitjable per a

tal de conscienciar la gent.

turistes. Plena de cotxes, mars inundats de plàstic, núvols negres de contaminació, terres àrides, ciutats fent aigües.

Només som dues noies i soles no podem fer gaire cosa, necessitem la vostra ajuda. Al cap i a la fi, no només és el

La Terra està malalta, està patint la malaltia del canvi climàtic.

nostre futur, sinó el de tots.

Estem esgotant els seus recursos, l’estem contaminant i

Sara Correa i Laia Litzell.

52

Foto: Sara Correa i Laia Litzell.

Biblioteca de Tordera Tordera

HORARI D’HIVERN Dl.

--

16.00 a 20.30 h

Dt.

--

16.00 a 20.30 h.

Dc.

10.00 a 20.30 h 10.00 a 20.30 h

Dj.

10.00 a 13.00 h 16.00 a 20.30 h

Dv.

10.00 a 13.00 h 16.00 a 20.30 h

Ds.

10.00 a 13.00 h

--

Interior

SERVEIS Activitats infantils, familiars

Préstec d’autoservei

i per a adults

Préstec de llibres electrònics

Aula multimèdia + Audiollibres

Racó de famílies i petits lectors

Bústia de retorn de documents

Renovació de documents

Cessió d’espais

Reserva de documents / ordinadors

Cursos i tallers + Clubs de lectura

Sala d’estudi

Formació en TIC Informació + Informació local Internet i +

Wi-Fi

HORARI D’ESTIU Dl.

--

16.00 a 20.30 h

Dt.

--

16.00 a 20.30 h

Dc.

10.00 a 20.30 h 10.00 a 20.30 h

Dj.

10.00 a 13.00 h 16.00 a 20.30 h

Serveis a entitats i a escoles

Dv.

10.00 a 13.00 h 16.00 a 20.30 h

Visites guiades

Ds.

Préstec interbibliotecari

Tancat

--

Del 15 de juny al 15 de setembre

Proposa una compra

XARXES SOCIALS Biblioteca de Tordera

Issuu.com/bibliotecadetordera

@btordera

www.tordera.cat

@biblioteca_tordera

Biblioteca de Tordera

INFO CONTACTE Joan Maragall, 6 08490 Tordera T. 937 642 560 b.tordera@diba.cat DIRECCIÓ: Sílvia Anfrons Balat

Vídeo:

Vídeo Biblioteca:

53

Vilassar de Dalt La Badoquera, horta social i comunitària Fruit de la voluntat de tots els grups municipals, l’any 2017

El cultiu a l’horta serveix per proveir els veïns i veïnes

el Ple de l’ajuntament aprova el projecte d’horta ecològica,

participants d’aliment fresc, saludable i produït per a consum

social i comunitària. Per donar cabuda a tothom s’endega un

propi, així mateix es dedica l’excedent a complementar el

procés participatiu amb l’objectiu de crear una horta social,

proveïment solidari d’aliments a totes aquelles persones que

comunitària i de jardineria pública, treballant i formant en

es trobin en situació de precarietat.

agricultura ecològica a través de l’acció comunitària. Les

L’associació organitza més de 4.000 m² cultivables en dos

persones participants en el procés tenien clar que l’agricultura

tipus de feixes: horta comunal i petites parcel·les de cultius

ecològica era el fil conductor del projecte i paraules com

associats. Per una banda, l’horta comunal són feixes de

experimentació, innovació, xarxes de solidaritat, vincles,

cultius extensius que es planten en jornades de feina

empoderament, bé comú i comunitat són les que van definir

col·lectiva on pot participar tothom, per l’altra, les parcel·les

com volien que fos el projecte i com s’organitzaria.

petites són feixes destinades al cultiu d’horta per part de

Finalment, es va constituir La Badoquera, associació

grups reduïts com famílies o grups definits.

formada per un grup de veïns i veïnes de Vilassar de Dalt

A l’horta comunitària de Vilassar es reciclen les restes

que, després de més d’un any de treball intens recuperant

vegetals del verd urbà i es cultiva de manera totalment

el terreny, es va inaugurar oficialment el juliol del 2019 en

ecològica. A més, pretén ser un lloc que ofereix formació a

una jornada festiva.

tothom interessat a treballar la terra i fomenta un estil de vida

La Badoquera es proposa promoure l’agricultura ecològica,

més sostenible. El treball i l’ús comú de la terra contribueix a

col·lectiva i d’autoabastiment com a pràctica per millorar la

la reconstrucció de llaços comunitaris i es pren consciència

qualitat de vida de les persones i el medi ambient davant

de la necessitat de defensar el territori natural del poble.

de les problemàtiques socials, alimentàries i climàtiques.

Si cuides la terra, la terra et cuida!

Josep Maria Gardell Laffite.

Tècnic de Medi Ambient, Ajuntament de Vilassar de Dalt.

Foto: Horta social.

54

Biblioteca Can Manyer Vilassar de Dalt

HORARI D’HIVERN Dl.

--

16.00 a 20.30 h

Dt.

--

16.00 a 20.30 h

Dc. Dj.

09.30 a 13.30 h 16.00 a 20.30 h --

16.00 a 20.30 h

Dv.

09.30 a 13.30 h 16.00 a 20.30 h

Ds.

09.30 a 13.30 h

--

Inerior

SERVEIS Acollida a persones nouvingudes

Préstec a domicili

Activitats infantils, familiars i adults.

Préstec d’autoservei

Biblioteca portes enllà

Proposa una compra

Butlletins electrònics

Racó de famílies

Consulta de bases de dades

Renovació de documents

Cursos i tallers

Reserva de documents / ordinadors

Clubs de lectura Internet i + Informació local + Informació

Wi-Fi

HORARI D’ESTIU Dl.

--

15.30 a 20.30 h

Dt.

--

15.30 a 20.30 h

Dc.

09.30 a 13.30 h 15.30 a 20.30 h

Dj.

--

15.30 a 20.30 h

Serveis a entitats i escoles

Dv.

--

15.30 a 20.30 h

Visites guiades

Ds.

Tancat

--

Pregunta a la biblioteca

Del 15 de juny al 15 de setembre

Préstec / interbibliotecari

XARXES SOCIALS BiblioManyer

Issuu.com/bibliomanyer

@bibliomanyer

Biblioteca Can Manyer

@bibliomanyer

INFO CONTACTE Plaça Miquel Martí Pol, 6 08339 Vilassar de Dalt T. 937 530 952 b.vilassard.cm@diba.cat DIRECCIÓ: Anna Bedoya Pellicé

Vídeo:

55

Vilassar de Mar Els Alocs a Vilassar de Mar

L’aloc, Vitex agnus-castus, és un arbust caducifoli amb les

alocs. Els únics llocs on se’n van trobar van ser:

fulles oposades, llargament peciolades i palmades; les flors,

- La desembocadura de la riera de Cabrils, eren alocs

d’un blau lilós, es reuneixen en llargues i estretes espigues

plantats.

molt flairoses i vistoses a l’estiu; el fruit és petit, esfèric i de

- La riera de Cabrils, del carrer Pau Casals fins al carrer

color negre. El podem trobar disseminat per tota la costa

Manuel Roca. Hi havia pocs exemplars, amenaçats per

mediterrània. A Catalunya viu, junt amb un seguit de plantes

les canyes;

de flors vistoses, associat als marges de les rieres, torrents

- La desembocadura de la riera de Vilassar de Dalt, eren

i rambles del litoral.

alocs plantats.

Malauradament, passejant per les nostres rieres es pot comprovar que cada cop és més difícil trobar-hi alocs. Les

Amb col·laboració amb el Museu de la Mina Vella es

causes les hem de buscar en el canvi d’usos del sòl que

va fer un planter d’alocs per tal de repoblar les rieres del

ha accelerat la degradació d’aquesta comunitat i afavorit

Maresme. Durant l’hivern 2007-2008 part dels plançons es

l’expansió d’espècies invasores, com ara la canya.

van plantar a la riera de Cabrils a l’alçada de l’Escola del Mar.

A la primavera de 2004 es va organitzar una xerrada, en què es va donar a conèixer el Projecte Alocs. La gent més

Posteriorment, com a conseqüència del treball de

interessada va decidir col·laborar amb el projecte, i també

conscienciació sobre l’estat de les rieres, es va triar el nom

s’hi va implicar el Museu de la Mina Vella.

d’ Els Alocs per batejar un nou Centre d’Educació Infantil i

Es va formar un grup de vilassarencs que, durant l’estiu de

Primària i vincular-lo amb el seu entorn.

2005, va explorar les rieres de Vilassar recorrent un total de 5.425 m per tal d’ identificar els punts on encara hi havia Laia Castells.

Ex - Tècnica de Medi Ambient de l’Ajuntament de Vilassar de Mar. Actualització: Feliu Novell. Historiador.

56

Foto: Els Alocs a Vilassar de Mar.

Biblioteca Ernest Lluch i Martín Vilassar de Mar

HORARI D’HIVERN Dl.

--

16.00 a 20.30 h

Dt.

10.00 a 14.00 h 16.00 a 20.30 h

Dc.

10.00 a 14.00 h 16.00 a 20.30 h

Dj.

--

16.00 a 20.30 h

Dv.

10.00 a 14.00 h 16.00 a 20.30 h

Ds.

10.00 a 14.00 h

Façana

SERVEIS Activitats infantils i familiars

Proposa una compra

Bústia de retorn de documents

Racó de famílies i petits lectors

Cessió i lloguer d’espais

Renovació de documents

Consulta de bases de dades

Reserva de documents / ordinadors

Cursos i tallers + Clubs de lectura

Serveis a les escoles.

Formació en TIC

Wi-Fi

HORARI D’ESTIU Dl.

--

16.00 a 20.30 h

Dt.

--

16.00 a 20.30 h

Dc. Dj.

Informació + Informació local

Dv.

Internet i +

Ds.

Nascuts per llegir Préstec + Préstec interbibliotecari

10.00 a 14.00 h 16.00 a 20.30 h --

16.00 a 20.30 h

10.00 a 14.00 h 16.00 a 20.30 h Tancat

Del 22 de juny al 13 de setembre

Préstec de tauletes i llibres electrònics

XARXES SOCIALS Biblioteca Ernest Lluch

Issuu.com/biblioteca_vdm

@sombiblioteca_vdm

pinterest.com/BibliotecaVdM

@Biblioteca_VdM

https://superlectorsvdm.wordpress.com/ https://queemllegeixo.wordpress.com/

Vídeo:

INFO CONTACTE Santa Eulàlia, 66-80 08340 Vilassar de Mar T. 937 506 834 b.vilassarm.elm@diba.cat DIRECCIÓ: Sol Teixidó Blanch

Vídeo Biblioteca:

57

Biblioteques Municipals del Maresme ALELLA

Ferrer i Guàrdia

ARENYS DE MAR

P. Fidel Fita

ARENYS DE MUNT

Antònia Torrent i Martori

ARGENTONA

Joan Fontcuberta i Gel

CABRERA DE MAR

Ilturo

CABRILS

Biblioteca Pública de Cabrils

CALDES D’ESTRAC

Can Milans

CALELLA

Can Salvador de la Plaça

CANET DE MAR

P. Gual i Pujadas

EL MASNOU

Joan Coromines

MALGRAT DE MAR

La Cooperativa

MATARÓ

Pompeu Fabra

MATARÓ

Antoni Comas

MONTGAT

Tirant lo Blanc

PALAFOLLS

Enric Miralles

PINEDA DE MAR

M. Serra i Moret

PINEDA DE MAR

Poblenou

PREMIÀ DE DALT

Jaume Perich i Escala

PREMIÀ DE MAR

Martí Rosselló i Lloveras

SANT ANDREU DE LLAVANERES

Biblioteca de Sant Andreu de Llavaneres

SANT POL DE MAR

Can Coromines

SANT VICENÇ DE MONTALT

La Muntala

SANTA SUSANNA

Vall d’Alfatà

TEIÀ

Can Llaurador

TIANA

Can Baratau

TORDERA

Biblioteca de Tordera

VILASSAR DE DALT

Can Manyer

VILASSAR DE MAR

Ernest Lluch i Martín

Podeu consultar el Catàleg de la Xarxa de Biblioteques Municipals aladi.diba.cat

58

Bibliografia

“II Fòrum de la Xarxa d’Escoles per la sostenibilitat”. A: Cap de Creus, 2013,núm. 123, p. 14.

BASSA i VILA, Oriol. Els boscos del Maresme. Argentona: Natura, 1997. 158 p.

XI Trobada d’Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme: el desenvolupament urbanístic dels pobles del Maresme. Vilassar de Mar: Centre d’Estudis Vilassarencs, 2017. 256 p.

BASSA i VILA, Oriol; PUJOL i COLLET, Joan; GOÁS i GONZÁLEZ, Raquel. Guia del medi natural de Vilassar de Mar. Vilassar de Mar: L’Ajuntament. Regidoria de Medi Ambient, 1999. 62 p.

L’Ajuntament de Pineda posarà en marxa els horts urbans. [en línia]. Pineda de Mar: Ràdio Pineda, 2018. http://bit.ly/2HmqtDT. [Consulta: 03/02/20].

BASSA I VILA, Oriol. Guia dels conreus al Maresme: cultius, vegetació, fauna i ecologia.

Argentona: Natura, 1996. 117 p.

“L’Ajuntament de Tiana organitza la XV plantada popular d’arbres amb la col·laboració de diverses entitats i el Parc de la Serralada de Marina”. A: Plaça de la vila: revista d’informació municipal de Tiana, 2011, núm. 60, p. 8.

Alocs: projecte d’estudi i conservació dels alocars del Maresme: anuari 2005. [Mataró]: Patronat Municipal de Cultura, 2005. 36 p.

ANDRÉS i Casanovas, Marc.

L’Arborètum de Catalunya: educació primària, cicle inicial.

Cabrils: Natura, Entitat de Medi Ambient, 2004. 26 p.

ARCAS, Francesc. “El murs dels rials, un dels últims vestigis de l’agricultura” A: El Sot de l’Aubó, 2003, núm. 2, p. 9-11.

ASENSIO, Àlex. “L’agricultura en el futur d’Alella”. A: Alella, 2008, núm. 295, p. 41-44.

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS D’ARGENTONA. “Argentona i les Escoles Verdes” A: El banc de la plaça, 2011, núm. 32, p. 11 Atles dels ocells nidificants del Maresme. Arenys de Mar: El Setciències, 2007. 184 p.

BUXALLEU I SERRAS, Carme.

L’Alt Maresme: itineraris de natura. [s.l.]: L’autora, 2006.

199 p.

CALLS i XART, Albert. El Masnou blauverd: un itinerari per una vila del segle XXI. El Masnou: L’Ajuntament, 2011. 191 p.

Campanya Mataró cívica i activa, per convertir els residus en diners per a les persones [Arxiu de vídeo]. Mataró: Ràdio La Veu de Cerdanyola, 2019. http://bit.ly/2vrKExw. [Consulta: 04/02/20] CORBERA, Jordi. “L’Aloc (Vitex agnus-castus) al Maresme: distribució, abundància i amenaces a la seva conservació” A: Atzavara, 2007, núm. 15, p.

175-182.

CORBERA I BENEDICTO, Jordi. “Un itinerari submarí: les comunitats marines dels fons de roca entre les rieres de Mata i de Llavaneres” A: Atzavara, 1999, núm. 8, p. 73-80.

“L’escola a debat”. A: Cap de Creus, 2016, núm. 137, p. 6-8.

“Escoles Verdes”. A: Cap de Creus, 2012, núm. 112, p. 21.

Escoles Verdes [en línia].

Argentona: L’Ajuntament, Serveis, Medi Ambient.

http://bit.ly/2Hib33K. [Consulta: 14/01/20] “Les Feines de prevenció dels incendis forestals”. A: Butlletí: informatiu local municipal. Teià: L’Ajuntament, 2000-2001, núm.

76, p. 22.

FRANCH ILLA, Robert. “La recollida selectiva: porta a porta a Canet de Mar” [Treball de recerca]. Barcelona: IES Les Corts de Barcelona, 2006. 102 p.

FUGUET; ILLAS; SOLER. Pla d’acció per l’energia sostenible i el clima (PAESC) de Mataró [Arxiu PDF]. Mataró: L’Ajuntament; Diputació de Barcelona, 2018. http://bit.ly/2UJH4tn. [Consulta: 03/02/20] GIMÉNEZ i MOLINA, Isabel.

La transformació del paisatge del Masnou: 1849-1945. El Masnou: L’Ajuntament, 2005.

152 p.

GINESTA i SALICRÚ, Amadeu.

Records d’un pagès i bosquerol de l’Alt Maresme. Barcelona: Papyrusdisseny, 2007. 60 p.

GRAU I TORT, Salvador. “Medi ambient i territori al Maresme”. A: Alella, 1990, núm. 210, p. 21-26.

Guia de serveis ambientals de Canet de Mar. Canet de Mar: L’Ajuntament. Àrea de Medi Ambient, 2007. 31 fitxes.

GUTIERREZ PRAT, Núria.

“Bacteris ambientals de l’Institut” [Treball de recerca].

Canet de Mar: IES Lluís Domènech i Montaner, 2006.

70 p.

GUTIÉRREZ i CAMAROS, Josep.

Estudi del marc geoambiental del Masnou i rodalies.

Barcelona: Universitat de Barcelona, 1989. 2 v.

59

GUTIÉRREZ i PEREARNAU, César. La Tordera: perspectiva geografico històrica d’un riu.

Sant Celoni: L’Ajuntament, 1999.

117 p.

MONTERDE I MULET, Laia.

“Canet de Mar, llums i ombres.

Anàlisi social, política i administrativa” A: El Sot de l’Aubó, 2005, núm. 13, p. 11-24.

Insectes en lloc de pesticides per combatre les plagues dels arbres. A: Butlletí d’informació municipal de Santa Susanna, 2018, núm. 3, p. 13.

MORET, Xavier. “Parc de la Serralada de Marina: mar i muntanya”. A: Parcs naturals pas a pas: Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona. Barcelona: Diputació de Barcelona, 2011, p. 199-217.

“Joves agricultors amb consciència mediambiental”. A: Alella, 2014, núm. 330, p. 37-45.

LLEONART, Pere; GARCIA, M. Àngels. El Maresme: una visió immobiliària. Mataró: Caixa d’Estalvis Laietana, 1996. 248 p.

LLEONART, Pere. Diagnosis estratègies territorials: document d’estratègies pel territori del Maresme.

Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Promoció Econòmica i Ocupació, 2004.

186 p.

Manteniment i conservació dels espais, del mobiliari i de les instal·lacions [en línia].

Arenys de Mar: L’Ajuntament. http://bit.ly/2HiTeBr. [Consulta: 22/01/20] MARCH, Evarist. “Els alocs de les rieres del Maresme: un projecte per al seu estudi i conservació” A: Atzavara, 2003, núm. 11, p. 103-108.

El Maresme: planejament urbanístic i problemàtica territorial. Barcelona: Institut d’Estudis Metropolitans de Barcelona, 1995. 114 p.

Mataró activa una campanya per promoure el reciclatge d’envasos de vidre al sector de l’hostaleria i la restauració [en línia]. Mataró: L’Ajuntament, 2019. http://bit.ly/2OL9S0K. [Consulta: 03/02/20] Mataró premiarà els barris que augmentin la recollida selectiva amb sortides escolars i d’altres projectes comunitaris [en línia]. Mataró: L’Ajuntament, 2019. http:// bit.ly/39mIWfE. [Consulta: 04/02/20] Memòria 2018. Calella: L’Ajuntament. Àrea de Medi Ambient, sostenibilitat i espais naturals, 2018. 15 p.

60

MUNNÉ I TORRAS, Toni. “Les rieres litorals i la directiva marc de l’aigua” A: Atzavara, 2003, núm. 11, p. 27-36.

Ni ports ni regeneració: salvem el litoral: política d’ordenació del litoral del Maresme, 15 anys de propostes i alternatives ecològiques.

Mataró: Coordinadora per a la Defensa de la Serra de Marina, 2000. 39 p.

“Nova edició de la plantada popular d’arbres”. A: Tiana’t, 2014, març-abril, p.7.

OLLER, Lluïsa. “El Paisatge contemporani”. A: Alella, 2007, núm. 288, p. 29-37.

“El Paisatge del vi”. A: Alella, 2006, núm. 282, p. 35-41.

Passejada per Teià: arbres, camins i paisatges. Teià: L’Ajuntament, La Unió, Arxiu Municipal d’Història de Teià, 2002. [12] p.

Passejada per Teià: basses i fonts. Teià: L’Ajuntament, La Unió, Arxiu Municipal d’Història de Teià, 2001. [12] p.

Pels volts de Sant Pol: itineraris de natura, historia i paisatge.

Sant Pol de Mar: Centre Excursionista de Sant Pol de Mar: L’Ajuntament, 1998. 63 p.

PELAGIO BRUALLA, Manel.

Les rierades del Maresme: plantejament, gestió i risc d’avingudes. Barcelona: Editorial Congrés, 1999. 220 p.

Pla de gestió integral de les platges i del litoral d’Arenys. [en línia]. Arenys de Mar: L’Ajuntament. http:// bit.ly/2OORHHs. [Consulta: 22/01/20] “Plantada d’arbres als pins de

Can Puigcarbó”. A: Plaça de la vila: revista d’informació municipal de Tiana, 2010, núm.

49, p. 7.

“Plantades populars de Tiana”.

A: Plaça de la vila: revista d’informació municipal de Tiana, 2011, núm. 62, p. 14.

Platges d’Arenys de Mar [en línia]. Arenys de Mar: L’Ajuntament. https://arenysdemar.cat/platges.

[Consulta: 22/01/20] Portes obertes dels horts urbans municipals. [en línia].

Pineda de Mar: Ràdio Pineda, 2019. http://bit.ly/31KIRzM. [Consulta: 03/02/20].

“El projecte Mataró cívica i activa ha iniciat una campanya informativa sobre els avantatges de recollir selectivament els residus” [en línia]. A: Sostenible.

Revista de la xarxa de ciutats i pobles cap a la sostenibilitat, 2019. http://bit.ly/2SBLqjv .

[Consulta: 04/02/20] RABASSEDA, Joan. Què ens diuen les escombraries? [manuscrit]: estudi dels residus sòlids urbans generats a Arenys de Munt. [s.l.]: [s.n.], [1994]. 47 f.

“Segona edició de la festa Escoles Verdes i premi per I’hort escolar d’EI Bosquet”. A: Cap de Creus, 2013, núm. 120, p. 11.

SERRA, Montserrat. “Ser pagès al Baix Maresme”. A: Papers de vi, 2019, núm. 60, p. 22-32.

SERRA-COBO, Jordi. El tresor ecològic de les mines de Can Palomeres: els ratpenats.

Malgrat de Mar: L’Ajuntament, 2015. 148 p.

SERRANO I MÉNDEZ, Alexis.

“Les rieres, cursos hídrics secs que a voltes es desborden”. A: Vilassar de Mar: recull gràfic 1852-1965. El Papiol: Efadós, 2007, p. 462-466.

Sistema de gestió ambiental [en línia]. Arenys de Mar: L’Ajuntament. http://bit. ly/39xiwYR. [Consulta: 22/01/20] SUBIRATS, Chantal. “Les Mines de Teià”. A: Pànxing Maresme.

2010, núm. 6, p. 22-27.

Tancament de naturalització a les platges d’Arenys [en línia].

Arenys de Mar: L’Ajuntament, 2017. http://bit.ly/2SmCBLD. [Consulta: 22/01/20]

Agrupació de Defensa Forestal: ADF 172: Serra de Marina [en línia]. [Mataró]: Federació ADF Maresme. http://www.adf172. org. [Consulta: 03/03/20]

[Consulta: 06/03/20] Fot-li castanya! Vocalia de Medi Ambient de la Plataforma Odeon [en línia]. Canet de Mar: Associació Cultural Plataforma Odèon, 2020. http:// fotlicastanya.blogspot.com.

[Consulta: 06/03/20]

Arca Serveis Ambientals [en línia]. Argentona: Arca Serveis Ambientals. http:// www.arcadelmaresme.com.

[Consulta: 03/03/20]

Fundació Daina per la defensa dels animals i la natura [en línia]. Mataró: La Fundació, 2020. http://daina.protectoramataro. org. [Consulta: 03/03/20]

TORRENT i BESCÓS, Lluís.

Polítiques mediambientals al municipi d’Arenys de Munt [manuscrit]: anàlisi polític de la implantació del nou model de gestió de residus i del procés de soterrament de la Riera de Sobirans. [s.l.]: [s.n.], [2003].

116 f.

Arenys pel món [en línia].

Arenys de Mar, 2020. http:// bit.ly/332GKYV. [Consulta: 04/03/20]

Natura, entitat de medi ambient [en línia]. http:// naturamaresme.blogspot.com.

[Consulta: 04/03/20]

Associació Cetàcea: defensem el medi marí [en línia]. Montgat, 2020. www.associaciocetacea. org. [Consulta: 06/03/20]

Tria bé! Separa l’orgànica i les altres fraccions. [en línia].

Arenys de Munt: L’Ajuntament, 2018. http://bit.ly/2UMTmBg. [Consulta: 22/01/20]

Associació de Propietaris del Montnegre i el Corredor [en línia]. Sant Celoni: L’Associació, 2018. https:// montnegrecorredor.org.

[Consulta: 03/03/20]

Plataforma Salvem la Vall de la Riera de Pineda [en línia]. [Pineda de Mar]. http:// salvemlarieradepineda.pangea. org. [Consulta: 03/03/20]

“Tercera festa de les Escoles Verdes”. A: Cap de Creus, 2014, núm. 128, p. 14.

TIÓ, Manuel. “L’agricultura com a agressora del medi”. A: Ens: el nou santpolenc, 1997, núm.

20, p. 6.

UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA. Diagnosi ambiental al Parc del Montnegre i el Corredor: projectes de ciències ambientals. Diputació de Barcelona. Àrea d’Espais Naturals.

Xarxa de Parcs Naturals, 2005.

140 p.

VENTURA i COT, Montserrat. Els Arbres del Masnou. El Masnou: L’Ajuntament. Regidoria de Medi Ambient, 1994. 107 p.

ALTRES FONTS D’INFORMACIÓ LOCAL A LA XARXA

Associació de Propietaris Forestals Serralada Litoral Central [en línia]. Cabrera de Mar: l’Associació, 2017. https://serraladalitoralcentral. cat. [Consulta: 06/03/20]

Posidònia 2021 [en línia].

[Mataró]. https://posidonia2021. org. [Consulta: 03/03/20] Som mobilitat sostenible [en línia]. Mataró: Som mobilitat SCCL. https://www. sommobilitat.coop. [Consulta: 03/03/20]

Associació Horts Urbans Bon Recés [en línia]. Mataró: L’Associació, 2018. http://bit.ly/2TjvZ1a.

[Consulta: 03/03/20] Casa Capell [en línia]. Mataró: L’Ajuntament, 2019. http://bit. ly/2vodIpO. [Consulta: 12/02/20] Consorci per al Tractament de Residus Sòlids Urbans del Maresme [en línia]. Mataró: Diputació de Barcelona; Consell Comarcal; Municipis del Maresme. http://www. cresidusmaresme.com.

[Consulta: 12/02/20] Delegació de la Serralada Litoral Central de la Institució Catalana d’Història Natural [en línia]. Mataró: Delegació de la Serralada Litoral Central – Institució Catalana d’Història Natural, 2020. http://www.dslcichn.cat. [Consulta: 03/03/20] Escola de Natura del Corredor [en línia]. Dosrius: l’Escola, 2020. http://www.enc.pangea.org.

61

SANT JORDI 2020

Descarrega’t l’app de les Biblioteques Municipals del Maresme

BIBLIOSMARESME

ODS